La tesis doctoral es el resultado del trabajo realizado en dos líneas de investigación complementarias, con el objetivo de lograr mejoras en la gestión colaborativa de los procesos de diseño y desarrollo de nuevos productos cerámicos. Para ello, desarrolla una propuesta metodológica que enfatiza la colaboración entre los participantes en la cadena de diseño, aprovechando el soporte de las nuevas tecnologías de información, e integra en el proceso aspectos de diseño semántico y emocional, considerando así al cliente como un nuevo agente de colaboración en el desarrollo de producto. La propuesta se concreta en un modelo conceptual de un sistema de diseño colaborativo y un modelo de actividades para un sistema de diseño cerámico, que considera mecanismos para la gestión y la colaboración (en especial, funcionalidades PLM). El enriquecimiento de estos modelos se logra mediante un enfoque hacia el diseño para las impresiones subjetivas, a través de un nuevo modelo conceptual y la extensión del modelo de actividades. Los resultados muestran que el establecimiento de modelos de referencia cerámicos centrados en la colaboración y la aplicación de mecanismos colaborativos ayudan a estructurar las relaciones entre los agentes implicados, fortaleciendo la integración funcional y mejorando la gestión de la información. La cooperación entre clientes seleccionados y los agentes adecuados permitirá conocer qué significados y emociones influyen en mayor medida en las preferencias para cada tipo de producto y mercado objetivo.

Aquesta Tesi Doctoral es centra en la gestió de la sostenibilitat a la cadena de subministrament, donant importància a l'extensió de pràctiques sostenibles a proveïdors a través de l'ús de pràctiques de desenvolupament de proveïdors. Aquesta Tesi ve motivada per una necessitat tant del món empresarial com del món acadèmic. D'una banda, empreses com Apple o Inditex afirmen auditar els seus proveïdors en termes mediambientals, proporcionar-los formació pel que fa a temes de seguretat laboral i/o treballar directament amb ells per millorar el seu rendiment mediambiental. Malgrat la implementació d'aquestes pràctiques, segueixen ocorrent incidents a les instal·lacions dels proveïdors. D'altra banda, la literatura que versa sobre la gestió sostenible de la cadena de subministrament ha ignorat, en l'estudi de l'adopció i eficàcia de pràctiques relacionades amb el desenvolupament sostenible de proveïdors, aspectes com la dimensió social de la sostenibilitat, el rendiment dels proveïdors i factors contextuals tals com el país on es localitzen aquestes empreses. Aquests dos aspectes posen de relleu la necessitat de seguir estudiant el rol que les pràctiques de desenvolupament de proveïdors tenen en l'extensió de la sostenibilitat al llarg de la cadena de subministres. En aquest sentit, aquesta Tesi Doctoral pretén, cobrir els gaps existents a la literatura, així com proporcionar a les empreses un millor coneixement pel que fa a l'adopció i eficàcia d'aquestes pràctiques. De manera més específica, aquesta Tesi Doctoral té com a objectiu estudiar: (1) factors relacionats amb l'adopció de pràctiques de desenvolupament de proveïdors en termes de sostenibilitat i (2) l'efectivitat d'aquestes pràctiques en el rendiment de les empreses. Aquesta Tesi Doctoral adopta un enfocament positivista i empra enquestes per testar la influència d'una sèrie de variables en l'adopció de pràctiques de desenvolupament sostenible de proveïdors així com la relació entre la implementació d'aquestes pràctiques i el rendiment. Per testar aquestes relacions, s'utilitzen dues bases de dades. La primera, és la International Manufacturing Strategy Survey (IMSS), que inclou una mostra de 931 fàbriques en 22 països diferents. La segona, és una base de dades desenvolupada pel grup de recerca BuNeD, que inclou respostes de 120 empreses espanyoles. Per analitzar aquestes dues bases de dades s'utilitzen diferents tècniques estadístiques: regressió pel mètode de mínims quadrats, regressió de mínims quadrats parcials i regressió multi nivell. Els resultats de la Tesi Doctoral s'estructuren en dues parts: (1) antecedents i (2) rendiment. En l'estudi dels antecedents, els resultats suggereixen que en països on les empreses estan altament compromeses amb la sostenibilitat, existeix més pressió per adoptar pràctiques sostenibles de desenvolupament de proveïdors. En l'estudi del rendiment, existeixen tres resultats principals a destacar. En primer lloc, els resultats suggereixen que, en l'estudi de l'eficàcia de les pràctiques sostenibles de desenvolupament de proveïdors, s'ha de distingir entre rendiment de l'empresa compradora i rendiment del proveïdor. En segon lloc, el rendiment del proveïdor té un paper clau en el rendiment operacional de l'empresa compradora. En tercer lloc, la dimensió cultural té una gran importància en l'estudi de l'efectivitat de les pràctiques sostenibles de desenvolupament de proveïdors. / Esta Tesis Doctoral se centra en la gestión de la sostenibilidad en la cadena de suministros, poniendo especial énfasis en la extensión de prácticas sostenibles a proveedores a través del uso de prácticas de desarrollo de proveedores. Dicha Tesis viene motivada por una necesidad tanto del mundo empresarial como del mundo académico. Por un lado, empresas como Apple o Inditex afirman auditar a sus proveedores en términos medioambientales, proporcionarles formación con respecto a temas de seguridad laboral y/o trabajar directamente con ellos para mejorar su rendimiento medioambiental. A pesar de la implementación de dichas prácticas, siguen ocurriendo incidentes en las instalaciones de los proveedores. Por otro lado, la literatura que versa sobre la gestión sostenible de la cadena de suministros ha ignorado, en el estudio de la adopción y eficacia de prácticas relacionadas con el desarrollo sostenible de proveedores, aspectos como la dimensión social de la sostenibilidad, el rendimiento de los proveedores y factores contextuales tales como el país dónde se localizan dichas empresas. Estos dos aspectos resaltan la necesidad de seguir estudiando el rol que las prácticas de desarrollo de proveedores tienen en la extensión de sostenibilidad a lo largo de la cadena de suministro. En este sentido, esta Tesis Doctoral pretende, cubrir los gaps existentes en la literatura, así como proporcionar a las empresas un mejor entendimiento sobre la adopción y eficacia de dichas prácticas. De manera más específica, esta Tesis Doctoral pretender estudiar: (1) factores relacionados con la adopción de prácticas de desarrollo de proveedores en términos de sostenibilidad y (2) la efectividad de dichas prácticas en el rendimiento de las empresas. Esta Tesis Doctoral adopta un enfoque positivista y usa encuestas para testear la influencia de una serie de variables en la adopción de prácticas de desarrollo sostenible de proveedores así como la relación entre la implementación de dichas prácticas y el rendimiento. Para testear dichas relaciones, se usan dos bases de datos. La primera, es la International Manufacturing Strategy Survey (IMSS), que incluye una muestra de 931 fábricas en 22 países diferentes. La segunda, es una base de datos desarrollada por el grupo de investigación BuNeD, que incluye respuesta de 120 empresas españolas. Para analizar estas dos bases de datos se utilizan diferentes técnicas estadísticas: regresión por el método de mínimos cuadrados, regresión de mínimos cuadrados parciales y regresión multinivel. Los resultados de la Tesis Doctoral se estructuran en dos partes: (1) antecedentes y (2) rendimiento. En el estudio de los antecedentes, los resultados sugieren que en países dónde las empresas están altamente comprometidas con la sostenibilidad, existe más presión para adoptar prácticas sostenibles de desarrollo de proveedores. En el estudio del rendimiento, existen tres resultados principales. En primer lugar, los resultados sugieren que, en el estudio de la eficacia de las prácticas sostenibles de desarrollo de proveedores, se debe distinguir entre rendimiento de la empresa compradora y rendimiento del proveedor. En segundo lugar, el rendimiento del proveedor tiene un papel clave en el rendimiento operacional de la empresa compradora. En tercer lugar, la dimensión cultural tiene una gran importancia en el estudio de la efectividad de las prácticas sostenibles de desarrollo de proveedores. / The topic of this PhD Thesis is sustainable supply chain management with a special focus on the extension of sustainability to suppliers through the use of sustainable supplier development (SD) practices. The motivation of this PhD Thesis is grounded both on a managerial and a research need. On the one hand, companies such as Apple or Inditex claim to audit their suppliers in terms of environmental issues, provide training with respect to health and safety measures or work together with them in order to improve their sustainability performance. However, besides from the implementation of these practices, there are still incidents at the suppliers’ facilities. On the other hand, the literature on sustainable supply chain management has neglected the social dimension of sustainability, the role of suppliers’ performance and different contextual factors such as the country in which firms are located when studying the adoption and implementation of sustainable SD practices. These two issues suggest that there is a need to further study the role of sustainable SD practices in the extension of sustainability along the supply chain. In that sense, this PhD Thesis aims to both fulfill the abovementioned research gaps and provide a clearer understanding for managers with respect to the adoption and effectiveness of this set of practices. More specifically, this PhD Thesis aims to study (1) factors involved in the adoption of sustainable SD practices and (2) the effectiveness of these practices on firm’s performance. The PhD Thesis adopts a positivistic approach and uses survey methodology to test the influence of different variables on the adoption of sustainable SD practices as well as the relationship between the implementation of sustainable SD practices and performance. To test the abovementioned relationships, we employ two different databases. First, the International Manufacturing Strategy Survey (IMSS) which includes a sample of 931 manufacturing plants in 22 different countries. Second, a database develop din BuNeD Research Group that contains responses from 120 Spanish manufacturing firms. To analyze these two datasets we employ Ordinary Least Squares (OLS), Partial Least Squares (PLS) and multilevel regressions. The results of the PhD Thesis can be classified into (1) antecedents and (2) performance implications. In the study of sustainable SD practices antecedents our results suggest that countries in which firms are highly committed to sustainability there is more pressure to adopt practices that aim to extend sustainability to suppliers. In the study of performance implications three main results need to be highlighted. First, we have emphasized that in the study of SD practices effectiveness it is necessary to consider both the buying firm and the supplier performance since practices impact differently on different performance outcomes. Second, we have been able to highlight the key role of suppliers’ performance in the achievement of buying firm’s operational improvements. Third, we have also shown the role played by national culture in achieving a sustainable supply chain and emphasized its importance in the sustainable supply chain management literature.

La Web social constitueix la interfície d'un nou paradigma d'innovació col•lectiva. El seu caràcter participatiu, col•laboratiu i socialitzador queda clarament plasmat en el fenomen de les xarxes socials. El més rellevant d'elles no és la seva base tecnològica, sinó el fet que constitueixen escenaris on l'individu es lliura del seu rol passiu i es converteix en actor actiu que interactua i es socialitza amb altres actors mitjançant l'accés, la selecció i fins i tot la transformació de les informacions i els continguts que considera més útils i interessants. Entre els actors que interactuen a les xarxes socials online s'expliquen també subjectes tradicionalment distants en la dimensió off-line. És el cas de les marques i els consumidors. Sent com són les xarxes socials entorns altament sensibles a la connexió interactiva, es fa necessari per a les marques revisar les seves estratègies i engegar modalitats comunicatives dedicades i dirigides de manera personalitzada als seus seguidors online. La finalitat d'aquesta recerca és doble: d'una banda esbrinar si les marques s'han adaptat plenament a l'entorn de les xarxes socials online, és a dir, si han entès a fons i estan explotant de forma adequada el nou potencial comunicatiu que aquestes els ofereixen. I per l'altre, poder concretar algunes línies pràctiques d'actuació que puguin ser suggerides a les marques, en el cas que la seva adaptació no sigui solament parcialment positiva. Per abordar aquests dos propòsits hem desplegat una perspectiva relacional. Hem considerat als actors involucrats en la comunicació com a part d'una trama d'interaccions. Però sobretot hem considerat a la comunicació com un procés de relació. La xarxa social online que hem escollit per estudiar empíricament el fenomen de la interacció comunicativa entre la marca i els seus seguidors ha estat Facebook. L'ambient d'aquesta plataforma online és especialment interessant perquè posseeix la potencialitat suficient com per poder ser considerada una plataforma de conversa i relació. En el nostre estudi empíric ens ha interessat registrar, tant l'opinió dels usuaris de Facebook, com la comunicació que de fet despleguen les marques a través dels seus perfils en aquesta xarxa social. En una primera fase hem comprovat les expectatives i percepcions dels usuaris de les xarxes socials a través de la triangulació de tres tècniques de mesurament: 423 qüestionaris online, 100 entrevistes, 2 sessions de grups focals. En una segona fase hem realitzat un estudi de la comunicació que estan duent a terme 14 marques del sector dels refrescs a través dels seus perfils a Facebook. Per a això hem utilitzat l'esquema A.G.I.L., una eina pròpia de la sociologia relacional. El disseny metodològic de doble via que hem aplicat, a més de permetre'ns aconseguir una visió més completa del fenomen estudiat, ens ha portat a integrar de manera aplicada les perspectives de la sociologia i del màrqueting relacionals. / La Web social constituye la interfaz de un nuevo paradigma de innovación colectiva. Su carácter participativo, colaborativo y socializador queda claramente plasmado en el fenómeno de las redes sociales. Lo más relevante de ellas no es su base tecnológica, sino el hecho de que constituyen escenarios donde el individuo se libra de su rol pasivo y se convierte en actor activo que interactúa y se socializa con otros actores mediante el acceso, la selección y hasta la transformación de las informaciones y los contenidos que considera más útiles e interesantes. Entre los actores que interactúan en las redes sociales online se cuentan también sujetos tradicionalmente distantes en la dimensión offline. Es el caso de las marcas y los consumidores. Siendo como son las redes sociales entornos altamente sensibles a la conexión interactiva, se hace necesario para las marcas revisar sus estrategias y poner en marcha modalidades comunicativas dedicadas y dirigidas de manera personalizada a sus seguidores online. La finalidad de esta investigación es doble: por un lado de averiguar si las marcas se han adaptado plenamente al entorno de las redes sociales online, es decir, si han entendido a fondo y están explotando de forma adecuada el nuevo potencial comunicativo que estas les ofrecen. Y por el otro, poder concretar algunas líneas prácticas de actuación que puedan ser sugeridas a las marcas, en el caso de que su adaptación no sea solo parcialmente positiva. Para abordar esos dos propósitos hemos desplegado una perspectiva relacional. Hemos considerado a los actores involucrados en la comunicación como parte de una trama de interacciones. Pero sobre todo hemos considerado a la comunicación como un proceso de relación. La red social online que hemos escogido para estudiar empíricamente el fenómeno de la interacción comunicativa entre la marca y sus seguidores ha sido Facebook. El ambiente de esa plataforma online es especialmente interesante porque posee la potencialidad suficiente como para poder ser considerada una plataforma de conversación y relación. En nuestro estudio empírico nos ha interesado registrar, tanto la opinión de los usuarios de Facebook, como la comunicación que de hecho despliegan las marcas a través de sus perfiles en esa red social. En una primera fase hemos comprobado las expectativas y percepciones de los usuarios de las redes sociales a través de la triangulación de tres técnicas de medición: 423 cuestionarios online, 100 entrevistas, 2 sesiones de grupos focales. En una segunda fase hemos realizado un estudio de la comunicación que están llevando a cabo 14 marcas del sector de los refrescos a través de sus perfiles en Facebook. Para ello hemos utilizado el esquema A.G.I.L., una herramienta propia de la sociología relacional. El diseño metodológico de doble vía que hemos aplicado, además de permitirnos alcanzar una visión más completa del fenómeno estudiado, nos ha llevado a integrar de manera aplicada las perspectivas de la sociología y del marketing relacionales.

Llegida a la Universitat Peruana de Ciencias Aplicadas / The objective of the study is to propose a measuring instrument of Trust of a Peruvian print journalistic communication medium from the reader perspective. To this aim, an instrument based on authors' opinions, definitions and theories on Trust was designed. This led to the identification of 31 ítem organized in five groups of journalistic Trust. Content validity was assessed by 11 journalism and social communication experts, whose answers were analyzed through binomial tests. Construct validity was established by main component analysis which resulted in two components explaining 66.67% of the total variance. Component 1 explained 62,91% of the variance, while Component 2 was removed, since it only explained 3,76% of the variance. The remaining component, with 27 items, was confirmed by a second analysis (Determinant=7540-13; Kaiser Meyer Olkin=0.985; Bartlett's X2=16445628/351/p.=0.000), which explained 66,51% of the total variance. The construct was proven one-dimensional by the measuring instrument. Trust was determined by Cronbach's Alpha internal consistency coefficient, with a score of 0.980 indicating optimal reliability. After determining the validity and reliability of the instrument, the level of Trust of El Comercio newspaper -founded on May 4 1839 and currently regarded as the "Dean" of Peruvian national Press - was measured. Using K-medians clustering analysis, a sample of 600 subscribers was partitioned into two extremely differentiated clusters to establish a cutpoint allowing to define which cluster trusts the newspaper and which does not. Thus, it was possible to determine that 69,5% of el Comercio (print version) subscribers acknowledged journalistic trust attributes as reasons to trus the newspaper, while 30,5% did not. / El objetivo del Estudio consiste en proponer un instrumento de medición de la Confianza en un medio de comunicación periodístico impreso peruano desde la perspectiva del lector. Para lograr el objetivo, se construyó un instrumento basado en autores, definiciones y teorías sobre la Confianza, los cuales permitieron identificar 31 items organizados en cinco grupos de Confianza periodística. La validez del contenido fue realizada con 11 expertos periodistas y comunicadores, analizando sus respuestas con una prueba binomial. La validez de constructo se realizó mediante un análisis de componentes principales, la cual brindó una solución inicial de dos componentes, explicando 66,67% de la varianza total. El Componente 1 explicó el 62,91% de la varianza y el Componente 2 explicó sólo el 3,76% de la varianza, razón por la cual, se decidió prescindir del Componente 2, quedando sólo un componente con 27 items, el cual fue confirmado por un segundo análisis (determinante=7540-13; Kaiser Meyer Olkin=0.985; X2 de Bartlett=16445.628/351/p.=0.000), explicando el 66,51% de la varianza total. De esta manera se comprobó la unidimensionalidad del constructo medido por el instrumento. La confiabilidad fue determinada por el coeficiente de consistencia interna Alfa de Cronbach, el cual dio como resultado 0.980, indicando una confiabilidad óptima. Una vez determinada la validez y confiabilidad del instrumento, se procedió a medir la Confianza en el diario El Comercio, diario fundado el 4 de mayo de 1839, y considerado el Decano de la prensa nacional en el Perú. Para ello, se determinó una muestra de 600 suscriptores, y se empleó el análisis cluster de K-media, análisis que divide la muestra en dos grupos extremadamente diferenciados, con el objetivo de establecer un punto de corte que nos permita diferencial el grupo que confía de aquel grupo que no confía en el diario. De este modo se pudo determinar que el 69,5% de los suscriptores de El Comercio (versión impresa) reconocían en los atributos de la Confianza periodística razones para confiar en el diario, mientras que un 30,5% reconoció en ellos razones para no confiar en este medio

La motivació personal d'aquesta recerca prové d'una part, de l'actual realitat en l'àmbit de les empreses constructores que cada vegada més s'organitzen mitjançant UTE per portar a terme els seus projectes, i per altre part de la meva preferència per la comptabilitat de societats i la recerca d'informació comptable quan les societats mercantils realitzen UTE.La metodologia de la investigació es divideix en dos parts diferenciades:1. Una part teòrica per estudiar en profunditat la figura de l'UTE. 2. Una part empírica que recull els resultats d'un qüestionari presentat a totes les empreses de la població objecte d'estudi i un anàlisi dels seus estats financers en els exercicis 2001-2003.Finalment es presenten les conclusions a què s'arriba amb aquesta investigació.El contingut està estructurat en cinc parts diferenciades:1. La primera part, conceptual, defineix la figura de l'UTE, el seu origen històric, característiques i objectius. Es tracta de conèixer l'estructura i funcionament d'aquests negocis en participació.2. La segona part, posiciona la figura de l'UTE dintre del marc jurídic, diferenciant la normativa mercantil i fiscal que afecta a aquesta figura associativa.3. La tercera part, analitza la problemàtica comptable de les UTE amb especial referència a l'adaptació sectorial de les empreses constructores (PSEC), també en aquesta part es presenten les normes internacionals d'informació financera relacionades amb les UTE i es compara la normativa comptable espanyola, francesa i internacional referida als contractes de construcció.4. La quarta part, inclou l'estudi empíric mitjançant els resultats obtinguts d'un qüestionari presentat a la població objecte d'estudi i l'anàlisi dels estats financers de la població esmentada. La població objecte d'estudi consta de 30 empreses constructores membres del SEOPAN (Asociación española de empresas constructoras de ámbito nacional) i engloba totes les empreses constructores que cotitzen a les diferents borses espanyoles, és destacable que són empreses que tenen per activitat principal la constructora, tot i que estan diversificant negocis actuant en sectors com l'immobiliari i els serveis. D'altra banda en aquest entorn empresarial es fan diverses fusions, la internacionalització dels mercats és cada vegada més present i aquestes empreses participen en moltes UTE. També és destacable que aquesta població executa la majoria d'obra civil i tota l'exportació espanyola.5. En la quinta part i última part, es detallen les conclusions.De la revisió realitzada de les UTE es poden deduir les conclusions següents pel que fa a la imatge fidel de la informació comptable d'aquestes associacions temporals en el sector de la construcció:· La informació comptable de les UTE que es presenta en els estats financers de les empreses constructores partícips no segueix amb exactitud la normativa comptable del PSEC, concretament la informació de les UTE en la memòria és insuficient i dispersa, amb la conseqüència d'una difícil interpretació econòmica d'aquests negocis conjunts.· Així doncs, la informació comptable de les UTE hauria de millorar i l'UTE hauria de presentar uns estats financers propis segons la legislació mercantil amb un reglament propi com el que pautava l'article 16.2 de la Llei 18/1982 mai publicat. A tal efecte, la futura reforma comptable espanyola pot ser una bona oportunitat per a introduir una major transparència informativa.· L'UTE és molt utilitzada en el mon empresarial però és en el sector de la construcció on ha proliferat notablement en els últims anys, de manera que aquest sector punter de l'economia per l'efecte multiplicador sobre les restants activitats econòmiques i per la capacitat generadora d'ocupació ha de ser comptablement fidedigne.· L'UTE és molt utilitzada per realitzar obra pública, però cal millorar la responsabilitat de l'UTE donant personalitat jurídica pròpia a aquesta associació temporal, doncs desenvoluparia la seva activitat com una unitat econòmica més, amb totes les facultats i responsabilitats pròpies, sotmeses als principis de control jurídic i comptables del resta d'ens jurídics.· La responsabilitat de l'UTE ha de cobrir suficientment els riscs relacionats amb el tràfic empresarial, mitjançant els avals individualitzats per cada UTE, les corresponents provisions i els informes de responsabilitat social que posteriorment assumeixen les empreses partícips.· Les empreses partícips en UTE en un 80% utilitzen el mètode del percentatge de realització per valorar l'obra en curs si els ingressos i les despeses es poden estimar raonablement i no hi ha riscs extraordinaris, si no és així el PSEC assenyala utilitzar el mètode del contracte acomplert i aquest no és admès per la NIC 11, però és seguit per un 20% de la població objecte d'estudi. D'altra banda l'estimació d'ingressos més utilitzada és la relació valorada, però la normativa internacional en limita l'ús i a més en la memòria no es detalla com s'apliquen aquests criteris.· Hi ha una falta de control analític en les UTE, ja que les empreses membre poden utilitzar comptabilitats de gestió diferents i el control analític de l'obra realitzada en comú, junt amb la falta de transparència informativa financera pot provocar una liquidació poc fidedigne. Així doncs, el control de l'UTE ha de millorar des del punt de vista analític, de responsabilitats i financer, per reflectir amb exactitud les operacions realitzades en comú.· La UTE és una figura diferent de l'AIE i els contractes de comptes en participació, en canvi les UTE s'assimilen als joint ventures que regula l'IASB en la NIC 31: "Informació financera d'empreses controlades conjuntament".· Les empreses partícips en UTE haurien de tenir present la futura reforma comptable derivada de l'harmonització comptable a les NIIF i el seguiment del PSEC per part de les empreses partícips hauria de ser més estricte per poder portar a terme la citada reforma comptable.· De l'anàlisi comparat de la normativa espanyola, francesa i internacional respecte els contractes de construcció es dedueix, que amb el procés de globalització calen informacions comptables harmonitzades i en sintonia amb les normes de l'IASB, per tant queda un important treball en l'àmbit estatal per aconseguir la necessària convergència normativa.· Les UTE han de procurar l'execució d'un projecte i l'aplicació de noves tecnologies en el seu desenvolupament, amb la corresponent informació en els estats financers, per aconseguir qualitat i una bona posició en el mercat competitiu conjugant variables econòmiques i socials.· Actualment la informació comptable derivada de les UTE no reflecteix la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats d'aquestes associacions temporals.

Esta tesis pretende analizar el Liderazgo de los Oficiales de la Marina Mercante para determinar sus debilidades y áreas de mejora, de cara a contribuir en el diseño de un plan de formación en Liderazgo adecuado para este colectivo, respondiendo a las recomendaciones de la OMI de Manila 2010. El Liderazgo es un aspecto clave para dar respuestas a muchos de los retos a los que nos enfrentamos hoy, y en el caso de los Oficiales de la Marina Mercante, un Liderazgo efectivo es esencial para no poner en riesgo la seguridad marítima, preservando el medio ambiente y protegiendo a los trabajadores del mar y al pasaje, para mantener un clima de trabajo saludable a bordo, así como para incrementar la efectividad del negocio marítimo en tiempos marcados por una alta competitividad y por el impacto de la crisis financiera en el sector, que exige acciones decisivas. / This thesis aims to analyze the Merchant Marine Officers’ Leadership in order to determine their weaknesses and improvement areas, in order to help in the design of a Leadership training plan proper to this group, attending the IMO recommendations (Manila 2010). Leadership is a key point to provide answers to the many challenges we face today, and in the case of the Merchant Marine Officers, an effective Leadership is essential not to jeopardize maritime safety, thus preserving the environment and protecting sea workers and passengers, as keeping a healthy working atmosphere on board, and also to increase the shipping business effectiveness nowadays when a high competition prevails and the financial crisis’ impact on the maritime transport sector demands decisive action.

Aquesta tesi pretén analitzar el paper de l'emigrant marroquí en la construcció de la marca Marroc com a destinació turística. Per aconseguir aquest objectiu, aquest estudi proposa, primer, desenvolupar un model conceptual que permeti comprendre el paper de la població emigrant en la construcció de la marca dels seus llocs d'origen. Segon, determinar els aspectes clau del paper de l'emigrant marroquí resident a Espanya en la construcció de la marca Marroc. Finalment, analitzar els principals atributs de la marca Marroc que transmeten els emigrants, i les seves percepcions sobre la seva influència a l'hora de formar la marca Marroc com a reclam turístic. Els resultats demostren que l'emigrant marroquí destaca els atributs emocionals per sobre dels funcionals quan tracta de caracteritzar el seu país, també posen de manifest que la seva influència és forta, en la construcció de la marca del seu país, llançant un missatge positiu, clar i consistent. / Esta tesis pretende analizar el papel del emigrante marroquí en la construcción de la marca Marruecos como destino turístico. Para lograr este objetivo, este estudio propone, primero, desarrollar un modelo conceptual que permita comprender el papel de la población emigrante en la construcción de la marca de sus lugares de origen. Segundo, determinar los aspectos clave del papel del emigrante marroquí residente en España en la construcción de la marca Marruecos. Por último, analizar los principales atributos de la marca Marruecos que transmiten los emigrantes, y sus percepciones sobre su influencia a la hora de formar la marca Marruecos como reclamo turístico. Los resultados demuestran que el emigrante marroquí destaca los atributos emocionales por encima de los funcionales cuando trata de caracterizar su país, también ponen de manifiesto que su influencia es fuerte, en la construcción de la marca de su país, lanzando un mensaje positivo, claro y consistente. / This Ph.D thesis seeks to analyse the role of Moroccan emigrants’ in the construction of Morocco brand as a tourist destination. To do so, firstly, this study proposes a conceptual model to understand the role of emigrant population in the construction of their places of origin’s brand. Secondly, it determines the key aspects of the role played by Moroccan emigrants living in Spain in the construction of the Morocco brand. Finally, it analyses the main attributes of the Morocco brand transmitted by Moroccan emigrants, and their perceptions of their influence on the Morocco brand as a tourist destination. The findings sum up that Moroccan emigrants highlight emotional attributes more than functional ones to characterise Morocco. Our data also show that Moroccan emigrants think that they exert a strong influence on the construction of their country brand, and that their message of their country is positive, clear and consistent.

El objetivo de este trabajo es el desarrollo de una propuesta de implantación del modelo de costes basado en las actividades (ABC) al sector sanitario y, más concretamente, al Hospital Sociosanitario Francolí. A efectos de fundamentar el trabajo, se analizan, en primer lugar, los modelos de coste desarrollados para los centros sanitarios españoles y sus limitaciones, a continuación, se realiza un estudio en profundidad del modelo de costes ABC y, finalmente, se revisan un conjunto de trabajos sobre implantación del ABC en centros sanitarios. Posteriormente, se plantea el proceso de implantación del ABC al Hospital de Día del HSF. En primer lugar se realiza la identificación y análisis de las actividades desarrolladas en el HD y, a continuación, se desarrolla el proceso de asignación de los costes que abarca las fases de valoración del coste de las actividades y asignación del coste de dichas actividades a los objetos de coste. / The aim of this paper is to develop a proposal to implement the model of activity¬based cost (ABC) to Hospital Sociosanitari Francolí (HSD) First, we review the literature about the cost models developed for Spanish medical centers and we highlight their limitations, then we examine the ABC cost model in depth and finally, we look through a set of papers about ABC implementation in health centers. Subsequently, we consider the ABC implementation process to Day Hospital of HSD. First of all we perform the identification and analysis of Day Hospital activities, then we develop the costs allocation process that includes the assessment of the activities cost and the allocation of the activities cost to the cost objects.

Cada vez un mayor número de las decisiones de compra de los individuos se toma en internet. En la Web, los consumidores pueden disfrutar de una profunda gama de productos y de una gran cantidad de información disponible acerca de estos. Sin embargo, este gran volumen de información hace más complejo su proceso decisional. Debido a ello, surgen métodos de recuperación y de filtrado de la información, como es el caso de los motores de búsqueda y de los sistemas de recomendación, para ayudarles en dicho proceso. Los sistemas de recomendación son tecnologías web que, de forma proactiva, hacen sugerencias de productos y contenidos a cada consumidor de acuerdo a sus preferencias, a partir de la información proporcionada por éste y por otros individuos con perfiles similares al suyo. Se trata de tecnologías muy potentes para el marketing de relaciones al permitir las personalizaciones masivas. Asimismo, dada la influencia de las recomendaciones de terceros en la conducta de compra del consumidor, las empresas pueden utilizar estos sistemas de recomendación, para influir en el usuario cuando desarrolla sus procesos de compra. Es, por tanto, un campo de estudio que presenta oportunidades, dada la relevancia de estos sistemas en las estrategias de marketing de los sitios web comerciales y la escasez de literatura de sistemas de recomendación en el comercio electrónico con una orientación de marketing, y más aún, de investigaciones centradas en la perspectiva subjetiva del consumidor. El objetivo general de esta investigación es determinar las principales respuestas psicológicas de los consumidores cuando utilizan el sistema de recomendación de un sitio web de comercio electrónico (en adelante SR-SW). Para dar respuesta al objetivo general de esta investigación, se realiza una revisión de la literatura sobre sistemas de recomendación desde una perspectiva de marketing, y sobre la base de ésta, se plantea un modelo sobre las principales respuestas psicológicas de los consumidores cuando usan SR-SW, que se contrasta empíricamente mediante un enfoque de ecuaciones estructurales. Las respuestas psicológicas consideradas en el modelo propuesto son: el rendimiento percibido del sistema de recomendación por parte del consumidor; su satisfacción con dicho rendimiento; la predisposición del individuo a comprar el producto inicialmente buscado gracias a las recomendaciones proporcionadas por el sistema; y la intención de comprar otros productos que responden a una estrategia de venta cruzada y/o ampliada puesta en marcha por dicho sistema. Asimismo, se estudia el papel que ejerce la actitud del consumidor hacia el sistema de recomendación y su estado de flujo en la navegación por el sitio web comercial sobre estas respuestas psicológicas. A su vez, se considera la atención del individuo hacia las recomendaciones proporcionadas por el sistema como variable mediadora ente la actitud y el flujo. De la contrastación empírica se concluye que cuanto más positiva sea la actitud general de un individuo hacia un SR-SW, más atención prestará a las recomendaciones de este sistema y mejor percepción se formará acerca de su rendimiento. Asimismo, indirectamente a través de la atención, la actitud del individuo incide en el estado de flujo cuando navega por la web y esta experiencia, a su vez, afecta a todas las respuestas psicológicas relacionadas con el uso del SR-SW consideradas en el modelo. Además, la percepción del individuo acerca del rendimiento del SR-SW incide directamente sobre su satisfacción con el rendimiento e indirectamente sobre su predisposición a comprar el producto recomendado relacionado con su búsqueda inicial, y a aceptar y seguir las recomendaciones del sistema relacionadas con otras ofertas que responden a una estrategia de venta cruzada y/o de más valor puesta en marcha por el SR-SW. / Recommendation systems are web technologies that proactively make suggestions of products and contents to each consumer according to their preferences, from the information provided by him and by others consumers with profiles similar to yours. The importance of these systems in the marketing strategies of commercial web sites and the scarcity of literature about recommender systems in e-commerce from a consumer psychological perspective make it a relevant field of study. The overall objective of this research is to determine the main Psychological outcomes linked to the use of a certain commercial website recommendation system (hereinafter SR-SW). From empirical testing, using a structural equation approach, we conclude that when more positive is the general attitude of an individual toward SR-SW, more attention will paid to the recommendations of this system and will form better perception about their performance. Also, the general attitude of the individual toward SR-SW have an indirect impact on the flow state when browsing the web through his/her attention paid to the recommendations. This experience, in turn, affects all Psychological responses related to the use of SR–SW considered in the model: 1) the consumer’s perceived performance regarding said system; 2) his/her satisfaction with its performance; 3) individual's predisposition to buy the product initially searched by system recommendations; and 4) the consumer’s likelihood to buy other items which are part of a cross-selling and/or add-on selling offer made by the recommender agent. In addition, the individual's perception about the performance of SR-SW have a direct impact on your satisfaction with performance, and an indirect impact on their willingness to buy the products related to your initial search , and accept other recommendations of the system that responding to a strategy cross-selling and/or add-on selling offer made by the recommendation agent.

Aquesta investigació té com a principal objectiu avançar en el coneixement del comportament dels emprenedors respecte l’oferta de programes i serveis que estimulen la creació i el creixement de les empreses. De forma més específica, es volen conèixer les necessitats dels emprenedors en matèria de creació i creixement de l’empresa, les seves actituds vers els béns i serveis susceptibles de satisfer-les, constatar la importància de l’entorn en relació amb el consum d’aquest tipus de productes, i obtenir una visió integrada dels elements que intervenen en el seu procés de decisió de consum. Es parteix de que els processos de decisió de consum o ús de serveis de suport dels emprenedors és anàleg al desenvolupat pels consumidors i les organitzacions amb el consum de béns i serveis. En concret, s’aborda la conducta de l’emprenedor en un entorn d’incubació de noves empreses tot considerant l’emprenedor com el consumidor d’un determinat tipus de productes: els béns i serveis per a la creació i el creixement d’empreses. L’anàlisi empírica es nodreix d’una enquesta, realitzada en diferents onades entre juliol de 2005 i gener de 2006, a les empreses de l’entorn de Barcelona Activa, l’agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona. L’univers objecte d’estudi al què s’adreçà el qüestionari està format per 256 individus, i 136 són els que conformen la mostra representativa d’emprenedors de l’entorn proper de la institució, què participen habitualment en els programes i serveis de suport als seus projectes empresarials. Mitjançant un model d’equacions estructurals amb estimació bayesiana es confirma, de forma empírica, que la conducta de consum de l’emprenedor es pot modelitzar a partir d’un model de comportament del consumidor. Així mateix, s’empren l’anàlisi factorial, l’anàlisi clúster i anàlisis de contingència per estudiar les necessitats i les actituds dels emprenedors. Els resultats permeten constatar que nivells superiors de consum dels productes de suport a la creació i al creixement d’empreses no sempre es traslladen en actituds més positives. També es constata que l’adequació dels programes i serveis a les necessitats dels emprenedors i l’assoliment de nivells superiors de satisfacció estan més presents entre consumidors sense experiència prèvia en matèria de creació d’empreses i entre empreses més joves. Finalment, a través d’anàlisis de la variància es confirma la importància de l’entorn en el consum de productes de suport a la creació i el creixement de l’empresa. / The main objective of this research consists of understanding entrepreneurs’ behavior regarding the programs and services which stimulate business creation and growth. More specifically, it is desired to understand the needs of entrepreneurs with respect to business creation and growth, their attitudes towards business support products, the role and influence of business incubation environments on their consumption, and to obtain a comprehensive view of the elements intervening in the entrepreneurs’ decision-making process regarding the adoption and use of business support products. The starting point is that the consumption decision process or entrepreneurs’ use of support services is analogous to those developed by consumers and organizations when consuming goods and services. Particularly, this work addresses the behavior of the entrepreneur in a new business incubation environment, considering the entrepreneur as the consumer of a particular product type: the goods and services for business creation and growth. The empirical analysis is nurtured by a survey, carried out in several waves between July 2005 and January 2006, addressed to the firms of the environment of Barcelona Activa, the local development agency of the Barcelona City Council. A questionnaire was distributed to 256 people and 136 make up the representative sample of entrepreneurs. These entrepreneurs maintain a close contact with the institution and regularly participate in and make use of its support programs and services. Through a structural equation model with Bayesian estimation it is empirically verified that it is possible to model entrepreneurs’ consumption behavior from a consumer behavior model. Further, factorial analysis, cluster analysis and contingency analysis are used to study entrepreneurs’ needs and attitudes. Results show that both the adequacy of programs and services to the needs of entrepreneurs and the achievement of higher levels of satisfaction are more frequent among entrepreneurs with no previous start-up experience and among younger firms. In addition, higher levels of use do not always imply more positive attitudes. Finally, the importance of the incubation environment for the consumption of business support products is confirmed through variance analysis.