• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 138
  • 53
  • 52
  • 2
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 244
  • 232
  • 231
  • 225
  • 213
  • 213
  • 213
  • 213
  • 212
  • 212
  • 212
  • 212
  • 212
  • 114
  • 103
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
161

Modelo integrador de programas de desarrollo de liderazgo (LDP) en Executive Education

Hugas Sabater, Jaume 27 October 2015 (has links)
Los LDP (programas de desarrollo de liderazgo) de los centros de Executive Education de las escuelas de negocio se pueden definir como el proceso académico de desarrollo de capacidades de liderazgo de los participantes de una misma empresa o consorcio de empresas, con el fin de implantar y acelerar la estrategia de la corporación o de las corporaciones donde trabajan. La metodología de la tesis ha consistido en realizar un benchmark de los centros de Executive Education en el mundo, analizar los modelos del estado de la cuestión así como la literatura de las tres fases de los programas LDP. Mediante worshops, análisis de LDP previos y entrevistas con directivos, doctores y profesores se formularon las hipótesis propuestas de la Tesis y un modelo integrador de LDPs que fue finalmente validado y ampliado con el estudio cualitativo de tres casos tanto a nivel individual como comparativo. La contribución de la tesis ha sido un modelo integrador de programas de desarrollo de Liderazgo (LDP) en Executive Education, que pueda servir de apoyo a los centros de Executive Education de las Universidades así como a las Universidades Corporativas o las "Academies" de las empresas para diseñar, impartir y evaluar sus programas customizados LDP. / We can define the Leadership Development Programs (LDPs) offered by business school´s Executive Education units as academic processes to develop the Leadership skills of program participants (whether from a single company or consortium of companies) and to implement and accelerate the corporate strategy of the firms in which they work. The methodology applied in this thesis have consisted on doing a benchmark of Executive Education centers in the world, analyzing the state-of-the-art models as well as the literature based on the three phases of LDP programs and carrying out research based on workshops, LDP´s courses and interviews with executives, PhDs and faculty, to formulate the thesis hypotheses and the LDP model that have been validated and expanded with the analysis of three case studies on two levels: individual and comparative. Thesis contribution have been an integrative LDP (Leadership Development Program) Model for Executive Education that could help the Universities Executive education Centers as well the Corporate Universities or Academies of the companies to design, deliver and evaluate their LDPs.
162

El periodismo especializado frente al Derecho: protección de datos y responsabilidad del periodista

Salla García, Xavier 26 October 2015 (has links)
Els periodistes, i concretament els anomenats periodistes especialitzats, per realitzar la seva professió, indispensable en una societat democràtica, necessiten accedir, tractar i conservar dades personals en els seus sistemes d'informació. Aquestes dades personals són de tota mena, com ara imatges i vídeos, entre d'altres, fins i tot dades especialment protegides, i que conserven sense cancel·lar per temps indefinit per a ser tractats en futurs reportatges, encara que poden no arribar a ser utilitzats mai, però es troben en poder del periodista d'investigació. La captació, el tractament i la conservació d'aquestes dades personals pot afectar als drets de la personalitat i també es pot veure afectada per la vigent normativa de protecció de dades personals, si es demostra que aquestes dades objectes de tractament, s'ajusten a l'àmbit d'aplicació de la normativa de protecció de dades. La normativa europea en matèria de protecció de dades personals, determina que els estats membres han de transposar en la seva legislació, excepcions i exempcions per al tractament de dades personals amb finalitats periodístiques, però en la seva transposició a la normativa espanyola, el legislador no ha contemplat cap d'elles ni en la seva legislació bàsica ni reglamentària. Aquest treball pretén analitzar si hi ha un conflicte legal en l'exercici del dret fonamental a la llibertat d'informació que realitza el periodista d'investigació i el tractament de dades personals tal i com s'estableix en la normativa de protecció de dades personals vigent a l'Estat espanyol, així com la seva responsabilitat. La herència digital també te importància en la pràctica periodística i la seva responsabilitat, donat que el periodista especialitzat necessita accedir a aquesta informació i pot trobar-se amb l’oposició dels familiars, els quals poden emprendre accions legals de responsabilitat.
163

Reporte de capital intelectual como determinante del valor de mercado en empresas con alta bursatilidad de Colombia, Chile y México

Solano Ruiz, Arnaldo Heli 28 January 2016 (has links)
La present tesi doctoral formula un model multivariat i identifica si l'informe del capital intel·lectual resulta ser determinant del valor al mercat públic de valors, com a representació de les decisions d'inversió en el capital de les empreses. Per a això, es va recórrer a informació subministrada a internet, per una cohort retrospectiva conformada per les empreses amb alta bursatilitat de Colòmbia, Xile i Mèxic, entre l'últim trimestre de l'any 2006 i el tancament del segon trimestre de l'any 2008. Les variables recollides inclouen dades financeres, comptables i de responsabilitat social empresarial, així com l'informe d'indicadors de capital intel·lectual d'acord al proposat per Monclús i col·laboradors (2005). / La presente tesis doctoral formula un modelo multivariado e identifica si el reporte del capital intelectual resulta ser determinante del valor en el mercado público de valores, como representación de las decisiones de inversión en el capital de las empresas. Para ello, se recurrió a información suministrada en internet, por una cohorte retrospectiva conformada por las empresas con alta bursatilidad de Colombia, Chile y México, entre el último trimestre del año 2006 y el cierre del segundo trimestre del año 2008. Las variables recolectadas incluyen datos financieros, contables y de responsabilidad social empresarial, así como el reporte de indicadores de capital intelectual de acuerdo a lo propuesto por Monclús y colaboradores (2005). / This doctoral thesis pretends to determine whether the disclosure of intangible information defines the market value in the stock exchange market. For this purpose, a retrospective cohort with high marketability companies from Colombia, Chile and Mexico was consolidated based on information available online since the last trimester of 2006 until the last day of the second trimester of 2008. Collected variables include financial, accounting and corporate social responsibility data. In addition, information about the disclosure of intellectual capital indicators were collected according to Monclús et al (2005) guidelines.
164

El papel de las marcas de moda en la construcción de la identidad personal

Iglesias Martínez, Jordi 04 February 2016 (has links)
La psicologia social i la microsociologia han estudiat des de mitjan segle XX la necessitat de l’autodefinició i de la construcció de la identitat personal. Tothom s’ha qüestionat alguna vegada “Qui sóc?”; “Com sóc?”; “Com em veuen els altres?” Aquesta visió de nosaltres mateixos és la que ens permet relacionar-nos dintre de la societat. Però perque els altres captin la identitat que s’intenta projectar és necessari tenir un discurs comú. Les marques de moda formen part de la construcció d’aquest discurs. Existeixen estudis sobre el llenguatge de la indumentària però, en canvi, s’ha desenvolupat poc el significat que aporten les marques en aquest llenguatge. Entenem marca com a un conjunt de significats (connotacions, emocions, imatges) que són comuns a un grup determinat de persones. Dins de la categoria actual de la moda, especialment la prontomoda, cada mes es canvien col·leccions, patrons, textures i colors; la marca juga un rol imprescindible per contribuir a l’aportació de seguretat i d’identificació amb la persona. Jenifer Aaker va demostrar que els individus perceben trets de la personalitat humana en les marques. Els consumidors visualitzen les marques amb característiques de persones, i aquestes influeixen en la decisió de compra. La compra i l’ús d’una marca de moda concreta ajuda el consumidor a apropiar-se d’aquests trets de personalitat que percep, i de constuir la seva autodefinició, i per tant, de constuir la identitat social que vol projectar. Les possessions i la marca d’aquestes, ajuden a la definició de la identitat de l’individu. La present investigació uneix els coneixements de la sociologia, de la història i del lleguatge de la moda, així com el branding i la publicitat, amb l’objectiu de definir el paper que juguen les marques de moda en la construcció de la identitat social de l’individu. Aquesta investigació treballa sobre tres pilars: una investigació bibliogràfica i documental; una anàlisis de la comunicació gràfica de les marques de moda a Espanya; i finalment, entrevistes focalitzades a professionals de moda y branding per demostrar quina influència té la construcció estratègica de la personalitat de marca dintre de la construcció d’autodefinició i d’identitat social de l’inidividu. / La psicología social y la microsociología han estudiado desde mediados del siglo XX la necesidad de autodefinición y de la construcción de la identidad personal. Todas las personas se han cuestionado alguna vez ¿quién soy?, ¿cómo soy? o ¿cómo me ven los demás? Es esta visión de nosotros mismos la que nos permite que nos relacionemos en sociedad. Pero para que el otro capte la identidad que se intenta proyectar, es necesario tener un discurso común. En la construcción de dicho discurso es donde forman parte las marcas de moda. Se ha estudiado mucho sobre el lenguaje de la vestimenta, pero poco se ha trabajado sobre los significados que a dicho lenguaje aportan las marcas. Entendemos la marca como un conjunto de significados (connotaciones, emociones, imágenes) que es común a un grupo determinado de personas. En la categoría de la moda actual, en especial en la pronto moda, donde cada mes se cambian colecciones, con patrones, texturas y colores, juega un rol imprescindible la marca para continuar aportando seguridad e identificación con la persona. Jenifer Aaker demostró que los individuos infieren a las marcas rasgos de personalidad humana. Los consumidores visualizan las marcas con características de personas, y dichas características forman parte de la decisión de compra. La compra y el uso de una marca de moda concreta ayuda al consumidor a apropiarse de dichos rasgos de personalidad, y construir su autodefinición, y por lo tanto a construir la identidad social que quiere proyectar. Las posesiones, y la marca de dichas posesiones, ayudan a la definición de la identidad del individuo. Por ello la presente investigación aúna los conocimientos de la sociología, de historia de la moda y lenguaje de moda, y por último de branding y publicidad, con el objetivo de definir el papel que juegan las marca de moda en la construcción de la identidad social del individuo. La investigación trabaja sobre tres pilares, una investigación bibliográfica y documental, un análisis de la comunicación gráfica de las marca de moda en España, y por último entrevistas focalizadas a profesionales de moda y brading para demostrar qué influencia tiene la construcción estratégica de la personalidad de marca dentro la construcción autodefinición y de la identidad social del individuo. / Since the mid 20th century sociology and microsociology have studied the need for defining oneself and building a personal identity. Everyone has at least once asked themselves “Who am I?”, “What am I like?”, or “How do others see me?” It is this vision of how we see ourselves that allows us to relate with society. However, for others to understand the identity that is trying to be presented, it’s necessary to have a common discourse. Fashion brands play a part in the development of this discourse. The language of clothes has been thoroughly studied, yet little work has been done on the meaning that brands give to this language. We understand a brand as a combination of meanings (connotations, emotions, images) that is common to a determined group of people. In the category of current fashion, in particular ready-to-wear, where collections, patterns, textures and colours change monthly, the brand plays an essential role in providing assurance and identification with the person. Jennifer Aaker demonstrated that individuals make out characteristics of human personalities in brands. Consumers visualise brands with features of people, and these characteristics play a part in the purchasing-decision process. The purchase and use of a particular fashion brand helps the consumer to take on these personality characteristics and to define themself, and hence build the social identity they wish to present. Possessions, and the brand of such possessions, help to define one’s identity. Therefore, this research brings together the knowledge of sociology, the history of fashion and the language of fashion, and finally, branding and advertising, with the objective of defining the role that fashion brands play in building one’s social identity. The research is based on three elements; bibliographical and document research, an analysis of graphic communication of fashion brands in Spain, and finally, interviews that targeted fashion and branding professionals to demonstrate the influence that the strategic development of brand personality has on defining oneself and one’s social identity.
165

Narratives of globalization in a multinational corporation: an organizational ethnography of the expatriation experience

Gaggiotti, Hugo Osvaldo 26 January 2016 (has links)
Aquesta recerca explora l'experiència de l'expatriació com a narrativa organitzacional i individual en el context de les fusions i adquisicions d'una empresa multinacional, proporcionant una percepció de la dimensió retòrica organitzacional d'alguns termes del vocabulari gerencial popular, com són expatriació, globalització, sinergia i internacionalització. La recerca es basa en un treball de camp intermitent de 4 anys (2005-2009) en 3 companyies de Tenaris Corporation, en 4 destinacions on Tenaris tenen plantes de fabricació i la seva seu corporativa: Bèrgam (Itàlia), Campana (Argentina), Pindamonhangaba (Brasil) i Buenos Aires (Argentina, seu del headquarter de Tenaris). L'anàlisi es centra en 55 entrevistes -millor anomenades xerrades- amb expatriats de diverses edats, sexe, lloc de destinació i nivells jeràrquics i en material etnogràfic escrit i visual. La recerca contribueix, a través de l'anàlisi de les narratives dels expatriats i el discurs corporatiu, a una millor comprensió de com la retòrica de la globalització opera en el context de l'expansió d'una empresa quan es produeixen adquisicions, com l'etnografia organitzacional ajuda a comprendre la retòrica de la sinergia i com les històries dels expatriats i les cròniques de l'empresa es vinculen narratológicament per a constituir el discurs corporatiu de l'expansió global. / Esta investigación explora la experiencia de la expatriación como una narrativa organizacional e individual en el contexto de las fusiones y adquisiciones de una empresa multinacional, proporcionando una percepción de la dimensión retórica organizacional de algunos términos del vocabulario gerencial popular, como son expatriación, globalización, sinergia e internacionalización. La investigación se basa en un trabajo de campo intermitente de 4 años (2005-2009) en 3 compañías de Tenaris Corporation, en 4 destinos donde Tenaris tienen plantas de fabricación y su sede corporativa: Bérgamo (Italia), Campana (Argentina), Pindamonhangaba (Brasil) y Buenos Aires ( Argentina, sede del headquarter de Tenaris). El análisis se centra en 55 entrevistas -mejor llamadas, charlas - con expatriados de diferentes edades, sexo, lugar de destino y niveles jerárquicos y de material etnográfico escrito y visual. La investigación contribuye, a través del análisis de las narrativas de los expatriados y el discurso corporativo, a una mejor comprensión de cómo la retórica de la globalización opera en el contexto de la expansión de una empresa cuando se produce adquisiciones, cómo la etnografía organizacional ayuda a comprender la retórica de la sinergia y cómo las historias de los expatriados y las crónicas de la empresa se vinculan narratológicamente al constituir el discurso corporativo de la expansión global. / This study explores the expatriating experience as an organizational and individual narrative in the context of the mergers and takeovers of a multinational corporation, thereby providing a broader perception of the organizational rhetorical dimension of popular managerial vocabularies, like expatriation, globalization, synergy and internationalization. The research is based on intermittent 4 years (2005-2009) fieldwork in 3 companies of Tenaris Corporation in 4 destinations where Tenaris have manufacture companies and it’s headquarter: Bergamo (Italy), Campana (Argentina), Pindamonhangaba (Brazil) and Buenos Aires (Argentina, Tenaris headquarter). The analysis is centred on 55 interviews –better designed as talks- with expatriate employees of various ages, gender, places of destination and hierarchal levels and written and visual ethnographic material. The research contributes through the analysis of expatriates’ narratives and corporate discourse to a better understanding of how the rhetoric of globalization operates in the context of the expansion of a corporation when acquisitions occurred, how organizational ethnography helps to understand the rhetoric of synergy and how expatriates stories and company chronicles narratively relate when constituting the corporate discourse of the global expansion.
166

Comunicación de marca para vender. Los resultados de la construcción valor de marca desde la comunicación. Análisis de los Premios Eficacia

Casalà Surribas, Iolanda 15 January 2016 (has links)
Avui en dia la importància de les marques és indubtable. La marca es reconeix com el principal actiu de moltes companyies i el seu valor (econòmic) genera progressiu interès en tots els àmbits empresarials. La rellevància de crear (i de mantenir) marques poderoses sembla imperar en el món actual i l’ús de la comunicació persuasiva per contribuir-hi sembla ser, també, un requeriment indubtable. Malgrat això, en els darrers anys, l’orientació cap a buscar l’eficàcia en comunicació ha portat a una creixent valoració de les possibilitats de medició i comprovació immediata de resultats. Aquesta realitat de mercat ha provocat que s’hagi prioritzat en moltes ocasions la persuasió a curt termini generada per la comunicació, no sempre contribuint a la construcció de marca. La investigació realitzada té com a propòsit examinar els paràmetres comuns de la comunicació que ha estat reconeguda per la seva alta eficàcia i, en concret, estudiar la relació entre l’eficàcia i la creació d’una marca poderosa a través de comunicació. És a dir, tracta de traçar el camí per poder donar una resposta sòlida a la pregunta: És possible realitzar comunicació persuasiva que treballi per crear una marca poderosa i, alhora, que aquesta comunicació sigui eficaç (que tingui efectes sobre el negoci/vendes –també- a curt termini)? Després de l’anàlisi realitzat en base als Premios Eficacia (2006-2014), es demostra afirmativament la resposta a aquesta pregunta i s’enumeren les característiques d’aquest tipus de comunicació. A més a més, durant tota la investigació es facilita una mostra de pautes estratègiques de diferents empreses i agències de publicitat (eines de planificació estratégica) per ajudar en la construcció de marques poderoses a través de la comunicació. / Hoy en día la importancia de las marcas es indudable. La marca se reconoce como el principal activo de muchas compañías y su valor (económico) adquiere progresivo interés en todos los ámbitos empresariales. La relevancia de crear (y mantener) marcas poderosas parece imperar en el mundo actual y el uso de la comunicación persuasiva para contribuir a ello también parece ser un requisito indudable. Sin embargo, en los últimos años, la búsqueda de la eficacia en comunicación ha conducido a una creciente valoración de las posibilidades de medición y comprobación inmediata de resultados. Esta realidad de mercado ha provocado que se haya priorizado en múltiples ocasiones la persuasión cortoplacista generada por la comunicación, no siempre contribuyendo a la construcción de marca. La presente investigación tiene como propósito examinar los parámetros comunes de la comunicación que ha sido reconocida por su alta eficacia y en concreto estudiar la relación entre la eficacia y la creación de una marca poderosa a través de comunicación. Es decir, trata de trazar el camino para poder dar una respuesta sólida a la pregunta ¿Es posible realizar comunicación persuasiva que trabaje para crear una marca poderosa y, al mismo tiempo, que dicha comunicación sea eficaz (que tenga efectos sobre el negocio/ventas –también- a corto plazo)? Tras el análisis realizado en base a los Premios Eficacia (2006-2014), se demuestra afirmativamente la respuesta a dicha pregunta y se enumeran las características de este tipo de comunicación. Además, a lo largo de la investigación se ofrece una muestra de pautas estratégicas de distintas empresas y agencias de publicidad (herramientas de planificación estratégica) para ayudar a la construcción de marcas poderosas a través de la comunicación. / Nowadays the importance of ‘the’ brand is undeniable. Brands are recognized to be the main asset of many companies and their economic value is acquiring progressive interest in all business areas. The relevance of creating -and maintaining- powerful brands seems to prevail in today’s world. So it is the use of persuasive communication to contribute to this purpose. However, in recent times, the search of efficiency has led to a growing valuation of the possibilities of measurement and a immediate test of the results. This market reality, though, has frequently prioritized the short-term persuasion and not always contributed to the brand construction itself. This research aims to examine the common parameters of the communication that has been recognized for its high efficiency, and specifically, the relationship between the efficiency and the creation of a powerful brand. That is, we aim to give a solid answer to this question: “Is it possible to realize persuasive communication to create powerful brands and, at the same time, be effective in the short-term?” Based on the analysis of spanish Premios Eficacia (2006-2014), we are going to demonstrate that the answer to this question is affirmative. At the same time, we are listing the characteristics of this type of communication too. Throughout this investigation it is also offered a sample of strategic planning tools (from different companies and advertising agencies) to build up powerful brands.
167

Expansive architectural strategies in the mass society and their influence on the architectural projects

Kefalogiannis, Nektarios 02 February 2016 (has links)
The present thesis couldn't have been unaffected by the recent economic crisis. Even before this crisis, it was well-known that architecture was languishing in its traditional boundaries. In the countries that didn't suffer this crisis, architecture didn't enjoy a smooth development as well. Either the crisis and/or the "pressure" from other professions gave the impression of an introverted, weak, defensive and contracting architectural community. In that environment, the objective of this thesis was to define which actions the architectural profession could employ in order to shape a coherent budle of extroverted strategies. With the aim to specify those strategies, the thesis moved from the specific towards the general. lt gathered various "stories", mainly outside the architectural field, which explain a personal or a collective attempt of self-overcoming. Those stories, as they grew in number,started to move around a focal point which progressively revealed a name: "Brands". lt didn't take long to understand that the main enemy of the thesis was the strength and the diversity of the concept: "brand". In order to overcome this obstacle, the thesis decides to introduce an antithesis (a dipole). The introduced dipole was: services vs. brands. The services compete with each other in a merely quantificational manner. The service companies are better if they can be "more ... than" its competitors. lt is easy to compare because the comparison can be measured. The brands, by nature, can't be compared in a quantitative level. The customers acquire a brand product because they want to acquire the brand's values. The customers acquire the brand's imaginary, the story which lies behind it. Having specified the content and the function of those strategies, the next step is to see how they can work in the field of architecture. An assisting method that was used was to proceed with a categorization of architecture: formalist, conceptual, sensational etc architecture. In ali those different categories , the distinct form of implementation and the varied content of those strategies have been analyzed. This analysis included the content of the architectural imaginary and the architectural design methods which have been used in order to architecturally express those imaginaries. Above ali, it is important the thesis not to remain at the superficiality that the brands' tacticisms create. The architectural production and the creation of the architectural form are at the core of the architectural activity; so for that reason, the thesis tried to explain how the brands' strategies had determined the specific creation ofthe architectural forms. With the aim to bring together and interrelate the architectural brand strategies and the creation of the form; the thesis felt the necessity to focus on specific case-studies. lt has chosen OMA/Rem Koolhaas and Enric Miralles, together with the MVRDV and Herzog & de Meuron office. We have focused more at the two first. We have (tried to) demonstrate that Rem Koolhaas' office (representative of conceptual architecture) had created a strong architectural brand with critical and intellectual characteristics, giving emphasis to the public and the role of the urban and the metropolitan. He has a strategic vision and an iconic disposition. The famous "programming" and his tendency to find opportunities to research whatever laid within his professional grasp. On the other hand, Enric Miralles is a prominent figure of the formalist architecture. The hyperdefined geometry of his form, the persistency in the variation as a method and the symbolic role of the elements' repetition are the main factors for understanding his architecture and his brand's content. The calculated spontaneity of his forms and its complexity, as well as the density of spatial events, define the essence of his architecture. / La presente tesis no podía no haber sido afectada por la reciente crisis económica. Incluso antes de esta crisis, era bien sabido que la arquitectura languidecía en sus límites tradicionales e incluso en los países que no sufrieron esta crisis, la arquitectura tampoco disfrutó de un suave desarrollo. Se dio la impresión que la comunidad de arquitectura era introvertida, débil, defensiva y en contracción. El objetivo de la tesis era definir qué acciones la profesión de arquitecto podría emplear, con el fin de dar forma a un conjunto coherente de extrovertidas estrategias. Con el objetivo de especificar estas estrategias, la tesis se desarrolla de lo específico a lo general. Se han recogido varias "historias", sobre todo fuera del campo de la arquitectura, que explican un intento personal o colectivo de auto-superación. Esas historias, a medida que crecían en número, comenzaron a moverse alrededor a un punto central que reveló progresivamente un nombre: "Marcas". No pasó mucho tiempo para comprender que el principal enemigo de la tesis era la fuerza y la diversidad del concepto: "marca". Con el fin de superar este obstáculo, la tesis decide introducir una antítesis (un dipolo). El dipolo introducido fue: servicios vs. marcas. Los servicios compiten entre sí de una manera meramente cuantitativa. Las empresas de servicios son mejores si pueden ser "más ... que" sus competidores. Es fácil de compararlas porque la comparación se puede medir. Las marcas, por naturaleza, no se pueden comparar en un nivel cuantitativo. Los clientes adquieren un producto de la marca porque quieren adquirir los valores de la marca. Los clientes adquieren el imaginario de la marca. Después de haber concretado el contenido y la función de estas estrategias, el siguiente paso fue investigar cómo ellas pueden ser implementadas en el campo de la arquitectura. Un método que se ha aplicado fue la categorización de la arquitectura: en arquitectura conceptual, formalista, sensacional etc. Han sido analizados las diversas formas de implementación y el contenido variable de estas estrategias. Este análisis incluyó el contenido del imaginario arquitectónico y los métodos del diseño arqu itectónico que se han utilizado para expresar arquitectónicamente esos imaginarios. Por encima de todo, era importante que la tesis no se quedara en la superficialidad que los tacticismos de las marcas crean. La producción arquitectónica y la creación de la forma arquitectónica están en el núcleo de la actividad de los arquitectos; por eso, la tesis trató de explicar cómo las estrategias de las marcas habían determinado la creación de las formas arquitectónicas. Con el objetivo de juntar e interrelacionar las estrategias arquitectónicas de marca y la creación de la forma; la tes is tenia la necesidad de centrarse en casos concretos de estudios. Se ha optado por OMA-Rem Koolhaas y Enric Miralles, junto con los despachos de MVRDV y Herzog & de Meuron. Hemos enfocado mas a los primeros dos despachos. Hemos intentado demostrar que el despacho de Rem Koolhaas había creado una fuerte marca arquitectónica con carácter crítico e intelectual, dando énfasis al espacio público y al papel de lo urbano y lo metropolitano. Él tiene una visión estratégica y una disposición para una arquitectura icónica. Es conocido por su famosa "programación" y su tendencia en encontrar oportunidades para investigar lo que esté en su alcance profesional. Enric Miralles es una figura prominente de la arquitectura formalista. La geometría hiper-definida de su forma, la persistencia en la variación como método y el papel simbólico que tiene la repetición de los elementos que uti liza, son los principales factores para la comprensión de su arquitectura yel contenido de su marca. La espontaneidad calculada de sus formas y su complejidad, así como la densidad de "eventos espaciales", definen la esencia de su arquitectura.
168

Cooperative Relationships between Firms and Secondary Stakeholders for the Creation of Value in Sustainable Supply Chains

Rodríguez Rodríguez, Jorge Andrés 19 May 2016 (has links)
Els gerents s'enfronten a una pressió cada vegada més gran per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, substituir substàncies perjudicials per a la salut, millorar l'eficiència en el consum d'energia i aigua de l'empresa, millorar les condicions laborals dels seus treballadors, i contribuir amb el benestar de la societat. No obstant això, les empreses tenen poc coneixement o experiència per fer front a aquest complex fenomen. A més, gran part de la recerca en cadenes de subministrament sostenibles s'ha focalitzat en les pràctiques que fan menys insostenibles a les cadenes, en comptes de fer-les realment sostenibles. En aquest sentit, s'ha suggerit que les futures investigacions abordin com les empreses cooperen amb els seus grups d'interès i implementen innovacions sostenibles. Aquesta tesi respon a aquestes propostes i estudia com les iniciatives de col·laboració amb grups d'interès secundaris (e.g. ONG i instituts públics de recerca) creen valor en cadenes de subministrament sostenible en contextes amb poques sinergies entre les dimensions de la triple línia de resultat. La tesi ofereix dos marcs conceptuals que expliquen com les empreses i les ONG arriben a un equilibri inter-organitzacional, i com les ONG implementen programes de desenvolupament de proveïdors per reduir la pobresa dels agricultors. Addicionalment, la tesi també utilitza els avenços de la teoria dels recursos estratègics per a formular un model sobre el desenvolupament de capacitats innovadores mediambientals. Els resultats indiquen que la capacitat innovadora mediambiental és el resultat d'una seqüència de dos agrupaments. Primer, els recursos d'innovació s'agrupen per crear la capacitat d'innovació en processos. Segon, , aquesta capacitat s'estén i s'agrupa amb el coneixement obtingut a través de la cooperació amb instituts públics d'investigació i crea la capacitat d'innovació mediambiental. La tesi conclou amb recomanacions per als gerents i futures línies de recerca. / Los gerentes enfrentan una presión cada vez mayor para reducir las emisiones de gases de efecto invernadero, sustituir substancias perjudiciales para la salud, mejorar la eficiencia en el consumo de energía y agua de la empresa, mejorar las condiciones laborales de sus trabajadores, y contribuir con el bienestar de la sociedad. Sin embargo, las empresas tienen poco conocimiento o experiencia para hacer frente a este fenómeno complejo. Además, gran parte de la investigación en cadenas de suministro sostenibles se ha enfocado en las prácticas que hacen menos insostenibles a las cadenas, en vez de hacerlas realmente sostenibles. En este sentido, se ha sugerido que las futuras investigaciones aborden como las empresas cooperan con sus grupos de interés e implementan innovaciones sostenibles. Esta tesis responde a estas propuestas y estudia como las iniciativas de colaboración con grupos de interés secundarios (e.g. ONG e institutos públicos de investigación) crean valor en cadenas de suministro sostenible en contextos con poca sinergias entre las dimensiones de la triple línea de resultado. La tesis ofrece dos marcos conceptuales que explican como las empresas y las ONG alcanzan un equilibrio inter-organizacional, y como las ONG implementan programas de desarrollo de proveedores para reducir la pobreza de los agricultores. Adicionalmente, la tesis también utiliza los avances de la teoría de los recursos estratégicos para formular un modelo sobre el desarrollo de capacidades innovadoras medioambientales. Los resultados indican que la capacidad innovadora medioambiental es el resultado de una secuencia de dos agrupamientos. Primero, los recursos de innovación se agrupan para crear la capacidad de innovación en procesos. Luego, esta capacidad se extiende y se agrupa con el conocimiento obtenido a través de la cooperación con institutos públicos de investigación y crea la capacidad de innovación medioambiental. La tesis concluye con recomendaciones para los gerentes y líneas futuras de investigación. / Managers face an ever increasing pressure to cut greenhouse gases emissions, substitute hazardous materials, enhance the firm’s energy efficiency, reduce firm’s water consumption, improve the labor conditions of their employees, and contribute to the welfare of general society. Yet firms have little knowledge or experience to deal with this complex phenomena. Additionally, most research in sustainable supply chain management has focused on the practices that make supply chain less unsustainable instead of truly sustainable. In this regard, it is suggested that future research should address how firms cooperate with their stakeholders and undertake sustainable innovation. This thesis answers this call and studies how cooperative initiatives with secondary stakeholders (i.e. NGOs and public research institutions) create value in SSCM in contexts with no foreseen synergies between the dimensions of the triple bottom line. The thesis provides two theoretical frameworks that explain how firms and NGOs achieve inter-organizational fit, and how NGOs implement supplier development programs to alleviate poverty. Moreover, the thesis also builds upon the advances of the resource-based view and test a model about the process of developing firm’s environmental innovativeness. The results indicate that environmental innovativeness is the result of a two-sequenced bundling. First, innovation resources are deployed into process innovativeness. Then, process innovativeness is extended and bundled with the knowledge brought in by R&D cooperation with public research institutions into environmental innovativeness. The thesis concludes with recommendations for managers and future lines of research.
169

Modeling Stock Option Contracts - Evidence from Spain

Collazzo Yelpo, Pablo Gabriel 10 February 2016 (has links)
Pocs temes han generat tant debat en matèria de govern corporatiu com el de la remuneració de directius. Aquesta recerca analitza una pràctica tan controvertida com estesa en la contractació executiva, tal com és la concessió al directiu d'opcions sobre accions de l'empresa. Són les opcions sobre accions la resposta al desafiament d'alinear eficientment els incentius del directiu amb els de l'accionista? La clau radica en el disseny del contracte. Aquest estudi pretén contribuir a llançar llum sobre aquesta controvèrsia, a través d'una anàlisi sistemàtica del disseny dels plans d'opcions sobre accions de les empreses de major liquiditat i capitalització del mercat espanyol, representades en l'índex borsari Ibex 35. Les variables de disseny objecto d'anàlisi són el preu d'exercici, el període d'espera, el venciment del contracte, l'actualització del preu d'exercici i les restriccions a la venda posterior de les accions. Sobre aquests plans s'apliquen les teories de contractació òptima i extracció de rendes, per identificar desviaments del paradigma d'alineació d'incentius. Per avaluar l'eficiència en aquesta alineació d'incentius que es persegueix amb el contracte d'opció, es vincula el disseny de les variables a dalt esmentades amb la tornada ajustada per risc de les empreses que concedeixen opcions, a través d'una anàlisi de dades de panell. / Pocos temas han generado tanto debate en materia de gobierno corporativo como el de la remuneración de directivos. Esta investigación analiza una práctica tan controvertida como extendida en la contratación ejecutiva, tal como es la concesión al directivo de opciones sobre acciones de la empresa. ¿Son las opciones sobre acciones la respuesta al desafío de alinear eficientemente los incentivos del directivo con los del accionista? La clave radica en el diseño del contrato. Este estudio pretende contribuir a arrojar luz sobre dicha controversia, a través de un análisis sistemático del diseño de los planes de opciones sobre acciones de las empresas de mayor liquidez y capitalización del mercado español, representadas en el índice bursátil Ibex 35. Las variables de diseño objeto de análisis son el precio de ejercicio, el período de espera, el vencimiento del contrato, la actualización del precio de ejercicio y las restricciones a la venta posterior de las acciones. Sobre dichos planes se aplican las teorías de contratación óptima y extracción de rentas, para identificar desvíos del paradigma de alineación de incentivos. Para evaluar la eficiencia en esta alineación de incentivos que se persigue con el contrato de opción, se vincula el diseño de las variables arriba mencionadas con el retorno ajustado por riesgo de las empresas que conceden opciones, a través de un análisis de datos de panel. / Few issues in modern corporate governance have received as much attention lately as executive compensation. This research deals with a highly controversial yet widespread practice in executive pay: stock options plans. Are stock options the answer to efficiently align incentives, bridging the gap between cash-flow rights and control rights? A design that delivers that goal proves crucial. This study aims to contribute to the current debate on such a heated corporate governance issue by presenting a systematic analysis of stock option design in Spanish largest and most liquid companies, out of the entire population of the Ibex 35 stock market index. The specific design variables to be examined are strike price, vesting period, maturity, repricing and trading restrictions. A mix of the optimal contracting and the rent-extracting approaches are applied to explore for significant deviations from the incentive-alignment paradigm. Finally, panel data analysis is conducted to identify potential relationships between the above mentioned variables and risk-adjusted returns for Ibex 35 firms with stock option plans.
170

The Dynamic Process of Coordinating Innovation Networks: Mechanisms to Overcome Diversity and Conflicts

Moreira Ottani, Sabrina 22 January 2016 (has links)
En l'actual ambient empresarial competitiu i globalitzat, una organització constantment ha d´innovar per seguir sent exitosa. En la recerca de la innovació, les organitzacions estan participant progressivament en les xarxes interorganitzatives. Xarxes d'innovació es caracteritzen per la diversitat d'actors que la componen. Aquesta diversitat no només és rellevant per a la generació d'innovació, sinó també es torna molt difícil, ja que fa que la col·laboració per a la innovació sigui plena de barreres, paradoxes i contradiccions. Moltes d'aquestes xarxes fallen a causa de la falta de coordinació, el que indica que, tot i que la coordinació de les xarxes d'innovació no és una tasca senzilla, és una cosa de gran importància per guiar les activitats d'innovació en xarxa i aconseguir resultats positius. No obstant això, pocs estudis empírics han estat capaços d'explicar com es coordinen aquestes xarxes. Aquesta manca d'investigació pot ser explicada per la complexitat de gestió de les xarxes d'innovació, per la falta de comprensió del seu funcionament intern i en quins diferents situacions coordinació funcionaria millor, o fins i tot el caràcter dinàmic i ambigu de la col·laboració. Per donar llum sobre aquestes llacunes investigatives, l'objectiu principal d'aquest estudi és investigar com la diversitat i els conflictes en les xarxes d'innovació afecten els mecanismes de coordinació empleats. Per tant, primer s'ha de reconèixer quin tipus de xarxa d'innovació s'està tractant, observant amb atenció la diversitat dels membres de la xarxa i els seus conflictes interns, per després reconèixer fins a quin punt un actor individual (o grup d'actors) pot afectar la direcció en que la xarxa es desplaça. A través d'una metodologia d'investigació qualitativa, s'investiguen dos casos d'estudi: KIC InnoEnergy i Experiment ATLAS del CERN. KIC InnoEnergy és una xarxa interorganitzacional formada amb el propòsit d'oferir productes i serveis innovadors en el camp de l'energia sostenible a Europa. Experiment ATLAS del CERN és una xarxa interorganitzacional en què s'han desenvolupat tecnologies i arquitectures innovadores per a la realització de la investigació bàsica en física d'altes energies. Aquests dos casos són considerats com xarxes d'innovació ja que el seu enfocament principal està en el foment d'un entorn on es promou la col·laboració entre els diversos membres amb l'objectiu de facilitar la innovació. Per això, s'han creat elements innovadors que han permès que la col·laboració entre els seus membres tinguessin lloc. No obstant, aquestes xarxes es van establir en diferents entorns, i tenen diferents propòsits, característiques i estats de desenvolupament. Per tant, es creu que amb la comparació d'aquests dos casos, es poden fer aportacions interessants en el debat sobre els mecanismes de coordinació de les xarxes d'innovació. Els resultats d'aquesta investigació indiquen diferències entre els dos casos en relació a l'ús dels mecanismes (complementaris) de coordinació, a causa de les diferents característiques de les xarxes d'innovació investigades (inclosa la seva etapa de desenvolupament) i els seus membres, al costat dels conflictes causats per la diversitat (o diferències) dels membres de la xarxa. D'aquesta manera, i contràriament al que la majoria dels estudis sobre coordinació en xarxes d'innovació diu, els resultats de la investigació mostren que els dos mecanismes formals i informals en coordinació es poden veure com a formes complementàries de coordinació de les xarxes d'innovació. Així, el focus d'atenció ha de ser, no si les xarxes d'innovació poden o no ser coordinades, sinó quin tipus de solució és la més adequada per als diferents tipus de xarxes d'innovació. / En el actual ambiente empresarial competitivo y globalizado, cualquier organización constantemente tiene que innovar para seguir siendo exitosa. En la búsqueda de innovación, las organizaciones están participando progresivamente en redes inter-organizacionales. Las redes de innovación se caracterizan por la diversidad de actores que la componen. Dicha diversidad, no sólo es relevante por la generación de innovación, sino también se vuelve algo muy difícil, ya que hace que la colaboración para la innovación sea llena de barreras, paradojas y contradicciones. Muchas de estas redes fallan debido a la falta de coordinación, lo que indica que, a pesar de que la coordinación de las redes de innovación no es una tarea sencilla, es algo de gran importancia para guiar las actividades de innovación en red y lograr resultados positivos. Sin embargo, pocos estudios empíricos han sido capaces de explicar cómo se coordinan estas redes. Esta falta de investigación puede explicarse por la complejidad de gestión de las redes de innovación, poca comprensión de su funcionamiento interno y en qué diferentes situaciones la coordinación funcionaría mejor, o incluso el carácter dinámico y ambiguo de la colaboración. Para arrojar luz sobre estas lagunas investigativas, el objetivo principal de este estudio es investigar cómo la diversidad y los conflictos en las redes de innovación afectan a los mecanismos de coordinación empleados. Por lo tanto, primero se debe reconocer qué tipo de red de innovación se está tratando, prestando atención a la diversidad de los miembros de la red y de sus conflictos internos, y luego reconocer hasta qué punto un actor individual (o grupo de actores) puede afectar en la dirección que la red se desplaza. A través de una metodología de investigación cualitativa, se investigan dos casos de estudio: KIC InnoEnergy y Experimento ATLAS del CERN. KIC InnoEnergy es una red interorganizacional formada con el propósito de ofrecer productos y servicios innovadores en el campo de la energía sostenible en Europa. Experimento ATLAS del CERN es una red interorganizacional en que se ha desarrollado tecnologías y arquitecturas innovadoras para la realización de la investigación básica en física de altas energías. Estos dos casos son considerados como redes de innovación pues su enfoque principal está en el fomento de un entorno donde se promueve la colaboración entre los diversos miembros, con el objetivo de facilitar la innovación. Para ello, se han creado elementos innovadores que han permitido que la colaboración entre sus miembros tuvieran lugar. No obstante, estas redes se establecieron en diferentes entornos, y tienen diferentes propósitos, características y estados de desarrollo. Por lo tanto, se cree que con la comparación de estos dos casos, se pueden hacer aportaciones interesantes en el debate sobre los mecanismos de coordinación de las redes de innovación. Los resultados de esta investigación indican diferencias entre los dos casos en relación al uso de los mecanismos (complementarios) de coordinación, debido a las diferentes características de las redes de innovación estudiadas (incluida su etapa de desarrollo) y sus miembros, junto a los conflictos causados por la diversidad (o diferencias) de los miembros de la red. De este modo, y contrariamente a lo que la mayoría de los estudios sobre coordinación en redes de innovación dice, los resultados de la investigación muestran que ambos mecanismos formales e informales de coordinación se pueden ver como formas complementarias de coordinación de las redes de innovación. Así, el foco de atención debe ser, no si las redes de innovación pueden o no ser coordinadas, sino qué tipo de solución es la más adecuada para los diferentes tipos de redes de innovación. / In the currently highly competitive and largely globalised business environment, organisation needs to constantly innovate in order to remain successful. In the pursuit of innovation, organisations are progressively engaging in interorganisational networks. Innovation networks are characterised by the diversity of actors composing it. Such diversity is not only relevant for generation of innovation, but it is also very challenging as it turns collaborating for innovation full of barriers, paradoxes and contradictions. Many of these networks fail due to poor coordination, what indicates that, although coordinating innovation networks is not a straightforward task, it is of utterly importance for guiding the networked innovation activities and accomplishing positive outcomes. Nevertheless, few empirical studies have been able to explain how these networks are coordinated. This lack of research may be explained by the managerial complexity of innovation networks, little understanding of their internal operations and in which situations different forms of coordination would function best, or even the dynamic and ambiguous nature of collaboration. To shed light on these research gaps, the main research objective of this study is to investigate how does diversity and conflicts in innovation networks affect the coordination mechanisms employed. Thus, it first needs to recognise which type of innovation network is being dealt with, paying attention to the diversity of network members and its internal conflicts, and then to acknowledge to what extent an individual actor (or group of actors) can affect the direction that the network moves to. Through a qualitative research methodology, two case studies are investigated: KIC InnoEnergy and ATLAS Experiment at CERN. KIC InnoEnergy is an interorganisational network formed with the purpose of providing innovative products and services in the field of sustainable energy in Europe. ATLAS Experiment at CERN is an interorganisational network that has developed innovative technologies and architecture for conducting basic research on high-energy physics. These two cases are considered as innovation networks as their primary focus is on fostering an environment where collaboration among diverse members is promoted with the goal of enabling innovation. To do so, these networks have created innovative elements so collaboration could take place. Notwithstanding, they are settled in different environments, and have different network purposes, characteristics and stage of development. Therefore, it is believed that in comparing these two cases one may make interesting contributions into the debate on coordination mechanisms in innovation networks. Research findings indicate differences between the two cases in relation to the use of (complementary) coordination mechanisms due to the different characteristics of the innovation networks studied (including its stage of development) and its members, alongside the conflicts caused due to the diversity (or differences) of network members. In this way, and contrary to what most studies on innovation network coordination says, research findings illustrate that both formal and informal coordination mechanisms could be seen as complementary forms of coordinating innovation networks. The focus of attention should be not on whether innovation networks can or cannot be coordinated, but what kind of solution is most suitable for different types of innovation networks.

Page generated in 0.0821 seconds