La resistència als antimicrobians és un procés natural, que com a conseqüència del seu ús ha afavorit la selecció de mutants, l'adquisició de gens de resistència i el sobrecreixement de bacteris intrínsecament resistents als antimicrobians.Els β-lactàmics són una de les famílies més emprades en la pràctica clínica, essent el mecanisme enzimàtic el mecanisme de resistència més important. En enterobacteris els enzims que prenen més importància són les β-lactamases d'espectre ampliat (BLEA) i les cefamicinases (pAMPCt).L'objectiu d'aquest treball fou determinar la prevalença d'aquests enzims en els enterobacteris aïllats a L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau en el període comprés entre 1994 i 2004. Els estudis de sensibilitat en Escherichia coli i Klebsiella pneumoniae mostren un clar increment de la resistència a cefalosporines de tercera generació (C3G) i aztreonam, fruit d'una major prevalença de soques portadores de BLEA i pAMPCt. La prevalença de soques productores de BLEA en el decenni 1994-2004 ha estat del 1,1% i del 1,6%, respectivament. Les BLEA més freqüents en E. coli han estat les del grup CTX-M (77,5%), essent l'enzim CTX-M-9 el més descrit (43%) mentre que en K. pneumoniae tant les BLEA del grup CTX-M com les SHV han tingut una prevalença similar (50%). K. pneumoniae portador de BLEA ha estat, i encara és, majoritàriament, un patogen nosocomial. En ambdues espècies, les pAMPCt han presentat, respectivament, una prevalença del 0,16%.i del 0,22% amb una clara presència de soques portadores de CMY-2. Els estudis de sensibilitat mostren que en les espècies amb una β-lactamasa cromosòmica induïble tipus AmpC (Enterobacter, Citrobacter freundii i Morganella morganii) no hi ha hagut un increment de la resistència a C3G, indicatiu d'una possible desrepressió de l'enzim, essent el percentatge de soques amb fenotip de desrepressió del voltant del 30% en Enterobacter i C. freundii i del 7,5% en M. morganii.En Klebsiella oxytoca el principal mecanisme implicat és la hiperproducció de llur β-lactamasa cromosòmica que confereix resistència a l'aztreonam. La prevalença d'aquest mecanisme ha incrementat d'un 4% a un 44%. Per altra banda, s'han trobat dues soques productores de BLEA (CTX-M-9 i CTX-M-32).En Proteus mirabilis, s'ha pogut observat al llarg dels deu anys un lleuger increment de la resistència a l'associació amoxicil·lina-àcid clavulànic i de manera puntual l'aparició de soques productores de pAmpCt (tres soques amb CMY-2) o de BLEA (una soca amb CTX-M-1).En Salmonella enterica cal destacar l'aïllament de tres soques productores de BLEA (dues CTX-M-9 i una CTX-M-14) i una soca productora de CMY-2.La resistència a carbapenems ha estat pràcticament nul·la en totes les espècies estudiades. Malauradament, la resistència als β-lactàmics va associada a la resistència a d'altres famílies d'antimicrobians. Les soques productores de BLEA presentaven uns percentatges de resistència a fluoroquinolones, tetraciclina, trimetoprim-sulfametoxazol, cloramfenicol i aminoglicòsids, del 84%, 56%, 52%, 35% i 14%, respectivament mentre que les soques productores de cefamicinasa presentaven uns percentatges de resistència a cloramfenicol, fluoroquinolones, aminoglicòsids, trimetoprim-sulfametoxazol i tetraciclina del 85%, 77%, 67%, 57%, i, 56%, respectivament. De l'estudi de les resistències associades dels antibiòtics no β-lactàmics a la producció de BLEA o pAmpCt no s'ha obtingut un patró predominant associat a cada tipus de β-lactamasa. / Antimicrobial resistance is a natural process but the abuse and misuse of antimicrobial agents has favored the selection of mutants, the acquisition of resistance and the overgrowth of bacteria intrinsically resistant to these drugs. β-lactams (as cephalosporins) are one of the most widely used agents in clinical practice and their main mechanism of resistance by the bacteria is the production of enzymes known as β-lactamases. In Enterobacteriaceae, the Extended-Spectrum-β-lactamases (ESBLs) and plasmid-mediated AmpC enzymes (pAmpCt) are the most relevant of these enzymes.The aim of this study was to determine the prevalence and diversity of Extended-Spectrum-β-lactamases (ESBLs) and plasmid-mediated AmpC enzymes (pAmpCt) isolated from Enterobacteriaceae at Hospital de la Santa Creu i Sant Pau between 1994 and 2004.Results of the susceptibility studies in Escherichia coli and Klebsiella pneumoniae showed a clear increase in third generation cephalosporins (C3G) and aztreonam resistance due to a major prevalence of ESBLs- and pAmpCt-producing strains. The prevalence of ESBL-producing strains from 1994 to 2004 was between 1.11% and 1.6%. In E. coli, the ESBL CTX-M-type was the most frequent (77.5%) due to CTX-M-9-producing strains (43%). In K. pneumoniae, the CTX-M-type as well as the SHV-type had the same prevalence (50%). The prevalence of pAmpC-t in both species increased from 0.16% to 0.22%, with a clear presence of the CMY-2 enzyme. We did not observe an increase in C3G resistance in the chromosomally-depressed AmpC beta-lactamase-producing strains such as Enterobacter, Citrobacter freundii or Morganella morganii. Prevalence was about 30% in Enterobacter and C. freundii and 7.5% in M. morganii.In Klebsiella oxytoca, the main mechanism involved in β-lactam resistance was the depression of its chromosomal β-lactamase, observable because the strains become resistant to aztreonam. The prevalence of this mechanism increased from 4 to 44%. We also found two ESBL-producing strains (CTX-M-9 and CTX-M-32).In Proteus mirabilis, we isolated one ESBL-producing strain (CTX-M-1), and observed a slight increase in coamoxiclav resistance due to three CMY-2 producing strains. In Salmonella enterica three ESBL- producing strains (two CTX-M-9 and one CTX-M-14) and one CMY-2-producing strain were found.β-lactam resistance was associated with other antimicrobial drug resistance. ESBL-producing strains showed rates of resistance to fluoroquinolones, tetracycline, trimethoprim-sulfamethoxazole, chloramphenicol and aminoglycosides of 84%, 56%, 52%, 35% and 14%, respectively. pAmpCt-producing strains showed rates of resistance to chloramphenicol, fluoroquinolones, aminoglycosides, tetracycline and trimethoprim-sulfamethoxazole of 85%, 77%, 67%, 57% and 56%, respectively. No predominant pattern was associated to β-lactams resistance in ESBL or pAmpCt-producing strains.

El trasplante hepático es la solución para personas que sufren enfermedades hepática terminales o insuficiencia hepática aguda. La principal limitación para la aplicación del trasplante es la falta de órganos respecto a la demanda. El trasplante hepático con injerto de tamaño reducido se desarrolló para aumentar el número de órganos disponibles y así disminuir la lista de espera. Además del síndrome de isquemia/reperfusión (I/R) asociado al proceso de trasplante, es necesario un proceso de regeneración para la viabilidad del injerto. El síndrome de I/R también tiene efectos sistémicos nocivos en el pulmón. El precondicionamiento isquémico (PC) es una estrategia quirúrgica útil frente a la lesión por I/R en modelos de I/R normotérmica y trasplante hepático con 8 y 16 horas de isquemia, con buenos resultados en la clínica, en resección de tumores, pero se desconoce su efecto en el modelo de trasplante hepático con injerto de tamaño reducido en la rata. En la presente tesis se ha demostrado que el PC es una estrategia útil frente a la lesión por I/R y que favorece la regeneración asociada al modelo de trasplante hepático de tamaño reducido en la rata, modulando factores de crecimiento, como el factor de crecimiento hepatocitario (HGF) y el factor de crecimiento transformante-beta (TGF-beta), modulando la producción de radicales libres (RLO) (por parte de las células de kupffer) y todo esto cursa a través de la disminución de la IL-alfa y con una implicación del óxido nítrico (NO). Sin embargo, el PC no ejerce su papel protector mediante cambios en el sistema productor de RLO xantina/xantina oxidasa, cambios en los niveles de las citoquinas TNF-alfa y IL-6, ni mediante la preservación del metabolismo energético. Por otra vía independiente del NO, el PC estimula la expresión de la Heat shock protein (HSP) 70 y HO-1, estimulando la regeneración en el caso de la HSP70 y disminuyendo la lesión y estimulando la regeneración en el caso de la HO-1. Por otro lado, el PC fue capaz de conferir protección a nivel pulmonar, así la disminución de la IL-1alfa se tradujo en una disminución en los niveles de TNF-alfa plasmáticos y un aumento del receptor soluble de TNF-alfa de tipo 2 (sTNFR2), que es capaz de inactivar el TNF-alfa libre en la circulación sanguínea, evitando los efectos nocivos del TNF-alfa a nivel pulmonar. / Reduced-size liver transplantation (RSLT) was developed to arise the number of available liver grafts In addition to ischemia/reperfusion (I/R) injury associated to liver transplantation, the reduced grafts have to overcome a necessary regeneration process. I/R injury has deleterious systemic effects, leading to pulmonary complications. Ischemic preconditioning (IP) is able to protect liver against I/R injury and lung damage in conventional rat liver transplantation. Recently, has been published its clinical application in tumour resections. In the present thesis work, it has been demonstrated the IP is able to reduce I/R injury and stimulate regeneration associated to RSLT. IP modulated growth factors, as hepatocyte growth factor and transforming growth factor-beta and the stress oxidative production, and it was related to the reduction of IL-1alpha levels . Nitric oxide (NO) was implicated in the benefits of IP. However, PC has not any effect on xanthine/xanthine oxidase system, neither on IL-6 and TNF-alpha levels and energetic metabolism. By another pathway independent of NO, IP induced heat shock protein 70 (HSP70) and haem-oxygenase-1 (HO-1). HO-1 protected against I/R injury and liver regeneration, whereas the benefits resulting from HSP70 were mainly related to hepatocyte proliferation. On the other hand, IP was able to confer lung protection. In this line, reduction of IL.-1alpha levels was associated with lower TNF-alpha and higher soluble receptor TNF-alpha type 2 (sTNFR2) plasma levels.

[ES] En esta tesis de doctorado se utiliza el modelado matemático de zonas térmicas para evaluar la capacidad del control en modos deslizantes, para regular la temperatura interna de un caso de estudio. Se utiliza la técnica de parámetros agrupados para representar los espacios cerrados, que al ser complementada con mediciones experimentales y algoritmos de optimización, permitió construir un simulador para reproducir con una precisión de más del 97% las condiciones del modelo estudiado, y que permitió estudiar el sistema en general mientras se introducen perturbaciones o variaciones en los parámetros del modelo. Inicialmente se utilizaron modelos de escala reducida para caracterizar el efecto termo-aislante de la solución Thermo Skold sobre la temperatura interna, se caracterizó el efecto de la pintura sobre cada uno de los parámetros de transmisión de calor del caso de estudio, lo que permitió entender los ahorros y resultados obtenidos experimentalmente. Posteriormente, se utilizaron los modelos de escala reducida para evaluar la técnica de control en modos deslizantes, por lo que se modeló, simuló y veri ficó experimentalmente la efectividad de la técnica para mantener una temperatura de referencia ja, con un error inferior al 2 %. En la etapa final de la tesis se utilizó un domo geodésico como caso de estudio, el cual fue modelado con un circuito eléctrico propuesto para sus características específi cas. Se realizaron medidas experimentales de las condiciones térmicas del domo geodésico, con las cuales se ajustó el simulador utilizando el algoritmo de optimización Búsqueda de Patrones. Gracias al simulador desarrollado se estudiaron las condiciones de confort térmico y las necesidades de refrigeración del domo, considerando diferentes situaciones y cargas internas por ocupantes y sistemas de refrigeración. / [EN] In this doctoral thesis, the mathematical modeling of thermal zones is used to evaluate the ability of the control in sliding modes, to regulate the internal temperature of a case study. The grouped parameters technique is used to represent the closed spaces, which, when complemented with experimental measurements and optimization algorithms, allowed the construction of a simulator to reproduce the conditions of the model studied with an accuracy of more than 97 %, which allowed studying the system in general while introducing disturbances or variations in the model parameters. Initially, reduced-scale models were used to characterize the thermal insulating effect of the Thermo Skold solution on the internal temperature. The impact of the painting on each one of the heat transfer parameters was studied, which allowed us to understand the savings and results obtained experimentally. Subsequently, the reduced scale models were used to evaluate the control technique in sliding modes, so the effectiveness of the technique was modeled, simulated and verified experimentally to maintain a fixed reference temperature, with an error of less than 2%. In the final stage of the thesis, a geodesic dome was used as a case study, which was modeled with an electrical circuit proposed for its specific characteristics. Experimental measurements of the thermal conditions of the geodesic dome were made, with which the simulator was adjusted using the Pattern Search optimization algorithm. Thanks to the simulator developed, the thermal comfort conditions and the cooling needs of the dome were studied, considering different situations and internal loads by occupants and cooling systems. / [CA] En aquesta tesi de doctorat s'utilitza el modelatge matemàtic de zones tèrmiques per avaluar la capacitat de l'control en maneres lliscants, per regular la temperatura interna d'un cas d'estudi. S'utilitza la tècnica de paràmetres agrupats per representar els espais tancats, que a l'ésser complementada amb mesuraments experimentals i algoritmes d'optimització, va permetre construir un simulador per reproduir amb una precisió de més de l' 97 % les condicions de el model estudiat, i que va permetre estudiar el sistema en general mentre s'introdueixen pertorbacions o variacions en els paràmetres de el model. Inicialment es van utilitzar models d'escala reduïda per caracteritzar l'efecte termo-aïllant de la solució Thermo Skold sobre la temperatura interna, es va caracteritzar l'efecte de la pintura sobre cadascun dels paràmetres de transmissió de calor de l' cas d'estudi, el que va permetre entendre els estalvis i resultats obtinguts experimentalment. Posteriorment, es van utilitzar els models d'escala reduïda per avaluar la tècnica de control en maneres lliscants, de manera que es va modelar, simular i va verificar experimentalment l'efectivitat de la tècnica per mantenir una temperatura de referència fixa, amb un error inferior a el 2 % . En l'etapa final de la tesi es va utilitzar un dom geodèsic com a cas d'estudi, el qual va ser modelat amb un circuit elèctric proposat per les seves característiques especifiques. Es van realitzar mesures experimentals de les condicions tèrmiques de l'dom geodèsic, amb les quals es va ajustar el simulador utilitzant l'algoritme d'optimització Cerca de Patrons. Gràcies a el simulador desenvolupat es van estudiar les condicions de confort tèrmic i les necessitats de refrigeració de la cúpula, considerant diferents situacions i càrregues internes per ocupants i sistemes de refrigeració. / Al programa de becas de doctorados nacionales convocatoria 727 de Colciencias, por todos los recursos aportados durante el desarrollo de mis estudios. Finalmente, a la Universidad Nacional de Colombia sede Manizales y a la Universidad Politècnica de Valencia, que con sus programas de doctorado en ingeniería automática y matemáticas aplicadas contribuyeron en mi formación como investigador. / Florez Montes, F. (2020). Análisis dinámico del confort en edificios con estrategias de control adaptativo en modos deslizantes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/153803