Aquesta tesi estudia dues vessants concretes del folklorista Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915). En primer lloc, s’ofereix un estudi biogràfic detallat que situa l’autor en el seu context històric i cultural i que inclou el buidat de tota la seva producció i permet resseguir la seva ideologia tenint en compte tots els àmbits en els quals va contribuir (anarquisme, excursionisme, folklore, pedagogia i literatura). En segon lloc, s’aprofundeix en l’estudi d’una part concreta de la seva producció folklòrica amb l’edició, transcripció i catalogació del corpus format per la seva narrativa folklòrica segons tres sistemes de catalogació: l’índex internacional de tipus rondallístics d’Aarne/Thompson/Uther [ATU]; els tipus proposats al projecte «RondCat: rondalles catalanes»; i un sistema de gèneres narratius. El treball ofereix una visió completa i conjunta de la vida i l’obra del folklorista així com l’estudi d’una part concreta de la seva obra des d’una perspectiva des de la qual no s’havia estudiat mai abans. / This thesis studies two specific aspects of the folklorist Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 - Barcelona, 1915). On the one hand, it provides a detailed biographical study that places the author in his historical and cultural context including a whole analysis of all his production. His ideology can be traced this way, considering all the areas in which he contributed (anarchism, hiking, folklore, literature and education). On the other hand, a particular part of his folkloric production is studied in depth with the edition, transcription and cataloguing of the corpus composed by his narrative folk according to three systems of cataloging: international index of folktale types by Aarne/Thompson/Uther [ATU]; classifications proposed in the project «RondCat: rondalles catalanes»; and a system of narrative genres. This dissertation offers a comprehensive and global vision of folklorist’s life and work and the study of a specific part of his production from a perspective that had not been studied before.

La investigació que es presenta estudia el patrimoni rondallístic de Tàrbena (Marina Baixa). S’inicia amb la presentació dels materials recopilats de la tradició oral, que han estat prèviament transcrits seguint uns criteris de fidelitat tant als principis ortogràfics vigents en català com a les característiques dialectals i estilístiques dels textos orals. Els textos rondallístics han estat catalogats seguint el model de l’índex tipològic internacional ATU i es presenten comentats a partir de bases de dades que permeten extreure percentatges i consideracions sobre les quals es fomenten les conclusions exposades. El corpus rondallístic presenta un nombre de 310 versions catalogades, 48 versions no catalogades, 10 versions fragmentàries, completat amb diversos annexos de variants complementàries. S’estudien les característiques del corpus i es demostra amb un aparell de referències bibliogràfiques que la majoria de textos recopilats tenen un reflex en altres versions registrades al País Valencià, tot i que es presenten també 42 versions que presumiblement suposen una primera documentació de determinats tipus. Es destaca que la majoria de textos recopilats són versions de contarelles o acudits. Quant als narradors, es destaca la preeminència de les dones com a informants, com a fonts de les rondalles, i com a transmissores dels gèneres rondallístics de més complexitat i extensió. Quant a la formació dels repertoris, es destaca la possibilitat de confluència de diversos focus, encara que hi destaca el component familiar. S’analitzen els elements que intervenen en l’execució de les rondalles i es destaca la importància de la modulació de la veu i del ritme narratiu i es deixa en un segon plànol els elements gestuals. S’analitzen els contextos en què va manifestar-se la rondalla i es posa de relleu la seua funció com a entreteniment infantil i com a alternativa d’oci en una societat anterior a la generalització dels mitjans de difusió de masses. Es ressalta en les rondalles la possibilitat de reflectir elements de l’entorn dels narradors i oients com un recurs estilístic i així mateix es mostra la presència d’elements rondallístics reflectits en la fraseologia local. En l’estudi lingüístic dels materials es destaca la presència d’elements dialectològics d’origen mallorquí, com l’article salat, que conflueixen amb diversos fenòmens generals del valencià i d’altres de particulars del valencià meridional. Les condicions geogràfiques aïllades de la localitat d’estudi degueren contribuir al manteniment de les característiques arcaïtzants. Bona part de les característiques dialectals locals tenen una continuïtat amb la Marina Alta, tot i que la posició fronterera entre la Marina Alta i Baixa expliquen la confluència a Tàrbena de solucions documentades en ambdues comarques. Es posa de manifest com a característica lingüística fonamental de les rondalles, la presència d’elements literaris que les diferencien d’altres textos orals, com ara, l’ús de fórmules, sobretot amb un caràcter emfasitzant, de reiteracions, de figures retòriques o de canvis de codi, sobretot a favor del castellà, amb una finalitat generalment estilística. Així mateix es destaca el fet que les rondalles no siguen un reflex exacte del registre col·loquial dels narradors, ja que, en determinats segments (diàlegs, fórmules) es presenten elements dialectals particulars. Generalment es detecta una tendència a fer ús de formes dialectals del valencià general i a ometre les solucions més característics del parlar local, com l’article salat, els demostratius reforçats, la desinència verbal –a, o la forma adverbial aquí, tot i que no d’una manera sistemàtica i amb nombroses vacil·lacions. Així mateix es destaca en el registre literari de les rondalles la presència de formes dialectals arcaiques fossilitzades en el context de la rondalla o d’elements lingüístics deformats que es reprodueixen per fossilització.