Aquesta tesi estudia dues vessants concretes del folklorista Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915). En primer lloc, s’ofereix un estudi biogràfic detallat que situa l’autor en el seu context històric i cultural i que inclou el buidat de tota la seva producció i permet resseguir la seva ideologia tenint en compte tots els àmbits en els quals va contribuir (anarquisme, excursionisme, folklore, pedagogia i literatura). En segon lloc, s’aprofundeix en l’estudi d’una part concreta de la seva producció folklòrica amb l’edició, transcripció i catalogació del corpus format per la seva narrativa folklòrica segons tres sistemes de catalogació: l’índex internacional de tipus rondallístics d’Aarne/Thompson/Uther [ATU]; els tipus proposats al projecte «RondCat: rondalles catalanes»; i un sistema de gèneres narratius. El treball ofereix una visió completa i conjunta de la vida i l’obra del folklorista així com l’estudi d’una part concreta de la seva obra des d’una perspectiva des de la qual no s’havia estudiat mai abans. / This thesis studies two specific aspects of the folklorist Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 - Barcelona, 1915). On the one hand, it provides a detailed biographical study that places the author in his historical and cultural context including a whole analysis of all his production. His ideology can be traced this way, considering all the areas in which he contributed (anarchism, hiking, folklore, literature and education). On the other hand, a particular part of his folkloric production is studied in depth with the edition, transcription and cataloguing of the corpus composed by his narrative folk according to three systems of cataloging: international index of folktale types by Aarne/Thompson/Uther [ATU]; classifications proposed in the project «RondCat: rondalles catalanes»; and a system of narrative genres. This dissertation offers a comprehensive and global vision of folklorist’s life and work and the study of a specific part of his production from a perspective that had not been studied before.

La present tesi doctoral té com a objectiu delimitar, descriure i analitzar el discurs ideològic, en clau interna, de l'anarquisme individualista, una de les tendències minoritàries i més mal conegudes de l'anarquisme a Espanya entre 1923 i 1938.A la part preliminar de la investigació es tracta d'acotar les bases epistemològiques del subjecte d'investigació. I en aquest sentit, es realitza un esforç per tractar d'arribar a una definició sobre l'anarquisme individualista. També s'analitzen els antecedents historiogràfics, es duu a terme un estat historiogràfic de la qüestió i s'exposen els criteris metodològics emprats.La primera part de la investigació tracta d'analitzar, en capítols successius, els fonaments teòrics de l'individualisme anarquista, ressegueix i descriu els processos de penetració a l'estat espanyol i exposa i analitza la trajectòria de les principals vies de debat i difusió a l'entorn de la teoria individualsta. En el primer cas, l'autor es remunta als orígens ideològics, fonamentats en l'obra fundacional de L'Ego i la seva propietat, del filòsof bavarès Max Stirner. Posteriorment es comenta el substrat filosòfic individualista de procedència nord-americana, amb autors com Henry David Thoreau, Josiah Warren o Benjamin Tucker i es destaca la influència de l'individualisme d'arrel francesa, de finals de segle XIX, amb el rol jugat per anarcoindividualistes com Émile Armand o Han Ryner. En el següent capítol s'exposa l'absència d'un individualisme espanyol autòcton i la dependència ideològica dels corrents foranis, en especial del francès, donats els estrets contactes a banda i banda del Pirineu. També es planteja la qüestió de la diferent intensitat de la presència d'individualisme entre diferents sectors pertanyents al complex univers individualista. També es realitza una descripció de la trajectòria cronològica d'aquest corrent, remuntant-se des de finals del segle XIX, amb la irrupció de la filosofia de Nietzsche, fins a l'acabament de la guerra civil espanyola. El quart capítol enumera els diferents òrgans de propaganda des del qual s'expressa aquest pensament i es descriu breument les tendències individualistes de cadascun d'ells.La segona part de la investigació analitza, en clau interna, el pensament individualista, a partir del seu material imprès i publicat. Així es descriuen els principis generals, els intens associacionistes, o es comenta el paper dels individualisme al llarg de la guerra civil. Posteriorment es comenten aspectes més concrets, com ara la filosofia educativa del moviment, la extraordinària importància que té la qüestió de l'amor lliure i l'emancipació sexual per als seus seguidors, i altres aspectes complementaris que tindran una extraordinària presència i importància en l'anarquisme individualista com serà l'annacionalisme, l'antimilitarisme i el naturisme.Es conclou la tesi destacant les aportacions al panorama historiogràfic i a l'esforç realitzat pel seu autor per recuperar la memòria col·lectiva. / The present doctoral research aims to frame, describe and analize the ideological discurse of individualistic anarchism, one of the minoritary and also worset know of anarchism in Spain between 1923 and 1938 tendencies.The preliminary section of the research we have tried to delimit the epistemological basis of the subject. To this effect, an effort has been made to try to come a definition of individualistic anarchism. As well as this the historiographic background are analized a historiographic estate of the question is carried out the metholical criteria are put forward.The first part of the research this to analize, in firsts chapters, the theoretical foundations of anarchist individualism, it follows and describes the process of penetration into the Spanish state and put forward as well as analizes the cours of developement of the main means of divulging and debate around the individualistic theory. In the first case the author traces the ideological origins based on the work The Ego and his Own, by the Bavarian philosopher Max Stirner.Folowing that, a comment is made on the individualistic bachground, with authors in the United States of America, with authors such as Henry David Thoreau, Josiah Warren or Benjamin Tucker, and also on the influence of French individualism from the end of XIXth century, emphasing the role played by individualistic anarchists such as Émile Armand and Han Ryner, as the main representatives of the movement in that country.The folowing chapter explains the absence of a Spanish autochthonous individualism ant the ideological dependency of foreign corrents, especially those coming from France, given the narrow contacts on both sides of the Pyrinnes. The chapter deals also with the question of the variable intensity of the presence of individualisme among the different sectors/groups belonging to the complex individualistic universe.The author also describes the cronological evolution on this corrent, from the last decades of the XIXth century -with the irrruption of Nietzsche philosophy- up to the end of the Spanish Civil War.The fourth chapter numbers the different means of propaganda from which this ideology is expressed (and spread), and it provides a brief description of the particualr individualistic tendencies of each of them.The second part of the research analyses, from within, the individualististic thinking, drawing the information from the existing written and published materials and sources. This, theri general principles are described as well as theri efforts to create assotiations and the role of individualistic anarchists throghout the Civil War.Later the author draws the attention on more specific aspects such as the pedagogical principles of the movement, the extraordinary relevance given to the issue of free love and sexual emancipation and other aspects which cull also become of freat relevance fer the movement, such as anationalism, anti-militarism and naturism.At the end of the reserarch the autor points up his contribution to the historiographical scene and the effort carried out to summon up our conllective memorie.

La present tesi doctoral demostra la influència que l'ètica utilitarista va exercir en el pensament obrerista català del darrer terç del segle XIX. L'utilitarisme clàssic havia quedat definit entre finals del segle XVIII i principis del XIX per obra del filòsof i jurisconsult anglès Jeremy Bentham, qui havia recollit el pensament dels moralistes anglesos i dels enciclopedistes francesos que el precediren, especialment Helvètius i D'Holbach. A Espanya el pensament utilitarista ─resumit en la màxima moral el major bé pel major nombre─, va ser molt ben rebut en el periode liberal, i el propi Bentham va ser consultat pels constitucionalistas de Cadis. Tot i així, el prestigi del jurisconsult anglès va ser efímer, ja que cap a mitjan anys quaranta, coincidint amb l'ascens d'una llarga etapa moderada a la política espanyola, i amb l'oposició del catolicisme i del romanticisme, l'autoritat de Bentham va quedar eclipsada. Fins aquí l'opinió establerta, però la tesi defensa que el pensament utilitarista no va desparèixer del tot, ja que es podrà trobar tot l'esperit utilitarista en el pensament i l'obra dels nuclis republicans posteriors més propers a l'obrerisme, com ara el moviment cooperativista o l'icarianisme. I, per damunt de tot, que l'ètica l'utilitarista clàssica va ressorgir amb tota la força dins del grup anarquista barceloní que va rebre la Primera Internacional.Entre els anarquistes de primera hora, la utilitat pública va ser l'argument cabdal que esgrimiren per demostrar la necessitat de la revolució social i ètica que demandaven. La premsa internacionalista catalana més important (La Federación, La Revista Social) va repetir incansablement que l'element més útil de la societat era l'obrer; que la resta de classes eren inútils i paràsites del seu treball i, per tant supèrflues; que l'educació havia d'estar dirigida a ensenyar coses útils; que l'oci burgès era immoral, o que l'art havia de tenir una funció útil i moral, ja que allò que només era bell no produïa cap mena de progrès. Fins i tot un text clàssic de l'utilitarisme, La moral universal, de l'enciclopedista baró D'Holbach, va ser publicat (anònimament) a les planes de La Revista Social com a guia de comportament ètic per a tots els treballadors. En definitiva, hem d'afirmar que la utopia social que pretengué assolir l'anarquisme català del darrer terç del segle XIX es fonamentà en el criteri ètic de la utilitat. / The present doctoral thesis demonstrates the influence that the utilitarian ethics exerted in the Catalan working thought of the last third of XIX century. The classic utilitarianism, which had been defined between the end of 18th century and principles of the 19th century, by the work of the English philosopher Jeremy Bentham, was very well received in the Spanish liberal circles. In spite of this, according to the established opinion, in the middle of century the influence of Bentham had practically disappeared under the pressure of the Catholicism and the romanticism.Nevertheless, the thesis defends that the utilitarianism far from disappearing resurged closest in the Catalan republican thought to the working-class movement and, mainly, in the later anarchist group who received the First International. For the anarchists the workers were the only useful and indispensable element of the society, and the concept of public utility became the argument that repeated constantly to demand the social revolution. Even an important working newspaper as La Revista Social published the classic utilitarian text of Baron D'Holbach, "The Universal Moral", to serve as ethical guide for the workers. In sort, the anarchism wanted to design a new society based on the utility criterion.