L'estructura bàsica d'aquest treball correspon a les clàssiques propostes de vida i obra, doncs considerem que és el primer pas que havíem de deixar assolit ja que era quelcom que amb Ramon Martí Alsina no s'havia fet fins ara. És de tots conegut que Ramon Martí Alsina sempre s'ha considerat com un dels gran renovadors de la pintura catalana, l'home que va recuperar una manera de crear aliena a les exigències acadèmiques com a professor compromès, i que des d'aquesta posició va desenvolupar una pedagogia pròpia amb la que va crear escola, a més de ser una de les figures que més i millor van col·laborar en la recuperació cultural de Catalunya. Però malgrat tot, encara no havia estat objecte de cap tesi doctoral. Sí havia estat objecte de nombrosos articles en revistes artístiques i apareix en totes les publicacions de caràcter general de pintura catalana, i la monografia que li va dedicar Joaquim Folch i Torres l'any 1920 era fins el moment l'eina bibliogràfica de referència per abordar el personatge. Però feia falta més, i aquest ha estat el nostre objectiu. Així doncs, per la complexitat que implicava l'estudi del pintor vam estructurar el treball en tres volums. El primer consta d'una primera part que engloba tot el recorregut biogràfic revisat amb les noves aportacions que hem extret d'una part de l'arxiu familiar que els descendents del pintor han posat a la nostra disposició. En aquesta part fem una immersió profunda de la seva personalitat, de la seva vida, la seva família, els viatges, les exposicions i les crítiques de l'època, el seu compromís amb la ciutat a nivell social, artístic i polític, una visió íntima dels seus pensament i de la seva lluita. Per il·lustrar aquesta part hem utilitzat algunes cites recollides directament de les seves notes manuscrites, que presentem íntegrament transcrites a l'apèndix documental, en el tercer volum. La segona part d'aquest primer volum vol ser un recorregut artístic cronològic des de la crítica, és a dir, com la seva vida queda manifestada en la seva obra a través de l'estil progressiu, el tractament dels gèneres, anàlisi i comentaris de les obres més importants, les exposicions i les influències rebudes que hem pogut establir fent alguna comparació amb artistes de la seva època, sobretot amb França, amb la voluntat d'entendre una mica millor la seva trajectòria. Aquesta part del recorregut crític de la seva obra va íntimament relacionada amb el segon volum que vol ser una aproximació al catàleg del pintor, i diem aproximació perquè no tenim la intenció de convertir aquesta tesi en un catàleg tancat, sinó en un recull aproximatiu de les millors obres que hem pogut aconseguir fins el moment, i moltes més prou conegudes. L'obra de Ramon Martí Alsina és immensa, i gairebé com a conseqüència, molt irregular, per la qual cosa, vam pensar que era una mica incoherent plantejar-nos un catàleg tancat. És per tant que el catàleg de Martí Alsina quedarà obert per futurs estudis més exhaustius. L'últim volum recull tot un apèndix on es presenta de manera inèdita la transcripció de la part de l'arxiu familiar que hem tingut el privilegi de consultar i estudiar. A banda de la novetat documental innegable que aporten aquests escrits, s'afegeix el fet del descobriment de Martí Alsina com a escriptor i poeta, facetes gens conegudes fins ara i que, realment, deixen al descobert la seva idiosincràsia com a persona i artista. També s'inclou documentació molt més concreta d'aspectes administratius o afins a la seva persona que hem pogut anar trobant al llarg d'aquesta investigació. / The main structure of this work is based on the classical proposals of the artist's life and work. This was the first step to reach because it had not been made before with Ramon Marí Alsina. Martí Alsina has always been considered one of the great reformers of the Catalan painting, the one who recovered the way to create without following the academic requirements as a committed teacher. From this position he developed his own pedagogy, creating a new school. He also was one of the most important figures involved in the collaboration with the cultural recuperation of Catalonia, but he had not been object of any doctoral thesis. Martí Alsina had been object of numerous articles in artistic magazines and he also appears in all Catalan painting publications of general interest. Matrí Alsina's biography, written by Joaquim Folch i Torres in 1920, has been the reference book to approach and study him. But it was necessary to go further, and this became our aim. Due to the complexity of studying the painter we structured the thesis in three volumes. The first contains a biographical itinerary revised with the new contributions we have extracted from a part of the family archive that the painter's descendants have put at our disposal. In this part we make a deep immersion in his personality, his life, his family, the journeys, the exhibitions and the critics of the period. We also focus on his social commitment with the city, in both artistic and political aspects, on his intimate vision of his thought and fight. To illustrate this first part we have picked up some quotes directly from his handwritten notes, which we completely transcribed in the documental appendix of the third volume. The second part of this first volume wants to be a chronological artistic itinerary from the criticism, how his life comes off manifested in his work through the progressive style, the treatment of the genres, analysis and comments of the most important works, the exhibitions and the influences that we have been able to establish making some comparisons with other artists of his period, especially from France. The second volume is an approach to the painter's catalogue, and we propose the word "approach" because we do not intend to convert this thesis into a complete catalogue, but into an approximate collection of the best works that we have been able to study including some pieces well known. The last volume is an appendix where we present the transcription of a part of the family's unedited archive, documentation that we have had the privilege of consulting and studying. These writings bring us the possibility to discover Martí Alsina as a writer and poet, aspects unknown until now and that they really show us his idiosyncrasy as a person and artist. We also include administrative and personal documentation that we have been able to find along this research.

La tesi estudia una de les figures més rellevants del moviment de la Renaixença, per la quantitat i la intencionalitat programàtica de la feina feta durant quasi tres dècades. Es tracta de l'escriptor Francesc Pelai Briz i Fernández, nascut a Barcelona el 1839 i mort en aquesta mateixa ciutat el 1889, dos mesos abans de fer els cinquanta anys. Autor polifacètic (poeta per damunt de tot, però també narrador, novelálista, dramaturg, traductor, folklorista i editor de textos) i prolífic (prop de cinquanta obres publicades en volum i dos centenars de poesies i treballs de prosa dispersos en publicacions, sense comptar la nombrosa obra que deixà inèdita), aquesta tesi s'acara amb voluntat descriptiva i interpretativa a les dues dimensions principals de Briz: d'una banda, a la seva dimensió de creador literari, i de l'altra, a la seva dimensió d'activista cultural en el camp del catalanisme literari de l'època, una militància patriòtica que respon a un fort sentiment d'adhesió a la terra, però també a un ideari "nacionalista" en el terreny literàrio-cultural i també polític ben ambiciós i inèdit en l'època.D'acord amb aquest plantejament, la tesi s'estructura en dues grans parts: en la primera es descriu la trajectòria de Francesc Pelai Briz en el camp de la creació literària (primera secció) i en el de l'activisme cultural catalanista (segona secció), i es tanca amb una tercera secció dedicada als darrers anys de la vida de l'escriptor i a la recepció i pervivència pòstumes de Briz i la seva obra. D'altra banda, la segona part de la tesi és un estudi, a manera de monografies, de les obres més directament lligades a la seva militància patriòtica: les publicacions periòdiques "Calendari Catalá" i "Lo Gay Saber" (primera secció); els reculls folklòrics "Cansons de la terra" i "Endevinalles populars Catalanas" (segona secció); i una darrera secció per a l'estudi de les edicions de textos medievals catalans. La tesi es clou amb unes conclusions sobre la significació literària i cultural del personatge, en les quals es destaca que fou la suma de passió literària i passió patriòtica allò que va fer possible que Briz es convertís, a partir de mitjan anys seixanta del XIX, en un dels homes més actius i sovint determinants de la Renaixença literària. Es tanca definitivament la tesi amb una secció d'apèndixs (relació completa de l'obra de l'autor; relació de les poesies enviades als Jocs Florals de Barcelona; i un breu apèndix amb documents de l'autor la majoria d'ells inèdits)i amb les fonts documentals i la bibliografia emprades per a l'elaboració de la tesi. / The thesis studies one of the figures more important of the movement of the Renaixença for the quantity and the intentionality of the work done during almost three decades. It treats of the writer Francesc Pelai Briz Fernández, been born in Barcelona in the 1839 and death in this same city the 1889, two months before doing the fifty years. Many-sided author (poet above all else, but also narrator, novelist, dramatist, translator, folklorist and publisher of texts) and prolific (near fifty works published in volume and two hundreds of poetries and works of prose disperseds in publications, without counting the numerous work that left not published), this thesis to look into to the two main dimensions of Briz: the one side, to his dimension of literary creator, and of the other, to his dimension of cultural activist in the field of the literary catalanism of the period, a patriotic militancy that answers to a strong feeling of adhesion to the land, but also to a "nationalist" ideology in literary and cultural (also politician) field very ambitious and new in the period. In accordance with this raising the thesis structures in two big parts: in the first describes the path of Francesc Pelai Briz in the ambit the literary creation (first section) and in the one of the cultural activism catalanista (second section), and closes with a third section devoted to the last years of the life of the writer and to the reception and survival posthumous of Briz and his work. On the other hand, the second part of the thesis is a study, to way of monographs, of the works more directly connected to his militancy patriotic: the periodic publications "Calendari Catalá" and "Lo Gay Saber" (first section); the folks collections "Cansons de la terra" and " Endevinalles populars Catalanas" (second section); and a last section for the study of the editions of Catalan mediaeval texts. The thesis closes with some conclusions on the meaning literary and cultural of the writer, in which highlights that it was the sum of literary passion and patriotic passion what did possible that Briz converted, from about de middle of years sixty of the nineteenth century, in one of the most active men and often determinants of the Renaixença literary. It closes definitively the thesis with a section of appendices (complete relation of the work of the author; relation of the poetries sent to the Floral Games of Barcelona; and a brief appendix with documents of the author the majority of them unknow until today) with the documentary sources and the bibliography employed for the elaboration of the thesis.

RÉSUMÉ:C'est en fonction de l'apparition de thèmes réitératifs dans l'oeuvre de Gautier que nous avons choisi une critique thématique pour l'étude du bonheur dont la recherche n'apparaît en fait jamais de façon explicite dans sa production; bien qu'il existe pour tant une filiation entre une oeuvre et la suivante. En fait, les personnages partent toujours en quête de leur propre idéal, le plus souvent sous la forme d'une personne à aimer. Toutefois, des obstacles apparemment infranchissables apparaissent à tout moment devant eux: le destin, le temps et la mort jouent implacablement leur rôle dans toute l'oeuvre de Gautier.Il croyait fermement en une volonté supérieure qui dirigeait la vie de tous les hommes - la sienne en particulier - et Tous ses récits sont marqués par un déterminisme contre lequel luttent vainement certains personnages. Il était aussi angoissé devant le temps qui passait inexorablement, portant avec lui l'oubli et la mort, presque toujours présents dans son oeuvre. C'est ainsi que l'amour charnel, purement physique, n'aboutit jamais de façon heureuse et entraine même la mort de celui qui ne connaissait que le désir dans ses sentiments ("La Morte amoureuse", "Militona", "Avatar", ...) Les amours d'outre-tombe finissent également mal, et ne peuvent avoir de suite; les amoureuses de l'au-delà retournent toujours à leur origine, abandonnant leur amant, parfois au réveil d'un rêve fantastique ou, le plus souvent, à la suite d'un exorcisme.Pourtant, les personnages insistent dans leur dessein d'arriver au bonheur; pour y parvenir, ils suivront plusieurs étapes. Quelques-uns tenteront des expériences -comme le fit Gautier lui même- susceptibles de leur apporter des moments d'évasion. Les "paradis artificiels" (vin et drogue) s'étant avérés décevants et inutiles par le caractère éphémère du bonheur apporté, la recherche se poursuit. L'argent devient une condition implicite (quoique d'emblée non obligatoire), pour connaître une vie heureuse. C'est la contemplation de la Beauté qui conduit Gautier et ses personages vers l'approche d'un bonheur encore sensuel, mais moins éphémère puisque l'oeuvre d'art est le grand vainqueur du temps, d'un temps qui angoissait Gautier par son action destructrice. D'autre part, l'amour purement charnel s'étant révélé un échec, c'est la manifestation d'un amour pur qui permet au personnage de prendre conscience de la possibilité d'un bonheur au-delà du physique. La pureté semble pouvoir l'y conduire.La femme prend alors dans l'oeuvre une apparence qui ne correspond plus la réalité; elle se caractérise par une beauté surhumaine, en se transformant lentement en un être de plus en plus dématérialisé d'un récit à l'autre. A mesure que disparaît la propre corporéité de l'héroine, on devine la présence intérieure d'une âme qui essaie de se manifester, comme si déjà Gautier préparait inconsciemment le lecteur à l'arrivée finale de Spirite.On assiste alors à une certaine évolution dans l'attitude de Gautier: si le matérialisme et le spiritualisme ont toujours été vécus de façon simultanée dès ses débuts littéraires, s'il a longtemps accordé une grande importance au corps et aux plaisirs ("Mademoiselle de Maupin", "Fortunio",... ) tout en ayant l'intuition d'une autre réalité possible, plus spirituelle, il va graduellement être attiré par un monde supérieur.Comme chez les romantiques, l'infini l'attire, mais dans son cas, Gautier sera de plus en plus convaincu qu'il doit exister un autre endroit, au-delà du monde sensible, où se retrouve tout ce qui disparaît sur terre, idée qu'il retrouvera dans le "Second Faust" de Goethe. C'est aussi dans ce monde qu'évoluent les âmes séparées enfin d'un corps inutile et pesant ("Premières Poésies", "La Cafetière", "Avatar", "Spirite"). Suivant en cela la tradition orphique et la théorie platonicienne, Gautier croit que l'âme doit être libérée et que clest à partir de cette libération que commence à se préciser l'idée du vrai bonheur. Il existera donc lorsque cette âme pourra enfin s'unir à une autre âme à laquelle elle était déjà destinée ("Avatar", "Spirite").C'est au-delà de la mort qui abolit enfin le Temps et le Destin que commence le bonheur, dans une synthèse d'amour et de beauté. Après une hiérogamie extraordinaire, le retour à l'unité première est maintenent assuré par la naissance d'un être définitivement unique, mais aussi par l'intégration dans le Grand Tout, l'infini, le cosmos divin, vers lequel Gautier, lui aussi, se sentait invinciblement attiré. L'Eden perdu, dont la mémoire individuelle et collective gardait l'imperceptible souvenir, est redécouvert par l'amour pur qui devient donc la seule voie de salut pour celui qui ignore l'ascétisme. C'est par conséquent un Gautier libéré de la mort et du rythme spasmodique de sa vie spirituelle qui arrive au bout de son existence.La pureté est pour Gautier l'assurance - au-delà d'une mort libératrice- d'arriver enfin à un bonheur auquel l'homme a droit et qu'il a confusément cherché toute sa vie sous de multiples formes, aussi insatisfaisantes les unes que les autres, puisqu'elles étaient toutes soumises à l'action du temps. D'après l'évolution de ses oeuvres, Gautier aurait donc trouvé la route du Bonheur définitif et c'est dans "Spirite" que se lit le secret espoir d'y parvenir.Convaincue au départ de deux étapes différentes et successives dans la vie de Gautier, une matérialiste et l'autre spiritualiste, nous sommes arrivées à la conclusion qu'il existait en réalité simultanéité, c'est-à-dire une polarité entre ces deux tendances. Gautier, comme nombre de ses personnages, était constamment partagé entre un appel sensuel de la vie et une inquiétude spirituelle. Cependant, sa dernière grande nouvelle, "Spirite", nous laisse croire que c'est en suivant ce dernier penchant qu'existe l'espoir d'un bonheur possible et durable, dont la mort ne serait que le prélude. / Throughout the works of Gautier, the search for happiness on the part of the characters does not appear in an explicit manner, then it does exist as the underlying factor in aIl his tales. One unsurmountable obstacle or another will inevitably prevent it. Destiny, time and death play a fundamental role in each of the tales. Purely physical love never enjoys a happy ending and can bring death even to those who know it only through desire. Nevertheless, aIl of Gautier's characters pursue happiness.Whereas the "artificial paradises" turn out to be a disappointment for the fleeting nature of acquired happiness, the contemplation of Beauty brings Gautier and his characters closer to true happiness. It is then when women acquire superhuman beauty and become more and more immaterial, announcing the arrivaI of "Spirite".If at the beginning of his literary career materialism and spiritualism where experienced simultaneously, in constant polarity, slowly on Gautier becomes convinced of the existence of another realm beyond the tangible world, where everything that disappears from this world is again reencountered. It is there that the souls, finally separated from their useless and sluggish bodies, are to be found. Following the Orphean tradition and the theories of Plato, Gautier believed that through liberating the soul one can come to know true happiness, but that this will only be possible when the soul is finally able to be united with the other soul for which it has been predestinated. For Gautier, happiness can only be found outside the reel world, after death.

La present tesi doctoral demostra la influència que l'ètica utilitarista va exercir en el pensament obrerista català del darrer terç del segle XIX. L'utilitarisme clàssic havia quedat definit entre finals del segle XVIII i principis del XIX per obra del filòsof i jurisconsult anglès Jeremy Bentham, qui havia recollit el pensament dels moralistes anglesos i dels enciclopedistes francesos que el precediren, especialment Helvètius i D'Holbach. A Espanya el pensament utilitarista ─resumit en la màxima moral el major bé pel major nombre─, va ser molt ben rebut en el periode liberal, i el propi Bentham va ser consultat pels constitucionalistas de Cadis. Tot i així, el prestigi del jurisconsult anglès va ser efímer, ja que cap a mitjan anys quaranta, coincidint amb l'ascens d'una llarga etapa moderada a la política espanyola, i amb l'oposició del catolicisme i del romanticisme, l'autoritat de Bentham va quedar eclipsada. Fins aquí l'opinió establerta, però la tesi defensa que el pensament utilitarista no va desparèixer del tot, ja que es podrà trobar tot l'esperit utilitarista en el pensament i l'obra dels nuclis republicans posteriors més propers a l'obrerisme, com ara el moviment cooperativista o l'icarianisme. I, per damunt de tot, que l'ètica l'utilitarista clàssica va ressorgir amb tota la força dins del grup anarquista barceloní que va rebre la Primera Internacional.Entre els anarquistes de primera hora, la utilitat pública va ser l'argument cabdal que esgrimiren per demostrar la necessitat de la revolució social i ètica que demandaven. La premsa internacionalista catalana més important (La Federación, La Revista Social) va repetir incansablement que l'element més útil de la societat era l'obrer; que la resta de classes eren inútils i paràsites del seu treball i, per tant supèrflues; que l'educació havia d'estar dirigida a ensenyar coses útils; que l'oci burgès era immoral, o que l'art havia de tenir una funció útil i moral, ja que allò que només era bell no produïa cap mena de progrès. Fins i tot un text clàssic de l'utilitarisme, La moral universal, de l'enciclopedista baró D'Holbach, va ser publicat (anònimament) a les planes de La Revista Social com a guia de comportament ètic per a tots els treballadors. En definitiva, hem d'afirmar que la utopia social que pretengué assolir l'anarquisme català del darrer terç del segle XIX es fonamentà en el criteri ètic de la utilitat. / The present doctoral thesis demonstrates the influence that the utilitarian ethics exerted in the Catalan working thought of the last third of XIX century. The classic utilitarianism, which had been defined between the end of 18th century and principles of the 19th century, by the work of the English philosopher Jeremy Bentham, was very well received in the Spanish liberal circles. In spite of this, according to the established opinion, in the middle of century the influence of Bentham had practically disappeared under the pressure of the Catholicism and the romanticism.Nevertheless, the thesis defends that the utilitarianism far from disappearing resurged closest in the Catalan republican thought to the working-class movement and, mainly, in the later anarchist group who received the First International. For the anarchists the workers were the only useful and indispensable element of the society, and the concept of public utility became the argument that repeated constantly to demand the social revolution. Even an important working newspaper as La Revista Social published the classic utilitarian text of Baron D'Holbach, "The Universal Moral", to serve as ethical guide for the workers. In sort, the anarchism wanted to design a new society based on the utility criterion.

El objetivo de la Tesis Doctoral es analizar la actividad musical que tuvo lugar en la ciudad de Murcia durante la segunda mitad del siglo XIX, principalmente a través de la prensa local de carácter general, y empleando además otras fuentes complementarias, tanto españolas como italianas, procedentes de diversos archivos públicos y privados. En conjunto, se han consultado para la Tesis más de 12.000 ejemplares de periódicos murcianos pertenecientes a treinta y nueve publicaciones diferentes, que aportan un total aproximado de 11.000 noticias de interés en diversos campos de la actividad musical profana y religiosa y otras noticias de índole histórica, económica, social y cultural, idóneas para contextualizar la actividad musical. El corpus más relevante de noticias procede de los numerosos ejemplares conservados del periódico La Paz de Murcia, publicado entre 1858 y 1896. La Tesis estudia la presencia de la música en la sociedad de Murcia desde una perspectiva urbana, analizando la evolución e implantación de diversos géneros musicales (zarzuela, ópera, sinfonismo, conciertos de solistas, música de salón), los gustos del público, la recepción del repertorio musical, la situación social de los músicos murcianos y sus conexiones con el exterior, entre otros aspectos. El estudio realizado aporta información particularmente relevante sobre la música profana en muy diversas facetas, y especialmente en lo referente a música teatral, sociedades y salones musicales. La Tesis presenta también información novedosa sobre música religiosa (especialmente al tratar la producción de varios compositores murcianos) y sobre algunas composiciones musicales relacionadas con Murcia en el periodo estudiado que eran inéditas o desconocidas hasta ahora, y son estudiadas en el contexto social y cultural en el que fueron creadas y/o escuchadas. La Tesis, con un total de 1836 páginas, consta de dos volúmenes. El Volumen 1 contiene el estudio propiamente dicho, dividido en cuatro partes y once capítulos. La primera parte incluye un único capítulo sobre la presencia de la música en las publicaciones periódicas murcianas de carácter general durante el siglo XIX. La segunda parte, “Los teatros y su música”, comprende los capítulos 2 al 5. El Capítulo 2 describe los teatros de Murcia durante la segunda mitad del siglo XIX, dando por primera vez una visión global de todos ellos (frente a visiones previas que sólo los trataban de forma independiente y fragmentaria) y aborda el estudio detallado del coliseo más importante de la ciudad, el Teatro Romea. El Capítulo 3 está dedicado a la zarzuela y la opereta, el Capítulo 4 a la ópera y la crítica teatral y el Capítulo 5 al repertorio orquestal y los conciertos de solistas en los teatros murcianos. La tercera parte de la Tesis, titulada “Los salones”, comprende los capítulos 6 al 8. El Capítulo 6 presenta un análisis detallado de la actividad musical en las sociedades, escuelas y academias musicales de Murcia durante la segunda mitad del siglo XIX. En él se estudian veintiocho sociedades recreativas que influyeron poderosamente en la actividad cultural murciana, además de otras escuelas y academias musicales. En el Capítulo 7 se analiza la música en los cafés murcianos y el Capítulo 8 se centra en la actividad musical y baile en el ámbito doméstico. La cuarta parte de la Tesis Doctoral (Capítulos 9 al 11) estudia los músicos de Murcia. El Capítulo 9 se dedica las generaciones de músicos murcianos activos en la segunda mitad del siglo XIX y presenta las biografías y obras de los más destacados, como Julián Calvo, el maestro de capilla Mariano García López y Antonio López Almagro, cuyas trayectorias habían sido escasamente estudiadas hasta la fecha. El Capítulo 10 está dedicado al barítono Mariano Padilla (1843-1906), músico murciano que alcanzó proyección internacional, cuya exitosa carrera se analiza por primera vez en esta Tesis. El Capítulo 11 aborda la creación musical de autores murcianos a través de los “Juegos Florales” (certámenes artístico-literarios que estimularon la composición musical local) y los orígenes de la historiografía musical murciana. El Volumen 1 finaliza con las Conclusiones Generales, relación de las principales fuentes empleadas, Bibliografía e índices de Tablas, Figuras y Gráficos. En el Volumen 2 se incluye un Documentario con una selección de ciento setenta documentos procedentes de prensa y otras fuentes; cuatro obras musicales editadas y manuscritas comentadas a lo largo de la Tesis y sesenta y tres apéndices, entre ellos la reconstrucción de los programas de teatro musical de todos los teatros murcianos (públicos y privados) en 1858-1895 y la programación musical de los distintos salones murcianos (sociedades, cafés y casas particulares). / “The musical life in Murcia during the second half on the 19th century” This Doctoral Dissertation (Ph.D.) studies the musical activity in the city of Murcia (Spain) during the second half of the 19th century, using a wide variety of sources, especially local general newspapers and other complementary documents from public and private archives preserved in Spain and Italy. After the exploration of more than 12000 issues of thirty nine different newspapers from Murcia, about 11000 news of musical interest have come to light, both on secular and religious music, as well as on the historical, economic, social and cultural context in which the musical activity took place. The most relevant corpus of information used in the study comes from the numerous extant issues of the newspaper La Paz de Murcia, published in 1858-96. The Dissertation is articulated in two volumes. Volume 1 has eleven chapters, and its content is divided in four parts: "The newspapers of the city", "The theatres and their music", "The salons", and “The musicians of the city"); this volume includes general conclusions, lists of sources and bibliography, and indexes of tables, illustrations and graphics. Volume 2 includes the edition of hundred seventy documents from newspapers and other sources, the edition of four compositions studied in the Dissertation, and sixty three appendices, among them the reconstruction of the musical repertory in all the theatres in Murcia (both public and private) in 1858-95, and the reconstruction of musical repertory in several societies, salons, cafés and private houses in the city. This work studies the rich presence of music in the society of Murcia from an urban perspective, analyzing the implantation and evolution of diverse musical genres (zarzuela, opera, operetta, symphonism, soloists' concerts, salon’ music), reception of the repertory, social situation of local musicians and their national and international connections, among other aspects. The study includes information particularly relevant about secular music, and especially about theatrical music, music in societies and private houses, and music in the cafés. The Dissertation studies also some compositions related to Murcia in the selected period, analyzing the context of their creation and performance; and (in the section about local composers) it offers new information about religious music in Murcia. An entire chapter is devoted to Mariano Padilla (1843-1906), a baritone from Murcia who had a very successful international career.

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és analitzar el llegat jurídic de Ramon Martí d'Eixalà, especialment els seus manuals de dret mercantil i dret civil. En aquest sentit, cal recordar que Ramon Martí d'Eixalà va viure en el segle XIX, moment en el qual s'havien iniciat una sèrie de canvis econòmics i socials profunds. El seu manual de dret mercantil, Instituciones de derecho mercantil de España fou molt més reconegut que el Tratado elementar del derecho civil romano y español. Doncs, el manual de dret mercantil fou recomanat com a llibre de text pels estudis de Jurisprudència durant varis anys, mentre que el manual de dret civil mai va formar part del llistat de manuals elaborat pel govern. A més, la filosofia britànica ocupa una part important de la investigació, ja que Ramon Martí d'Eixalà coneixia el pensament britànic i va introduir la filosofia del sentit comú a Catalunya. / The aim of this research is to analyse Ramon Martí d'Eixalà's civil and commercial law works. Ramón Martí de Eixalá lived in the 19th century, at a time when a series of deep economic and social changes had begun. His work in commercial law, "Instituciones de derecho mercantil de España", was much more recognized that the "Tratado elementar del derecho civil romano y español". Therefore, his work was recommended as the textbook for Studies in jurisprudence for several years. In contrast, his civil law work never formed part of the textbook list recommended by the Government. Additionally, the British philosophy has become an important part of this research because Ramon Martí d'Eixalà knew about British thought and introduced the Common Sense philosophy in Catalonia.