[EN] This doctoral thesis, that seeks to recover the figure and work of the Spanish composer José María Ruiz de Azagra Sanz (1900-1971), connects with the current lines of research about composers that developed their creative works mainly during the Spanish postwar period. Despite being one of the most prolific and popular composers of his time, in the lyric theatre (paso dobles, couplets, revue¿) genre as well as in the Spanish cinema from the 40s and 50s, Ruiz de Azagra has been ostracised and the references to his work or to his person are rarely existing, although some academic studies and specialized publications stand out, as those by Casares Rodicio, Llisterri or Roldán Garrote, that speak about some aspects of his life and work in the lyrical theatre and film music. The main aims of this work are the presentation and the setting-up of a thorough and updated biography of the composer, as well as his work cataloguing. After a broaden field work that involved the consultation of a wide range of sources, foundations and documentation centres, a biography and a catalogue of the author are presented along with a general analysis of the musical soundtrack for the film La torre de los siete jorobados as well as scores of some compositions for lyric theatre from the 50s, in order to stablish the author's own compositional features in both genres. Finally, it is also included the recovered piano and voice score of the song Manola lá through the playback of the audiovisual recording from the aforementioned film. / [ES] La presente tesis doctoral, que pretende recuperar la figura y obra del compositor español José María Ruiz de Azagra Sanz (1900-1971), entronca con la línea de investigación actual sobre compositores que desarrollaron su trabajo creativo principalmente durante la postguerra española. A pesar de tratarse de uno de los compositores más prolíficos y populares en su época tanto en el género del teatro lírico (pasodobles, cuplés, revista¿) como en el cine español de los 40 y 50, Ruiz de Azagra ha sido relegado al ostracismo y apenas existen referencias a su obra y su persona, si bien destacan algunos estudios académicos y publicaciones especializadas realizados por Casares Rodicio, Llisterri, o Roldán Garrote que hablan de algún aspecto de su vida y obra dentro del teatro lírico y la música cinematográfica. Los principales objetivos de este trabajo son la presentación y establecimiento de una biografía exhaustiva y actualizada del compositor así como la catalogación su obra. Tras un minucioso trabajo de campo que supuso la consulta en un amplio espectro de fuentes, fundaciones y centros documentales, se presenta junto con la biografía y el catálogo del autor, un análisis general de la banda sonora musical para la película La torre de los siete jorobados así como de algunas composiciones para teatro lírico de los años 50 con el fin de establecer unas características propias de composición del autor en ambos géneros. Por último, también se aporta la partitura recuperada para piano y voz de la canción Manola lá mediante la escucha del registro audiovisual perteneciente a la película anteriormente citada. / [CAT] La present tesi doctoral, que pretén recuperar la figura i l'obra del compositor espanyol José María Ruiz de Azagra Sanz (1900-1971), entronca amb la línia d'investigació actual sobre compositors que desenvoluparen el seu treball creatiu principalment durant la postguerra espanyola. Malgrat tractar-se d'un dels compositors més prolífics i populars en la seua època, tant en el gènere del teatre líric (pasdobles, cuplets, revista¿) com en el cinema espanyol dels anys 40 i 50, Ruiz de Azagra ha sigut relegat a l'ostracisme i quasi no existeixen referències a la seua obra i persona, si bé destaquen alguns estudis acadèmics i publicacions especialitzades realitzades per Casares Rodicio, Llisteri o Roldán Garrote que assenyalen algun aspecte de la seua vida i obra dins del teatre líric i de la música cinematogràfica. Els principals objectius d'aquest treball són la presentació i establiment d'una biografia exhaustiva i actualitzada del compositor així com la catalogació de la seua obra. Rere un minuciós treball de camp que va suposar la consulta en un ampli espectre de fonts, fundacions i centres documentals, es presenta junt amb la biografia i el catàleg de l'autor, una anàlisi general de la banda sonora musical per a la pel·lícula La torre de los siete jorobados, així com de algunes composicions per a teatre líric dels anys 50 amb la fi d'establir unes característiques pròpies de composició de l'autor en ambdós gèneres. Per últim, també s'aporta la partitura recuperada per a piano i veu de la cançó Manola lá mitjançant l'audició del registre audiovisual pertanyent a la pel·lícula anteriorment citada. / Traver Navarro, P. (2015). EL COMPOSITOR ESPAÑOL JOSÉ MARÍA RUIZ DE AZAGRA SANZ (1900-1971): BIOGRAFÍA Y OBRA [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/57709 / TESIS

This thesis aims to optimize the machine learning algorithms for predicting KPI metrics for an organization. The organization is predicting whether projects meet planned deadlines of the last phase of development process using machine learning. The work focuses on the analysis of prediction models and sets the goal of selecting new candidate models for the prediction system. We have implemented a system that automatically selects the best feature variables for learning. Trained models were evaluated by several performance metrics and the best candidates were chosen for the prediction. Candidate models achieved higher accuracy, which means, that the prediction system provides more reliable responses. We suggested other improvements that could increase the accuracy of the forecast.

Existuje veľa rôznych dôvodov pre spoločnosti a organizácie, prečo by mali investovať do virtualizácie. Asi najväčší dôvod je finančná motivácia, pretože nasadenie virtualizácie môže ušetriť nemálo peňazí. Táto práca sa zaoberá práve problémom virtualizácie I/O operácií v sieťovom prostredí. Cieľom práce je tvorba softvérových ovládačov pre I/O virtualizáciu, ktoré by mohli pracovať s hardvérovo akcelerovanými sieťovými kartami. Hlavným prínosom ovládačov by mala byť použiteľnosť a čo najmenšia strata prenosového výkonu vo virtualizovanom prostredí. Pred popisom finálnych detailov ovládačov je však potrebné uviesť potrebné teoretické základy. Teoretická časť sa zaoberá súčasnými trendami vo virtualizácii I/O, technológiami ako sú virtio, vhost, SR-IOV, VFIO a mdev. V praktickej časti sú navrhuté dva spôsoby riešenia problému. Prvým je použitie technológie virtio (emulácia softvéru). Druhé je založené na technológii VFIO-mdev (hybridná paravirtualizácia). Pokiaľ sa jedná o výkon a konfigurovateľnosť zariadení, oba prístupy majú rôzne benefity. Tieto riešenia majú aj svoje nevýhody, ako je zložitosť riešenia a náročnosť integrácie do systému. Požadované ciele boli úspešne dosiahnuté vo forme prototypu ovládača nfb_mdev.

Táto práca sa zaoberá problematikou identifikácie sieťových zariadení na základe ich chovania v sieti. S neustále sa zvyšujúcim počtom zariadení na sieti je neustále dôležitejšia schopnosť identifikovať zariadenia z bezpečnostných dôvodov. Táto práca ďalej pojednáva o základoch počítačových sietí a metódach, ktoré boli využívané v minulosti na identifikáciu sieťových zariadení. Následne sú popísané algoritmy využívané v strojovom učení a taktiež sú popísané ich výhody i nevýhody. Nakoniec, táto práca otestuje dva tradičné algorithmy strojového učenia a navrhuje dva nové prístupy na identifikáciu sieťových zariadení. Výsledný navrhovaný algoritmus v tejto práci dosahuje 89% presnosť identifikácii sieťových zariadení na reálnej dátovej sade s viac ako 10000 zariadeniami.

This thesis is aimed at detection of lines of horizontal road markings from a point cloud, which was obtained using mobile laser mapping. The system works interactively in cooperation with user, which marks the beginning of the traffic line. The program gradually detects the remaining parts of the traffic line and creates its vector representation. Initially, a point cloud is projected into a horizontal plane, crating a 2D image that is segmented by a U-Net convolutional neural network. Segmentation marks one traffic line. Segmentation is converted to a polyline, which can be used in a geo-information system. During testing, the U-Net achieved a segmentation accuracy of 98.8\%, a specificity of 99.5\% and a sensitivity of 72.9\%. The estimated polyline reached an average deviation of 1.8cm.