• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Le modèle dramaturgique de la Grèce antique dans la tragédie lyrique des Lumières : regards sur la tragédie-opéra de Gluck à la Révolution (1774-1789) / Ancient Greece’s dramatic model in tragédie lyrique of the Enlightenement : regards on the tragédie-opéra from Gluck to the Revolution (1774-1789)

Koullapi, Christina 26 September 2015 (has links)
La tragédie-opéra de Christoph-Willibald Gluck réalise les aspirations esthétiques des philosophes des Lumières dont l’influence de l’esthétique de la sensibilité, et la quête des origines en constituent la matrice poétique. Derrière les nouveautés introduites par la tragédie lyrique réformée dans les rapports qu’entretient le texte poétique à l’élément musical, s’émancipe un objet lyrique global qui, se fondant sur la construction organique de la tragédie grecque, s’érige en modèle poétique unitif. Souhaitant se placer au service d’une pluridisciplinarité exigée par les affinités qui s’établissent entre la tragédie grecque et le drame lyrique dès son origine, la présente contribution académique vise à apporter des éclaircissements sur le rôle du modèle antique dans l’élaboration théorique et la réalisation scénique de la tragédie-opéra pré-révolutionnaire de 1774 à 1789. Alors que le recours à la tragédie grecque répond à la fois aux nouvelles idées philosophiques et à la poétique globalisante de l’œuvre lyrique réformée, des inspirations textuelles et des liens de l’ordre de la construction formelle et poétique, notamment dans la réalisation des tableaux dramatiques, revendiquent une parenté composite et immédiate. Le lien intrinsèque établi dorénavant entre le théâtre déclamé antique et le théâtre lyrique réforme, met en lumière des questions inédites ou provenant du passé sur le rôle de la musique, aussi bien dans son rapport avec le poème que dans la corrélation avec le modèle global, faisant, ainsi ressortir le concept de musique « dramatique » sous fond de querelle musicale. Le recours à la tragédie grecque, derrière une apparence de légitimation du nouveau drame lyrique, fait apparaître l’émancipation de la forme antique, dont est reproduite surtout la finalité poétique. Entre le parcours d’un compositeur-dramaturge qui s’achève avec la tragédie d’Iphigénie en Tauride (1779) et celui d’un librettiste dont les poèmes ultérieurs s’inspirent de la forme antique, la tragédie-opéra, fondée sur une conception de théâtre « éprouvé », trouve pleinement sa place dans le mouvement du néo-classicisme des Lumières. / Christophe-Willibald Gluck’s tragédie-opéra, accomplishes the aesthetic inspirations of the Enlightenment based on the new aesthetic of sensibility and the quest of origins, its federal matric elements. Behind novelties introduced by the new relation between text and music, the emancipation of a global lyric project is founded in the organic structure of Greek tragedy, becoming, therefore, a poetic and unity model. The present academic contribution, based on a bi-disciplinary exigency due to early affinities between ancient Greek tragedy and opera, comes to enlighten the role of ancient model played on the tragédie-opéra’s theoretical elaboration and stage performance from 1774 to 1779. Although ancient tragedy responds not only to new ideas introduced by the Enlightenment but to the poetics of reformed opera, textual, formal and poetic inspirations, up to generating dramatic tableaux, mark a composite and immediate affiliation. New relation between ancient dramatic and lyric theatre is established on two fundamental directions: music’s new role as a poems interpreter, a collaborator to global result and as an art claiming its autonomy. On the other hand, the references to Greek tragedy to legitimize the reformed opera, reveals the emancipation of ancient Greek tragedy. The parallel itinerary of a composer-dramatist and a librettist, finishing, for the first, and, starting, for the second, with Iphigénie en Tauride, demonstrates that the global model, based on a felt conception of Greek tragedy, finds its place in the neo-classical movement.
2

EL COMPOSITOR ESPAÑOL JOSÉ MARÍA RUIZ DE AZAGRA SANZ (1900-1971): BIOGRAFÍA Y OBRA

Traver Navarro, Paula 19 November 2015 (has links)
[EN] This doctoral thesis, that seeks to recover the figure and work of the Spanish composer José María Ruiz de Azagra Sanz (1900-1971), connects with the current lines of research about composers that developed their creative works mainly during the Spanish postwar period. Despite being one of the most prolific and popular composers of his time, in the lyric theatre (paso dobles, couplets, revue¿) genre as well as in the Spanish cinema from the 40s and 50s, Ruiz de Azagra has been ostracised and the references to his work or to his person are rarely existing, although some academic studies and specialized publications stand out, as those by Casares Rodicio, Llisterri or Roldán Garrote, that speak about some aspects of his life and work in the lyrical theatre and film music. The main aims of this work are the presentation and the setting-up of a thorough and updated biography of the composer, as well as his work cataloguing. After a broaden field work that involved the consultation of a wide range of sources, foundations and documentation centres, a biography and a catalogue of the author are presented along with a general analysis of the musical soundtrack for the film La torre de los siete jorobados as well as scores of some compositions for lyric theatre from the 50s, in order to stablish the author's own compositional features in both genres. Finally, it is also included the recovered piano and voice score of the song Manola lá through the playback of the audiovisual recording from the aforementioned film. / [ES] La presente tesis doctoral, que pretende recuperar la figura y obra del compositor español José María Ruiz de Azagra Sanz (1900-1971), entronca con la línea de investigación actual sobre compositores que desarrollaron su trabajo creativo principalmente durante la postguerra española. A pesar de tratarse de uno de los compositores más prolíficos y populares en su época tanto en el género del teatro lírico (pasodobles, cuplés, revista¿) como en el cine español de los 40 y 50, Ruiz de Azagra ha sido relegado al ostracismo y apenas existen referencias a su obra y su persona, si bien destacan algunos estudios académicos y publicaciones especializadas realizados por Casares Rodicio, Llisterri, o Roldán Garrote que hablan de algún aspecto de su vida y obra dentro del teatro lírico y la música cinematográfica. Los principales objetivos de este trabajo son la presentación y establecimiento de una biografía exhaustiva y actualizada del compositor así como la catalogación su obra. Tras un minucioso trabajo de campo que supuso la consulta en un amplio espectro de fuentes, fundaciones y centros documentales, se presenta junto con la biografía y el catálogo del autor, un análisis general de la banda sonora musical para la película La torre de los siete jorobados así como de algunas composiciones para teatro lírico de los años 50 con el fin de establecer unas características propias de composición del autor en ambos géneros. Por último, también se aporta la partitura recuperada para piano y voz de la canción Manola lá mediante la escucha del registro audiovisual perteneciente a la película anteriormente citada. / [CAT] La present tesi doctoral, que pretén recuperar la figura i l'obra del compositor espanyol José María Ruiz de Azagra Sanz (1900-1971), entronca amb la línia d'investigació actual sobre compositors que desenvoluparen el seu treball creatiu principalment durant la postguerra espanyola. Malgrat tractar-se d'un dels compositors més prolífics i populars en la seua època, tant en el gènere del teatre líric (pasdobles, cuplets, revista¿) com en el cinema espanyol dels anys 40 i 50, Ruiz de Azagra ha sigut relegat a l'ostracisme i quasi no existeixen referències a la seua obra i persona, si bé destaquen alguns estudis acadèmics i publicacions especialitzades realitzades per Casares Rodicio, Llisteri o Roldán Garrote que assenyalen algun aspecte de la seua vida i obra dins del teatre líric i de la música cinematogràfica. Els principals objectius d'aquest treball són la presentació i establiment d'una biografia exhaustiva i actualitzada del compositor així com la catalogació de la seua obra. Rere un minuciós treball de camp que va suposar la consulta en un ampli espectre de fonts, fundacions i centres documentals, es presenta junt amb la biografia i el catàleg de l'autor, una anàlisi general de la banda sonora musical per a la pel·lícula La torre de los siete jorobados, així com de algunes composicions per a teatre líric dels anys 50 amb la fi d'establir unes característiques pròpies de composició de l'autor en ambdós gèneres. Per últim, també s'aporta la partitura recuperada per a piano i veu de la cançó Manola lá mitjançant l'audició del registre audiovisual pertanyent a la pel·lícula anteriorment citada. / Traver Navarro, P. (2015). EL COMPOSITOR ESPAÑOL JOSÉ MARÍA RUIZ DE AZAGRA SANZ (1900-1971): BIOGRAFÍA Y OBRA [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/57709 / TESIS

Page generated in 0.0494 seconds