La tesi doctoral se centra en subhastes seqüencials, i n'estudia específicament alguns aspectes. Està composta per tres aportacions originals independents, tot i que relacionades entre si. A més, hi ha una extensa revisió i un petit recull il·lustratiu sobre la història de les subhastes a Catalunya en el primer annex. L'objectiu del primer estudi és comprovar la presència d'un descens dels preus al llarg de la sessió en una subhasta a la baixa i quantificar-la. També s'analitza les estratègies d'ordenació dels venedors. Les dades analitzades són de subhastes de peix de la llotja de Tarragona (4.737 observacions). La metodologia emprada és la que s'ha utilitzat per contrastar el fenomen en subhastes a l'alça. Efectivament, es detecta un descens. Donada aquesta primera conclusió, l'ordre en el qual es disposa els béns a vendre pot ser rellevant pel venedor. L'article mostra que posar primer a la venda els ítems més cars és l'estratègia d'ordenació majoritària.En el segon treball es proposa una explicació del descens dels preus per a una subhasta seqüencial de primer preu i també per a una subhasta seqüencial de segon preu amb opció de quantitat quan hi ha m unitats a la venda. Entre els resultats que cal destacar per ambdós mecanismes de subhasta figuren: 1) que es produeix un descens dels preus i 2) que l'assignació és eficient. D'altra banda, 3) en la subhasta de primer preu els resultats són independents de l'opció de quantitat. Comparant els dos mecanismes s'observa que 4) els preus d'adjudicació de la subhasta de primer preu són superiors als de la subhasta de segon preu. El tercer treball se centra en l'evolució de les cotitzacions d'un artista que es consolida i ven en subhasta. Es proposa un model per representar aquesta evolució a partir d'un quadre de dimensió estàndard per a un artista que s'utlitza per estudiar específicament l'efecte de la dimensió de l'obra en la formació del preu. Es mostra que 1) en pintors de qualitat elevada la importància relativa de la dimensió com a factor determinant del preu baixa conforme l'artista es consolida en benefici del renom d'aquest (proposició 1), i 2) amb el pas del temps la grandària del quadre explica una menor part del preu ja que els preus tenen cada cop més soroll (proposició 2). L'estudi de 325 preus d'adjudicació d'olis sobre tela corrobora aquests resultats. / The doctoral dissertation is about auctions:The declining price anomaly is empirical evidenced in chapter 3. Chapter 4 provides an explanation of this anomaly. Chapter 5 analyses hammer prices of paintings and the determinants of those prices.

Esta tesis examina un modelo de intercambio en el que un vendedor posee una o más unidades de un determinado bien que puede vender a diferentes compradores potenciales. Cada comprador conoce su propia disponibilidad de pago para el/los bien/es, pero esta información es ignorada por los demás compradores y por el vendedor. Esta tesis estudia el trade-off entre la maximización de la recaudación del vendedor y la eficiencia de la adjudicación final; ésta se logra sí y solamente si el/los bien/es es/son adjudicados al/a los comprador/es que lo/s valoran más.Sobre los mecanismos eficientes de intercambio entre un vendedor y a compradores Makowski y Mezzetti (JET 1993) demostraron que el teorema de no existencia de mecanismos eficientes de Myerson y Satterthwaite (JET 1983) no tiene validez cuando el vendedor se enfrenta por lo menos con dos compradores.El primer capítulo demuestra que para algunos valores de los parámetros existe un mecanismo eficiente que no depende de la distribución de probabilidades para la valoración del vendedor, a diferencia de los mecanismos propuestos por Makowski y Mezzetti. Este resultado hace más simple la implementación de la adjudicación eficiente porque no es necesario que el planificador tenga una distribución de probabilidades para la valoración del vendedor, y mucho menos que ésta sea compartida por los compradores. Demostramos tamibén que un modelo con más unidades tiene propiedades muy similares a las del modelo con una sola unidad.Subastas óptimas para dos objetos en presencia de sinergiasEl segundo capítulo identifica la subasta que maximiza la recaudación del vendedor de dos bienes ante un efecto de sinergia: para cada comprador obtener ambos bienes vale más que la suma de los valores de los bienes individuales.Si el efecto de sinergia es modesto entonces la subasta óptima es equivalente a la del caso en que no hay sinergias. Si, por el contrario, el valore de la sinergia es grande, entonces ambos bienes se venden siempre a pares. En este últino caso notamos quew sólo para algunos valores de los parámetros ambos bienes se venden al comprador que tiene ka valoración máxima del par. Sin embargo, esto no pasa con otros valores de los parámetros: en este caso puede ser óptimo, adjudicar el par de bienes a un comprador que no tiene la valoración máxima para él. Se manifiesta entonces una ineficiencia de adjudicación que no se verifica en ausencia de sinergía (veáse Armstrong, RES 2000). Dicho resultado se puede explicar con modelos "no regulares" para un bien. Subastas optimales en presencia de colusión entre compradores con valoraciones correlacionadasEl último capítulo investiga cuál es la subasta optimal para el vendedor de un bien que se enfrenta a dos compradores con valoraciones positivamente correlacionadas, quienes coluden según el modelo de Laffont y Martimort (Econometría 2000).En el momento de la colusión los compradores pueden poseer información simétrica o asimétrica sobre sus propias valoraciones.Demostrarmos que el vendedor prefiere siempre este último caso. Este resultado intuitivo contrasta con el que Laffont y Martimort obtienen en un modelo de suministro un bien público; en su modelo, para algunos valores de los parámetros, no importa si la colusión se realiza en un contexto de información simétrica o asimétrica. Demostramos que si los compradores están en condciones de transferir el bien dentro de la coalición, entonces el vendedor es indiferente a los casos de información simétrica o asimétrica. En ambos casos realizamos varios ejercicios de estática comparada para estudiar el efecto de la correlación. Para concluir, demostramos que en algunos casos la subasta optimal para el vendedor posee equilibrios múltiples. Este problema se puede resolver imponiendo ulteriores vínculos a la subasta a utilizar, pero esto disminuye la recaudación del vendedor. El problema de eliminar la multiplicidad sin reducir la recaudación no queda resuelto y se deja como tema de una investigación venidera.

La coordinació i assignació de tasques en entorns distribuïts ha estat un punt important de la recerca en els últims anys i aquests temes són el cor dels sistemes multi-agent. Els agents en aquests sistemes necessiten cooperar i considerar els altres agents en les seves accions i decisions. A més a més, els agents han de coordinar-se ells mateixos per complir tasques complexes que necessiten més d'un agent per ser complerta. Aquestes tasques poden ser tan complexes que els agents poden no saber la ubicació de les tasques o el temps que resta abans de que les tasques quedin obsoletes. Els agents poden necessitar utilitzar la comunicació amb l'objectiu de conèixer la tasca en l'entorn, en cas contrari, poden perdre molt de temps per trobar la tasca dins de l'escenari. De forma similar, el procés de presa de decisions distribuït pot ser encara més complexa si l'entorn és dinàmic, amb incertesa i en temps real. En aquesta dissertació, considerem entorns amb sistemes multi-agent amb restriccions i cooperatius (dinàmics, amb incertesa i en temps real). En aquest sentit es proposen dues aproximacions que permeten la coordinació dels agents. La primera és un mecanisme semi-centralitzat basat en tècniques de subhastes combinatòries i la idea principal es minimitzar el cost de les tasques assignades des de l'agent central cap als equips d'agents. Aquest algoritme té en compte les preferències dels agents sobre les tasques. Aquestes preferències estan incloses en el bid enviat per l'agent. La segona és un aproximació d'scheduling totalment descentralitzat. Això permet als agents assignar les seves tasques tenint en compte les preferències temporals sobre les tasques dels agents. En aquest cas, el rendiment del sistema no només depèn de la maximització o del criteri d'optimització, sinó que també depèn de la capacitat dels agents per adaptar les seves assignacions eficientment. Addicionalment, en un entorn dinàmic, els errors d'execució poden succeir a qualsevol pla degut a la incertesa i error de accions individuals. A més, una part indispensable d'un sistema de planificació és la capacitat de re-planificar. Aquesta dissertació també proveeix una aproximació amb re-planificació amb l'objectiu de permetre als agent re-coordinar els seus plans quan els problemes en l'entorn no permeti la execució del pla. Totes aquestes aproximacions s'han portat a terme per permetre als agents assignar i coordinar de forma eficient totes les tasques complexes en un entorn multi-agent cooperatiu, dinàmic i amb incertesa. Totes aquestes aproximacions han demostrat la seva eficiència en experiments duts a terme en l'entorn de simulació RoboCup Rescue. / Distributed task allocation and coordination have been the focus of recent research in last years and these topics are the heart of multi-agent systems. Agents in these systems need to cooperate and consider the other agents in their actions and decisions. Moreover, agents may have to coordinate themselves to accomplish complex tasks that need more than one agent to be accomplished. These tasks may be so complicated that the agents may not know the location of them or the time they have before the tasks become obsolete. Agents may need to use communication in order to know the tasks in the environment, otherwise, it may take a long time to find the tasks into the scenario. Similarly, the distributed decisionmaking process may be even more complex if the environment is dynamic, uncertain and real-time. In this dissertation, we consider constrained cooperative multi-agent environments (dynamic, uncertain and real-time). In this regard, we propose two approaches that enable the agents to coordinate themselves. The first one is a semi-centralized mechanism based on combinatorial auction techniques and the main idea is minimizing the cost of assigned tasks from the central agent to the agent teams. This algorithm takes into account the tasks' preferences of the agents. These preferences are included into the bid sent by the agent. The second one is a completely decentralized scheduling approach. It permits agents schedule their tasks taking into account temporal tasks' preferences of the agents. In this case, the system's performance depends not only on the maximization or the optimization criterion, but also on the agents' capacity to adapt their schedule efficiently. Furthermore, in a dynamic environment, execution errors may happen to any plan due to uncertainty and failure of individual actions. Therefore, an indispensable part of a planning system is the capability of replanning. This dissertation is also providing a replanning approach in order to allow agents recoordinate his plans when the environmental problems avoid fulfil them. All these approaches have been carried out to enable the agents to efficiently allocate and coordinate all their complex tasks in a cooperative, dynamic and uncertain multi-agent scenario. All these approaches have demonstrated their effectiveness in experiments performed in the RoboCup Rescue simulation environment.

Este trabajo analiza la idoneidad de dos de los principales métodos de asignación de tareas en entornos con restricciones temporales. Se pondrá de manifiesto que ambos tipos de mecanismos presentan carencias para tratar tareas con deadlines, especialmente cuando los robots han de formar coaliciones. Uno de los aspectos a los que esta tesis dedica mayor atención es la predicción del tiempo de ejecución, que depende, entre otros factores, de la interferencia física entre robots. Este fenómeno no se ha tenido en cuenta en los mecanismos actuales de asignación basados en subastas. Así, esta tesis presenta el primer mecanismo de subastas para la creación de coaliciones que tiene en cuenta la interferencia entre robots. Para ello, se ha desarrollado un modelo de predicción del tiempo de ejecución y un nuevo paradigma llamado subasta doble. Además, se han propuesto nuevos mecanismos basados en swarm