ANESCAT es una encuesta pensada para cuantificar la actividad anestesiológica y los recursos humanos para realizarla. Se llevó a cabo un estudio prospectivo transversal en forma de encuesta realizada en 14 días aleatorios del año 2003. Participaron 131 centros sanitarios públicos y privados, el 100% de los que practicaron anestesias en el año 2003. Se recogieron 23.136 cuestionarios y se estimó que en el año 2003 se habían realizado en Cataluña 603.189 anestesias (intervalo de confianza del 95%, 579.010-627.368). La tasa anual de anestesias por 100 habitantes fue de 9 (intervalo de confianza del 95%, 8,6-9,4). El 58% de las anestesias se administraron a mujeres. La edad mediana (percentiles 10-90) fue de 52 (21-78) años y la proporción de anestesias en pacientes mayores de 60 años fue del 39,3%. La franja de edad con más anestesias fue entre los 70 y 74 años, con 56.000. Por debajo de los 14 años se anestesió a más varones; por encima fueron mayoría las mujeres. La tasa más alta de anestesias fue en los varones de 75-79 años (20,4%) y la más baja en las mujeres entre 10 a 14 años (1,8%). El porcentaje de pacientes con clase ASA 3 o superior fue del 26,7%. El estado físico de los varones era peor que el de las mujeres.La descripción de las características de las técnicas anestésicas más frecuentemente utilizadas demuestra que la anestesia regional representó el 41,4% de las anestesias y el bloqueo subaracnoideo el más utilizado; la anestesia general fue aplicada en el 33,5 % de los pacientes, la combinada en el 3,5% y hubo un 21,6% de sedaciones. La ortopedia/traumatología, la oftalmología, la cirugía general y la obstetricia y la cirugía de cataratas, el parto vaginal, la reparación de hernia inguinal y la colonoscopia fueron por orden decreciente las especialidades y procedimientos con mayor incidencia de uso de anestesia. La importancia de la obstetricia, por ser una especialidad dedicada a la mujer joven y por su frecuencia, representó un destacado volumen en la actividad del anestesiólogo sobretodo por la incidencia de ésta en las urgencias hospitalarias. La anestesia obstétrica representó el 11,3% de toda la actividad anestésica y una estimación de 67.864 anestesias anuales. Se estimó que el 82% de los 71.851 partos habidos en Cataluña recibió la asistencia de un anestesiólogo. La tasa de cesáreas fue del 25,1% y hubo un aumento con la edad. La urología fue la quinta especialidad en frecuencia (6,4 % de los procedimientos quirúrgicos) y fue mayoritaria en hombres (87,3 %) de edad avanzada, 61 años (5-79). Representó 34.858 procedimientos anuales. La resección transuretral de tejido vesical fue la cirugía más frecuente. El estado físico de los pacientes fue peor que en el resto de especialidades con un porcentaje de ASA 3 o superior del 32,9 %. La técnica anestésica más utilizada fue la anestesia regional, especialmente el bloqueo subaracnoideo. En conclusión, los datos más importantes resultantes de este estudio son la alta prevalencia de la actividad anestésica en la población (9 %), la edad de los pacientes (mediana de 52 años) y el predominio de las mujeres (58 %). La edad elevada de la población sometida a una anestesia está relacionada con las tasas elevadas de procedimientos en especialidades como oftalmología, cirugía ortopédica y traumatología o urología. El estado físico de los pacientes es de mayor riesgo que en otros estudios previos (ASA mayor o igual a 3, 26 %). La técnica anestésica con mayor frecuencia utilizada en Cataluña ha sido la anestesia regional (41,4%), la cifra más alta publicada hasta la fecha en otros países del entorno. La obstetricia representó el 11,28% de la actividad. La tasa de cesáreas (25%) se encuentra entre las más altas de Europa. La urología, otra especialidad importante en cuanto a actividad (6,4%), se caracterizó por ser más frecuente en hombres de edad avanzada y peor estado físico.PALABRAS CLAVE:Anestesiología; Actividad anestésica; Encuesta epidemiológica; Recursos humanos; Técnicas anestésicas, Anestesia regional / ANESCAT is a prospective cross-sectional survey aimed to quantify the overall anaesthetic activity and the number of available anaesthesiologists. The survey was performed along 14 randomized days in 2003. One hundred thirty one centres participated in the survey, a figure that represented 100% of the identified and authorized centres that administered anaesthetics in 2003. A total of 23,136 questionnaires were collected. It was estimated that 603,189 anaesthetic procedures were performed in Catalonia during 2003 (95% CI: 578,470 - 627,908). Based on the total population in 2003, an annual rate of 9.0 anaesthesias per 100 inhabitants (95% CI: 8.6 - 9.4) was calculated. The 58% of anaesthetic procedures was administered to women. Median (percentiles 10-90) age was 52 (21-78) years. Percentage of anaesthesias in patients older than 60 years it was 39.3%. The most common anaesthetic technique was regional anaesthesia (41.4%) followed by general anaesthesia (33.5%) and sedation (21.6%).

La tesis és situa a l' àmbit d'investigació sobre disseny i desenvolupament curricular i, dins d'aquest, en una línia d'investigació sobre la dimensió espacial del currículum de Ciències Socials. En aquest marc, la qüestió del paper del medi local a l'ensenyament de les Ciències Socials a Educació Secundaria s'estudia a partir d'una investigació qualitativa i interpretativa sobre el pensament i les pràctiques d'un grup de professors d'Educació Secundaria de trajectòria professional destacada. Utilitzant com a instruments l'entrevista als professors i l'anàlisi dels materials dels alumnes és comprova que:1. A Educació Secundaria els professors utilitzen una dimensió espacial oberta i multiescalar en la que, tot i que al llarg del curs és treballa sobre totes les escales, persisteix una tendència a plantejar cada exercici a una sola escala i son relativament escassos els exercicis en els que s' estableixen relacions comparatives o explicatives entre diferents escales.2. En aquest esquema multiescalar la presència del medi local és molt rellevant i es valora com a molt important per part de quasi tots els professors.3. El model didàctic amb el que es treballa el medi local és molt heterogeni. Podem establir tres tipus: el model tancat autoreferent; l'obert relacional i l'obert no relacional. El model tancat autoreferent és aquell en el que el medi local s'estudia en exercicis tancats a una sola escala. Aquest model es caracteritza per considerar el medi local com objecte d'estudi i per investigar-lo utilitzant preferentment tècniques d'investigació històrico-geográfiques. Tot i que quantitativament és el tipus més important, és un model perifèric i en regressió, cosa que es fa evident tant per les contradiccions que suposa entre el pensament i la pràctica dels professors, com pel fet d'ubicar-se principalment als crèdits variables i de síntesis. En canvi el model obert relacional, que estudia el medi local en exercicis oberts en els que es combinen diferents escales entre les que s'estableixen relacions comparatives i explicatives, considera el medi local com a context d'aprenentatge i utilitza tant tècniques de investigació histórico-geográfica com tècniques de treball socio-lingüístic. Aquest model, minoritari des del punt de vista quantitatiu, suposa en canvi un model central i emergent, en el que es dona una major coherència entre el pensament i les practiques dels professors. Aquest model es troba preferentment als crèdits comuns. El tercer model, obert no relacional, suposa un estadi de transició entre els dos anteriors.4. La importància del medi local al currículum de Ciències Socials d'Educació Secundaria es justifica en primer lloc per la seva capacitat de facilitar l'aprenentatge dels alumnes i en segon lloc perquè contribueix a la educació per una ciutadania democràtica ja que fomenta el coneixement i la valoració de l'entorn, ajudant a augmentar la capacitat de responsabilizació social dels alumnes. El treball sobre el medi local resulta més motivador perquè, tant pels continguts com pels mètodes que s'utilitzen es posen en joc aspectes afectius i sentiments de pertinença que augmenten l'interès de l'alumne i donen un sentit al aprenentatge que depasa el seu valor acadèmic. Així mateix cal destacar que els professors estudiats mostren una tendència a promoure més el pensament argumentatiu en els alumnes quant treballen sobre el medi local. Aquestes conclusions indiquen la superació del model de seqüenciació espacial concèntrica que reserva el medi local para l' Educació Primària.La tesis se completa con un apèndix en el que es realitzen algunes aportacions i propostes per la innovació didàctica i s'apunten algunes línies de treball per al futur. Destaquem especialment el modelo UDGL que representa una proposta d'estructura espacial local-global amb la que elaborar unitats didàctiques per Educació Secundaria. / La tesis plantea la cuestión del papel del medio local en la enseñanza de las Ciencias Sociales en Educación Secundaria a partir de una investigación cualitativa y interpretativa sobre el pensamiento y las prácticas de un grupo de profesores de Educación Secundaria de trayectoria profesional destacada. Utilizando como instrumentos la entrevista a los profesores y el análisis de los materiales de los alumnos se comprueba que:1. Los profesores utilizan en Educación Secundaria una dimensión espacial abierta y multiescalar en la que persiste una tendencia a plantear cada ejercicio a una sola escala y son relativamente escasos los ejercicios en los que se establecen relaciones comparativas o explicativas entre diferentes escalas.2. En este esquema multiescalar la presencia del medio local es muy relevante y se valora como muy importante por parte de casi todos los profesores.3. En el estudio del medio local se pueden establecer tres modelos: el modelo cerrado autoreferente que considera el medio local como objeto de estudio y utiliza preferentemente técnicas de investigación histórico-geográficas; el abierto relacional que considera el medio local como contexto de aprendizaje y utiliza tanto técnicas de investigación histórico-geográfica como técnicas de trabajo socio-lingüístico Este modelo, minoritario des de el punto de vista cuantitativo, supone un modelo central y emergente en el que se da una mayor coherencia entre el pensamiento y las prácticas de los profesores y que se encuentra preferentemente en los créditos comunes. El tercer modelo, abierto no relacional, supone un estadio de transición entre los dos anteriores.4. La importancia del medio local en el currículum de Ciencias Sociales de Educación Secundaria se justifica en primer lugar por su capacidad de facilitar el aprendizaje de los alumnos y en segundo lugar porque contribuye a la educación para una ciudadanía democrática en el sentido de que fomenta el conocimiento y la valoración del entorno, ayudando a aumentar la capacidad de responsabilización social.La tesis se completa con un apéndice en el que se realizan algunas aportaciones, propuestas y se proponen líneas de futuro. Destacamos especialmente el modelo UDGL que representa una propuesta de estructura espacial local-global con la que elaborar propuestas didácticas para Educación Secundaria. / ENGLISH ABSTRACT:This PHD Thesis sets up the local medium question within Secondary Education Social Sciences learning through a qualitative and interpretative research on the thought and practices of a group of professionally distinguished teachers. Through interviews with teachers, and students' materials analysis we can prove that:1- Teachers use a multiscalar and open spatial dimension in which there is a persistent tendency to plan each exercise at only one scale and they have quite few exercises in which they establish comparative or explicative relations in different scales. 2- In this multiscalar scheme the local medium presence is very relevant and it is considered as highly important to almost all teachers3- In local medium study we can establish three models: the closed self-referential model that considers local medium as a study object and preferentially uses historical and geographical research techniques; the open relational model that considers local medium as a learning context that uses either historical or geographical research techniques as socio-linguistic working techniques. This model, a minor model in quantitative terms, supposes a central emergent model where a high level of coherence between thought and practice of teachers is reached and it is usually found in common credits. The third model, open and non-relational, supposes a transition stage between both previous models 4- The importance of local medium within Secondary School Social Sciences' curricula firstly justifies by its capacity to make easier the students' learning and secondly because it contributes to democratic citizenship education as it promotes environment knowledge and valuation, making possible to increase social responsibility capacities. This PhD Thesis is completed with an appendix where some contributions, proposals and future lines are suggested. We specially underline the UDGL model which represents a local-global structure proposal where Secondary Education didactic proposals could be prepared.

Aquesta memòria és un recull de diverses desigualtats d'interès principalment en regressió i anàlisi multivariant, les quals en alguns casos s'il·lustren i interpreten gràfícament.En els primers capítols es presenten resultats aparentment desconcertants, com per exemple la desigualtat de Hamilton-Roudledge-Cuadras. els quals ens poden avisar dels perills de l'ús, a la Ileugera, de la regressió lineal múltiple i altres tècniques multivariants.S'estudia també la paradoxa de Simpson i una versió multivariant com és la desigualtat en distàncies Mahalanobis més gran que Pearson.S'ha dedicat també un capítol a l'estudi d'un mètode molt general d'anàlisi multivariant presentat per Cuadras, Atkinson i Fortiana que suposa implícitament la construcció dedensitats de probabilitat a partir de distàncies.En la darrera part de la memòria es presenten desigualtats per a la variància d'una funció d'una variable aleatòria que tenen aspecte semblant a la desigualtat de Cramér-Rao, altres relacionades amb la distància de Wasserstein i altres desjgualtats que s'obtenen de la propietat d'acotació de la raó de versemblança.

L'objectiu general d'aquest treball és posar de relleu alguns problemes relacionats amb la teoria dels tests d'hipòtesis i aportar nous elements que donin uns criteris per a la selecció de models estadístics. Per això usarem principalment, com a mitjà, tècniques geomètriques en el context de l'estadística, i així proposarem noves metodologies, alternatives o complementàries a les tècniques clàssiques, basades en les propietats geomètriques dels models estadístics. En tot aquest treball es tractarà, de forma unificada, el problema de l'especificació del model i els tests d'hipòtesis. Per aclarir una mica més aquesta idea podem dir que es tractaran els tests d'hipòtesis des de la perspectiva de la selecció de models, en el sentit que acceptar una hipòtesi consistirà, essencialment, en acceptar que un model descriurà els trets més rellevants de una part de la realitat millor, segons uns criteris prèviament explicitats, que un altre més complex. Per tant els tests d'hipòtesis i la selecció de models es tractaran a través d'unes mateixes eines metodològiques.De fet, dintre del context dels tests d'hipòtesis, es donen una sèrie de paradoxes que moltes vegades passen desapercebudes, o bé són acceptades, pels estadístics, i no estadístics, que els utilitzen, però que deixen entreveure unes certes mancances a nivell conceptual. Recordem, que en la formulació clàssica dels tests d'hipòtesis, moltes vegades s'accepta una hipòtesi la qual sabem, estrictament parlant, que és falsa. Però prendre aquests tipus de decisions pot ser raonable per diverses raons: doncs un model més senzill ens pot permetre sintetitzar o simplificar una realitat complexa, facilitant, a més, la predicció de nous resultats amb un cert grau de fiabilitat. El que no sembla doncs massa raonable és que aquestes decisions entre hipòtesis es prenguin en base a les seves probabilitats, o probabilitats condicionades, d'error, donat que sabem, en sentit estricte, que són falses.Des d'aquest punt de vista, i tal com es desenvolupa en la secció 2 del capítol 1, la qüestió bàsica de la inferència estadística no hauria de ser: Quina és la probabilitat que una afirmació donada sigui certa?, doncs sabem que cap afirmació és estrictament certa, en el sentit que els models utilitzats en aquest context són només aproximacions de la realitat. Més aviat, la qüestió bàsica hauria de ser: quant allunyada està una determinada afirmació de la realitat?, suposant, és clar, que s'ha definit una distància per mesurar-ho. Dit en altres paraules, una estructura formal per a determinats tipus de raonaments inductius s'hauria de fonamentar més en una mesura de proximitat a la realitat, que no pas en una probabilitat. De fet, la probabilitat és una molt bona eina per quantificar la propensió a ocórrer dels esdeveniments observables, doncs parlem en termes de si un esdeveniment ocorre o no, i no pas en termes de si aquest esdeveniment és vertader o fals. En aquest sentit la probabilitat és una eina bàsica per construir models teòrics de fenòmens observables, però en inferència estadística, segons el que hem comentat anteriorment, sembla més adient utilitzar una distància.En aquest treball s'ha intentat donar una metodologia alternativa basada en distàncies sobre els models estadístics paramètrics. Com és ben sabut, aquests models, sota certes condicions generals de regularitat, tenen estructura de varietat Riemanniana, de manera que apareix com a distància natural la distància Riemanniana, la qual podem utilitzar com a eina per quantificar l'error estadístic.En el capítol 2 es proposen quatre mètodes, tot i que, de fet, podríem parlar d'un únic mètode en el sentit que tots ells comparteixen una mateixa filosofia de fons que s'implementa, a efectes pràctics, segons les diferents preferències a l'hora de treballar en estadística: freqüentista o Bayesiana, utilitzant probabilitats o bé moments.Cal tenir en compte també que tots ells es basaran en l'acceptació d'un estimador convenient pel model general, com per exemple l'estimador màxim-versemblant, del vertader valor del paràmetre. Així doncs, i seguint la línia que hem comentat a l'inici d'aquest paràgraf, els quatre mètodes sorgeixen de les combinacions de dues regles i dos procediments. Les regles es defineixen per comparar els errors fets en realitzar les estimacions sota l'espai general de paràmetres i sota el subespai definit per la hipòtesi nul.la, en una regla es comparen probabilitats i en l'altra moments, rebent els noms de regla-"p" i regla-"m", respectivament. Els dos procediments es defineixen per obtenir una estimació en la mesura de l'error sota el subespai de paràmetres definit per la hipòtesi nul.la, utilitzant una aproximació freqüentista en un cas, i una Bayesiana en l'altre. Aquest dos procediments rebran el nom de procediment-"f" i procediment-"b" respectivament. En aquest segon capítol es tractarà també, la relació entre hipòtesis simples i comportes i les distribucions asimptòtiques d'algunes de les distàncies que apareixen en els mètodes anteriorment descrits.Des del tercer capítol fins al sisé, es veuran diferents aplicacions dels mètodes a diferents models estadístics coneguts, com és el cas del model normal "n"-variant amb "Sigma" coneguda, el model Poisson, el model Gamma i el model lineal normal. Notem, però, que en el capítol 4 es donarà una aproximació asimptòtica per a un model estadístic paramètric regular "n"-dimensional general, això es farà utilitzant un dels mètodes abans proposats.Finalment s'estudiarà el comportament dels mètodes proposats quan no es compleix una de les suposicions bàsiques plantejades en aquest nou desenvolupament metodològic: quan no podem suposar que la probabilitat a priori corresponent a la hipòtesi nul.la, o submodel, és zero. Veurem com en aquest cas encara es donen resultats raonables, la qual cosa mostra la robustesa d'aquests nous mètodes. / In many cases when scientists use hypothesis tests they are fully aware that the statistical model itself, and a fortiori the null hypothesis, is only a partial description of reality, and, from a logical point of view, it is not strictly true. But there are several reasons why a (strictly speaking false) model might be developed: it allows us to synthesize data variability, while maintaining a reasonable fit with observed data, and also it facilitates prediction of new phenomena with a certain degree of accuracy. Quite simply, modelling makes reality more readily understandable.From this point of view, the basic question of statistical inference is not: What is the probability that a given statement is true?, since it is known that any assertion is not strictly true, rather the basic question is: How far does this statement lie from a true statement?, provided a distance to measure this were previously supplied. In other words, a formal structure for a certain class of inductive reasoning should be based more on a measure of closeness to the approximate truth than on probability.In the present work, we consider hypothesis testing problems in the context of parametric statistical models when the dimension corresponding to the null hypothesis is strictly smaller than the dimension of the whole model. We aim to solve problems of this kind by adopting methods which supply us with precise explanation as to why sometimes we choose the simplest model (null hypothesis) although it is not truthful.We develop an alternative methodology, based on point estimation tools, and we use distances over the parametric statistical models to supply a quantitative scalar measure of the errors corresponding to the estimations. This methodology is applied to various situations and compared with classical techniques.

El meló (Cucumis melo L.) és una espècie vegetal de gran importància econòmica, amb la que s'han establert nombrosos programes de millora. Dins d'ells, és de gran importància la utilització de línies pures, la seva obtenció ha avançat en gran mesura per la utilització de tècniques de biotecnologia, entre les que es troben, l'obtenció de poblacions de línies diphaploids i els marcadors moleculars.La producció de línies haploids diploiditzades, disminueix el temps de generació necessari per a obtenir individus completament homozigots a una mateixa generació. Així mateix, la naturalesa homozigòtica d'aquestes línies i el seu potencial per a ser perpetuades il·limitadament per llavor, fan de les poblacions de línies dihaploids, siguin molt útils per a estudis genètics com la generació de mapes genètics, on els marcadors dominants i codominants poden ser mapats amb idèntica precisió. Així mateix, la disponibilitat de material vegetal, genèticament idèntic de manera il·limitada, fa possible que es puguin afegir nous marcadors a mesura que es vagin generant i que aquestes poblacions siguin molt útils per a la localització de gens majors i QTLs (Quantitative Trait Loci), podent-se estudiar, al mateix temps, genotips en diferents localitzacions i estudiar-se la interacció genotip per ambient (GxE).En aquest treball es va estudiar la resposta partenogènica de varis genotips de meló, donat que s'havia descrit la importància del genotip en l'obtenció de LDHs. Després d'aquest estudi es va poder descriure 3 passos limítrofs en el procés d'obtenció de LDHs: Eficàcia en l'obtenció d'embrions a partir de llavors de fruits partenocàrpics, supervivència dels embrions en el procés de cultiu in vitro i obtenció de línies diploiditzades, perpetuades per llavor a partir d'aquests embrions. Es va observar diferent comportament en els genotips estudiats en cadascun dels passos limítrofs definits per a el procés. Posteriorment es va generar, per partenogènesis induïda in situ per polinització amb pol·len irradiat, una població de 95 línies dihaploids (LDHs) a partir del creuament de dos línies de meló, PI161375 x T111. Aquestes dos línies es van escollir per presentar característiques agronòmiques importants. La línia T111 pertany a la varietat botànica inodorus, del tipus "Piel de Sapo" és una de les línies més consumides a Espanya, mentres que PI161375 "Sogwhan Charmi", pertany a la varietat botànica chinensis, presenta nombroses resistències a malalties. Les línies de la població van ser analitzades per marcadors moleculars del tipus codominant (RFLPs i SSRs) per a determinar la seva homozigòsis i es va determinar el seu nivell de ploidia per citometria de flux. A partir de la població de LDHs es va realitzar un mapa genètic, transferint marcadors moleculars codominants d'alta qualitat del tipus RFLPs i SSRs que ja havien estat posicionats en el mapa F2 obtingut a partir del mateix creuament i es van incloure 54 nous marcadors del tipus SSR. Es va obtindre un mapa amb 169 marcadors moleculars codominants de grups de lligament, cobrint una distància de 1289.6cM. La densitat de mapa va ser de 7.6cM/marcadors. L'ordre dels marcadors es va mantenir al comparar-lo amb altres mapes de meló existents i amb el mapa realitzat a partir d'una població F 2, el que demostra la consistència del mapa genètic obtingut, permet utilitzarlo com a mapa de referència per a posteriors estudis amb aquesta espècie i la integració dels dos mapes obtinguts a partir del creuament PI161375 x T111. Integrant es va obtenir un mapa altament saturat amb 331 marcadors codominants que es van distribuir en dotze grups de lligament, cobrint tot el genoma de meló, amb una densitat de 3.02cM/marcador i que van cobrir una distància de 1061cM.Es va estudiar, també, la segregació de les freqüències aléliques dels marcadors utilitzats en la generació del mapa de la població de LDHs per a identificar zones distorsionades que poguessin estar implicades en el procés d'obtenció d'haploids. Es van observar 6 zones que van presentar distorsió de les freqüències aléliques. Aquestes zones serien candidates a incloure gens que són seleccionats en el procés de generació de LDHs. En 2 d'aquestes zones la segregació va ser favorable a l'al.lel del parental PI161375 i en altres 4 la distorsió va ser favorable a l'al.lelde T111, el que indicaria que els dos parentals influeixen en el procés de generació de les línies dihaploids.Finalment, es van estudiar diferents caràcters quantitatius implicats en la morfologia floral, morfologia del fruit i la germinació, localitzant 71 QTLs, per a tots els caràcters analitzats. L'alta correlació observada entre la forma de l'ovari i el fruit i la co-localització dels QTLs implicats en aquest caràcters, suggereix que la forma del fruit ve determinada per la forma de l'ovari, és a dir, que els mateixos gens controlen ambdós caràcters, i la forma del fruit ve determinada en les primeres etapes de desenvolupament. També va permetre dividir el caràcter d'herència poligènica, el que explicaria l'aparició de genotips intermitjos en les classificacions taxonòmiques realitzades. Es van trobar, així mateix, QTLs relacionats amb la germinació de les LDHs que ens indiquen que els gens que intervenen en els processos relacionats amb la germinació s'expressen en les primeres etapes del procés, que existeixen al.lels de PI161375 amb efectes favorables a la germinació i que existeix un important efecte ambiental relacionat amb la llum, observant que amb presència de llum un major porcentatge de germinació. / El melón (Cucumis melo L.) es una especie vegetal de gran importancia económica, en la que se han establecido numerosos programas de mejora. En ellos es de gran importancia la utilización de líneas puras, cuya obtención ha avanzado en gran medida por la utilización de técnicas de biotecnología entre las que se encuentran la obtención de poblaciones de líneas dihaploides y los marcadores moleculares.La producción de líneas haploides diploidizadas disminuye el tiempo de generación necesario para obtener individuos completamente homocigotos a una generación. Así mismo, la naturaleza homocigótica de estas líneas y su potencial para ser perpetuadas ilimitadamente por semilla, hacen a las poblaciones de líneas dihaploides muy útiles para estudios genéticos como la generación de mapas genéticos, donde los marcadores dominantes y codominantes pueden ser mapados con igual precisión. Así mismo, la disponibilidad de material vegetal genéticamente idéntico de forma ilimitada hace posible que se puedan añadir nuevos marcadores a medida que se vayan generando y que estas poblaciones sean muy útiles para la localización de genes mayores y QTLs (Quantitative Trait Loci), pudiendo estudiarse el mismo genotipo en diferentes localizaciones y estudiarse la interacción genotipo por ambiente (GxE).En este trabajo se estudió la respuesta partenogénica de varios genotipos de melón, ya que se había descrito la importancia del genotipo en la obtención de LDHs. Tras este estudio se pudieron describir 3 pasos limitantes en elproceso de obtención de LDHs: Eficacia en la obtención de embriones a partir de semilla de frutos partenocárpicos, supervivencia de los embriones en el proceso de cultivo in vitro y obtención de líneas diploidizadas, perpetuadas porsemilla a partir de estos embriones. Se observó diferente comportamiento de los genotipos estudiados en cada uno de los pasos limitantes definidos para el proceso. Posteriormente se generó, por partenogénesis inducida in situ porpolinización con polen irradiado, una población de 95 líneas dihaploides (LDHs) a partir del cruzamiento de dos líneas de melón, PI161375 x T111. Estas dos líneas se eligieron por presentar características agronómicas importantes. La línea T111 perteneciente a la variedad botánica inodorus, de tipo 'Piel de Sapo' es una de las líneas más consumidas en España mientras que PI 161375 'Sogwhan Charmi', perteneciente a la variedad botánica chinensis, presenta numerosas resistencias a enfermedades. Las líneas de la población fueron analizadas por marcadores moleculares de tipo codominante (RFLPs y SSRs) para determinar su homocigosis y se determinó sunivel de ploidía por citometría de flujo.A partir de la población de LDHs se realizó el mapa genético, transfiriendo marcadores moleculares codominates de alta calidad de tipo RFLPs y SSRs que ya habían sido posicionados en el mapa F 2 obtenido a partir del mismo cruce y se incluyeron 54 nuevos marcadores de tipo SSR. Se obtuvo un mapa con 169 marcadores que sedistribuyeron en 12 grupos de ligamiento, cubriendo una distancia de 1289.6cM. La densidad de mapa fue de 7.6cM/marcador. El orden de los marcadores se mantuvo al compararlo con otros mapas de melón existentes y con el mapa realizado a partir de una población F2, lo que demuestra la consistencia del mapa genético obtenido, permitiendo emplearlo como mapa de referencia para posteriores estudios en esta especie y la integración de los dos mapas obtenidos a partir del cruce PI161375 x T111. Integrando se obtuvo un mapa altamente saturado con 331 marcadores codominantes que se distribuyeron en doce grupos de ligamiento cubriendo todo el genoma de melón, con una densidad de 3.02cM/ marcador y que cubrieron una distancia de 1061cM.Se estudió también la segregación de las frecuencias alélicas de los marcadores utilizados en la generación del mapa de la población de LDHs para identificar zonas distorsionadas que pudieran estar implicadas en el proceso de obtención de haploides. Se observaron 6 zonas que presentaron distorsión de las frecuencias alélicas. Estas zonas serían candidatas de incluir genes que son seleccionados en el proceso de generación de LDHs. En 2 de estas zonas la segregación fue favorable al alelo del parental PI161375 y en las otras 4 la distorsión fue favorable al alelo de T111, lo que indicaría que los dos parentales influyen en el proceso de generación de las líneas dihaploides.Finalmente, se estudiaron diferentes caracteres cuantitativos implicados en la morfología floral, morfología de fruto y la germinación, localizando 71 QTLs, para todos los caracteres analizados. La alta correlación observadaentre la forma de ovario y fruto y la co-localización de los QTLs implicados en estos caracteres sugiere que la forma del fruto esta determinada por la forma del ovario, es decir, que los mismos genes controlan ambos caracteres, y laforma de fruto se determina en etapas tempranas del desarrollo. También permitió dividir el carácter de la pubescencia del ovario en dos componentes, longitud y densidad, confirmando que se trata de un carácter de herencia poligénica lo que explicaría la aparición de fenotipos intermedios en las clasificaciones taxonómicasrealizadas. Se encontraron, así mismo, QTLs relacionados con la germinación de las LDHs que nos indican que los genes que intervienen en los procesos relacionados con la germinación se expresan en las primeras etapas del proceso, que existen alelos de PI161375 con efectos favorables a la germinación y que existe un importante efecto ambiental relacionado con la luz, observándose en presenc ia de luz un mayor porcentaje de germinación. / Melon (Cucumis melo L.) is an important vegetal crop; with large number of breeding programs already established. In these programs, the use of inbred lines is very important; the process to obtain these lines can be enhanced with the use of biotechnology techniques as the generation of dihaploid lines population and molecular markers.DHLs production decreased the generation time needed to obtain complete homocigous plants to one generation.The homocigosity potential to be perpetuated by seed, make DHLs populations an useful tool for genetics studies, as genetic map construction, where the dominants and codominants markers can be mapped with the same precision.Also, the possibility to dispose unlim ited material genetically identical make possible to add news markers as soon as they are generated, the localization of major genes and QTLs (Quantitative trait loci) and study the genotype by environment (GxE) interaction by evaluating the same genotype in different locations.The parthenogenetic response of several melon genotypes was studied. As reported by other authors the genotype had an important effect on the production of DHLs. Three limiting steps were found in the DHLs production process: (1) the parthenogenic embryo production efficiency from parthenocarpic fruits; (2) the in vitro rescueefficiency of parthenogenic embryos; and (3) the production of diploid lines, perpetuated by seed, out of the rescued embryos. For each of these limiting steps, different behaviours were observed on the studied genotypes. Moreover, apopulation of 95 DHLs was generated from the PI161375 x T111 hybrid, utilizing the in situ induction of parthenogenic embryos through pollination by gamma-irradiated pollen. The two parents were chosen for their important agronomic traits. The T111 line, pertaining to inodorus botanic variety, of fruit type 'Piel de Sapo', is one of the most consumed in Spain. Whereas, PI 161375 or 'Sogwhan Charmi', pertaining to the chinensis botanical variety, has a large number of disease resistances. Presumed parthenogenic lines were analyzed by codominants molecular markers (RFLPs and SSRs) to confirm their homocigosity, and by flow citometry to determine their ploidy level.A molecular markers map, involving RFLP and SSRs mapped previously in a F2 population from the same cross, was constructed using the DHL population. 54 new SSRs markers were added to the DHL map. A map with 169 markers distributed in twelve linkage groups was obtained with a distance coverage of 1286 cM. The map density was 7.6cM/marker. The order of markers was maintained when compared with other melon maps and with the F2 map. This fact proved the consistence of obtained genetic map, allowing their use as a reference map for later studies in this specie and permitting the integration of the two maps obtained from the cross PI161375 X T111. After integration, a highly saturated map with 331 codominats markers, covering the whole genome was obtained. Markerswere distributed in twelve linkage groups with a density of 3.02cM/marker covering a distance of 1061cM.Allelic frequency segregation of markers in DHLs population map was studied to identify genomic regions with segregation distortion. Six regions were observed which could include genes selected during DHLs generation process. Two of the regions showed favourable segregation towards PI 161375 alleles and in the other four the segregation was favourable towards T111 alleles. This confirms the influence of both parentals in the DHLs generation process.Finally, a study of several quantitative traits involved in floral and fruit morphology and germination of melon was realized. Seventy-one QTLs were localized for all analysed traits. The high correlation observed between ovary andfruit shape and the co-localization of QTLs involved in these traits suggests that the fruit shape was determined by ovary shape, i.e., the same genes control both traits and the fruit shape is determinated in the early period of development. Also, this analysis allowed to divide ovary pubescence trait in two components, hair length and density, and also confirming that this trait is under polygenic control. This could explain the apparition of intermediate phenotypes in the taxonomic classifications by others authors. In addition, QTLs related with germination were found, indicating that the genes involved in germination are expressed in the first steps of the process. PI161375 alleles withfavourable effect in germination were uncovered. Light intensity during germination has a major effect on the percentage of seed germination, being higher light intensity associated with higher percentage of germination.

L‟olivicultura de la comarca del Priorat es basa en la varietat „Arbequina‟ i està inclosa dins la DOP “Siurana” (Tarragona) on ocupa unes 2.900 ha que produeixen 4.700 t d‟olives i 900 t d‟oli, que ha de competir amb unes 100.000 t d‟oli d‟aquesta varietat produïdes a tot el mon, més de la meitat fora de Catalunya i amb tecnologies de producció modernes que permeten reduir costos i millorar la rendibilitat. Per aquest motiu els productors de la zona van fundar l‟Associació d‟Oleïcultors del Priorat (AOP) amb la finalitat de crear una estructura comercial que permetés accedir a mercats d‟alt preu, semblants als que utilitzen els vins de qualitat de la comarca. La AOP signà el 2002 un conveni amb l‟IRTA i el DAAM per a desenvolupar un programa científico-tècnic que permetés la caracterització i tipificació dels olis de la comarca, establint criteris objectius de selecció d‟aquells olis de qualitat superior i diferenciable de la resta d‟olis de „Arbequina‟ de Catalunya, per a facilitar la seva comercialització. Aquesta tesis doctoral inclou tots els aspectes científics sobre els que està fonamentada l‟aplicació comercial d‟aquest programa. Els objectius fixats són: (1) caracteritzar els olis produïts a la comarca, a nivell fisicoquímic i sensorial; (2) constatar si aquests olis són objectivament diferents dels d‟altres zones, produïts amb la mateixa varietat „Arbequina‟; (3) identificar en què consisteix la seva tipicitat, relacionant-la amb factors propis del clima i sòls de la comarca; i (4) caracteritzar l‟olivicultura i elaiotècnia de la comarca. Els treballs s‟han desenvolupat durant sis campanyes successives (2002-03 a 2008-09) i es basen en l‟anàlisi sistemàtica de pràcticament el 100% dels olis produïts a la comarca durant aquests anys (6.308.124 litres), la descripció de l‟olivicultura de la zona (mitjançant enquesta) i dels processos d‟extracció (descripció de les instal·lacions i anotació de les condicions de procés en campanya) i l‟estudi de la relació existent entre l‟oli i els factors de producció, edàfics i climàtics. Als olis s‟han analitzat les característiques sensorials, paràmetres fisicoquímics de qualitat, àcids grassos, esterols, polifenols totals, índex d‟amargor, estabilitat i, en alguns casos, ceres i compostos volàtils. La metodologia utilitzada és similar a la dels nombrosos treballs de tipificació i caracterització d‟olis d‟oliva verge, normalment associats a DOP espanyoles i d‟Itàlia, la qual fiabilitat està relacionada amb la representativitat de les mostres d‟oli analitzades i que apliquen tècniques estadístiques univariants i multivariants diverses. Els resultats demostren que fins un 54% dels olis de la zona Priorat, elaborats majoritàriament amb „Arbequina‟, es poden diferenciar objectivament dels d‟altres zones productores del mon que utilitzen la mateixa varietat, inclús de les veïnes Garrigues i Siurana-Camp. Aquestes diferències ho són tant a nivell sensorial (principalment els atributs picant, aromes secundàries, fruitat, astringència i dols), como a nivell d‟àcids grassos (principalment palmitoleic, oleic, palmític i esteàric). Existeix una variabilitat intrazonal (inferior al 20% en tots els paràmetres, excepte els esterols) que sembla aleatòria en el cas d‟atributs sensorials i, en el cas de la composició química, està relacionada amb factors geogràfics, de tècniques de cultiu i de clima de cada municipi. Les diferències respecte d‟altres zones veïnes on es cultiva la mateixa varietat estan relacionades amb l‟orografia i geologia particular de la comarca (més del 50% de plantacions estan a més de 400 m d‟altitud i sobre sòls del Paleozoic de baixa fertilitat i amb zones de transició cap a sòls sedimentaris del quaternari cap al Camp de Tarragona i del terciari cap a Les Garrigues) i amb el clima particular i bastant homogeni a tota la zona (règim termo-pluviomètric de tipus “mediterrani prelitoral sud”, amb transició cap a “mediterrani continental sec” a Les Garrigues i “mediterrani litoral sud” al Camp de Tarragona). S‟ha definit un model matemàtic per a predir si una partida d‟olives té possibilitats de produir olis de qualitat suficient per a la seva diferenciació, així com funcions discriminants de Fischer per a determinar si el perfil sensorial o la composició en àcids grassos d‟un oli són típics de la comarca del Priorat i, per tant, diferenciables de les zones veïnes. Actualment, els resultats d‟aquests treballs serveixen de base per a establir les estratègies comercials de venda dels olis del Priorat. Els moliners i envasadores trien aquells olis considerats com típics de la zona per a ser envasats (s‟ha passat del 20% al inici del programa fins al 65% actual), dedicant la resta de la producció a l‟autoconsum i al mercat a doll / El olivar de la comarca del Priorat se basa en el cultivo de la variedad „Arbequina‟ y está incluido en la DOP “Siurana” (Tarragona), ocupando unas 2.900 ha que producen 4.700 t de aceitunas y 900 t de aceite, que debe competir con unas 100.000 t de aceite de esta variedad producidas en todo el mundo, más de la mitad fuera de Cataluña y con tecnologías de producción modernas que permiten reducir los costes y mejorar la rentabilidad. Por este motivo, los productores de la zona fundaron la Asociación de Oleicultores del Priorat (AOP) con el fin de crear una estructura comercial que permitiera acceder a mercados de alto precio, parecidos a los que utilizan los vinos de calidad de la comarca. La AOP firmó, en 2002, un convenio con el IRTA y el DAAM para desarrollar un programa científico-técnico que permitiera la caracterización y tipificación de los aceites de la comarca, estableciendo criterios objetivos de selección de aquellos aceites de calidad superior y diferenciable del resto de aceites de „Arbequina‟ de Cataluña, para facilitar su comercialización. La presente tesis doctoral incluye todos los aspectos científicos sobre los que se fundamenta la aplicación comercial de este programa. Los objetivos que se plantean son: (1) caracterizar los aceites producidos en la comarca, a nivel físico-químico y sensorial; (2) constatar si estos aceites son objetivamente diferentes de los de otras zonas producidos con la misma variedad „Arbequina‟; (3) identificar en qué consiste su tipicidad, relacionándola con factores propios del clima y suelos de la comarca; y (4) caracterizar la olivicultura y elaiotecnia de la comarca. Los trabajos se han desarrollado durante seis campañas (2002-03 a 2008-09) y se basan en el análisis sistemático de prácticamente el 100% de los aceites producidos en la comarca durante esos años (6.308.124 litros), la descripción de la olivicultura de la zona (mediante encuesta) y de los procesos extractivos (descripción de las instalaciones y anotación de las condiciones de proceso en campaña) y el estudio de la relación existente entre el aceite y los factores tanto de producción como edáficos y climáticos. En los aceites se han analizado las características sensoriales, parámetros físico-químicos de calidad, ácidos grasos, esteroles, polifenoles totales, índice de amargor, estabilidad y, en algunos casos, ceras y compuestos volátiles. La metodología utilizada se basa en los numerosos trabajos de tipificación y caracterización de aceites de oliva virgen, normalmente asociados a DOP españolas e italianas, cuya fiabilidad está relacionada con la representatividad de las muestras de aceite analizadas y que aplican técnicas estadísticas univariantes y multivariantes diversas. Los resultados demuestran que hasta un 54% de los aceites de la zona Priorat, elaborados mayoritariamente con „Arbequina‟, pueden diferenciarse objetivamente de los de otras zonas productoras del mundo que utilizan la misma variedad, incluso de las vecinas Garrigues y Siurana-Camp. Dichas diferencias lo son tanto a nivel sensorial (principalmente los atributos picante, aromas secundarios, frutado, astringencia y dulzor), como a nivel de ácidos grasos (principalmente palmitoleico, oleico, palmítico y esteárico). Existe una variabilidad intrazonal (inferior al 20% en todos los parámetros, excepto los esteroles) que parece aleatoria en el caso de atributos sensoriales y que, en el caso de la composición química, está relacionada con factores geográficos, de técnicas de cultivo y de clima de cada municipio. Las diferencias respecto de otras zonas vecinas, donde se cultiva la misma variedad, están relacionadas con la orografía y geología particular de la comarca (más del 50% de plantaciones están a más de 400 m de altitud y sobre suelos del Paleozoico de baja fertilidad y con zonas de transición hacia suelos sedimentarios del cuaternario hacia el Camp de Tarragona y del terciario hacia Les Garrigues) y con el clima particular y bastante homogéneo en toda la zona (régimen termopluviométrico de tipo “mediterráneo prelitoral sur”, con transición hacia el “mediterráneo continental seco” de Les Garrigues y el “mediterráneo litoral sur” del Camp de Tarragona). Se ha definido un modelo matemático para predecir si una partida de aceitunas tiene posibilidades de producir aceites de calidad suficiente para su diferenciación, así como funciones discriminantes de Fischer para determinar si el perfil sensorial o la composición en ácidos grasos de un aceite son típicos de la comarca del Priorat y, por tanto, diferenciables de las zonas vecinas. Actualmente, estos resultados sirven de base para establecer las estrategias comerciales de venta de los aceites del Priorat. Los almazareros y envasadores escogen aquellos aceites considerados como típicos de la zona para su envasado (se ha pasado desde un 20% al inicio del programa hasta el 65% actual), dedicando el resto de la producción al autoconsumo y al mercado de graneles. / Olive production in the Priorat area raws on „Arbequina‟ cultivar and is included into PDO “Siurana” (Tarragona), with 2.900 ha and yielding 4.700 t fruits in average, equivalent to 900 t of virgin oil. This oil competes with 100.000 t of oil from the same cultivar produced worldwide (more than a half out of Catalonia and using new technologies to reduce costs and enhance profitability). This was the reason to promote the Priorat‟s Producer Association (PPA) in order to build a commercial structure to gain high value markets, similar to those used by high quality wines of this area. PPA proposed in 2002 an agreement with IRTA and the Agricultural Services from the Catalan Government with the aim to develop a scientific and technical program to characterize and differentiate virgin oils from Priorat and setting objective criteria to select high quality oils different from others „Arbequina‟. This ought to improve current commercialization. This thesis includes all scientific aspects supporting the commercial application of the program. Research goals were: (1) to characterize oils from Priorat using physic, chemical and sensorial parameters; (2) to assess if these oils can be differentiated from others produced with the same cultivar „Arbequina‟ in other regions; (3) to test their “typicality”, related to Priorats‟ climate and soil characteristics; and (4) to characterize olive production and mill technology in Priorat. The study was carried out during a six years period (2002-03 to 2008-09 harvests) with systematic analysis of almost 100% virgin oil produced in the area (6.308.124 liters). Olive crop production was studied using a questioner, while mill technology was assessed by registering processing conditions along harvest every year. The relationship between oil quality and climate, soils and cultural practices was studied. Chemical parameters analyzed were: sensory profile, physic and chemical quality parameters, fatty acids, sterols, total polyphenols, bitterness index, stability and, sometimes, waxes and volatiles. Methodology was similar to that applied in many scientific studies on virgin oil characterization in wide areas, usually linked to PDO in Spain and Italy. Results reliability depends on oil sampling representativeness. Both univariate and multivariate statistics were used. Results show that up to 54% of Priorat virgin oils made with „Arbequina‟ can be classified to be typical and different from other producing regions, even the neighboring areas of Garrigues and Siurana-Camp. Such differences are both sensorial (mainly pungency, secondary aromas, fruity, astringency and sweet) and chemical (fatty acids palmitoleic, oleic, pamitic, and stearic). Variability between Priorat areas, is lower than 20% (except for sterols) and seems to be random for sensory profile while is related to geography, cultural practices and climate, for chemical composition. Differences to other regions with the same cultivar are related to the Priorat‟s geography and geology (more than 50% orchards are placed higher than 400 m and over soils from Paleozoic with low fertility with transitions to quaternary sedimentary soils towards Camp of Tarragona and transitions to tertiary sedimentary soils towards Garrigues) and climate (Priorat‟s climate belongs to “south pre-littoral Mediterranean” with transitions to “dry continental Mediterranean” towards Garrigues and transitions to “south littoral Mediterranean” towards Camp of Tarragona). A mathematic model was fitted which makes possible to decide if an olive lot is able to produce virgin oil of enough quality to be classified as typical of Priorat. Fischers‟ discriminate functions were fitted that make possible to decide if a virgin oil sample has a fatty acid composition or a sensory profile characteristics from Priorat and different to other regions. Currently, these results are used to establish commercial strategies to sell Priorat virgin oils. The oil producers from this area select those more characteristics oils to be retailed (this increased from 20% at the beginning of the program to currently 65%) while the standard oils are used to self consumption or for bulk market.

En aquesta tesi, presentem una solució per a dos problemes rellevants en la teoria de control: el problema del cost quadràtic garantit i el problema del control H∞, per a un cert tipus de sistemes. Considerem els sistemes interconnectats lineals amb incerteses, sota la presència de fallades en els actuadors, i dissenyem controls descentralitzats que a més a més d'assegurar estabilitat, resolen aquests dos problemes. Treballem amb tres models diferents d'incerteses: incerteses normades o acotades, incerteses definides sobre un politop i incerteses que segueixen el model multiconvex. El model de fiabilitat emprat permet plantejar-se tant una fallada total en l'actuador com una fallada parcial. Els dos problemes tractats són:· Problema del control RGC. Sintetitzar el control fiable sota fallada en els actuadors, que assegura estabilitat i garanteix un cert nivell de rendiment o de cost, calculant una cota mínima per a la funció de cost.· Problema del control robust. Dissenyar el control que assegura estabilitat interna sota pertorbacions en el sistema, obtenint una cota per a la relació entre la pertorbació i la sortida controlable. Es considera la norma H∞ del sistema, que representa l'increment màxim en energia, entre l'entrada i la sortida del sistema..A l'hora de dissenyar ambdos controls, utilitzem les tècniques donades per les inequacions lineals matricials (LMI), que permeten una fàcil implementació numèrica. Així doncs, a part de tractar els problemes de la llei RGC i del control robust, hem determinat una relació general entre inequacions matricials lineals i no lineals, que permet obtenir caracteritzacions LMI per a un gran ventall de problemes de teoria de control. Les LMI que hem obtingut separen les dades del problema i les variables de disseny, permetent una resolució menys restrictiva. En particular, faciliten l'ús de funcions de Lyapunov paramètriques que asseguren l'estabilitat del sistema quan una funció no paramètrica no arriba a fer-ho. La formulació per mitjà de les tècniques LMI ens ha permès obtenir implementacions numèriques efectives, així com relaxacions en les condicions d'estabilitat. En el cas del problema del control RGC, trobem que quan es consideren fallades en el sistema, el model d'incerteses es veu reduït en certa manera, perdent també llibertat en la definició de la funció de cost. Un cop sintetitzat el control RGC, presentem dues maneres que permeten obtenir una cota òptima del cost garantit, així com treure'n la dependència respecte les condicions inicials. Hem dut a terme exemples numèrics que mostren l'eficiència dels mètodes enunciats, tractant els models d'incerteses normat i politòpic. Els resultats s'han obtingut usant el Toolbox LMI Control del programa Matlab.El segon problema que ens plantejem és el del control estàtic realimentat per l'estat, tal que la norma H∞ del sistema es troba acotada. Aquest fet assegura que l'efecte de pertorbacions en el sistema està dins de marges desitjats. A més a més, la síntesi obtinguda és independent del model de incerteses i, en el cas dels models normat i politòpic, hem obtingut una caracterització LMI. També fem un breu estudi del control robust realimentat per la sortida, obtenint una caracterització en termes LMI, en el cas que no se suposin errors en la medició de la sortida. / This thesis presents a design of a reliable decentralized state feedback control for a class of uncertain interconnected systems. We present a solution for two outstanding problems in the control theory: the problem of the guaranteed quadratic cost control and the H∞ problem. We have designed decentralized controls that besides assuring stability, they solve these two problems. We have considered three uncertainty models: born-normed model, polytopic model and multiconvex model. A model of failures in actuators is adopted which considers outages or partial degradation in independent actuators. The two treated problems are: · RGC Control. This problem is related to the decentralized reliable guaranteed cost control problem for interconnected systems. The presented reliable control shows that the admission of control failures imposes some restriction in the control weighting matrices in the performance criterion. Thus the designer can take some trade-off between control performance and admitted reliability.· Robust Control. The control problem considered is to design feedback controller, such that the closed loop structure is stable and has a specified performance. In the standard H problem, stability means internal stability and the performance is taken to be the H norm of the transfer function from the exogenous inputs and the regulators outputs. An estimation of worst-case H norm is required. A key point in the control design has been the formulation of a new linear matrix inequality (LMI) characterization, which uses parameter-dependent Lyapunov functions and slack variables. The obtained LMI separate the unknown variables from the system parameter data, which smoothes the numerical solution. This characterization can be useful for different classes of problems, such as guaranteed cost control, H2 or H∞ control design.We use this type of LMI to proof that the proposed decentralized control scheme guarantees the quadratic stability and a cost bound, for RGC control problem, and a H∞ norm bound for a robust control problem, for a class of failure model which considers outage or partial degradation of any independent specific actuator. We make this for the three uncertainties models. A numerical example has been included to illustrate the proposed decentralized control approach. Computations have been made by using standard Matlab's LMI Control Toolbox.

La fachada ventilada es aquel cerramiento caracterizado por resolver la estanquidad al agua por medio de una cámara drenante continua en todo su plano. Para la definición de dicha cámara se precisan dos hojas que la limiten: la exterior, normalmente de juntas abiertas, y la interior.En la fachada ventilada convencional conviven dos sistemas constructivos muy distintos. Así como la hoja exterior y sus mecanismos de fijación han experimentado un gran desarrollo en estos últimos años que los ha llevado a un alto nivel de tecnificación acompañada del montaje en seco confiado a especialistas; la hoja interior sigue, en general, atada a la tradición.Esta convivencia no supondría ningún problema si permitiera concebir la fachada como un conjunto. Las pocas garantías, principalmente de estabilidad y planeidad, que da la hoja interior no permiten confiar en ella como soporte. La hoja exterior se diseña de manera autónoma, fijándose únicamente a los cantos de los forjados en muchos casos e incorporando más o menos complejos mecanismos para regular la planimetría.La hoja exterior no confía para su diseño en las bondades que una hoja interior correctamente planteada podría aportar.Actualmente están proliferando algunos ejemplos de racionalización de la hoja interior, desde el tabique seco de montaje in situ hasta los paneles y las chapas, pero aún así son pocos los que consiguen una lectura conjunta del sistema de fachada.Este trabajo se centra en el desarrollo de un panel para la hoja interior de la fachada ventilada. El panel será prefabricado y deberá dar una respuesta rigurosa a las funciones y requerimientos exigidos.Se parte de la hipótesis de que el diseño del panel depende de las distintas posibilidades de agrupación de las funciones básicas de la hoja interior sobre este elemento. Estas funciones son las indispensables para dotar al espacio habitable del adecuado nivel de confort térmico, acústico y de estanqueidad al aire. Se suman la protección frente a la propagación del fuego y dar soporte al conjunto de la fachada frente a la acción del viento y al peso propio. Las funciones que no satisfaga el panel las deberán resolver capas añadidas al sistema de fachada.La función que define al panel es la portante frente acciones horizontales y peso propio. Es la función que siempre deberá satisfacer. Las posibilidades de agrupación del resto de funciones determinan los seis tipos funcionales que ordenan las propuestas de panel.Esta taxonomía funcional permite tener claramente definidos los requerimientos que satisface cada panel, facilitando el conocimiento del comportamiento global de la fachada que integran. Es la definición que falta en la forma empírica actual de construir la hoja interior de la fachada ventilada.La satisfacción de cada función está directamente relacionada con las propiedades físicas del material al que se le encomienda. Combinar funciones implica combinar propiedades físicas concretas. No todas se pueden dar, con los valores que requieren las condiciones de confort, en un único material.Las diversas morfologías que se pueden dar en un panel son la herramienta que permite llegar a conciliar propiedades físicas a priori inconciliables. Por medio del laminado, nervado, grecado, etc. es decir, la heterogenización del panel, se pueden modificar varias de sus características.Este análisis teórico deriva en la búsqueda del material, o la combinación de materiales, más adecuada para resolver las diversas morfologías asignadas a los distintos tipos funcionales. Surgen quince propuestas de panel.Todas ellas se basan en productos de mercado que, o bien ya tienen, o podrían llegar a tener, una aplicación como hoja interior de fachada ventilada.La valoración de las soluciones de panel se realiza en base al diseño de fachada ventilada que permiten realizar, es decir contemplando todos los elementos añadidos que se deban disponer para completar el sistema. Los criterios de valoración los establecen los vectores de evolución en el sector.Estos vectores son tanto socioeconómicos como metodológicos. Los primeros los dictan exigencias sociales y económicas externas al sector (crisis de responsabilidades, exigencia del cliente de que el producto se adecue a sus necesidades, optimización de los recursos disponibles); mientras que los segundos, dan respuesta a los primeros, a partir de los criterios de diseño y producción actuales. Los vectores de evolución inciden de forma distinta en los diversos escenarios.Se plantean dos escenarios: el innovador y el conservador. Si uno estimula a la industria planteando necesidades a las que ésta debe dar respuesta, el otro va a remolque de ella.La importancia de cada uno de los parámetros que se desprenden de los vectores de evolución es distinta en cada escenario. Por otra parte, no todos estos parámetros establecen criterios valorativos que permitan destacar una solución frente a las otras (para algunos de ellos se dan valores similares en las distintas soluciones de fachada que surgen de la aplicación de las propuestas de panel).A los criterios que se desprenden de los vectores de evolución se deben sumar los que derivan de la satisfacción de las funciones de servicio (no contempladas en la taxonomía), así como los parámetros relacionados con la viabilidad de cada solución.Analizadas las soluciones de fachada, y por lo tanto de panel, desde la óptica de los citados criterios, se distinguen tres grupos que se caracterizan por la mayor o menor multifuncionalidad y la optimización del diseño.Dentro de cada uno de estos grupos se destacan las propuestas morfológicas más adecuadas para la resolución del panel.En definitiva, las propuestas de panel más adecuadas para la hoja interior de la fachada ventilada son cinco, distribuidas entre los distintos tipos funcionales. Tienden a ser homogéneas y de geometría plana salvo para los dos tipos funcionales extremos: cuando la función térmica está incluida entre las que resuelve el panel; y en el caso en que éste no precisa un grueso continuo. Para el primero se recurre al sándwich mientras que para el segundo al nervado.ProspectivaComo ya se ha dicho, los escenarios son diversos y no evolucionan de la misma manera ni a la misma velocidad. En este sentido se entiende que las cinco soluciones de panel destacadas son óptimas en cuanto que dan respuesta a escenarios distintos.Paralelamente a ellas se están abriendo paso elementos capaces de dar respuesta a muchas funciones a partir de la adecuada combinación en un único componente complejo a medida de diversos materiales especializados. Este panel de fachada es siempre multifuncional ya que no se contempla añadir sucesivas capas en obra. Su diseño es optimizado y por lo tanto se basa en materiales especializados. / Ventilated façades are all those enclosures that resolve the issue of waterproofing by providing a continuous drainage cavity that underlies the entire skin of the building. By definition, these drainage cavities are encapsulated between two membranes: an outer skin, which typically exhibits open seams, and an inner skin.Two highly distinct building systems live side by side in conventional ventilated façades. Thus, even though outer membranes and the mechanisms used to attach them have evolved greatly in recent years and have reached a high level of technological sophistication when dry-assembled by specialists, inner membranes are still shackled to tradition. Therefore, the design process for the outer skin cannot gain from the benefits of having a properly planned inner skin.There has been a recent proliferation in examples of rationalized inner skins, which range from drywall assembled on site to panels and plates. Still, few of these have been conceived of as part of an all-encompassing façade system.This study focuses on the development of a panel for the inner skins of ventilated façades. Though this panel will be prefabricated, it is still intended to provide a rigorous response to the functionalities and requirements demanded of it.The hypothesis of this study is that panel design is conditioned by the different possible ways of grouping the basic inner skin functionalities; namely, whether they will be met by a specific element or delegated to a separate layer.The most basic functionalities are those that are indispensable to make a space habitable in terms of thermal comfort, acoustical insulation and being airtight. To these three functionalities we can also add fire retention and the capacity to bear wind load and self weight. Whichever functionalities are not satisfied by the panel must be resolved by layers added to the façade system.The functionality that defines a panel per se is that of load bearing capacity with respect to horizontal forces and self weight; this functionality cannot be left unsatisfied. The different possibilities for providing for the remaining functionalities or delegating them to layers outside the panel are what shape the six functional typologies under which we can group the panel proposals.Having a functional taxonomy allows one to clearly state which requirements each panel satisfies, which in turn facilitates the task of defining the overall behavior of the façades they are used to build. It is precisely this definition of a unitary behavior that is missing from the empirical construction techniques used at present in the inner skins of ventilated façades.Whether all the functionalities are satisfied is directly related to the physical properties of the materials they have been entrusted to. Combining functionalities implies combining concrete physical properties, though not every functionality can be met by a single material at the levels that are required to provide adequate comfort conditions.The diverse array of morphologies that can arise in panel design provide designers with a tool for marrying physical properties that in stand-alone materials would be irreconcilable. By using techniques such as lamination, ribbing and stamped patterns - in other words, the heterogenization of the panel - many panel characteristics can be modified.This theoretical analysis is derived from a search for the single material, or combination of materials, that best suits each of the diverse morphologies that are assigned to each of the functional typologies. As a result, we have divided these into fifteen panel proposals, all of which are based on products available on the market that either are or could come to be used in the inner skins of ventilated façades.The evaluation of these panel solutions is based on whatever ventilated façade designs they allow one to build; in other words, they are evaluated by taking into account all the added elements that one must include to complete the façade system. The criteria used to evaluate them are established by the vectors underlying the evolution of the sector.These vectors are both socioeconomic and methodological. While the former are driven by social and economic demands that are external to the sector (such as a crisis of responsibilities, clients' demands that products meet their needs, or the optimization of available resources), the latter arise in response to the former, based on whichever design and production criteria reign at present. Thus, the vectors underlying the evolution of the sector have a different effect on each individual scenario.Two scenarios have been proposed herein: an innovative scenario and a conservative one. While the first stimulates industry by imagining the necessities that must be provided with an answer, the second follows it in tow.The importance of each of the parameters that stem from the vectors driving evolution is distinct in each scenario.Likewise, not all these parameters establish criteria for evaluation that allow one to identify one solution as objectively better than the rest, as in some scenarios similar values are given by distinct façade solutions that apply the panel proposals.To the criteria that stem from the vectors underlying evolution, one must add the criteria of satisfying service functionalities (which are not encompassed in the taxonomy), in addition to parameters related to the viability of each solution.Once the façade - and panel - solutions have been analyzed from the perspective of the criteria mentioned herein, one can divide them into three groups that are characterized by a greater or lesser degree of multi-functionality and design optimization.Within each of these groups, the morphological proposal that best meets the panel requirements will come to light.In short, there are five panel proposals that best meet the requirements of the inner skins of ventilated façades; one corresponds to each of the different functional typologies. They tend to be homogeneous and flat in plane except for the two extreme functional typologies: when the thermal functionality is included amongst those met by the panel, and in the case of a panel that does not require a continuous thickness in section. The former makes use of a sandwich panel, while in the latter the panel is ribbed.Prospects for the FutureAs we have said, there is a diverse range of scenarios, none of which evolve in parallel fashion to one another, nor at the same rate. Along these lines, the five panel solutions highlighted herein are understood as optimal insofar as providing a response to distinct scenarios.In parallel fashion, other elements are arriving on the scene that are able to provide a response to many functionalities based on a suitable combination in one complex component based on a range of specialized materials. Such a façade panel will always be multifunctional, as there is no aim to add successive layers to it on site. Its design is optimized already, and is thus based on specialized materials.

El tema d'aquesta tesi és el desenvolupament de mètodes de fitació per a una classe de models de confiabilitat basats en cadenes de Markov de temps continu (CMTC) de sistemes tolerants a fallades.Els sistemes considerats a la tesi es conceptualitzen com formats per components (hardware o software) que fallen i, en el cas de sistemes reparables, són reparats. Els components s'agrupen en classes de forma que els components d'una mateixa classe són indistingibles. Per tant, un component és considerat com a una instància d'una classe de components i el sistema inclou un bag de classes de components definit sobre un cert domini. L'estat no fallada/fallada del sistema es determina a partir de l'estat no fallada/fallada dels components mitjançant una funció d'estructura coherent que s'especifica amb un arbre de fallades amb classes d'esdeveniments bàsics. (Una classe d'esdeveniment bàsic és la fallada d'un component d'una classe de components.)La classe de models basats en CMTC considerada a la tesi és força àmplia i permet, per exemple, de modelar el fet que un component pot tenir diversos modes de fallada. També permet de modelar fallades de cobertura mitjançant la introducció de components ficticis que no fallen per ells mateixos i als quals es propaguen les fallades d'altres components. En el cas de sistemes reparables, la classe de models considerada admet polítiques de reparació complexes (per exemple, nombre limitat de reparadors, prioritats, inhibició de reparació) així com reparació en grup (reparació simultània de diversos components). Tanmateix, no és possible de modelar la reparació diferida (és a dir, el fet de diferir la reparació d'un component fins que una certa condició es compleixi).A la tesi es consideren dues mesures de confiabilitat: la no fiabilitat en un instant de temps donat en el cas de sistemes no reparables i la no disponibilitat en règim estacionari en el cas sistemes reparables.Els mètodes de fitació desenvolupats a la tesi es basen en el concepte de "distància a la fallada", que es defineix com el nombre mínim de components que han de fallar a més dels que ja han fallat per fer que el sistema falli.A la tesi es desenvolupen quatre mètodes de fitació. El primer mètode dóna fites per a la no fiabilitat de sistemes no reparables emprant distàncies a la fallada exactes. Aquestes distàncies es calculen usant el conjunt de talls mínims de la funció d'estructura del sistema. El conjunt de talls mínims s'obté amb un algorisme desenvolupat a la tesi que obté els talls mínims per a arbres de fallades amb classes d'esdeveniments bàsics. El segon mètode dóna fites per a la no fiabilitat usant fites inferiors per a les distàncies a la fallada. Aquestes fites inferiors s'obtenen analitzant l'arbre de fallades del sistema, no requereixen de conèixer el conjunt de talls mínims i el seu càlcul és poc costós. El tercer mètode dóna fites per a la no disponibilitat en règim estacionari de sistemes reparables emprant distàncies a la fallada exactes. El quart mètode dóna fites per a la no disponibilitat en règim estacionari emprant les fites inferiors per a les distàncies a la fallada.Finalment, s'il·lustren les prestacions de cada mètode usant diversos exemples. La conclusió és que cada un dels mètodes pot funcionar molt millor que altres mètodes prèviament existents i estendre de forma significativa la complexitat de sistemes tolerants a fallades per als quals és possible de calcular fites ajustades per a la no fiabilitat o la no disponibilitat en règim estacionari. / The subject of this dissertation is the development of bounding methods for a class of continuous-time Markov chain (CTMC) dependability models of fault-tolerant systems.The systems considered in the dissertation are conceptualized as made up of components (hardware or software) that fail and, for repairable systems, are repaired. Components are grouped into classes, the components of the same class being indistinguishable. Thus, a component is regarded as an instance of some component class and the system includes a bag of component classes defined over a certain domain. The up/down state of the system is determined from the unfailed/failed state of the components through a coherent structure function specified by a fault tree with basic event classes. (A basic event class is the failure of a component of a component class.)The class of CTMC models considered in the dissertation is quite wide and allows, for instance, to model the fact that a component may have different failure modes. It also allows to model coverage failures by means of introducing fictitious components that do not fail by themselves and to which uncovered failures of other components are propagated. In the case of repairable systems, the considered class of models supports very complex repair policies (e.g., limited repairpersons, priorities, repair preemption) as well as group repair (i.e., simultaneous repair of several components). However, deferred repair (i.e., the deferring of repair until some condition is met) is not allowed.Two dependability measures are considered in the dissertation: the unreliability at a given time epoch for non-repairable systems and the steady-state unavailability for repairable systems.The bounding methods developed in the dissertation are based on the concept of "failure distance from a state," which is defined as the minimum number of components that have to fail in addition to those already failed to take the system down.We develop four bounding methods. The first method gives bounds for the unreliability of non-repairable fault-tolerant systems using (exact) failure distances. Those distances are computed using the set of minimal cuts of the structure function of the system. The set of minimal cuts is obtained using an algorithm developed in the dissertation that obtains the minimal cuts for fault trees with basic event classes. The second method gives bounds for the unreliability using easily computable lower bounds for failure distances. Those lower bounds are obtained analyzing the fault tree of the system and do not require the knowledge of the set of minimal cuts. The third method gives bounds for the steady-state unavailability using (exact) failure distances. The fourth method gives bounds for the steady-state unavailability using the lower bounds for failure distances.Finally, the performance of each method is illustrated by means of several large examples. We conclude that the methods can outperform significantly previously existing methods and extend significantly the complexity of the fault-tolerant systems for which tight bounds for the unreliability or steady-state unavailability can be computed.

Las lesiones de la médula espinal comportan parálisis, falta de sensibilidad y alteraciones en el funcionamiento de los esfínteres (urinario y rectal) y estos a su vez condicionan infecciones urinarias, formación de cálculos o deterioro de los riñones; en el ámbito intestinal, estreñimiento. En el hombre también disfunción eréctil.Los mecanismos conservadores aseguran el vaciado de la vejiga mediante cateterismos o del recto mediante fármacos y maniobras. Algunos fármacos también facilitan la erección del pene, pero cuando estas soluciones no son satisfactorias, se presenta la ocasión para el implante de los sistemas de electroestimulación de las raíces nerviosas sacras (S.A.R.S.).Con este trabajo presentamos sus indicaciones y su funcionamiento, comparando diferentes estrategias quirúrgicas para su implante: la técnica Barcelona, diseñada por nuestro equipo, y la técnica Extradural, considerada de segunda elección por los equipos que implantan el S.A.R.S. en Europa.A fin de medir la validez de la técnica Barcelona vs. Extradural, se ha seguido una metodología de validación basada en la medida de diversos parámetros previos y posteriores a la intervención quirúrgica. A los resultados obtenidos se les ha aplicado un tratamiento estadístico según el test t de Student para analizar su significación estadística.Se compara la composición del grupo general de S.A.R.S. (60 pacientes) con la población general (grupo control, compuesto por 2.550 lesionados medulares atendidos entre los años 1990 y 2000 en Instituto Guttmann), para conocer su representatividad. El grupo S.A.R.S. es más joven, pero con lesiones más graves y su tipología casi igual para hombres que para mujeres.De los estudios de aplicabilidad se obtiene una comparación entre técnicas, que no muestra diferencias significativas entre ellas en los parámetros clínicos.De los estudios de eficacia, se deduce que tampoco hay diferencias, tanto en el aspecto clínico como en los aspectos de calidad de vida, valorados por el test S.I.P. (Sickness Impact Profile test) y que las puntuaciones sobre percepción del bienestar son superiores a las del grupo control formado por 250 lesionados medulares que acuden a su revisión médica periódica, sin patología manifiesta.En la discusión, se compara los resultados de la técnica Barcelona y Extradural, con los publicados en la bibliografía, que expresan los obtenidos por la técnica Intradural original. Nuestra casuística se encuentra entre las mejores publicadas.Se concluye validando y recomendando la estrategia Barcelona y Extradural, que se complementan, para el implante de los S.A.R.S. en lesionados medulares, como tratamiento definitivo de sus trastornos esfinterianos.