• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 88
  • 55
  • 14
  • 6
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 169
  • 153
  • 152
  • 152
  • 152
  • 152
  • 152
  • 152
  • 115
  • 65
  • 52
  • 46
  • 28
  • 23
  • 18
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
81

Pràctiques educatives que afavoreixen la inclusió de l'alumnat amb discapacitat en les sessions d'educació física

Carbó i Malvesí, Joana 17 December 2014 (has links)
L’objecte d’estudi d’aquesta tesi es concreta en les pràctiques educatives que afavoreixen la inclusió de l’alumnat amb discapacitat en les sessions d’Educació física. Aquesta investigació sorgeix en base a una necessitat formativa: com aconseguir la inclusió de l’alumnat amb discapacitat en les sessions d’Educació física amb el repte de garantir el dret a l’Educació física de tot l’alumnat. En el primer capítol del marc teòric s’analitzen els reptes de l’educació en el segle XXI així com els principis, la finalitat, les característiques, els components de l’educació inclusiva i la seva l’evolució. En el segon capítol es fa una aproximació als conceptes d’Educació física adaptada i inclusió de l’alumnat amb discapacitat a les sessions d’Educació física. En el tercer capítol s’ofereix una revisió de les investigacions més recents que ens permet situar-nos i saber quin és l’estat de la qüestió. Aquest treball de recerca teòrica ens ha permès emmarcar el posterior treball de camp amb el que hem pogut detectar un seguit de components que condicionen la inclusió de l’alumnat amb discapacitat a les sessions d’Educació física, per acabar proposant un seguit de pràctiques educatives que l’afavoreixen. Aquesta tesi s’emmarca en la investigació educativa, seguint els postulats del paradigma qualitatiu. Hem plantejat un estudi de casos de tres joves de secundària escolaritzats en instituts públics de la ciutat de Barcelona: un alumne de 16 anys que presenta la síndrome X fràgil i trets autistes, una noia de 14 anys amb una miopatia congènita i usuària de cadira de rodes i un noi de la mateixa edat amb paràlisi cerebral i dèficit visual. Les tècniques i els instruments utilitzats per obtenir la informació han estat: diari de camp a través de l’observació directa, entrevista, grup de discussió i anàlisi de documents. Una vegada feta la categorització de les dades, obtingudes amb el suport del programa informàtic Atlas-ti, es presenta l’anàlisi dels resultats. Aquesta es distribueix en quatre capítols que corresponen a les unitats temàtiques següents: actitud dels agents implicats, in-formació, recursos, i programació en Educació física. La part final inclou les conclusions d’aquesta investigació, a més d’un seguit de recomanacions, les limitacions de la recerca i les propostes de futures línies d’investigació que es deriven dels resultats obtinguts i ens permeten seguir avançant cap a una educació física més inclusiva. / This thesis focuses on educational practices that assist in encouraging and enabling the inclusion of the disabled students in the Physical Education arena. The current investigation originates in a basic primary educational need: how to ensure the inclusion of the disabled students in the Physical education sessions. This comes with the ultimate challenge to provide the right to physical education to each and every student. In the first chapter, the theoretical framework of the research, the challenges of the education in the 21st century are analysed. In summary, the principles, objectives, characteristics and components of the “inclusive education” discipline are reviewed, as well as its evolution. In the second chapter, a conceptual approximation to the Adapted Physical Education principles and concepts is conducted. In the third chapter, we developed a review on the latest research in the field to understand and assess the current status of the topic. This research study has allowed to understand the framework for the subsequent field studies, and we were able to identify a number of conditioning factors to the inclusion of disabled alumni in physical education sessions. This has permitted us to propose a series of recommendations and practices that enable the inclusion of such students. This thesis lies within the educational research framework, following the qualitative paradigm’s postulates. We have established a case study on three high-school students in Barcelona public institutions. Namely, the three cases are a 16 years old student with the Fragile X syndrome and some autistic behaviours; a 14 years old girl with a congenital myopathy and wheelchair user and, finally, a boy of the same age with cerebral palsy and visual impairment. In order to obtain the relevant information, a number of qualitative analysis techniques have been used: research diary through direct observation, interviews, focus group and document analysis. Once collected, data has been categorized with the Atlas-ti software. The analysis of the results has been structured in four main chapters, namely: attitude of the implicated agents, in formation, resources and physical education programming. Finally, the main conclusions of this research study are presented, including some recommendations, together with a compilation of the key limiting factors encountered during the research, as well as a proposal on potential future topics of research, which originate from the results obtained through this study and that allow us to keep advancing to a more inclusive physical education practice.
82

Dramaturgia de la polifonía un estudio sobre las prácticas de enseñanza y aprendizaje de las escrituras dramáticas en el obrador internacional de la sala Beckett de Barcelona

de Souza, Maria Aparecida 10 December 2015 (has links)
Esta tesis surge de la necesidad de reflexionar sobre los procesos de enseñanza y aprendizaje de escrituras dramáticas relacionada con la evolución del drama contemporáneo, mas específicamente, a partir del regreso del texto teatral que ha despuntado a partir de la década de los ochenta en varios países europeos. En lo que respecta a la perspectiva pedagógica, la dramaturgia producida a partir de este período, se presenta a la práctica docente como un campo de estudio nuevo, exigiendo nuevos planteamientos estéticos y nuevas metodologías de aprendizaje. Dentro de los supuestos teóricos conceptuales que orientaron la investigación la noción de polifonía desarrollado por Mijaíl Bakhtin se ha revelado como un marco reflexivo y uno de los conceptos transversales que nos permitió comprender las configuraciones del drama contemporáneo, y proponer criterios referenciales en cuanto a su relación con los procesos de enseñanza y aprendizaje de las escrituras dramáticas contemporáneas. Consecuentemente, elaboramos ejes o indagaciones que orientaran el estudio: ¿Qué papel juegan las normas de la convención teatral dramática en los espacios de enseñanza y aprendizaje alternativos de los espacios oficiales como los talleres de escritura dramática? ¿Podrían existir procedimientos metodológicos específicos que pudiesen configurar una pedagogía para las escrituras dramáticas contemporáneas? ¿Existe un denominador común de carácter estético observable en los cursos/talleres para que puedan ser considerados como polifónicos? ¿Cómo se relaciona el perfil polifónico del drama contemporáneo con la enseñanza de la escritura dramática en los espacios no formales como los talleres? Estos interrogantes nos impulsaron a realizar una investigación participativa en talleres y cursos de algunas instituciones de enseñanza y aprendizaje de la escritura dramática en Barcelona, y entre ellas el Obrador Internacional de dramaturgia de la Sala Beckett de Barcelona. Él ha sido nuestro campo de investigación. / This thesis arises from the need of thinking about the teaching and learning dramatic writing related to the evolution of the contemporary drama, more specifically, from the return of the theatrical text, reborn with the arrival of the eighties in several European countries. With regard to the pedagogy, the dramaturgy produced from this period, is presented to the teaching practice as a new field of study, with new aesthetic principles and new learning methodologies. Among the conceptual & theoretical assumptions that guided the research of the notion of polyphony developed by Mikhail Bakhtin have been revealed as a thinking frame and one of the cross-cutting concepts that allowed us to understand the configurations of the contemporary drama, and propose reference criteria regarding its relationship with the processes of teaching and learning dramatic writing. Consequently, we made a guiding axis and investigations to shape the study: What role is played by the norms of the dramatic theatrical convention in alternative spaces of education and learning of the official spaces like workshops for dramatic writing? Could there be any specific methodological procedures able to set up a new pedagogy for contemporary dramatic writings? Is there a common ground of aesthetic character in the courses/workshops to be considered as polyphonic? How the polyphonic profile of the contemporary drama can be related to the teaching of dramatic writing in not formal spaces as the workshops? These questions prompted us to carry out an interactive research in workshops and courses of some dramatic writing teaching institutions in Barcelona, and among them the Dramaturgy Obrador International of La Sala Beckett. He has been our field of research.
83

"Dramaturgia basada en la transmedialidad": reflexión teórica, devenir escénico y propuesta práctica

Jijón de la Torre, Carmen Elena 10 December 2020 (has links)
[ES] La concepción de "dramaturgia basada en la transmedialidad", surge de la reflexión teórica alrededor de los vínculos entre la dramaturgia y la transmedialidad, intensificados durante el último siglo, a partir del cual se plantea las nociones de "transmedialidad interna" , "transmedialidad externa" y "esperiencia sensible ampliada". En base a estas nociones, se interroga obras de teatro contemporáneo puntuales provenientes de varias capitales de habla hispana, en busca de recursos de significación cuyos lenguajes estén inmersos en la "transmedialidad interna", para que sean utilizados como elementos que generen una "experiencia sensible aplicada" en el marco de la "transmedialidad externa"; actividad que permite también perfilar un proyecto práctico. / [EN] The conception "transmedia based dramaturgy" arises from theoretical reflection on the links between transmediality and dramaturgy. These links have been intensified during the last century. From wich, the notions of "internal transmediality", "external transmediality", and "expanded sensitive experience" can be raise. Based in these notions, specific contemporary theater works from various Spanish-speaking capitals are questioned. In this way, meaning resources are established in relations with the languages that are immersed in the "internal transmediality". Then, they are use as elements that generate an "applied sensory experience" within the framework of "external transmediality". This activity allows the outline of a practical project. / [CA] La concepció de la dramaturgia basada en la "transmedialitat" sorgeix de la reflexió teórica al voltant dels vincles entre la dramaturgia i la transmedialitat, intensificats durant l'últim segle, a partir del qual es planteja les nocions de "transmedialidat interna" i "transmedialitat externa" i "experiencia sensible ampliada". Basant-se en aquestes nocions, s'interroguen obres de teatre contemporàni puntuals provinents de diverses capitals de llengua hispana, a la recerca de recursos de significació i que aquests llenguatges estiguen inmersos en la "transmedialitat interna", per a que siguen utilitzats como elements que generen una "experiència sensible aplicada", en el marc de la "transmedialitat externa"; activitat que permeteix també perfilar un projecte pràctic. / Jijón De La Torre, CE. (2020). "Dramaturgia basada en la transmedialidad": reflexión teórica, devenir escénico y propuesta práctica [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/157655 / TESIS
84

El Teatre Russafa de València. La vida artística musical i teatral de la ciutat vista mitjançant el llegat de Rafael Culla

Sales Babiera, Joana 20 May 2024 (has links)
[ES] En el Teatro Ruzafa de Valencia se desarrolló una actividad artística y cultural que con los años ha quedado olvidada, però que en su època tuvo mucha importància para la ciudad. Creado en 1868, ofreció durante más de un siglo gran variedad de géneros musicales y teatrales; zarzuela, sainetes, dramas, comédias, espectáculos de variedades y revista, género del cual fué un gran exponente, a demàs de cine. La investigación de este estudio ha estado basada principalment sobre el legado del teatro conservado por la família de Rafael Culla, quien fué gerente del Ruzafa desde el año 1924, trabajo que continuaron sus descendientes hasta 1973 cuando el teatro cerró definitivamente sus puertas. El legado de Rafael Culla consiste en un archivo de teatro y música que recoge obras teatrales escritas y publicadas durante las últimas décadas del S. XIX hasta las cuatro primeras del S. XX. Contiene unos 3.000 volúmenes entre manuscritos originales, cópias, ediciones, partituras musicales, algunas de ellas acompañadas de sus respectivos libretos, programas de mano, fotografías y documentación administrativa. Palabras clave: Teatro Ruzafa; teatro valenciano; companyia teatral; zarzuela, revista musical, variedades. / [CA] Al Teatre Russafa de València es va desenvolupar una activitat artística i cultural que amb els anys ha quedat oblidada, però que en la seua època va tindre molta importància per a la ciutat. Creat l'any 1868, oferí durant més d'un segle gran varietat de gèneres musicals i teatrals; sarsuela, sainets, drames, comèdies, espectacles de varietats i revista, gènere del qual va ser el gran exponent, a més de cinema. La recerca d'aquest estudi ha estat basada principalment sobre el llegat del teatre conservat per la família de Rafael Culla, qui va ser gerent del Russafa des de l'any 1924, tasca que fou continuada pels seus descendents fins al 1973 quan el teatre va tancar definitivament les seues portes. El llegat de Rafael Culla, consisteix en un arxiu de teatre i música que recull obres teatrals escrites i publicades durant les últimes dècades del S. XIX fins a les quatre primeres del S. XX. Conté uns 3.000 volums entre manuscrits originals, còpies, edicions, partitures musicals, algunes acompanyades pels seus respectius llibrets, programes de mà, fotografies i documentació administrativa. Paraules clau: Teatre Russafa; teatre valencià; companyia teatral; sarsuela; revista musical; varietats. / [EN] In the Ruzafa Theater of Valencia an artistic and cultural activity was developed that over the years has been forgotten, but in this time it was very important for the city. Created in 1868, it offered a great variety of musical and theatrical genres for more than a century; zarzuela, skits, dramas, comedies, variety shows and musical magazines, a genre of which he was a great exponent, as well as cinema. The investigation of this study has been based mainly on the legacy of the theater preserved by the family of Rafael Culla, who was manager of Ruzafa since 1924, work that his descendants continued until 1973 when the theater finally closed its doors. Rafael Culla's legacy consists of a theater and music archive that includes plays written and published during the last decades of the 19th century up to the first four decades of the 20th century. It contains about 3.000 volumes including original manuscripts, copies, editions, musical scores, some of them accompanied by their respective scripts, hand programs, photographs and administrative documentation. Keywords: Russafa Theater; valencian theater; theater company; Operetta; musical comedy; varieties. / Sales Babiera, J. (2024). El Teatre Russafa de València. La vida artística musical i teatral de la ciutat vista mitjançant el llegat de Rafael Culla [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204585
85

Fictional orality in the German television series "Türkisch für Anfänger" and its translations into Romance languages: the expression of emotionality

Falbe, Sandra 11 December 2015 (has links)
El presente estudio se propone investigar el significado interpersonal del lenguaje y su papel en la cultura de los medios de comunicación actuales. Con este fin se examinará un corpus de textos audiovisuales formado por la comedia de situación alemana Türkisch für Anfänger y de sus traducciones a las lenguas románicas como el catalán y el francés. El análisis se basa en la transcripción multimodal de los primeros episodios de la sitcom, e incluye tanto la transcripción de los códigos verbales como de los paraverbales y no verbales (gestos, expresiones faciales, cinematografía, etc.). Para analizar el significado interpersonal en los diferentes niveles narrativos (extradiegético e intradiegético), el estudio parte de la teoría de la valoración, recientemente aplicada en los estudios de traducción. / The present study aims to explore the role of interpersonal layers of meaning in the current media culture of distance. With this aim in mind, we examine a corpus of audiovisual texts composed of the German sitcom Türkisch für Anfänger and its translations into Romance languages such as Catalan and French. The analysis is based on a multimodal transcript of the first episodes including not only the verbal context but also paraverbal, nonverbal (gestures, facial expressions, etc.) and shooting details. In order to explain the interpersonal layers on the extradiegetic and intradiegetic level of narration in film we draw on the theoretical framework of appraisal theory which in recent years has been applied to translation studies.
86

Traduciendo la mirada. Sobre la práctica del montaje en los remakes norteamericanos de las películas de terror japonesas contemporáneas

Sánchez Lopera, Sandra 09 February 2016 (has links)
El 1998, una petita pel.lícula japonesa va revolucionar el cinema de terror, que en aquell moment es trobaba dominat per la indústria nord-americana. Es tractava de Ringu, un film en el qual el director Hideo Nakata mostrava l’essència de les histories de fantasmes tradicionals del seu país en un entorn urbà contemporani. L’èxit d’aquest títol va obrir les portes a una sèrie de produccions japoneses de terror que es caracterizava per uns trets comuns que les feien reconeixibles. L’absència de violència explícita, la por a les noves tecnologies, presentades com quelcom negatiu, la presència d’un tipus de fantasma conegut com a yurei (esperits aturmentats, normalment femenins, que acostumaven a vestir roba blanca i caminar lentament amb part del seu rostre cobert per una llarga melena fosca) i, sobretot, un ritme més pausat que el que presentava el cinema de Hollywood, gràcies a un muntatge diferent, van ser les característiques més identificables d’aquestes pel.lícules que van originar el fenomen conegut com J-Horror. Dark Water, Ju-On. La maldición, Llamada perdida i Kairo van formar part d’aquest fenomen, sorgit a finals dels anys noranta i que amb prou feines va durar una década. Veient la possibilitat d’aprofitar aquest èxit, la indústria nord-americana va fer remakes de diversos d’aquests films. Ara bé, com van traduir en aquestes produccions una cosa tan important com és el muntatge? Aquesta pregunta és la base d’aquest treball d’investigació. Després de fer una introducció al cinema de terror japonès i a les principals teories i conceptes del muntatge, s’han estudiat tant els films de terror japonesos contemporanis com els seus respectius remakes nord-americans centrant tota l’atenció en el seu muntatge visual. Per això, hem escollit una seqüència de cada original i la mateixa seqüència del remake per a descomposar-les en escenes i analitzar el muntatge fet servir en totes dues. La realització d’aquests decoupages permet observar aspectes com els tipus de plans, la seva durada, els movimients de càmara i el tipus de transició utilitzada per unir les escenes. El resultat d’aquest estudi mostra que, mentre les pel.lícules originals fan servir plans de major durada, acostumen a presentar els espais a través d’un pla general i, en la majoria de casos, els seus moviments de càmara es fan girant sobre el seu eix, els remakes recorren a nombrosos moviments de travelling, en els quals es desplaça la càmara, es fan servir més plans mitjans que plans generals i les seves escenes són d’una durada molt més breu que les que podem observar als films originals. Això, unit als canvis de durada que es produeixen en les escenes dels remakes però no en les del J-Horror estudiades, fa que el ritme narratiu sigui la principal diferència entre els seus muntatges. El ritme lent i pausat japonès es contraposa al ritme clarament més ràpid dels seus remakes nord-americans, que mostren una major fragmentació tant de l’acció com de l’espai i no han sabut traduir la tranquil.la mirada amb la que s’ha distingit el cinema de terror japonès contemporani, sent aquesta la conclusió de l’estudi realitzat. / En 1998, una pequeña película japonesa revolucionó el cine de terror, que en ese momento se encontraba dominado por la industria norteamericana. Se trataba de Ringu, un film en el que el director Hideo Nakata mostraba la esencia de las historias de fantasmas tradicionales de su país en un entorno urbano contemporáneo. El éxito de este título abrió las puertas a una serie de producciones japonesas de terror que se caracterizaba por unos rasgos comunes que las hacían reconocibles. La ausencia de violencia explícita, el temor a las nuevas tecnologías, presentadas como algo negativo, la presencia de un tipo de fantasma conocido como yurei (espíritus atormentados, normalmente femeninos, que solía vestir ropas blancas y caminar lentamente con parte de su rostro cubierto por una larga melena oscura) y, sobre todo, un ritmo más pausado que el que presentaba el cine de Hollywood, gracias a un montaje diferente, fueron las características más identificables de estas películas que dieron origen al fenómeno conocido como J-Horror. Dark Water, Ju-On. La maldición, Llamada perdida y Kairo formaron parte de este fenómeno, surgido a finales de los años noventa y que apenas duró una década. Viendo la posibilidad de aprovechar este éxito, la industria norteamericana hizo remakes de varios de estos films. Ahora bien, ¿cómo tradujeron en estas producciones algo tan importante como el montaje? Esta pregunta es la base de este trabajo de investigación. Tras hacer una introducción al cine de terror japonés y a las principales teorías y conceptos del montaje, se han estudiado tanto los films de terror japoneses contemporáneos como sus respectivos remakes norteamericanos centrando toda la atención en su montaje visual. Para ello, hemos elegido una secuencia de cada original y la misma secuencia de su remake para descomponerlas en escenas y analizar el montaje utilizado en ambas. La realización de estos decoupages permite observar aspectos como los tipos de plano, su duración, los movimientos de cámara y el tipo de transición utilizada para unir las escenas. El resultado de este estudio muestra que, mientras las películas originales japonesas utilizan planos de mayor duración, suelen presentar los espacios donde se desarrolla la acción a través de un plano general y en la mayoría de casos sus movimientos de cámara se realizan girando sobre el propio eje, los remakes recurren a numerosos movimientos de travelling, en los que se desplaza la cámara, se utilizan más planos medios que planos generales y sus escenas son de una duración mucho más breve que las que podemos observar en los films originales. Esto, unido a los cambios de duración que se producen en las escenas de los remakes pero no en las películas del J-Horror estudiadas, hace que el ritmo narrativo sea la principal diferencia entre sus montajes. El ritmo lento y pausado japonés se contrapone al ritmo claramente más rápido de sus remakes norteamericanos, que muestran una mayor fragmentación tanto de la acción como del espacio y no han sabido traducir la tranquila mirada con la que se ha distinguido el cine de terror japonés contemporáneo, siendo esta la conclusión del estudio realizado. / In 1998, a japanese movie revolutionized horror cinema, which in that moment was dominated by American industry. It was Ringu, a film in which the filmmaker Hideo Nakata showed the essence of traditional ghosts stories from his country in an urban environ. The success of this title open the way to a series of Japanese horror productions that was characterized by some features in common that made it recognizebles. The absence of explicit violence, fear of new technologies, showed as something negative, the presence of a kind of ghost known as yurei (tormented spirits, usually women, that wear white clothes and walks slowly with part of its face hidden by black hair) and, above all, a slower rythm than Hollywood cinema, thanks to a different kind of edition, were the characteristics more identificables from the movies which caused the phenomenon kwown as J-Horror. Dark Water, Ju-On, One Missed Call and Kairo were part of this phenomenon, born at last of the 90 and that barely last for a decade. Understanding the chance to take advantage of this success, American industry did remakes from some of these films. How did these productions translate something so important as the edition? This question was the basis for this research. After an introduction to japanese horror cinema and the main edition theories and concepts, we have studied contemporary Japanese horror movies and their American remakes with the focus of the attention on the visual edition. Because of thar, we have choosen one sequence from each original and the same sequence from their remake to separate it into scenes and analysing the edition from both. These decoupages allow to observate aspects like the angle of plans, its lenght, the camera movements and transitions used to join scenes together. The results of this research shows that, while original movies uses more lenght plans, it used to show the space through a general plan and, the most of times, its camera movements are doing turning above its own axle, remakes uses more travelling movements, in which camera is displaced, more general plans are done and the length of its scenes is very shorter thsn the length of the scenes from original films. These points, and the changes in the lenght of remakes scenes but not in the J-Horror scenes movies, do the narrative rythm be the main difference between its editions. The slow japanese rythm is opposed to faster rythm of american remakes, which shows a biggest fragmentation of the narrative action and the space. American remakes don’t know translate the peaceful look that distinguished japanese contemporary horror cinema, being that the conclusion of this issue.
87

On Mediasport consumption

López González, Hibai, 1983- 20 December 2015 (has links)
Material addicional: http://hdl.handle.net/10230/25937 / This thesis dissertation reflects on the way fans consume mediated sport today. The work is comprised of four articles. In Manufacturing conflict narratives in Real Madrid versus Barcelona football matches we challenged the identity-based generation of conflict and proposed a celebrity-based framework to understand fans’ sport consumption of narratives. In Community building in the digital age. Dynamics of online sports discussion and Discussion moderation in online media. The case of Marca newspaper the authors examined the comments section under the news in sports journalism. We explored users’ participation and interaction behaviour in a Spanish online sports community to conclude that fans’ engagement was based on liquid connections. Finally, in Quantifying the immeasurable: A reflection on sport, time and media I built on the previous research to comprehensively inquire the nature of mediasport consumption. Following the standardization of modern sports by means of quantification, I argue that mediated sport has become a globally consumable and simplified commodity. / Esta tesis reflexiona sobre el consumo contemporáneo del deporte mediado. El trabajo se compone de cuatro artículos. En Manufacturing conflict narratives in Real Madrid versus Barcelona football matches cuestionamos la generación del conflicto basada en características identitarias y proponemos un marco teórico centrado en la cultura de celebridades para entender el consumo de narraciones de los aficionados. En Community building in the digital age. Dynamics of online sports discussion y Discussion moderation in online media. The case of Marca newspaper los autores analizamos los comentarios de los lectores en las noticias de periodismo deportivo. Exploramos la participación e interacción de los usuarios en una comunidad online deportiva y concluimos que el comportamiento de los fans se caracterizaba por la liquidez de sus lazos. Por último, en Quantifying the immeasurable: A reflection on sport, time and media se retoma la investigación anterior para ofrecer una reflexión integral sobre la esencia del consumo de mediasport. A través de la standarización del deporte moderno llevada a cabo mediante su cuantificación, justifico que el deporte mediado se ha convertido en un producto global y simplificado.
88

Dreaming “Macbeth’s film Project”. La práctica artística como investigación. Proceso de construcción del proyecto cinematográfico “Macbeth / The Empire State” y su contextualización

Pinent, Antoni 08 February 2016 (has links)
El trabajo que aquí se presenta trata de dar cuenta del trayecto frustrado a lo largo de más de un lustro. La intención inicial era tratar de poner en pie un proyecto de largometraje cinematográfico, para que éste se convirtiera en objeto de estudio para el trabajo de tesis. Viéndose frustrado en varios intentos en su pre-producción, y llegando a las fechas establecidas para la conclusión y la entrega de la tesis, lo que se incluye aquí es el trabajo realizado hasta el momento durante ese camino. En éste se traslada el recorrido establecido desde la primera idea, su particular casting, el contexto en el que se podría encasillar este tipo de película, las intenciones artísticas para afrontar el proyecto, las diferentes piezas con las que se va construyendo su corpus de imagen y sonido, los titubeos reflejados en el propio proceso creativo del mismo, así como un gran 'anexo / portafolio' con varios materiales allí reunidos como cuaderno de bitácora. Es por tanto que el trabajo de tesis que aquí inicia, es un viaje para ayudar a imaginar el potencial proyecto cinematográfico que concluirá más allá de este primer cierre [el de la tesis], para seguir su camino en solitario. / The work presented here tries to explain the failed path over more than five years. The initial intention was to try to put in place a feature film project, so that it became an object of study for the thesis. Seeing several attempts frustrated in its pre-production, and coming to the dates set for the completion and delivery of the thesis, what is included here is the work done so far in that direction. In this travel set from the first idea, his particular casting, the context in which they could classify this kind of film, the artistic intentions to tackle the project, the different pieces that are being built moves his body image and sound, the hesitation reflected in the creative process of it himself; as well as a great 'Annex / Portfolio' with various materials gathered there as logbook. It is therefore the thesis work starts here, it is a journey to help imagine the potential film project which will conclude beyond this first closing [the thesis], to follow his path alone.
89

La Conquista cantada: Fuentes historiográficas de tres óperas del Siglo de las Luces sobre la Conquista de México

Colorado, Alfonso 15 January 2016 (has links)
Esta tesis estudia tres óperas: Motezuma (1733) de Antonio Vivaldi; Montezuma (1755) de Carl Heinrich Graun y Fernand Cortez ou la conquête du Mexique (1809) de Gaspare Spontini. La finalidad es establecer la fuente exacta de sus libretti. El estudio comprueba si esa fuente es la Historia de la conquista de México (1684) de Antonio de Solís. La tesis analiza las tradiciones en las que esta obra se inserta: la historiografía sobre la Conquista de México y la crónica de Indias. Por último, estudia el contexto en el cual surgieron las tres óperas así como sus implicaciones artísticas, políticas e ideológicas. / This thesis studies three operas: Motezuma (1733) by Antonio Vivaldi; Montezuma (1755) by Carl Heinrich Graun and Fernand Cortez ou la conquête ou du Mexique (1809) by Gaspare Spontini . The aim is to establish the exact source of their libretti. The study tests whether that source is the History of the Conquest of Mexico (1684) by Antonio Solis. The thesis examines the traditions in which this work is inserted: the historiography of the Conquest of Mexico and Spanish chronicles of the Indies. Finally it, studies the context in which these three operas arose as well as their artistic, political and ideological implications.
90

Observación y análisis de la cobertura del ataque en el voleibol masculino de alto nivel

Hileno González, Raúl 07 April 2016 (has links)
Des de la seva creació, la Federació Internacional de Voleibol ha realitzat diversos canvis en el reglament amb la finalitat d’augmentar la continuïtat del joc, especialment en el voleibol masculí d’alt nivell. No obstant, per a incrementar la durada dels punts, no només és important modificar el reglament, sinó que també és necessari aprofundir en l’estudi de les accions defensives que afavoreixen la continuïtat del joc, com és el cas de la cobertura de l’atac. L’objectiu general d’aquest estudi va ser analitzar la cobertura de l’atac des de la perspectiva d’un model d’anàlisi dels esports col·lectius basat en la metodologia observacional: el model competitiu o contextualitzat. La gran quantitat de patrons de conducta detectats en diferents circumstàncies contextuals van demostrar que els jugadors que cobreixen l’atacant assumeixen una responsabilitat espacial determinada per a cada situació de joc en particular. A més a més, els resultats obtinguts també van demostrar que al voleibol modern d’alt nivell s’utilitzen amb una freqüència molt baixa o nul·la els sistemes de cobertura recomanats per la literatura especialitzada, és a dir, els sistemes 3-2-0, 2-3-0 i 2-1-2. En canvi, sí que s’utilitzen altres sistemes alternatius, essent els més freqüents els sistemes 1-3-1 i 1-2-2. Aquest estudi aporta informació innovadora sobre la cobertura de l’atac que pot ser útil pels entrenadors de voleibol a l’hora de dissenyar els seus sistemes de joc. / Desde su creación, la Federación Internacional de Voleibol ha realizado múltiples cambios en el reglamento con el fin de aumentar la continuidad del juego, especialmente en el voleibol masculino de alto nivel. Sin embargo, para incrementar la duración de los puntos, no solo es importante modificar el reglamento, sino que también es necesario profundizar en el estudio de las acciones defensivas que favorecen la continuidad del juego, como es el caso de la cobertura del ataque. El objetivo general de este estudio fue analizar la cobertura del ataque desde la perspectiva de un modelo de análisis de los deportes colectivos basado en la metodología observacional: el modelo competitivo o contextualizado. La gran cantidad de patrones de conducta detectados en distintas circunstancias contextuales demostraron que los jugadores que cubren al atacante asumen una responsabilidad espacial determinada para cada situación de juego en particular. Además, los resultados obtenidos también demostraron que en el voleibol moderno de alto nivel se utilizan con una frecuencia muy baja o nula los sistemas de cobertura recomendados por la literatura especializada, es decir, los sistemas 3-2-0, 2-3-0 y 2-1-2. En cambio, sí que se utilizan otros sistemas alternativos, siendo los más frecuentes los sistemas 1-3-1 y 1-2-2. Este estudio aporta información novedosa sobre la cobertura del ataque que puede ser útil para los entrenadores de voleibol a la hora de diseñar sus sistemas de juego. / Since its establishment, the International Volleyball Federation has introduced numerous rule changes in an attempt to increase the game continuity, especially in high-level men’s volleyball. However, in order to extend the duration of points, it is necessary not only to change certain rules, but also to study the defensive actions that influence this aspect of play. One such action is attack coverage. The general aim of this study was to examine attack coverage using an analysis model of team sports that is based on observational methodology: the competitive or contextualized model. The large number of behaviour patterns detected in different contextual circumstances demonstrated that players who are covering the attacker assume a certain spatial responsibility for each particular game situation. The results obtained also show that in high-level modern volleyball the attack coverage systems recommended in the specialised literature, such as 3-2-0, 2-3-0, and 2-1-2, are rarely used. On the other hand, the most frequently used alternative systems were 1-3-1 and 1-2-2. This study provides new information about attack coverage that could be used by volleyball coaches to design their playing systems.

Page generated in 0.0491 seconds