No description available.

En primer lugar, hay una biografía de Daudet haciendo hincapié en la recepción que tuvo su obra cuando se publicó en Francia para compararla así con la recepción de esta obra traducida en el momento de su venta en Cataluña.Hay también una breve biografía de cada traductor donde destaca su vinculación a la lengua y a la literatura francesa y su labor de traductor. En el análisis de cada traducción estudia el paratexto, las divergencias estilísticas y semánticas y la adaptación lingüística y cultural entre el texto original y el catalán. También comento las reseñas de las críticas aparecidas en los diarios y revistas de la época.La conclusión es, por una parte, el papel importante de las traducciones en el momento de estudiar y documentar la recepción de Daudet en catalán así como el papel desempeñado por los diferentes movimientos literarios catalanes a los cuales pertenecen los traductores y que han condicionado la traducción: modernisme, noucentisme, el vacío de la dictadura franquista y el boom editorial de los años ochenta. Por otra parte, se ha averiguado qué parte de la obra de Daudet (la de temática provenzal, las obras de teatro o las novelas realistas) ha sido la más traducida y por qué.

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és analitzar i valorar les traduccions adaptades a la música de l'obra de Richard Wagner "Die Walküre" al català. La tesi s'ha estructurat partint de les característiques sonores, tant del text original com de les traduccions. Per portar a terme aquest treball a estat necessari realitzar determinats estudis previs. Així doncs, l'estudi de contrast entre el sistema fonològic alemany i el català ens ha permès veure les similituds i les divergències entre la llengua original i la llengua meta. En relació amb les traduccions, hem comprovat que per mantenir el ritme- fidelitat obligatòria tractant-se d'una obra sotmesa a la partitura- la llengua catalana ofereix múltiples recursos lingüístics que permeten la necessària reducció sil·làbica. De totes maneres, en algunes ocasions els traductors han alterat lleugerament el text musical. Per altra part, aquests traductors han aprofitat un gran nombre d'ocasions per reproduir de manera exacta o semblant les sonoritats del text original, arribant fins i tot a crear al·literacions. El fet de que volguessin i aconseguissin reproduir la substància sonora, no va ser un obstacle per descuidar el significat del text. Així doncs, el nostre estudi posa de manifest la qualitat d'unes traduccions que ofereixen una quasi total fidelitat a la sonoritat, al ritme i a la semàntica de l'obra original. / The aim of this PhD thesis is to analyze and to value the translations adapted to the music of Richard Wagner's work "Die Walküre" into Catalan. It has been structured starting from the sound characteristics, from both the original text and also from the translations. To carry out this work certain previous studies were to be necessarily performed. Thus, the contrast study of between the German's and Catalan's phonological systems allowed to see the similarities and differences between the original language and the taget language. As regards the translations, it was verified that in order to support the rhythm- obliged fidelity considering there is music score- the Catalan language offers multiple linguistic resources allowing the necessary syllabic reduction. Occasionally, translators slightly altered music score. These translators, on the other hand, made use of countless occasions to reproduce the sonority of the original text in an exact or similar manner, going so far as to form alliterations. The fact that they were willing and managed to reproduce the sonorous substance, nevertheless, was not an obstacle to neglect the meaning of the text. Thus, this study emphasizes the quality of some translations that offer an almost entire fidelity to the sonority, rhythm and semantics of the original work.

En la tesi doctoral "La recepció de Heinrich Böll a Espanya" s'analitza el procés de divulgació a Espanya de l'obra de l'escriptor alemany contemporani que s'hi ha reeditat més vegades, i se'n proposa una periodització. L'estudi se centra en dos àmbits: la recepció externa de Böll (editorials que se n'ocupen, reaccions de la crítica i el món acadèmic); i l'anàlisi textual d'una selecció de traduccions seves al català i al castellà. En el primer apartat es parteix d'un enfocament sociològic i es compara la recepció espanyola i catalana amb l'alemanya; en el segon es pren com a base el model de la lingüista Juliane House per a l'avaluació de traduccions (que parteix també de la comparació amb els originals), adaptant-lo a l'estudi de textos narratius de ficció. S'ha intentat relacionar aquests dos enfocaments d'anàlisi sempre que les metodologies aplicades ho han permès. El treball no parteix d'un ànim avaluatiu, sinó descriptiu. / En la tesis doctoral "La recepción de Heinrich Böll en España" se analiza el proceso de divulgación de la obra del escritor alemán más veces reeditado en este país y se propone una periodización de ese proceso. El estudio se centra en dos ámbitos: la recepción externa de Böll (editoriales que se ocupan del autor, reacciones de la crítica y del mundo académico); y el análisis textual de una selección de traducciones de obras suyas al catalán y al castellano. En el primer apartado se parte de un enfoque sociológico y se compara la recepción española y la catalana con la alemana; en el segundo se toma como base el modelo de la lingüista Juliane House para la evaluación de traducciones (que parte también de la comparación con los originales), adaptándolo al estudio de textos narrativos de ficción. Se ha intentado relacionar ambos enfoques de análisis siempre que las metodologías aplicadas así lo han permitido. Este trabajo no parte de un ánimo evaluativo, sino descriptivo. / The doctoral thesis "The reception of Heinrich Böll in Spain" analyzes the spreading process of the work of the most published contemporary German writer in this country, and proposes a periodization for it. The work is based on two wide fields of study: on the one side the 'external reception' of the process (role of publishers and reactions of literary criticism, scholars and of the academic world) and on the other side the 'textual analysis' of some in Catalan and Spanish translated works of the author. For the first area a sociological perspective is adopted and the Spanish and Catalan processes are compared with the German one, for the second area the Juliane House model for translation quality assessment is used (which is also based on textual comparison) and adapted for the analysis of fictional narrative texts. I have attempted to relate the two perspectives of analysis as far as the methodological procedures have allowed it. My work does not pursue an evaluative aim, rather a descriptive one.