Ph.D. afhandling, Roskilde universitetscenter 1999.

Ph.D. afhandling, Roskilde universitetscenter 2004.

Esta investigación realiza por primera vez una revisión global del desarrollo turístico en Catalunya en los dos últimos siglos, y entre otros elementos presenta como novedad las series históricas de la oferta y demanda turística del Principado en su período de mayor crecimiento, el del turismo de masas o fordista.En el trabajo se demuestra la importancia de la actividad en la economía y la sociedad catalanas así como en la creación de una imagen del territorio. A lo largo del análisis se plantean las ventajas que la actividad ha reportado pero también los inconvenientes que se han ido detectando en el mismo. A su vez, se realiza una reflexión acerca de los posibles escenarios futuros de la actividad teniendo en cuenta el actual tránsito hacia una nueva etapa de la actividad, la postfordista. Finalmente, se presenta un modelo global que agrupa el desarrollo por fases del destino con los cambios paradigmáticos de la actividad y que se entiende puede ser de ayuda para comprender el pasado, presente y las posibles trayectorias futuras del turismo. / This investigation makes, for the first time, a global revision of the tourist development in Catalonia in the last two centuries. Among other contributions, this thesis presents new tourist supply and demand historical series for this region in its period of greater growth, that is "mass tourism" or "fordist tourism".The work demonstrates not only the importance of the tourist activity in the Catalan economy and society but also in building an image of the territory. Throughout the analysis it is unfolded the advantages that tourism has brought to the region and it is detected the disadvantages attached to the development of this activity. In addition, the study discusses possible future scenarios of tourism taking in to account the current shift towards a new stage of the activity, the "postfordist stage". Finally, it is shown a global model presenting the development by phases of the tourist destination. This model is associated with the paradigmatic changes of the activity and that can be of aid to understand the past, present and possible future trajectories of tourism.

La present Tesi Doctoral és un estudi interdisciplinar, a mig camí entre la sociologia, la història contemporània, i la ciència política, sobre l'empresari hoteler de Mallorca; encara que les perspectives de la sociologia política i històrica són predominants. Tot plegat es tracta de portar a terme amb una mirada sociològica comprensiva, entesa com un intent de comprendre des de l'òptica de l'altre els fenòmens i fets estudiats (Cardús, coord., 1999). Les recerques precursores de la Tesi són el Projecte Final de Màster "Debates and discourses about tourism development in Mallorca" (Departament de Sociologia, Lancaster University, setembre 2000), i el Treball de Recerca de Doctorat "El turisme com a "pa" per viure" (Departament de Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona, juny 2002). La Tesi fa referència a l'hoteler de Mallorca i no de Balears. L'hoteler eivissenc i menorquí tenen unes característiques diferents al mallorquí, fruit principalment de desenvolupaments econòmics i socials, a Menorca i a Eivissa, molt distints als de l'illa gran. L'estudi dels empresariats illencs s'ha de fer per separat. Dit en altres paraules, si és volgués fer una tesi de l'empresariat turístic de Balears, possiblement caldria elaborar tres tesis: una de l'empresari mallorquí, una de l'empresari menorquí, i una altra de l'empresari pitiús.

La tesi tracta el tema de com determinats territoris en situació de crisi socioeconòmica (pel declivi o desaparició de les activitats productives tradicionals), es poden trobar en la disjuntiva d’haver d’escollir entre unes alternatives de desenvolupament diferents i percebudes socialment com a oposades. Aquests serien els casos de l’activitat turística i un dipòsit de residus industrials, considerats com uns clars exemples del que en termes teòrics s’ha definit com “béns” i “mals posicionals” respectivament. Els primers correspondrien a aquelles instal.lacions, serveis, equipaments, etc. ben vistos per la població i la presència dels quals pot ser un reforç per a l’atracció d’altres inversions econòmiques. Per contra, el “mal posicional” seria tot allò que impediria qualsevol altre tipus d’inversió productiva i, per tant, “hipotecaria” el futur de la comunitat implicada. Aquesta confrontació s’ha aplicat al cas d’estudi del nucli de Cardona (Bages, Barcelona) que es va veure immersa en una greu crisi d’ençà que el 1990 el seu principal motor econòmic (l’explotació minera de potassa) tanqués portes. Els dos components de la dialèctica són, d’una banda, la seva activitat turística basada en el patrimoni industrial i miner, i que va demostrar ser una de les escasses activitats capaces de crear riquesa; i de l’altra, el projecte de la Generalitat de Catalunya (1997) de localització d’un dipòsit de residus industrials en l’antic recinte miner. La investigació està estructurada en 9 capítols, dels quals els tres primers fan referència a diferents marcs teòrics (Fordisme, Postfordisme i la transició del model de desenvolupament capitalista, el turisme en ambdós models i aquells altres aspectes més directament lligats amb els equipaments de tractament de residus). Els sis restants són la corresponent traducció a un context més empíric, tenint en compte que s’ha treballat a dues escales, la comarcal (Bages) i la local (Cardona). Per últim, fer constar que en cap moment l’objectiu de la investigació va ser la d’emetre un “veredicte” sobre si en el cas d’estudi ambdues activitats (turisme i residus) resultarien o no compatibles (un exercici més aviat especulatiu) sinó recollir idees, reflexions i contrastar-les. / La tesis trata el tema de cómo determinados territorios en situación de crisis socioeconómica (a causa del declive o la desaparición de las actividades productivas tradicionales), pueden encontrarse en la disyuntiva de tener que escoger entre unas alternativas de desarrollo diferentes y percibidas socialmente como opuestas. Estas serían los casos de la actividad turística y la de un depósito de residuos industriales, considerados como claros ejemplos de lo que en términos teóricos se ha definido como “bienes” y “males posicionales” respectivamente. Los primeros corresponderían a aquellas instalaciones, servicios, equipamientos, etc. bien vistos por la población y cuya presencia puede ser un refuerzo para la atracción de otras inversiones económicas. Por contra, el “mal posicional” sería todo aquello que impediría cualquier otro tipo de inversión productiva y, por lo tanto, “hipotecaria” el futuro de la comunidad implicada. Esta confrontación se ha aplicado al caso de estudio del núcleo de Cardona (Bages, Barcelona) que estuvo inmersa en una grave crisis desde que en 1990 su principal motor económico (la explotación minera de potasa) cerrase las puertas. Los dos componentes de la dialéctica son, por un lado, su actividad turística basada en el patrimonio industrial y minero (y que demostró ser una de las pocas actividades capaces de crear riqueza); y por otro, el proyecto de la Generalitat de Catalunya (1997) de localización de un depósito de residuos industriales en el antiguo recinto minero. La investigación está estructurada en 9 capítulos, de los que los tres primeros se refieren a diferentes marcos teóricos (Fordismo, Postfordismo y la transición del modelo de desarrollo capitalista, el turismo en ambos modelos y aquellos otros aspectos más directamente relacionados con los equipamientos de gestión de residuos). Los seis restantes son la correspondiente traducción a un contexto más empírico, teniendo en cuenta que se ha trabajado en dos escalas, comarcal (Bages) y local (Cardona). Por último, hacer constar que en ningún momento el objetivo de la investigación fue la de emitir un “veredicto” sobre si en el caso de estudio ambas actividades (turismo y residuos) serían o no compatibles (un ejercicio más bien especulativo) sino recoger ideas, reflexiones y contrastarlas. / The thesis focuses on the topic of areas suffering a socio-economic crisis (due to the decline or disappearance of traditional productive activities), areas which may find themselves in the uncomfortable position of having to choose between contrasting development alternatives viewed socially as opposed and contradictory. In this case the alternatives are tourism and the location of an industrial waste dump, clear examples of what have been defined in theoretical terms as “positional goods” and “positional no-goods”. The former are those infrastructures, services, activities, etc which would stimulate the attraction of other forms of economic investment. The later, on the contrary, includes all elements which could prevent the introduction of any others forms of productive investment, and could therefore be an obstacle to the future on that community. This conflict was analysed in the case of Cardona (Bages, Barcelona), immerse in a profound crisis since the closing of its principal productive activity –a potassium mine- in 1990. Here the two components of the discussion are: tourism initiatives based on industrial and mining heritage, and which have so far proved to be one of the few activities capable of generating new wealth for the municipality; and the proposal made by the Catalan Government in 1997 to install a waste dump, at the abandoned infrastructures of the mine. The thesis consists of nine chapters. The first three set the theoretical background (Fordism, Postfordism and the transition in the capitalist model of development, the different patterns of tourism in these scenarios, aspects directly related to the topic of waste deposits). The remaining sis chapters attempt to transfer these theoretical aspects to a more empirical context, which is treated at two different scales –regional (Bages) and local (Cardona). Finally, is should be noted that the objective of the research was never to emit a so-called “verdict” on the degree of compatibility of the two activities –a speculative exercise- but rather together opinions and ideas, and contrast them.

No description available.

La problemàtica objecte d'estudi consisteix fonamentalment en les següents quatre qüestions: el desenvolupament de la Didàctica de la Història i específicament de la Didàctica del Patrimoni; la implementació d'una intervenció en un conjunt monumental (el Castell del Temple de Barberà de la Conca); el fet que la intervenció pròpiament didàctica es limitarà a les construccions medievals (i, per tant, afectarà a les fases corresponents als ordes del Temple i de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem del dit monument); i, en darrer lloc, la voluntat d'obtenir un model d'intervenció en el Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic que es pugui utilitzar com a guia en d'altres casos. Els horitzons destinataris del projecte es concreten en l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i en el turisme cultural. L'estudi parteix d'unes bases epistemològiques de la Didàctica del Patrimoni fonamentades en autors com ara Altamira, Hernàndez, Pibernat i Santacana. Aquestes bases porten a constatar que no hi ha cap forma d'implementar una Didàctica de la Història vàlida que no parteixi de les fonts, i que el document escrit resulta de més difícil maneig, per la qual cosa sembla convenient donar prioritat a les fonts patrimonials. Les hipòtesis de treball giren al voltant de la idea que la Didàctica del Patrimoni pot donar respostes a un context caracteritzat per una "crisi de l'ensenyament de la Història" al costat d'un interès creixent pel Patrimoni cultural. D'altra banda, es fa especial èmfasi sobre les estratègies didàctiques de caràcter lúdic. L'estudi teòric (històric, arqueològic i didàctic) obre pas a la gènesi d'una iconografia que serà la base per a la implementació d'uns espais per a la presentació del patrimoni (que inclouen un projecte de restauració arquitectònica i un projecte museogràfic centrat en el castell medieval català i en els ordes militars templer i hospitaler), així com d'uns materials didàctics pensats específicament per a l'Ensenyament Secundari Obligatori.

Que es el turisme?, Que entenem per política turística?, Que son les polítiques turístiques?, ... Es necessària una organització turística?, Com cal organitzar el turisme?, La Unió Europea ha de jugar algun paper en el sector turístic?, ... Totes aquestes qüestions es plantegen sovint entre els mateixos professionals del sector turístic, existint diferències substancial entre els mateixos professionals, ja que no hi ha una sola resposta en cap dels casos, depenent del lloc on es trobi el professional i dels diferents interessos turístics que cadascun defensi.Justament, l'objecte d'aquesta Tesi Doctoral és el d'analitzar les diferents interrelacionsexistents entre les actuacions que la Comunitat ha portat a terme dins dels diferents àmbits d'actuació, davant de les nombroses afectacions que pot generar el sector turístic, des de la creació de les Comunitats Europees fins a l'aprovació,entrada en vigor i posterior desenvolupament del Tractat de la Unió Europea(apartat t de l'article 3), i les possibilitats que planteja per al sector turístic i el seu futur l'aplicació i desenvolupament del principi de subsidiarietat, com a part d'un procés que possibiliti una convergència turística real de les diferents "polítiques turístiques" de la Unió Europea.

Con la doble intención de, por una parte, ofrecer a las empresas del Pirineu Lleidatá que operan en el segmento turístico recreativo de alta montaña una completa información estratética que las permita elegir las líneas de acción más adecuadas para ganar ventajas que mejoren su posición competitiva en el sector, y como complemento a lo anterior, de dotar a las instituciones que ejercen su influencia en el Pirineu de un marco de referencia que las ayude a realizar una correcta elección de las políticas públicas que influyan positivamente en los atributos locales que actúan como fuente de ventaja competitiva, el objetivo general de este trabajo de investigación consiste en mostrar cómo se puede detectar, crear y sostener ventajas competitivas en dicho segmento sectorial, y cómo tales ventajas pueden ser aprovechadas para obtener resultados superiores.Dada la naturaleza de los objetivos planteados, la metodología para lograrlos se toma de los instrumentos desarrollados por la Organización y Administración de Empresas para la conducción de las organizaciones en los entornos actuales. Esta es la de la Dirección Estratégica de la Empresa y, más concretamente, de la Empresa Turística, según el modelo propuesto por Chon y Olsen 1990. En particular, es la superación de su segunda fase, el Análisis Estratégico, lo que satisface los objetivos establecidos.Después de una descripción de los modelos generlamente aceptados para el Análisis Estratégico, enla segunda parte del trabajo se aplican al caso del turismo recreativo de alta montaña, a través de la obtención y tratamiento de la información necesaria para analizar cuantitativa y cualitativamente;I.- Los distintos valores que toman los elementos estructurales del segmento sectorial en cuestión, e identificar sus mejores ubicaciones y organizaciones.II,- Los distintos valores que toman los determinantes de la ventaja competitiva internacional de las mejores ubicaciones y del Pirineu. También mediante el método comparado, determinar la posición competitiva de éste respecto a aquellas.III,- Las magnitudes que toman las distintas variables del análisis interno de las mejores organizaciones del segmento sectorial y de las que ejercen su actividad en el Pirineu Lleidatá. Además, a la luz de los principios de "benchmarking", poner de manifiesto las diferencias de posición que determinan ventajas comparativas de las primeras sobre las segundas.

La tesis analiza la evolución reciente de la actividad turística de les Terres de l’Ebre y pone de manifiesto la importancia de los recursos naturales y culturales que presenta. La aportación práctica consiste en la primera valoración económica de dos recursos de dichas características en el territorio. Con la metodología del coste de viaje en sus variantes zonal e individual estima el valor del uso recreativo del Parc Natural del Delta de l‘Ebre, explora la evolución del valor en la última década así como singularidades en los resultados anuales. La variante individual adicionalmente revisa problemas metodológicos en la construcción del término de coste y sugiere la distinción de diferentes colectivos al espacio natural según el motivo de la visita. El impacto económico de la Festa del Renaixement de Tortosa supone una adaptación a modo de guía metodológica de todas las fases de cálculo en un acontecimiento local. Se aportan estimaciones de los impactos económico y turístico, para cada tipología de asistente y para cada partida del gasto. El resultado obtenido por la reconstrucción parcial de la TIO, pone en entredicho la escasa importancia atribuida en la literatura a los impactos indirectos en los eventos locales. / La tesi analitza l'evolució recent de l'activitat turística de les Terres de l'Ebre i posa de manifest la importància dels recursos naturals i culturals que presenta. L'aportació pràctica consisteix en la primera valoració econòmica de dos recursos d'aquestes característiques en el territori. Amb la metodologia del cost de viatge en les seves variants zonal i individual estima el valor de l'ús recreatiu del Parc Natural del Delta de l'Ebre, explora l'evolució del valor en l'última dècada així com singularitats en els resultats anuals. La variant individual addicionalment revisa problemes metodològics en la construcció del terme de cost i suggereix la distinció de diferents col • lectius a l'espai natural segons el motiu de la visita. L'impacte econòmic de la Festa del Renaixement de Tortosa suposa una adaptació a manera de guia metodològica de totes les fases de càlcul en un esdeveniment local.