En el moment en què els ballarins pateixen una lesió l'atenció dels professionals de la medicina de la dansa se centra prioritàriament en els aspectes físics del tractament i de la recuperació. Amb tot, la lesió sovint té conseqüències pel que fa a les funcions psicològiques. L'objectiu d'aquesta recerca de tipus exploratori, de disseny empíric, transversal, descriptiu i correlacional/causal és conèixer les respostes emocionals davant la lesió de ballarins lesionats de dansa mesurant depressió, desesperança, estat emocional i estratègies d'afrontament. Per això, es varen administrar el POMS, BDI-II, BHS i CHIP, a més d'un qüestionari sobre els factors associats a la lesió, a una mostra de 94 ballarins lesionats a Nova York. Els resultats més destacats assenyalen que el 31,9% dels ballarins va presentar una simptomatologia de depressió en les categories de lleu, moderat i sever en el BDI-II i un 42,9% d'ells desesperança. Quant al perfil de l'estat d'ànim (POMS), constatem una tendència a nivells elevats de tensió i confusió, seguits de depressió, fatiga i hostilitat. El vigor destaca per la seva absència. Les estratègies d'afrontament utilitzades inclouen l'afrontament instrumental i el de distracció, mentre que tendeixen a no utilitzar en la mateixa mesura estratègies pal·liatives. Pel que fa a d'altres factors associats cal destacar, en primer lloc, les preocupacions econòmiques com a factor que pot arribar a ser un impediment a l'hora d'obtenir tractament mèdic i/o psicològic. En segon lloc, en relació a les conductes dels ballarins és rellevant que el 64,8% va continuar ballant malgrat la lesió, i que el 31,9% va cuidar la lesió per sí mateix, sense cap ajut mèdic. Finalment, pel que fa al suport i l'ajuda que pot oferir un psicòleg especialitzat en dansa, els ballarins valoren positivament les tècniques de relaxació, i el seu suport davant les respostes emocionals davant les lesions, així com en la transició psicosocial de la carrera de ballarí. / En el momento en que los bailarines sufren una lesión la atención de los profesionales de la medicina de la danza se centra prioritariamente en los aspectos físicos del tratamiento y de la recuperación. Sin embargo, la lesión tiene a menudo consecuencias sobre las funciones psicológicas. El objetivo de esta investigación de tipo exploratorio, de diseño empírico, transversal, descriptivo y correlacional/causal es conocer las respuestas emocionales en bailarines lesionados midiendo depresión, desesperanza, estado emocional y estrategias de afrontamiento. Para ello, se administraron el POMS, BDI-II, BHS y CHIP, además de un cuestionario sobre los factores asociados a la lesión, a una muestra de 94 bailarines lesionados en Nueva York. Los resultados más destacados señalan que el 31,9% de los bailarines presentó una sintomatología de depresión en las categorías de leve, moderado y severo en el BDI-II y un 42,9% de ellos desesperanza. En cuanto al perfil del estado de ánimo (POMS), constatamos una tendencia a niveles elevados de tensión y confusión, seguidos de depresión, fatiga y hostilidad. El vigor destaca por su bajas puntuaciones. Las estrategias de afrontamiento empleadas incluyen el afrontamiento instrumental y el de distracción, mientras que tienden a no utilizar en la misma medida estrategias paliativas. En cuanto a otros factores asociados es importante destacar, en primer lugar, las preocupaciones económicas como factor que puede llegar ser un impedimento para obtener tratamiento médico y/o psicológico. En segundo lugar, en relación con las conductas de los bailarines cabe destacar que el 64,8% continuó bailando aún estando lesionado, y que el 31,9% cuidó la lesión por sí mismo. Finalmente, en cuanto al apoyo y la ayuda que puede ofrecer un psicólogo especializado en danza, los bailarines valoran positivamente las técnicas de relajación, y su apoyo ante las respuestas emocionales ante las lesiones, así como en la transición psicosocial después de la carrera de bailarín. / When dancers are injured dance medicine professionals focus their attention primarily on the physical aspects of treatment and recovery. However, injuries usually have an impact on the individual's psychological functions as well. The objective of this exploratory study, of experimental, transversal, descriptive and correlational/causal design, is to know the emotional responses towards injury in injured dancers measuring depression, hopelessness, emotional state and coping strategies. In order to do that, the POMS, BDI-II, BHS and CHIP were administered, together with a questionnaire regarding injury-associated factors, to a sample of 94 injured dancers in New York. As for the results, 31.9% of the dancers showed depression symptomatology in the categories mild, moderate and severe in the BDI-II and 42.9 of them showed hopelessness. Regarding the profile of mood states (POMS), results show a tendency towards high levels of tension and confusion, followed by depression, fatigue and hostility. Vigor stands out due to its low scores. The coping strategies used include instrumental and distraction, while not using palliative strategies in the same degree. Regarding other injury-associated factors it is important to note, firstly, the dancers' economical worries as a factor that can even prevent them from accessing medical and/or psychological treatment. Secondly, as regards dancers' behavior, 64.8% of them continued dancing despite being injured, and that 31.9% took care of their injuries themselves, without any professional medical help. Finally, regarding the support and help a dance psychologist can provide, dancers considered positive the relaxation techniques, and their support when emotionally responding to injuries as well as in the psychosocial transition at the end of their professional career.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URL/oai:www.tdx.cat:10803/9264 |
| Date | 10 October 2008 |
| Creators | Sanahuja Maymó, Montserrat |
| Contributors | Virgili Tejedor, Carles, Pérez Testor, Carles, Universitat Ramon Llull. FPCEEB - Psicologia |
| Publisher | Universitat Ramon Llull |
| Source Sets | Universitat Ramon Llull |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0032 seconds