This thesis deals with development and implementation of program which enables DVB transport stream service information analysis. Theoretical part is focused on MPEG2 source coding of video signal and multiplexing into DVB transport stream. Practical part deals with program’s individual software modules implementation, which are used for data reading, their processing and presentation in form of service information. The program enables analysis of service information from live terrestrial television broadcasting DVB-T by PC card TechniSat AirStar 2 usage.

De nouveaux phosphinites énantiopurs à la structure hélicoïdale ont été synthétisés et utilisés en catalyse asymétrique. Les plateformes 2,15-dihydroxyhélicènes ciblées pour l’étude ont été synthétisées selon deux voies de synthèse, par photocyclisation oxydante et par cycloaddition [2+2+2] catalysée au cobalt et au rhodium. Les énantiomères ont été séparés par HPLC chirale préparative ou synthèse des diastéréoisomères puis séparation sur gel de silice. Les Hélixols énantiomères ont ainsi été obtenus avec des excès énantiomériques supérieurs à 99.5 %. Si les structures hélicoïdales cycliques désirées n’ont pu être obtenues en raison de la distance excessive entre les deux fonctions phénol, la double phosphorylation conduit à de nouveaux ligands bisphosphinites à chiralité hélicoïdale. Ces derniers ont été utilisés dans des réactions de cycloisomérisation énantiosélective d’énynes-1,6 catalysées à l’or ; et d’alkylation allylique asymétrique catalysée au palladium. / New [6]helicene-based bisphosphinites were synthetized and used in asymmetric catalysis. Desired 2,15-dimethoxy[6]helicenes were synthetized by two pathways: photochemical oxidative cyclization and CoI or RhI-catalyzed [2+2+2] cycloaddition. Both enantiomers of [6]Helixols were obtained by preparative chiral HPLC and/or using a chiral agent (up to 99.5 % ee). Even if desired helical cyclic scaffolds cannot be obtained due to the large distance between the two oxygen atoms. The synthesis of new [6]helicenes-based bisphosphinites were developed. Those last were used in gold-catalyzed enantioselective cycloisomerization of 1,6-enynes and Pd-catalyzed asymmetric allylic alkylation.

Dissertation zur Erlangung des akademischen Grades Dr. med. Charakterisierung des XIAP-Gens bei zwei Familien mit X-chromosomalem lymphoproliferativem Syndrom Eingereicht von: Peter Christian Horn geboren am 04.08.1982 in Freiburg Angefertigt an: Der Universitätsklinik und Poliklinik für Kinder und Jugendliche Leipzig und dem Zentrum für familiären Brust- und Eierstockkrebs der technischen Universität München Betreuer: Prof. Dr. med. Volker Schuster (Universität Leipzig) Prof. Dr. rer. nat. Alfons Meindl (TU München) Eingereicht im Dezember 2014 Das X-linked-inhibitor-of-apoptosis Protein XIAP nimmt eine zentrale Rolle in der Hemmung von Apoptoseprozessen beim Menschen ein. In Abwesenheit von XIAP kann eine defekte Immunabwehr gegenüber viralen Infektionen beobachtet werden. In Folge können lebensbedrohliche Immunreaktionen wie hämophagozytäre Lymphhistiozytose, aplastische Anämie und persistierende Hypogammaglobulinämie auftreten. Im Rahmen dieser Arbeit wurde untersucht, ob bei einem Patientenkollektiv mit lymphoproliferativem Syndrom Mutationen im XIAP-Gen Auslöser der Erkrankung sind. Es wurde eine molekulargenetische Sequenzierung und Auswertung des XIAP- 5 Zusammenfassung der Arbeit 53 Gens bei 36 Verdachtsfällen eines X-chromosomal vererbten lymphoproliferativen Syndroms durchgeführt. In allen Fällen wurde der gesamte exonische Abschnitt des Gens sequenziert und auf Polymorphismen und Mutationen untersucht. Bei zwei Proben wurden Mutationen im XIAP-Gen gefunden. Weiter konnten Mutter und Bruder eines der Betroffenen untersucht werden, so dass insgesamt drei Knaben mit XIAP-Gendefekt sowie eine heterozygote Konduktorin identifiziert wurden. Nach der Identifikation der Mutationsträger erfolgte eine Auswertung der Krankenge- schichte und ein Vergleich mit den verfügbaren Beschreibungen von XIAP-Defizienz. Die beiden neu identifizierten Mutationen verursachen ein Krankheitsbild, das mit den wenigen verfügbaren Beschreibungen von XIAP-Defizienz vereinbar ist. Die Auswer- tung der Klinik der drei Betroffenen unterstützt die Hypothese, dass bei XIAP- Defizienz keine Lymphome auftreten. Die Therapieentscheidung bei XIAP-Defizienz ist einzelfallabhängig. Die Arbeit ver- gleicht den Krankheitsverlauf der neu beschriebenen Patienten mit der Literatur und unterstreicht, dass die Entscheidung zu einer Knochenmarkstransplantation gut begrün- det werden muss. Es sind inzwischen mehr Patienten bekannt, die ohne Therapie oder unter IVIG-Gabe asymptomatisch sind, als solche, die eine Knochenmarkstransplantati- on überlebt haben. Alle hier beschriebenen Patienten konnten ohne Transplantation be- handelt werden. Eine Stammzelltransplantation kann jedoch erfolgreich sein. Bei kon- servativ behandelten Patienten können Rezidive auftreten. Kritisch zu sehen sind im Licht der Erfahrung mit den XIAP-defizenten Patienten An- strengungen, XIAP-Inhibitoren zur Tumortherapie am Menschen zu entwickeln – dies könnte als Nebenwirkung paradoxe Folgen wie Lymphoproliferation oder HLH haben. Die in der Arbeit beschriebenen Patienten waren die ersten Patienten mit XIAP- Defizienz, die im deutschsprachigen Raum identifiziert wurden. Die beiden Mutationen die bei den Familien gefunden wurden, waren bisher nicht beschrieben.:Inhaltsverzeichnis ........................................................................................................... 2 Abbildungsverzeichnis.................................................................................................... 4 Tabellenverzeichnis......................................................................................................... 4 Bibliographische Beschreibung ..................................................................................... 5 Abkürzungsverzeichnis .................................................................................................. 6 Vorwort ............................................................................................................................ 8 1 1.1 1.2 Einleitung................................................................................................................... 9 Ziele / Fragestellung ................................................................................................ 9 Wissensstand zu Beginn der Arbeit ....................................................................... 10 1.2.1 Begriffserklärung: Lymphoproliferative Erkrankung ......................................... 10 1.2.2 Begriffserklärung: Mononukleose ....................................................................... 11 1.2.3 Begriffserklärung: Hämophagozytische Lymphhistiozytose (HLH) .................. 11 1.2.4 X-chromosomale lymphoproliferative Syndrome – Erstbeschreibung ............... 13 1.2.5 X-chromosomale lymphoproliferative Syndrome - Entdeckung der XIAP- Defizienz.............................................................................................................. 18 1.2.6 X-chromosomale lymphoproliferative Syndrome – Klinik der XIAP- Defizienz.............................................................................................................. 22 1.3 2 2.1 Aufgabenstellung ................................................................................................... 22 Material und Methoden.......................................................................................... 25 Auswahl der zu untersuchenden Proben ................................................................ 25 2.2 2.2.1 Isolierung der DNA ............................................................................................. 26 2.2.2 Herstellung der Primer......................................................................................... 27 2.2.3 Polymerase- Kettenreaktion (PCR) und Sequenzierung ..................................... 29 2.3 3 3.1 3.1.1 3.1.2 3.2 3.2.1 3.2.2 3.2.3 Genetische Untersuchung ...................................................................................... 25 Auswertung ............................................................................................................ 31 Resultate................................................................................................................... 32 Genveränderungen ................................................................................................. 32 Single Nucleotide-Polymorphismen .................................................................... 32 Mutationen ........................................................................................................... 32 Klinik der Patienten ............................................................................................... 33 Familie I: S347Lfs5x-Mutation ........................................................................... 33 Familie I: Mutter und zwei Onkel der Betroffenen ............................................. 34 Familie I: 27 Jahre alter, positiv getesteter Erwachsener .................................... 35 Inhaltsverzeichnis 3 3.2.4 3.2.5 3.3 4 4.1 4.1.1 4.1.2 4.2 4.3 Familie I: 29 Jahre alter, positiv getester Erwachsener ....................................... 35 Familie II: 17 Jahre alter Knabe mit R222X-Mutation ....................................... 37 Übersicht über die Klinik der Patienten ................................................................. 38 Diskussion ................................................................................................................ 41 Hauptthese: Im Patientenkollektiv können XIAP-Gen Mutationsträger identifiziert werden .............................................................................................. 41 Prozentualer Anteil positiv getesteter Proben und Vergleich mit der Literatur .. 42 Vergleich der erhobenen klinischen Daten mit der Literatur .............................. 44 Nebenthese: Bei XIAP-Defizienz werden im Gegensatz zur SAP-Defizienz keine Lymphome beobachtet ............................................................................... 46 Nebenthese: Bei der Therapie kann ein konservativer Ansatz einer Knochenmarkstransplantation vorzuziehen sein ................................................. 47 5 Anhang: Einwilligungen ............................................................................................... 54 Literaturverzeichnis ..................................................................................................... 56 Erklärung über die eigenständige Abfassung der Arbeit ......................................... 62 Lebenslauf...................................................................................................................... 63 Verzeichnis eigener Veröffentlichungen ..................................................................... 64 Danksagung ................................................................................................................... 65

Bakgrund: Diabetes typ 2 är en vanligt förekommande folksjukdom som ökar globalt och inte minst i Sverige. Diabetes typ 2 kräver en noggrann egenvårdsaktivitet för att hålla blodsockret i balans genom fysisk aktivitet och hälsosam kost för att undvika komplikationer som sjukdomen kan bidra till. I dagsläget finns där inget bot mot sjukdomen, men det går att leva med sjukdomen genom att ändra sina levnadsvanor. Utifrån studierna från föreliggande litteraturstudie, behöver en ökad kunskap och förståelse om patienter som har diabetes typ 2 belysas för en förbättrad egenvård.  Syfte: Syftet med litteraturstudien var att sammanställa upplevelser av egenvård för patienter med diabetes typ 2.Metod: Litteraturstudien var baserad på 12 vetenskapliga studier av kvalitativ ansats. Studierna var hämtade från Cinahl och Pubmed som var granskat och analyserats för att identifiera teman som besvarar studiens syfte.  Resultat: Resultatet baseras på två huvudkategorier vilka är brist på kunskap och psykosocialt stöd och utmaningar för livsstilsförändringar. Huvudkategorierna har vardera två underkategorier: brist på fullständig information och stöd från vårdpersonalen, rädsla för att inte kunna leva ett normalt liv, anhörigas påverkan på livsstilsförändringar samt brist på egen motivation.  Konklusion: Personer som har diabetes typ 2 upplever utmaningar gällande livsstilsförändringar. Den information som ges till dessa patienter angående egenvård är inte alltid självklar för patienternas förståelse. Resultatet av denna studie visar att vänner och familj har ett stort inflytande på patientens följsamhet av egenvård. Patienter verkar behöva psykosocialt stöd för att kunna kommunicera med vänner och familj om sin diagnos, utan att frukta att bli stigmatiserade samt för att få nödvändigt stöd och motivation. / Background: Type 2 diabetes is one of the most commonly occurring chronic disease globally and is considered a challenge to public health even in Sweden. Although there is no permanent cure for the disease adherence to self-care activity to keep blood sugar levels in balance is critical to prevent the development of complications. Effective communication between nurses and patients with type 2 diabetes affects patients ́ adherence to self-care. Given that care should be patient-centered, there is a need to understand the patient ́s perspective on self-care so that nurses can offer better support to them.Aim: The purpose of the literature study was to compile experiences of self-care for patients with type 2 diabetes.Method: The literature study is based on 12 scientific studies of a qualitative approach. The studies taken from Cinahl and Pubmed have been reviewed using the SBU guidelines and analyzed using qualitative contact analysis specific for literature studies to identify relevant themes that respond to the aim of the study.Results: The results are based on two main categories which are lack of knowledge and psychosocial support and challenges for lifestyle changes. The main categories each have two subcategories.Conclusion: People with type 2 diabetes experience challenges regarding lifestyle changes. The information given to these patients regarding self-care is not always obvious for patients' understanding. Therefore, information and knowledge are factors that are crucial to facilitate patients' self-care.

Esta tesis describe el estudio de la aplicación en síntesis de N-terc-butanosulfinil derivados de alquil, alquenil, homoalil y homopropargil aminas como intermedios para acceder a moléculas orgánicas de mayor complejidad. Por un lado, se ha estudiado la adición de compuestos organomagnesianos y organolíticos a N-terc-butanosulfinil iminas, y los distintos derivados de aminas que se obtienen como resultado se han usado como precursores de alcaloides pirrolodínicos y piperidínicos, así como para acceder a anillos tipo azepano. Por otro lado, también se presentan aplicaciones en síntesis de N-terc-butanosulfinil homoalil y homopropargil aminas, que pueden participar en reacciones de oxidación allílica y cicloadiciones [2+2+2], respectivamente, para dar lugar a compuestos polifuncionalizados, en el caso de los derivados de homoalil aminas, y derivados de 9-amino-9, 10-dihidrofenantrenos y 1,2,3,4-tetrahidroisoquinolinas, en el cado de los derivados de homopropargil aminas.

Sechs streichen und sieben ist eine Komplementär-Komposition zu Ittidra von Iannis Xenakis unter Verwendung seiner Kompositionstechnik des „Siebens“. Ein „Sieb“ wird bei Xenakis auf das Klangkontinuum gelegt, so dass nur bestimmte Töne erscheinen können. In das Stück ist ein Zitat von Xenakis zum Begriff der „Schönheit“ in der Kunst eingeflossen. Die Komposition entstand im Kontext des Projektes „Xenakis – RevierWechsel“ anlässlich des 100. Geburtstages von Iannis Xenakis im Jahr 2022 und wurde in Leipzig vom Ensemble El Perro Andaluz uraufgeführt.

No description available.

In recent decades, insect sex pheromones are playing an increasingly important role in the detection, monitoring and control of pests, becoming part of Integrated Management strategies and helping to reduce the amount and use of conventional pesticides. The implementation of control techniques based on pheromones makes it necessary to obtain these substances through organic synthesis. Oleander Scale, Aspidiotus nerii Bouché, 1833, is a cosmopolitan and polyphagous pest that attacks more than 100 plant families. In Spain, it is a coccoid pest of medium-importance for citrus crops, after California red scale (Aonidiella aurantii Maskell), Chaff scale (Parlatoria pergandii Comstock) and Purple scale (Lepidosaphes beckii Newman). Conventional chemical control against Oleander scale is sometimes ineffective due to the biology of the pest and the increasing restrictions on the number of available pesticides; thus, a possible treatment of this pest based on its sex pheromone would be highly valuable. The sex pheromone of A. nerii was identified by Einhorn et al. in 1998 as (1R,2S)-cis-2-isopropenyl-1-(4¿-methyl-4¿-penten-1¿-yl)cyclobutaneethanol acetate. Its synthesis has been approached by various authors but the synthetic routes described until now have a high number of synthetic stages and a low overall yield, which makes it not suitable for a multigram scale synthesis. It can be highlighted the synthesis of Einhorn et al., in 1998, involving 17 steps and an overall yield of 0.40% or the total synthesis developed in the same year by Guerrero et al., with 15 steps and an overall yield of 5.6%. For these reasons, this thesis addresses the development of a synthetic route that improves the existing ones to obtain the sex pheromone of A. nerii at a multigram scale. The synthetic route developed in this work is based on low cost commercial substrates such as 3-hydroxypropanenitrile, which can be transformed into the pheromone of interest using only 10 steps and with an overall yield of 10.3%. The proposed route employs simple purification procedures and several reactions including a Blaise reaction and a [2 + 2] photocycloaddition as key reactions. In addition, some of the synthetic intermediates obtained in this proposed route have high interest to improve the synthesis of the aggregation pheromones of Diaprepes abbreviatus Linnaeus and Trypodendron lineatum Olivier, which represent important pests in different countries. The possibility of obtaining a sufficient amount of A. nerii sex pheromone has allowed the realization of field trials, which are expected to contribute significantly to the development of alternative techniques for the control of this pest in crops of interest in Spain and other countries. / El uso de las feromonas sexuales de insectos para la detección, seguimiento y control de plagas ha ido creciendo de manera constante en los últimos años, convirtiendo a estas sustancias en una de las herramientas más importantes en la lucha contra poblaciones de insectos dentro del Manejo Integrado de Plagas, ayudando así a reducir la cantidad y el uso de plaguicidas convencionales. La aplicación de estas técnicas hace necesaria la obtención de estas sustancias mediante síntesis orgánica. El piojo blanco del limón Aspidiotus nerii Bouché, 1833, también conocido como piojo de la adelfa (Oleander scale), es una plaga cosmopolita y polífaga que ataca a más de 100 familias de plantas. En España constituye una plaga de cóccidos de importancia media en el cultivo de cítricos después del piojo rojo de California (Aonidiella aurantii Maskell), el piojo gris (Parlatoria pergandei Comstock) y serpeta gruesa (Lepidosaphes beckii Newman). Su tratamiento mediante plaguicidas tradicionales es en ocasiones poco efectivo debido a la biología de la plaga y a las crecientes restricciones en cuanto al número de plaguicidas disponibles, por lo que un posible tratamiento de esta plaga basado en su feromona sexual tendría un alto interés. Hasta el momento la síntesis de la feromona sexual de A. nerii, identificada por Einhorn et al. en 1998 como acetato de 2-[(1R,2S)-cis-2-isopropenil-1-(4¿-metil-4¿-pentenil)-ciclobutano]etilo, ha sido llevada a cabo por diversos autores pero las rutas sintéticas descritas para obtener esta feromona, presentan un elevado número de etapas sintéticas y un rendimiento global bajo, no resultando adecuadas para llevarlas a escala multigramo. Se puede destacar la síntesis de Einhorn et al., en 1998, que involucra 17 etapas y un rendimiento global de 0.40% o la síntesis total desarrollada por ese mismo año por Guerrero et al. con 15 etapas y un rendimiento global de 5.6%. Por estas razones, en la presente tesis se aborda el desarrollo de una ruta sintética que mejore las existentes para obtener la feromona sexual del piojo blanco del limón (A. nerii) a escala multigramo. La ruta sintética desarrollada en este trabajo parte de sustratos comerciales de bajo coste como el 3-hidroxipropanonitrilo, el cual puede ser transformado en la feromona de interés empleando únicamente 10 etapas y con un rendimiento global de 10.3%, con procedimientos de purificación sencillos y mediante diversas reacciones que incluyen como reacciones clave una reacción de tipo Blaise y una fotocicloadición de tipo [2+2]. Asimismo, algunos de los intermedios sintéticos obtenidos en esta ruta propuesta son de alto interés para mejorar las síntesis de las feromonas de agregación de Diaprepes abbreviatus Linnaeus y de Trypodendron lineatum Olivier, las cuales representan plagas importantes en diferentes países. La posibilidad de obtener cantidad suficiente de la feromona sexual de A. nerii, ha permitido la realización de ensayos en campo, y se espera generar un aporte significativo en el desarrollo de técnicas alternativas para el control de esta plaga en cultivos de interés en España y en otros países. / L'ús de les feromones sexuals d'insectes per a la detecció, seguiment i control de plagues ha anat creixent de manera constant en els darrers anys, convertint aquestes substàncies en una de les eines més importants en la lluita contra poblacions d'insectes dins el Control Integrat de Plagues, ajudant així a reduir la quantitat i l'ús de plaguicides convencionals. L'aplicació d'aquestes tècniques fa necessària l'obtenció d'aquestes substàncies mitjançant síntesi orgànica. El poll blanc de la llimona Aspidiotus nerii Bouché, 1833, també conegut com poll del baladre (Oleander scale), és una plaga cosmopolita i polífaga que ataca més de 100 famílies de plantes. A Espanya constitueix una plaga de còccids d'importància mitjana en el cultiu de cítrics després del poll roig de Califòrnia (Aonidiella aurantii Maskell), el poll gris (Parlatoria pergandei Comstock) i serpeta gruixuda (Lepidosaphes beckii Newman). El seu tractament mitjançant plaguicides tradicionals en ocasions és poc efectiu a causa de la biologia de la plaga i a les creixents restriccions pel que fa al nombre de plaguicides disponibles, de manera que un possible tractament d'aquesta plaga basat en la seua feromona sexual tindria un alt interès. Fins al moment la síntesi de la feromona sexual d'A. nerii, identificada per Einhorn et al. el 1998 com a acetat de 2-[(1R,2S)-cis-2-isopropenil-1-(4'-metil-4'-pentenil)-ciclobutàn]etil, ha estat portada a terme per diversos autors però les rutes sintètiques descrites per obtenir aquesta feromona, presenten un elevat nombre d'etapes sintètiques i un rendiment global baix, no resultant adequades per al pas a escala multigram. Es pot destacar la síntesi de Einhorn et al., El 1998, que involucra 17 etapes i un rendiment global de 0,40% o la síntesi total desenvolupada per aquest mateix any per Guerrero et al. amb 15 etapes i un rendiment global de 5.6%. Per aquestes raons, en la present tesi s'aborda el desenvolupament d'una ruta sintètica que millore les existents per obtenir la feromona sexual del poll blanc de la llimona (A. nerii) a escala multigram. La ruta sintètica desenvolupada en aquest treball parteix de substrats comercials de baix cost com el 3-hidroxipropanonitril, el qual pot ser transformat en la feromona d'interès emprant únicament 10 etapes i amb un rendiment global de 10.3%, amb procediments de purificació senzills i mitjançant diverses reaccions que inclouen com a reaccions clau una reacció de tipus Blaise i una fotocicloaddició de tipus [2 + 2]. Així mateix, alguns dels intermedis sintètics obtinguts en aquesta ruta proposada són d'alt interès per millorar les síntesis de les feromones d'agregació de Diaprepes abbreviatus Linnaeus i de Trypodendron lineatum Olivier, les quals representen plagues importants en diferents països. La possibilitat d'obtenir quantitat suficient de la feromona sexual d'A. nerii, ha permès la realització d'assajos en camp, i s'espera generar una aportació significativa en el desenvolupament de tècniques alternatives per al control d'aquesta plaga d'importància en cultius d'interès en Espanya i en altres països. / Montaño Castañeda, MC. (2017). DESARROLLO DE UNA RUTA SINTÉTICA PARA LA OBTENCIÓN DE LA FEROMONA SEXUAL DEL PIOJO BLANCO DEL LIMÓN (Aspidiotus nerii) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/92184

Diabetes typ 2 är en kronisk sjukdom som ökar över hela världen. Orsakerna till diabetes kan relateras till livsstil. En litteraturöversikt gjordes där elva artiklar med kvalitativ design granskades och analyserades. Syftet var att beskriva upplevelser av att leva med diabetes mellitus typ 2. I resultatet framkom fyra kategorier: att känna rädsla inför framtiden, känslomässiga konsekvenser av att leva med diabetes typ 2, vikten av att ha tillräcklig kunskap och att må bättre genom förändrade kost- och motionsvanor. I de olika kategorierna beskrevs upplevelser av att diagnostiseras med diabetes mellitus typ 2 som en kamp mellan liv och död och som att de befann sig på en väg utan återvändo. När en person diagnostiserats med diabetes måste en rad livsstilsförändringar ske, bland annat så krävdes ofta förändringar av kost- och motionsvanor. Personerna upplevde sig ha tvivelaktig och ytlig kunskap om deras sjukdom, vilket tillsammans med livsstilsförändringarna genererade i en känsla av ensamhet. Slutsatsen är att om information ges utifrån personens behov skulle egenvården förbättras och ge en känsla av förståelse och välmående.

Ce mémoire constitue l'aboutissement du projet de recherche de Patrick Keroulas et aborde la notion de compression vidéo, domaine en pleine ébullition avec la démocratisation de l'équipement vidéo et des réseaux de télécommunication. La question initiale est de savoir s'il est possible de modifier le contenu de l'image directement dans un flux binaire provenant d'une séquence vidéo compressée. Un tel dispositif permettrait d'ajouter des modifications en n'importe quel point d'un réseau en évitant le décodage et recodage du flux de données, ces deux processus étant très coûteux en termes de calcul. Brièvement présentés dans la première partie, plusieurs travaux ont déjà proposé une gamme assez large de méthodes de filtrage, de débruitage, de redimensionnement de l'image, etc. Toutes les publications rencontrées à ce sujet se concentrent sur la transposition des traitements de l'image du domaine spatial vers le domaine fréquentiel. Il a été convenu de centrer la problématique sur une application potentiellement exploitable dans le domaine de la télédiffusion. Il s'agit d'incruster un logo ajustable en position et en opacité dans un fichier vidéo codé avec la norme MPEG-2, encore couramment utilisée. La transformée appliquée par cet algorithme de compression est la DCT (Discrete Cosine Transform). Un article publié en 1995 traitant de la composition vidéo en général est plus détaillé car il sert de base à cette étude. Certains outils proposés qui reposent sur la linéarité et l'orthogonalité de la transformée seront repris dans le cadre de ce projet, mais la démarche proposée pour résoudre les problèmes temporels est différente. Ensuite, les éléments essentiels de la norme MPEG-2 sont présentés pour en comprendre les mécanismes et également pour exposer la structure d'un fichier codé car, en pratique, ce serait la seule donnée accessible. Le quatrième chapitre de l'étude présente la solution technique mise en oeuvre via un article soumis à IEEE Transactions on Broadcasting. C'est dans cette partie que toutes les subtilités liées au codage sont traitées : la structure en blocs de pixel, la prédiction spatiale, la compensation de mouvement au demi-pixel près, la nécessité ou non de la quantification inverse. À la vue des résultats satisfaisants, la discussion finale porte sur la limite du système : le compromis entre son efficacité, ses degrés de liberté et le degré de décodage du flux.