Yes / This paper presents an experimental study on an innovative composite floor system that can be demounted and deconstructed. In this system, the composite slab, formed with profiled metal decking, was connected to a steel beam via demountable shear connectors. A full-scale demountable composite floor system specimen was tested to ultimate load bearing capacity and compared with a similar non-demountable composite floor system specimen using conventional welded headed stud connectors. The experimental results and observations showed that the structural behaviour and load bearing capacity of both composite floor systems are very similar. However, the composite floor system with demountable shear connectors could be deconstructed after testing and the composite slab could be easily detached from the steel beam. The comparison and analysis presented in this paper indicated that the simple design methods currently provided in the Eurocode 4 for the welded shear connections could be used to assess the ultimate moment capacity of demountable composite floor systems.

No description available.

No description available.

No description available.

No description available.

No description available.

No description available.

[ES] "SUELO. Tentativa práctica sobre el dispositivo escénico como espacio de agencia" es una investigación práctica, que se combina con la producción de la práctica escénica "SÒL", que tuvo lugar en el "Teatro Círculo" (Valencia) entre los días 27 de junio y 10 de julio del 2022. En esta investigación práctica postulamos que el dispositivo escénico es, desde su nacimiento, un dispositivo disciplinario y de control del régimen escópico. El dispositivo escénico ha materializado su distribución de poder/saber a través de unas convenciones espaciales, posicionales, temporales y comportamentales. El objetivo de estas convenciones es el control del comportamiento tanto de los observantes como de los actuantes. El fin último del dispositivo escénico es producir la iteración de un tiempo o discurso preproducido de antemano, sin que sufra ninguna interferencia. Es decir, el objetivo del dispositivo escénico es conjurar el futuro. En la primera parte del trabajo, partimos del modelo de dispositivo wagneriano, observando como a través del siglo XX se han ido progresivamente transformando sus convenciones a través de diversas estrategias y tácticas. Si bien, al final del siglo XX nos encontramos con una economía escópica del dispositivo escénico que ha dejado de estar regulada por la institución y cuyo poder y control recae por completo sobre la figura del artista/director. A pesar de lo cual, en la década de 1990 la llamada Estética relacional, abre el dispositivo escénico/artístico al horizonte de participación de los espectadores. Sin embargo, a pesar de estas estrategias y tácticas, los límites de lo posible/admisible siguen estando muy marcados dentro del dispositivo escénico. La comunidad escénica convive en el dispositivo escénico sin agencia posible. Nuestra práctica escénica investigadora incrementa la incertidumbre a través de modificar las condiciones normativas del suelo en el dispositivo escénico. Instalando un suelo de hielo sintético dentro de la caja negra del teatro, modificamos las condiciones en las que se desarrolla el acontecimiento, interviniendo en lo más esencial, imprescindible y básico del dispositivo escénico: su suelo. Además de poner en marcha esta táctica espacial, "SÒL" ha desplazado a través de diversas tácticas de temporalidad, posición y comportamiento las expectativas más básicas de la comunidad escénica sobre lo que tiene que ser un espectáculo escénico. La pista de hielo se mantuvo abierta en horario comercial, admitiendo a patinadores de diferentes edades y aproximaciones diversas a la pista, que emborronaron las temporalidades básicas y los comportamientos reconocibles propios del dispositivo escénico. De esta forma, generamos un espacio híbrido e indeterminado que participa simultáneamente de dos genealogías: la escenografía y la instalación artística, cuya confluencia da lugar a un dispositivo intermedio (instalación escénica o instalografía). Al análisis y estudio del suelo y de esta confluencia entre escenografía e instalación dedicamos la segunda parte del estudio. Por último, en la tercera parte de nuestro trabajo de investigación, analizamos nuestra trayectoria de producción e investigación escénica bajo las categorías establecidas para examinar el dispositivo escénico. Finalmente, centramos nuestro análisis en la capacidad de la práctica escénica "SÒL" para inducir en la comunidad escénica, cierta potencia de agencia del dispositivo escénico. / [CA] "SÒL. Temptativa pràctica sobre el dispositiu escènic com a espai d'agència" és una investigació pràctica, que es combina amb la producció de la pràctica escènica "SÒL", que va tindre lloc en el "Teatre Cercle" (València) entre els dies 27 de juny i 10 de juliol del 2022. En aquesta investigació pràctica postulem que el dispositiu escènic és, des del seu naixement, un dispositiu disciplinari i de control del règim escópic. El dispositiu escènic ha materialitzat la seua distribució de poder/saber a través d'unes convencions espacials, posicionals, temporals i comportamentals. L'objectiu d'aquestes convencions és el control del comportament tant dels observants com dels actuants. La fi última del dispositiu escènic és produir la iteració d'un temps o discurs pre-produït, sense que patisca cap interferència. És a dir, l'objectiu del dispositiu escènic és conjurar el futur. En la primera part del treball, partim del model de dispositiu wagnerià, observant com a través del segle XX s'han anat progressivament transformant les seues convencions a través de diverses estratègies i tàctiques. Si bé, al final del segle XX ens trobem amb una economia escópica del dispositiu escènic que ha deixat d'estar regulada per la institució i el poder i el control de la qual recau per complet sobre la figura de l'artista/director. Malgrat la qual cosa, en la dècada de 1990 l'anomenada Estètica relacional, obri el dispositiu escènic/artístic a l'horitzó de participació dels espectadors. No obstant això, malgrat aquestes estratègies i tàctiques, els límits del possible/admissible continuen estant molt marcats dins del dispositiu escènic. La comunitat escènica conviu en el dispositiu escènic sense agència possible. La nostra pràctica escènica investigadora incrementa la incertesa a través de modificar les condicions normatives del sòl en el dispositiu escènic. Instal·lant un sòl de gel sintètic dins de la caixa negra del teatre, modifiquem les condicions en les quals es desenvolupa l'esdeveniment, intervenint en el més essencial, imprescindible i bàsic del dispositiu escènic: el seu sòl. A més de posar en marxa aquesta tàctica espacial, "SÒL" ha desplaçat a través de diverses tàctiques de temporalitat, posició i comportament les expectatives més bàsiques de la comunitat escènica sobre el que ha de ser un espectacle escènic. La pista de gel es va mantindre oberta en horari comercial, admetent a patinadors de diferents edats i aproximacions diverses a la pista, que van gargotejar les temporalitats bàsiques i els comportament recognoscibles propis del dispositiu escènic. D'aquesta manera, generem un espai híbrid i indeterminat que participa simultàniament de dues genealogies: l'escenografia i la instal·lació artística, la confluència de la qual dona lloc a un dispositiu intermedi (instal·lació escènica o instalografía). A l'anàlisi i estudi del sòl i d'aquesta confluència entre escenografia i instal·lació dediquem la segona part de l'estudi. Finalment, en la tercera part del nostre treball de recerca, analitzem la nostra trajectòria de producció i investigació escènica sota les categories establides per a examinar el dispositiu escènic. Finalment, centrem la nostra anàlisi en la capacitat de la pràctica escènica "SÒL" per a induir en la comunitat escènica, una certa potència d'agència del dispositiu escènic. / [EN] "FLOOR. Practical attempt on the scenic device as a spatial agency" is a practical investigation combined with a scenic production "SÒL", that took place at the "Teatro Círculo" (Valencia) between 27th of June and 10th of July 2022. In this practical investigation we postulate that the scenic device is, from its origins, a disciplinary device and a scopic regime controller. The scenic device has materialised its distribution of power/knowledge through spatial, positional, temporal, and behavioural conventions. The objective of these conventions is to control the behaviour of both, the observers and the performers. The ultimate goal of the scenic device is to produce an iteration of a pre-produced time or speech, without suffering any interference. In other words, the objective of the scenic device is to conjure the future. In the first part, we start from the Wagnerian device model, observing how throughout the 20th century conventions have been progressively transformed through various strategies and tactics. At the end of the 20th century we find a scopic economy of the scenic device is no longer regulated by the institution, and its power and control falls entirely on the artist/director figure. In spite of which, in the 1990s, the so-called relational Aesthetics opened the scenic/artistic device to the audience participation. However, despite these strategies and tactics, the limits of what is possible/admissible continue to be framed within the scenic device. The scenic community coexists in the scenic device with no possible agency. Our investigative scenic practice increases uncertainty by modifying the normative conditions of the floor in the scenic device. By installing a synthetic ice floor inside the theatre's black box, we modify the conditions in which the event takes place, interfering in the most essential, fundamental and basic aspects of the scenic device: its floor. In addition to implementing this spatial tactic, "SÒL" has displaced through various tactics of temporality, position and behaviour the most basic expectations of the stage community about what a stage show should be. The ice rink was kept open during business hours, admitting skaters of different ages and approaches to the rink, which blurred the basic temporalities and the recognisable behaviour of the scenic device. In this way, we generate a hybrid and indeterminate space that simultaneously participates in two genealogies: the scenography and the artistic installation, whose confluence gives rise to an intermediate device (stage installation or instalografía). We dedicate the second part of the study to the analysis and study of the floor and this confluency between scenography and installation. Finally, in the third part, we analyse our production and scenic research journey under the established categories to examine the scenic device. Finally, we focus our analysis on the capacity of the scenic practice "SÒL" to provoke in the scenic community a certain scenic device agency force. / León Mendoza, R. (2023). Suelo. Tentativa práctica sobre el dispositivo escénico como espacio de agencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/201557

Fall-related injuries are common problems in elderly care in particular. These can cause brain damage and hip fractures, which in many cases can be serious. To reduce or mitigate the damage, various safety measures have been developed. One of them concerns a change in the surroundings, more specifically, the floor. At KTH within the Division of Neuronic Engineering, research has been done on how the impact of the case can be minimized and a shock absorbing floor (SAF) was developed. Diving problems with this type of flooring are that heavy medical beds sink into the floor, which means increased rolling resistance and thus long-term damage to both the floor and the medical staff. The aim of this thesis was to investigate how much rolling resistance can be minimized by building a downscaled hovering device based on hovercraft technology. The purpose was to enable the device to possibly be mounted under hospital beds and create a lifting force. To evaluate the performance, force measurements were performed on KTH SAF with different weights and with the use of a dynamometer. The results showed that the device reduced rolling resistance by up to 57.4% with additional weight. Four axial fans were used together with manual control of the speed of each fan. The selected components were made taking into account, in particular, cost, weight and dimensions and can thus also be limiting factors for this thesis. For future work, effective soundproofing is needed for this solution to be possible to be implemented in a hospital environment. Furthermore, studies needs to be carried out for a full-scale prototype to confirm that an equally large reduction in rolling resistance can be achieved.

Byggsektorn genererar årligen stora ekologiska fotavtryck genom rivning av byggnader, då behovet av allt fler byggnader ökar i städerna, men det dessvärre råder en brist på exploaterbar mark. En alternativ lösning för att staden fortfarande ska kunna växa är att bygga på höjden och på så sätt förtäta städerna. Detta görs idag ofta genom rivning av den befintliga byggnaden för att kunna ersätta den med nybyggnation, vilket inte alls är hållbart. Det är inte rimligt att riva fullt fungerande byggnader av bra kvalité enbart för att öka mängden LOA1 och BOA2. Återanvändning är nyckeln för ett mer hållbart byggande och en alternativ lösning för att öka LOA och BOA är då att genom påbyggnation addera ytterligare våningar på redan befintliga byggnader. Syftet med denna utredning är att underlätta beslutstagandet i utredandet av det befintliga beståndet. Genom att analysera byggnaders potential för påbyggnation i tidigt skede så kan riskerna minimeras för oväntade kostnader.Vi har genom en kvalitativ utredning som främst tagits fram genom intervjuer med branschkunniga, arbetat för att identifiera mönster hos fyra redan slutförda påbyggnationer som gjorts av Fabege. Vi anser att genom att identifiera de fallgropar som kan uppkomma vid arbeten med påbyggnationer som ekonomiskt och tidsmässigt kan minimera risk och förhindra problem. Detta utförs i förhoppning att uppmuntra fler byggaktörer att påbörja fler påbyggnationer, eftersom påbyggnader i dagsläget associeras med krångel och oväntade kostnader, vilket gör att många aktörer inte vågar försöka. Denna metod som tas fram blir i form av en lathund som stegvis kan följas, där samtliga centrala faktorer vilka vi i denna utredning kallar benchmarks3 gås igenom. Varje central faktor som bedömdes som avgörande för en lyckad påbyggnad klassades i skala A, B och C för hur pass viktig den faktorn ansågs för att klara av en storskalig påbyggnad. Med storskaliga påbyggnationer menar vi främst större kontorsbyggnader där cirka 4–5 våningar är aktuellt att byggas på.För att enkelt kunna göra bedömningen så inkluderar lathunden ett polärdiagram där de olika faktorerna sammanställts. Genom ifyllning av denna, utifrån den befintliga byggnadens förutsättningar kan utredaren då få en visuell överblick över vilka faktorer som kan komma att vara hinder under byggarbetets gång.Lathunden inkluderar även en stegvis beskrivning på hur processen inleds för en påbyggnation och även fördjupningspunkter som ska ses över i tidigt skede för att minimera framtida kostnader och svårigheter.Nyckeln till en lyckad påbyggnation är goda kunskaper och grundligt förarbete. Därför tar vi fram denna lathund för att upplysa vad som är viktigt att se över i tidigt skede och lägger en god grund kunskapsmässigt och översiktmässigt. Detta för att fler byggnader ska kunna prövas som potentiella påbyggnationer. / The construction sector generates large ecological footprints annually through the demolition of buildings, as the need for more and more buildings increases in the cities, but unfortunately there is a shortage of exploitable land. An alternative solution for the city still being able to grow is to build on the height and thus densify the cities. This is often done today by demolition of the existing building in order to be able to replace it with new construction, which is not at all sustainable. It is not reasonable to demolish fully functional buildings of good quality only to increase the amount of LOA and BOA. Recycling is the key to a more sustainable construction and an alternative solution for increasing LOA and BOA is to add additional floors to already existing buildings by extension. The purpose of this investigation is to facilitate the decision making in the investigation of the existing stock. By analyzing the potential of buildings for upgrading at an early stage, the risks can be minimized for unexpected costs.Through a qualitative study, which was mainly produced through interviews with industry experts, we have worked to identify patterns of four already completed extensions made by Fabege. We believe that by identifying the pitfalls that can arise during construction with extension work can economically and temporally minimize risk and prevent problems. This is done in the hope of encouraging more companies in the field to start more constructions of this kind, as this type of building is currently associated with hassle and unexpected costs, which means that many players do not dare to try. This method that is developed will be in the form of a “reference card” that can be followed step by step, where all the key factors that we in this investigation call “benchmarks” are reviewed. Each central factor that was judged to be crucial for a successful extension was classified in scale A, B and C for how important this factor was considered to cope with a large-scale extension. By large-scale superstructures we mean mainly larger office buildings where approximately 4-5 floors are currently being built.To be able to easily make the assessment, the crib includes a polar diagram in which the various factors are compiled. By filling this in on the basis of the existing building's conditions, the investigator can then get a visual overview of what factors may be obstacles during the construction work.The guide also includes a step-by-step description of how the process begins for an extension and also in-depth points to be reviewed at an early stage to minimize future costs and difficulties.The key to a successful extension is good knowledge and thorough preparation. Therefore, we present this reference card to inform what is important to revise at an early stage and put a good foundation of knowledge and overview. This means that more buildings can be tested as potential additions.