Expanding on the concept of Richard Wagner's Gesamptkunstwerk, The War Poems was written to combine various elements for an intermedia composition, including music, five slide projectors, lighting, and costume. Text used in the piece was taken from the writings of the English World War I poet Siegfried Sassoon.

Throughout centuries of great classical music, many viola compositions have been crafted from a wealth of literature for instruments of similar range. Clarinet, violin, and cello concerti and ensemble literature often adapt into challenging literature for the viola. In November 2009, Oxford Music Publishing gave me permission to transcribe and perform the Prelude, Allegro, and Pastorale by Rebecca Clarke in New York's famed Carnegie Hall - Weill Recital Hall. This dissertation explains the process by which I transcribed the Prelude, Allegro, and Pastorale from an original Bb-clarinet/viola duo, to a new arrangement for two violas (approved by Oxford Music Press arrangement license #7007940), and discusses challenges faced throughout the transcription process.

This study looks at how three religious thinkers in the Russian émigré community, Nicholas Berdyaev, Georges Florovsky and George Fedotov, imagined the Medieval as a model for Russian culture abroad in interwar Paris. Each thinker constructs a narrative of origin for the current crisis of the Russian diaspora, a crisis that is, for all three, primarily spiritual. Images and texts from the medieval provide a blueprint for religious life in Paris and a broader corrective to the religious and theological fallacies of modernity. Looking at polemical and scholarly texts, I demonstrate how the émigré community self-consciously created and perpetuated the (new) Middle Ages as a historical reality and an imagined golden age. I argue that their medieval models functioned to create a narrative of historical and cultural continuity with Russia, the West and antiquity.

Franz Liszt (1811-1886) made fifty-six transcriptions of Schubert's songs over a period of eight years (1838-46) to introduce the name of the composer, who was little known both in and outside Vienna during his lifetime. Because Liszt intentionally preserved all the details of the original songs, these transcriptions present challenges for a pianist, such as how to produce a vocal line on the piano, as well as interpretive issues such as ornamentation, style, and conveying the meaning of the lyrics on the piano. The purpose of this study is to introduce pianists to study practices employed by singers, with the goal of interpreting the vocal aspects of Liszt's Schubert song transcriptions. The composer Robert Schumann once remarked that Liszt's transcriptions were perhaps the most difficult pieces written for the piano up to that time, and only an intelligent artist could satisfy Liszt's high level of virtuosity without destroying the identity of the original work. This could be considered a warning to pianists not to focus on the technical aspects only. The pedagogical guide presented in the study, based on singers' approaches to the actual songs, should help pianists to "see beyond the notes" and achieve a performance closer to the heart of the songs.

[ES] El planteamiento inicial de esta investigación surgió buscando una justificación lógica que ayudara en la interpretación de la música que los compositores tratan de plasmar por escrito en la partitura, a través de indicaciones en ocasiones poco concretas, con la finalidad de explicar al oyente la trama argumental y la expresividad inherente de la pieza. Con este estudio se pretende descubrir los patrones de trabajo utilizados por Franz Liszt en el diseño de estructuras pequeñas o microformas musicales, para así poder establecer el nexo entre éstas y lo que quiere evocar o describir con ellas. Para ello surge la propuesta de catalogar los recursos descriptivos y procedimientos compositivos y pianísticos usados por el pianista y compositor húngaro. El buscar e interrelacionar la idea programática de sus obras con el pensamiento descriptivo musical que las inspiró, analizar los recursos compositivos que utilizó para profundizar en la razón expresiva que motivó la importante transformación y renovación de las formas clásicas que efectuó y por último, estudiar el proceso de elaboración individual de la estructura formal de cada obra, así como buscar los paralelismos o semejanzas con las ideas descriptivas y las figuraciones o recursos musicales empleados por Franz Liszt. / [CA] El plantejament inicial d'aquesta investigació va sorgir buscant una justificació lògica que ajudara en la interpretació de la música que els compositors intenten plasmar per escrit a la partitura, a través d'indicacions de vegades poc concretes, amb la finalitat d'explicar a l'oient la trama argumental i la expressivitat inherent de la peça. Amb aquest estudi es pretén descobrir els patrons de treball utilitzats per Franz Liszt en el disseny d'estructures menudes o microformes musicals, per poder establir el nexe entre aquestes i el que vol evocar o descriure amb elles. Per això sorgeix la proposta de catalogar els recursos descriptius i procediments compositius i pianístics usats pel pianista i compositor hongarès. Buscar i interrelacionar la idea programàtica de les seves obres amb el pensament descriptiu musical que les va inspirar, analitzar els recursos compositius que va utilitzar per aprofundir en la raó expressiva que va motivar la important transformació i renovació de les VI formes clàssiques que va efectuar, finalment, estudiar el procés d'elaboració individual de l'estructura formal de cada obra, així com cercar els paral·lelismes o semblances amb les idees descriptives i les figuracions o recursos musicals emprats per Franz Liszt. / [EN] The initial approach of this research arose looking for a logical justification that would help in the interpretation of the music that the composers try to capture in writing in the score, through indications sometimes not awfully specific, to explain to the listener the plot and the inherent expressiveness of the piece. The aim of this study is to discover the work patterns used by Franz Liszt in the design of small structures or musical microforms, to establish the link between them and what he wants to evoke or describe with them. For this, the proposal arises to catalog the descriptive resources and compositional and pianistic procedures used by the Hungarian pianist and composer. The search for and interrelate the programmatic idea of his works with the musical descriptive thought that inspired them, analyze the compositional resources that he used to delve into the expressive reason that motivated the important transformation and renewal of the classical forms that he carried out and finally, study the process of individual elaboration of the formal structure of each work, as well as looking for the parallels or similarities with the descriptive ideas and the figurations or musical resources used by Franz Liszt. / Esplugues Esplugues, FJ. (2023). Procedimientos y recursos descriptivos del lenguaje pianístico de Franz Liszt. Los tres années de pèlerinage S.160, S.161 Y S.163 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202193

Tableau d’honneur de la Faculté des études supérieures et postdoctorales, 2014-2015 / Situé aux frontières entre les études de réception et les travaux sur l’histoire des idées, notre mémoire propose qu’en temps de crise épistémologique, la critique acquiert une fonction heuristique qui permet de se réapproprier le réel ébranlé par les changements paradigmatiques et désormais inconcevable. Nous étudierons donc comment une œuvre emblématique de la modernité – Le Sacre du printemps de Stravinsky – participe à la transformation de l’acte critique en forçant l’élaboration d’outils discursifs et épistémologiques qui pourront rendre compte de la nouveauté que représente la musique de Stravinsky, de sorte qu’elle répondra aux nouveaux besoin de l’époque et sera intégrée à l’horizon d’attente. Grâce à de nouveaux moyens critiques par eux élaborés, mais aussi par une mise au point esthétique, Jacques Rivière, Jean Cocteau et Boris de Schlœzer parviendront à ce qu’on appellera la « normalisation » esthétique de Stravinsky, à travers laquelle ils parviendront à nouveau à lire leur époque.

Le constat de la crise sociale en Afrique subsaharienne, en Afrique centrale surtout et au Congo-Zaïre en particulier, ne fait plus l’ombre d’un doute. Cette situation difficile exige la saisie des causes et des enjeux permettant, par une nouvelle conception de la gestion sociale, la jugulation de la crise. Parmi les efforts qui se déploient en ce sens, nous avons voulu montrer la contribution socio-historique de la théologie africaine. Face à une crise toujours plus profonde à laquelle se trouve confrontée la théologie africaine de reconstruction sociale, l’œuvre de Paul Tillich (philosophe et théologien germano-américain) nous a semblé un apport précieux venant renforcer la contribution de la théologie africaine à l’effort commun de solution. Deux pôles théoriques, philosophique et théologique, de son œuvre constituent principalement cet apport : d’une part, la théorie socio-critique, d’autre part, le critère de la révélation parfaite. Ces deux théories présentent une bipolarité séculière et religieuse dialectiquement articulée, sur la base de laquelle peut s’amorcer une reconstruction sociale en Afrique subsaharienne et au Congo-Zaïre en particulier.

No description available.

[ES] Durante los años de revisión crítica de la modernidad, muchos cuestionaron la importancia de la obra americana de Mies van der Rohe. Sus magníficos rascacielos fueron considerados pragmáticos e impersonales, como simple arquitectura corporativa. El sentido de los montantes metálicos que recorrían verticalmente sus fachadas era reducido a una mera representación de la estructura, sin considerar su función en la concepción tectónica del edificio y su valor figurativo. Otros cuestionaron la absoluta modernidad de la obra de Mies, investigando la presencia de gestos clasicistas entre la radicalidad de sus proyectos. Estas ideas han persistido explícita e implícitamente en muchos textos sobre su obra. El objetivo de nuestro trabajo es revisar muchos de esos análisis y ampliar el campo de investigación sobre su contribución al desarrollo arquitectónico de la edificación en altura a partir de un caso concreto, los Promontory Apartments. Su estudio en profundidad, de las dos versiones proyectuales: con envolvente de vidrio y acero o de hormigón y ladrillo, constituye el núcleo de esta tesis. Partiendo de un planteamiento fundamentalmente analítico y conceptual, y no meramente descriptivo o técnico, se profundiza en el pensamiento arquitectónico de Mies y su relación con su concepción de la arquitectura como forma tectónica, estudiando la génesis y el desarrollo de los Promontory. En la tesis se analiza el desarrollo del concepto de envolvente en la obra americana de Mies hasta llegar a la versión de vidrio y acero realizada para el cerramiento de los Promontory. Se investiga el sentido y alcance de los prototipos de cerramiento elaborados durante el proceso de proyecto de los Promontory en la obra posterior del arquitecto. En particular, sobre la conceptualización del cerramiento y la evolución de su relación con la estructura y el desarrollo de una nueva gramática arquitectónica con un marcado carácter tectónico. Se investiga cómo el material y la manera de construir la envolvente es decisiva en su concepción de la arquitectura en la mayoría de sus obras. Solo en algunos de sus proyectos para pabellones y viviendas unifamiliares en América, la estructura alcanza un valor arquitectónico sobresaliente. Mies no es estudiado desde la idea de la estructura como arquitectura en esta tesis, sino que se analiza la convergencia entre la objetividad de la tectónica y la búsqueda de una nueva figuración arquitectónica. Se estudia también, entre otros aspectos de su obra, su nueva aproximación al desarrollo de la vivienda colectiva y el origen de los prototipos de edificio que afinará y repetirá sucesivamente. Esta investigación se fundamenta en sus textos, dibujos y otras fuentes originales, aportando nuevas hipótesis y conclusiones. La evolución de su concepción de la arquitectura en su obra americana conduciría al salto conceptual alcanzado con la casa Farnsworth y con su propuesta de una fachada de acero y vidrio para los Promontory Apartments, cuyo desarrollo culminará con el edificio Seagram en Nueva York. Se explorará la coherencia entre el "pensamiento constructivo" de Mies y la formalización del rascacielos. Se mostrará cómo la imagen de los Promontory no es tanto un hecho figurativamente predeterminado, como la consecuencia de la elaboración de soluciones constructivas y técnicas objetivas. Soluciones cuidadosamente meditadas para converger en una forma final dotada de valores estéticos, a lo que Mies denominó "valores espirituales", trasladando la objetividad tectónica más allá de la construcción, "Bauen", para convertirse en "Baukunst" y, en definitiva, transformarla en arquitectura. / [CA] Durant els anys de revisió crítica de la modernitat, molts van qüestionar la importància de l'obra americana de Mies van der Rohe. Els seus magnífics gratacels van ser considerats pragmàtics i impersonals, percebuts com una simple arquitectura corporativa. El sentit dels montants metàl·lics que recorrien verticalment les seues façanes es va reduir a una mera representació de l'estructura, sense considerar la seua funció en la concepció tectònica de l'edifici. Altres van qüestionar l'absoluta modernitat de l'obra de Mies, investigant la presència de gestos clàssics entre la radicalitat dels seus projectes. Aquestes idees han persistit explícita e implícitament en molts textos sobre la seua obra. L'objectiu del nostre treball és revisar moltes d'aquestes anàlisis i ampliar el camp de recerca sobre la seua contribució al desenvolupament arquitectònic de l'edificació en altura a partir d'un cas concret, els Promontory Apartments. El seu estudi en profunditat, de las dos versions proyectuals: amb envolvent de vidre y acer o de formigó y rajola, constituixen el nucli d'aquesta tesi. Partint d'un plantejament fonamentalment analític i conceptual, i no merament descriptiu o tècnic, s'aprofundeix en el pensament arquitectònic de Mies i la seua relació amb la seua concepció de l'arquitectura com a forma tectònica, estudiant la gènesi i el desenvolupament dels Promontory. En la tesi s'analitza el desenvolupament del concepte d'envolvent en l'obra americana de Mies fins a arribar a la versió de vidre i acer realitzada per a l'envolvent dels Promontory. Es investiga el sentit i abast dels prototypes d'envolvents elaborats durant el procés de projecte dels Promontory en l'obra posterior de l'arquitecte. En particular, sobre la conceptualització de l'envolvent i l'evolució de la seua relació amb l'estructura i el desenvolupament d'una nova gramàtica arquitectònica amb un marcat caràcter tectònic. Es investiga com el material i la manera de construir l'envolvent és decisiva en la seua concepció de l'arquitectura en la majoria de les seues obres. Només en alguns dels seus projectes per a pavellons i habitatges unifamiliars als Estats Units, l'estructura assolix un valor arquitectònic destacat. Mies no és estudiat des de la idea de l'estructura com arquitectura en aquesta tesi, sinó analitzant la convergència entre l'objectivitat de la tectònica i la recerca d'una nova figuració arquitectònica. S'analitza també, entre altres aspectes de la seua obra, la seua nova aproximació al desenvolupament de l'habitatge col·lectiu i l'origen dels prototípus d'edifici que afinarà i repetirà successivament. Aquesta investigació es fonamenta en els seus textos, dibuixos i altres fonts originals, aportant noves hipòtesis i conclusions. L'evolució de la seua concepció de l'arquitectura en la seua obra americana conduiria al salt conceptual assolit amb la casa Farnsworth i amb la seua proposta d'una façana d'acer i vidre per als Promontory Apartments, el desenvolupament del qual culminarà amb l'edifici Seagram a Nova York. La investigació explora la coherència entre el "pensament constructiu" de Mies i la formalització del gratacel. Es mostrarà com la imatge de l'edifici no és tant un fet figurativament predeterminat, com la conseqüència de l'elaboració de solucions constructives i tècniques objectives. Solucions cuidadosament meditades per convergir en una forma final dotada de valors estètics, al que Mies va denominar "valors espirituals", traslladant l'objectivitat tectònica més enllà de la construcció, "Bauen", per a esdevenir en "Baukunst" i, finalment, transformarla en arquitectura. / [EN] During the critical review years of modernity, many questioned the significance of Mies van der Rohe's American work. His magnificent skyscrapers were considered pragmatic and impersonal, seen as mere corporate architecture. The meaning of the vertical metal mullions on his facades was reduced to a mere representation of structure, overlooking their function in the tectonic conception of the building. Others questioned the absolute modernity of Mies's work, investigating the presence of classical gestures amidst the radicalism of his projects. These ideas have persisted explicitly and implicitly in many texts about his work. The aim of this thesis is to revisit many of these analyses and to expand the research field on his contribution to the architectural development of high-rise buildings through a specific case, the Promontory Apartments. Its deep research, of the two project versions: with a steel and glass or concrete and brick enclosure, conforms the core of this thesis. Taking a fundamentally analytical and conceptual approach, rather than merely descriptive or technical, we delve into Mies's architectural thinking and its relation to his conception of architecture as tectonic form, studying the genesis and development of the Promontory Apartments. The thesis analyzes the evolution of the envelope's concept in Mies's American work, leading to the glass and steel version created for the envelope of the Promontory. The sense and scope of the envelope prototypes developed during the Promontory design process are investigated in the architect's later works particularly focusing on the conceptualization of enclosure and the evolution of its relationship with the structure, shaping a new architectural grammar with a distinct tectonic character. The research explores how the material and construction method of the envelope are crucial in his conception of architecture in most of his works. Only in some of his projects for pavilions and single-family homes in America does the structure reach outstanding architectural value. This thesis does not study Mies from the idea of structure as architecture but rather analyzes the convergence between the objectivity of tectonics and the pursuit of a new architectural figuration. It also examines, among other aspects of his work, his new approach to the development of collective housing and the origin of building prototypes that he would refine and repeat successively. This research is grounded in his texts, drawings, and other original sources, introducing new hypotheses and conclusions. The evolution of his architectural conception in his American work would lead to the conceptual leap achieved with the Farnsworth House and his proposal for a steel and glass facade for the Promontory Apartments, culminating in the Seagram Building in New York. The investigation will explore the coherence between Mies's "constructive thinking" and the formalization of the skyscraper. It will show how the skyscrapser's image is not so much a figuratively predetermined fact but the consequence of developing objective constructive and technical solutions. Carefully considered solutions converge into a final form endowed with aesthetic values, what Mies referred to as "spiritual values," transcending tectonic objectivity beyond construction, "Bauen", to turn it into "Baukunst" and, finally, becoming architecture. / Blat Tatay, A. (2024). Permanencia y cambio en la obra de Mies van der Rohe: los Promontory Apartments como campo de experimentación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207533

Cette thèse montre le rôle de l’Hôtel Lambert, parti politique dirigé par le prince A. J. Czartoryski depuis Paris, et de son agence, fondée par Michał Czaykowski, à Constantinople, dans la lutte pour la liberté de la Pologne. À travers la comparaison des actions politiques menées par ces deux personnages depuis la France et l’Empire ottoman dans la première moitié du XIXe siècle, se dessine l’analyse des modus-operandi de l’Hôtel Lambert, guidé par l’espoir de reconquérir l’indépendance de la patrie opprimée et de préserver la polonité à l’étranger. Cette recherche est complétée par l’étude de la politique d’accueil de la Sublime Porte, vis-à-vis des réfugiés de la Révolution hongroise qui cherchent asile sur le territoire ottoman, dans laquelle la conversion à l’islam de certains de ces exilés tient une place importante. De plus, l’analyse du transfert culturel dans les deux pays d’accueil et de la situation socio-économique des réfugiés polonais dans l’Empire ottoman permet de donner une vision approfondie de la construction des interactions de ces exilés dans leurs nouvelles sociétés. Un autre versant de cette recherche est centré sur la création de la colonie polonaise dans l’Empire ottoman, laboratoire social de la polonité en exil. / This thesis shows the role of l’Hôtel Lambert, political party led by Prince A. J. Czartoryski from Paris, and his agency, founded by Michał Czaykowski, in Constantinople, in the struggle for Poland’s freedom. Through the comparison of the political actions taken by these two characters from France and the Ottoman Empire in the first half of the 19th century, emerges the analysis of the modus operandi of l’Hôtel Lambert, guided by the hope of reconquering independence of the oppressed homeland and to preserve “la polonité” abroad. This research is complemented by the study of the reception policy of the Sublime Porte, vis-à-vis the refugees of the Hungarian Revolution who seek asylum on the Ottoman territory, in which the conversion to Islam of some of these exiles holds an important place. Moreover, the analysis of the cultural transfer in the two host countries and of the socio-economic situation of the Polish refugees in the Ottoman Empire gives an in-depth view of the construction of the interactions of these exiles in their new societies. Another aspect of this research is centered on the creation of the Polish colony in the Ottoman Empire, social laboratory of “la polonité” in exile.