Este trabajo es acerca de los cambios en el Gobierno de la producción de conocimiento académico y su relación con los procesos de formación de subjetividades, que suponen la aplicación de las reformas universitarias en el sistema universitario español para la integración del Espacio Europeo de Educación Superior. A partir de una descripción sobre las condiciones actuales de la producción de conocimiento académico, plantea la revisión del curso del proceso Bolonia desde una perspectiva genealógica y en particular, del rechazo de la implementación de las reformas en las universidades de Cataluña. Así, mediante la aplicación del análisis de contenido cualitativo a una selección de textos escritos por académicos en el contexto de la controversia generada, se detectan cambios y novedades en las formas de gobernar la producción de conocimiento. El análisis se apoya en el andamiaje del dispositivo genealógico, y en particular, en la noción de gubernamentalidad, por lo que sirve para dar cuenta del solapamiento entre las técnicas disciplinares y las formas de gobierno neoliberal en la universidad pública española, así como el modo en que se introducen las formas de la empresa para hacer y evaluar sus distintas actividades. Es decir, muestra cómo al alinear los mecanismos disciplinares y los nuevos mecanismos con la lógica instrumental de la investigación y la racionalidad política neoliberal, se incorporan y configura una nueva mentalidad de gobierno. Finalmente, con base en el análisis realizado, se hace un recorrido para introducir estos nuevos elementos en el debate contemporáneo sobre las formas en que se actualiza la biopolítica. Se propone el concepto de mercadeomentalidad para actualizar la comprensión sobre el funcionamiento del poder, que ha venido mutando y transformando los modos en que se toman las decisiones, así como los criterios que se utilizan para valorar y evaluar las actividades que ahí se practican; incorporando una racionalidad política que hace cada vez mas énfasis en la autogestión y la rentabilidad, así como el uso de las técnicas del marketing para la valoración del conocimiento, de su difusión, y del proceso de enseñanza – aprendizaje. Constituido como un mecanismo más de poder, el biomarqueting se articula como tecnología de gobierno y modifica la economía política estableciendo nuevos criterios de gobernabilidad. En este sentido, se propone que el objeto del poder ha sido desplazado de la conducción de los cuerpos/población, hacia la seducción y control de nuestros intercambios. / This work is about the changes in the Government of academic knowledge production and its relation to the processes of formation of subjectivities, involving the application of university reforms in the Spanish university system for the integration of the European Higher Education. From a description of the current conditions of academic knowledge production, raises the Bologna process review from a genealogical perspective and in particular, the rejection of the implementation of reforms in the universities of Catalonia. Thus, by applying qualitative content analysis to a selection of texts written by academics in the context of the controversy, changes and innovations in the ways of governing the production of knowledge, are detected. The analysis is based on foucauldian genealogical method, particularly on the notion of governmentality, thus serving to account for the overlap between disciplinary techniques and forms of neoliberal government in the Spanish public university and how they are introduced forms of corporate governance to evaluate its various activities. That is, aligning the disciplinary mechanisms and new mechanisms, with the instrumental logic of research and neoliberal political rationality, sets up and incorporates a new government mentality. Finally, new elements are introduced in the contemporary debate about the ways in which Biopolitics is updated. Marketingmentality is proposed as a concept that allows us to update our understanding of the workings of power, which has been mutating and transforming the ways in which decisions are made, and the criteria used to assess and evaluate our activities. The way in which they incorporates a political rationality that is doing increasingly more emphasis on self-management and profitability, as well as the use of marketing techniques for the assessment of knowledge, dissemination, and teaching – learning processes. Biomarketing is articulated as government technology and modifies the political economy setting new standards of governance, constituted as a mechanism of power. In this sense, it is proposed that the object has been moved from the conduction of bodies / population to seduction and control of our exchanges.

Pendent

La presente Tesis Doctoral tiene como objetivo central comprender cómo las personas mayores integran y adecuan la telefonía móvil en su vida cotidiana, y las consecuencias e implicaciones que su uso puede significar para su desempeño en el mundo social y en el espacio comunicativo personal. Para ello este trabajo de investigación aborda las trayectorias de los sujetos mayores -usuarios y no usuarios de la telefonía móvil- y de los objetos, para observar, interpretar y comprender, desde los múltiples contextos en que se sitúan, el tipo de sentido que le asignan a la relación con el dispositivo móvil y si éste representa un valor más allá del funcional, siendo un instrumento de la comunicación móvil que facilita el vínculo y la integración social. / This Doctoral Thesis aims to understand how the elderly make up suit and integrate mobile telephony in their daily lives, and the consequences and implications that their use could mean for their performance in the social world and in the mobile communication space. For achieving this goal has been necessary to follow the trajectories of the subjects and objects to achieve interpret, since the multiple contexts in which they are located, the type of sense which is attached to the relationship with the mobile device and whether it represents a value beyond the functional, as an instrument that provides the link in their processes of social integration.

Aquesta tesi es situa en l´àmbit soci-sanitari gerontològic. Es parteix de l´idea que l´orientació prosocial en forma d´interacció interpersonal i també cultural organitzacional, afavoreix el benestar, la prevenció de la violència i és un factor protector d´una bona relació entre el personal sanitari i els actors amb els que aquest personal interactua. Per comprendre les dificultats i els mitjans de resposta des de la perspectiva de la comunicació prosocial, es realitza una investigació qualitativa que utilitza tres fonts: a) el model funcional helicoïdal; b) la bibliografia especialitzada sobre Comunicació Prosocial; b) i la pràctica, a través d´un procés de consulta-formació amb professionals soci-sanitaris. El marc epistemològic en el que van ser realitzades les sessions és la Participatory Action Research (PAR). Es van dur a terme 15 Grups de discussió (Focus Group), en els que han participat nou professionals experts que procedeixen de diferents centres sanitaris. Les sessions van ser gravades i gran part del material es va materialitzar en panels de visualització de les aportacions del membres del grup. Tot aquest material es va elaborar d´acord amb un procés d´anàlisi en tres fases, que incloïa nou passes. El resultat final es presenta com un model interpretatiu que informa sobre les dificultats i els mitjans d´afrontament que deuen ser considerats per promoure la comunicació prosocial en els contextos laborals considerats. L´estudi ha estat subjecte a diverses llistes de verificació (checklist) per garantir la seva credibilitat. Com conclusions de la investigació i de transferència, es destaca la revisió exhaustiva de totes les publicacions existents sobre Comunicació Prosocial. Es proposa un model que articula els resultats de les conceptualitzacions prèvies amb les contribucions actuals, proporcionant una síntesi integrada teòric-pràctica, única en l'àmbit dels serveis socials i de salut en gerontología i de gran abast per a programes preventius d'educació, formació i assessorament dirigit a professionals de salut. / Esta tesis se sitúa en el ámbito socio-sanitario gerontológico. Se parte de la idea que la orientación prosocial en forma de interacción interpersonal y también cultural organizacional, favorece el bienestar, la prevención de la violencia y es un factor protector de una buena relación entre el personal sanitario y los actores con los que este personal interactúa. Para comprender las dificultades y los medios de respuesta desde la perspectiva de la comunicación prosocial, se realiza una investigación cualitativa que utiliza tres fuentes: (a) el modelo funcional helicoidal; (b) la bibliografía especializada sobre Comunicación Prosocial y; (c) la práctica, a través de un proceso de consulta-formación con profesionales socio-sanitarios. El marco epistemológico en el que fueron realizadas las sesiones es la Participatory Action Research (PAR). Se llevan a término 15 Focus Group, en los que han participado nueve profesionales expertos que proceden de distintos centros sanitarios. Las sesiones fueron grabadas y gran parte del material se materializó en paneles de visualización de las aportaciones de los miembros del grupo. Todo este material se elaboró de acuerdo con un proceso de análisis en tres fases, que incluía nueve pasos. El resultado final se presenta como un modelo interpretativo que informa sobre las dificultades y los medios de afrontamiento que deben ser considerados para promover la comunicación prosocial en los contextos laborales considerados. El estudio ha estado sujeto a diversas checklist de comprobación para ga-rantizar su credibilidad. Como conclusiones de investigación y de transferencia, se destaca la revisión exhaustiva y la síntesis teórico-aplicativa de todas las publicaciones existentes sobre Comunicación Prosocial. Se propone un modelo que articula los resultados de las conceptualizaciones previas con las contri-buciones actuales, proporcionando una síntesis integrada teórico-práctica, única en el ámbito de los servicios sociales y de salud en gerontología y de gran alcance para programas preventivos de educación, formación y ase-soramiento dirigido a profesionales del ámbito socio-sanitario. / The current doctoral dissertation belongs to the field of gerontology health professionals. The premise that underlies this contribution is that a prosocial orientation, behind interpersonal interactions and organizational cultures, should promotes wellbeing, prevent the enactment of violence, and be a protective factor by enhancing good relations among social-health professionals, individuals, and groups they interact with. From the approach of the Prosocial Communication and in order to understand the difficulties and mechanisms involved in the interactions, a qualitative research has been performed. Within this methodological framework three main sources were considered: (a) the functional helicoidally model; (b) the specialized literature on Prosocial Communication; and (c) the health professionals’ information that comes from the practice itself, in which process of inquiry and training were combined. Indeed, the epistemological framework in which these inquiry-training sessions were held is the named Participatory Action Research (PAR). A total of 15 Focus Groups were carried out, in which nine expert health professionals took part from different health centers. The sessions were recorded and a large part of results were evidenced using panels to display the contributions made by participants. Then, the material was analyzed in three phases, divided in nine different steps. The final outcome was an interpretative integrative model that informs about challenges and coping strategies that are needed in order to promote Prosocial Communication within the context of health care. Finally, to provide reliable evidences, the research has been subjected to an intense scrutiny by applying different checklists of assessment. Unambiguous conclusions and implications for practitioners are emphasised from the current dissertation. From an exhaustive revision of the existing literature, including scientific as well as non-scientific search engines, an integrative model of Prosocial Communication have been proposed. This model offered novel links between previous conceptualizations and current contributions, by providing a synthesis with theoretical-practical integrations, unique in the field of health and social services in gerontology. Educational preventive programs, training and counselling, which involves health professionals and caregivers, should gain from the new applied Model of Prosocial Communication.

La investigación trata del significado de los llamados “linchamientos” en Guatemala y analiza las prácticas que los dotan de sentido. Se trata de un estudio realizado desde las mismas comunidades mayas a fin de identificar construcciones de sentido asociadas a un entramado sociocultural que concibe e interpreta los llamados “linchamientos” desde un marco de inteligibilidad diferente al habitualmente establecido y que puede presumirse conectado con formas propias de resolución de conflictos. La pretensión de la tesis es romper con la comprensión de los llamados “linchamientos” como una mera expresión y respuesta irracional de una masa y examinarlos como un proceso social complejo. La indagación se llevó a cabo mediante metodología cualitativa, utilizando entrevistas como técnica de recogida de información. Para la realización del análisis se aplicó una combinación de análisis de contenido temático y análisis del discurso. Los resultados permiten identificar dos visiones en la comprensión de los llamados “linchamientos”: una visión oficial o gubernamental y otra que corresponde a las comunidades mayas. La primera permite identificar una cultura dominante que dicta los parámetros bajo los que se tiene que actuar y la segunda resiste defendiendo una cosmovisión propia en confrontación con la dominante. El discurso, las prácticas y las interpretaciones de los llamados “linchamientos” están configurados bajo la visión dominante o hegemónica que los utiliza para denostar y criminalizar las prácticas culturales indígenas y mayas. Sin embargo, en la cultura Maya no se maneja ni la noción de linchamiento (inexistente en el idioma) ni la comprensión occidental del mismo, sino que se recurren a visiones culturales fundamentadas en la interconexión, tales como poronik y k´otoj ch´i´aj. / This research deals with the meaning of lynching in Guatemala and analyzes the practices that give meaning to them. This is a study realized from the perspective of the Mayan communities in order to identify constructions of meaning associated with a sociocultural background. It conceives and interprets the lynching from a different perspective than the one usually accepted and the phenomenon may be considered as a type of conflict resolution. The aim of this thesis is to take distance from a common understanding of a lynching as a simple way of expression and irrational response of the mass and, therefore, examine the phenomenon as a complex social process. The investigation was carried out by means of qualitative methodology, using interviews as a data collection technique. To perform the analysis we applied a combination of content analysis and discourse analysis. The results point out to two ways of understanding lynching. First, there is an official or governmental vision and, second, there is another vision that corresponds to the Mayan communities. The former is characterized by the influence of the dominant culture that dictates the parameters for everyone’s actions –ought to be, and the latter is about resistance of the people by defending their own worldview in confrontation with the ruling elite. The discourse, practices and interpretations of the lynching are configured under the dominant or hegemonic vision, from the state, which usually tends to vilify and criminalize indigenous and Mayans cultural practices. However, in the Mayan culture the notion of lynching (a nonexistent word in their language) is not applied nor understood in the Western way of thinking, but it is related to cultural understandings grounded in networking such as poronik and k´otoj ch´i´aj.

La presente tesis doctoral tuvo por objetivo analizar los discursos políticos del enfrentamiento armado en Colombia a fin de comprender las tramas que conectan las construcciones del pasado y los imaginarios de resolución del conflicto, y conocer qué condiciones y prácticas políticas manifiestan los diferentes actores como necesarias para la determinación de alternativas de pacificación. Con esto se buscaba desentramar los tipos de discursos que a través del tiempo han mantenido y mantienen imaginarios del conflicto, y de las alternativas de pacificación. Para la producción de datos se realizaron 27 entrevistas semiestructuradas a exactores y actores del conflicto, entre ellos exguerrilleros, exparamilitares y población civil implicada y concernida. El análisis se hizo mediante la metodología del análisis de discurso y la exploración de estrategias discursivas de acuerdo a lo planteado por la escuela británica de analistas del discurso. Como resultados se rastrearon tres categorías de análisis referentes a las construcciones del pasado y las memorias del conflicto, las formas de concebirlo y la paz. Por último, se plantean tres consideraciones finales: la memoria museo, la memoria que no es y la memoria inmaterial. / The aim of this thesis it to analyze the political discourses in Colombian´s armed conflict in order to understand the patterns that connect the constructions of the past and the conflict resolution imaginaries, and to know what conditions and political practices are manifested by different actors as necessary to achieve peace. It intends to unravel the types of discourses that over time have maintained conflict’s imaginaries and peacemaking alternatives. The source of data for the analysis is based on 27 semi-structured interviews to former and current actors of the conflict, including former guerrilla militants, former paramilitaries militants and civilians involved and concerned. The analysis was carried out using the methodology for discourse analysis and exploration of discursive strategies according to the British School of Discourse Analysts. Three categories were screened as results of analysis: the constructions of the past and memories of conflict, ways to conceive the conflict and peace. Museum memory, not-being memory and immaterial memory are proposed as final considerations.

Partint d’una conceptualització de les sintonies musicals dels telenotícies com agent que contribueix a la construcció mediàtica de la pluralitat sociocultural, aquesta tesi doctoral estudia els discursos sonors de les sintonies musicals de les capçaleres inicials dels telenotícies, identificats sota les sigles DMT (Discurs/ Musical/Telenotícies). Amb la finalitat de construir visions més plurals i democràtiques i menys euro-cèntriques i militaritzades sobre el món, hems pretès contribuir a generar coneixement sobre el disseny i la comunicació de les sintonies musicals dels telenotícies i saber si els seus discursos sonors i musicals poden ser elements comunicatius que ajudin a potenciar la pluralitat sociocultural a través de les seves façanes identitàries mediàtiques, un concepte clau en aquest treball. Més concretament, l’objectiu general que ens hem proposat en l’estudi de caso empíric d’aquesta recerca és analitzar el disseny i la comunicació dels discursos sonors de les sintonies musicals de les capçaleres inicials dels telenotícies (DMTs) espanyols en l’actualitat des del seu àmbit de producció, emissió i recepció. Aquest objectiu general es concreta en els següents objectius específics: -Conèixer les característiques del DMT noticias cuatro 2007 segona temporada com a discurs sonor representatiu dels telenotícies espanyols en l’actualitat des del procés comunicatiu global, implicant l’àmbit de la seva producció, emissió i recepció. -Conèixer fins a quin punt prototips de dissenys de DMTs alternatius basats en identitats culturals híbrides i elaborats per aquesta tesi, són capaços de complir millor la tasca de potenciar la construcció de la pluralitat mediàtica a través dels seus discursos sonors. Pel que fa al primer objectiu que pretenia conèixer les característiques del DMT noticias cuatro, la hipòtesi de partida que vàrem formular, que sostenia que els DMTs espanyols en l’actualitat es construeixen mitjançant idees associades a imaginaris identitaris exclusivament centre-europeus, occidentals i militaritzats (Lorite, 2007b: 107) va quedar confirmada per l’anàlisi dels DMTs en el marc teòric així com per l’anàlisi de les dades obtingudes en l’estudi empíric sobre el procés comunicatiu global del DMT noticias cuatro. Pel que fa al segon objectiu proposat, és a dir, conèixer fins a quin punt els dissenys de DMTs alternatius elaborats per aquesta tesi i basats en identitats culturals híbrides són capaços de complir millor la tasca de potenciar la construcció de la pluralitat mediàtica a través dels seus discursos sonors, la hipòtesi de partida va quedar confirmada a través de les dades de l’estudi empíric dut a terme sobre l’anàlisi de decodificació dels discursos sonors involucrats en aquesta tesi en comprovar que el disseny del DMT alternatiu basat en una identitat cultural híbrida es percebia per la seva audiència com un discurs que representa millor la pluralitat sociocultural. / Partiendo de una conceptualización de las sintonías musicales de los teleinformativos como agente que contribuye a la construcción mediática de la pluralidad sociocultural, esta tesis doctoral estudia los discursos sonoros de las sintonías musicales de las cabeceras iniciales de los teleinformativos, identificados bajo las siglas DMT (Discurso/Musical/Teleinformativo). Con la finalidad de construir visiones más plurales y democráticas y menos eurocéntricas y militarizadas sobre el mundo, hemos pretendido contribuir a generar conocimiento sobre el diseño y la comunicación de las sintonías musicales de los teleinformativos y saber si sus discursos sonoros y musicales pueden ser elementos comunicativos que ayuden a potenciar la pluralidad sociocultural a través de sus fachadas identitarias mediáticas, un concepto clave en este trabajo. Más concretamente, el objetivo general que nos hemos propuesto en el estudio de caso empírico de esta investigación es analizar el diseño y la comunicación de los discursos sonoros de las sintonías musicales de las cabeceras iniciales de los teleinformativos (DMTs) españoles en la actualidad desde su ámbito de producción, emisión y recepción. Este objetivo general se concreta en los siguientes objetivos específicos: -Conocer las características del DMT noticias cuatro 2007 segunda temporada como discurso sonoro representativo de los teleinformativos españoles en la actualidad desde el proceso comunicativo global, implicando el ámbito de su producción, emisión y recepción. -Conocer hasta qué punto prototipos de diseños de DMTs alternativos basados en identidades culturales híbridas y elaborados por esta tesis, son capaces de cumplir mejor la tarea de potenciar la construcción de la pluralidad mediática a través de sus discursos sonoros. Con respecto al primer objetivo que pretendía conocer las características del DMT noticias cuatro, la hipótesis de partida que formulamos, que sostenía que los DMTs españoles en la actualidad se construyen mediante ideas asociadas a imaginarios identitarios exclusivamente centroeuropeos, occidentales y militarizados (Lorite, 2007b: 107) quedó confirmada por el análisis de los DMTs en el marco teórico así como por el análisis de los datos arrojados desde el estudio empírico del proceso comunicativo global del DMT noticias cuatro. Con respecto al segundo objetivo que nos planteamos, es decir, conocer hasta qué punto prototipos de diseños de DMTs alternativos elaborados por esta tesis y basados en identidades culturales híbridas son capaces de cumplir mejor la tarea de potenciar la construcción de la pluralidad mediática a través de sus discursos sonoros, la hipótesis de partida quedó confirmada a través de los datos del estudio empírico realizado sobre un análisis de decodificación de los discursos sonoros involucrados en esta tesis al comprobar que el diseño del DMT alternativo basado en una identidad cultural híbrida se percibía por su audiencia como un discurso que representa mejor la pluralidad sociocultural. / Starting from a conceptualization of news broadcasts’ theme songs as agents that contribute to the mediatized construction of sociocultural plurality, this doctoral dissertation studies the sound discourses of the theme songs that accompany televised news broadcasts’ headlines, identified with the initials DMT (Discourse/ Musical/TV news broadcast). In order to build more pluralistic, democratic and less Eurocentric and militarized views of the world, we have strove to contribute to the formation of knowledge concerning the design and communication of televised news broadcasts’ theme songs. We have also sought to find if their sound and musical discourses can be communicative elements that help promote sociocultural pluralism through media identity façades, a key concept in this paper. More specifically, the general aim that we have set in this study’s empirical case study is to analyse, from the perspective of field production, emission and reception, the design and communication of sound discourses heard during/that accompany the headlines of Spanish televised news broadcasts (DMTs) nowadays. This aim may be broken down into the following specific objectives: - Identify the characteristics of the 2007 second season of Channel 4 news broadcasts’ DMT as a sound discourse representative of current Spanish televised news broadcasts from a communicative global process. This involves field production, emission and reception. - Know to what extent the prototypical design of alternative DMTs, based on hybrid cultural identities and developed for this doctoral dissertation, are more capable of fulfilling, through their sound discourses, the task of promoting the construction of mediatized plurality. With regards to our first objective, which involved discovering the characteristics of Channel 4 news broadcasts’ DMT, our hypothesis was that current Spanish DMTs are constructed using ideas associated with purely Central European, Occidental and militarized imaginary identities (Lorite, 2007b: 107). This hypothesis was confirmed through the analysis of DMTs in the theoretical framework as well as the analysis of data obtained from the empirical study on the global process of Channel 4 news broadcasts’ DMT. In the case of the second objective proposed, that is, to establish to what extent the prototypical design of alternative DMTs, based on hybrid cultural identities and developed for this doctoral dissertation, are more capable of fulfilling, through their sound discourses, the task of promoting the construction of mediatized plurality, our hypothesis was also confirmed. This was achieved through the data obtained from the empirical study implemented on a decoding analyses of the sound discourse involved in this dissertation so as to verify that the alternative DMTs based on hybrid cultural identities were perceived by the audience as a discourse that best represents cultural plurality.

L’interès principal de la tesi doctoral és estudiar el procés d’integració laboral de la immigració en el mercat de treball espanyol, per això segueix una estratègia teòrica i metodològica on l’instrument principal utilitzat són les trajectòries laborals. Les trajectòries laborals es defineixen a partir de la mobilitat laboral dels treballadors immigrants i la seva convergència salarial amb la població autòctona. Per tal de precisar el grau d’integració laboral a través de les trajectòries es proposa una aproximació teòrica múltiple, a través de tres perspectives: l’assimilació ocupacional, la segmentació dels mercats i la perspectiva de la producció/reproducció. La primera dóna compte de la influència de factor educatius en les trajectòries laborals, i les diferents estratègies formatives que els individus poden desenvolupar. La segona especifica la influència que la segmentació del mercat de treball espanyol, així com l’estructura i naturalesa de les seves institucions, tenen sobre la mobilitat laboral. La tercera precisa la importància de les relacions, i tensions, entre les esferes laboral i familiar a l’hora d’entendre com es produeix la mobilitat. Amb aquestes tres corrents el què es pretén és estudiar quins són els factors que expliquen la mobilitat i la convergència, i què les obstaculitza o potencia. Per això es proposa una estratègia metodològica mixta, en base la perspectiva del curs de vida, i justificada a través de la complexitat de la realitat, i les diferents maneres d’aproximar-nos-hi, tan teòricament com metodològica. S’estudien les trajectòries laborals de les cohorts de treballadors que han arribat a Espanya entre el 1996 i el 2001. La selecció d’aquesta cohort es fa en funció del què s’ha anomenat en la literatura anterior la tercera fase del sistema migratori espanyol. La primera de l’anàlisi efectua un estudi quantitatiu de la mobilitat laboral d’aquesta cohort en funció de diferents nivells educatius, del país d’origen i el gènere. En base a aquests tres nivells també s’estudia la convergència salarial amb la població autòctona, així com l’accés de la població immigrant als nivells salarials més elevats. A més a més, s’avalua quin ha estat l’impacte de les trajectòries laborals dels immigrants sobre les dels autòctons a través de la construcció de dos índex diferents, l’índex de concentració i de segmentació. La segona part de l’anàlisi explora de manera qualitativa les relacions existents entre les diferents esferes de vida d’un individu, i en concret les implicacions del temps destinat exclusivament a l’ocupació, o la falta d’aquest, sobre les trajectòries laborals. Aquestes dues fases de recerca estan relacionades entre sí, seguint una estratègia teòrica i metodològica que crea un diàleg constant entre les dues. Amb aquests elements d’anàlisi, els resultats de la present tesi doctoral apunten a la idea de la integració laboral segmentada de la població immigrant. En altres paraules, hi ha diferents elements que composen trajectòries d’integració laboral diverses, però en general els itineraris dels treballadors immigrants presenten un menor mobilitat que la població autòctona comparable. / This dissertation aims to study immigrants’ economic integration process into the Spanish labour market. In order to accomplish this goal, their occupational trajectories become the main theoretical and methodology tool. Labour market trajectories are defined from immigrant workers’ occupational mobility and wage convergence between them and locally-born workers. With this objective, a multiple theoretical approach is suggested, having into account premises from the assimilation theory, the labour market segmentation point of view, and the social production and reproduction paradigm. The first one highlights the impact of human capital on career paths, as well as the different educational strategies that individuals can develop. The second one points out the labour market structure and its effects on occupational mobility. The last one shows the problem of conflicting social spheres between work and family, and its implications for labour mobility. Through this multiple theoretical approach the research identifies those elements that can explain mobility and convergence over time, using a mixed-method model based on the life-course perspective. Both, the complexity and multiplicity of the reality studied here justify the mixed-method choice. A selected cohort, depicting the so-called “third stage of the Spanish immigration system”, has been analysed in two research stages. From a quantitative perspective, this dissertation runs an analysis of those immigrant workers who entered the Spanish labour market between 1996 and 2001, distinguishing by education level, country of origin and gender. Particularly, their labour mobility and earning trajectories are assessed. In addition, this study estimates the possible impact of immigration on native-born jobs and wages, comparing the spatial distribution of the workforce in industries and occupational categories. Secondly, the study qualitatively explores the relationships between social spheres. Specifically, I measure the influence of time used in paid and unpaid work on labour mobility. These two research steps are related trough the methodology and theoretical point of view, and both generate a constant dialogue which helps to better understand the phenomenon studied here. The main conclusion of this research focuses on the idea of segmented economic integration. In other words, immigrant workers tend to be placed in different jobs and industries comparing to analogous native-born workers, although important differences can be underlined in the light of the aspects examined in this dissertation.

La recerca analitza el procés de transformació d'una tecnologia en un servei d'informació i comunicació a través de l'estudi de l'experiència d'implantació del videotext a Espanya, valorant els factors no només d'ordre tecnològic, sinó també econòmic i sociocultural que hi concorren.L'àmbit de les tecnologies i els serveis de telecomunicacions presenta, per a l'investigador, la dificultat que es tracta d'un terreny sotmès a accelerades transformacions. El videotext n'és un exemple: a començament dels anys noranta del segle XX encara suscitava expectatives sobre les seves bones perspectives de futur, però a mitjan de la dècada ja era considerat com una tecnologia obsoleta. Precisament, doncs, el cas del videotext ofereix l'oportunitat d'analitzar tot un procés en el seu conjunt el procés que va comportar l'intent de conversió d'aquesta tecnologia en un servei d'informació i comunicació apreciant des d'un punt de vista evolutiu les múltiples dimensions que comporta la difusió i l'ús social d'una tecnologia (estandardització, promoció i comercialització, finançament, disseny d'aplicacions, pràctiques o usos socials a què dóna lloc...). En aquest sentit, s'ha tingut en compte el valor exemplificatiu que es pot desprendre de l'anàlisi del procés d'implantació dels serveis telemàtics de primera generació, com el videotext, que pot ser útil a l'hora d'abordar la recerca sobre els processos d'implantació d'altres més avançades amb una perspectiva enriquida per experiències anteriors. Cal tenir en compte que, dins dels serveis telemàtics, el videotext va arribar a ser considerat com la tecnologia paradigmàtica de l'emergent Societat de la Informació. L'afegit d'aquesta càrrega simbòlica va suscitar un discurs encomiàstic, podríem dir-ne tecnolàtric, que presenta força similituds amb la retòrica amb què sovint s'han embolcallat altres propostes tecnològiques posteriors. Els nous serveis multimèdia, i especialment Internet (dels quals el videotext pot considerar-se en molts sentits un precursor), ens remeten a tot un conjunt de reptes i expectatives que ja es van començar a plantejar a la dècada dels anys setanta amb la irrupció dels serveis telemàtics de primera generació. D'aquesta manera, el coneixement de les lògiques que van intervenir en la implantació (fallida) d'una tecnologia com el videotext pot contribuir a plantejar anàlisis sobre tecnologies posteriors amb una visió ponderada, allunyada de la fascinació acrítica que sovint susciten les noves tecnologies de la informació i la comunicació. / This doctoral research analyzes the transformation process of a technology into an information and communication service through the study of the introduction of videotex in Spain, not only from the point of view of the technological factors but also the economical and sociocultural ones.For the researchers, the sphere of telecommunication tecnologies and services has the difficulty of being a field of swift changes. Videotext is an exemple: at the beginning of the 1990's still aroused expectations about its good future prospects, but in the mid of the decade it was already considered to be an obsolete technology. For this reason, then, the videotex case offers the chance to analize a whole process, which allows to appreciate from a evolutionary perspective the many dimensions that entail the diffusion and the social use of a technology (standardization, promotion and commercialization, funding, application design...).The research has taken into account that the exemplary nature of the introduction process of the first generation of telematic services, like videotex, could be useful when we deal with the analysis on the implantation processes of more advanced technologies, because it will contribute a perspective enriched by the previous experiences. It must be stressed that, among the first telematic services, videotex was considered the paradigmatic technology of the emerging Information Society.

Aquest treball doctoral estudia la producció de sèries de ficció de Televisió de Catalunya entre 1994 i 2003 en relació a la construcció nacional. El autor analitza 26 sèries des del punt de vista de la producció i aporta llum al procés de construcció de la identitat a través de les representacions. La qüestió clau que es planteja és determinar com es produeix la construcció nacional a les sèries durant el període analitzat, a través de quins referents culturals i socials es produeix l'imaginari col·lectiu i com funciona el procés de pressa de decisions que porta a determinar aspectes relatius al contingut de les sèries.L'autor parteix de la consideració que la nació és una construcció social, amb un vessant cultural i un polític, i que la cultura nacional és un espai de conflicte. La nació és imaginada en un context social i reproduïda a través dels mitjans de comunicació de massa. Les sèries de ficció juguen un paper fonamental en la narració d'una proposta nacional.Per a treballar l'objecte d'estudi l'investigador va aplicar l'anàlisi documental, hemerogràfica i de documents de treball com bíblies, criteris interns de producció i normatives. L'autor també va aplicar l'anàlisi del contingut a partir del visionat de més de deu hores de ficció i més de tres-centes seqüències sobre diversos capítols. La construcció i explotació d'una base de dades amb 1.230 entrades d'elements referencials permeten tenir una aproximació de quin tipus de referents culturals, socials i polítics apareixen a les sèries. L'investigador també va aplicar l'entrevista en profunditat amb la realització de 23 entrevistes als principals creadors i directius involucrats en la producció de les sèries estudiades. D'aquestes entrevistes es va extreure un document amb 1.214 interaccions on s'hi tracten aspectes d'interès fonamental per a entendre com es produeixen els discursos i les representacions a les sèries, així com per esbrinar quins són els fluxos de poder determinants en la presa de decisions. Finalment, l'autor realitza una anàlisi macronarrativa sobre els principals arguments i personatges apareguts a les sèries.Els resultats d'aquest treball demostren que hi ha elements referencials de primer ordre com el territori i la llengua en la construcció de la identitat nacional. En l'àmbit territorial es posa de manifest que, tot i la política descentralitzadora que s'ha intentat aplicar, hi ha una sobrerepresentació de Barcelona a les sèries. El autor destaca les raons productives i de cobriment de costos de producció com a arguments més plausibles que expliquen aquest fet. S'hi posa de manifest que les sèries contribueixen a la normalització lingüística ja que presenten una societat força monolíngüe en català, però a més, transmeten pautes de comportament lingüístic com la integració de personatges estrangers o el comportament de manteniment del català davant els personatges castellanoparlants. L'estudi demostra la importància dels referents comercials a través de la presència de marques fàcils d'identificar per l'audiència. També es comprova la presencia d'altres referents de tipus històric, institucional i folklòric, així com dels afers socials, on es plantegen temes i conflictes socials d'actualitat. S'hi plantegen els criteris bàsics que els creadors han de seguir: localització, usos lingüístics o correcció política.L'autor defèn que Televisió de Catalunya ha aplicat un criteri polític sobre la producció de ficció basat en el mandat fundacional de l'ens públic de la CCRTV, que exigeix que la programació faci una promoció de la llengua i la cultura pròpies. L'autor posa de manifest que les sèries de ficció posen en funcionament una projecció de la realitat, una proposta social, on la nació actua com escenari com a rerafons on hi tenen lloc les històries. / This doctoral thesis studies the production of fictional series by Televisió de Catalunya between 1994 and 2003 in relation to nation building. The authors analyses 26 series from the point of view of production and sheds light on the process of building an identity through representations. The key issue dealt with is how nation building is approached in the series in the period studied, which cultural and social referents create the collective imaginary signifiers, and how decisions are taken about series content.The author assumes that nation is a social construct, with cultural and political aspects, and that national culture is a site of contest. Nation is considered in a social context and reproduced through the mass media. Fictional series play a fundamental role in narrating one approach to nationality.The object of study was investigated through the analysis of documents, periodicals and working documents such as bibles, internal criteria of production and regulations. The author although analysed the content by viewing more than ten hours of fiction and more than 300 sequences from various chapters. A database containing more than 1,230 referential elements give keys about what cultural, social and political referents appear in the series. Twenty-three of the main creators and managers involved in the production of the series studied were also subject to in-depth interviews. These interviews led to the drawing up of a document containing 1,214 interactions dealing with aspects that are fundamental to understanding how the discourse and the representations in the series come about and determining which power elements affect decision taking. Finally, the author makes a macronarrative analysis of the main arguments and characters in the series.The results of this work show that such elements as territory and language are first-order referents in the building of national identity. As far as territory is concerned, it is clear that, despite a policy of decentralisation, Barcelona is over-represented in the series. The author points out that productive reasons and production costs are the most plausible arguments to account for this. It is also shown that the series make a contribution to language normalisation because they present a society that is quite monolingual in Catalan and they also convey guidelines of how to behave linguistically speaking with foreigners or Spanish speakers. The study shows the importance of commercial referents through the presence of brands that are familiar to the audience. Other referents are also present: history, institutions and folklore as well as social issues, which deal with current social topics and conflicts. Likewise, the basic criteria that writers have to follow are also discussed: location, language use or political correctness.The author argues that Televisió de Catalunya has used the CCRTV's foundational mandate, which requires the programmes to promote Catalan language and culture, to apply a political criterion to the production of fiction. The author emphasises that fictional series project a reality, an approach to society, in which the nation is the stage, the background against which the stories take place.