El entorno tecnológico hace que las empresas deban adaptar sus políticas de comunicación hacia las nuevas tecnologías teniendo en cuenta la reputación de la compañía y de sus marcas en base a las opiniones de los consumidores. En este contexto las empresas tienen que adoptar cambios en sus estructuras o utilizar agentes externos para el control, medición y actuación de las menciones que hacen los usuarios de las nuevas tecnologías en sus distintos ámbitos y formatos. Desde el prisma de la observación de la reputación tanto de marca como de la identidad corporativa, las industrias deben centrarse en la gestión integral de su imagen emitida (Abratt,1989) y en gestionar las opiniones y comentarios de todos los agentes que interactúan con la compañía, especialmente aquellos que influyen directamente en sus cuentas de resultados, como los consumidores, proveedores o clientes intermedios. En este marco, las Tecnologías de la Información y Comunicación (en adelante, TIC) suponen una herramienta esencial para controlar y gestionar la reputación, también denominada reputación digital, ya que mejorará su competitividad por permitir relaciones personales entre empresa y consumidor a través de los contenidos (Fondevila Gascón, 2010) en la Sociedad de Banda Ancha (Fondevila Gascón, 2009). En este nuevo entorno aparece el concepto de reputación como eje de actuación, especialmente por el auge de Internet, y surge la necesidad de las empresas de actualizar sus estrategias, adaptándose al rápido avance de la práctica de los consumidores en el uso de las nuevas tecnologías para la comunicación y difusión de opiniones sobre marcas o empresas. La reputación de una empresa deberá entenderse en una perspectiva global desde tres aspectos: la identidad corporativa, la reputación fuera de la Red y la reputación en el mundo virtual entendido en su más amplio aspecto y teniendo en cuenta todo lo que influye en la reputación de la marca. Es clave identificar las variables y la definición de reputación desde un punto de vista bibliográfico para pasar posteriormente a realizar un análisis similar del concepto de reputación online. La gestión de la reputación digital empieza a ser asumida como una prioridad por las empresas, que observan cómo cada día más las redes sociales e Internet influyen en la imagen que se tiene de ellas. Si se puede diferenciar el contexto online del offline, las marcas en el entorno online han reducido el control de su reputación. En primer lugar, es importante definir lo que es la reputación de marca online y cómo los consumidores interactúan con las marcas en Internet (Fondevila Gascón y Del Olmo, 2011). El desarrollo de las redes sociales a través de Internet ha cambiado el comportamiento del consumidor, como también la dinámica de la relación entre las marcas y los consumidores (Fondevila Gascón y Beriain, 2013; Fondevila Gascón et al., 2013).

Esta tesis de doctorado expone los resultados teóricos y empíricos del estudio de caso de una asociación de afectadas de cáncer de mama de la ciudad de Barcelona llamada “Gamis”. En el mismo se abordan las relaciones entre la esperanza como un analizador temporoespacial, las asociaciones de pacientes en tanto que formaciones biosociales y la biomedicina como campo de verdad -y esperanza- que posee una destacada potencia en una sociedad gobernada mediante esquemas de libertad. Enfocamos a su vez esta indagación desde la perspectiva de los Estudios Sociales de la Ciencia y la Tecnología, y específicamente desde un punto de vista teórico que asume la construcción conjunta de tecnología y sociedad. Muy sintéticamente, a través de la misma concebimos la esperanza como una práctica articulada por las afectadas en el marco de la asociación, encontrando el lugar destacado que ocupa en la misma la propia corporalidad a la vez que una apropiación de la biomedicina, y su operación en la conformación de una eticopolítica. Dicho más extensamente. En principio definimos la esperanza como una construcción espacio-temporal en torno a la idea de incertidumbre, haciendo hincapié en una dinámica de retroalimentación entre incertidumbre, esperanza y actividad tecnocientífica en el contexto de la “sociedad del conocimiento”, y situándola posteriormente en relación a la creciente aceleración, orientación futura e incertidumbre generadas por el capitalismo, algunos proyectos biopolíticos, y en especial la biomedicalización del cáncer de mama. Destacamos en esta definición su dimensión material a la que conceptualizamos a través de la noción de prácticas. Sosteniendo un enfoque de la esperanza como activas, performativas, afectadas y cotidianas búsquedas de un futuro deseado, que lidian con la incertidumbre y la potencia de la indeterminación. Ya en la indagación empírica de la asociación articulamos la noción práctica de la esperanza a través del concepto de “regímenes de esperanza” emparentado a los “regímenes de verdad” (los cuales incluyen acciones, relaciones y discursos centrados estratégicamente en el futuro y el presente respectivamente) para dar cuenta de la producción de conocimientos y perspectivas futuras en Gamis, respecto a los cuales despejamos un régimen “corporalizado” y otro “oficial”. El último giraba en torno a la producción y difusión de una versión de la biomedicalización del cáncer de mama, a través de una selección dentro del controversial campo realizada desde las relaciones con profesionales de la salud y del conjunto de preocupaciones de las afectadas. Destacamos en relación al mismo un régimen de verdad abarcando prácticas en torno al discurso de verdad biomédico sobre la enfermedad así como un régimen de esperanza articulando acciones en torno a sus perspectivas hegemónicas de futuro. Por otro lado el régimen corporalizado giraba en torno a una apropiación del propio cuerpo y de la experiencia cotidiana a través de un tejido de relaciones entre las afectadas que destaca la agencia del cuerpo en su articulación con el cáncer-tratamiento y más allá de esto. Destacamos respecto al mismo un régimen de esperanza comprendiendo una serie de prácticas que hacen emerger esperanzas en el propio cuerpo y en lo cotidiano frente a la incertidumbre de los tratamientos, así como un régimen de verdad que engloba la construcción de un conocimiento propio que incluye una gama de experiencias no abarcadas por la biomedicina. A su vez señalamos a la esperanza operando como la inflexión ética del tiempo-espacio hegemónico, con lo que apuntamos a la manera en que la acción de Gamis contribuye a generar un tipo de subjetividad activa y orientada al futuro -electora y responsable- que requiere la biomedicina, aportando a construir una eticopolítica singular. Esquematizando por último las complejas relaciones de conflicto y cooperación entre los esquemas planteados. / This doctoral thesis shows the theoretical and empirical results from a case study of a Breast Cancer affected association in Barcelone city called “Gamis”. Here we address the relationship between hope as a timespace analyzer, patient associations qua biosocial formations and biomedicine as a field of truth -and hope- which has an outstanding power in a society governed by schemes freedom. We focus in turn this inquiry from the perspective of Social Studies of Science and Technology, and specifically from a theoretical standpoint that assumes the joint construction of technology and society. Very synthetically, through the mentioned investigation we conceive hope as a practice articulated by the affected in the framework of the association, finding the prominent place embodiment occupies itself in it and at the same time an appropriation of biomedicine, and its performance in the constitution of an ethicpolitics. Putting it more widely. In principle we define hope as a spacetime construction around the idea of uncertainty, emphasizing a feedback dynamic between uncertainty, hope and technoscientific activity in the context of the "society of knowledge ", then placing it in relation to the increasing acceleration, future orientation and uncertainty generated by capitalism, some biopolitical projects, and especially biomedicalization of breast cancer. In this definition we emphasize on its material dimension which we conceptualize through the notion of practices. Holding an approach of hope as active, performative, affected and daily searches of a desired future, which struggle with the uncertainty and potency of indetermination. In the empirical research on the association we articulate the practical notion of hope through the concept of "regimes of hope" related to "regimes of truth" (which includes actions, relationships and discourses strategically focused on the future and the present respectively) to account for the production of knowledge and future perspectives in Gamis, regarding to which we cleared an “embodied” regime and another “official” one. The official regimen revolved around the production and dissemination of a version of breast cancer biomedicalization, through a selection within the controversial field conducted from relationships with health professionals and the set of concerns of affected women. Regarding it, we highlight a regime of truth encompassing practices around the biomedical truth discourse over the disease as well as a regime of hope coordinating actions around their hegemonic perspectives of future. On the other side, the embodied regime revolved around an appropriation of the own body and everyday experience through a web of relationships between the affected women that stresses the agency of the body in its articulation with cancer-treatment and beyond this. Regarding the aforementioned embodied regime, we emphasize a regimen of hope comprising a series of practices that make emerge hopes both on the body and everyday, facing the uncertainty of treatments, as well as a regime of truth which encompasses the construction of an own knowledge that includes a range of experiences not covered by biomedicine. In turn we point hope as operating as the ethical turning point of hegemonic time-space, with which we aim at the way Gamis action contributes to generate a kind of active subjectivity and oriented to the future -elector and responsible- that is required by biomedicine, contributing to building a singular ethicspolicy. Finally we outline the complex relationships of conflict and cooperation between the schemes proposed.

Igual que al Japó o a Corea, també en el nostre context hi ha un debat públic constant sobre les raons per les quals sembla que mai no acabem aprenent anglès, tot i que aquesta llengua se’ns ensenya almenys durant 8 anys d'escolaritat obligatòria. Dins d'aquest context, la tesi té com a objectiu oferir un panorama del que significa aprendre i utilitzar l'anglès a la Plana de Castelló. Són els titulats de la Universitat Jaume I els qui es van seleccionar com a població de referència en la qual aquest procés es podria estudiar amb la màxima rellevància. La tesi comença presentant el marc teòric que donarà suport a l'anàlisi de les dades empíriques. Els conceptes bàsics de Pierre Bourdieu de ‘mercat lingüístic’, ‘capital’, ‘camp’ i ‘habitus’ es tracten en detall, i s’entrellacen amb els de globalització, inserció laboral, funcions socials del llenguatge o l’enfocament per competències. Saber anglès implica tenir un determinat tipus de capital cultural, és a dir, el capital lingüístic. El segon capítol de la tesi presenta el mercat lingüístic global per tal de posicionar correctament la llengua anglesa a la zona de Castelló. Es donen exemples que mostren les característiques del mercat lingüístic en cada un dels grups o cercles de països, d’acord amb la definició de Braj Kachru (1985). Quan s’arriba a Europa i al sud d'Europa en concret, s'argumenta que aquests països constitueixen un grup amb característiques molt específiques. L'estructura social de la zona de Castelló es descriu després com el context social en què cal entendre i situar l'ús de l'anglès, des dels grups socials fins a les empreses que hi operen, el mercat laboral i el sistema educatiu, amb especial atenció als diferents entorns on s'ensenya i s'aprèn l’anglès (capítol 4). El capítol 5 explica l'enfocament metodològic adoptat, de les tècniques utilitzades a una presentació detallada i socialment situada del grup de titulats que són els subjectes de l'estudi. L'anàlisi dels resultats específics de les entrevistes es presenta en els capítols 6 a 9. D'acord amb les hipòtesis establertes, les conclusions mostren que les famílies amb més capital cultural ja eren conscients durant la dècada dels anys 1980 del valor de l'anglès com a capital. L’anglès s'aprèn millor si es prové d'una família amb alt capital cultural, alt capital lingüístic –en concret, en llengües estrangeres- i un alt capital simbòlic d'anglès. Els titulats universitaris que parlen bé l’anglès han gaudit de la criança dirigida descrita per Annette Lareau, tenen un capital social de qualitat i un hàbitus globals, multilingües i potser emprenedors. Ells i les seues famílies han tingut estratègies d’aprenentatge d’anglès primerenques, independents del context, orientades i preferiblement comunicatives. Pel que fa a la seua carrera professional, l'ús d'anglès depèn en gran mesura del camp professional en què treballen: les carreres acadèmiques requereixen l'anglès com a component bàsic, mentre que les persones que treballen en el sector quinari (tal com va ser definit per Foote i Hatt el 1953) i més específicament en les professions d'atenció a persones gairebé no necessiten mai l'anglès en la seua vida professional. / Like in Japan or Korea, in Spain there is an ongoing public debate about the reasons why Spaniards never seem to end up learning English, even though they spend at least 8 years of compulsory schooling in English. Within this context, this thesis is aimed at offering a panorama of what it means to learn and use English in Castellón de la Plana and its surrounding area. University graduates from Universitat Jaume I were chosen as a relevant population in which this process could be best studied. The thesis starts by presenting the theoretical framework that will back up the analysis of the empirical data. Pierre Bourdieu’s main concepts of linguistic market, capital, field and habitus are dealt with in detail, and intertwined with those of globalisation, insertion in the workplace, the social functions of language and competences. Knowing English involves having a specific type of cultural capital, i.e., linguistic capital. The second chapter of the thesis presents the global linguistic market in order to correctly position the English language in the area of Castellón. Examples are given to show the characteristics of the linguistic market in each of the groups or circles of countries, as defined by Braj Kachru (1985). When dealing with Europe and Southern Europe specifically, it is argued that these countries make up a group with very specific features. The social structure of the Castellón area is then described as the social background where the use of English must be understood, from the existing social groups to the companies active in it to the labour market and the education system, with special attention paid to the various environments where English is taught and learnt (Chapter 4). Chapter 5 explains the methodological approach taken, from the techniques used to a detailed presentation of the group of graduates that are the subjects of the study. The analysis of the specific results of the interviews is then presented in chapters 6 to 9. According to the hypotheses set out, the conclusions show that families with more cultural capital were already aware during the 1980s of the value of English as capital. English is best learnt by someone coming from a family with high cultural capital, high linguistic capital –in foreign languages, specifically–, and a high symbolic capital of English. University graduates who speak good English have enjoyed Annette Lareau’s concerted cultivation, have quality social capital and have a global, multilingual and maybe entrepreneurial habitus. They and their families have had early, context independent, oriented and preferably communicative English learning strategies. In what concerns their professional careers, the use of English depends greatly on the professional field they work in: academic careers require English as a basic component whereas people working in the quinary sector (as defined by Foote and Hatt 1953), and more specifically in the helping professions hardly need any English in their professional lives.

La capacidad de realizar diversas actividades simultáneamente en el uso de los media está desarrollando abundante investigación. La multitarea también se relaciona con el consumo de contenidos audiovisuales. La creación del hábito de simultanear tareas puede ser debido a la influencia del entorno o fruto de un comportamiento consciente dirigido a objetivos. Los trabajos realizados en el campo de la fisiología, de la neurología y de la psicología social muestran resultados consensuados en los que ambos enfoques -entorno y/o comportamiento dirigido- definen un comportamiento habitual. Como explica LaRose “el usuario inicia de manera activa o reflexiva un comportamiento en una situación concreta pero la asociación de manera repetida de este comportamiento hace que la representación mental de esta costumbre sea cada vez más accesible a la memoria. La repetición en un contexto estable hace que los usuarios respondan a las gratificaciones a medio/largo plazo en lugar de a las expectativas de resultados inmediatos y momentáneos” (LaRose, 2010). Nuestro objetivo es describir las conductas realizadas en el contexto concreto del visionado audiovisual, para explicar los posibles hábitos que se den en dicho contexto, aunque se tiene especial interés en: - La compañía, presencial o virtual, durante el consumo del contenido audiovisual. Y cómo se comparte el visionado. - La realización de otras actividades durante el visionado no relacionadas con mismo, ya que la tecnología permite el control de la reproducción audiovisual y el hábito minimiza el gasto de recursos cognitivos. El producto escogido son las series de ficción y el contexto, la conexión a Internet para un visionado online. Nuestro interés se focaliza en las tecnologías online sin buscar la comparación directa con el visionado de televisión tradicional, aunque somos conscientes de que algunos de los hábitos que se describan pueden producirse también en el visionado frente a la pantalla tradicional. Esto es debido a la variedad de dispositivos que permiten la conexión a Internet. Con esta finalidad se expone en primer lugar, una revisión de trabajos que analizan el consumo del audiovisual en Internet, en segundo lugar se contextualiza el concepto de hábito en los media, en tercer y cuarto lugar se revisan estudios relativos a la Teoría de usos y gratificaciones y a la multitarea como tema de estudio. La parte empírica se realiza mediante método selectivo con encuesta o cuestionario online, que es respondido por 2010 usuarios de la comunidad online Series.ly. El estudio busca responder a interrogantes cómo: ¿Facilita el consumo a través de Internet el compartir virtualmente el visionado? ¿El control de la reproducción facilita el comentario mientras se visiona? ¿Además de comentar o valorar la serie, realizan otro tipo de actividades? ¿Cuáles? Los resultados obtenidos muestran que las series de ficción se comparten en primer lugar con los amigos, seguido de la familia y a ser posible de forma presencial, que el consumo se realiza en la habitación personal (sólo o con los amigos y/o familiares) utilizando preferentemente el portátil y que durante el visionado no sólo se realizan actividades de compartir y comentar el mismo, sino también otras como jugar a videojuegos, hacer deberes, leer que tienen una demanda cognitiva superior al simple comentario simultáneo al visionado. Futuras líneas de investigación permitirán profundizar en el visionado conectado a través de la red tal como se ha realizado en el estudio. En cuanto a multitarea, se propone profundizar en la tipología de actividades así como es necesaria la reflexión sobre la asimilación o comprensión del contenido consumido mientras se realizan dichas actividades simultáneas. / Nowadays, the ability to perform various activities simultaneously using the new media is being the subject of an extensive research. Multitasking is also related to the consuming of audiovisual contents. Creating the habit of performing simultaneous tasks may be due to either the influence of the environment or the result of a conscious goal-directed behavior. Research works done in the field of physiology, neuroscience and social psychology show consensual results in which both approaches -environment and/or directed behavior- define a regular behavior. As LaRose explains "the user starts either actively or reflexively a behavior, in a specific situation, but the continuous repeated association of this behavior causes that the mental representation of this custom be increasingly accessible to memory. Repetition in a stable context makes users answer perks medium / long term rather than the expectations of immediate results and momentary" (LaRose, 2010). Our goal is to describe actions realized in the specific context of audiovisual viewing, to explain the possible habits that occur in this context, although it is particularly interested in: - The case of being with company, in person or online, for the consumption of audiovisual content, as well as how this viewing is shared. - The realization of other activities during the viewing unrelated to it, since the technology allows the control of the audiovisual reproduction and minimizes the spending habit of cognitive resources. The product chosen are fiction series and the context, the Internet connection for an online viewing. Our interest is focused on online technologies without seeking direct comparison with traditional television viewing, although we are aware that some of the habits that are described can also be produced in front of the traditional viewing screen. This is due to the variety of devices that can be connected to the Internet. In order to get this objective, firstly we expose a review of studies analyzing the consumption of online audiovisual; secondly, we contextualize the concept of habit in relation with the media; thirdly and fourthly, we review studies related to the Theory of applications and gratuities, as well as the multitasking as a subject of our research. The empirical part is done through a selective method with an online survey or questionnaire, which is answered by 2010 users from the online community Series.ly. The study seeks to answer questions like: Does the consumption through the Internet facilitate the virtually sharing of the viewing? Does the control of reproduction facilitate the fact of being able to comment during the viewing? Besides comment on or evaluate the series, do you perform other activities? What? The results show that fiction series are first shared with friends, followed by family and if possible in person, that consumption takes place in the personal bedroom (either alone or with and / or friends and family) using preferably the laptop, and during the viewing not only users share and comment, but they also perform other activities such as playing videogames, doing homework, reading…; activities that implies superior cognitive demands than the simply commentary of a viewing. Future research can deepen on the connected viewing through the network as it has been done in this Thesis. As for multitasking, we propose to analyze the types of activities, as well as to reflect on both the assimilation and the understanding of the consumed content while these activities are carried out simultaneously.

La present tesi doctoral es planteja realitzar un estudi fenomenològic sobre el fenomen social del downshifting. El fenomen consisteix en les estratègies individuals basades en la reducció del temps de treball per tal de reequilibrar els temps de la vida i revaloritzar i dotar de major centralitat el temps de lleure. La reducció del temps de treball comporta una correlativa reducció dels ingressos percebuts, però aquesta s’assumeix per part del o la downshifter, així com la pèrdua de capacitat adquisitiva i de consum, en tant que considera que els guanys en temps de lliure disposició personal són preferibles. El pressupòsit de la cultura downshifter és que la qualitat de vida rau en el control dels propis temps, en les relacions amb l’entorn proper i en les activitats d’autorealització personal, més que no en els diners, els béns materials o el el consum. En aquest sentit, el downshifting s’erigeix en una reacció contracultural davant l’actual model productivista i consumista del que Byung-Chul Han anomena la societat del rendiment. Els objectius principals de l’estudi fenomenològic són copsar en profunditat la gènesi i maduració de la idea del downshifting en els i les subjectes implicats, l’evolució del procés de transició i consolidació del nou estil de vida, i la comprensió exhaustiva tant de la seva lògica de funcionament intern, com de les estratègies adaptatives que duu a terme, com finalment del canvi de valors que proposa la cultura downshifter. / The following doctoral dissertation aims at conducting a phenomenological study on the social phenomenon of downshifting. The phenomenon consists on individual strategies based on reducing work time so as to rebalance the overall use of time and revalue and assign greater importance to leisure time. Reducing work time implies a correlated reduction of received income, which is accepted by the downshifting individual, as well as a loss of purchasing and consumption power, perceived as less preferred than the gain in personal, freely used time. The assumption of the downshifting culture is that quality of life stems from controlling one’s own time, having relationships in one’s close surroundings and engaging in self-fulfillment activities, rather than from money, material goods or consumption. In this sense, downshifting becomes a countercultural reaction to the current productivist, consumerist model described by Byung-Chul Han as the achievement society. The main goals of this phenomenological study are: to capture in depth the genesis and maturation of the notion of downshifting in those individuals involved; the evolution of the transition and consolidation stages of the newly acquired lifestyle; a comprehensive understanding of both its internal mode of functioning and of the adaptive strategies put in place; and, finally, the change in values that the downshifting culture proposes.

Esta tesis, titulada “Entre el olvido y la desmemoria: Fuentes de la Psicología Social Crítica en América Latina”, es un recorrido analítico por diversas aportaciones críticas a la Psicología y a la Psicología Social Latinoamericana. Estas aportaciones se inscriben en una tradición que nace con la modernidad misma y a la que suele llamársele Pensamiento Crítico. De tal manera que esa tradición es el contexto simbólico en el cual se asientan las aportaciones teóricas y prácticas de una pléyade de Psicólogos y Psicólogos Sociales que dejaron una huella indiscutiblemente significativa en la historia de la disciplina en América Latina. Esto, sobre todo, en relación con la necesidad de construcción de una Psicología, opuesta, por una parte, a las teorías y métodos de naturaleza ahistórica de las Psicologías dominantes, y por otra, a un poder generalmente autoritario y rapaz que mantiene a grandes masas de la población latinoamericana en condiciones de vida humanamente inaceptables. La Psicología, construida desde los grandes centros de poder-saber, cumpliendo con el encargo social asignado por el sistema, se ha constituido como un dispositivo naturalizador de la dominación y de las desigualdades sociales del capitalismo moderno, un dispositivo de alienación y enajenación al servicio del poder. El objetivo de este trabajo es reconstruir, mediante su análisis, el valor de una serie de aportaciones desarrolladas en América Latina por una Psicología Crítica opuesta a ese encargo social y que ha pugnado históricamente por construirse a sí misma como dispositivo de liberación y emancipación social. Finalmente, este trabajo busca rescatar una parte de la historia de la Psicología Social en América Latina que, voluntaria o involuntariamente, ha caído en el olvido o en la desmemoria. / This thesis entitled "Between oblivion and forgetfulness: Sources of Critical Social Psychology in Latin America" is an analytical course of several critical contributions to Psychology and Latin America Social Psychology. These contributions are part of a tradition born with modernity itself and which is often called critical thinking. So this tradition is the symbolic context in which, the theoretical and practical proposals of Psychologists and social psychologists that left an unquestionably significant mark on the history of the discipline in Latin America, are settle. This, above all, in relation to the need for construction of an opposite Psychology, in one part, to the theories and methods of ahistorical nature of the dominant psychologies, and by the other part, to a generally authoritarian and predatory power that holds large masses of Latin America in humanly unacceptable living conditions. Psychology built from the great centers of power-knowledge, fulfilling the social mission assigned by the system, has been established as a naturalizing device of domination and social inequalities of modern capitalism, a device of alienation and estrangement in the service of power. The aim of this work is to reconstruct, through its analysis, the value of a series of contributions developed in Latin America by an Critical psychology opposite to that social assignment from the power and has historically strived to build itself as a device of liberation and social emancipation. Finally, this work seeks to rescue a part of the history of social psychology in Latin America who, voluntarily or involuntarily, has been fallen in forgotten or forgetfulness.

La present tesi doctoral planteja una aproximació analítica a la multiplicitat de relacions amb la llengua que han tingut –i tenen– les persones que van venir a Catalunya durant el procés migratori que va tenir lloc la segona meitat del el segle XX i com aquesta relació s’ha transmès de diferents maneres als seus fills i filles nascuts al Principat. Tanmateix, no es tracta d’observar els nivells de competència lingüística de les persones d’origen castellanoparlant, sinó posar de manifest la complexitat de la realitat lingüística de Catalunya i la importància del fet generacional en les diferents aproximacions que aquestes persones van mantenir i mantenen amb la llengua catalana. No es pot perdre de vista que el fet lingüístic s’insereix en un món complex, el de la configuració d’un marc de relacions entre els nouvinguts i el territori d’arribada. Un marc on cal tenir sempre present el context històric i polític on s’esdevenen les migracions, l’espai i el temps dels processos de resocialització i les condicions de possibilitat que envolten les trajectòries vitals. Aquest és el punt de partida d’aquesta tesi, la necessitat d’acostar-se a l’estudi dels usos lingüístics mitjançant la memòria i la història. En la mesura que l’eix principal d’anàlisi és la relació amb la llengua construïda per les persones castellanoparlants d’origen, aquest treball recull les vivències, les presències i les absències tant dels individus arribats a Catalunya fugint de la precarietat i la repressió, com d’aquells integrants de la generació posterior nascuts a Catalunya. És a dir, com les persones que tenen la llengua castellana com a llengua primera se situen en aquest context de coincidència de dues llengües, el català i el castellà. En definitiva, aquesta tesi s’enfoca des d’una lògica longitudinal perquè pren com a punt de partida un dels fenòmens més significatius d’aquest país, la immigració. Una immigració que amb el pas dels anys s’acaba conformant com un dels ingredients essencials de la ‘barreja’ que caracteritza Catalunya. La primera part del recorregut històric proposat és el del viatge dels ‘pioners’. L’anàlisi de la relació amb la llengua per part de la població d’origen castellanoparlant s’inicia amb les persones que van venir a Catalunya durant el procés migratori de la segona part del segle XX. Analitzar el “miracle” de la integració lingüística en plena repressió lingüística del franquisme permet veure la relació entre llengua i immigració sota un altre prisma. Sota una mirada que ajuda a entendre la realitat actual de la situació lingüística a Catalunya. Una mirada que va més enllà de la visió maniquea en què la llengua divideix el país entre immigrants i no immigrants. Es tracta de comprendre com els “altres catalans” van viure aquest procés d’arribada a un país amb una llengua i una cultura pròpies, però que són amagades pel règim dictatorial que governa l’Estat espanyol. En la segona part del recorregut, s’hi afegeixen els fills i filles d’aquests ‘pioners’. Aquests conformen una generació que viu la transició del franquisme a la democràcia. És en aquest nou marc i context que s’aborden les trajectòries lingüístiques d’aquesta generació que ara té entre 35 i 55 anys. Com en el cas dels seus pares, la tesi indaga sobre les condicions que afavoreixen i/o possibiliten unes determinades actituds i disposicions respecte de la llengua i la conseqüent, o no, incorporació del català com a llengua d’ús i de comunicació. Qui o què explica en aquesta generació les diferents trajectòries d’incorporació del català com a llengua d’us? Un seguit de qüestions que aquesta tesi resol mitjançant l’observació, la contrastació empírica i l’anàlisi d’unes generacions protagonistes d’aquesta història. / This thesis contemplates an analytical approach to the array of relations with the language that had –and still has– the people who came to Catalonia during the migration that took place the second half of the 20th century, and the way this relation was passed on in different ways to theirs sons and daughters, born in the Principality. Nonetheless, it does not intend to analyse the different levels of linguistic competence of the Spanish speaking persons, it means to show the complexity of the linguistic reality in Catalonia and the signification of the generational fact in the different approaches that these people took and take regarding the Catalan language. It cannot be forgotten that the fact that the linguistic fact is part of a complex world, that of the configuration of a relationships frame among the newcomers and the place of arrival. A frame where one has to always keep in mind the historical an political context in which migrations take place, the time and place of the resocialization processes and the conditions of possibility surrounding the life paths. This is the starting point of this thesis, the need to take an interest to the study of the linguistic use, through memory and history. The main analysis axis is the relation with the Catalan language built by the Spanish speaking descent people, so this work collects the life lessons, the presences and absences both from the individuals that arrived Catalonia fleeing from scarcity and repression, and from those integrated in the next generation, already born in Catalonia. That is, the way in which people with the Spanish language as main language is set in this context of cohabitation of two languages, Catalan and Spanish. In the end, this thesis is focused in a longitudinal point of view because it takes as a starting point one of the most meaningful of this country, immigration. An immigration that, as years passed by, ended up comprising one of the essential ingredient that make up the ‘mixture’ that typifies Catalonia. The first part of the proposed historical tour is that of the voyage of the ‘pioneers’. The analysis of the relation with the Catalan language by the Spanish speaking population begins with all those persons that came to Catalonia during the migratory process in the second half of the 20th century. An analysis the “miracle” of the linguistic integration in the middle of the linguistic repression committed by the Franco regime allows us to see from another perspective the relation between language and immigration. In a way, that helps us to understand the current linguistic reality in Catalonia. In a sense that goes beyond the Manichean way in which language divides the country between immigrants and non-immigrants. To understand how the “other Catalans” lived the arrival process to a country with its own language and culture, hidden by the dictatorial regime that ruled the Spanish state. In the second part of the tour, the sons and daughters of these ‘pioneers’ are included. They make up a generation that saw the transition from the Franco regime to the democracy. It is in this new frame and context in which the linguistic life trajectory of this generation that nowadays is between 35 and 55 years old is presented. As in the case of their parents, the thesis enquires into the conditions that helped and/or enabled certain attitudes and dispositions in relation with the language and the resulting, or not, incorporation of Catalan as use and communication language. Who or what explains the different incorporation trajectories of Catalan as a main language in this generation? An ensemble of questions that this thesis solves through observation, empiric confirmation, and the analysis of protagonist generations of this history.

L'actual conflicte armat intern a Colòmbia, presenta una especial singularitat; es desenvolupa dins d'un Estat de dret, sota un règim de democràcia i en la qual els nivells de creixement econòmic no es semblen veure afectats. En aquest context sorgeix l'any 2002, el desmantellament i la desarticulació d'algunes Organitzacions Armades Il·legals, donant inici a un ambiciós programa de Desarmament, Desmobilització i Reintegració (DDR); passant a la vida civil al voltant d'uns 50.000 combatents. Sobre aquest escenari proposem com a objectiu general (OG) de recerca; indagar en les trajectòries de vida dels excombatents, tenint com a guia el concepte d'ideal. Descrivint des de la subjectivitat dels excombatents el recorregut de l'ideal en tres temps: abans, durant i després del pas pel grup armat il·legal, determinant les possibles implicacions que té en la reintegració a la vida civil la identificació (o no) amb l'ideal polític-ideològic del grup al que cada desmobilitzat va pertànyer. Prenent com a referència el cos; com a lloc de representació i instrument de realització de l'ideal, identificant les possibles implicacions que pugui tenir per al subjecte. Per a això, proposem un abordatge metodològic descriptiu i triem l'entrevista semi-estructurada en profunditat com a eina per a la indagació i comprensió de les realitats subjectives dels excombatents, respecte a les seves pròpies experiències i situacions viscudes com participis del conflicte armat. Seleccionant com a mostra a vint (20) excombatents majors de 18 anys, que han pertangut a alguna Organització Armada Il·legal i als qui es van desmobilitzar de manera individual o col·lectiva a partir de l'any 2002. Excombatents que en el moment de l'entrevista estan participant als programes de Desarmament, Desmobilització i Reintegració (DDR) i els qui provenen de diferents zones geogràfiques del país (14 zones), que per circumstàncies relacionades directament a la reubicació al moment de la desmobilització, tenen el seu actual domicili a la ciutat de Bogotà. En quant als resultats, aquest treball aporta elements de referència des dels recorreguts de vida a partir d'una mirada micro dins dels programes de “DDR”, rescatant del conjunt de subjectivitats abordades aquells factors que ajuden a una millor reintegració a la vida civil, oferint nous abordatges de recerca, així com per afavorint l'engegada de propers programes de “DDR” cap al futur; destacant que la recomposició dels llaços familiars, l'accés a l'educació, l'obtenció d'una feina, la participació dins del sistema polític democràtic i l'acompanyament psicològic individual proporcionen ancoratges d'identificació per al subjecte. D'altra banda, evidenciem el pes que té per a la reintegració a la vida civil, la vigència del conflicte armat. La no finalització d'aquest, comporta enormes dificultats a l'hora d'establir relacions interpersonals, en quedar al descobert la història passada de l'excombatent, generant por i rebuig en els altres civils, obligant a silenciar aquest passat com a estratègia d'adaptació i dificultant en gran manera la reintegració. / El actual conflicto armado interno en Colombia, presenta una especial singularidad: se desarrolla dentro de un Estado de derecho, bajo un régimen de democracia y en la que los niveles de crecimiento económico no parecen verse afectados. En este contexto surge en el año 2002, el desmonte y la desarticulación de algunas Organizaciones Armadas Ilegales, dando inicio a un ambicioso programa de Desarme, Desmovilización y Reintegración (DDR); pasando a la vida civil alrededor de unos 50.000 combatientes. Sobre este escenario propongo como objetivo general (OG) de investigación; indagar en las trayectorias de vida de los excombatientes, teniendo como guía el concepto de ideal. Me propongo describir desde la subjetividad de los excombatientes el recorrido del ideal en tres tiempos: antes, durante y después del paso por el grupo armado ilegal, determinando las posibles implicaciones que tiene en la reintegración a la vida civil la identificación (o no) con el ideal político-ideológico del grupo al que cada desmovilizado perteneció y tomando como referencia el cuerpo, como lugar de representación e instrumento de realización del ideal, identificando las posibles implicaciones que pueda tener para el sujeto. Para ello, propongo un abordaje metodológico descriptivo, eligiendo la entrevista semi-estructurada en profundidad como herramienta para indagar y comprender las realidades subjetivas de los excombatientes, respecto a sus propias experiencias y situaciones vividas como participes del conflicto armado. Selecciono como muestra a veinte (20) excombatientes mayores de 18 años, que han pertenecido a alguna Organización Armada Ilegal y quienes se desmovilizaron de manera individual o colectiva a partir del año 2002. Excombatientes que en el momento de la entrevista están participando en los programas de Desarme, Desmovilización y Reintegración (DDR) y quienes provienen de diferentes zonas geográficas del país (14 zonas), que por circunstancias relacionadas directamente a la reubicación en el momento de la desmovilización, tienen su actual domicilio en la ciudad de Bogotá. En cuanto a los resultados, este trabajo aporta elementos de referencia desde los recorridos de vida a partir de una mirada micro dentro de los programas de DDR, rescatando del conjunto de subjetividades abordadas aquellos factores que ayudan a una mejor reintegración a la vida civil, ofreciendo nuevos abordajes de investigación, así como para la puesta en marcha de próximos programas de DDR hacia el futuro; destacando que la recomposición de los lazos familiares, el acceso a la educación, la obtención de un empleo, la participación dentro del sistema político democrático y el acompañamiento psicológico individual proporcionan anclajes de identificación para el sujeto. Por otro lado, queda en evidencia el peso que tiene para la reintegración a la vida civil, la vigencia del conflicto armado. La no finalización de éste conlleva enormes dificultades a la hora de establecer relaciones interpersonales, al quedar al descubierto la historia pasada del excombatiente, generando miedo y rechazo en los otros civiles, obligando a tener que silenciar este pasado como estrategia de adaptación y dificultando en gran medida la reintegración. / The ongoing internal armed conflict in Colombia has a unique characteristic: It develops under a rule of law, under a democratic regime in which the levels of economic growth doesn't seem to be affected. In this context, in the year 2002 emerges the dismantling of some illegal armed organizations, kicking off an ambitious program of Disarmament, Demobilization and Reintegration (DDR); bringing back to civil society over 50 000 combatants. With this background we propose as a general objective (GO); to inquire into the life paths of ex-combatants, guided by the psychoanalytic concept of ideal. We want to describe from the subjectivity of ex-combatants in the course of the ideal three times: before, during and after the experience in the illegal armed group, determining the possible implications for reintegration into a civilian life of the identification (or not) with the political-ideological ideal of the group to which each demobilized belonged. We will take the body as a reference, a place of representation and an instrument for the realization of the ideal. We want to identify possible implications it may have for the ex-combatants. To this end, we propose a descriptive methodological approach and we chose the semi-structured in-depth interview as a tool for inquiry and understanding of the subjective realities of ex-combatants, about their own experiences and situations lived as participants of the armed conflict. Selecting as sample twenty (20) ex-combatants over 18 years, which have belonged to any illegal armed organization and who have demobilized individually or collectively since 2002. These ex-combatants were participating in the Disarmament, Demobilization and Reintegration programs (DDR) at the time of the interview. They also come from different areas of the country (14 zones) but they now have their current address in Bogotá city. As for the results, this study provides benchmarks direct from the subjective look of ex-combatants, a micro view within programs "DDR". It identifies those factors that help to a better reintegration into civilian life, offering new approaches for future research and contributing to the implementation of future programs of "DDR" in the future. It highlights that the recomposition of family ties, the access to an education, getting a job, the participation in the democratic political system and an individual psychological support, provide an important identification for the subject. We show the effects of the armed conflict still being on the reintegration into civilian life.. A not concluded armed conflict entails enormous difficulties for establishing relationships, because the past history of the ex-combatant is there for everyone, generating fear and rejection in other civilians, forcing the individual to silence this past as an adaptation strategy and difficulting reintegration.

Esta tesis presenta las posibilidades y los límites en el uso de la cámara fotográfica y fílmica en la investigación e intervención social. Se enfoca en el surgimiento de la cámara e imagen fotográfica y sus implicaciones en el contexto de la ciencia positiva, como instrumento de aprehensión de la realidad, materializando las pretensiones de objetividad y neutralidad en la investigación. Por otro lado, se presentan otras prácticas y modalidades de investigación con cámara fotográfica y de vídeo que cuestionan el enfoque representativo y documentalista en el campo de lo audiovisual, más cercanas a perspectivas reflexivas, participativas y deconstructivas en la investigación social. El trabajo se hizo a base de la revisión y análisis de literatura en el campo de la investigación audiovisual etnográfica, así como la documentación fílmica de una movilización comunitaria, La Fiesta del Límber, en el contexto de rescate de terrenos, en Ceiba y Naguabo, Puerto Rico, y que se puede acceder a través de la página http://youtu.be/Vgy2SAb1UIY. Desde estas dos instancias, se reflexiona sobre la autoría textual, la representación de los sujetos, la colaboración investigativa, así como lo que implica desplazarse, investigar e intervenir con cámara en proyectos psicosociales. Finalmente, se presentan las aportaciones de la investigación con cámaras para la práctica psicosocial. / This thesis aims to present the possibilities and limits on the use of the camera and the images in research and social intervention, both as a research tool and a format to communicate the research experience with others. It focuses on the emergence of camera and photographic image and its implications in the context of positivist science, as an ally to the interests of the apprehension of reality and an instrument connected to the aims of objectivity and neutrality in social research. Subsequently, we explore other research practices and modalities with video camera that question the representative and documentary approach in the field of audiovisual, closer to reflective, participatory and deconstructive perspectives in social research. The study was based on revision and analysis of literature in the field of audiovisual ethnographic research and a filmic documentation, La Fiesta del Límber, about community mobilization in the context of land rescues in Ceiba and Naguabo, Puerto Rico, which can be accessed at http://youtu.be/Vgy2SAb1UIY. From these two instances, we reflect on the textual authorship, representations we make in our texts, research collaboration, as well as what it implies to move, investigate and intervene with camera in psychosocial projects. Finally, we present the contributions of camera research for psychosocial practices.

Aquesta tesi tracta sobre l’anàlisi de discursos publicats a la premsa en relació amb l’elaboració de lleis de política lingüística a Catalunya. S’analitzen editorials publicats en el període comprès entre l’aprovació de la Llei de Normalització (abril de 1983) i la Sentència dictada pel Tribunal Constitucional al juny de 2010. El principal objectiu del treball és observar la legitimitat atribuïda a les llengües catalana i castellana en el context d’elaboració de lleis lingüístiques. L’anàlisi dels textos es realitza des del punt de vista de les estratègies d’argumentació i els raonaments utilitzats a les línies editorials dels diaris, observant també les relacions entre els continguts i les possibles variacions en els discursos al llarg del període. S’analitzen textos editorials publicats per diaris d’informació general, editats a Catalunya (La Vanguardia, El Periódico i l’Avui) i de difusió estatal (El País, El Mundo i l’ABC). El corpus d’anàlisi està format per una seixantena d’editorials publicats per aquests diaris coincidint amb diversos esdeveniments: l’aprovació de la Llei de Normalització l’any 1983, el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern de l’Estat uns mesos després i la posterior Sentència del Tribunal Constitucional (1986), la Sentència del Tribunal Constitucional sobre el model educatiu català dictada l’any 1994, el procés d’elaboració de la Llei de Política Lingüística produït al llarg de l’any 1997, la tramitació de l’Estatut al Congrés dels Diputats (començament de 2006) i la Sentència sobre l’Estatut dictada pel Tribunal Constitucional a l’any 2010. Com a hipòtesi de treball es parteix de les següents idees: un predomini en aquesta premsa d’una deslegitimació de la legislació lingüística orientada a estendre el català, una naturalització de les lleis estatals i la instauració del consens com a idea legitimadora de les polítiques lingüístiques a Catalunya. L’objectiu en l’anàlisi dels textos és observar la legitimitat atribuïda a les llengües catalana i castellana a les línies editorials dels diaris en relació amb l’elaboració i implementació de lleis lingüístiques a Catalunya. En aquest treball la noció de legitimitat fa referència al reconeixement d’un estat de coses. Com a reconeixement, és un fet social i pot aparèixer als discursos de manera implícita o explícita. La legitimitat implícita es correspondria amb aquella realitat donada per descomptada, que es considera com a forma normal, amb el reconeixement tàcit d’un ordre o la manca de reconeixement de la seva arbitrarietat. Aquesta realitat implícita comportaria un cert nivell de naturalització en el sentit de concepció de la realitat que obvia els processos socials que contribueixen a la seva construcció, reproducció o canvi. Més enllà d’allò pressuposat, donat per descomptat o no conscient, la legitimitat pot prendre diverses formes d’expressió. Una idea o una norma es pot invocar com a recurs en l’argumentació per donar suport a altres idees, sense ser justificada en sí mateixa. Un alt nivell de legitimitat pot ser traduït en allò que es considera normal, de sentit comú, lògic o evident. També es pot apel·lar a la forma “normal” a través de l’abús o la mancança, nocions amb les quals la norma o allò considerat com a normal, malgrat no ser del tot evident, encara funciona com a criteri de valoració sobre la realitat. La legitimitat pot prendre diferents formes d’expressió, aparèixer de forma implícita o explícita, o amb diversos graus d’elaboració discursiva. Però, tal com s’entén i com és observada en aquest treball, fa referència a allò que els autors dels discursos afirmen sobre com són i com haurien de ser les coses. / This thesis is about the analysis of discourses published in the press regarding the development of laws on language policy in Catalonia. Editorials published in the period between the adoption of the “Llei de Normalització” (April 1983) and the Constitutional Court judgment (June 2010) are analyzed. The main aim of the work is to observe the legitimacy given to Catalan and Spanish languages in the context of development of language laws. The analysis of the texts is done from the standpoint of the strategies of argumentation and reasoning used in the editorials of newspapers, noting also the relationships between the contents of the texts and the possible variations in discourses throughout the period. Editorial texts published by general information newspapers in Catalonia (La Vanguardia, El Periódico and Avui) and state circulation (El País, El Mundo and ABC) are analyzed. The corpus of analysis comprises around sixty editorials published by these newspapers at the time of some specific events: the adoption of the “Llei de Normalització” (1983), the action of unconstitutionality submitted by the State Government and the subsequent ruling of the Constitutional Court a few years later (1986), the Constitutional Court judgment on the Catalan education model dictated in 1994, the elaboration process of the “Llei de Política Lingüística” occurred during 1997, the approval process of “Statute of Autonomy” in the Spanish Congress (early 2006) and the verdict over the Statute handed down by the Constitutional Court in 2010. The working hypothesis is based on the following ideas: a predominance in this press of a delegitimization of the laws addressed to extending the Catalan language, a naturalization of state laws and the establishment of the consensus as legitimizing idea of language policies in Catalonia. The goal of the analysis is to see the legitimacy attributed to Catalan and Spanish languages in the press in relation to the preparation and implementation of language laws in Catalonia. In the present work, the notion of legitimacy refers to recognition of a state of things. As recognition, it is a social issue and can be either implicitly or explicitly projected. The implicit legitimacy would correspond to that reality given for granted, banal, which is considered as the normal behavior, through the tacit recognition of an order or the lack of recognition of its arbitrariness. This implicit reality entails a certain level of naturalization in the sense of a conception of reality which ignores social processes that contribute to its construction, reproduction or change. Beyond the presupposed, taken for granted or not conscious, legitimacy can take various forms of expression. An idea or a rule can be invoked as a resource in an argumentation to support other ideas without having been itself justified. A high level of legitimacy can be translated into what is considered normal, common-sense, logical or obvious. The “normal way” can also be invoked through the notion of abuse or deficiency, with which the rule, despite not being entirely customary, still works as assessment’s criterion of reality. Legitimacy can be expressed in a variety of forms, appear either implicitly or explicitly, or with different levels of development. Still, as understood and as observed in this study, the concept refers to what the authors say about how reality is and how it should be.