Although school counselors strive to address the needs of all students, children with learning disabilities are often overlooked (Bergin & Bergin, 2005; Dahir, 2004). Under federal requirements, all federally funded schools are required to provide services to students with disabilities. Further, the American School Counselor Association's (ASCA) model for school counseling programs stipulates that school counselors should ensure appropriate services are provided to all students (Milsom, 2002). Research has been completed regarding teachers' attitudes toward complying with the federal mandates (Bateman & Bateman, 2002; Rea & Davis-Dorsey, 2004). There is, however, considerably less information regarding school counselors' roles, and only minimal information on their attitudes and background experience regarding learning disabilities (Frye, 2005; Greene & Valesky, 1998; Milsom, 2002). School counselors from ASCA's southern region were asked to respond to the Attitudes Toward Learning Disabilities Instrument online survey. The findings of this study demonstrated that although school counselors overwhelmingly support ASCA's guidelines, few have the full credentials outlined by the ASCA model. A majority of the counselors in this study had little or no educational training and reported feeling unprepared to address educationally-based tasks such as developing classroom accommodations, or acting as a consultant to the school staff on learning disability issues. In contrast, one third of the participants in this study were certified teachers who reported feeling prepared and confident about all areas of academic and disability services. These results support the conclusions of previous research which indicated that counselor preparation and years of experience were found to be related to more positive attitudes toward inclusion (Greene & Valesky, 1998; Greer & Greer, 1995; Milsom, 2002; Milsom & Akos, 2003) Availability Unrestricted: Release the

La tesi "Geologia ambiental de la Depressió de la Selva" és un estudi aprofundint en el coneixement de les variables geològiques del territori que interaccionen amb l'activitat humana, agrupades segons si corresponen a l'obtenció de recursos o bé si representen riscos o impactes. La informació ha estat elaborada i analitzada utilitzant sistemes d'informació geogràfica (SIG), concretament el programa informàtic Arcview. La depressió tectònica de la Selva és una extensió plana rodejada de petits relleus elevats amb una àrea total de 568,8 km2 i que inclou dues conques hidrogràfiques (Onyar i Santa Coloma). S'integra en un sistema de zones enfonsades que formen part de la depressió prelitoral Catalana i que s'estenen des del nord-est de la fossa tectònica del Vallés fins a l'extrem sud de la serralada Transversal. El sòcol de la fosa i els massissos que l'envolten són constituïts per roques del Paleozoic, essencialment plutòniques i hipabissals i, en menor proporció metasediments afectats per metamorfisme de contacte sovint intens. La fossa pròpiament dita, és reblerta de sediments detrítics neogens i quaternaris aportats pels cursos fluviotorrencials provinents dels massissos que l'encerclen. Finalment, en els marges de la depressió es van produir importants manifestacions volcàniques, sobretot durant el Neogen, lligades a la tectònica distensiva.Pel que fa a l'ús com a roques industrials, tot i disposar de recursos per a ser utilitzats com a roques ornamentals i de construcció i sobretot com a àrids, cal destacar que és poca la superfície realment apta per a la seva explotació ja que hi ha moltes zones protegides o amb certes limitacions d'ús.En l'estudi dels recursos hídrics s'ha diferenciat entre superficials y subterranis. Destaca una zona humida on s'ha detectat una surgència termal desconeguda fins al moment (Prats de Sant Sebastià). S'han descrit i estudiat 5 aqüífers principals (Quaternari al·luvial, volcànic explosiu, Mio-pliocè, Granit alterat - Sauló, Paleozoic - Granits de la Selva) amb característiques químiques molt similars, destacant com a més mineralitzat el Paleozoic i com a nivells amb més punts contaminats per nitrogen el Quaternari al·luvial i Mio - Pliocè. A tota la zona hi ha nombroses fonts, algunes de caràcter termal relacionades amb l'aqüífer Paleozoic. Segons el balanç hídric hi ha un excedent de 318,15 Hm3 que correspon a la suma entre l'evapotranspiració real (entre 200,39 Hm3 - Turc i 299,82 Hm3 - Coutagne), fluxes subterranis a altres conques i possiblement al consum de diversos propietaris de pous no legalitzats.S'han definit i caracteritzat 4 zones com a recurs geocultural (zones amb un important caràcter divulgatiu, didàctic i/o científic que signifiquin una aposta per la seva utilització com a recurs): El volcà de la Crosa de Sant Dalmai, Estany de Sils i Riera de Vallcanera, Caldes de Malavella: aigües termals de Caldes, Volcà del camp dels ninots i els prats de Sant Sebastià i Santa Coloma de Farners: aigües termals i itinerari de morfologies granítiques.S'ha estudiat el risc d'inundació, el d'expansibitat d'argiles, el d'erosió, l'impacte de les activitats extractives, el de les activitats agrícoles i ramaderes i el d'abocaments de residus urbans i industrials. S'han valorat també riscos menys importants a la zona com són el risc sísmic i volcànic, el de moviments de vessant i l'impacte per esgotament de recursos geològics i canvis d'usos del sòl. El risc més important que afecta a la zona és el risc induït de l'impacte de les activitats agrícoles i ramaderes havent-se pogut comprovar mitjançant l'anàlisi utilitzat SIG que l'única zona sense evidències de contaminació nitrogenada a l'aigua subterrània és a la conca de la riera de Santa Coloma, coincidint amb les àrees on s'ha determinat menor excedent de nitrogen. / The aim of the thesis "Selva Basin Environmental Geology" is to delve in the knowledge of land geological variables that interact with human action. These variables are grouped into different categories depending on their being resources, risks or impacts. The information gathered has been treated using a Geographic Information System (GIS) program, which in our case has been Arcview by Esri. Selva Basin is a depression surrounded by small hills. It has a total area of 568.8 km2, and it comprises two different hydrographical basins (those of Onyar River and Santa Coloma). The Selva Basin is part of the Pre-Litoral Basin of Catalonia, which begins in the Vallès Fault Trench and continues to the southern part of the Transversal Mountain Range. The basement of the trench and the hills that surround it consist of Paleozoic rocks, especially of the plutonic and hypabyssal type and, in less proportion, of metasediments affected by contact metamorphism that sometimes may be of high degree. The trench is filled with Neogene and Quaternary debris sediments coming from the surrounding hills. Finally, important volcanic manifestations related to strain tectonics took place in the limits of the basin, especially during the late Neogene.As far as industrial rocks is concerned, many rocks apt to be exploited as ornamental rocks or as aggregates can be found. However the actual area where these activities can be developed is reduced because of they're being several protected, or at least use-restricted, areas.In the study of water resources, a difference between superficial and groundwater resources is made. A humid zone (Prats de Sant Sebastià) stands out from the rest of the study. There, a previously unknown thermal spring has been detected. Five main aquifers have been described (Alluvial Quaternary, Explosive Volcanic, Mio-Pliocene, Altered Granite (Palaeozoic regolith) and Selva granites). They have similar chemical characteristics. The Paleozoic aquifer shows a slightly higher mineralization whereas the Alluvial Quaternary and the Mio-Pliocene aquifers present a greater number of control points contaminated by Nitrogen. Many springs can be found all over the study area, some of them (of thermal origin) related to the Palaeozoic aquifer. According to the water balance, there is a 318.15 Hm3 surplus. This figure comes from the sum of actual evapotranspiration (between 200.39 Hm3 (Turc) and 299.82 Hm3 (Coutagen)), groundwater flows to other basins and (probably) consume due to the existence of several illegal wells.Four different zones have been defined as geo-cultural resources (that is: areas with an important informative, didactic and/or scientific character). These are: La Crosa de Sant Damai Volcano, Sils Pond and Vallcanera Brook, Camp dels Ninots Volcano and Prats de Sant Sebastià and (finally) the thermal water and granite morphologies itinerary of Santa Coloma de Farners. The risks of flooding, expansive soils and erosion have been studied. The impacts derived from the extractive, agricultural and stockbreeding activities together with those impacts derived from the dumping of urban and industrial wastes have been considered as well. Lesser risks of the area, such as seismic and volcanic risks, landslides, and impact coming from changes in the uses of soil or the depletion of geological resources have also been taken into account. The most important risk affecting the area is the risk induced by the impact which agricultural and stockbreeding activities have generated. Through a GIS based analysis of the situation, it has been proved that the single zone without evidences of groundwater contamination by Nitrogen is the Santa Coloma Basin, the place where the lower surplus of Nitrogen has been found.

La tesis aplica el pensamiento sistémico y la Evaluación Integrada (IA) al campo de la gestión costera. En particular, se analiza la contribución que el estudio de las percepciones aporta a los procesos de evaluación ambiental de los sistemas costeros, para mejorar las deficiencias de los métodos más convencionales caracterizados por su unidimensionalidad y dependencia del conocimiento disciplinar. Se han realizado tres estudios de caso relativos a la calidad de las playas en ambientes turísticos y a la erosión costera. El primer caso se ha desarrollado en la zona de la Costa Brava, al Nordeste España. El caso afronta la necesidad de incorporar la perspectiva del usuario a los métodos de evaluación de la calidad de la Playa. Se realizaron 600 cuestionarios a los usuarios de las playas y un conjunto de entrevistas en profundidad a actores locales. Los resultados muestran que los estudios de percepción pueden ser instrumentos muy útiles para los gestores costeros, aportando información sobre el perfil del usuario, sus preferencias y sus valoraciones sobre la calidad de las playas. En estos contextos los sistemas costeros deberían ser gestionados adaptándose a las particularidades ambientales de cada playa y a la diversidad de sus usuarios, evitando prácticas de homogeneización. El segundo caso trata el problema de la erosión costera. El estudio se localiza en Sitges (Cataluña, España) donde se analiza un conflicto social surgido a principios del 2000 como reacción a una propuesta de intervención para frenar la erosión existente. La investigación explora los elementos que dificultan dar respuestas integradas a la erosión costera a partir de un estudio de percepción basado en entrevistas en profundidad. La complejidad e incertidumbre ligadas a los propios procesos erosivos, las características de los marcos de evaluación existentes y el contexto institucional en el campo de la protección costera en España son algunos de las cuestiones analizadas. El estudio muestra como el conocimiento técnico no es suficiente para encontrar soluciones coherentes i sólidas con el contexto local y las necesidades sociales y constata la necesidad de incorporar enfoques más participativos. Finalmente, el tercer caso se desarrolló en el Lido de Séte (Francia) y explora los beneficios de aplicar un Análisis Multicriterio Participativo (AMP) para evaluar estrategias de gestión de la erosión costera. Los resultados muestran que las alternativas más adaptativas como el retroceso controlado de la línea de costa y la recuperación de la dinámica natural son socialmente más aceptados, en el caso de estudio, que alternativas más rígidas basadas en enfoques ingenieriles. El enfoque utilizado contribuye a representar la multidimensionalidad de la costa, integra diferentes perspectivas, facilita el intercambio de conocimiento y permite el tratamiento de la incertidumbre. La disertación concluye ofreciendo una propuesta metodológica para incorporar la dimensión social en la evaluación integrada de sistemas costeros. / The present dissertation applies complex system thinking and Integrated Assessment (IA) to the field of coastal management. It emphasises the social perspective and analyses the added value of integrating public perceptions into the processes of assessing coastal socio-ecological systems. It argues that the Integrated Assessment of coastal systems requires moving away from one-dimensional evaluation methods and to develop innovative assessment approaches capable to understand coasts in as highly complex, multidimensional dynamic systems and explicitly acknowledge their inherent degree of uncertainty. Three case studies have been carried out regarding the assessment of beach quality and coastal erosion. The first one was developed in the area of "Costa Brava", North-East Spain, a tourist hotspot. The case study addressed the lack of bottom-up approaches to assess beach quality. The methods, which were applied on six beaches, involved a survey of 600 beach-users and a set of in-depth interviews to local stakeholders. The results showed that public perception surveys can be useful tools for coastal managers. Coastal systems should be specifically managed in an adaptive fashion considering the particularities of each beach and avoiding homogenising practices. In this way, conservation strategies could be prioritised in natural environments with recognised natural values or with higher potential for ecological recovery. While in the other hand, 'hard' interventionist approaches oriented to enhance recreational beach uses could be pursued in those intensively used beaches, normally located along urban water fronts. The second case deals with coastal erosion. It was carried out in Sitges (Catalonia, Spain) and analyzed a conflict that arose at the beginning of the year 2000 as a reaction to a proposal for intervention to cope with coastal erosion. The research explored the elements that make it difficult to give integrated responses to coastal erosion. In this case, the research of public perception was based on in-depth interviews. Issues related to the very nature of the coastal systems - complexity and uncertainty of coastal erosion- were addressed. Furthermore, the work explored the drawbacks of the existing assessment approaches and the policy framework on coastal protection in Spain. The case study showed that the technical knowledge does not fit enough to find robust solutions that satisfy both social needs and technical requirements. The complexity of coastal erosion risks demands to move beyond the existing assessment frameworks where the role of the experts need to be reformulated. This process should open up the debate to other disciplines and knowledge which may bring more adaptive alternatives more in coherence with natural dynamics of coastal systems. The third case was carried out in the Lido of Séte (France) and explored the suitability of applying participatory MultiCriteria Analysis (MCA) to assess different strategies to cope with coastal erosion risks. The methods used involved the Social Multicriteria Evaluation tool of Naiade combined with in-depths interviews and focus groups. Results showed that more adaptive alternatives such as "retreating the shoreline" were preferred by selected stakeholders to those corresponding to "protecting the shoreline" and the Business as Usual proposals traditionally put forward by experts and policy makers on these matters. Participative MCA contributed to represent coastal multidimensionality, elicit and integrate different views and preferences, facilitated knowledge exchange, and allowed highlighting existing uncertainties. The dissertation concludes by drawing a methodological proposal on how to bring social perspective into the assessment of coastal systems. A 3-step procedure is put forward which includes the following: i) a baseline analysis of the values and perceptions of the society under study; ii) institutional analysis and maping out the stakeholders' relationships in order to identify barriers and opportunities to implementing integrated strategies and, iii) a public participation within the assessment process. We argue that all this in-depth knowledge on the functioning of the social system needs to be combined with an in-depth understanding of the dynamics of the ecological system under consideration.

El transport i comerç de residus perillosos, la degradació de la capa d'ozó i el comerç d'espècies en perill d'extinció són tres problemes ambientals de primera magnitud en l'arena internacional. Per fer front a aquestes problemàtiques s'han desenvolupat tres dels règims ambientals internacionals més importants i en ple vigor que són estudiats en detall en aquest treball.Les tres problemàtiques analitzades tenen en comú aspectes interessants per l'estudi de les relacions internacionals: la causa del problema està vinculada amb aspectes econòmics, destacant-ne un comerç Nord/Sud, on les diferències entre els dos hemisferis justifiquen el principal volum de comerç; en segon lloc, s'han desenvolupat mecanismes complexes de protecció ambiental a nivell internacional que inclouen mecanismes comercials, fet que implica que part de les respostes que es proposen per combatre el problema siguin contradictòries amb altres polítiques econòmiques internacionals; i, finalment, tots tres casos també presenten un important delicte, sent el tercer comerç il·legal més important del món després de drogues i armes.Els objectius d'aquest treball són analitzar cadascun dels problemes als que s'enfronta la comunitat internacional, la resposta que aquesta ha donat en cadascun dels casos i fer una anàlisi comparativa dels tres règims. Seguint aquests objectius, la tesi s'estructura també en tres blocs:En el bloc I s'estudia cadascun dels problemes plantejats: com es produeixen, l'evolució de les problemàtiques, les seves causes i conseqüències, les zones geogràfiques i els agents implicats.En el bloc II s'analitzen els règims internacionals que han de donar resposta a cadascuna d'aquestes problemàtiques. Així, a partir de les convencions de referència (CITES-comerç d'espècies; Basilea- transport de residus; Protocol de Montreal- degradació de la capa d'ozó) s'estudien els precedents de la convenció, la convenció de referència pròpiament i l'evolució del règim. Es posa especial èmfasi en l'anàlisi dels actors i els processos de negociacions en la formació de la normativa que regula les diferents activitats. De cadascun dels règims s'assenyalen els seus punts forts i punts febles, els reptes de futur, el rol dels actors i la seva eficàcia.Finalment, en el bloc III, tenint en compte les similituds i diferències dels casos d'estudi, es fa una anàlisi comparativa dels tres règims on destaquen aspectes com: el vincle entre economia i medi ambient; els mecanismes de governança ambiental (actors i eficàcia dels règims) i els reptes presents i futurs, especialment plantejant el debat sobre el delicte ambiental internacional i els mecanismes de protecció i cooperació ambiental.L'anàlisi es complementa amb un extens i inèdit treball de recopilació d'informació que es recull als annexes. Destaca el recull de casos de transport de residus i l'agrupació dels diferents espais i figures de protecció d'hàbitats. També es poden consultar als annexes l'evolució de les diferents convencions de referència dels temes estudiats, el seu estatus de ratificació i l'evolució cronològica. / El transporte y comercio de residuos peligrosos, la degradación de la capa de ozono y el comercio de especies en peligro de extinción son tres problemas ambientales de primera magnitud en la arena internacional. Para afrontar estas problemáticas se han desarrollado tres de los regímenes ambientales internacionales más importantes y que están en pleno vigor que son estudiados al detalle en este trabajo.Las tres problemáticas analizadas tienen en común aspectos interesantes para el estudio de les relaciones internacionales: la causa del problema está vinculada a aspectos económicos, destacándose un comercio Norte/Sur, donde las diferencias entre los dos hemisferios justifican el principal volumen de comercio; segundo, se han desarrollado mecanismos complejos de protección ambiental a nivel internacional que incluyen mecanismos comerciales, hecho que implica que parte de las respuestas que se proponen para combatir el problema sean contradictorias con otras políticas económicas internacionales; y, finalmente, los tres casos también presentan un importante delito, siendo este el tercer comercio ilegal más importante del mundo después de drogas y armas.Los objetivos de este trabajo son analizar cada uno de los problemas a los que se enfrenta la comunidad internacional, la respuesta que esta ha dado a cada uno de los casos y hacer un análisis comparativo de los tres regímenes. Siguiendo estos objetivos, la tesis se estructura también en tres bloques:En el bloque I se estudia cada uno de los problemas planteados: como se producen, la evolución de las problemáticas, sus causas y consecuencias, las zonas geográficas y los agentes implicados.En el bloque II se analizan los regímenes internacionales que han de dar respuesta a cada una de estas problemáticas. Así, a partir de las convenciones de referencia (CITES-comercio de especies; Basilea- transporte de residuos; Protocolo de Montreal- degradación de la capa de ozono) se estudian los precedentes de la convenció, la convenció de referencia propiamente y la evolución del régimen. Se pone especial énfasis en el análisis de los actores y los procesos de negociaciones en la formación de la normativa que regula las diferentes actividades. De cada uno de los regímenes se subrayan sus puntos fuertes y puntos débiles, los retos de futuro, el rol de los actores y su eficacia.Finalmente, en el bloque III, teniendo en cuenta las semejanzas y diferencias de los casos de estudio, se realiza un análisis comparativo de los tres regímenes, donde destacan aspectos como: el vínculo entre economía y medio ambiente; los mecanismos de governanza ambiental (actores y eficacia de los regímenes) y los retos presentes y futuros, especialmente planteando el debate sobre el delito ambiental internacional y los mecanismos de protección y cooperación ambiental.El análisis se complementa con un extenso e inédito trabajo de recopilación de información que se recoge en los anexos. Destaca la recopilación de casos de transporte de residuos y la agrupación de los diferentes espacios y figuras de protección de hábitats. También se pueden consultar en los anexos la evolución de las diferentes convenciones de referencia de los temas estudiados, su estatus de ratificación y la evolución cronológica. / Trade in hazardous wastes, ozone layer depletion and international trade in endangered species are three first page environmental problems within international arena. To combat these problems has been created three of the most important and in function international environmental regimes, which are studied deeply in this work.These three analyzed problems have interesting aspects in common for the study of international relations: the cause of the problem is related to economic aspects, specially North/South trade, the differences between both hemispheres justify the main volume of trade; Second, complex mechanisms of environmental protection have been created internationally, which includes commercial mechanisms, that means that most of the answers to combat these problems are in contradiction with other international economic policies; finally, theses three cases present an important offence, which is the third illegal trade world most important after drugs and weapons.The objectives of this work are: analyze the different problems that international community has to face, the answers that this international community has given in each case, and make a comparative analysis of these three regimes. Following these objectives, the thesis is structured in three parts:Part I.- study of each problems proposed: how they are produced, problem evolution, causes and consequences, geographical zones and actors implied.Part II.- analysis of international regimes that must respond to each of these problems. Based on the reference convention (CITES-trade of endangered species; Basel- trade of hazardous wastes; Montreal Protocol - depletion of ozone layer) we study the precedents of the conventions, this reference convention and the evolution of regimes. We make special emphasis on the analysis of actors, and the negotiation process in the creation of rules related to these different activities. We underline the best parts and which could be improved, future questions, actors' role and efficacy of regimes.Part III.- take into account the similarities and differences of the studied cases, we analyse comparatively these three regimes: links between environment and economy, environmental governance mechanisms (actors and environmental efficiency) and future questions, specially the environmental crime and environmental protection and cooperation mechanisms.The analysis ends with a wide and unprecedent work of gathering information attached on annexes. We can underline the hazardous waste trade cases and the habitats protection figures. We can also find in annexes the evolution of different reference conventions, their ratification status and a chronology.

No description available.

El estudio de los niveles y composición del material particulado atmosférico (PM) medido simultáneamente en diferentes ambientes a escala regional se llevó a cabo en la cuenca del Mediterráneo Occidental con el fin de entender las fuentes y patrones de transformación y transporte de aerosoles en esta zona. Para esto, la medida de niveles y caracterización química de PM10, PM2.5 y PM1 se llevó a cabo en tres estaciones de monitoreo: Montsec (MSC, fondo continental, 1570 msnm), Montseny (MSY, fondo regional, 720 msnm) y Barcelona (BCN, fondo urbano, 68 msnm). Además, se midieron niveles de número de partículas (N) y carbono negro (BC) en BCN. Durante el invierno, la frecuente estabilidad atmosférica induce el estancamiento de masas de aire produciendo importantes episodios de contaminación en BCN. Sin embargo, MSY y, más frecuentemente MSC, quedan aislados de la contaminación regional. En determinados escenarios, el desarrollo de la capa límite y las brisas resultan en el transporte de masas de aire contaminadas a zonas rurales, aumentando notablemente los niveles de PM en función de la altitud y la distancia a las zonas fuente. Durante el verano, la circulación de brisas favorece la dispersión, mezcla y envejecimiento de contaminantes a escala regional y la reducción de las diferencias entre BCN, MSY y MSC. Se midieron niveles similares de algunos componentes (materia orgánica, sulfato) a escala regional. Los niveles de materia mineral aumentan en verano por una resuspensión favorecida y una mayor frecuencia de intrusiones africanas, más significativamente en el MSC, dado su impacto en altura. La mayor contribución al PM10 en BCN se debe principalmente al tráfico (50% del PM10), resultante de las emisiones del tráfico primarias, nitrato y aerosoles secundarios envejecidos. La materia mineral se origina por resuspensión del polvo de carretera por vehículos pero también resuspensión por viento y obras. La contribución regional en BCN (25%) es principalmente materia mineral, nitrato y sulfato amónico. La variabilidad horaria de los diferentes parámetros de medida de aerosoles en BCN (N, BC, PM10, PM2.5 y PM1) está muy marcada por emisiones de tráfico y meteorología (especialmente brisas). Sin embargo, algunos parámetros no se rigen solamente por emisiones directas del tráfico, como PM2.5-10 (resuspensión) y N (emisiones de partículas ultrafinas y procesos de nucleación fotoquímica). La influencia de las emisiones del tráfico en los niveles de partículas finas en BCN se refleja en los niveles anuales de PM1, que aumentan de 2003 a 2007 relacionados con un aumento progresivo del tráfico y la flota diesel en BCN. Sin embargo se observó una tendencia decreciente en las fracciones gruesas en BCN y MSY, que se atribuye a la meteorología y a cambios en emisiones industriales. El estudio simultáneo de diferentes parámetros ha mostrado que el control de PM1 (modos de nucleación y acumulación) y/o BC (procesos de combustión), y PM10, (combustión y aerosoles generados mecánicamente) puede ser una estrategia mejor que la combinación de PM2.5 y PM10 como estándares de medida de calidad del aire. La medida en paralelo de aerosoles en fondos urbano, regional y continental ha sido una estrategia útil para entender la fenomenología de aerosoles en la cuenca del Mediterráneo Occidental. Las emisiones urbanas e industriales tienen un impacto considerable en los niveles y composición de PM en zonas rurales situadas a diferentes alturas, tanto en verano, con una importante recirculación y mezcla de masas de aire a escala regional, como en invierno, con transporte de contaminantes activado por brisas. El gran impacto de la contaminación urbana a escala regional demuestra la importancia de aplicar estrategias de reducción de emisiones de tráfico urbano, a fin de mejorar la calidad del aire no sólo a nivel local, sino también a escala regional. / A detailed study of atmospheric particulate matter (PM) levels and composition measured simultaneously in different environments at a regional scale was performed in the Western Mediterranean Basin in order to understand the sources, transformation and transport of tropospheric aerosols in this area. In this direction, the monitoring of PM10, PM2.5 and PM1 levels and chemical characterization was carried out at three monitoring stations: Montsec (MSC, continental background, 1570 m.a.s.l.), Montseny (MSY, regional background, 720 m.a.s.l.) and Barcelona (BCN, urban background, 68 m.a.s.l.). In addition, number concentration (N) and black carbon (BC) levels were monitored at BCN. During winter, the frequent anticyclonic atmospheric stability induces the stagnation of air masses that produce important pollution episodes at BCN. However, atmospheric decoupling leaves MSY and, more frequently MSC, isolated from regional pollution during several days. In specific scenarios, the growth of the boundary layer and development of mountain breezes, activated by solar radiation, result in the transport of polluted air masses accumulated in the valley to the rural sites, increasing markedly PM levels at a different rate depending on the altitude and distance to the source areas. During summer, intense breeze circulations and atmospheric mixing favour the dispersion, recirculation and ageing of pollutants at a regional scale, reducing the differences between the urban and the rural sites. Similar levels of some components (organic matter or sulphate) were measured at a regional scale. Mineral matter levels increase during the summer, because of a favoured dust resuspension and higher frequency of African dust outbreaks, more significantly at MSC given the impact of African dust at higher altitudes. The major contribution to PM10 in BCN was mainly related to road traffic (50% of PM10), resulting from primary traffic emissions, secondary nitrate and aged secondary aerosols. Anthropogenic dust may originate from road dust resuspension by vehicles, but also wind resuspension and construction/demolition works. The regional contribution at the urban site (25%) was mainly mineral dust, ammonium sulphate and nitrate. The hourly variability of aerosol measurement parameters (N, BC, PM10, PM2.5 and PM1) at BCN is very influenced by road traffic emissions and meteorology (especially breezes). However, some parameters are not only governed by traffic exhaust emissions, as PM2.5-10 (dust resuspension processes) and N (direct ultrafine particle emissions but also photochemical nucleation processes). The influence of road traffic emissions on the levels of fine PM at BCN is reflected in PM1 mean annual levels, showing an increasing trend from 2003 to 2007 and correlation with the progressive rise in road traffic flow and diesel fleet in BCN. However a decreasing trend was observed for the coarser fractions at BCN and MSY, attributed to meteorology and changes in industrial emissions. The simultaneous study of different parameters showed that the monitoring of PM1 (nucleation and accumulation modes) and/or BC (combustion processes), and PM10 (combustion and mechanically-generated aerosols) may be a better strategy than the combination of PM2.5 and PM10 measurements as air quality standards. The parallel monitoring of aerosols at urban, regional and continental backgrounds was a useful strategy in order to understand the phenomenology of aerosols in the WMB. Urban and industrial emissions have a considerable impact in PM levels and composition in rural areas at different altitudes, both in summer, with important atmospheric recirculation and mixing of air masses at a regional scale, and winter, with breeze-activated transport of stagnated urban pollutants. The high contribution of urban emissions and the transport of air masses at a regional scale demonstrate the importance of applying emission abatement strategies for urban road traffic, in order to improve air quality not only at a local, but also at a regional scale.

Aquesta tesi vol contribuir a comprendre millor els sistemes socioecològics i el seu canvi al llarg del temps des d’un punt de vista holístic i relacional. Pretén mostrar que les activitats productives del camp no són necessàriament incompatibles amb la conservació de la biodiversitat, i que algunes d’aquestes activitats, fins i tot en situacions d’integració en economies de mercat, són indispensables per conservar els paisatges culturals que les societats urbanes modernes volen protegir. La tesi es pregunta si la recuperació i l’expansió de la superfície forestal poden tenir un efecte negatiu en l’escolament de les conques i el cabal dels cursos d’aigua, així com en la biodiversitat pròpia d’hàbitats oberts a escala local. També explora la transformació del camp durant el procés d’industrialització i urbanització per recolzar la noció d’una interrelació i hibridació històriques entre el rural i l’urbà, i mostra que l’expansió urbana és el resultat d’intenses lluites polítiques entre diferents grups socials amb una distribució desigual dels costos i els beneficis del canvi socioecològic. La Mediterrània és una regió especialment idònia per als objectius d’aquesta recerca, ja que es considera un ‘hotspot’ de biodiversitat mundial el qual és resultat de la integració entre processos naturals i humans. A més, està fortament amenaçada degut a la gran sensibilitat dels seus ecosistemes envers tots els components del canvi global. La tesi se centra en la Regió Metropolitana de Barcelona, a Catalunya, una de les ciutats més grans de l’Europa mediterrània, i específicament en dos municipis de muntanya baixa de la segona corona metropolitana: Olzinelles, al massís del Montnegre, i Matadepera, al massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. La metodologia es basa en una combinació d’elements de la història ambiental, l’ecologia política i la hidrologia forestal amb el coneixement ecològic de la pagesia local. L’anàlisi del sistema productiu d’Olzinelles i les seves arrels històriques (capítol 4) mostra com les diverses pràctiques de gestió dels recursos naturals, incrustades en un marc institucional i una cosmovisió particulars, permetien al sistema socioecològic adaptar-se a les variacions de la demanda externa i al mateix temps mantenir la seva capacitat per proporcionar aliments a la població local. L’abandonament d’aquestes pràctiques durant un procés de modernització a escala nacional i global ha comportat una reducció de les poblacions d’espècies pròpies de camps, pastures i boscos esclarissats. A l’escala de conca (vall d’Olzinelles, capítol 3) es conclou que l’assecament de la riera observat en les darreres dècades s’ha d’atribuir a un període més sec i no pas a la petita aforestació que hi ha tingut lloc. No obstant, en futurs estudis caldria incorporar la variació de la coberta arbòria ja que té un rol important en la intercepció i la partició de la pluja, i en les darreres dècades ha experimentat un fort augment com a resultat de l’abandonament de les pràctiques de gestió forestal. L’anàlisi de Matadepera (capítol 5) mostra com en el procés d’expansió urbana s’enfrontaren diferents visions del futur de diferents grups socials (propietaris de terres i pagesia d’esquerres). El projecte socioecològic de les elits dominants va esdevenir una realitat perquè van ser capaces de controlar recursos vitals com la terra i l’aigua amb l’aniquilació de la dissidència a través de la presó, les execució i la violència psicològica del règim franquista sorgit al final de la Guerra Civil (1939). La construcció discursiva d’una ‘escassetat natural’ va ajudar a construir un consens espontani en relació als impactes negatius de l’arribada de grans quantitats d’aigua procedent del riu Llobregat per a possibilitar la gentrificació del poble. La tesi conclou que una combinació adequada de diferents graus d’hibridació socioecològica en l’anàlisi de la realitat pot ser una bona forma d’entendre les dinàmiques complexes dels canvis en els usos de la terra i de la conservació de la biodiversitat en llocs concrets, i també útil per superar l’estricta separació conceptual i analítica entre societat i natura, camp i ciutat, conservació i desenvolupament, i àrees protegides i no protegides. / This thesis is aimed to better understanding the coupled social-ecological systems and their change over time in a holistic and relational way. It intends to show that productive rural activities are not necessarily incompatible with conservation of biodiversity, and that some of these activities, even when they are quite integrated with market economies, are indispensable to conserve the cultural landscapes that modern urban societies want to protect. This thesis also asks whether forest recoveries have a negative effect on water discharge from the catchments and on the biodiversity from open habitats at a local scale. It also explores the transformation of the countryside during the process of industrialization and urbanization to support the notion of historical interrelatedness and hybridity between the rural and the urban; and shows that suburbanization is the outcome of political struggles between different social groups resulting in uneven distribution of the costs and benefits of socioecological change. The Mediterranean is a particularly illuminating region for the aims of this research since it is considered a hotspot of global biodiversity which itself is a consequence of the integration between natural and human processes, besides being highly threatened because of the particular sensitivity of Mediterranean ecosystems to all drivers of global change. This thesis is focused in the Barcelona Metropolitan Region (Catalonia), one of the largest cities of Mediterranean Europe, more specifically in two mountain municipalities of the outer metropolitan ring: Olzinelles, in Montnegre Mountains, and Matadepera, in Sant Llorenç del Munt Mountains. The methodology combines elements from environmental history, political ecology and forest hydrology with the local ecological knowledge from peasants. The analysis of the productive system of Olzinelles and its historical roots (chapter 4) shows that several management practices, embedded in a particular institutional setting and worldview, allowed the social-ecological system to adapt to the changing external demand while keeping its capacity to supply food to the local community. The abandonment of such practices under a national-to-global process of modernization resulted in a decrease of species from fields, meadows and sparse forests. At the catchment scale (Olzinelles valley, chapter 3) it is concluded that the observed decrease in the water runoff may be attributed to a drier period rather than to the small afforestation experienced in the catchment. However, future studies should incorporate the variation of canopy cover given its potential role in rainfall interception and partitioning processes, and the great increase in canopy cover experienced in the catchment as a result of the abandonment of forest management practices. The analysis of Matadepera (chapter 5) shows that different visions of the future by different social groups (landowners vs. left-wing peasantry) collided in the process of suburbanization. The socioecological project promoted by ruling elites prevailed because they were able to control vital resources like land and water with the annihilation of the dissidence through prison, execution and psychological violence under the new Francoist regime that arose after the end of the Civil War in 1939. The discursive construction of a ‘natural scarcity’ of water helped to achieve spontaneous consent for controversial aspects of bringing water from the Llobregat River to allow the gentrification of the town. The thesis concludes that a suitable combination of different degrees of socioecological hybridity in the analysis may be suitable to understand the complex dynamics of land change and biodiversity conservation in a particular setting, as well as useful to overcome the strict conceptual and analytical separation between society and nature; city and countryside; conservation and development; and protected and non-protected areas.

Les invasions biològiques són un component fonamental del canvi global juntament amb els canvis d'usos del sòl. Al llarg de la història, els éssers humans han traslladat de manera accidental o intencionada espècies natives d'un hàbitat concret cap a noves zones, però aquest procés s'ha vist accelerat durant els últims segles degut al desenvolupament del comerç a gran escala. En conseqüència, la diversitat global està canviant, i alhora s'està produint un augment en el nombre d'invasions biològiques. Els ecosistemes mediterranis són un bon marc per l'estudi de les invasions ja que són extremadament sensibles a tots els components del canvi global, especialment als canvis d'usos del sòl i a la introducció d'espècies exòtiques. L'objectiu principal d'aquest treball consisteix en identificar els factors ambientals, biòtics i històrics que poden facilitar l'entrada i establiment de Cortaderia selloana, una gramínia perenne nativa d'Amèrica del Sud. Aquest objectiu s'ha assolit mitjançant anàlisis observacionals (inventaris), experiments de camp, d'hivernacle y de laboratori. Així doncs, s'ha examinat la invasió de C. selloana en hàbitats ruderals i no ruderals, relacionant-la amb els factors biòtics i ambientals d'aquests. També s'ha establert un vincle entre la història d'usos del sòl i la invasió d'aquesta espècie. S'ha estudiat l'efecte de l'edat successional, el tipus de vegetació i la pertorbació en la invasió de C. selloana. S'ha analitzat la resposta d'aquesta espècie a la competència i a l'estrès hídric, i finalment, s'ha analitzat la germinació de C. selloana en diferents condicions ecològiques de laboratori.Els hábitats ruderals, que sovint són pertorbats per l'acció de l'home, presenten un major reclutament de nous individus que els no ruderals. A més, hi ha una relació positiva entre la presencia de C. selloana i el nombre de canvis d'usos del sòl. També s'ha demostrat que l'establiment d'aquesta espècie és baix i que la invasió de C. selloana, entesa com el percentatge de supervivència i creixement de plàntules, no depèn ni de l'estadi successional en el què es trobi la vegetació ni del tipus de vegetació. Però, la pertorbació del sòl augmenta significativament el seu establiment. L'èxit de la invasió es pot atribuir a la seva capacitat de germinar en un ampli ventall de condicions ecològiques. Aquesta espècie no és competitivament superior a altres espècies natives del mateix grup funcional i en el mateix estadi de desenvolupament, tot i que sí que és més resistent a l'estrès hídric que les espècies natives. / Biological invasions are a major component of global change after land-use changes. During the last centuries, there has been an important intentional or accidental exchange of species which has been recently promoted by the global trade. In consequence, the global biodiversity is changing and biological invasions are being promoted. Mediterranean ecosystems are suitable for studying biological invasions due to their high susceptibility to all the global change components, especially to land-use changes and biological invasions. The aim of this study is to identify the environmental, biotic and historic factors that may ease Cortaderia selloana, a perennial grass native to South America, establishment. This objective has been achieved through observational analyses (field surveys) and field, greenhouse and laboratory experiments. For this reason, we have examined C. selloana invasion in ruderal and non-ruderal habitats by linking the invasion with the abiotic and biotic factors of these habitats. We have studied the relationship between land-use history and C. selloana invasion and the role of successional age, vegetation-type and soil disturbances on C. selloana invasion. We have also determined C. selloana response to competition and water stress. Finally, we have analysed C. selloana seed germination under different ecological conditions in the laboratory.Ruderal habitats, which are frequently disturbed by human activities, have a higher recruitment of new plants than non-ruderal habitats. In addition, there is a positive correlation between the number of land-use changes and C. selloana invasion. C. selloana establishment in natural areas is low and its invasion, measured as percentage germination and growth of seedlings, neither depends on the successional stage nor on the vegetation type. However, soil disturbance significantly improves C. selloana establishment. C. selloana invasive success can be related to its capacity to germinate under a wide range of ecological conditions. This species is not a better competitor than other native species of the functional group and life history stage, yet C. selloana is more resistant to water stress than native species.

Se estudiaron los efectos de la recurrencia del fuego en comunidades vegetales Mediterráneas dominadas por el árbol germinador P.halepensis Mill. (pino carrasco) a nivel regional en Cataluña. Entre 8 y 11 años tras la ocurrencia del fuego, se compararon la estructura y la composición florística de las comunidades vegetales, las poblaciones de P.halepensis, los horizontes orgánicos del suelo y el crecimiento de tres especies leñosas (Q.ilex, P.lentiscus, and R.officinalis) entre áreas quemadas una vez (en 1994) y dos veces (entre 1975 y 1993, y de nuevo en 1994) a lo largo de dos décadas. Se observó un patrón general de pérdida de resiliencia en las comunidades de P.halepensis quemadas dos veces a intervalos entre incendios menores de 17 años. / This work assessed the effects of fire recurrence on Mediterranean plant communities dominated by the seeder tree Pinus halepensis (Aleppo pine) at a regional level in Catalonia. It compared structure and floristic composition of plant communities, P.halepensis populations, soil organic horizons and plant growth of three woody species (Q.ilex, P.lentiscus, and R.officinalis) between areas burnt once (in 1994) and twice (between 1975 and 1993, and again in 1994) along 2 decades in the medium term after fire (between 8 and 11 years). A general trend of resilience loss was observed in P.halepensis communities burnt twice at fire intervals shorter than 17 years.

No description available.