• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 90
  • 35
  • 12
  • 5
  • 1
  • Tagged with
  • 143
  • 143
  • 111
  • 84
  • 65
  • 59
  • 21
  • 20
  • 16
  • 16
  • 15
  • 13
  • 10
  • 10
  • 8
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

“¡Solo valiente!” Los menores que migran solos de Marruecos a Cataluña

Empez Vidal, Núria 09 February 2015 (has links)
Esta tesis tiene como objetivo general aportar nuevos datos para el conocimiento de los menores no acompañados (MNA), es decir, jóvenes que sin haber alcanzado la mayoría de edad emprenden solos el proyecto migratorio, mayoritariamente provenientes del Magreb (especialmente marroquíes) y que tienen como lugar de destino o de tránsito la Comunidad Autónoma de Cataluña, especialmente en la provincia de Barcelona. De forma particular esta tesis se interesa por los chicos fuera del sistema de protección. La etnografía, que combina observación participante con entrevistas en profundidad e historias de vida, se basa en Cataluña, pero una buena parte procede del trabajo de campo en Marruecos, especialmente el puerto de Tánger, sus barrios y las áreas rurales de las que proceden los jóvenes cuyos itinerarios la tesis ha reconstruido. La perspectiva transnacional, clave en el diseño de la investigación, ha permitido determinar el alcance de las redes de los menores, y englobar a sus miembros como ‘afectados transnacionales’. Entre los objetivos específicos, la tesis aporta datos para poder comprender las elecciones de los chicos, su conducta, para iluminar nuestro conocimiento sobre cómo experimentan el mundo cotidiano. Esta tesis busca también analizar, dentro del sistema de protección al menor, cuales son las necesidades que se están satisfaciendo adecuadamente y cuales no; cuales son los derechos que se respetan y cuales se vulneran. Otro de los objetivos particulares es dar a conocer la historia y la actualidad de las políticas en materia de extranjería y de protección de menores en el caso de la Comunidad Autónoma de Cataluña, y la posible relación entre los procesos individuales y la aplicación de estas políticas. También da a conocer los mecanismos que influyen en la vinculación de los menores en las instituciones de protección de menores, y los mecanismos que hacen que aquéllos los rehúyan. En definitiva pone a prueba la hipótesis de que los menores en situación de calle no lo eran antes de llegar a la península y que el propio sistema de protección al menor diseñado para el colectivo de MNA contribuye a este destino no buscado. En último término, la tesis ofrece un corpus de datos básicos para poder diseñar unas políticas de protección y atención a la infancia y a la adolescencia garantistas y eficaces, que se puedan concretar en proyectos y programas adecuados para las características y las necesidades de los MNA. La tesis, resultado de 14 años de investigación implicada con, por y sobre los menores que migran solos, se estructura en 14 capítulos, incluye fotografías y se complementa con unos anexos, así como el enlace con el documental que da título a la tesis “Solo valiente”. / The purpose of this dissertation is to provide new data for the knowledge of unaccompanied minors (UAM), boys that under adult age undertake a migratory project alone. Most of them come from the Maghreb area (specially Moroccans) and their destiny or transit passes through Catalonia, especially the province of Barcelona. This dissertation is especially interested in children that have not been or are no longer in the protection system. Even though the ethnography, that combines participant observation with in-depth interviews and life story narratives, is based in Catalonia, a large part is based on the fieldwork in Morocco, mostly at the Tangier port, but also other neighborhoods and the hometown rural areas of some of the children whose itineraries are reconstructed in the thesis. The transnational perspective, has been a key guide in the design of the investigation, as It has permitted us to determinate the scope of the minors networks, and encompass their members as the 'transnational affected'. Therefore, among specific goals, I will provide data to improve comprehension on the children’s elections or choices and their behavior; data that highlights our knowledge about how they experiment the every day world. This thesis also pretends to analyze the necessities inside the protection system that are successfully covered, and those that are not; which are the rights that are being respected and which ones are being violated. Continuing with the specific objectives, they aim to provide not only a review of historical and current policies on foreigners and child protection treatment in the autonomous community of Catalonia, but also, the relations between individual processes (decisions taken) and these policies. Furthermore, it acknowledges mechanisms that influence the bonding or non-bonding of children with child protection institutions and mechanisms that make them run away. Ultimately, it tests the hypothesis that minors in street situation were not street minors before reaching the peninsula, and that the own protection system design for the UAM contributes to this unintended destiny. Lastly, the thesis provides a corpus of basic data in order to design effective and guarantee-based policies to protect children and adolescents that can be specified in projects and programs that fit their needs and characteristics. The following thesis is the result of 14 years of involved research with, for and about children who migrate alone, known as Unaccompanied Minors. Ii is structured in 14 chapters. Although it is primarily ethnographic, it is also the result of documentation on laws and administrative operations. It includes photographic support, it is complemented with several annexes and the link to the documentary that names the thesis. “Solo valiente” (only courageous).
22

De estómago, de cabeza y de corazón. Un acercamiento antropológico a los mundos de vida de los policías en Guadalajara, México

Suárez de Garay, María Eugenia 13 February 2003 (has links)
En México la institución policial ha perdido credibilidad ante los ciudadanos. El deterioro de su imagen se debe, en primer lugar a que se le identifica con la represión. Muchos le temen a la policía y piensan que ésta es ineficaz no sólo porque su acción produce conductas violentas sino también por la convicción de la existencia de sectores corruptos en la policía y la complicidad de algunos de sus agentes con la delincuencia. Esto ha traído consigo la atracción/rechazo que siente la opinión pública ante los temas relacionados con la policía, situación que se ha ido polarizando en los últimos años debido a las cada vez más comunes evidencias que muestran otro orden que se edifica sobre la ilegalidad y la impunidad y que ataca directamente el sentido de la institución policial, cuya misión es no sólo ser garante de la ley y el orden, sino también contribuir a la resolución de conflictos que aquejan a los ciudadanos y la protección del interés general de la colectividad.En esa estructura se han ido configurando símbolos, valores y normas distintas a las que regirían a un cuerpo profesionalizado, a través de los mecanismos de lealtad, identificación, pertenencia y jerarquización, institucionalizándose así lo no escrito, lo que está fuera de la ley, las reglas de los veteranos, la ley del temor, la ley del más fuerte. Es así como lo autoritario y jerárquico se han ido instaurando de otra manera. Esta cultura policial, que tiene su lenguaje y reglas de conducta propias, está detrás de las actitudes individualizadas de los policías, ya que éstas se insertan siempre en prácticas más institucionalizadas. Esto es, a través de un sistema de socialización, los miembros de la institución policial asumen un espacio simbólico que les da sentido y orienta sus acciones, lo que permite que ese espacio se reproduzca, mantenga y reactualice. Así, las tareas cotidianas, los roles, ritos y símbolos, conocimientos técnicos y teóricos, sistemas de control, estereotipos, trayectorias y carreras personales forman parte del conjunto de regulaciones y usos que cobran la dimensión de saberes necesarios que rigen y orientan la conducta policial. La existencia de esa cultura policial particular de doble rostro -el de los agentes dobles del orden y el desorden que la integran- se convierte en un lugar antropológico por excelencia que exhibe las configuraciones diversas de lo racional, lo irracional, lo inaudito, lo discontinuo como ejes centrales en la construcción de la realidad. ¿Cómo entender a la institución? ¿Cómo entender a sus agentes? Preguntándonos precisamente por aquello que configura y da cuerpo al discurso y a la experiencia policial para comprender su ambigüedad.De ahí que esta investigación se ubica justo en el ámbito de las relaciones entre mentalidad e institución y centra su atención en los policías preventivos del municipio de Guadalajara, México, dentro del cuerpo institucional que le da sentido a su ser/hacer como policías. Este acercamiento al mundo policial parte de la escucha del significado que los policías dan a sus acciones y realizaciones vitales. La metodología del punto de vista del actor permite investigar cómo explican sus situaciones en tanto que sujetos y en qué medida sus relaciones son la expresión de sus experiencias subjetivas y a la vez cómo han sido moldeados por la estructura policial. La totalidad de los hallazgos y las reflexiones realizadas durante el recorrido investigativo contribuyen de manera significativa a aclarar la complejidad del mundo policial y vislumbran algunas de las condiciones socioculturales que posibilitan su reproducción. / In Mexico, the police as an institution has lost credibility among citizens. The deterioration of its image is due mainly to its association in the public's mind with repression. Many fear the police and think that it is inefficient, not only because their actions lead to more violent behavior, but also because of the certainty of the existence of corrupt policemen and the complicity of some officers with criminals. This has resulted in the attraction/revulsion experienced by the public towards issues related with the police, a feeling that has been accentuated in recent years by an ever growing body of evidence pointing to an alternate order built on illegality and impunity that goes against the very notion of a police institution, whose mission is not only to enforce law and order, but also to contribute to the resolution of conflicts that affect citizens and to protect the overall interests of the community.In this structure symbols, values, and norms different from those that would regulate a professional constabulary have been taking shape through mechanisms of loyalty, identification, membership and hierarchy, thus institutionalizing what is not written, what is beyond the law: old-timers' rules, the empire of fear, and the survival of the strongest. Authoritarianism and rank have settled in. This police culture, with its own language and rules of behavior, is behind the individual attitudes of policemen, since these are always part of more institutionalized practices. Through a process of socialization, members of the police force enter a symbolic space that gives meaning and orientation to their actions, allowing that space to reproduce, maintain and update itself. Thus, everyday tasks, roles, rites and symbols, technical and theoretical knowledge, control systems, stereotypes, and personal histories and careers become part of the set of regulations and customs that take on the dimension of necessary skills that rule and orient a policeman's behavior.The existence of this police culture with two faces - reflected in the double agents of order and disorder who make up its ranks - becomes a prime anthropological site that exhibits the diverse configurations of the rational, the irrational, the unheard of, and the discontinuous, as central axes in the construction of reality. How can the institution be understood? How can we understand its members? This can be achieved by asking precisely what it is that makes up and embodies the police force's discourse and experience, in order to comprehend its ambiguity.This research is therefore located within the sphere of the relationships between mind and institution, focusing on the members of the Preventive Police force in Guadalajara, Mexico. This approach to the world of policemen begins by listening to the meaning the policemen find in their actions and life accomplishments. The actor-viewpoint methodology allows us to investigate how they explain their situation as subjects and to what extent their relationships are the expression of their subjective experiences, as well as how these relationships have been shaped by the structure of the police culture. All of the findings and insights made throughout the research are a significant contribution to understanding the complexity of the policemen's world, and shed light on some of the socio-cultural conditions that allow it to reproduce itself.
23

Sorra fina: Variacions en la cultura dels infants de 3 a 6 anys en el temps de pati de tres escoles catalanes.

Serra i Garcia, Anna 14 December 2012 (has links)
Els estudis que incorporen una visió dels infants com a grup social van en augment. Autors de diverses disciplines, com la sociologia, la pedagogia o l’antropologia, fent observació entre els infants, presenten resultats que demostren com els comportaments d’aquests estan estretament lligats a l’entorn en el qual es desenvolupen. El propòsit d’aquest estudi ha sigut el d’analitzar les variacions que sorgeixen en la manera de relacionar-se dels infants d’entre 3 i 6 anys en el pati de tres parvularis de l’àrea metropolitana de Barcelona. Les dades s’han recollit utilitzant la tècnica d’observació participant. Durant les primeres setmanes l’autora demostrava als infants que es podien comportar davant d’ella com ho feien quan estaven amb altres companys, perquè els seus comentaris i/o actituds no serien jutjats com ho eren davant d’altres adults, de la mateixa manera que tampoc actuaria com una animadora de jocs. D’aquesta manera es van poder obtenir dades raonablement fidedignes sobre les relacions que els infants estableixen entre ells sense la presència d’adults. Les observacions realitzades en un parvulari d’una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb alumnes procedents de famílies d’un nivell socioeconòmic classificat com a mitjà baix; en un parvulari concertat de Barcelona ciutat, amb infants de famílies de nivell mitjà alt; i d’un parvulari d’un poble de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb alumnes procedents de famílies d’un nivell socioeconòmic intermedi respecte als altres dos; han presentat punts en comú i diferències diverses en funció de la temàtica analitzada. Tot i que la mancança d’observacions en els entorns familiars i la realització de l’estudi únicament en aquests tres centre educatius no permeten atribuir les variacions observades al nivell socioeconòmic de les famílies, s’han documentat diferències destacables en la tipologia dels jocs que practicaven els infants d’un i altre centre educatiu. Els alumnes del parvulari de l’escola concertada generaven uns jocs de fantasia i ficció que traslluïen una complexitat i capacitat imaginativa sense límits, mentre els infants del parvulari amb infants procedents de famílies de nivell socioeconòmic mitjà-baix optaven pels jocs sensoriomotors, en els quals en grups o individualment es divertien corrent de formes diverses. Destacar els resultats que exterioritzaven una major dificultat dels infants del parvulari de l’escola concertada, procedents de famílies amb un nivell socioeconòmic mitjà alt, d’acceptar la frustració; una menor capacitat de resoldre per si sols les desavinences amb els companys; i una menor empatia vers als companys, que traslluirien una sobrevaloració del benestar personal. Aquestes característiques contrasten amb les observacions fetes entre els infants del parvularis públics que davant d’una situació de desacord, força menys freqüent que en el parvulari concertat, treballaven conjuntament pel benestar del grup. Aquest estudi ha prioritzat realitzar un aprofundiment exhaustiu de les relacions i comportaments del conjunt d’infants dels tres parvularis analitzats amb l’objectiu de demostrar la fortalesa i complexitat d’una cultura – desvalorada per uns i idealitzada per altres – i com aquesta és capaç d’adaptar-se a les realitats diverses que viuen els infants, per seguir fent de transmissora dels coneixements i de les habilitats en un món pensat i creat pels adults. / Studies that include a vision of children as a social group are increasing. Authors from different disciplines, such as sociology, education and anthropology, making present results of observations among children that demonstrate how their behaviours are closely tied to the environment in which they grow up. The purpose of this study was to analyse the variations in the way children between 3 and 6 years relate to each other in the playground of three kindergartens in the metropolitan area of Barcelona. The data were collected using the technique of participant observation. During the first weeks the author showed to children that they could behave in front of her as they did when they were with other colleagues, for their comments and attitudes would not be judged as if they were in front of other adults, but neither would her act as a games animator. That way, reasonably reliable data could be collected on the relations established between children without the presence of adults. Observations made in the three kindergartens: one in a city in the metropolitan area of Barcelona, with students from families of a generally middle-low socioeconomic background; another, a private (partly publicly funded) school in Barcelona, with children of middle-high socioeconomic status families; and a kindergarten in a small town in the metropolitan area of Barcelona, with students from families of more mixed socioeconomic status; have presented several commonalities and differences depending on the subject studied. Although the lack of observations in family environments and conducting the study only in these three educational centres do not allow us to attribute variations to the socioeconomic status of the families, remarkable differences have been documented in the types of games that children from the three schools practiced. The students of the private school kindergarten generated fantasy and fiction games that indicated complexity and a boundless imagination, while children from the school with families of lower socioeconomic status opted for motor-sensory games, in which they had fun running in groups or individually. Other results that can be highlighted include the greater difficulty for children of the private school, from families with a higher socioeconomic status, to accept the frustration; their lower ability to solve by themselves disagreements with colleagues, and a lower empathy for fellow, which altogether may indicate an overestimation of personal wellbeing. These features contrast with observations made among public kindergartens’ children, who in a situation of disagreement, much less frequent than in the private school, worked together for the welfare of the group. This study has prioritized carrying out a comprehensive deepening of relations and behaviour of children of all three kindergartens analysed with the aim of demonstrating the strength and complexity of a culture - idealized by some and devalued by some other - and how such culture is able to adapt to the realities experienced by children, to continue transmitting knowledge and skills in a world conceived and created by and for adults.
24

The necropolis of Can Reiners (7th c. AD, Mallorca, Spain): demography, health, and lifestyle

Fiorin, Elena 09 October 2015 (has links)
El presente estudio se centra en la reconstrucción de la dieta, el estilo de vida y la salud de la población que vivió en torno al siglo VII c. AD en la costa norte de la isla de Mallorca (España). Los restos óseos proceden de la necrópolis de Can Reiners, situada sobre el antiguo foro de la ciudad romana de Pollentia. En la excavación que se llevó a cabo entre 1980 y 1988 se localizaron más de 200 sepulturas de cuatro tipologías diferentes. Esta tesis analiza el material osteológico de las 156 sepulturas que contenían restos humanos en las que se identificaron un total de 226 esqueletos. El análisis demográfico mostró un 63.9% de individuos adultos y un 36.1% de subadultos. En cuanto a los adultos, solamente un 15.8% se diagnosticaron como maduros, mientras que no se identificó ningún individuo senil. Entre la población, el 37% eran hombres y el 25.5% mujeres, mientras que en un 37.5% de los individuos no se pudo determinar el sexo. Se observó pues un desequilibrio en la mortalidad entre ambos sexos, siendo la proporción (masculino/femenino = 1,5) favorable a los varones. La tasa bruta de mortalidad de los individuos Can Reiners era de un 37.59% y la expectativa de vida al nacer de 26.6 años aproximadamente. Así pues, los resultados de los análisis de este conjunto mostraron una alta mortalidad y una baja esperanza de vida que se ajusta a los valores esperados para las poblaciones antiguas. Por otro lado, las bajas frecuencias de patologías tales como osteoartrosis y traumatismos están de acuerdo con los datos demográficos. También se analizaron otros aspectos bioantropológicos singulares, no habitualmente analizados en los estudios antropológicos. Se elaboró un nuevo método para el estudio de la maloclusión basado en la práctica clínica dental pero adecuado al estudio de restos antiguos, normalmente muy fragmentados. Los resultados mostraron que la normoclusión dentaria está presente en el 70% de la muestra. Además los individuos de Can Reiners presentaron características oclusales parecidas a las poblaciones antiguas (p.e. alto desgaste y molar relación clase III) pero también a las modernas (p.e. apiñamiento, mordida cruzada). Finalmente se obtuvieron otros datos interesantes sobre la población a través del análisis de los microrestos contenidos en el cálculo dental. Para ello, la investigación siguió dos pasos. El primer paso se centró en la caracterización de las semillas de los cereales cultivados en el Mediterráneo –que proporcionan el mayor contenido de almidón (aproximadamente 70%) y son una de las principales fuentes de carbohidratos de la dieta humana- con el fin de disponer de datos empíricos para la identificación de los elementos que se pudieran hallar en el análisis posterior. El segundo paso consistió en el análisis microscópico de diferentes muestras de cálculo dentales procedentes de los individuos de la necrópolis de Can Reiners. Los resultados mostraron la presencia de distintos tipos de granos de almidón, indicando la utilización de diversos cultivos de cereales en la isla. Otros restos botánicos como esporas y granos de polen, ofrecen también información sobre el entorno en el que vivieron estos individuos. La identificación de estos microrestos ha demostrado ser una poderosa herramienta para la reconstrucción de la dieta, los hábitos y el entorno físico y social de las poblaciones antiguas. / The present study focused on the reconstruction of the diet, lifestyle and health of the individuals that lived around 7th c. AD in the northern coast of the island of Mallorca (Spain). The skeletal remains came from the Necropolis of Can Reiners, located above the ancient forum of the Roman city of Pollentia. The excavation, conducted between 1980 and 1988, unearthed more than 200 burials of four different typologies. This thesis analyzed the osteological material of 156 of these burials, that contained a total of 226 individuals. Demographic analysis showed that the sample is composed of 63.9% of adults and 36.1% of non-adults. Regarding adults only 15.8% of the individuals were mature and no senile were present. Among the population, 37% were males, 25.5% females and 37.5% individuals of unknown sex. We observed that the mortality was not balanced between sexes, being the sex ratio (male/female=1.5) favorable to males. The crude mortality rate for Can Reiners individuals is 37.59% and the life expectancy at birth was approximately 26.6 years. Therefore, results of the analysis of our sample showed a high mortality and low life expectancy, which conforms to the expected values for ancient populations such as this one. Therefore, the low frequencies of pathologies such as osteoarthritis and traumas agree with the demographic data. We also analyzed other original bioanthropological aspects of the population. We elaborated a new method based on clinical dental practice suitable for fragmented skeletal remains in order to study the presence of malocclusion in ancient skeletal material. Our findings exhibited that the individuals of Can Reiners showed occlusal characteristics of ancient (such as high dental wear and molar relationship Class III) and modern (crowding, crossbite, among others) populations, although the normocclusion was present in 70% of the sample. Finally interesting data were discovered through the analysis of the microremains observed within the dental calculus. In this context the research followed two steps. Step one focused on the characterization of several cereal seeds cultivated in the Mediterranean -since they are the plant organ with the highest starch content (about 70%) and one of the major sources of carbohydrates of the human diet- in order to eventually identify them in the microscopic analysis. Step two consisted in the microscopic analysis of different dental calculi sampled from skeletal remains recovered from the necropolis of Can Reiners. Within the sampled dental calculi the presence of different starch grains pointed to the use of various cereals crops in the island. Other botanical remains, such as spores and pollen grains, indicated the environment where they lived. The identification of these remains could be a powerful instrument for the reconstruction of the ancient diet, habits and the physical and social environment of the ancient populations.
25

Sense passar-se de la ratlla la normalització dels consums recreatius de drogues

Martínez Oró, David Pere 05 November 2013 (has links)
La normalització dels consums de drogues és un fenomen sociocultural esdevingut en els darrers vint anys en els països de l’Europa Occidental. La normalització és tant el procés històric com l’actual escenari dels consums de drogues. Desprès de la crisi de l’heroïna dels vuitanta canvià l’escenari dels consums de drogues. Es difongueren els consums d’èxtasis, cocaïna i cànnabis en els contextos de festa entre joves normalitzats, on els consums només representaven un element secundari en la seva vida. Els nous consums es desvincularen del món marginal de l’heroïna i comportaren conseqüències menys problemàtiques. En aquests darrers 20 anys, els consums han deixat de generar alarma i s’ha produït un assentament cultural dels consum, és a dir, per les persones coneixedores del món dels consums, drogar-se en certs temps i contexts és un element funcional acceptat i que no genera rebuig. L’escenari actual és producte del procés de la normalització, on la gran majoria de consums són compatibles amb les responsabilitats, generen pocs problemes i els consumidors es mantenen normalitzats socialment. Per tant, la normalització és cada vegada més accentuada i més si es té en compte que per qüestions generacionals, cada vegada hi ha més població adulta que s’ha relacionat amb les drogues d’una manera satisfactòria. Resultat del procés de normalització ha emergit el discurs de la normalització. Aquest delimita els consums que s’entenen com acceptables i normals i també els potencialment problemàtics. Cada consumidor realitza una apropiació subjectiva del discurs de la normalització per a consumir i evitar danys indesitjats. A aquesta apropiació se l’anomenarà el discurs de la regulació. L’acceptabilitat o refús dels consums és producte del discurs de la regulació que contínuament avalua la funcionalitat dels consums per a obtenir plaer. Per a entendre els consums com a normals, el discurs de la regulació avalua el context, el temps, la freqüència, i les conseqüències que provoquen. La imbricació dels elements ha de ser compatible amb les responsabilitats del consumidor per a mantenir-se normalitzat. Si el consumidor realitza consums problemàtics l’entorn li penjarà l’etiqueta de problemàtic i haurà de modificar els consums per a mantenir la normalitat. En el marc de la Societat de Consum a més del discurs de la regulació, la voluntat de mantenir-se institucionalitzat, permet que la gran majoria de consumidors no desenvolupin problemes. Tot i el procés de la normalització els consums de drogues continuen remeten a estigma en diversos contexts formals (àmbit laboral, familiar...), per això els consumidors han de saber manejar aquest tret. La majoria davant d’una interacció opten per una posició “ajustada”, és a dir, prefereixen amagar el tret de consumidor per a evitar conseqüències negatives, tot i que, consideren que l’estigmatització és desproporcionada. Altres es situen en la posició “autoestigmatitzada”, tot i ser consumidors consideren que els consums són negatius i és un tret desviat. I els darrers, els “transformadors” mantenen un compromís polític per desestigmatitzar els consumidors, consideren que els consums són part de la societat i que no s’ha d’amagar el tret de consumidor. Es presenten en societat com a consumidors tot i la possible estigmatització que poden sofrir. Aquests són els que més ajuden a la normalització social dels consums de drogues. En l’actual escenari dels consums de drogues les polítiques de drogues continuen perseverant amb el model prohibicionista. Tot i la implementació de la reducció de riscs i danys com a pràctica efectiva per abordar els consums, les mirades normalitzadores cap els consums continuen sent minoritàries. Per tant, vist l’actual escenari de normalització i normalitat dels consumidors la revisió de les polítiques de drogues esdevé necessària. / The normalization of drug consumption has become a sociocultural phenomenon in the last twenty years in Western European countries. This normalization encompasses both the historic process and the present drug consumption scene. After the heroin crises of the eighties the pattern of drug consumption changed. The consumption of ecstasy, cocaine and cannabis spread among the young at parties, where consumption only played a secondary role in people’s lives. The new pattern of consumption moved away from the underground world of heroin and meant less problematic consequences. Over the last twenty years drug consumption has stopped causing alarm and an established cultural acceptance has come about. This means that for people involved in the world of drug consumption, taking drugs at a specific time and in a certain context is a functional act, which is accepted and does not bring about rejection. The present situation is a product of the process of normalization. The vast majority of consumption is compatible with having responsibilities as it causes few problems and the consumers are able to remain socially integrated. As a result, normalization is more and more accentuated and this happens even more so as a higher and higher number of the adult population, for generational reasons, has had satisfactory contact with drugs. As a result of the process of normalization, ideas about normalization have appeared. These delimit acceptable and normal consumption as well as that which is potentially problematic. Each individual consumer carries out a subjective interpretation of the idea of normalization in order to consume but avoid undesirable harm. This interpretation has been called the concept of regulation. The acceptance or rejection of consumption is a result of the idea of regulation, which continually evaluates consumption for pleasure. In order to consider consumption to be normal, the concept of regulation evaluates the context, time, frequency and the consequences it causes. The inter-connection of the factors must be compatible with the consumer’s responsibilities if consumption is to be kept within the limits of normality. If consumers practise problematic consumption, they will be labelled as problematic and they will have to modify their consumption to keep within normality. In the framework of the consumer society, apart from the concept of regulation, the desire to keep institutionalized helps the vast majority of consumers to avoid developing problems. The whole process of the normalization of drug consumption continues to be stigmatized in different formal contexts (workplace, family…) and this is why consumers have to know how to handle this. When faced with interaction, the vast majority choose to compromise, which means that they prefer to hide their consumption to avoid negative consequences, even though they consider the stigmatization to be out of proportion. Others put themselves in the situation of auto-stigmatization because while they themselves are consumers, they also consider drug consumption to be negative. And the last ones, the “transformers”, maintain a political commitment aimed at de-stigmatizing the consumers, considering that consumption forms part of society and the fact of consuming should not be hidden. They present themselves in society as consumers in spite of the possible stigmatization they might suffer. These are the ones who work towards the normalization of drug consumption. In the present scene of drug consumption, policies related to drugs continue with the prohibitive model. In spite of the introduction of risk and harm reduction as an effective practice to tackle consumption, moves towards the normalization of consumption continue to be only a minority. Therefore, in view of the present position of the normalization of consumption and the normality of consumers, a revision of drug policy has become necessary.
26

La Vivencia de la Ancianidad: estudio fenomenológico y reflexión antropológica

De Juan Pardo, Mª Ángeles 04 June 2013 (has links)
El envejecimiento de la población junto a la longevidad creciente, han planteado nuevos retos en los diferentes ámbitos: social, político, económico, sanitario, familiar, etc. En este contexto, enfermería con frecuencia, debe asumir un importante papel en la promoción de la salud de las personas ancianas. Sin embargo, como se plantea con insistencia, los profesionales de enfermería han de escapar de la mirada reduccionista del modelo biomédico centrado únicamente en lo biológico. Al atender a la persona sana o enferma, han de tener en cuenta su situación personal, múltiples dimensiones, el contexto, etc., y entender la salud en un sentido amplio, no solo como ausencia de enfermedad. Para proporcionar una atención individualizada e integral a la persona anciana es importante comprender en qué consiste la vivencia de la ancianidad, sus principales características y su significado. Tras realizar una revisión de la literatura acerca del papel que enfermería tiene en la ayuda a la persona anciana en el proceso de envejecimiento, se ha visto la necesidad de profundizar en la reflexión sobre el tema, y plantear nuevas propuestas. Metodología: mediante la realización de entrevistas fenomenológicas, se han recogido las narraciones de 14 personas ancianas que participan en un Centro Diurno de Italia acerca de su vivencia de la ancianidad. El análisis de dichas entrevistas, ha seguido la metodología descriptiva e interpretativa propuesta en la Teoría de Interpretación de Textos de Paul Ricoeur. Resultados: en este estudio se han identificado tres temas principales de la experiencia de ser anciano. El primero: ser anciano es haber llegado a una edad avanzada y seguir adelante. El segundo tema: ser anciano significa haber vivido una larga biografía personal y tener experiencia de vida. El tercer tema: es característico de la ancianidad experimentar una mayor proximidad del final de la vida. Estos resultados se han confrontado con el marco teórico de la antropología personalista. Entre otras, respecto al sentido que puede tener la vejez, se propone lo siguiente: estas características propias de la vivencia de la ancianidad facilitan el que la persona anciana realice el balance de su vida vivida, pudiendo rectificar si es necesario en esta última etapa. Además, con esa mirada al pasado, puede reelaborar experiencias, descubriendo el significado de lo vivido a la luz de la mayor perspectiva de la que goza. Por la situación en que se encuentra, la persona anciana es más consciente de lo pasajero y de lo que permanece. Esto le puede ayudar a vivir el presente con mayor plenitud y además a prepararse para el futuro, que para muchos se abre hacia la eternidad, lo cual otorga un sentido a la vida más profundo en esta última etapa. / Scoprire il significato della vita in età avanzata e lo stesso significato della vecchiaia non è un argomento facile. Laforest illustra molto graficamente il dilemma equiparandolo a un nodo gordiano. Tuttavia, non è una materia puramente teorica riservata ai filosofi, ma una questione esistenziale, eminentemente pratica, che ci riguarda tutti.In questo lavoro si presentano i risultati di uno studio relativo all'esperienza della vecchiaia e una riflessione antropologica sulle caratteristiche principali e il senso di questa fase della vita.
27

The use of spectroscopy and diffraction techniques in the study of bones and implications in Anthropology, Palaeontology and Forensic Sciences

Piga, Giampaolo 22 November 2012 (has links)
En el desenvolupament de la present tesi s’han tractat dos temes diferents encara que molt relacionats: l’anàlisi i diferenciació dels canvis microestructurals en els ossos a causa del tractament tèrmic i /o dels processos de diagènesi i fossilització. Durant l'estudi de diferents mostres d'esquelets humans, s'ha observat que alguns ossos mostren modificacions en el color, la textura i morfologia que es podrien interpretar com alteracions per exposició al calor. No obstant això, el color també pot ser degut a la interacció entre l’os i els diversos materials ambientals. Després d'enterrament, l'os pot estar alterat i pot canviar de color com a conseqüència de la composició del sòl, el pH del sediment, la temperatura o la humitat, i els canvis poden ocórrer tant en el teixit ossi com en la substitució iònica. Per tant, es necessiten tècniques que ens permetin distingir entre la diagènesi i el tractament tèrmic i, si és possible, que diferenciïn les diverses exposicions tèrmiques parcials. No obstant això, atès que els materials esquelètics humans que mostren aquest tipus de tractament són únics, aquestes tècniques han de ser el menys destructives possibles. Per fer front a aquest tipus d'anàlisi es van utilitzar diferents tècniques fisicoquímiques i espectroscòpiques (XRD, FT-IR) que han produït resultats importants, que es poden aplicar en diferents contexts forenses, arqueològics i paleontològics. En relació amb l'anàlisi d'ossos cremats, l'anàlisi dels diferents contexts amb ossos cremats ens permeten afirmar que les tècniques fisicoquímiques descrites aquí (XRD, FT-IR) es poden utilitzar per a determinar de manera molt precisa els canvis dels cristalls durant l'escalfament, proporcionant així un mitjà addicional de determinar els efectes del tractament tèrmic sobre la hidroxiapatita biogènica i detectar pràctiques de cremació en els registres forenses i arqueològiques. Així doncs la combinació de tècniques de XRD, FT-IR i SAXS constitueix una poderosa eina per avaluar si els ossos s'han sotmès al foc i, amb una fiabilitat bastant bona, a quina temperatura. L'aplicació d'aquestes tècniques al context arqueològic és útil per verificar si un os s'ha cremat o no, trobar explicacions a alguns ritus funeraris específics, obtenir un rang de temperatura raonablement precisa, determinar l’homogeneïtat de la temperatura en tot l'esquelet i la seva durada. Tot i el seu innegable poder en l’estudi dels canvis dels cristalls d’hidroxiapatita, no és possible distingir fàcilment els ossos animals i humans sobre la base dels patrons de difracció ja que s’han de tenir en compte un gran nombre de variables. Per tant, la possibilitat aquesta l’ús d’aquestes tècniques per distingir ossos d’animals i humans s’ha de tractar amb precaució En relació amb l'anàlisi d'ossos fòssils, es pot concloure que les investigacions conjuntes i les anàlisis amb FT-IR, XRD i XRF proporcionen informació dels canvis post mortem als que els ossos fòssils han estat sotmesos durant els temps geològics. Cal tenir en compte que la cristal·lització deguda al temps transcorregut es solapa amb altres factors que depenen de la formació geològica i que poden inhibir o potenciar el procés. La variabilitat extrema dels valors mitjans dels cristalls de francolita suggereix que la correlació entre els índexs de cristal·lització i l'edat òssia s'ha de considerar amb precaució òbvia. / En el desarrollo de la presente tesis se han tratado dos temas diferentes aunque muy relacionados: el análisis y diferenciación de los cambios microestructurales en los huesos debido al tratamiento térmico y / o los procesos de diagénesis y fosilización. Durante el estudio de diferentes muestras de esqueletos humanos, se ha observado que algunos huesos muestran modificaciones en el color, la textura y morfología que podrían ser interpretados como alteraciones por exposición al calor. Sin embargo, el color también puede ser debido a la interacción entre el hueso y los materiales ambientales. Después de enterramiento, el hueso puede estar alterado y puede cambiar de color como consecuencia de la composición del suelo, el pH del sedimento, la temperatura o la humedad, y los cambios pueden ocurrir tanto en el tejido óseo como en la sustitución iónica. Por lo tanto, se necesitan técnicas que nos permitan distinguir entre la diagénesis y el tratamiento térmico y, si es posible, que diferencien las diversas exposiciones térmicas parciales. Sin embargo, como los materiales esqueléticos humanos que muestran este tipo de tratamiento son únicos, estas técnicas deben ser lo menos destructivas posible. Para hacer frente a este tipo de análisis se utilizaron diferentes técnicas fisicoquímicas y espectroscópicas (XRD, FT-IR) que han producido resultados importantes, que se pueden aplicar en diferentes contextos forenses, arqueológicos y paleontológicos. En relación con el análisis de huesos quemados, se puede concluir que el análisis de los diferentes contextos con huesos quemados nos permiten afirmar que las técnicas fisicoquímicas descritas aquí (XRD, FT-IR) se pueden utilizar para determinar de manera muy precisa el cambio de cristales durante el calentamiento, proporcionando así un medio adicional de determinar los efectos del tratamiento térmico sobre hidroxiapatita biogénica y detectar prácticas de cremación en los registros forenses y arqueológicas. Así pues la combinación de técnicas de XRD, FT-IR y SAXS constituye una poderosa herramienta para evaluar si los huesos se han sometido al fuego y, con una fiabilidad bastante buena, a qué temperatura. La aplicación de estas técnicas al contexto arqueológico es útil para verificar si un hueso se ha quemado o no, encontrar explicaciones a algunos ritos funerarios específicos, obtener un rango de temperatura razonablemente precisa, determinar la homogeneidad de la temperatura en todo el esqueleto y su duración. A pesar de su innegable poder en el estudio de los cambios de los cristales de hidroxiapatita, no es posible distinguir fácilmente los huesos animales y humanos sobre la base de los patrones de difracción ya que se deben tener en cuenta un gran número de variables. Por lo tanto, la posibilidad esta el uso de estas técnicas para distinguir huesos de animales y humanos debe ser tratado con precaución. En relación con el análisis de huesos fósiles, se puede concluir que las investigaciones conjuntas y los análisis con FT-IR, XRD y XRF proporcionan información de los cambios post mortem a las que los huesos fósiles han sido sometidos durante los tiempos geológicos. Hay que tener en cuenta que la cristalización debida al tiempo transcurrido se solapa con otros factores que dependen de la formación geológica y que pueden inhibir o potenciar el proceso. La variabilidad extrema valores medios de los cristales de francolita sugiere que la correlación entre los índices de cristalización y la edad ósea debe considerarse con una precaución obvia. / In the development of the current thesis we have addressed two different although very related topics: analyzing and differentiating the microstructural changes in the bones due to the heat treatment and/or to diagenesis and fossilization processes. During the study of several human skeletal samples, we have observed that some bones show modifications in colour, texture and morphology that could be interpreted as alterations due to heat exposure. However, colours may also be due to bone interaction with environmental materials. After burial, bone may be altered and may change colour as a result of soil composition, sediment pH, temperature or moisture, and the changes may occur in the bone tissue as ionic substitution Thus, we need techniques that permit us to distinguish between diagenesis and thermal treatment and, if possible, that differentiate the various partial thermal exposures. However, as human skeletal materials showing this kind of treatment are unique, these techniques should be as non-destructive as possible. To address this type of analysis we used different physico-chemical and spectroscopic techniques (XRD, FT-IR) that have produced important results, which can be applied in various forensic, archaeological and paleontological contexts. In relation to the analysis of burned bones, we can conclude that the analysis of different contexts with burned bones permit us to affirm that the physico-chemical techniques described here (XRD, FT–IR) can be used as a more accurate determinant of crystallite change during heating, thus providing an additional means of determining the effects of heat treatment on biogenic hydroxylapatite or tracing burning practices in the forensic and archaeological records. Therefore, the combined used of XRD, FT–IR and SAXS techniques is a powerful tool to assess whether the bones have subjected to fire and, with fairly good reliability, to which temperature. The application of these techniques to archaeological context is useful to verify if a bone has been burned or not, find explanations to some specific funerary rites, get a reasonably precise temperature range across the entire body, temperature homogeneity throughout the skeleton and its duration. In spite of the powerful us of these techniques, it is not easily possible to distinguish animal and human bones on the basis of powder diffraction patterns. A large number of variables have to be taken into proper account. Therefore, any claims to be able to distinguish animal and human bones should be treated with caution In relation to the analysis of fossil bones, we can conclude that the combined investigations and analyses by FT–IR, XRD and XRF techniques supplied detailed and to a certain extent satisfactory accounts of the post-mortem integral changes to which the fossil bones have been subjected during geological times. The crystallization induced by just the time is overlapped by other factors depending on the geological formation that may inhibit or enhance the process. The extreme variability of francolite average crystallite size values suggests that correlation between crystallisation indices and bone age has to be regarded with obvious caution.
28

La reconstrucció tafonòmica dels enterraments col·lectius

Armentano i Oller, Núria 30 September 2013 (has links)
El material objecte d’estudi d’aquesta tesi són les restes antropològiques de set conjunts funeraris d’enterrament col·lectiu de finals del III mil·lenni fins a la primera meitat del I mil·lenni cal BC del Mediterrani occidental: Can Filuà, Can Ballarà, Mas Vilalba, Cova de Montanissell, Cova des Pas, Balma Solans de Recots i La Cantorella. Tres d’ells corresponen a enterraments en cova o balma, mentre que els altres corresponen a estructures subterrànies, ja siguin en fossa simple –sovint definida com a sitja reutilitzada- o complexa (fossa-hipogeu). El registre antropològic correspon en total a un nombre mínim de 169 individus, 77 procedents de coves, i 92 procedents de fosses, que van viure i morir fa entre 4000 i 3000 anys. La tesi està formada per 13 articles que intenten entendre i explicar perquè les restes esquelètiques es troben de la manera que es troben en el moment de la seva exhumació. La posició que presenten les restes humanes in-situ, prèvies a l’aixecament, sovint no és la mateixa en que les van deixar els seus contemporanis. Tampoc l’aspecte extern que presenten els ossos no és igual. A part de saber qui eren, quants eren, o com eren aquests protagonistes, la Tesi s’ha volgut centrar en què els va passar des que algú els va enterrar, i de quina manera es pot fer aquesta aproximació. La reconstrucció de les pràctiques mortuòries i l’estudi dels enterraments col·lectius no és una tasca gens fàcil; sovint el registre antropològic resulta ambigu, no només per la complexitat que suposa la composició d’un dipòsit osteològic que correspon a diversos individus, sinó pel seguit de modificacions post-deposicionals, tant naturals com culturals, que hi han actuat al llarg dels segles. Des de l’eventual cerimònia fúnebre original que acompanyava la inhumació d’un cos fa més de 3000 anys, fins a la intervenció arqueològica actual hauran passat molts incidents. Aquesta Tesi pretén entendre aquests dipòsits amb desordre aparent. Per això s’aposta per un estudi integral de les restes, que inclou la interrelació de les dades i observacions de camp, amb les dades de laboratori. La investigació aporta també una metodologia clara i fàcil per a la reconstrucció tafonòmica d’un jaciment amb restes humanes. Això la converteix en un model d’aplicació molt útil i pràctic que permet la reconstrucció de dipòsits funeraris de qualsevol àmbit i cronologia. / The material studied in this thesis corresponds to the anthropological record of seven collective burial from the late third millennium to the first half of the first millennium cal BC, from the western Mediterranean: Can Filuà, Can Ballarà , Mas Vilalba, Cova de Montanissell , Cova des Pas, Balma de Solans de Recots, and La Cantorella. Three of them correspond to burial in cave, while others correspond to underground structures, both in simple pits -often defined as a reused silo– or complex ones. The anthropological record corresponds to a minimum of 169 individuals, 77 of them recovered from caves and 92 of them recovered from pits, who lived and died between 4000 and 3000 years ago. The thesis consists of 13 articles that attempt to understand and explain why the skeletal remains are in the way they are during their exhumation. The position that human remains present in situ, before the uprising, is often not the same as the position in which their contemporaries left the bodies. The external appearance that bones offer is not equal, either. Aside from knowing who they were, how many they were, or how these people were, the thesis focuses on what processes happened since someone buried these people, and how this approach can be done. The reconstruction of the mortuary practices and the study of collective burials is not an easy task, since often anthropological record is ambiguous, not only because of the complexity of the osteological composition of a deposit that relates to various individuals, but because of the sequence of post-depositional changes, both natural and cultural, played here over the centuries. Starting from the original funerary ceremony accompanying the burial of a body over 3000 years ago, until the current archaeological excavations many incidents may have happened. This thesis aims to understand these deposits with apparent disorder. So, a comprehensive study of the remains is approached, including the interrelationship of data and field observations with laboratory data. The investigation also provides a clear and easy methodology for the taphonomic reconstruction of a site with human remains. Therefore, it becomes a useful and practical model that allows the reconstruction of funerary deposits of any field and timeline.
29

Óxidos de identidad: Memoria y juventud rural en el sur de Chile (1935-2003)

González Cangas, Yanko 20 December 2004 (has links)
No description available.
30

Estudi de les restes humanes de la necrópolis talaiòtica de "S'Illot des Porros" Alcúdia-Mallorca

Malgosa Morera, Assumpció 07 November 1985 (has links)
En aquesta tesi s’estudien les restes humanes de la necròpolis talaiòtica de S’Illot des Porros, situada al terme municipal de Sta. Margalida, Mallorca. L’Illot des Porros es una petita formació rocosa que conte exclusivament la necròpolis, està situada al centre de la badia d’Alcúdia, a la costa nord de l’illa de Mallorca. Aquest cementiri es pot adscriure a l’estadi II de la cultura talaiòtica (VI-II a.C.) a partir de l’aixovar trobat dins les tombes. Les anàlisis de C14 confirmen aquesta conclusió (2430+/-200 B.P.) Aquest jaciment arqueològic conté un dels pocs exemples de restes humanes europees de finals del primer mil·lenni B.C. degut a la pràctica comú de la incineració d’aquella època en el Mediterrani. S’han estudiat 230 esquelets en diferent grau de preservació, distribuïts de la següent manera: 230 cranis, dels quals 186 corresponen a adults, 212 mandíbules, 183 de les quals són adultes i 1325 ossos llargs d’individus adults. Tot aquest material s’han analitzat a nivell qualitatiu i també mètric; s’ha estimat a més la talla i el dimorfisme sexual, i s’han realitzat diversos anàlisis bivariats i multivariats. Alguns dels principals resultats son: 1) pel que fa als índexs, la mitjana cranial es mou entre 74.66 pels cranis masculins i 75.48 pels femenins, en el límit de la dolico- i la mesocrània; l’índex vèrtico-longitudinal al voltant de 72 en ambdós sexes, és a dir ortocranis; cares superiors al voltant de 52, per tant mesenes i índex nasals leptorí pels homes i mesorrí per les dones. 2)= els ossos llargs mostren en general una robustesa moderada o feble. 3) La talla calculada resulta en una alçada mitjana en ambdós sexes ( 166.69 pels homes i 153.53 per les dones). 4) s’observa un remarcable dimorfisme sexual. S’han realitzat comparacions amb altres series d’Europa i de la conca mediterrània. Els resultats del mètodes bivariants i la distancia de mida i forma de Penrose, suggereixen una similitud morfològica entre la sèrie de Porros i altres grups de Mallorca tant contemporanis com més antics, i també amb els pobles del Nord d’Àfrica (protohistòrics i púnics) i El Argar (Edat del Bronze del SE peninsular). Per altre banda, l’anàlisi tipològic indica una morfologia mediterrània gràcil, amb alguns individus de tipologia robusta i cromagnoide, i la presència important de formes braquicèfales, potser d’origen oriental. Aquest estudi antropològic ens permet confirmar la presència d’individus de tipologia braquicèfala a Mallorca a l’Edat del Ferro, abans de la colonització romana. / En esta tesis se estudian los restos humanos de la necrópolis talayótica de S’Illot des Porros, situada en el término municipal de Sta. Margalida, Mallorca. El islote des Porros es una pequeña formación rocosa que contiene exclusivamente la necrópolis y está situada en el centro de la bahía de Alcúdia, en la costa norte de la isla de Mallorca. A partir del ajuar encontrado en las tumbas, este cementerio se inscribe en el estadio II de la cultura talayótica (VI-II a.C.). Los análisis de C14 confirman esta conclusión (2430+/-200 B.P.). Este yacimiento arqueológico contiene uno de los pocos ejemplos de cementerios europeos de finales del primer milenio B.C. ya que la práctica funeraria común de aquella época en el Mediterráneo era la incineración. Se han estudiado 230 esqueletos en distinto grado de preservación, distribuidos de la siguiente manera: 230 cráneos, de los cuales 186 corresponden a adultos, 212 mandíbulas, de las cuales 183 son adultas y 1325 huesos largos de individuos adultos. Todo este material se ha analizado a nivel cualitativo y también métrico; se ha estimado además la talla y el dimorfismo sexual, y se han realizado diversos análisis bivariados y multivariados. Algunos de los principales resultados son: 1) en relación a los índices, la media craneal oscila entre 74.66 para los cráneos masculinos y 75.48 para los femeninos, en el límite entre la dolico- y la mesocrania; el índice vértico-longitudinal se aproxima a 72 en ambos sexos, es decir son ortocraneos; el índice de la cara superior está alrededor de 52, por tanto son mesenas, y el índice nasal es leptorrino para los hombres y mesorríno para las mujeres. 2) los huesos largos muestran en general una robustez moderada o débil. 3) La talla calculada resulta mediana en ambos sexos (166.69 para los hombres y 153.53 para las mujeres). 4) se observa un remarcable dimorfismo sexual. Se han realizado comparaciones con otras series de Europa y la cuenca mediterránea. Los resultados de los métodos bivariados y la distancia de tamaño y forma de Penrose, sugieren una similitud morfológica entre la serie de Porros y otros grupos de Mallorca tanto contemporáneos como más antiguos, y también con los pueblos del Norte de Africa (protohistóricos y púnicos) y El Argar (Edad de Bronce del SE peninsular). Por otro lado, el análisis tipológico indica una morfología mediterránea grácil, con algunos individuos de topología robusta y cromañoide, y la presencia importante de formas braquicéfalas, quizás de origen oriental. Este estudio antropológico nos permite confirmar la presencia de individuos de topología braquicéfala en Mallorca en la Edad del Hierro, antes de la colonización romana. / The human remains we studied come from the talayotic necropolis of S’Illot des Porros (Sta. Margalida, Mallorca, Spain). The rocky isle of Porros, which holds the necropolis, is located in the centre of the bay of Alcudia, on the Northern coast of Majorca. This cemetery can be ascribed to stage II of the Talayotic culture (VI-II b.C.) by the trousseau that has been found within the tombs. Chemical analysis (C14) confirms this conclusion (2430+/-200 B.P.). This archaeological site contains one of the rare samples of Europeans from the first millennium B.C., due to the fact that at that time incineration was the common funeral rite. 230 skeletons have been found with different degrees of preservation. These bone remains are distributed as follows: 230 skulls, of which 186 belonged to adults; 212 mandibles, of which 183 were from adults; and 1325 long bones of adults. All this material has been studied with qualitative and metric analysis; I have also estimated stature and sexual dimorphism and, in addition, performed bivariate and multivariate analysis. Some of the major results were as follows: 1) In relation to index, the average of cranial move between 74.66 of male and 75.48 for females, at the boundary between dolicho-and mesocranic, the height-length rate is about 72 in both sexes, then they are orthocrane; upper faces are about 52, so mesene and nasal index are leptorhines for men and mesorhine for women. 2) Long bones show a moderate or weak strength. 3) Stature belongs to middle class in both sexes (166.69 for males and 153.53 for females). 4) Remarkable pronounces sexual dimorphism in all observations. Comparisons have been made between this series and populations from Europe and the Mediterranean Basin. Results of graphic methods and size-and-shape distances, based on Penrose method, suggest an essential metric morphological similarity between Porros’ series and other groups from Mallorca, contemporary or more ancient, and also with North African populations (Protohistoric and Punic) and El Argar series (Bronze Age from SE of Spain). On the other hand, typological analysis indicates a predominant gracile Mediterranean type, with robust and cromagnoid types, and the important presence of brachycephalic forms, perhaps of oriental origin. This anthropological study has allowed us to confirm that this brachycephalic type has already settled in Mallorca at the time of Iron Age, before the Roman colonization.

Page generated in 0.4437 seconds