• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 90
  • 35
  • 12
  • 5
  • 1
  • Tagged with
  • 143
  • 143
  • 111
  • 84
  • 65
  • 59
  • 21
  • 20
  • 16
  • 16
  • 15
  • 13
  • 10
  • 10
  • 8
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
41

La situación de pobreza de las mujeres de los países del este de Europa en España. El caso de la mujer rumana

Matu Rancu, Raluca Oana 24 May 2013 (has links)
El objetivo general de este trabajo es analizar las principales características de las mujeres inmigrantes rumanas, así como la situación de pobreza de estas y sus causas desde un punto de vista social. Partimos de la idea de que las redes sociales, así como los mecanismos de interacción de las mujeres rumanas, pueden jugar un papel central en sus situaciones de pobreza. Las características migratorias de los y las rumanas no se refieren únicamente a sus rasgos específicos en tanto que nacionales o en tanto procedentes de determinados lugares y regiones de Rumanía, sino también al contexto migratorio en el país de acogida. Por esta razón, hemos decidido comparar y analizar las trayectorias migratorias de las mujeres rumanas en diferentes contextos y en países diferentes, con características económicas distintas, con configuraciones sociales también diferentes y, además, con índices de desarrollo social particularmente distintos. / The general objective of this research is to analyze the main characteristics of Romanian immigrant women, as well as their situation of poverty and its causes from a social vantage point. We start from the idea that social networks and relatives, together with the mechanisms of interaction of Romanian women can play a central role in their situations of poverty. However, the migratory features of Romanian men and women do not refer only to their specific traits, be they national or originating from determined places or regions of Romania, but also to the migratory context of the foster country. For this reason, we decided to compare and analyze the migratory trajectories of Romanian women in different countries and context, with different economic characteristics, with different social structures and, moreover, with particularly different indexes of social development.
42

El cross-dressing en el context català del segle XXI

Barbé i Serra, Alba 21 December 2015 (has links)
La tesis pretende una aproximación a la práctica cross-dresser a través de una etnografía realizada, principalmente, al club EnFemme de Barcelona. El club se define como un espacio de soporte para personas “transgéneros: cross-dressers, transvestís y transsexuales”. El cross-dressing se caracteriza por una contemplación y expresión del género no persistente en el tiempo y el espacio. Refiere a la presentación y representación social del propio cuerpo, y por lo tanto del género, dependiendo de las esferas sociales en que éste se expresa; en particular, entre personas asignadas y leídas como hombres, y muchas quienes se identifican como heterosexuales. La tesis revela la experiencia dinámica de las identidades y la flexibilidad clasificatoria, así como las ambivalencias y la compleja situación que puede vivir o percibir la persona en relación a la identidad de género o a la expresión de género en las sociedades modernas occidentales. El Cd sólo se explica a través de un acoplamiento de otras posiciones como la clase social, la edad, el lugar de procedencia, etc. La tesis muestra como las decisiones de su modo de producción y expresión, a menudo a través de la ocultación en relación a sus entornos más inmediatos como la familia, no pueden desvincularse de los procesos de construcción sociocultural. El abordaje teórico parte de la concepción del sexo-género-sexualidad como un hecho cultural. Toma como referencia los estudios que han problematizado las organizaciones categóricas basadas en sistemas binarios polarizados, y han propuesto la necesaria desnaturalización de las identidades [de género] como alternativa histórica, en términos simbólicos, materiales y políticos. La investigación no disocia la producción académica, de los feminismos y los activismos. La atención es en como toman forma entre ellos. Más allá de los reconocidos métodos cualitativos usados, la comprensión final ha emergido de las dinámicas de contacto, negociación y reconocimiento en el campo. La investigación se ha orientado en comprender la forma que toma el Secreto del cross-dressing, los impactos que genera el contacto y el vínculo con una comunidad, así como los procesos de diferenciación del cross-dressing en relación a otras personas y colectivos: transformistas, travestis, transexuales, etc. Al final del recorrido, ha sido posible sintetizar la cuestión que orientó la investigación: qué entiendo por violencias tránsfobas. En particular, su producción e impacto en y a través del cross-dressing.
43

Art, devoció i ritual funeraris a la Catalunya moderna

Ortiz García, José A. 16 September 2015 (has links)
Parlar de mort és parlar de les pors inherents a l'esser humà. Diferents son les disciplines que ens permeten aproximar-nos al final de la vida a partir d'una perspectiva cultural. Qüestions històriques, artístiques, religioses, antropològiques i sociològiques, entre d'altres, s'imbriquen entre elles per aportar-nos una mirada sobre el concepte de la mort. Radica en aquesta relació interdisciplinària la tesi doctoral titulada Art, devoció i ritual funeraris a la Catalunya moderna. El títol de la recerca planteja en ell mateix els conceptes que la vertebren. La mort és l'element d'estudi a través de l'art, les devocions i els rituals que la poden definir. Aquesta aproximació cultural havia d'incloure disciplines associades que aporten les vies interpretatives complementàries en el moment d'abordar aquest paradigma de mort, art, devoció i ritual. El marc cronològic té com a punt de partida les tesis tridentines que ens situen vers la meitat del segle XVI. L’any 1775, l’obertura del cementiri de Poblenou, és la data vers la qual es tanca la recerca. A nivell geogràfic, el focus principal és Barcelona, ampliant la investigació vers altres zones de l’àrea catalana. Mostres internacionals i hispàniques s’han tingut en compte per presentar una millor lectura del corpus d’obres que conformen la tesi. L’estructura de la tesi en tres apartats, «La mort escrita», «La mort ritualitzada», i la «La mort imaginada», ofereix una panoràmica àmplia sobre aspectes literaris, rituals i artístics, que aborden el conjunt d’obres analitzades. El primer apartat, «La mort escrita», versa sobre la presència literària de la mort. L’anàlisi de les fonts escrites ens permet una aproximació cultural que fa esment de les principals mostres conservades dels literats i dels gèneres associats a la mort. Noms propis com serien els de Francesc Vicent Garcia, Francesc Fontanella o Agustí Eura, ens donen accés a les composicions poètiques de caràcter escatològic que es posen en relació amb altres fórmules com les ars moriendi i els llibres de viatge a l’Infern i al Purgatori. Així mateix, es fa atenció a les relacions de successos i als sermons per obtenir noves vies d’estudi del fet funerari a través de les lletres escrites, sense oblidar el patrimoni documental dels arxius que completen aquesta part de la recerca doctoral. El segon apartat, «La mort ritualitzada», ens apropa al cerimonial funerari. Analitzem el ritual de la mort fent ús de fonts variades que ens ofereixen la sistematització del final de la vida segons les doctrines eclesiàstiques. Aquest punt de partida teològic i litúrgic ens permet fer una derivació vers les iconografies associades que amb les creacions artístiques presenten les devocions, ja siguin tradicionals o noves, junt les formes de dol que vertebren la relació entre art i ritual. El tercer, i darrer apartat, «La mort imaginada», condensa en els seus cinc capítols la recerca sobre l’art davant del fet de morir. En ell s’estudia un corpus d’obres ampli que ens permet trobar les relacions entre art, devoció i ritual que planteja la tesi doctoral. Analitzant pintura, escultura, gravat, arts de l’objecte, literatura, i altres creacions de la mà de l’home, s’estableix un recorregut per les imatges de la mort a Catalunya, atenent a la representació dels cossos morts i a l’imaginari del Purgatori; pel concepte de vanitas o per les mostres de l’arquitectura efímera, amb les exèquies i cerimònies funeràries, i de les sepultures com a espais d’enterrament. El darrer capítol ens porta a la reflexió sobre altres presències de la mort amb la veneració de cossos sants i de relíquies d’efecte taumatúrgic. / This work is focused on the study of death representation in Barcelona and the Catalan territories along modern ages, XVIth and XVIIIth centuries. Death concept is such a complicated topic when we try to afford it from cultural studies. This thesis, Funeral art, ritual and devotion in Catalonia during the modern period, is presented not only as an study of historical and artistic meaning, but provides both anthropological and theological interpretations around some different kind of works of art, including paintings, sculptures, etchings, textiles, literature and ephemeral celebrations. The research is an iconographic approach according to the different representations of death in art: the macabre, the vanities, the royal power link to the burial places, the purgatory, among others subjects. The structure of this research is made following three main parts, «The written Death», «The ritualized Death» and «The imaged Death», a cultural view paying attention to literary, religious and artistic ideas around the death concept. Finally this work unveils new information coming from archives, museums and historical libraries and gets enriched of some artistic pieces related to their use and their specific funerary iconographies. To sum up, this research tries to open new fields of study about this topic that belongs to the humankind.
44

Internet y pueblos indígenas de la Sierra Norte de Puebla, México

Ramos Mancilla, Oscar 06 November 2015 (has links)
Esta investigación antropológica es un acercamiento a las características de los usos de internet y sus incidencias en los pueblos indígenas de la Sierra Norte de Puebla, México. El trabajo de campo tuvo una duración de un año y se dividió en dos periodos de seis meses cada uno, el primero co-presencial y el segundo online; así, se inició en tres poblaciones de dos grupos étnicos, nahuas y totonacos, y se continuó a distancia por medio de recursos digitales. El argumento etnográfico que se siguió fue que las continuidades y transformaciones que se están experimentando en los pueblos indígenas, específicamente desde las relaciones y prácticas vinculadas a internet, involucran la participación de diferentes personas con o sin relación directa con las tecnologías digitales, pero que coinciden en contextos de diferenciación étnica conformada históricamente. Estas imbricaciones se expresan de formas diversas en los entornos digitales que posibilitan interacciones e intercambios, con lo que se va conformando un espacio abierto, variable y heterogéneo, al mismo tiempo que correspondiente a los contextos locales. De manera general, se propone la idea de la “indigenización de internet” para intentar definir las agencias locales de reelaboraciones étnicas en los entornos digitales. En este sentido, lo que se despliega en esta tesis es que el espacio digital que se ha conformado, entre el acceso a internet por parte de las y los jóvenes indígenas y la utilización de social media para relacionarse y expresarse, se puede considerar como extensión y continuidad de otros espacios sociales donde también suceden las reelaboraciones de las ideas de comunidad, de juventud y de lo indígena. Por otro lado, también se realizan dos ejercicios vinculados a la elaboración etnográfica. El primero es una reflexión del trabajo de campo a manera de relato metodológico donde se exponen los presupuestos para la división en dos periodos diferentes de interacción, las relaciones que se fueron estableciendo con las personas, y la propia práctica antropológica. El segundo ejercicio es la utilización de diferentes objetos digitales incorporados en algunos párrafos, para explorar formas de extender el formato lineal del texto etnográfico. / This anthropological research is an approach to the characteristics of the Internet uses by and their consequences for the indigenous peoples from the Sierra Norte of Puebla, Mexico. The fieldwork lasted for one year, divided into two periods of six months each; the first one was face-to-face, while the second was online. In other words, it began with groundwork in three towns inhabited by two different ethnic groups: Nahuas and Totonac, and it continued at the distance making use of digital resources. The ethnographic argument is that the continuities and transformations experienced by the indigenous peoples, due in particular to the development of relations and practices linked to the Internet, implies the participation of different individuals with o without direct relation to digital technologies, but who co-inhabit places where a historically configured ethnic differentiation is being negotiated. These imbrications are expressed in different forms in the digital environment, which enables interactions and interchanges, and configure an open, variable and heterogeneous space, which corresponds, on its turn, to local contexts. From a theoretical perspective, I propose the idea of the “indigenization of the Internet” to try to define the local agencies related to ethnic re-elaborations in the digital environments. The thesis suggests that the digital space, shaped between the access to the Internet and the use of social media by indigenous young people, can be seen as an extension and a form of continuity of other social spaces where re-elaborations of the ideas of community, youth, and “the indigenous” are ―also― taking place. This thesis includes two exercises linked to the ethnographic writing. The first one is a fieldwork reflection in which, by way of methodological account, I expose the assumptions for the division into two of the interaction period, the relationships that I established with the people, and a review of the anthropological practice itself. The second exercise has to do with the use of different digital objects, which are incorporated into some paragraphs in order to explore ways of widening the lineal format of the ethnographic text.
45

Historical Models of Music Listening and Theories of Audition. Towards an Understanding of Music Listening Outside the Aesthetic Framework

García Quiñones, Marta 27 January 2016 (has links)
This thesis locates historical discourses about music listening within the field of sound studies. Thus, the first three chapters illuminate the contiguities between sound studies and the so-called “sensory turn” introduced in the humanities and social sciences in the 1980s. An important theoretical premise of the research is the historicity of folk and expert notions that are normally employed in describing the structuring of the human psyche, like “sensation” and “perception”, which are related to the distinction between “to hear” and “to listen”. Chapters 1 and 2 addresses the historical development of the notion of “cultural construction of the senses”, which has been predominant among sensory scholars; they trace the emergence of the anthropology of the senses and the anthropology of the emotions, discussing also some critical approaches influenced by phenomenology and the anthropology of the body. The narration stresses the importance of authors, notions and theoretical elaborations associated with audition. Chapter 3 reviews the historical emergence of an awareness of the historicity of the senses and emotions in Europe, starting from the contributions of the French Annales School. It also deals with theoretical and methodological problems related to the historiography of the senses and emotions, in particular with the difficulties in establishing a periodization. Chapters 4, 5 and 6 form the historical core of the thesis, which zooms in on modern times, from the 15th century to the second half of the 19th century, that is until the publication of Helmholtz’s Die Lehre von den Tonempfindungen als physiologische Grundlage für die Theorie der Musik (1863). These chapters try to build a bridge between the history of aesthetics and the history of science by combining different thematic threads: the history of anatomical and physiological research into the ear and audition, the history of acoustics and the archaeology of audio technologies, and historical discourses on music listening. Chapter 4 presents the main disciplines that have historically dealt with hearing: physics music, rhetoric, medicine and physiology, psychology, and the convergence of electroacoustics, electrophysiology and psychoacoustics in 20th-century hearing science. It provides a short introduction to their history and the specificity of their approaches to hearing, stressing their connections to music and pointing at problems in the historicization of audition. While the chapter initially considers ancient and medieval notions of hearing and the senses in relation to music, it focuses mainly on early modern discourses on music and audition, including advances in anatomical and physiological knowledge, the relationship between rhetoric and music in Renaissance humanism, and the key role of music and the study of the senses in the establishment of the experimental programme of the so-called “Scientific Revolution”. The chapter offers a glimpse of aesthetic and scientific discourses on the senses, passions, sound, hearing and music until the end of the 17th century, when Sauveur proposed the foundation of acoustics. Chapter 5 deals with the 18th-century emergence of the concept of sensibility, with had roots both in Locke’s empiricism and in physiological research on muscle and nerve irritability, but ultimately stressed the connection between the senses and aesthetic and moral sentiments. It reviews important works of the French philosophes (Condillac, Diderot, Rousseau) on the differentiation and education of the senses, the sense of hearing and music aesthetics, as well as Rameau’s theory of harmony within the context of the mathematical development of acoustics in the 18th century. It also reviews some influential works on music aesthetics, and traces the transformation of musical taste and listening attitudes that took place in France and Germany towards the end of the 18th century, when hearing was increasingly defined as an “inner sense” and the notion of musical connoisseurs (Kenner) was formed. Chapter 6 briefly tackles on the acoustic research of Chladni and reports on the 19th-century development of new scientific instruments, including new musical instruments, which contributed to the refinement of scientific practices related to the measuring and evaluation of audition. This happened in parallel with the institutionalization of otology as a medical speciality, in the second half of the century, which is also narrated. The chapter then turns to sensory physiology and the pioneering work of Helmholtz, who developed physiological acoustics. His concern with delimiting the fields of aesthetics and science is presented here side by side with Hanslick’s efforts to define The Beautiful in Music, which would shape the notion of “absolute music”. The thesis closes with a narration of the reshaping of sensation by the new experimental psychology, pointing thus towards the beginnings of the psychology of music. / Aquesta tesi situa els discursos sobre la història de l’escolta musical en el context del camp, relativament recent, dels estudis de so (sound studies). Els tres primers capítols es proposen il·luminar la contigüitat entre els estudis de so i l’anomenat “gir sensorial” (sensory turn), que es va introduir en les ciències humanes i socials a partir dels anys 80. La investigació parteix de la historicitat de les nocions que fem servir habitualment per descriure l’estructura de la psique humana; nocions utilitzades per estudiosos i no estudiosos, com ara “sensació” i “percepció”, que sovint s’invoquen per explicar la diferència entre “sentir” i “escoltar”. Els capítols 1 i 2 s’ocupen del desenvolupament històric de la noció de “construcció cultural dels sentits”, que ha estat tan important dins del “gir sensorial”, i en aquest context expliquen l’emergència de l’antropologia dels sentits i les emocions, fent referència també a les crítiques formulades des de l’antropologia del cos i la fenomenologia. La narrativa d’aquests capítols subratlla el paper dins d’aquest procés històric d’autors, nocions i elaboracions teòriques relacionades amb l’audició i formulades des d’una comprensió d’aquesta. El capítol 3 repassa l’aparició en la història europea d’una consciència de la historicitat dels sentits i les emocions, a partir sobretot de les aportacions de l’escola francesa dels Annales. Tracta també alguns problemes teòrics i metodològics que planteja la historiografia dels sentits i les emocions, en especial les dificultats per establir-ne una periodització, també en el cas de l’audició. Els capítols 4, 5 i 6 formen el nucli històric de la tesi, que se centra sobretot en la modernitat, des del segle XV fins a la segona meitat del XIX, és a dir, fins a la publicació de l’obra de Helmholtz Die Lehre von den Tonempfindungen als physiologische Grundlage für die Theorie der Musik (1863), un text clau en la història de l’acústica i la fisiologia, que va posar també en qüestió la relació entre l’aproximació científica i estètica a la música i l’audició. Aquests tres capítols volen connectar la història de l’estètica i la història de la ciència combinant diferents línies temàtiques: la història de la investigació anatòmica i fisiològica sobre l’oïda i l’audició, la història de l’acústica i l’arqueologia de les tecnologies auditives, i els discursos històrics, en clau estètica, sobre l’escolta musical. / Esta tesis sitúa los discursos sobre la historia de la escucha música en el contexto del campo, relativamente reciente, de los estudios de sonido (sound studies). Los tres primeros capítulos se proponen iluminar la contigüidad entre los estudios de sonido y el llamado “giro sensorial” (sensory turn), que se introdujo en las ciencias humanas y sociales a partir de los años 80. La investigación parte de la historicidad de las nociones que utilizamos habitualmente para describir la estructura de la psique humana; nociones utilizadas por estudiosos y no estudiosos, tales como “sensación” y “percepción”, que precisamente se invocan a menudo para explicar la diferencia entre “sentir” y “escuchar”. Los capítulos 1 y 2 se ocupan del desarrollo histórico de la noción de “construcción cultural de los sentidos”, que tan importante ha sido dentro del “giro sensorial”, y en este contexto explican la emergencia de la antropología de los sentidos y las emociones, haciendo referencia también a las críticas formuladas desde la antropología del cuerpo y la fenomenología. La narrativa de estos capítulos subraya el papel dentro de este proceso histórico de autores, nociones y elaboraciones teóricas relacionadas con la audición y formuladas desde una comprensión de la misma. El capítulo 3 repasa la aparición en la historia europea de una conciencia de la historicidad de los sentidos y las emociones, a partir sobre todo de las aportaciones de la escuela francesa de los Annales. Trata también algunos problemas teóricos y metodológicos que plantea la historiografía de los sentidos y las emociones, en especial las dificultades para establecer una periodización, también en el caso de la audición. Los capítulos 4, 5 y 6 forman el núcleo histórico de la tesis, que se centra sobre todo en la modernidad, desde el siglo XV hasta la segunda mitad del XIX, es decir, hasta la publicación de la obra de Helmholtz Die Lehre von den Tonempfindungen als physiologische Grundlage für die Theorie der Musik (1863), un texto clave en la historia de la acústica y la fisiología, que puso también en cuestión la relación entre la aproximación científica y estética a la música y la audición. Estos tres capítulos pretenden conectar la historia de la estética y la historia de la ciencia combinando diferentes líneas temáticas: la historia de la investigación anatómica y fisiológica sobre el oído y la audición, la historia de la acústica y la arqueología de las tecnologías auditivas, y los discursos históricos, en clave estética, sobre la escucha musical.
46

Marginación Socio-Espacial. Programas de rehabilitación de patologías estructurales en el polígono de viviendas del barrio Besòs de Barcelona

Cañas López, Jorge Eduardo 29 September 2015 (has links)
Los planes de rehabilitación en el barrio El Besòs (Barcelona) fueron aplicados y aceptados básicamente de manera lineal: bajo un condicionamiento restringido -patrón simple entre la administración municipal y la asociación “oficial” de vecinos- sobre una relación de dependencia que imposibilita una dinámica favorable a procesos comunes (interrelaciones e interdependencias) como redes de organización comunitaria y consolidación del capital social para un continuo mejoramiento del hábitat y su correspondiente movilidad social. Esta situación conduce a dos cuestiones reconocibles en relación al valor real de espacio construido frente al valor estimado del suelo; la primera, es la pérdida del precio de mercado (proceso de devaluación) que se refiere directamente a las patologías estructurales por la calidad del suelo y al deterioro de los inmuebles por el uso de cemento aluminoso; y el segundo, las deficiencias habitacionales permiten concentrar y consolidar niveles socio-económicos que genera gran estabilidad en el tipo de residente (rentas bajas). Analizar comparativamente las propuestas institucionales de desarrollo urbano (rehabilitación) para el Besòs, es exponer la contradicción entre las afectaciones sociales y acciones institucionales por el reconocimiento de la pobreza crónica, deterioro de edificios frente a la ubicación adecuada (Banco de suelo urbanizado) hace que el concepto de rehabilitación un "eufemismo" para sus objetivos inmobiliarios. Respecto a las propuestas institucionales de rehabilitación explica además, la incapacidad de una dinámica transformación comunitaria del hábitat. En lo metodológico se busca privilegiar la acción-participación sobre lo documental-analítico, usar un enfoque crítico en la revisión de las referencias percibidas desde el espacio social. / The plans of rehabilitation in the neighborhood the Besòs (Barcelona) were applied and accepted essentially in a linear way: under a restricted conditioning -simple pattern between the municipal administration and the neighborhood 'official' association- about a relationship of dependency that obstruct a favorable dynamics a “the common” processes (interrelations and interdependencies) such as networks of community organization and consolidation of social capital for a continuous improvement of the habitat and its corresponding social mobility. This situation leads to affirm two questions in the neighborhood in relation to the real value of built space in front of the estimated land value; the first is the loss of market value (process of devaluation) refers directly to the structural conditions for soil quality and the deterioration of the properties by the use of aluminous cement; and second, housing class allow to concentrate and consolidate socio-economic levels generated only-one type of resident (low income). Comparatively examine the institutional proposals of urban development (rehabilitation) for the Besòs, it is to expose contradiction between social affectations and institutional actions by the recognition of chronic poverty, deteriorating buildings as opposed to the proper location (urban land bank) makes the concept of rehabilitation a "euphemism" for their real estate goals. The compared to the institutional proposals of rehabilitation further explains the inability of a community dynamic transformation of their habitat. Methodological seeks to privilege the action-participation in opposition the documentary-analytical, using a critical approach in the review of the references received from the social space.
47

Rituals funeraris islàmics transnacionals. La repatriació de difunts entre Catalunya i Kolda (Senegal)

Solé Arraràs, Ariadna 29 June 2015 (has links)
Aquesta tesi és el fruit d’una recerca etnogràfica sobre els rituals funeraris i la gestió de la mort entre els musulmans a Catalunya, particularment aquells originaris de la regió de Kolda (Senegal). La regió de Kolda o Fuladú està situada al sud del país i és una de les regions més empobrides de Senegal. La major part dels seus habitants pertanyen a l’ètnia fulbe i són musulmans. Des de mitjans de la dècada dels dos mil, Catalunya s’ha convertit en un destí privilegiat pels migrants procedents d’aquesta regió, majoritàriament d’homes joves procedents de zones rurals i arribats de forma irregular en els darrers deu anys. La repatriació és l’opció preferida i la pràctica majoritària en aquest col·lectiu, en el cas eventual de mort a Catalunya. La repatriació és una pràctica que suposa una important càrrega econòmica, que genera sovint l’activació de xarxes formals i informals -per la societat catalana- per fer front a la gran despesa de diners i esforços que implica traslladar un difunt a Senegal. La decisió de ser enterrat a Catalunya o a Kolda, d’altra banda, posa sobre la taula alguns conflictes en relació a les dificultats per realitzar a Catalunya un enterrament segons marquen les prescripcions islàmiques. Tot i així, com es veurà, tant la repatriació com l’enterrament in situ, suposen la violació d’algunes d’aquestes prescripcions islàmiques. Així doncs, si sovint la qüestió per la preferència de l’enterrament al país d’origen per part dels immigrants musulmans a Europa es presenta com un problema lligat als debats sobre diversitat religiosa proposo que és necessari posar de manifest les dimensions més complexes d’aquest fenomen. La repatriació és també un moment d’important expressió identitària tant per l’individu (malalt o si ha pres disposicions prèvies) com per la comunitat immigrada. Pels mateixos informants, la preferència per la repatriació es justifica tant amb arguments referits a la religió com al retorn al lloc i amb la família en origen. L’elecció del lloc de sepultura en un context de migració és, doncs, una forma de vincular-se a un grup de referència i amb un espai de referència. D’una banda, un grup i un espai de referència que es troba al país d’origen. De l’altra, també un grup de referència constituït per la comunitat immigrada que es mobilitza i activa per organitzar la repatriació. Aquesta tesi ha perseguit descriure un procés que no pot entendre’s tant sols des de Catalunya i per tant, és fruit d’una etnografia multisituada realitzada en dos escenaris diferents però interconnectats a Catalunya i a Kolda, al país d’origen i d’instal·lació. L’objectiu principal d’aquesta tesi és, doncs, l’estudi etnogràfic de la pràctica de la repatriació de cadàvers –i, en menor mesura, del retorn de malalts- entre musulmans originaris de la regió de Kolda i residents a Catalunya. Per tant, els objectius han estat, d’una banda, descriure aquest procés de repatriació. De l’altra, inquirir sobre les motivacions que permeten explicar la preferència per la repatriació, tan estesa i ben organitzada. L’anàlisi d’aquestes dades pretén, fonamentalment, respondre a una pregunta inicial: quines són les raons que expliquen aquesta preferència? Aquesta tesi parteix de la hipòtesi que per respondre aquesta pregunta caldrà considerar que la repatriació de cadàvers entre Catalunya i Kolda (i la seva organització) és, en si mateixa, un nou ritual funerari de dimensions transnacionals. / Since the early 2000’s, Spain and particularly Catalonia, has become a popular destination for migrants coming from Kolda (Senegal), one of the most impoverished regions in Senegal inhabited mostly by Muslim Fulani people. Most of these migrants are young men coming from rural areas and entering irregularly in Spain. These processes of migration entail the establishment of transnational networks between the two regions, in which religion and ritual play a crucial role. In case of eventual death in Catalonia, most of these migrants declare that their bodies be repatriated to Kolda. By virtue of this, most of them are actually repatriated if they die in Catalonia. Here we see a new funerary ritual emerging in a new transnational context; in Catalonia (ritual bathing of the body, prayers, solidarity strategies) and in Kolda (funeral prayer, burial). The decision to be buried in Catalonia or in Kolda brings about some conflicts regarding the difficulties for a proper Muslim burial in Catalonia. At the same time, it is a moment for identitary expression, both for the individual as well as for the migrant community. Repatriation is well organized by the migrant community using solidarity networks in a manner that allows us to talk about repatriation as being a collective process and a mechanism for community building based on religious identity and a common origin. This thesis is the result of ethnographic research conducted in Catalonia and Kolda. The research has been focused on the social, economic, cultural and religious circumstances involved in the act of dying in migration and the process of corpse repatriation to the country of origin. The main purpose of this thesis is, thus, an ethnographic study of the practice of corpse repatriation –and to a lesser extent of the return of sick persons. The objectives are, on the one hand, to describe this process of repatriation, in terms of its performance and organization, and on the other to inquire about the motivations that can explain the preferences amongst migrant communities from Kolda for repatriation.
48

Alletaments de llarga durada i altres usos de la corporalitat en la criança

Ausona i Bieto, Marta 18 December 2015 (has links)
Al 1974 l'OMS adverteix del descens mundial de la lactància materna i les seves nefastes conseqüències en la salut neonatal. Considerat un tema de salut pública s'emprenen una sèrie de mesures per a la seva promoció institucional. En paral·lel, des de l'anomenada societat civil, apareixen nombrosos col·lectius socials de suport a la lactància materna formats per mares. Actualment, tot i l'augment en els índexs de lactància, moltes de les mares que alleten reben crítiques i/o pressions per part de certs professionals de la salut, del seu cercle familiar i/o del seu entorn social. Aquestes crítiques augmenten a mesura que les seves lactàncies es perllonguen en el temps. La meva recerca s'ha basat en analitzar tant aquestes crítiques com els plurals discursos de les mares respecte a les seves pràctiques corporals. He utilitzat una metodologia qualitativa basada, principalment, en entrevistes en profunditat a mares lactants i en l'observació participant en grups de suport a la lactància. Com a conclusions, les crítiques a la lactància materna es basen en quatre punts: la dependència maternofilial; el "malcriar" als i les filles; l'obscenitat de mostrar els pits en públic i l'acusació de ser "neo-masclistes". Aquests punts revelen un ordre simbòlic individualista que vertebra la (post)modernitat i un determinat control social basat en l'ús dels cossos i els seus fluids. Les mares, per la seva banda, solen legitimar les seves lactàncies a partir de discursos biologistes, on seguir l’"instint" es presenta com un impuls per a l'agència i la presa de decisions individuals. / In 1974 the WHO warns about the global decrease of breastfeeding and the disastrous consequences of this fact on neonatal health. A set of measures are taken in order to promote breastfeeding institutionally, as it is considered a public health issue. At the same time, several supporting groups composed of breastfeeding mothers are created from the civil society. Currently, in spite of the fact that breastfeeding indexes have risen, many breastfeeding mothers still receive critiques or pressures from certain health care practitioners, the family group or their social environment. These critiques grow as their breastfeeding is extended in time. My research is based in analysing the critiques that these mothers receive and the discourses that they build regarding their bodily practices. The research methodology is qualitative based on in-depth interviews to breastfeeding mothers and on participant observation in support groups. The main conclusions about the critiques to breastfeeding are that they are centred in four axes: the maternal-filial dependency, the fact of “spoiling” the child, the obscenity of showing breasts in public and the accusation of being “neo-sexist”. These points reveal an individualistic symbolic order that vertebrates post-modernity and a specific social control based on the use of the bodies and of bodily fluids. The breastfeeding mothers, on their side, normally legitimise their actions with discourses that use biological approaches, where following their “instinct” is presented as an impulse for agency and individual decision-making processes.
49

De la nostalgia culinaria a la identidad alimentaria transmigratoria: la preparación de alimentos en restaurantes mexicanos en Estados Unidos

Vázquez Medina, José Antonio 05 June 2015 (has links)
Esta tesis explora las dinámicas sociales suscitadas a partir de la expresión de la nostalgia culinaria entre los sujetos que participan en la preparación y elaboración de alimentos en restaurantes mexicanos en Estados Unidos. A partir de una aproximación etnográfica en el Valle de San Joaquín en California, el área metropolitana de Chicago y la ciudad de Houston, en este trabajo se analiza cómo la nostalgia dictamina los discursos y las prácticas operativas que se llevan a cabo al interior de las cocinas de los restaurantes mexicanos en tales localidades. De esta manera, en esta investigación se muestra cómo la nostalgia configura nuevas dinámicas sociales en múltiples dimensiones del sujeto migrante que labora en las cocinas de este tipo de restaurantes en Estados Unidos. En la dimensión individual, se analiza cómo el sujeto es capaz de utilizar la memoria y la experiencia sensorial para desarrollar la labor culinaria y replicar los sabores de las preparaciones que se elaboraban en México. En este ámbito el migrante desarrolla habilidades culinarias que pueden ser observadas como un medio de agencia a través del desarrollo de la sazón. Asimismo, se explora cómo el desarrollo de la sazón puede ser considerado como la máxima expresión del conocimiento culinario en este contexto. En el plano comunitario, se muestra cómo la nostalgia interviene en la regulación y operativización del conocimiento culinario empírico en los restaurantes familiares y cómo en este proceso están implícitos acuerdos y negociaciones de poder y de género en la organización laboral. Asimismo, se expone cómo la nostalgia se puede percibir en las maneras de gestión de este tipo de establecimiento. En un plano más amplio, esta tesis analiza cómo la nostalgia interviene en la configuración de la identidad alimentaria transmigratoria que condiciona los discursos y las practicas operativas al interior de los restaurantes. De igual manera, se explora cómo dicha identidad favorece la puesta en marcha de nuevas dinámicas sociales que legitiman la creación de una cocina original que se valida por los actores sociales implicados en el desarrollo de la labor gracias al flujo de información culinaria que circula en estos espacios. / This research examines the social dynamics related to culinary nostalgia displayed by Mexican cooks in the kitchens of Mexican restaurants in the United States. To collect information, I conducted field work through culinary ethnography in nine Mexican restaurants, from small family-run restaurants to gourmet Mexican restaurants in the San Joaquin Central Valley in California, and the urban areas of Chicago, Illinois and Houston, Texas. In this work, I show how nostalgia can be observed in terms of operational practices related to food preparation rather than just and emotion, and how these practices trigger emergent social dynamics in restaurant kitchens. Thus, issues such as agency, gender and kinship gain new social meanings that impact on the way that Mexican food is prepared in the United States. These issues can be analyzed in multiple dimensions of the social life on the migrant cooks that contribute in the construction of the Transmigratory Food Identity among Mexican food preparers in the United States.
50

Estudio de la variabilidad morfológica del acetábulo y los caracteres de senescencia de la región acetabular y otros marcadores de edad del hueso coxal mediante series osteológicas. Aplicaciones en antropología y medicina forense.

San Millán Alonso, Marta 27 November 2015 (has links)
Conocer en detalle la morfología del acetábulo de los primates en general, y de los humanos en particular, tiene implicaciones importantes tanto en Antropología como en Medicina Clínica y Forense. Con este objetivo, se ha analizado la morfología del acetábulo y de su fosa mediante Morfometría Geométrica. Esta metodología, que ha experimentado un notable avance en los últimos años, cuantifica y analiza las estructuras morfológicas mediante coordenadas cartesianas de puntos anatómicos homólogos (landmarks). El acetábulo, por pertenecer a la articulación coxofemoral, que conecta el esqueleto axial con las extremidades inferiores, tiene implicaciones biomecánicas directas. Los resultados de la presente Tesis Doctoral, basados en el estudio de 303 primates actuales de 40 especies distintas, incluyendo humanos, han demostrado la relación significativa entre la locomoción de los primates y su morfología acetabular. Se abren así nuevas vías de investigación sobre las condiciones de vida de los primates fósiles y la evolución de los distintos tipos de locomoción. Siguiendo el mismo protocolo, se ha evaluado la morfología acetabular de 682 humanos documentados de la Península Ibérica, resultando que la morfología del acetábulo es distinta entre hombres y mujeres menores de 65 años y cambia de manera significativa a lo largo de la vida de los individuos de ambos sexos. Los varones tienen escotaduras y fosas acetabulares más pequeñas que las mujeres de la misma edad, así como un borde acetabular más extendido en dirección posterior. Siguiendo un patrón similar, el acetábulo sufre tres cambios principales con la edad: reducción de la escotadura acetabular, disminución de la fosa acetabular y modificación del borde acetabular, proyectándose éste último en dirección superior y posterior y reduciéndose en dirección inferior. Los tres cambios se deben a la proliferación de hueso a lo largo de todo el borde de la facies lunata. Por otro lado, el conocimiento en profundidad de los marcadores de edad del hueso coxal es importante para mejorar las técnicas existentes de estimación de la edad adulta y desarrollar nuevas metodologías. Los métodos utilizados hasta ahora, basados en la sínfisis púbica y la superficie auricular, han demostrado ser fiables pero poco precisos en nuestra muestra ibérica de 139 individuos, sobre todo en los adultos de edad más avanzada. Teniendo en cuenta tanto la fiabilidad como la precisión, el método de Buckberry-Chamberlain, basado en la superficie auricular, proporciona mejores resultados globales que el método de Suchey-Brooks con la sínfisis púbica. Sin embargo, esta aparente mayor eficacia del primer método se debe fundamentalmente a la comparativamente mayor amplitud de los rangos de edad que utiliza, combinado con la baja proporción de individuos menores de 60 años de la muestra analizada, donde el método Suchey-Brooks parece ofrecer resultados más precisos. Por otra parte, los perfiles de mortalidad resultantes de ambas metodologías son sustancialmente diferentes, lo que puede inducir a distintas conclusiones dependiendo de la técnica elegida de diagnóstico de la edad. Con el objetivo de paliar algunas de las limitaciones de las metodologías anteriores, se ha revisado el método de Rissech et al. (2006) basado en los cambios morfológicos que experimenta el acetábulo con la edad y se ha ampliado su aplicabilidad a mujeres, estudiando las diferencias en el proceso de maduración del acetábulo entre ambos sexos. Así, esta nueva aproximación, evaluada en 611 individuos de la Península Ibérica, ha confirmado la utilidad de la combinación del acetábulo y del cálculo de probabilidades (estadística bayesiana) en la estimación de la edad de los individuos adultos de ambos sexos, resultando en una precisión superior a los métodos tradicionales basados en el coxal, incluso en los adultos de mayor edad. Asimismo, aunque ambos sexos siguen un patrón similar de maduración acetabular, se ha observado que la tasa de envejecimiento del acetábulo es diferente entre hombres y mujeres, lo que nos lleva a sugerir la aplicación del método a ambos sexos por separado. / The acetabulum is located where the femoral head attaches to the os coxa, to create the hip joint. Knowledge of the precise morphology of the acetabulum has important implications for biology, biological anthropology, forensic medicine and clinical anatomy studies. The acetabular shape has been quantified and analyzed in primates, and particularly in humans, by geometric morphometrics, a powerful tool to analyze morphological variation in anatomical structures. This recent approach has found a significant association between shape and locomotion in primates, potentially leading to a better comprehension of the poorly understood gaits of fossil primate species. Furthermore, human data show that acetabular shape varies significantly between males and females younger than 65 years old. The shape of human acetabulum also changes progressively along the adult life span, due to bone proliferation throughout the entire edge of the facies lunata. These results improve the understanding of the native acetabular shape, assist in refining age-estimation methods, and enhance surgical and prosthetic procedures. Age estimation is essential in the identification process, both in forensic and archaeological contexts. The classical aging methods based on pubic symphysis (Suchey-Brooks´s method) and auricular surface (Buckberry-Chamberlain´s method) provided low levels of accuracy in the Iberian population analyzed, especially in older individuals. Furthermore, the classic methods resulted in different mortality profiles, consequently affecting the reconstruction of life conditions of the past populations. These results highlight the necessity of new age markers and methodologies for age diagnosis. At this respect, the results from the current revision of the acetabular method demonstrate the suitability of combining the acetabulum traits and the Bayesian approach to make age estimations in adults of both sexes. The mean absolute error for the age estimation of the Iberian sample was 7.28 years for males and 7.09 years for females; these values are significantly lower than the classical methods based on os coxae in Iberian and other populations. Interestingly, the acetabular aging process follows similar trends in both sexes. However, the aging rate seems to be different between males and females, especially in middle-aged individuals, showing that females have a relatively slower aging rate in the acetabular region.

Page generated in 0.4659 seconds