En aquest estudi s'ha treballat amb diferents hipòtesis que avui en dia es consideren per explicar les causes de l'Esclerosi Lateral Amiotròfica.En primer lloc, s'ha estudiat la autoimmunitat sèriques (IgG) provinents de malalts d'ELA i d'altres malalties de la Motoneurona (MN). Tractant embrions de pollastre amb sèrums i IgG de pacients afectats per ELA s'obté un rescat significatiu en el nombre de la MN de la banya ventral de la medul·la espinal lumbar que d'altra manera moririen en un procés de mort cel·lular programada per apoptosi i un augment significatiu de la ramificació nerviosa en la musculatura inervada per aquestes MN. S'ha detectat la unió de les IgG a proteïnes del sistema nerviós de l'embrió de pollastre i s'ha identificat com a antígen una proteïna implicada en la regulació i la quimiotaxis del sistema nerviós embrionari, la Semaforina. No sabem, per ara, la significació d'aquests anticossos anti Sema 3A circulants en els pacients de malalts d'ELA ni la seva relació amb la patogènia de la malaltia.En segon lloc, s'ha traballat amb l'aspecte genètic de la malaltia. Utilitzant rosegadors transgènics amb una mutació en el gen de la SOD1 s'ha comprovat que diferents tipus de cèl·lules nervioses d'animals trangènics en estadis avançats de la malatia mostren ractivitat cap a l'anticòs anti P2X4. A part de la reactivitat mostrada en MNs degenerades al còrtex celebral i tronc de l'encèfal d'animals trangènics, fet que concorda amb l'afectació clàssica descrita en la ELA, s'ha vist també reactivitat a cèl·lules de Purkinje cerebelars.Posteriorment s'ha comprovat que aquesta reactivitat és deguda a un reconeixement per part d'aquest anticòs de formes mal plegades de la proteïna SOD1, formes que es van acumulant a mesura que la malaltia avança i que la neurona degenera. Aquestes formes malplegades de SOD1 s'ha comprovat que són capaces de d'activar la microglia in vivo en nivells significativament superiors que la proteöna SOD1 nativa.Per últim, s'ha estudiat l'efecte de la transfecció amb proteïna SOD1 mutada i fenomens autofàgics dins del model de línia cel·lular neuroal NSC-34. Tot i que s'ha comprovat que en aquest model no es repeteixen els resultats obtinguts per l'anticòs anti P2X4 en models de rosegadors transgènics, s'ha pogut estudiar l'autofàgia i l'efecte beneficiós del liti en aquest model, veient-se que el liti és capaç de disminuir el nombre d'agregats de SOD1 en aquest model quan les cèl·lules són transfectades amb diferents tipus de SOD1 mutada.

El melanoma es un tumor de estirpe melanocítica con un elevado potencial metastático y una incidencia en aumento. La técnica de la Biopsia Selectiva del Ganglio Centinela (BSGC) se acepta como la forma más específica, sensible y con menor morbilidad para realizar la estadificación patológica ganglionar. Objetivos:1) Analizar la capacidad de detección de un protocolo extenso, frente a un método simple de procesamiento del ganglio centinela comparando dos cohortes de pacientes; 2) buscar relación entre el resultado de la técnica de BSGC y otras variables con valor pronóstico establecido, tanto clínicas como histológicas; 3) realizar un estudio de supervivencia y de falsos negativos; 4) estudiar subgrupos de pacientes (melanomas ≥1 mm de Breslow, <1 mm de Breslow y melanomas en extremidades);y 5) comparar ambas técnicas desde el punto de vista económico. Metodología: Realizamos un estudio de cohortes con un diseño observacional analítico longitudinal. Se seleccionaron a los pacientes sometidos a la técnica desde el año 1998 hasta el 2010. La muestra a su vez se subdividió en dos series: la serie correspondiente a los años 1998-2004 y, la serie 2007-2010. En la primera de ellas se realizó un procesamiento simple (sección única de hematoxilina-eosina) mientras que en la segunda se realizó un estudio extenso (protocolo transhiliar bivalvo con secciones seriadas cada 250 µm y múltiples tinciones inmunohistoquímicas (HMB 45, Melan A y S100)). Conclusiones: El protocolo histopatológico extenso de análisis ganglionar ha demostrado mejorar la capacidad de detección de la técnica en nuestro medio. No hay diferencias en la tasa de falsos negativos, pero eliminando el factor de confusión correspondiente a los drenajes múltiples, la tasa disminuye a la mitad. El procesamiento por niveles al menos duplica el coste económico de la serie anterior. El porcentaje de pacientes sometidos a la técnica con melanomas delgados (índice de Breslow menor a 1 mm) es cada vez mayor (40%), aunque el rango de positividad es bajo (2%). La aparición de nuevas opciones de tratamiento en el melanoma metastásico obliga a optimizar la técnica con objeto de identificar el subgrupo de pacientes que podrían beneficiarse de estas nuevas terapias. / Melanoma is a melanocytic lineage tumor with high metastatic potential and increasing incidence. Sentinel lymph node biopsy (SLNB) is accepted as the most specific, sensitive and with less morbidity technique for pathologic nodal staging. Objectives: 1) To analyze the detection capability of an extensive protocol, versus a simple method of lymph node processing, comparing two cohorts of patients; 2) To seek a relationship between the outcome of the SLNB technique and other variables with established prognostic value, both clinical and histological; 3) To conduct a survival and false negatives study; 4) To study subgroups of patients (melanomas with Breslow thickness of 1 mm or more, <1 mm Breslow melanomas and extremity melanomas) and 5) To compare both lymph node processing methods from the economic point of view. Methods: Cohort study with a longitudinal observational analytic design was conducted. Patients undergoing SLNB in our institution from 1998 to 2010 were selected. The sample was divided into two cohorts, patients treated from 1998 to 2004 and those from 2007 to 2010. In the first subgroup, a simple method of processing was performed (single hematoxylin-eosin slide), while in the second, an extensive protocol (transhiliar bivalving 250µm serial sectioning with multiple immunohistochemical stains (HMB 45, Melan A and S100)) was carried out. Conclusions: Extensive histopathologic protocol for assessing sentinel node has shown an improved detection capability of the technique in our institution. No differences in false negatives rate were detected, but removing multiple drains confusion factor, this rate decreases by half. Extensive histopathologic protocol at least double the economic cost of the previous method. Percentage of patients undergoing SLNB technique with thin melanomas (less than 1 mm of Breslow thickness) is growing (40%), although positivity range is low (2%). New emerging treatment options in metastatic melanoma force to optimize the technique in order to identify the subgroup of patients who might benefit from these new therapies.

No description available.

La resistencia múltiple a drogas (MDR) es un importante mecanismo involucradoen el fracaso de la quimioterapia en neoplasias humanas. MDR está asociada a laexpresión del gen mdr1 y la glicoproteína P-gp 170 que codifica. Esta glicoproteína actúacomo una bomba expulsora de fármacos que reduce su acción citotóxica intracelular. Laposible aplicación clínica de fármacos con acción moduladora de la bomba pero conaceptables efectos secundarios, abriría una vía terapéutica muy importante en pacientescon neoplasias resistentes que expresen el fenotipo MDR ya que se podría conseguir laresensibilización de las células tumorales a la quimioterapia. La existencia de formasalternativas de MDR, no P-gp 170 dependientes, dificulta el estudio específico de P-gp 170y de su modulación en ensayos clínicos o muestras procedentes de enfermos conneoplasias quimiorresistentes.El objetivo de este trabajo es desarrollar un método que permita el estudio delfenómeno MDR atribuïble específicamente a la acción de P-gp 170 y su modulación encondiciones experimentales de laboratorio y comprobar la supuesta acción moduladora dePSC 833, tamoxifeno y combinaciones de ambos.Hemos puesto a punto un modelo experimental basado en líneas celularessensibles y resistentes (células NIH-3T3 salvajes y transfectadas con el gen mdr1),sustancias fluorescentes substratos de la bomba (daunorrubicina) y lectura por citometríade flujo, que permite valorar específicamente el fenómeno MDR-P-gp 170 de una formafuncional. En experimentos de incorporación y expulsión, se ha validado el modelo y se haestudiado la acción moduladora de PSC 833, tamoxifeno y combinaciones de ambos encomparación con un"reconocido modulador de P-gp 170 como es verapamilo.Los resultados del estudio demuestran que PSC 833 a dosis de 0.5 pM es capazde modular de forma completa la acción de P-gp 170 en experimentos de incorporación.Sin embargo, con tamoxifeno o combinaciones de tamoxifeno y PSC 833 a dosis de 0.1 uMsolo se consigue una modulación parcial de la bomba.

La disposición cinética de enrofloxacino y su metabolito cirprofloxacino se determinaron en cabras lactantes (n = 5), después de administrar una dosis de 5mg/kg por vía intravenosa y subcutánea, y de 15mg/kg por vía subcutánea SC-P407 y SC-CMC. Las concentraciones se determinaron por cromatografía líquida de alta resolución con detección por fluorescencia. Los datos de concentración-tiempo fueron analizados por métodos cinéticos compartimentales y no compartimentales. El volumen de distribución en el estado estacionario y el aclaramiento de enrofloxacino después de su administración intravenosa fue de 0,79&#61617;0,24L/kg y 0,24&#61617;0,06L/h•kg, respectivamente. Tras la administración subcutánea, subcutánea-P407 y subcutánea-CMC de enrofloxacino se alcanzó una concentración plasmática máxima de 1,91&#61617;0,13, 2,93&#61617;1,15 y 2,03&#61617;0,29mg/L a las 2.43&#61617;0.21, 4.03&#61617;0,95 y 4,33&#61617;0,69 h, respectivamente. La biodisponibilidad absoluta después d e la administración subcutánea, subcutánea-P407 y subcutánea-CMC fue de 71,01&#61617;11,75, 55,8&#61617;11,4 y 52,83±10,98%, respectivamente. La penetración de enrofloxacino de sangre a leche fue amplia y rápida, detectándose durante 32h tras la administración intravenosa y subcutánea, y durante 96 y 120h después de la administración subcutánea-P407 y subcutánea-CMC. / The single-dose disposition kinetics of enrofloxacin and its metabolite cirprofloxacin were determined in clinically normal lactating goats (n=5) after intravenous, subcutaneous, SC-P407 and SC-CMC administration of 5mg/kg (i.v. and s.c.) and 15mg/kg (SC-P407 and SC-CMC). Enrofloxacin and ciprofloxacin concentrations were determined by high performance liquid chromatography with fluorescence detection. The concentration-time data were analyzed by compartmental and non-compartmental kinetic methods. Steady-state volume of distribution of enrofloxacin after intravenous administration were 0.79&#61617;0.24L/kg and clearance 0.24&#61617;0.06L/h•kg, respectively. Following subcutaneous, subcutaneous-P407 and subcutaneous-CMC administration enrfloxacin achieved maximum plasma concentration of 1.91&#61617;0.13, 2.93&#61617;1.15 and 2.03&#61617;0.29 mg/L at 2.43&#61617;0.21, 4.03&#61617;0.95 and 4,33&#61617;0.69h, respectively. The absolute bioavailabilities after subcutaneous, subcu taneous-P407 and subcutaneous-CMC routes were 71.01&#61617;11.75, 55.8&#61617;11.4 and 52.83±10.98%, respectively. Enrofloxacin penetration from the blood into the milk was extensive and rapid, and the drug was detected for 32h after intravenous and subcutaneous dosing, and for 96 and 120h after subcutaneous-P407 and subcutaneous-CMC administration.

El gen DYRK1A es troba situat en una regió del cromosoma 21 humà que s'ha associat a alteracions en el neurodesenvolupament. Aquest treball mostra com canvis en la dosis gènica de Dyrk1A en el ratolí causen una alteració en la cel.lularitat de les capes internes de la retina i provoquen alteracions funcionals severes. A més a més, la sobreexpressió de Dyrk1A és la única responsable de les alteracions en la retina dels animals Ts65Dn, un model murí de Síndrome de Down. El control de la mort cel.lular programada és fonamental pel correcte desenvolupament del sistema nerviós central. Aquest treball demostra que la proteïna quinasa DYRK1A és un regulador negatiu de la via intrínseca d'apoptosis durant el desenvolupament de la retina. DYRK1A no afecta la proliferació o especificació de les cèl.lules progenitores, sinó que regula el nombre de cèl.lules que moren per apoptosis. La caspasa-9 és un nou substracte de DYRK1A, i la fosforilació de la caspasa al residu treonina 125 per DYRK1A protegeix les cèl.lules de la retina de la mort apoptòtica. Aquestes dades suggereixen un model en el qual una desregulació de la resposta apoptòtica en neurones en diferenciació podria participar en la neuropatologia de malalties que pesenten una alteració en la dosis gènica de DYRK1A. / DYRK1A is located in a region of human chromosome 21 (HSA21) that has been associated to the neurodevelopmental impairments shown by individuals with HSA21 aneuploidies. This work shows changes in Dyrk1A gene dosage in the mouse strongly alter the cellularity in inner retina layers and results in severe functional alterations. Moreover, overexpression of Dyrk1A is solely responsible for the retina alterations shown by Ts65Dn mice, a mouse model for Down syndrome. The precise regulation of programmed cell death is critical for the normal development of the nervous system. This work demonstrates that DYRK1A protein kinase is a negative regulator of the intrinsic apoptotic pathway in the developing retina. DYRK1A does not affect the proliferation or specification of retina progenitor cells, but rather regulates the number of cells that die by apoptosis. Caspase-9 is a novel DYRK1A substrate, and the phosphorylation on caspase-9 at threonine residue 125 by DYRK1A protects retina cells from apoptotic cell death. This data suggests a model in which dysregulation of the apoptotic response in differentiating neurons participates in the neuropathology of diseases that display DYRK1A gene dosage imbalance effects.

1.IntroduccióEs coneix per paraoxonasa (PON) un grup d'enzims d'una família gènica que en els mamífers té almenys tres membres codificats pels gens PON1, PON2 i PON3. El més conegut d'aquests productes gènics és PON1, al qual la majoria d'autors es refereixen amb el nom de "paraoxonasa", tot i que en funció del substrat que s'utilitzi per a la seva determinació aquest enzim també es pot anomenar "arilesterasa". El paper fisiològic de la PON1 encara no és ben conegut. En sèrum, aquest enzim es troba estretament associat a les HDL i és probable que aquesta associació sigui, en part, responsable del paper protector que les HDL exerceixen sobre la peroxidació de les LDL; ja que la PON1 és capaç de degradar els lipoperòxids formats a la LDL. Existeixen diversos llocs polimòrfics al gen PON1, dels quals els més estudiats són: els polimorfismes en posició 55 (PON155) i en posició 192 (PON1192). Aquests polimorfismes poden influir en la concentració i l'activitat de la PON1 i, segons alguns autors, també podrien afectar a la seva capacitat de protegir la LDL de l'oxidació. Considerant que aquest fenomen sembla ser un fet clau en el desenvolupament de l'arteriosclerosi, diversos autors ha estudiat la relació entre la PON1 i la malaltia cardiovascular. Els resultats d'aquests treballs no han estat concloents.La síntesi de La PON1 sembla ser quasi exclusivament hepàtica. Actualment no es coneix si la PON1 té alguna funció específica dins dels hepatòcits o només es sintetitza i emmagatzema en ells per ser associada a les HDL i secretada a la circulació. Tampoc se sap si la PON1 té alguna funció en la fisiopatologia de les malalties hepàtiques.En resum: d'una banda, els estudis realitzats per la comunitat científica per avaluar la relació de la PON1 amb les malalties cardiovasculars presentaven resultats contradictoris, d'una altra, hi havia una manca d'informació sobre els nivells d'activitat paraoxonasa en la malaltia hepàtica. Per aquests motius, el nostre grup de recerca es va interessar per l'estudi de la PON1 en la malaltia cardiovascular i també en la malaltia hepàtica crònica.2. ObjectiusEstudi 1: · Valorar si els polimorfismes PON155 i PON1192 de l'enzim PN1 o la seva expressió fenotípica estan associats a la incidència d'infart de miocardi en una població mediterrània.Estudi 2: · Investigar la relació entre l'activitat PON1 en microsomes hepàtics, la peroxidació lipídica i el progrés de la malaltia en rates amb cirrosi hepàtica induïda per CCl4.Estudi 3: · Investigar la relació entre l'activitat PON1 en sèrum i el grau de lesió hepàtica en pacients amb malaltia hepàtica crònica.· Investigar la influència de la variabilitat genètica de PON1 en la seva activitat en el sèrum d'aquests pacients.· Investigar l'eficàcia de la mesura de l'activitat PON1 en sèrum, sola o en combinació amb els tests bioquímica habituals, en la valoració de la malaltia hepàtica crònica.3. Resultats i discussióEstudi 1: Paraoxonase Gln-Arg (192) and Leu-Met (55) gene polymorphisms and enzyme activity in a population with a low rate of coronary heart disease. Clinical Biochemistry 2002; 35: 197-203.Estudi 2: Hepatic paraoxonase activity alterations and free radical production in rats with experimental cirrhosis. Metabolism 2001; 50: 997-1000.Estudi 3: Serum paraoxonase activity: a new additional test for the improved evaluation of chronic liver damage. Clinical Chemistry 2002; 48: 261-268. / 1. IntroductionParaoxonase (PON) is an ester hidrolase that catalyzes the hydrolysis of some xenobiotics, such as organophosforates, unsaturated aliphatic esters, aromatic carboxylic esters, and possibly, carbamates. The PON gene family contains, in mammals, at least tree members, PON1, PON2 and PON3. The most known of these gene products is PON1, called "paraoxonase" or "arilesterase" depending on the substrate used to measure its activity.PON1 is known to be tightly bound with HDL in serum, and some studies suggest that this association contributes to the protection conferred by HDL against LDL oxidation, since PON1 is capable to hydrolyze lipid peroxides located in oxidized LDL. There are some polymorphisms in PON1 gene, the most known being Gln/Arg substitution at position 192 and Met/Leu substitution at position 55. These polymorphisms are known to influence the activity and concentration of PON1. Some authors have associated these polymorphisms with PON1's ability to protect against LDL oxidation. LDL oxidation plays a key role in arteriosclerosis and, some studies have investigated the relation between PON1 protein, polymorphisms and these disease. The results had been inconclusive.The liver plays a key role in the synthesis of serum PON1. PON1 gene expression has been observed only in the liver, and in vitro biochemical studies indicate properties shared by hepatic and serum PON1 what supports the hypothesis of a common identity for both enzymes. The possible function of PON1 in liver diseases is not known. 2. AimsFirst study: to assess whether PON1 polymorphisms at positions 55 and 192 or their phenotypic expression are associated with the incidence of myocardial infarction in a Mediterranean population.Second study: to investigate the relationship between PON1 activity in hepatic microsomes, lipid peroxidation and hepatic damage progression in rats with CCl4 induced cirrhosis.Third study: to investigate a) the relationship between serum PON1 activity and the degree of hepatic damage in patients with chronic liver disease; b) the influence of genetic variability on serum PON1 activity in these patients and; c) the efficacy of serum PON1 activity measurement, alone and in combination with the standard liver function tests, in the assessment of liver damage.3. Results and discussionFirst study: Paraoxonase Gln-Arg (192) and Leu-Met (55) gene polymorphisms and enzyme activity in a population with a low rate of coronary heart disease. Clinical Biochemistry 2002; 35: 197-203.Second study: Hepatic paraoxonase activity alterations and free radical production in rats with experimental cirrhosis. Metabolism 2001; 50: 997-1000.Third study: Serum paraoxonase activity: a new additional test for the improved evaluation of chronic liver damage. Clinical Chemistry 2002; 48: 261-268.

La MTHFR y la MTRR,enzimas dependientes de la riboflavina,participan en el metabolismo de la homocisteína. Sus substratos, elfolato y la cobalamina respectivamente, se asocian inversamente con la homocisteínemia (tHcy).El estado en riboflavina también podría afectar tHcy. Investigamos cómo losestados en riboflavina,folato y cobalamina afectan a la asociación entre los polimorfismosMTHFR 677 C>T,MTRR 66 A>G y MTRR 524 C>T y tHcyen una población adulta y en gestantes. El estado en riboflavina se asocia inversamente con tHcyen homocigotos mutantes paraMTHFR 677 TT, independientemente del estado en folato. Un estado alto en riboflavina se asocia positivamente con tHcyen los portadores del alelo mutante del polimorfismo MTRR 66 A>G peroinversamenteen losMTRR 524 C>T, cuando el estado en cobalamina es bajo. En gestantes, un estado alto en riboflavina y bajo en cobalamina se asocia positivamente con tHcy en ambos polimorfismos de MTRR. / MTHFR and MTRR, riboflavin dependent enzymes, participate in homocysteine metabolism. Their substrates,folate and cobalamin, respectively, are inversely associated with fasting plasma homocysteine (tHcy). Riboflavin status may also affect tHcy. We investigated whether riboflavin, folate and cobalamin status affect the association between the MTHFR 677 C>T, MTRR 66 A>G orMTRR 524 C>T polymorphisms and tHcy in an adult population and in pregnant women. Riboflavin status was inversely associated with tHcy in the presence of the MTHFR 677 TT genotype, independently of folate status. High riboflavin status was positively associated with tHcy in carriers of the MTRR 66 A>Gmutant allele but inversely associated with tHcy in MTRR 524 C>T mutant allele carriers when cobalamin status was low. High riboflavin combined with low cobalamin status was positively associated with tHcy in pregnant carriers of mutant alleles for either of the latter polymorphisms.

La infecció del virus de la grip té una incidència alta en persones joves i en nens, més que en gent gran, però la mortalitat i morbiditat associades a la infecció pel virus de la grip augmenta amb l’edat, especialment en individus amb patologia concomitant. En aquesta tesi s’ha seguit una cohort de 11.240 persones de Tarragona majors de 65 anys, assignades a 8 àrees bàsiques de salut (ABS) durant 4 anys (entre gener de 2002 i abril de 2005), estudiant la relació existent entre la recepció de la vacuna antigripal (VAG) i la mortalitat hivernal en la totalitat de la població major de 65 anys i en els subgrups de gent amb patologia crònica, com són la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), gent amb patologia cardíaca crònica i amb diabetis mellitus (DM). S’han utilitzat quatre articles per a la realització de la present tesi: 1- Ángel Vila-Córcoles, Teresa Rodríguez, Cinta de Diego, Olga Ochoa, Amparo Valdivieso, Elisabet Salsench, Xabier Ansa, Waleska Badía, Neus Saún, EPIVAC Study Group. Effect of influenza vaccine status on winter mortality in Spanish community-dwelling elderly people during 2002–2005 influenza periods. Vaccine. 2007 Sep 17;25(37-38):6699-707. Aquest estudi va avaluar la relació entre la recepció de la vacuna antigripal inactivada convencional i la mortalitat hivernal en un estudi de cohorts prospectiu que va incloure a 11.240 persones grans residents a la comunitat i varen ser seguits entre gener de 2002 fins abril de 2005. L’estat vacunal antigripal anual era una condició variable en el temps i el resultat primari va ser la mort per qualsevol causa durant el període d'estudi. Es van utilitzar models multivariables proporcionals de Cox ajustat per edat, sexe i comorbiditat per avaluar l'eficàcia de la vacuna. La vacunació antigripal es va associar amb una reducció significativa del 23% en el risc de mortalitat hivernal durant els períodes gripals totals. El risc atribuïble de mortalitat en les persones no vacunades va ser de 24 morts per cada 100.000 persones-setmana en períodes gripals, la fracció de prevenció per a la població general va ser del 14%, i es va prevenir una mort per cada 239 vacunacions anuals (variant de 144 a l'hivern 2005 fins 1.748 a l'hivern 2002). 2- A. Vila-Córcoles, O. Ochoa, C. de Diego, A. Valdivieso, I. Herreros, F. Bobé, M. Alvarez, M. Juárez, I. Guinea, X. Ansa, N. Saún. Effects of annual influenza vaccination on winter mortality in elderly people with chronic pulmonary disease. Int J Clin Pract, January 2008, 62, 1, 10–17. En aquest estudi es van avaluar els efectes de la VAG anual sobre la mortalitat hivernal en 1.298 persones majors de 65 anys amb MPOC (cohort prospectiva). La mesura principal de l’efecte va ser la mort per qualsevol causa durant els períodes gripals (gener-abril). La regressió de Cox amb càlcul de hazard ratios (HR) ajustats per edat, sexe i comorbiditat es va utilitzar per avaluar l’efectivitat de la vacunació. La VAG es va associar amb una reducció estadísticament no significativa del 16% en la mortalitat hivernal entre els pacients amb MPOC vacunats [HR: 0,84, interval de confiança (IC) al 95%: 0.60-1.17]. L'anàlisi multivariant va mostrar, encara que no va assolir significació estadística, que hi havia una tendència cap a una reducció de la mortalitat en el grup dels vacunats considerant els períodes totals de la grip 2002-2005 (HR ajustat: 0,76; IC 95%: 0,52-1,06; p = 0,098). Estimem que, en la població total de MPOC, es va prevenir una mort per cada 187 vacunacions anuals (95% IC: 62 a ¥). Les dades suggereixen un benefici de la vacunació contra la grip i donen suport a les campanyes vacunals anuals en pacients ancians amb MPOC. 3- Cinta de Diego, Angel Vila-Córcoles, Olga Ochoa, Teresa Rodriguez-Blanco, Elisabeth Salsench, Imma Hospital, Ferran Bejarano, M. del Puy Muniain, Mercé Fortin, Montserrat Canals, and EPIVAC Study Group. Effects of annual influenza vaccination on winter mortality in elderly people with chronic heart disease. European Heart Journal (2009) 30, 209–216. En aquest estudi, hem avaluat els efectes de la vacunació antigripal anual sobre la mortalitat hivernal en 1.340 persones residents a la comunitat de 65 anys o més que tenien cardiopatia crònica (insuficiència cardíaca congestiva o malaltia coronària). L'estat anual de vacunació antigripal era una condició variable en el temps i la mesura de l’efecte va ser la mort per qualsevol causa durant el període d'estudi. Es van utilitzar models multivariables de Cox ajustats per edat, sexe i comorbiditat per avaluar l'eficàcia vacunal. Vacunar-se contra la grip es va associar amb una reducció significativa del 37% en el risc ajustat de mortalitat hivernal durant tot el període 2002-2005. La reducció atribuïble del risc de mortalitat en persones vacunades va ser de 8,2 morts per cada 1.000 persones-hivern. Estimem que una mort va ser previnguda per cada 122 vacunacions anuals (variant entre 49 a l'hivern de 2005 i 455 l'hivern de 2003). Els nostres resultats suggereixen un benefici de la vacunació contra la grip i recolzen una estratègia de vacunació anual per a les persones grans amb malalties cardíaques. 4- C. de Diego, Á. Vila-Córcoles, O. Ochoa-Gondar, A. Valdivieso, V.Arija y T. Rodríguez-Blanco. Vacunación antigripal y mortalidad invernal en pacientes diabéticos mayores de 65 años. Semergen.2010;36(1):3–9. En aquest estudi s’ha analitzat l’impacte de la vacunació antigripal anual sobre la mortalitat hivernal en una cohort de 2.650 diabètics majors de 65 anys seguits durant 4 anys. L’estat vacunal antigripal es va considerar com una condició canviant en el temps i la variable principal fou la mort per totes les causes en els períodes gener-abril del quadrienni d’estudi. Globalment, durant els períodes gener–abril de 2002–2005, la mortalitat hivernal (per 100.000 persones/setmana) fou de 97,0 per a vacunats i de110,5 per a no vacunats, amb un risc atribuïble de 13,5 morts hivernals per 100.000 persones/setmana (IC 95%:11,4 a 38,4). La recepció de la vacuna antigripal es va associar amb una reducció no significativa del 12% en el risc de mortalitat hivernal per qualsevol causa (risc relatiu: 0,88; IC 95%:0,67–1,19). Les nostres dades apunten cap a un petit benefici de la vacunació antigripal per a disminuir la mortalitat hivernal en pacients diabètics majors de 65 anys, encara que la possibilitat d’un efecte nul no pot ser exclosa totalment. La infecció del virus de la grip té una incidència alta en persones joves i en nens, més que en gent gran, però la mortalitat i morbiditat associades a la infecció pel virus de la grip augmenta amb l’edat, especialment en individus amb patologia concomitant. En aquesta tesi s’ha seguit una cohort de 11.240 persones de Tarragona majors de 65 anys, assignades a 8 àrees bàsiques de salut (ABS) durant 4 anys (entre gener de 2002 i abril de 2005), estudiant la relació existent entre la recepció de la vacuna antigripal (VAG) i la mortalitat hivernal en la totalitat de la població major de 65 anys i en els subgrups de gent amb patologia crònica, com són la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), gent amb patologia cardíaca crònica i amb diabetis mellitus (DM). S’han utilitzat quatre articles per a la realització de la present tesi: 1- Ángel Vila-Córcoles, Teresa Rodríguez, Cinta de Diego, Olga Ochoa, Amparo Valdivieso, Elisabet Salsench, Xabier Ansa, Waleska Badía, Neus Saún, EPIVAC Study Group. Effect of influenza vaccine status on winter mortality in Spanish community-dwelling elderly people during 2002–2005 influenza periods. Vaccine. 2007 Sep 17;25(37-38):6699-707. Aquest estudi va avaluar la relació entre la recepció de la vacuna antigripal inactivada convencional i la mortalitat hivernal en un estudi de cohorts prospectiu que va incloure a 11.240 persones grans residents a la comunitat i varen ser seguits entre gener de 2002 fins abril de 2005. L’estat vacunal antigripal anual era una condició variable en el temps i el resultat primari va ser la mort per qualsevol causa durant el període d'estudi. Es van utilitzar models multivariables proporcionals de Cox ajustat per edat, sexe i comorbiditat per avaluar l'eficàcia de la vacuna. La vacunació antigripal es va associar amb una reducció significativa del 23% en el risc de mortalitat hivernal durant els períodes gripals totals. El risc atribuïble de mortalitat en les persones no vacunades va ser de 24 morts per cada 100.000 persones-setmana en períodes gripals, la fracció de prevenció per a la població general va ser del 14%, i es va prevenir una mort per cada 239 vacunacions anuals (variant de 144 a l'hivern 2005 fins 1.748 a l'hivern 2002). 2- A. Vila-Córcoles, O. Ochoa, C. de Diego, A. Valdivieso, I. Herreros, F. Bobé, M. Alvarez, M. Juárez, I. Guinea, X. Ansa, N. Saún. Effects of annual influenza vaccination on winter mortality in elderly people with chronic pulmonary disease. Int J Clin Pract, January 2008, 62, 1, 10–17. En aquest estudi es van avaluar els efectes de la VAG anual sobre la mortalitat hivernal en 1.298 persones majors de 65 anys amb MPOC (cohort prospectiva). La mesura principal de l’efecte va ser la mort per qualsevol causa durant els períodes gripals (gener-abril). La regressió de Cox amb càlcul de hazard ratios (HR) ajustats per edat, sexe i comorbiditat es va utilitzar per avaluar l’efectivitat de la vacunació. La VAG es va associar amb una reducció estadísticament no significativa del 16% en la mortalitat hivernal entre els pacients amb MPOC vacunats [HR: 0,84, interval de confiança (IC) al 95%: 0.60-1.17]. L'anàlisi multivariant va mostrar, encara que no va assolir significació estadística, que hi havia una tendència cap a una reducció de la mortalitat en el grup dels vacunats considerant els períodes totals de la grip 2002-2005 (HR ajustat: 0,76; IC 95%: 0,52-1,06; p = 0,098). Estimem que, en la població total de MPOC, es va prevenir una mort per cada 187 vacunacions anuals (95% IC: 62 a ¥). Les dades suggereixen un benefici de la vacunació contra la grip i donen suport a les campanyes vacunals anuals en pacients ancians amb MPOC. 3- Cinta de Diego, Angel Vila-Córcoles, Olga Ochoa, Teresa Rodriguez-Blanco, Elisabeth Salsench, Imma Hospital, Ferran Bejarano, M. del Puy Muniain, Mercé Fortin, Montserrat Canals, and EPIVAC Study Group. Effects of annual influenza vaccination on winter mortality in elderly people with chronic heart disease. European Heart Journal (2009) 30, 209–216. En aquest estudi, hem avaluat els efectes de la vacunació antigripal anual sobre la mortalitat hivernal en 1.340 persones residents a la comunitat de 65 anys o més que tenien cardiopatia crònica (insuficiència cardíaca congestiva o malaltia coronària). L'estat anual de vacunació antigripal era una condició variable en el temps i la mesura de l’efecte va ser la mort per qualsevol causa durant el període d'estudi. Es van utilitzar models multivariables de Cox ajustats per edat, sexe i comorbiditat per avaluar l'eficàcia vacunal. Vacunar-se contra la grip es va associar amb una reducció significativa del 37% en el risc ajustat de mortalitat hivernal durant tot el període 2002-2005. La reducció atribuïble del risc de mortalitat en persones vacunades va ser de 8,2 morts per cada 1.000 persones-hivern. Estimem que una mort va ser previnguda per cada 122 vacunacions anuals (variant entre 49 a l'hivern de 2005 i 455 l'hivern de 2003). Els nostres resultats suggereixen un benefici de la vacunació contra la grip i recolzen una estratègia de vacunació anual per a les persones grans amb malalties cardíaques. 4- C. de Diego, Á. Vila-Córcoles, O. Ochoa-Gondar, A. Valdivieso, V.Arija y T. Rodríguez-Blanco. Vacunación antigripal y mortalidad invernal en pacientes diabéticos mayores de 65 años. Semergen.2010;36(1):3–9. En aquest estudi s’ha analitzat l’impacte de la vacunació antigripal anual sobre la mortalitat hivernal en una cohort de 2.650 diabètics majors de 65 anys seguits durant 4 anys. L’estat vacunal antigripal es va considerar com una condició canviant en el temps i la variable principal fou la mort per totes les causes en els períodes gener-abril del quadrienni d’estudi. Globalment, durant els períodes gener–abril de 2002–2005, la mortalitat hivernal (per 100.000 persones/setmana) fou de 97,0 per a vacunats i de110,5 per a no vacunats, amb un risc atribuïble de 13,5 morts hivernals per 100.000 persones/setmana (IC 95%:11,4 a 38,4). La recepció de la vacuna antigripal es va associar amb una reducció no significativa del 12% en el risc de mortalitat hivernal per qualsevol causa (risc relatiu: 0,88; IC 95%:0,67–1,19). Les nostres dades apunten cap a un petit benefici de la vacunació antigripal per a disminuir la mortalitat hivernal en pacients diabètics majors de 65 anys, encara que la possibilitat d’un efecte nul no pot ser exclosa totalment. La infecció del virus de la grip té una incidència alta en persones joves i en nens, més que en gent gran, però la mortalitat i morbiditat associades a la infecció pel virus de la grip augmenta amb l’edat, especialment en individus amb patologia concomitant. En aquesta tesi s’ha seguit una cohort de 11.240 persones de Tarragona majors de 65 anys, assignades a 8 àrees bàsiques de salut (ABS) durant 4 anys (entre gener de 2002 i abril de 2005), estudiant la relació existent entre la recepció de la vacuna antigripal (VAG) i la mortalitat hivernal en la totalitat de la població major de 65 anys i en els subgrups de gent amb patologia crònica, com són la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), gent amb patologia cardíaca crònica i amb diabetis mellitus (DM). S’han utilitzat quatre articles per a la realització de la present tesi: 1- Ángel Vila-Córcoles, Teresa Rodríguez, Cinta de Diego, Olga Ochoa, Amparo Valdivieso, Elisabet Salsench, Xabier Ansa, Waleska Badía, Neus Saún, EPIVAC Study Group. Effect of influenza vaccine status on winter mortality in Spanish community-dwelling elderly people during 2002–2005 influenza periods. Vaccine. 2007 Sep 17;25(37-38):6699-707. Aquest estudi va avaluar la relació entre la recepció de la vacuna antigripal inactivada convencional i la mortalitat hivernal en un estudi de cohorts prospectiu que va incloure a 11.240 persones grans residents a la comunitat i varen ser seguits entre gener de 2002 fins abril de 2005. L’estat vacunal antigripal anual era una condició variable en el temps i el resultat primari va ser la mort per qualsevol causa durant el període d'estudi. Es van utilitzar models multivariables proporcionals de Cox ajustat per edat, sexe i comorbiditat per avaluar l'eficàcia de la vacuna. La vacunació antigripal es va associar amb una reducció significativa del 23% en el risc de mortalitat hivernal durant els períodes gripals totals. El risc atribuïble de mortalitat en les persones no vacunades va ser de 24 morts per cada 100.000 persones-setmana en períodes gripals, la fracció de prevenció per a la població general va ser del 14%, i es va prevenir una mort per cada 239 vacunacions anuals (variant de 144 a l'hivern 2005 fins 1.748 a l'hivern 2002). 2- A. Vila-Córcoles, O. Ochoa, C. de Diego, A. Valdivieso, I. Herreros, F. Bobé, M. Alvarez, M. Juárez, I. Guinea, X. Ansa, N. Saún. Effects of annual influenza vaccination on winter mortality in elderly people with chronic pulmonary disease. Int J Clin Pract, January 2008, 62, 1, 10–17. En aquest estudi es van avaluar els efectes de la VAG anual sobre la mortalitat hivernal en 1.298 persones majors de 65 anys amb MPOC (cohort prospectiva). La mesura principal de l’efecte va ser la mort per qualsevol causa durant els períodes gripals (gener-abril). La regressió de Cox amb càlcul de hazard ratios (HR) ajustats per edat, sexe i comorbiditat es va utilitzar per avaluar l’efectivitat de la vacunació. La VAG es va associar amb una reducció estadísticament no significativa del 16% en la mortalitat hivernal entre els pacients amb MPOC vacunats [HR: 0,84, interval de confiança (IC) al 95%: 0.60-1.17]. L'anàlisi multivariant va mostrar, encara que no va assolir significació estadística, que hi havia una tendència cap a una reducció de la mortalitat en el grup dels vacunats considerant els períodes totals de la grip 2002-2005 (HR ajustat: 0,76; IC 95%: 0,52-1,06; p = 0,098). Estimem que, en la població total de MPOC, es va prevenir una mort per cada 187 vacunacions anuals (95% IC: 62 a ¥). Les dades suggereixen un benefici de la vacunació contra la grip i donen suport a les campanyes vacunals anuals en pacients ancians amb MPOC. 3- Cinta de Diego, Angel Vila-Córcoles, Olga Ochoa, Teresa Rodriguez-Blanco, Elisabeth Salsench, Imma Hospital, Ferran Bejarano, M. del Puy Muniain, Mercé Fortin, Montserrat Canals, and EPIVAC Study Group. Effects of annual influenza vaccination on winter mortality in elderly people with chronic heart disease. European Heart Journal (2009) 30, 209–216. En aquest estudi, hem avaluat els efectes de la vacunació antigripal anual sobre la mortalitat hivernal en 1.340 persones residents a la comunitat de 65 anys o més que tenien cardiopatia crònica (insuficiència cardíaca congestiva o malaltia coronària). L'estat anual de vacunació antigripal era una condició variable en el temps i la mesura de l’efecte va ser la mort per qualsevol causa durant el període d'estudi. Es van utilitzar models multivariables de Cox ajustats per edat, sexe i comorbiditat per avaluar l'eficàcia vacunal. Vacunar-se contra la grip es va associar amb una reducció significativa del 37% en el risc ajustat de mortalitat hivernal durant tot el període 2002-2005. La reducció atribuïble del risc de mortalitat en persones vacunades va ser de 8,2 morts per cada 1.000 persones-hivern. Estimem que una mort va ser previnguda per cada 122 vacunacions anuals (variant entre 49 a l'hivern de 2005 i 455 l'hivern de 2003). Els nostres resultats suggereixen un benefici de la vacunació contra la grip i recolzen una estratègia de vacunació anual per a les persones grans amb malalties cardíaques. 4- C. de Diego, Á. Vila-Córcoles, O. Ochoa-Gondar, A. Valdivieso, V.Arija y T. Rodríguez-Blanco. Vacunación antigripal y mortalidad invernal en pacientes diabéticos mayores de 65 años. Semergen.2010;36(1):3–9. En aquest estudi s’ha analitzat l’impacte de la vacunació antigripal anual sobre la mortalitat hivernal en una cohort de 2.650 diabètics majors de 65 anys seguits durant 4 anys. L’estat vacunal antigripal es va considerar com una condició canviant en el temps i la variable principal fou la mort per totes les causes en els períodes gener-abril del quadrienni d’estudi. Globalment, durant els períodes gener–abril de 2002–2005, la mortalitat hivernal (per 100.000 persones/setmana) fou de 97,0 per a vacunats i de110,5 per a no vacunats, amb un risc atribuïble de 13,5 morts hivernals per 100.000 persones/setmana (IC 95%:11,4 a 38,4). La recepció de la vacuna antigripal es va associar amb una reducció no significativa del 12% en el risc de mortalitat hivernal per qualsevol causa (risc relatiu: 0,88; IC 95%:0,67–1,19). Les nostres dades apunten cap a un petit benefici de la vacunació antigripal per a disminuir la mortalitat hivernal en pacients diabètics majors de 65 anys, encara que la possibilitat d’un efecte nul no pot ser exclosa totalment. / The infection of influenza virus has a high incidence in young people and children rather than the elderly, but the morbidity and mortality associated with influenza virus infection increases with age, especially in patients with concomitant pathology . In this thesis, we followed a cohort of 11,240 people over 65 in Tarragona, assigned to eight basic health areas (ABS) for 4 years (between January 2002 and April 2005), studying the relationship between receipt the vaccine (VAG) and the winter mortality in the whole population aged 65 years and in subgroups of people with chronic diseases, such as chronic obstructive pulmonary disease (COPD), people with chronic heart disease and diabetes mellitus (DM). Four articles were used for the realization of this thesis 1- Ángel Vila-Córcoles, Teresa Rodríguez, Cinta de Diego, Olga Ochoa, Amparo Valdivieso, Elisabet Salsench, Xabier Ansa, Waleska Badía, Neus Saún, EPIVAC Study Group. Effect of influenza vaccine status on winter mortality in Spanish community-dwelling elderly people during 2002–2005 influenza periods. Vaccine. 2007 Sep 17;25(37-38):6699-707. This study assessed the relationship between the reception of conventional inactivated influenza vaccine and winter mortality in a prospective cohort that included 11,240 Spanish community-dwelling elderly individuals followed from January 2002 to April 2005. Annual influenza vaccine status was a time-varying condition and primary outcome was all-cause death during study period. Multivariable Cox proportional- hazard models adjusted by age, sex and co-morbidity were used to evaluate vaccine effectiveness. Influenza vaccination was associated with a significant reduction of 23% in winter mortality risk during overall influenza periods. The attributable mortality risk in non-vaccinated people was 24 deaths per 100,000 persons-week within influenza periods, the prevented fraction for the population was 14%, and one death was prevented for every 239 annual vaccinations (ranging from 144 in Winter 2005 to 1748 in Winter 2002). 2- A. Vila-Córcoles, O. Ochoa, C. de Diego, A. Valdivieso, I. Herreros, F. Bobé, M. Alvarez, M. Juárez, I. Guinea, X. Ansa, N. Saún. Effects of annual influenza vaccination on winter mortality in elderly people with chronic pulmonary disease. Int J Clin Pract, January 2008, 62, 1, 10–17. Background: Although there is a general agreement for the recommendation of the influenza vaccine to persons with chronic obstructive pulmonary disease (COPD), the magnitude of clinical effectiveness and benefit from the annual vaccin- ation is controversial. We assessed the effects of annual influenza vaccination on winter mortality in older adults with COPD. Methods: This prospective cohort study included 1298 Spanish community-dwelling individuals aged 65 years or older with a diagnosis of COPD followed from 1 January 2002 to 30 April 2005. The primary outcome was all-cause death during influenza periods (January–April). Multivariable Cox proportional hazard models adjusted by age, sex and comorbidity were used to evaluate vaccine effectiveness. Results: Influenza vaccination was associated with a non-statistically significant 16% reduction in winter mortality among vaccinated COPD patients [unadjusted hazard ratio (HR): 0.84; 95% confid- ence interval (CI): 0.60–1.17]. Multivariable analysis showed that there was an insignificant trend towards a reduced mortality in the vaccinated group considering overall influenza periods 2002–2005 (adjusted HR: 0.76; 95% CI: 0.52–1.06; p 1⁄4 0.098). We estimated that, in the total COPD population, one death was pre- vented for every 187 annual vaccinations (95% CI: 62 to ¥). Conclusions: Our data suggest benefit from the influenza vaccination and support an annual vaccin- ation strategy for elderly COPD patients. 3-Cinta de Diego, Angel Vila-Córcoles, Olga Ochoa, Teresa Rodriguez-Blanco, Elisabeth Salsench, Imma Hospital, Ferran Bejarano, M. del Puy Muniain, Mercé Fortin, Montserrat Canals, and EPIVAC Study Group. Effects of annual influenza vaccination on winter mortality in elderly people with chronic heart disease. European Heart Journal (2009) 30, 209–216. Aims Although there is general agreement for the recommendation of the influenza vaccine to elderly and high-risk adults, the magnitude of clinical effectiveness and benefit from the annual vaccination is controversial. In this study, we have assessed the effects of annual influenza vaccination on winter mortality in older adults with chronic heart disease. Methods and results Cohort study that included 1340 Spanish community-dwelling individuals 65 years or older who had chronic heart disease (congestive heart failure or coronary artery disease) followed from January 2002 to April 2005. Annual influenza vaccine status was a time-varying condition and primary outcome was all-cause death during the study period. Multivariable Cox proportional-hazard models adjusted by age, sex, and comorbidity were used to evaluate vaccine effectiveness. Influenza vaccination was associated with a significant reduction of 37% in the adjusted risk of winter mortality during the overall period 2002 – 2005. The attributable mortality risk reduction in vaccinated people was 8.2 deaths per 1000 person-winters. We estimated that one death was prevented for every 122 annual vaccinations (ranging between 49 in Winter 2005 and 455 in Winter 2003). Conclusion Our results suggest a benefit from the influenza vaccination and support an annual vaccination strategy for elderly people with cardiac diseases. Keywords Influenza vaccine † Effectiveness † Elderly † Heart disease † Mortality 4- C. de Diego, Á. Vila-Córcoles, O. Ochoa-Gondar, A. Valdivieso, V.Arija y T. Rodríguez-Blanco. Vacunación antigripal y mortalidad invernal en pacientes diabéticos mayores de 65 años. Semergen.2010;36(1):3–9. Introduction: To analyze the effectiveness of annual influenza vaccination on winter mortality in a cohort of diabetic patients over 65 years followed-up for 4 years. Methods: Cohort of 2650 non-institutionalized, individuals older than 65 years with Diabetes Mellitus, followed-up from January 2002 until April 2005, from 8 primary health care centers. The vaccination status was considered as a condition changing over time and the endpoint was death from all causes in the period from January to April of the 4-year study period. Results: Overall, during the January to April periods including the years 2002–2005, the winter mortality (per 100,000 person-week) was 97.0 for vaccinated and 110.5 for non- vaccinated subjects, with an attributable risk of 13.5 deaths per 100,000 person-weeks in winter (95% CI:11.4 to 38.4). The reception of the influenza vaccine was associated with a non-significant reduction of 12% in the risk of mortality from all causes during winter in the 2002–2005 overall period (relative risk 0.88; 95% CI: 0.67–1.19). Conclusion: Our data suggest a small benefit of influenza vaccination to reduce winter mortality in diabetic patients over 65 years, although the possibility of no effect cannot be excluded completely.

Contribuciones y conocimientos que aporta esta tesis El presente trabajo ha confirmado la asociación de las concentraciones elevadas de ferritina con el desarrollo de síndrome metabólico y con el criterio, hipertrigliceridemia, incluido en el diagnostico de síndrome metabólico; mientras que la asociación de ferritina con las concentraciones de colesterol de las HDL es más discutible. Metodología 1. Se realizó una revisión sistemática y metaanálisis de estudios observacionales que determinen la relación entre altos niveles de ferritina y síndrome metabólico desde 1966 hasta diciembre 2012. 2. Se realizó una revisión sistemática y metaanálisis de estudios observacionales que estudien la relación entre altos niveles de ferritina con hipertrigliceridemia, bajo HDL colesterol y LDL colesterol. El odds ratio de los estudios fue combinado utilizando un modelo de efectos aleatorios, ponderando por el inverso de la varianza. La heterogeneidad entre estudios se determinó utilizando el índice estadístico I2. Los sesgos de publicación fueron determinados mediante el gráfico en embudo o funnel plot. Se realizaron análisis de sensibilidad. Conclusiones Altos niveles de ferritina se asocian a la presencia del síndrome metabólico y también a la dislipidemia. El efecto de altos depósitos de hierro sobre estas alteraciones metabólicas necesita confirmarse con más estudios prospectivos. Además son necesarios que permitan identificar un valor de ferritina que se relacione con el aumento del riesgo de aparición de estas alteraciones metabólicas. Publicaciones: 1. Prevalence of overweight and obesity in 6 to 9 year- old school children of Cuenca-Ecuador: relationship with physical activity, poverty and eating habits. Aceptado para publicación en FOOD AND NUTRITION BULLETIN. Factor de Impacto: 1.922 año 2011. Q2. 2. Associations between serum ferritin concentrations and metabolic syndrome (MetS): a systematic review and a meta-analysis of observational studies. Victoria Abril-Ulloa, V, Flores-Mateo G, Solà-Alberich R, Manuel-y-Keenoy B, Arija V. submitted to Editor. 3. High serum Ferritin and lipid metabolism: a systematic review and meta-analysis. Abril-Ulloa V; Solà-Alberich R; Manuel-y-Keenoy B; Arija V. submitted to Editor Congresos: 1. Organizadores: World Public Health Nutrition Association (WPHNA) and of the Brazilian Association of Collective Health (ABRASCO), Universidade do Estado do Rio de Janeiro. Brasil. Poster en “The Wold Nutrition Rio 2012” Titulo:Nutritional status in a sample of 6-9 year-old schoolchildren in Cuenca, Ecuador and the relationship with and physical activity. Fecha: Abril, 2012. Lugar: Rio de Janeiro – Brasil. 2.Organizadores: Confederación Latinoamericana y del Caribe de Dietistas y Nutricionistas (CONFELANyD), Federación Argentina de Graduados de Nutrición, Colegio de Nutricionistas de Santa Fé. Argentina. Poster en el XV Congreso Latinoamericano y del Caribe de Nutricionistas y Dietistas, XI Congreso Argentino de Graduados de Nutricion. Título: Estado Nutricional en niños de 6 a 9 años en Ecuador y su relación con hábitos de actividad física y de desayuno según nivel socioeconómico. Fecha :10-12 de Mayo, 2012 Lugar: Rosario, Santa Fé, Republica de Argentina. 3. Organizadores: European Accreditation Council for Continuing Medical Education. Poster en: World Forum for Nutrition Research Conference. Título: Body iron stores and metabolic syndrome. A Meta-Analysis of observational studies. Fecha: 20-21 Mayo 2013. Lugar: Reus, Tarragona. España.