Consists of twenty nine papers previously published in various journals. / Includes bibliographical references. / 1 v. (various pagings) : / Title page, contents and abstract only. The complete thesis in print form is available from the University Library. / Physical, chemical, and neurophysiological processes responsible for fabric-evoked discomfort, itch and prickle sensation, and skin rash are defined. / Thesis (M.D.)--University of Adelaide, Dept. of Physiology, 1995?

Arthur F. Kip and Robert D. Arnold. / "December 21, 1948." / Includes bibliographical references. / Supported by the Army Signal Corps. W-36-039-sc-32037 102B Supported by the Dept. of the Army. 3-99-10-022

L'evolució del paisatge producte dels canvis d'usos recents, que fonamentalment significa el pas de la utilització agrària a l'abandonament, és una realitat que afecta una part molt important del món rural en el nostre àmbit. En menys d'un segle s'ha passat d'una economia en la qual el sector primari tenia un pes molt important a una societat terciaritzada. És a dir, que l'ús del territori ha variat dràsticament, i això té implicacions en el present, però també suposa dinàmiques a llarg termini que no sempre són fàcils de preveure a partir de la imatge que tenim en els nostres dies, ja que aquesta evolució no és lineal.En aquest treball s'ha volgut entendre els mecanismes que governen l'evolució del paisatge de muntanya lligat al canvi d'usos que s'hi dóna. Per fer això s'han plantejat els següents objectius: Valorar les diferències de l'evolució del paisatge en relació a les variables geoecològiques de la zona; Valorar la incidència de l'activitat antròpica en el zona d'estudi i les repercussions que aquesta ha tingut en el paisatge actual i en el futur i; Definir les variables geomorfològiques que tenen major influència en tot aquest procés.El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac és la zona sobre la qual s'ha treballat el canvi de paisatge. Aquesta zona ocupa una extensió de 13.000 ha a la serralada Prelitoral Catalana, a cavall de les comarques del Vallès Occidental, Oriental i del Bages. La litologia està dominada per conglomerats eocènics i per intercalacions de gresos i lutites continentals, que tan sols apareixen coberts de materials quaternaris en els fons de vall i als col·luvions; i la vegetació està constituïda per boscos i bosquines escleròfiles mediterrànies amb comunitats típiques d'alzinars, garrigues i brolles, de les quals l'alzinar n'és la vegetació potencial, que està molt alterada per la presència de boscos secundaris de pi blanc.Per treballar amb els objectius proposats s'ha utilitzat el vector sòl i el vector aigua. Per al primer s'han traçat un conjunt d'àrees homogènies en funció de la vegetació, la litologia, el pendent, la geoforma, l'orientació i situació geogràfica, el que ha donat un total de 108 àrees d'estudi. Per al segon paràmetre s'ha treballat amb set conques hidrogràfiques diferents amb els següents usos: roca nua, alzinar, pineda, bosquina, camps de conreu actius i camps de conreu abandonats. La cartografia dels usos del sòl necessària per elaborar totes aquestes àrees s'ha fet amb ArcView a partir de la digitalització d'ortofotomapes 1:5.000, del Model Digital d'Elevacions i diversa cartografia temàtica. A les àrees homogènies s'ha treballat amb la fertilitat del sòl, la humitat i la seva capacitat d'infiltració; i a les conques hidrogràfiques s'ha mesurat els paràmetres fisicoquímics.A partir dels resultats obtinguts s'han ressaltat les següents conclusions. En el camp de la inèrcia temporal dels trets que caracteritzen el paisatge, s'ha vist que les formes vegetals al parc donen uns paisatges visuals que no es corresponen directament amb les característiques naturals que els composen. Hi ha un grup de paràmetres edàfics que diferencien clarament els sòls en funció del usos, i són la matèria orgànica, la relació carboni/nitrogen i la fertilitat química. Pel que fa a l'exportació de nutrients, a les conques naturals es dóna un nivell de protecció per part de les bosquines comparable al de les conques arbrades, i a les conques antròpiques es dóna els mateixos valors en les dues conques analitzades de camps de conreu actius, i en les conques de camps abandonats uns valors similars, el que posa de manifest la perseverància de les dinàmiques. Dels elements analitzat en els mostreigs d'aigua els que separen millor el binomi natural-antròpic són el residu sec, la conductivitat elèctrica, els carbonats i bicarbonats, i el magnesi. / Landscape evolution due to changes in recent land uses, it is a reality that affects a very important part of the rural world in our areas. In less of a century one has gone of an economy in which it is primary sector had a very important weight to a society of the tertiary sector. In fact, the use of the territory has varied a lot and this has implications in the present, but also it supposes dynamics in a long term that not always they are easy to see from the image that we have in our days, because this evolution is not linear.In this work it has been wanted to understand the mechanisms that govern the evolution of the mountain landscape related to the changes of uses that occur. In order to do this the following objectives have considered: value the differences of the evolution of the landscape in relation to the geoecological variables of the area; value the incidence of the anthropic activity in the zone of study and the repercussions that this has had in the present landscape and the future and; to define the geomorfological variables that have greater influence in all this process.The Natural Park of Sant Llorenç del Munt is the zone on which the change of landscape has worked. This zone occupies an extension of 13000 hectares in the Catalan Precoastal Mountain Range, in Vallès Occidental, Vallès Oriental and Bages County (comarca). Lithology is dominated by Eocenic Conglomerates and limestone and continental lutites, that just appear cover of quaternary materials in the bottoms of valleys; and the vegetation is constituted by mediterraneous forests with typical communities of evergreen oak, but very altered by the presence of secondary forests of pine.In order to work with the proposed objectives it has been used soil and water. For first a set of homogenous areas based on vegetation, lithology, slope, direction and geographic situation has drawn up, it has given a total of 108 areas of study. For the second parameter has worked with seven catchments different with the following land uses: rock, evergreen oak, pine, scrub, active fields and abandoned fields. The cartography of land uses, necessary to elaborate all these areas, has taken control of ArcView from the digitalization of maps 1:5000, of the Digital Model of Elevations and diverse thematic cartography. In the homogenous areas has worked with soil fertility, humidity and its capacity of infiltration; and in the catchments the physical and chemical parameters have been analysed.From the results that we get, the following conclusions have been emphasized. The temporary inertia of the landscape characteristics, one has seen that the vegetal forms of the park give visual landscapes that do not correspond directly with the natural terrain features that compose them. There is a group of edaphic parameters that differentiate clearly soils based on land uses, they are organic matter, relation carbon/nitrogen and chemical fertility. With respect to the export of nutrients, in the natural catchments a level of protection on the scrubs is comparable to the forest zones, and in the anthropic catchments values in the two analysed catchments of fields, and in the catchment of abandoned fields occur such similar values, which shows the dynamic ones. The elements analysed in the water samplings, those that better separate the natural-anthropic binomial are the dry remainder, the electrical conductivity, the carbonates and bicarbonates, and the magnesium.

En los últimos tiempos estamos asistiendo a grandes cambios estructurales en el mundo rural, la reestructuración del cual supone transformaciones en el mercado laboral, en los ingresos de las unidades familiares, en las pautas de ocupación y de localización territorial, así como en la estructura social.La presente investigación se centra en el análisis de las consecuencias territoriales y sociales de la implantación de un iniciativa laboral pionera e innovadora en todos los sentidos: el teletrabajo. Para ello se utiliza un enfoque metodológico basado en la perspectiva de género y el análisis regional, analizando el papel que pueden cumplir las tecnologías de la información y comunicación (TICs), y concretamente el teletrabajo, como alternativa de futuro para el desarrollo del mundo rural y su población, y en particular de las mujeres.A partir de tres áreas de estudio (Cataluña, Ardèche y Québec), se ofrece un estado de la cuestión para así realizar un análisis comparado de los diferentes aspectos del teletrabajo -técnico, jurídico y laboral- como de posible alternativa de desarrollo en el actual contexto económico y social. La adopción de estrategias fundadas en la revalorización de los recursos, como soporte de nuevas iniciativas locales de creación de puestos de trabajo, se muestra actualmente como la única vía posible de subsistencia de los espacios rurales. En este sentido la actual evolución de la tecnología y de las llamadas "autopistas de la comunicación", pueden ser consideradas como una posible alternativa de desarrollo para ciertas regiones en declive, mediante la relocalización de ciertos puestos de trabajo en espacios rurales o rururbanos, si se combinan con las incontestables posibilidades que las TICs proporcionan. En este sentido el teletrabajo, inscrito en la globalidad de las teleactividades, puede constituir una alternativa más para facilitar la integración en el mercado laboral de la población rural, principalmente en el caso de mujeres y jóvenes. Las TICs necesitan de importantes infraestructuras de soporte, aspecto que las convierte en moduladores del territorio. De este modo, el actual diseño y equipamiento diferenciado de infraestructuras de TICs, según las regiones, supone un nuevo criterio de jerarquización del espacio; así, la disponiblidad de las TICs se erige como elemento clave en el proceso de retroalimentación de las zonas en desarrollo, haciendo del territorio un generador activo de recursos y posibilidades estratégicas. Las especificidades regionales en materia legislativa, económica, laboral y social, también suponen diferencias significativas en relación al tipo de trabajo realizado a distancia, y a la valoración que las personas que la llevan a cabo tienen de ella. Se concluye que las TICs no son la panacea para los territorios en crisis. Para que el teletrabajo constituya una alternativa real, es necesaria una suma de circunstancias particularmente propicias:Por parte de los trabajadores, es necesaria una dedicación plena, disponer de un proyecto profesional claro y un alto nivel de formación, que incluye la adquisición de competencias y habilidades tecnológicas.También es imprescindible el papel impulsor de las empresas que, interesadas en el ahorro de determinados costes, sean capaces de generar empleos susceptibles de desarrollarse a distancia y por tanto de ser teletrabajados.Igualmente crítico es el papel de las administraciones públicas, que deben fomentar la creación de empleo e infraestructuras equitativamente, reduciendo la deslocalización, y proporcionando ayudas a la formación y equipamientos técnicos adaptados, si desean favorecer la emergencia del teletrabajo.En esta línea, se requieren asimismo medidas dirigidas a favorecer el acceso al trabajo de las mujeres y la población en general (acceso a los servicios de guardería, horarios flexibles, etc.), que fomenten la equidad en el empleo, facilitando que el teletrabajo sea una verdadera opción frente a las condiciones de trabajo o los actuales horarios laborales. / In the last few years, the rural world is undergoing large structural changes which are producing a deep restructuring, involving transformations in job markets, familiar units income and territorial location.The hereby research work concentrates on one pioneering topic, related to the new initiatives taking place in rural world: telework. The present Thesis following a methodological aim from gender and regional analysis, it studies the role that communication and information technologies (ICT) can play, and specifically telework, as a future alternative for the rural world development, especially for women.This research focuses a pioneering topic related to the new initiatives which are taking place in the rural world: telework. The study is centred in the role that communication and information technologies (ICT) and specifically telework, can play as a future alternative for the rural world development and specially for women. The research has been developed following the gender and regional analysis methodologies.After studying three geographical areas (Cataluña, Ardèche and Québec), a "state of the art" is offered, in order to develop a comparative analysis on different aspects of telework -technical, legal and labour- as a possible development alternative in the present economic and social situation.The implementation of strategies based on the revaluation of resources, appears at the moment, as the only way of survival for rural spaces as they act as a support for new local initiatives and the creation of jobs. In this sense, the current evolution of technology and the so-called "information highways" can be considered as a possible alternative for the development of some declining regions, through the relocation of certain jobs in rural or rur-urban spaces, in combination with the enormous possibilities supplied by ICT. That is why telework, as part of the more global term of teleactivities, can represent another alternative to improve the integration of rural population in the job market, especially for women and young people.The fact that ICT needs important support infrastructures, makes them a strong territory modulators. In this way, the present differences among different regions in the design and equipment of ICT infrastructures, are becoming a new criterion for space hierarchies. As a consequence, ICT availability becomes a key element in the feed-back process in developing zones, turning territory into an active generator of resources and strategic possibilities.Regional particularities in legal, economic, labour and social aspects, introduces also important differences related to the kind of the developed telework as well as in the perception of those people working in it.It can be concluded that ICT are not a panacea for territories in crisis as telework needs a big amount of proper circumstances to turn into a real alternative.From the point of view of the manpower, teleworkers need full time dedication, a clear professional project and to be trained at a high level, including technological capabilities.The propelling role of enterprises could be also essential if they are interested in saving costs, through the implementation of jobs which can be suitable to be teleworked.Te role of public administrations are equally critical, because they must support the creation of jobs and infrastructures in a equitable way, reducing outsourcing, and supplying help for training and proper technical equipment, if they really want to favour the emerging of telework.In the same direction, measures are also required to help women -and people in general terms- to access to the job market (access to nurseries, flexible working time, etc.) in order to achieve equity in employment and making telework a true alternative to the traditional working schedules and schemes.

El contingut de la tesi es basa en l'estudi geogràfic de quatre novel·les urbanes ( La fabricanta (1904) de Dolors Monserdà, Les algues roges (1934) de Maria Teresa Vernet, Nada (1945) de Carmen Laforet i El temps de les cireres (1977) de Montserrat Roig) cadascuna d'una generació diferent de narradores catalanes del s.XX. L'objectiu és analitzar l'evolució de la percepció femenina sobre l'espai urbà barceloní durant aquesta centúria. La seva interpretació i anàlisi, a més, es recolza en els escrits d'opinió de Carme Karr (Cultura Femenina, 1910) i altres escriptores de principis d'aquest període (Educació Femenina, 1916); els dos volums de Memòries (1973-1975) d'Aurora Bertrana i la producció memorialística de l'obra completa de Maria Aurèlia Capmany, és a dir, Pedra de toc I i II (1970-1974), Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989). Teòricament, la recerca s'emmarca en les idees de la geografia del gènere tant pel seu enfocament interdisciplinar com pel nou sistema conceptual sorgit d'un espai urbà integrador de les esferes de la producció i de la reproducció, les quals donen una visió més global de la realitat. Les fonts documentals que estructuren i articulen la investigació són la geografia urbana del gènere i la creació literària femenina catalana essencialment, tot i que també se n'utilitzen d'altres com la història i la literatura feminista, recolzades en la pròpia sociologia, antropologia i, en menor mesura, la cartografia. La metodologia geogràficohumanística (qualitativa i interactiva) aplicada a l'exploració dels documents literaris parteix d'un guió de lectura previ, el qual pretén centrar l'atenció de l'anàlisi interpretativa en la representació i les experiències personals que les escriptores transmeten dels espais urbans interiors i exteriors, com són utilitzats, quines relacions s'estableixen i la mobilitat que tenen. Elements tots ells que permeten recuperar una part de l'experiència urbana femenina i el seu món perceptiu en un passat recent alhora que possibiliten constatar la seva evolució i discernir les seves ruptures i/o continuïtats en la dinàmica social. La literatura catalana de ficció d'autora ha permès que emergís una altra història de la ciutat : la de les dones. Elles són les protagonistes, com a productores i consumidores d'espai, com a ciutadanes, al considerar la vida quotidiana com la perspectiva d'investigació del fet urbà, ja que, en aquest àmbit, en aquesta quotidianietat és on les dones, per adscripció social, han estat instal·lades, deixant escassa memòria de la seva experiència personal i col·lectiva. Una perspectiva, a més, que pot entendre's com l'expressió local i específica de processos socials i econòmics generals al mateix temps que emmiralla com les pràctiques espacials diàries de les persones van modificant les transformacions generals i fent que evolucionin al llarg del temps. I d'aquesta manera, Barcelona, escenari urbà i narratiu de les novel·les, es converteix en personatge testimoni de les conquestes femenines i de les seves lluites tant en l'àmbit cultural, social i econòmic com en el domèsticoprivat de la societat.La tesi s'ha dut a terme des de la perspectiva d'una geografia compromesa amb el canvi social que té com a objectiu acabar amb les desigualtats socioespacials i ambientals en funció del gènere. Desitja, així mateix, contribuir al reconeixement i a la legitimació d'unes escriptores que formen part d'una memòria històrica de la nostra cultura i de la nostra ciutat bandejada i "oblitejada", que a hores d'ara caldria incorporar per tal d'afrontar, dones i homes, en una major igualtat de condicions el nou segle XXI. / This thesis contents are based on the geographical research on four urban novels (La fabricanta (1904) by Dolores Monserdà, Les algues roges (1934) by Maria Teresa Vernet, Nada (1945) by Carmen Laforet and El temps de les cireres (1977) by Monteserrat Roig ) each of them from a different generation of female Catalan writers throughout the XXth century. Its aim is to analyse the evolution of women's perception about Barcelona urban space during this century. Besides, their understanding and analysis are supported by Carme Karr's opinion pieces of work(Cultura Femenina, 1910) and other female writers in the beginning of this period (Educació Femenina, 1916 ); the two volumes of Memòries ( 1973 - 1975 ) by Aurora Bertrana and the memorialistic production of Maria Aurèlia Capmany's whole work, i.e., Pedra de toc I i II (1970- 1974), Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989).In theory, the research is placed in the context of the ideas of genre geography because of its interdisciplinary approach as well as the new conceptual system appeared from a kind of urban space which integrates production and reproduction fields and which gives a more overall view of reality. The documentary sources that organise and shape the research are urban genre geography and female literary Catalan work in particular, although others are also used, such as feminist History and Literature, supported by Sociology, Anthropology, and in smaller measure, Cartography.Geographical- humanistic methodology (qualitative and interactive) applied to research on literary documents starts from a previous reading script, which tries to focus the interpretative analysis attention on the performance and personal experiences which these female writers transmit about inner and outer urban spaces, how they are used, which relationship they set and the mobility they have. All these elements allow us to bring back some of the female urban experience and their perceptive world in a recent past as well as the fact of making possible to verify their evolution and distinguish their ruptures and/or continuity within social dynamics.Female writers' Catalan fiction literature has allowed another town history to appear: the women's one. They are the main characters, as producers and consumers of space, as citizens, by considering everyday life as the perspective of research of the urban fact, since, within this area, over the ordinariness, is where women, because of social assignment, have been settled, leaving scarce memories of their own and communal experiences. A perspective, besides, which can be understood as the local and particular expression of general social and economic processes and, at the same time, it reflects as space daily habits of people are always modifying the general changes and making them evolve all the time. This way, Barcelona, urban and narrative stage of these novels, becomes a witness character of women's achievements and fights within the cultural, social and economic field as well as the domestic-private one in society.The thesis has been carried out from the perspective of a geography committed with social changes, whose aim is to end sociospacial and environmental inequality according to genre. It also wishes to contribute to the acknowledgement and legitimisation of some female writers who are part of a historical memory of our culture and our banished and "forgotten" city, which should be included now in order to tackle the XXst century, women and men, in a greater equality of conditions.

Aquesta tesi aborda una exploració de la imatge de Medellín - Colòmbia (1990-2007). S'assumeixen nocions com estigma, lloc/sentit del lloc, imatge i percepció espacial per explorar els continguts dedicats a Medellín a la premsa, cinema i entrevistes. Els seus resultats reflexionen sobre la funció que compleixen aquests continguts i com han propiciat que alguns carrers, barris i comunes siguin icones de la imatge internacional de Medellín. A partir d'aquesta exploració, es mostra com la imatge de la ciutat pot ser, també, una oportunitat per la coacció i la reconfiguració d'una consciència espacial. Paraules clau: city marketing, Medellín, estigma, lloc, imatge urbana. / Esta tesis aborda una exploración de la imagen de Medellín - Colombia (1990 -2007). Se asumen nociones como estigma, lugar/ sentido del lugar, imagen y percepción espacial para explorar los contenidos dedicados a Medellín en prensa, cine y entrevistas. Sus resultados reflexionan sobre la función que cumplen estos contenidos y como han propiciado que algunas calles, barrios y comunas sean iconos de la imagen internacional de Medellín. A partir de esta exploración, se muestra como la imagen de la ciudad puede ser también, una oportunidad para la coacción y la reconfiguración de una conciencia espacial. Palabras claves: city marketing, estigma, lugar , Medellín, imagen urbana. / This thesis explores the image of Medellín - Colombia (1990 - 2007). Notions like stigma, place / place meaning, image and spatial perception are assumed in order to deal with the media, cinema and interview contents referring to Medellín. Its results reflect on the function these contents fulfil and how they have favoured that certain streets, neighbourhoods and comunas become icons of the international image of Medellín. From this exploration, it is shown how the image of the city may also be turned into an opportunity for coercion and redefinition of a new spatial awareness. Key word: city marketing, Medellín, place, stigma, urban image. / Cette thèse aborde une exploration de l'image de Medellin - Colombie (1990 - 2007). Il sera abordé les notions comme stigmate du lieu / sens du lieu, image et perception de l'espace pour explorer les contenus dédiés a Medellin dans la presse, dans les films de cinéma et les interviews. Ses résultats traitent de la fonction que remplissent ces contenus et comment ils ont permis que certaines rues, quartiers et communes se transforment en icônes de l'image internationale de Medellin. A partir de cette exploration, il est montré comment l'image de la ville peut être aussi, une opportunité pour l'action et l'intégration citadines et une configuration nouvelle d'une conscience de l'espace. Mots clés : Ville de Medellin, Marketing de la ville, lieu, stigmate, image urbaine.

Les zones de l'alta muntanya pirinenca són molt cops associades a zones de natura verge per part de la societat actual. Però lluny d'aquesta imatge, la realitat és que aquestes àrees han estat transformades des fa mil·lennis per les poblacions que han habitat la muntanya. Per altra banda, durant el període holocè el clima ha experimentat variacions que han intervingut en la configuració d'aquests paisatges. L'objectiu d'aquesta tesi és l'anàlisi de l'evolució del límit superior del bosc com a reflex d'aquest canvis mil·lenaris en les àrees de muntanya. La recerca s'ha centrat en la cerca de la màxima cota assolida durant l'Holocè per aquest límit, així com l'anàlisi de les seves fluctuacions tenint en compte elements antròpics i climàtics. Altrament, també s'ha posat el zoom en el moment de canvi actual, tot quantificant l'evolució del límit superior del bosc dels últims cinquanta anys i indagant en les causes antròpiques d'aquest canvi més recent.El caràcter interdisciplinari d'aquest treball s'ha basat en l'ús de quatre metodologies diferenciades que podem dividir en dos grups segons les fonts que utilitzem: paleobotàniques i documentals. En el primer grup hi localitzem la pedoantracologia, o anàlisi dels carbons del sòl, la palinologia i per últim l'anàlisi dels carbons sedimentaris. Aquestes tècniques ens permeten analitzar l'evolució del límit superior del bosc durant el transcurs dels darrers 10.000 anys. Per últim les metodologies documentals ens aporten l'anàlisi de les dinàmiques recents d'aquest límit. Les imatges aèries ens permeten quantificar el canvi i la consulta de documents històrics escrits ens proporciona poder valorar el descens de la pressió antròpica sobre aquest medi.El resultat mostra que el límit superior del bosc actual es troba 400 m per sota de la cota màxima assolida durant el període holocè. Durant aquest, el límit superior del bosc se'ns ha mostrat com un element dinàmic modificat per la necessitat de pastures per part de les societats i per les fluctuacions climàtiques. La situació actual és un exemple clar de la conjunció d'aquests dos elements. La densificació de les masses arbòries en el límit superior del bosc queda explicada tant pel canvi climàtic actual com per la disminució sobtada de les activitats tradicionals en àrees de muntanya. / Today's society often associates the high mountain zones in the Pyrenees with virgin natural spaces. Far from this image, these areas have been transformed over millennia by human society. On the other hand, during the Holocene the climate underwent changes that intervened in the configuration of these landscapes. This thesis analyzes the evolution of the forested tree line as a reflection of these millennial changes in the mountain areas. The research focused on the quest for the maximum altitude of the forested area during the Holocene, as well as fluctuations, taking into account anthropic and climatic elements. The study also zooms in on the current moment of change, quantifying the changing tree line of the past 50 years and exploring the anthropic causes of this change.The interdisciplinary nature of this research required four distinct methodological approaches, which can be divided into two groups based on the sources used: paleobotanical and documentary. In the first group we find pedoanthracology, or analysis of soil charcoals, palynology and analysis of sedimentary charcoals. These techniques allow us to analyze the evolution of the tree line throughout the Holocene. Documentation methodologies permit us to analyze the more recent dynamics of the tree line in the area studied. Aerial images make it possible to quantify the change and written historical documentation allows us to assess the decline in anthropic pressure in the area.The results show that the current tree line is 400 m below the maximum altitude reached during the Holocene, when the tree line was a dynamic element affected by society's need for pastures as well as by changes in the climate. The current situation is a clear example of the conjunction of these two elements. Densification of arboreal masses at the tree line can be explained both by the present climate change as well as the sudden decline in traditional agro-silvo-pastoral activities in the mountain areas.

Aquest treball versa sobre el geògraf italià Franco Farinelli. La seva reflexió sobre la raó cartogràfica és una contribució important per la Geografia i la Història de la Cartografia. Per aquest motiu en aquest treball contribuïm a explorar i interpretar el significat i els efectes d’aquesta expressió – la raó cartogràfica. / This work has as a subject the Italian geographer Franco Farinelli. His thoughts on the Cartographic Reason are an important contribution to Geography and the History of Cartography. Therefore, this work contributes to the exploration and interpretation of the meaning and the effects of this expression – the cartographic reason.

Aquesta tesi doctoral analitza el rol del planejament urbanístic i dels canals de participació que s’estableixen durant l’elaboració i execució del mateix i reflexiona sobre la seva capacitat i adequació com a mecanismes per a la gestió i resolució dels conflictes urbanístics. Per complir amb aquest objectiu, la recerca ha parat atenció a tres qüestions principals. Primerament, la tesi fa un repàs històric al llarg dels darrers cinquanta anys entorn la concepció del planejament urbanístic com a instrument de govern de les transformacions del territori. Així, para atenció al tipus de plans aprovats, a les preocupacions i temàtiques que afronten i al rol que emprenen els responsables polítics i els equips tècnics en la seva elaboració. En segon lloc, la tesi ressegueix els canals de participació a disposició de la ciutadania que s’han establert en l’elaboració i execució del planejament urbanístic a Catalunya. La recerca esbrina quines possibilitats de participació ha ofert la legislació i quines mesures s’han emprès des de l’administració per donar resposta a les demandes ciutadanes; ho fa parant atenció tant a aquells processos oficials i estructurats com a iniciatives espontànies i informals. Tot plegat per reflexionar si els mètodes de planificació urbanística que s’han implementat durant les darreres dècades han permès l’establiment de canals de participació adequats perquè la ciutadania pogués prendre part en el procés de construcció de la ciutat. A partir d’aquests dos temes d’investigació s’afronta una tercera qüestió: esbrinar quines característiques presenten els conflictes urbanístics. La tesi estudia, d’una banda, els factors que contribueixen al sorgiment a dels conflictes i, de l’altra, els col·lectius que hi prenen part, parant especial atenció en resseguir les seves estratègies de mobilització i els argumentaris que construeixen. Així, la tesi analitza com s’estructura l’oposició però també les reaccions que adopten els promotors. En tant que la recerca té un plantejament teòric, per afrontar aquestes tres tasques s’ha utilitzat una metodologia qualitativa, basada en converses amb informants, entrevistes en profunditat, un extens i detallat buidatge bibliogràfic i el seguiment d’un ampli ventall de conflictes urbanístics que, si bé no s’aporten com a estudis de cas, alguns d’ells acompanyen el relat de forma il·lustrativa. / This doctoral thesis analyzes the role of urban planning and of the participation channels established during its elaboration and execution. Moreover, it reflects on the capacity and adaptation of participation channels as mechanisms to manage and resolve land-use conflicts. To reach this aim, the research has focused the attention on three main questions. First of all, the thesis covers during the last fifty years the concept of urban planning as an instrument of governance of the territory transformations. As a result, it pays attention to the type of approved plans, to the worries and themes faced and to the role undertaken by the responsible politicians and technicians in its elaboration. Secondly, the thesis explores the participation channels that are at the disposal of the citizens and that have been established in the elaboration and execution of urban planning in Catalonia. The research investigates which possibilities of participation the law has offered and which measures have been undertaken by the administration in order to answer to citizens’ demands; it does so focusing both on the structured and official processes and on spontaneous and informal initiatives. All that to consider if the urban planning methods engaged during the last decades have permitted to set up the adequate participation channels, in order that citizens can take part in the process of the city building. Starting from these two research themes, a third one is treated: the inquire of which characters the land-use conflicts present. The thesis studies, on the one hand, the factors contributing to the appearance of land-use conflicts and, on the other one, the groups taking part to them -focusing on retracing its mobilization strategies and the reasoning they build. So, the thesis analyzes how the opposition organizes itself and also the reactions adopted by promoters. Since the research assumes a theoretical formulation, to face these three objectives it has been adopted a qualitative methodology, based on talks with informants, deep structured interviews, a wide and detailed bibliographic research and the ongoing study of a full range of land-use conflicts that, even if they are not study cases, some of them accompany the work in an illustrative way.

The Triticeae is one of the most important tribes of the family Poaceae. It contains wheat (Triticum L.), barley (Hordeum L.) and rye (Secale L.) which are economically the most important cereals. Although the tribe has been the focus of several systematic studies there has not been a universally accepted taxonomic treatment for the tribe. This research study aiming to revise the tribe Triticeae Dumort. (Poaceae) in Turkey has been carried out by means of collecting specimens from all the localities in Turkey as well as examining the material collected over the years by the other researchers either from Turkey or abroad for a 4 year period starting from June 1th, 2006. All the specimens belonging the tribe were analysed by means of using standart taxonomic methods. This thesis is divided into four main chapters. In the first and second chapters, an introduction and general information about the tribe Triticeae and the material and methods used in the study are given. In the introduction part different taxonomic treatments on the tribe are explained briefly and the recent studies on the genera included in the tribe such as taxonomical, morphological and cytological are explained breifly. In the third chapter of the thesis, the significance of the morphological, micromorphological and ecological data which were used as diagnostic features in the taxonomy of the tribe are explained. Especially, SEM surveys of the glumes and lemma parts found to have great taxonomic values for the systematics of tribe. Distribution and habitat preferences of the tribe are discussed and IUCN threat categories of the taxa are reevaluated along with the types of threats so as to guarantee their sustainability of the rare taxa in Turkey. The fourth chapter covers the revision of the Tribe Triticeae in Turkey. A key for the genera is given. Synonymy, updated descriptions, flowering time, habitat, type citation, general distribution in Turkey, phytogeographical elements, specimen citations on a grid basis and general distribution outside Turkey, are given for each species. Along with general descriptions, keys to species and infraspecific categories are where necessary. In Tribe Triticeae, 18 genera, 79 species, 27 subspecies and 37 varieties have been recognized including 1 new species (Psathyrostachys narmanica Cabi &amp / Dogan sp. nov.), 3 new subspecies (Psathyrostachys fragilis (Boiss.) Nevski subsp. artvinense Cabi &amp / Dogan subsp. nov. / P. daghestanica (Alex.) Nevski subsp erzurumica Cabi&amp / Dogan subsp. nov. / Aegilops triuncialis L. subsp bozdagensis Cabi&amp / Dogan subsp nov.) and 4 new varieties (Agropyron cristatum (L.) subsp. pectinatum (Bieb.) Tzvelev var. mucranatum var. nov. / Eremopyrum bonaepartis (Sprengel) Nevski. var. aristatum Cabi &amp / Dogan / Thinopyrum pycnanthum (Godr.) Barkworth var. aristatum Cabi &amp / Dogan var. nov. / Hordeum spontaneum C. Koch var. anatolicum Cabi &amp / Dogan var. nov. In addition to the taxa new for science, Aegilops juvenalis (Thell.) Eig. and Hordeum spontaneum var. proskowetzii N&aacute / b