Yuki Yasuda. / Includes bibliographical references (p. 18-19). / Supported in part by consulting revenues to the Strategy Laboratory at Columbia University's Center for Social Sciences.

Dennis J. Encarnation. / Includes bibliographical references (p. 29-42).

by Erik Brynjolfsson [and] Lorin Hitt. / "January 1994." "Revised June, 1993 and October, 1993; revision of Sloan School WP #3571-93"--Added t.p. / Includes bibliographical references (p. 38-40). / Supported in part by the MIT Center for Coordination Science (CCS), the MIT Industrial Performance Center (IPC), and the MIT International Financial Services Research Center (IFSRC)

Mark D. Morelli, Steven D. Eppinger, Rosaline K. Gulati. / "February 1995 [i.e. 1993]. -- Revised May 1995." "Forthcoming, IEEE transactions on engineering management." Title of original version: Evaluating communications in product development organizations, by Mark D. Morelli and Steven D. Eppinger. / Includes bibliographical references (p. 15-16).

Based on the theory of pedagogic discourse developed by Bernstein, this thesis proposes a framework to analyse the relationship between the production of intellectual discourse and the Chinese State. The framework is developed on the basis of the theory of the pedagogic device developed by Bernstein and a comparison of the theoretical approaches adopted by Bernstein, Bourdieu and Foucault. The thesis then identifies three different dominant ideological positions in China between 1949 and 1993. They are, namely, traditional collectivism (before the Cultural Revolution), radical collectivism (during the Cultural Revolution) and regulated individualism (after the Cultural Revolution). The empirical work is a study of the most important education journal, jiaoyu Yanjiu (Educational Research) published by the Central Institute of Educational Research. The journal was created in 1978 by the Institute to support the new education reform initiated as part of the Post Cultural Revolution reform in China. Two major empirical studies are conducted. The first analysis is on the editorials published by the journal. The second analysis is on the papers published by the journal on moral education. Essentially, the paper argues that the reform policy in China introduced by the Chinese Government in 1978 had necessitated a fundamental shift in what constituted the core elements of the dominant ideological positions of the State. This involves certain elements of autonomy introduced to the intellectual field. But the exercise of the newly granted freedom is conditional. This fundamental shift led to a shift in the modality of controlling the intellectual field exercised by the State and has an effect upon the ways in which educational theories are produced and reported in the journal.

La present tesi doctoral versa sobre la figura del comunista català Ramon Mercader. Nascut en el si d’una família burgesa vinguda a menys, per una sèrie de conflictes personals sa mare, Caritat del Río, se l’endugué juntament amb els seus germans al sud de França, on es quedà per estudiar hosteleria quan el pare anà a cercar-los per un intent de suïcidi de la mare. Retornà a Catalunya el 1929 ja molt polititzat, de manera que ingressà al Partit Comunista de Catalunya participant de les activitats clandestines promogudes pels joves. Detingut el 1935 i empresonat, amb l’amnistia de 1936 fou alliberat i s’implicà decididament en l’organització de les Olimpíades Populars, que s’havien d’inaugurar aquell juliol a Barcelona. L’esclat de la Guerra Civil marcà un punt d’inflexió en la seva existència. Combatent des del primer moment contra els revoltats a la ciutat comtal, aviat participà en els combats a l’Aragó i al front de Madrid, d’on en desapareixeria l’hivern de 1937-1938 quan fou reclutat, per la seva pròpia mare, per a una missió dels serveis secrets soviètics. Així, el retrobarem mesos més tard a París, on amb la identitat falsa de Jacques Mornard, cercava infiltrar-se dins els cercles trotskistes que s’hi movien. Havent seguit a la seva amant, la trotskista nord-americana Sylvia Ageloff, a Nova York, viatjà a Ciutat de Mèxic amb l’excusa d’uns afers comercials, però amb la intenció d’acostar-se sigil·losament a la casa del barri de Coyoacán on vivia exiliat Lleó Trotski. Havent fracassat un primer atemptat, resultà ser la persona més ben posicionada per intentar eliminar el vell revolucionari: així, el 20 d’agost de 1940 acompliria el seu objectiu amb un duríssim cop de piolet al cap. Empresonat durant vint anys a Mèxic, en sortiria el 1960 per establir-se a la Unió Soviètica, on fou condecorat. Allà adoptà tres criatures amb la seva dona, la mexicana Roquelia Mendoza, i participà de les activitats dels comunistes espanyols, liderats per Dolores Ibárruri i Santiago Carrillo. Però les condicions a la URSS se li feien complicades, especialment a la seva família, de manera que finalment obtingué el permís per dirigir-se a Cuba, on el govern castrista l’havia acceptat. D’aquesta manera passà els darrers anys de la seva existència, marcada per una greu malaltia, a l’illa caribenya, on acabà morint. El seu cos fou incinerat i traslladat a Moscou, per ser enterrat al cementiri de Kuntzevo, a l’espai destinat als herois de la Unió Soviètica. En aquest treball, doncs, hem intentat no només resseguir la seva trajectòria vital, sinó també posar les bases per comprendre el seu context històric, polític i social, i poder emmarcar a Ramon Mercader dins dels grans conflictes ideològics que marcaren tantes generacions del segle XX a escala mundial. / This doctoral thesis deals with the figure of the Catalan communist Ramon Mercader. Born in the bosom of a decayed bourgeois family, due to a succession of personal conflicts his mother, Caritat del Río, kept him and his brothers with her to south France, where he remained to study hostelry when his father went to fetch them after a suicide attempt of the mother. He came back to Catalonia in 1929 already very politicised, so that he joined the Communist Party of Catalonia taking part in the underground activities promoted by the young members. Arrested and jailed in 1935, attending to the 1936’s amnesty he was freed and got decidedly involved in the organization of the Popular Olympiads, which had to be opened those July in Barcelona. The beginning of the Spanish Civil War marked off an inflexion point on his existence. Becoming an early fighter against the revolted in the City of the Counts, soon he took part in the struggles in Aragon and in Madrid’s firing line, from where he disappeared in 1937-1938’s winter, when he was recruited by his own mother for a mission of the soviet’s secret services. Thereby, we meet him again after some months in Paris, where with the false identity of Jacques Mornard, he was finding the way to get infiltrated in the Trotskyists circles which had activity there. Following his lover, the American Trotskyist Sylvia Ageloff, to New York, he travelled to Mexico City with the excuse of some business affairs, but with the real intention of getting close stealthily to Coyoacán quarter’s house where the exiled León Trotsky lived. After the failure of a first assault, he became the best positioned person for trying to eliminate the old revolutionary: this way, the 20th August 1940 he accomplished his objective with a very hard ice axe blow on his head. Jailed for twenty years in Mexico, he went out in 1960 and established in the Soviet Union, where he got decorated. There he adopted three children with his woman, the Mexican Roquelia Mendoza, and took part in the activities carried on by the Spanish communists, leaded by Dolores Ibárruri and Santiago Carrillo. But the conditions in USSR got complicated to him and especially to his family, so he finally got the permission to fly to Cuba, since Fidel Castro’s government had accepted him. Thus, he spend the last years of his existence, marked off by a severe illness, in the Caribbean island, where he finally dead. His body was cremated and moved to Moscow, in order to get it buried in Kuntzevo’s cemetery, in the space destined to Soviet Union’s Heroes. So in this work we tried not only to go over his life trajectory, but to lay the basis to understand his historical, political and social context too, so we can provide the setting for Ramon Mercader inside the big ideological struggles that marked off so many generations in the XXth Century on a world-wide scale.

La tesi és un estudi sobre la història del municipi de les Borges Blanques entre 1923 i 1945, cobrint les etapes de la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República espanyola, la Guerra Civil i el franquisme. El treball parteix de la hipòtesi que el sistema polític a nivell local marcà fortament el desenvolupament econòmic, social i cultural de la població borgenca. En aquest sentit la investigació posa especial èmfasi en el perfil biogràfic de les persones que s’implicaren, a diversos nivells, en el camp de la política de manera que, al final d’aquesta, també s’han pogut observar les continuïtats entre ambdues dictadures. L’estudi s’assenyala la Segona República com la gran ruptura política del segle XX borgenc i com fou el punt culminant de diverses trajectòries personals que es truncaren amb la Guerra Civil i el règim de Franco que, al seu torn, van donar continuïtat a d’altres figures vinculades al conservadorisme local. / La tesis es un estudio sobre la historia del municipio de les Borges Blanques entre 1923 y 1945, cubriendo las etapas de la dictadura de Primo de Rivera, la Segunda República española, la Guerra Civil y el franquismo. El trabajo parte de la hipótesis que el sistema político a nivel local marcó fuertemente el desarrollo económico, social y cultural de la población borgense. En este sentido la investigación pone especial énfasis en el perfil biográfico de las personas que se implicaron, en diversos niveles, en el campo de la política, de modo que, al final, también se han podido observar las continuidades entre las dos dictaduras. El estudio señala la Segunda República como la gran ruptura política del siglo XX borgense i como fue el punto culminante de diversas trayectorias personales que se truncaron con la Guerra Civil y el régimen de Franco que, a su turno, dieron continuidad a otras figuras vinculadas al conservadurismo local. / The thesis is a study on the history of the town of Les Borges Blanques between 1923 and 1945, covering the stages of the dictatorship of Primo de Rivera, the Second Spanish Republic, the Civil War and the Franco regime. The work is based on the assumption that the local political system strongly marked the economic, social and cultural population. In this regard the research puts special emphasis on the biographies of people that were involved at various political levels so that in the end there have also been observed continuities between the two dictatorships. The study notices the Second Republic as the great political rupture of the twentieth century in les Borges as it was the culmination of several personal trajectories that the Civil War and the Franco regime truncate which, in turn, gave continuity to other figures linked to local conservatism.

- Introducció La present tesi vol mostrar quins foren els ingressos i els costos que suposaven la venda i recaptació dels delmes per la part reial i la part del Capítol de la Seu, en l’illa de Mallorca i Menorca, entre les dates compreses del 1380 i 1420. - Contingut de la investigació Veure quins eren els comportaments dels diversos delmes que formaven part de les finances reials i eclesiàstiques, concretament, les referents als canonges de la Seu. I si, realment, amb l’estudi dels delmes es pot fer una extrapolació de què en les dues Balears majors hi havia una especialització agrícola en època medieval. - Conclusió Observar un saldo positiu final d’aquestes finances, i que, gràcies als dits impostos, tant les rendes del monarca com de l’Església de Mallorca eren unes institucions sanejades.

La tesis doctoral que se presenta a continuación tiene como propósito investigar la red diplomática y las relaciones de índole militar que se establecieron en el Mediterráneo Occidental a través de la ciudad de Cartago. El marco cronológico se enmarca entre los siglos V y III a.n.e., coincidiendo con el momento de mayor apogeo político de la ciudad. Es, por tanto, un estudio de amplio espectro cronológico y espacial, que abarca este fenómeno desde sus inicios hasta su culminación en época de Aníbal, aunque sin entrar propiamente en ésta última. Este análisis histórico se realizará a través del estudio de varios aspectos: el mercenariado, los tratados diplomáticos, las alianzas políticas y el estudio de la guerra en su papel de motor histórico. La metodología que utilizaremos en el desarrollo de la investigación es de carácter multidisciplinar. Debido a la escasez de evidencias arqueológicas y literarias acerca de la civilización púnica -en comparación con otras culturas o periodos-, ésta parece ser la mejor vía de aproximación a su conocimiento histórico. Aun reconociendo un papel preponderante de la literatura clásica en el discurso que sigue, hemos tratado de explotar y combinar todos los datos posibles procedentes de la arqueología, la numismática, la epigrafía y la filología. Así, trataremos de organizar un discurso que armonice todos estos datos para satisfacer el objetivo final: demostrar la existencia de un Mare Punicum, antes que el Mare Nostrum. La investigación ha sido dividida en capítulos que abordan la problemática desde un área geográfica con entidad propia: el norte de África, Iberia, la Galia meridional, la península Itálica y Sicilia. Cada una de estas regiones albergó a un número heterogéneo de pueblos, todos ellos en distintas etapas de evolución cívica. A fin de poder analizar con rigor las relaciones de cada uno de estos pueblos con Cartago, los capítulos se dividen en tres bloques. El primero de ellos aporta una contextualización histórica y geográfica para todos aquellos pueblos, con especial hincapié en las relaciones que tuvieron con el comercio fenicio en épocas anteriores al siglo V. Posteriormente se analizan las relaciones militares y diplomáticas con el estado cartaginés en sí. Finalmente se extrapolan los resultados al contexto mediterráneo a fin de valorar la evolución de estas relaciones. Se aborda también la organización política y militar de la propia Cartago. Entendemos que si queremos analizar los fenómenos diplomático y mercenario, parece obvio que debamos conocer cuál era la naturaleza de estos aspectos en la entidad que los impulsó. Se trata fundamentalmente de temas poco conocidos y muy debatidos en el sino de la historiografía actual, que expondremos a debate. Finalmente el fenómeno en conjunto será analizado en un capítulo final, tratando de aportar una visión global y dinámica. Se incide también sobre la importancia de interpretar este proceso histórico como un fenómeno multipolar, y no como un patrimonio exclusivo cartaginés; mientras Cartago tejía su compleja y extensa red de alianzas, muchas otras ciudades, con mayor o menor fortuna, trataron de impulsar el mismo proceso. Roma, Siracusa o Masalia fueron algunas de ellas. Creemos que tan sólo conociendo las dinámicas, los objetivos y la evolución de todos estos territorios de forma conjunta, podremos entender muchos de los aspectos o episodios que no parecen explicarse por sí mismos, sin el contexto general adecuado. / The purpose of this dissertation is to investigate the diplomatic network and military relations that were established in the Western Mediterranean by the city of Carthage. The chronological framework is defined between the 5th and 3rd centuries BCE, which coincides with the time of the city’s political peak. Thus, this paper will study a wide chronological and spatial spectrum, which spans this era from its beginnings until its culmination at the time of Hannibal (221), but without covering the latter fully. This historical analysis will be conducted by studying various aspects: mercenaries, diplomatic treaties, political alliances and the study of war in its role as a driving force of history. A multidisciplinary methodology will be used to develop this research. Due to the shortage of archaeological and literary artefacts pertaining to the Punic civilization, in comparison to other cultures and eras, this seems to be the best way to approach its historical discovery. Whilst recognising the prevailing role of classical literature in the following discourse, we have tried to utilise and combine all possible data originating from archaeology, numismatics, epigraphy and philology. In this way, we will try to arm a discourse that reconciles all the data in order to achieve the final objective: to prove the existence of a Mare Punicum, before a Mare Nostrum. The PhD dissertation has been divided into chapters that each address the core issue from a geographical region with its own identity: North Africa, Iberia, Southern Gaul, the Italian peninsula and Sicily. Each of these regions was home to a number of diverse peoples, all in different states of civic evolution. In order to thoroughly analyse the relations between each of these nations with Carthage, the chapters are divided into three segments. The first segment provides a historical and geographical context for all these nations with particular emphasis on the relationship they had with Phoenician trade prior to the 5th century. Subsequently, we will analyse military and diplomatic relations with the Carthaginian state itself. Finally, the results will be compared to a Mediterranean context with the aim of assessing the evolution of these relations. The political and military organization of Carthage is also addressed. We realise that if we wish to analyse diplomatic and mercenary phenomena, it seems clear that we should also discover what was the nature of these aspects in the organization that drove them. It essentially deals with issues that have been highly debated but where very little is known about in current historiography, which we will put forward for discussion. Lastly the phenomenon as a whole will be analysed in the final chapter, aiming to piece together a global and dynamic vision. It also has a direct bearing on the importance of interpreting this historical process as a multipolar phenomenon and not as an exclusive Carthaginian heritage. Whilst Carthage was weaving its complex and extensive network of alliances, many other cities for better or worse, were trying to fuel the same process. Rome, Syracuse and Massalia were among these. We believe that by merely discovering the dynamics, objectives and evolution of all these territories collectively, we will be able to understand many of the aspects or incidents that seemingly cannot be explained by themselves without the appropriate general context.

L’elaboració d’aquesta tesi parteix de l’estudi de les estratègies de gestió i aprofitament de diverses matèries primeres que es duia a terme per a la producció d’ornaments personals en el si de les comunitats prehistòriques entre el VIé-IV mil·lenni ane al nord-est peninsular. D’una banda s’han establert els morfo-tipus ornamentals i les matèries primeres: malacofauna marina, os, banya, ullal, pedra, minerals varis, corall i granes; també s’han abordat els aspectes tecnològics de fabricació dels diferents ornaments i, finalment, a partir de l’anàlisi de traces d’ús i context arqueològic, s’estableix la funcionalitat final per tal l’elaborar unes pautes interpretatives a nivell sòcio-econòmic de la presència d’aquests ítems dins les comunitats del passat. La mostra estudiada procedeix dels següents jaciments arqueològics: Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona), Can Roqueta/Can Revella (Sabadell, Barcelona), Can Filuà (Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona), Sant Pau del camp (Barcelona), La Gardunya (Barcelona), Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Barcelona), Cova de les Ànimes (Matadepera, Barcelona), Bòbila Madurell (Sant Quirze del Vallès, Barcelona), Cova del Frare (Matadepera, Barcelona), Pla del riu de les Marcetes (Manresa, Barcelona), Pujolet de Moja (Vilafranca del Penedès, Barcelona), El Bordellet (Vilafranca del Penedès, Barcelona) Mas d’en Boixos (Pla del Penedès, Barcelona), Serra del Mas Bonet (Vilafant, Girona), La Draga (Banyoles, Girona), Feixa del Moro (Juberri, Andorra), Tomba del Segudet (Ordino, Andorra). L’estudi dels ornaments ens ha permès evidenciar alguns resultats en diversos àmbits: en el dels processos de transformació de les matèries primeres, tècniques i formes dels ornaments, on es poden distingir tradicions tècniques que podríem considerar comunes, i que podrien haver-se transmès entre els grups. S’identifiquen també tècniques pròpies i diferenciades, també morfo-tipus molt singulars en alguns jaciments, com si fossin una producció exclusiva. De fet, es constaten llocs de producció, com un taller de denes circulars i denes-penjoll al jaciment de La Draga. Hem vist com certs ornaments assenyalen contactes entre els grups, i, a partir d’un model inicial pre-figurat, es repliquen i s’imiten. Aquestes evidències, sumades a les matèries primeres i la tecnologia de producció, ens permeten veure les xarxes de circulació dels ornaments durant el neolític antic, que corresponen en gran mesura amb el litoral de la mediterrània. En alguns casos, la procedència seria el sud de Llevant, amb via d’entrada cap a l’interior de Catalunya seguint les ribes dels rius, especialment al neolític mitjà. Finalment, els ornaments com a elements socials, econòmics i simbòlics del neolític a Catalunya són identificadors de grups, però a l’hora de comunitats més amplies, amb una mateixa pertinença a un món cohesionat a nivell econòmic. D’altra banda, però, també hem vist que trobem singularitats en l’ornament personal (morfo-tipus diferenciats o matèries primeres diferenciades de la resta d’ornaments dins la mateixa comunitat d’individus), on s’escau també implementar per tant, el seu valor estètic. / The process of developing this thesis started with the study of several strategies of raw materials management, that were used to produce personal ornamentation inside Neolithic communities between VI-IV millennium BC at Iberian Peninsula. First of all, we established ornamental morphological types, which ornaments form exist during this time, and the raw materials: shell, bone, antlers, tusk, stone, mineral, coral, seeds; we’ve also have taken an approach to technological procedures to create the different ornaments and, finally, the use-wear analysis and the archaeological context allow to describe the final functionality, with the purpose of elaborate interpretative conclusions about social and economic level that involves those artefacts in past communities. Samples that were studied came from these archaeological sites: Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona), Can Roqueta/Can Revella (Sabadell, Barcelona), Can Filuà (Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona), Sant Pau del camp (Barcelona), La Gardunya (Barcelona), Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Barcelona), Cova de les Ànimes (Matadepera, Barcelona), Bòbila Madurell (Sant Quirze del Vallès, Barcelona), Cova del Frare (Matadepera, Barcelona), Pla del riu de les Marcetes (Manresa, Barcelona), Pujolet de Moja (Vilafranca del Penedès, Barcelona), El Bordellet (Vilafranca del Penedès, Barcelona) Mas d’en Boixos (Pla del Penedès, Barcelona), Serra del Mas Bonet (Vilafant, Girona), La Draga (Banyoles, Girona), Feixa del Moro (Juberri, Andorra), Tomba del Segudet (Ordino, Andorra). The individual study of the ornaments sample has allowed to evidence some results in different areas: in the aspect of processes of raw material transformation, technological procedures and forms, it has been possible to distinguish technological traditions that they can be considered common or shared, they could have been transmitted between Neolithic groups. Also, it has been possible to identify differentiated own technologies, and odd morphological types at some archaeological sites, like these ornaments were an exclusive production. In fact, we studied work areas, in this case the La Draga atelier, where circular shell beads and shell pendant-beads were manufactured. Some ornaments evidence groups contact since a primary or initial pattern prefigured that was copied and imitated. Those results allow us to expose different ornaments circulation networks in Ancient Neolithic, basically following the coast of the Mediterranean. With some types of ornaments, the flow direction came from the south that influence inwards Catalonia following rivers courses, especially in Middle Neolithic. Finally, both Ancient Neolithic and Middle Neolithic, ornaments identify a group but, at the same time, also a large and regional communities taking part in a cohesive world, in symbolical and economical level. A few ornaments are singular, (different forms, different raw materials…) differentiators from de rest of the community, where also aesthetic value can be considerate.