Aquesta investigació reconstrueix la vida cultural de la ciutat de Manresa, a la Catalunya Central, al llarg dels segles XIII i XIV, amb el còdex baixmedieval com a fil conductor. L'estudi es basa en l'anàlisi de 305 documents amb mencions libràries (editats conjuntament), pràcticament tots ells inèdits, que procedeixen d'un buidatge exhaustiu dels fons notarials que custodien l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa i l'Arxiu de la Seu de Manresa per a aquests segles (uns 800 lligalls). Cal dir que aquest ric fons notarial s'ha conservat pràcticament sencer al llarg del temps. Dir també que fins aleshores no s'havia utilitzat amb aquesta finalitat, i, en conseqüència, la bibliografia al respecte ha estat, fins ara, pràcticament inexistent. En l'estudi s'analitza quines foren les biblioteques de cada grup social de la ciutat: jurisperits, eclesiàstics (canonges, ordes mendicants, clergat secular), metges i apotecaris, mercaders i menestrals, noblesa i jueus; faig la mateixa anàlisi per altres parròquies dels encontorns de la ciutat, com també aporto notícies inèdites dels monestirs benedictins de Santa Maria de Ripoll, Santa Maria de Montserrat, Santa Cecília de Montserrat i Sant Benet de Bages, com a contribució a la història cultural d'aquests cenobis. Tradicionalment els estudis d'història del llibre s'han centrat, bàsicament, en els inventaris i testaments com a documentació primordial d'informació, i això atorgava a les biblioteques descobertes un caràcter estàtic, sense poder-se esbrinar com s'havien format. La utilització de tota la documentació notarial sense excepció (els llibres particulars de famílies manresanes, els llibres comuns de l'escrivania, els dels gremis, ordes religiosos, jueus, i esborranys, a més a més, és clar, dels ja esmentats llibres d'inventaris i testaments) ha permès documentar molt especialment la circulació del còdex (145 documents en fan referència) i per tant dimensionar amb exactitud els dos valors -sempre complementaris- del llibre: el material i l'espiritual. Així, les notícies libràries enllacen de manera natural amb un estudi socioecònomic i biogràfic de cadascun dels possessors, o en el seu cas del grup social, amb l'objectiu de conèixer quin fou el tipus de lectura que feren dels llibres i quina fou la seva vida espiritual.Aquesta ha estat la metodologia utilitzada. Pel que fa estrictament al contingut, cal dir que el segle XIV a Manresa (període en el qual es concentra la major part de la documentació) ha estat anomenat per la historiografia local el "gran segle" de la ciutat: es construeixen la Seu i la Sèquia, així com els temples del Carme i de Sant Domènec, per citar les obres més importants, i és també quan es concentra la concessió de privilegis reials, especialment per part del rei Pere el Cerimoniós. La intensa vida política i econòmica de Manresa, és reflecteix en la tipologia librària, essent el llibre jurídic el que més circulà. La vida social, indestriable de la religiositat, és documentada amb un gran nombre de llibres litúrgics i especialment dels litúrgicodevocionals, com a mostra de la penetració de la Devotio moderna. Complementen aquests dos grans grups, els llibres de contingut mèdic, els gramaticals i els de lògica. Entre les principals biblioteques particulars documentades, cal destacar per la seva qualitat sobretot la del jurisperit Ramon Saera, d'uns 83 còdexs (amb una notable biblioteca teològica), la dels metges Bernat de Figuerola (pare i fill) (53 còdexs aprox.) i especialment la de Bernat Oller, prior general dels carmelites i fill de Manresa, el qual llegà la seva biblioteca de 143 còdexs (!) al convent del Carme de la ciutat. / This research reconstructs the cultural life of the city of Manresa, located in Central Catalonia, over the XIII and XIV centuries, through a late Middle Ages code. The thesis is based upon the study of 305 documents whit book mentions (edited together). Almost all of them are new and are extracted from on exhaustive thorough examination of the notarial sources related to these centuries (about 800 volumes) and preserved by the Arxiu Històric Comarcal de Manresa and by Arxiu de la Seu de Manresa. It must be pointed that these rich sources had been preserved intact all over the times and had never been utilised whit this aim and, consequently, bibliografy has been inexistent up to now.The stuy analyses which were the libraries of each social group in the city: jurisconsults, ecclesiastics (canonicals, mendicant orders, secular clericals), physicians, chemists, merchants and artisans, aristocracy and jewishes; the some analyses has been made for other parish churches placed in the outskirts of the city. Also, unpublished historical notes related to the Benedictine monasteries such as Santa Maria de Ripoll, Santa Maria de Montserrat, Santa Cecília de Montserrat i Sant Benet de Bages had been brought as a contribution to the cultural history of these cenobies.Traditionally, the studies of book history were concentrated in inventoires and testaments as a primordial records of information, but this attributed a static character to the discovered libraries whith any possibility to discover how they had born. The utilisation of the whole notarial records: particular "manresan" families books, office of notaries books, corporation ones, religious orders, jewish, rough copies and the already mentioned inventaries and testaments, permitted to particulary document the circulation of the code (145 documents mention it) ant to fixe an exact dimensions of the two complementary values: the material and spiritual one. So the data books link in a natural way to the socioeconomic and biographic study of each of their owners, or in case of a social group, whit the aim to known which were the kind of readings of the books and which was the spiritual life of the group itself. This is the methodology used. Whit regard to the content itself, it must be said that the local historiography nominated the XIV century (a period in which the major part of the records concentrates) the "great century" of the city of Manresa: in fact, to mention the main works, the Seu and the Sèquia are built, both Carme and Sant Domènec temples. It is in the same century wehre the granting of privileges is concentrated, specially by the king Pere el Ceremoniós. The intense political and economical life in Manresa reflects itself on the book tipology, being the law books thes ones that mostly spread out. Social life, inseparable from religion, is documented by the great number of liturgical books, specially the prayer and liturgic ones, as a proof of penetration of Devotio Moderna. The medical, the grammar and the logic books complete those two main groups. Betwen the main documented libraries that of jurisconsult Ramon Saera distinguishes itself for the quality of 83 codes (whit a notable theological library), also that of doctors Bernat de Figuerola ( father and son) (53 codes aprox.), and specially that of Bernat Oller, Carmelities prior general and son of Manresa, who gere his library whit 143 (!) codes as a donation tho the Carme monastery of the town.

El autor ha llevado a cabo la elaboración del diplotamatario del personaje estudiado, es decir, la recopilación de toda la documentación que forma directa o indirecta tuvo que ver con la vida del personaje. Dicho diplomatario da lugar al apéndice documental formado por 192 documentos originales o copias que ha servido para reconstruir la biografía de la condesa Ermesèn de Carcasona.

No description available.

La investigació portada a terme ha determinat els principals models d'arquitectura domèstica localitzats a Catalunya durant la tardorepublica i l'altimperi. El seu anàlisi permet visualitzar el procés d'introducció dels models romans en l'àmbit domèstic, les seves adaptacions i particularitats, així com la seva evolució. Un dels elements principals d'aquesta investigació va ser l'elaboració d'un catàleg de totes les restes del territori català amb suficient entitat per ser considerades una unitat domèstica. De cadascun dels exemples es va estudiar la evolució històrica i cronològica de l'edifici, la seva arquitectura i funcionalitat tenint en compte les seves tècniques constructives, els seus materials i morfologia i la relació entre els seus espais, així com els sistemes d'abastiment i evacuació d'aigües, entre d'altres. També es va analitzar la decoració arquitectònica, recollint les dades sobre els paviments, mosaics, parets, elements escultòrics, etc.Per realitzar aquesta tasca es va extreure la informació de diferents fonts arqueològiques. En primer lloc es van recollir les dades publicades, en la majoria dels casos es van consultar les memòries d'intervenció arqueològica, i en tots els jaciments en que va ser possible, es van estudiar les restes in situ.Finalment es va realitzar l'anàlisi crític de tota la documentació amb l'objectiu d'uniformar i donar coherència a tot el conjunt, per poder evitar interpretacions errònies que podrien donar una imatge irreal de les morfologies de les cases urbanes d'aquest context i que dificultessin l'extracció d'unes conclusions més rigoroses. Així doncs, aquest catàleg no és només una recopilació d'informació arqueològica, sinó l'estudi crític de cadascuna de les unitats domèstiques, interpretades i discutides amb una definició actualitzada. Per complementar aquest estudi, s'ha elaborat una planimetria de casa una de les cases. Amb aquesta planimetria se ha intentat identificar i diferenciar les restes pertanyents a les diverses fases d'aquests espais, reflexant-ho en forma de plantes consecutives.Un cop realitzat l'estudi de cadascuna de les cases, es va treballar el conjunt de la documentació per ciutats. La parcialitat dels descobriments va provocar una amplia disseminació de les dades referent aquest tipus d'arquitectura, però es va poder donar coherència a tota la informació quan es va inserir dins del seu context urbà. És per aquest fet, que es va estudiar l'arquitectura domèstica per ciutats, sense oblidar que cada una d'elles presenta unes característiques i evolució pròpies. En l'estudi de l'arquitectura domèstica per ciutats es va analitzar la topografia, l'urbanisme, el desenvolupament i evolució històrica de cada ciutat, per poder analitzar les cases contextualitzades en el seu entorn urbà i poder aportar un pas més en el coneixement de l'urbanisme de cadascuna de les ciutats del nord-est de l'antiga Tarraconense.En l'estudi del conjunt de l'arquitectura domèstica s'observaven i analitzaven les tipologies que havia aportat la ciutat. Dins de l'anàlisi arquitectònic de les restes es treballava sobre l'estructura del col·lectiu de les unitats, treballant l'ingrés, l'àrea de circulació, la zona residencial, la zona de servei i producció i la zona de culte. En l'anàlisi arquitectònic també es van incloure els resultats de l'estudi de la tècnica constructiva, del sistema hidràulic documentat en les diverses cases de la ciutat i de la decoració interior, tant a nivell pictòric com musivari. Així doncs, les conclusions han tingut present la diversitat tant dels processos urbans com del resultat arqueològic de cada ciutat.Finalment va ser necessari crear una tipologia per classificar les evidències arqueològiques i així obtenir una millor comprensió de les restes. / The investigation which has been carried out has determined the major domestic architectural models located in Catalonia during the late republican and early empire era. Its analysis enables to see the process of the introduction of Roman models in the domestic field, its adaptations and peculiarities as well as their evolution. One of the main elements of this investigation was drawing up a catalogue of all the remains in the Catalan territory with enough significance as to be considered a domestic unit. The historical evolution of each element was studied. Also, the chronology of the building, its architecture and functionality, taking into account its building techniques, materials , morphology and the connection among its areas as well as water supply and evacuation system among other things. The architectural decoration was also analysed collecting all the details of the pavements, mosaics, walls, sculptural elements etc.Information has been taken from different archaeological sources in order to carry out this task. Firstly, the published data, often presented as reports of archaeological intervention, was collected and in all the archaeological diggings which was possible, the remains were studied in situ. Finally, a critical analysis of all the information was carried out in order to standardize it and give it coherence as a whole, avoiding wrong interpretations, which could give an unreal image of the morphology of the urban houses in this context and would make it difficult to draw stricter conclusions. Therefore this catalogue is not only a compilation of archaeological documentation, but the critical study of each domestic unit, which have been discussed and interpreted with an updating definition. To complete this study, a planimetry of each dwelling was made. It has been the procedure to use this planimitry to identify and differentiate the remains, which belong to the different stages of these areas, reflecting them as consecutive plans.Once the study of each house was completed, the overview information of each city was examined. The partiality of the discoveries caused a wide dissemination of all the details regarding this type of architecture. Because of this, it was possible to give coherence to all these remains inserting them in their urban context and thus contributing one more step into the knowledge of the urbanism of each city in the north-east of the Tarraconensis. In order to do so, the domestic architecture was studied city by city, taking into account the fact that each one of them present their own characteristics and evolution. When studying the domestic architecture of each city, their topology, urbanism, development and historical evolution was analysed, so that later on the domestic architecture could be contextualized and analysed in its urban environment.In the overview study of domestic architecture , the typology that the cities had brought were observed and analysed. It was worked on the structure of the collective units within the architectural analysis of the remains, studying the entry, circulation area, residential space, service and production area and worship place. The results of the study of the constructive technique was also included in the architectural analysis, as well as the hydraulic system documented in the several houses of the city and the interior decoration, both at a pictorial level and the mosaics. This way, the conclusions have taken into consideration the diversity of both the urban processes as of the archaeological result of each city.Finally, it became necessary to create a typology in order to classify the archaeological evidences thus obtaining a better comprehension of the remains.

L’objectiu d’aquesta tesi doctoral consisteix en una aproximació a l’evolució del poblament i el territori en època antiga a la zona de l’actual Vallès. Es tracta d’un territori coherent a nivell geogràfic i històric, que actualment comprendria les dues comarques vallesanes (Vallès Occidental i Oriental) i que a l’Antiguitat apareix referenciat com a Laietània interior. Aquesta aproximació parteix d’una recopilació exhaustiva de totes les fonts d’informació disponibles, tant de caràcter literari, com epigràfic, numismàtic, documental i, especialment, arqueològic. De fet, la relativa abundant presència d’informació sobre aquesta territori en època antiga és un dels principals atractius a l’hora de plantejar-ne l’estudi. Un cop feta aquesta recopilació, s’ha dut a terme l’anàlisi històrica de l’evolució d’aquesta Laietània interior, situant-la en el context general del nord-est peninsular i d’Hispània, i amb una cronologia que se situaria entre els segles VI aC i el II dC. Aquest marc cronològic vindria determinat pel principal interès del nostre treball: determinar com Roma intervé a nivell territorial a la zona i com aquesta intervenció afectà a les poblacions autòctones. En aquest sentit, tot l’estudi gira al voltant de dos conceptes historiogràfics complexes i difícils de definir com serien, en primer lloc, la “iberització” o sorgiment de la societat ibèrica i, segonament, la “romanització” o sorgiment de la societat hispanoromana. Aquest plantejament s’ha combinat també amb l’anàlisi arqueomorfològica del territori vallesà, per tal de poder determinar la possible existència d’indicis de cadastres d’època romana en aquesta àrea. L’estudi ha permès determinar la importància d’aquesta zona durant l’època antiga gràcies a dos elements bàsics: el seu paper cabdal a nivell viari (com a zona de pas natural entre les comarques gironines i el Camp de Tarragona) i la seva important capacitat productiva agrària. Aquests dos aspectes determinaren la presència d’un poblament dens a la zona vallesana des d’un moment primerenc, permetent la consolidació d’una societat ibèrica com la laietana, ben consolidada i amb una estructura sòcio-econòmica i territorial estratificada i complexa. L’arribada de Roma, però, hem vist que afectà de primera mà aquesta estructura, incidint especialment en el paper de les seves elits i cercant un progressiu control de la regió, inicialment a causa de la seva importància dins de la logística militar de la conquesta romana de la península. Progressivament, però, l’evolució política i social de la pròpia Roma forçà a aquesta a una intervenció cada cop més directa a les províncies, fet que repercutí també a la Laietània interior. En aquest sentit, un primer moment clau de transformació seria la segona meitat del segle II aC., amb la creació d’un seguit de nuclis de tipologia romanoitàlica que, combinats amb una reforma viària i l’aparició de la moneda de Lauro, indicarien l’ interès de Roma en reforçar el seu control d’aquesta zona. El moment, però, que creiem clau per entendre el pas cap a una societat romanitzada seria el període augustal, on la fundació de Barcino a la costa i la potenciació interna dels nuclis d’Ègara (Terrassa) i Caldes de Montbui, juntament a la creació de la via Augusta i l’aparició del sistema productiu basat en la vil·la, permetrien poder parlar per primer cop d’una organització d’aquest territori plenament “a la romana”. En aquest sentit, l’anàlisi arqueomorfològica ha permès detectar una orientació del parcel·lari predominant (Vallès C) que creiem plausible relacionar amb una actuació cadastral romana que suposaria la creació d’una centuriació a l’àrea vallesana en aquest moment augustal. El següent moment clau fou l’època flàvia, quan la concessió del dret llatí a tota Hispània permeté la promoció municipal dels dos principals nuclis de la zona: Ègara de forma segura i el conjunt termal de Caldes de Montbui de forma probable. Aquest procés permeté la integració jurídica definitiva de la Laietània interior i la consolidació del procés de romanització, que arribà ja en el segle II dC. i que tindria la seva major expressió en l’epigrafia honorífica i les importants vil·les documentades, mostra de l’existència d’unes elits locals plenament romanitzades i ja integrades a les estructures sòcio-econòmiques, polítiques i culturals de l’Imperi Romà. / The aim of this PhD thesis is an approach to the evolution of the population and territory in ancient times in the Vallès region. This is a geographic and historic coherent area, which in Antiquity is referenced as Laietània interior. Our approach is based on a comprehensive compilation of all available information sources: classical literature, epigraphics, numismatics, documentary information, and especially, archeology. In fact, the relative abundance of information on this area in ancient times is one of the main attractions when planning their study. Once this collection has been done, we have proceeded to the analysis of the historical evolution of this Laietània interior, placing it in the general context of the northeast Iberian Peninsula and of Hispania, and with a chronology that would be placed between eight centuries (VI BC – II AD). This chronological framework is determined by the main interest of our work: to determine how Rome intervened on a territorial level in the area and how this intervention affected the native populations. In this sense, the study revolves around two complex historiographical concepts really difficult to define: first, the "Iberization" or the emergence of Iberian society and, secondly, the "Romanization" or the emergence of hispanian society. This approach was also combined with the archaeomorphological analysis of the territory of Vallès, in order to determine the possible signs of Roman cadastres in this area. The study reveals the importance of this area during ancient times by two basic elements: its crucial role as a natural area of passage between Girona and Tarragona and its important agricultural production capacity. These two aspects determine the presence of a dense population in the Vallès area from an early time, allowing the consolidation of an Iberian society such as the laietan, well established with a socioeconomic and territorial structure layered and complex. We have seen that the arrival of Rome affected this structure, with special emphasis on the role of elites, looking for a progressive control of the region, initially because of its importance within the military logistics of the Roman conquest of the peninsula. Gradually, however, the political and social evolution of Rome itself forced to an increasingly direct intervention in the provinces, which also can be traced in the interior Laietània. In this regard, a key transformation would start by the second half of the second century BC., when they appeared a series of centers with an italic typology which, combined with a road reform and the beginning of Iberian coinage (Lauro) , indicate the interest of Rome to strengthen their control of this area. The moment, however, we believe is the key to understanding the transition to a Romanized society, would be Augustan period, where the foundation of Barcino on the coast and the strengthening of internal centers like Ègara (Terrassa) and Caldes de Montbui, along the creation of the Via Augusta and the appearance of the production system based on the villa, allow to speak for the first time of an organization of this territory fully in a “Roman way". In this sense, the archaeomorphological analysis detects a predominant orientation in the territory (Valles C) that we believe could be linked to a Roman cadastral action that would create a centuriation in the Vallès area in this Augustan period. The next key moment was the Flavian period, when granting the Latin right to all the Hispania allowed the promotion of two major municipal centers in the area: surely Ègara and possibly the thermal point of Caldes de Montbui. This process allowed the juridical integration of the Laietània interior and the consolidation of the process of Romanization, which arrived at his highest point during the second century AD., having its greatest expression in the honorary inscriptions and important villas documented proof of the existence of local elites fully Romanized and integrated into the socioeconomic, political and cultural structures of the Roman Empire.

La tesi Ferran Soldevila i la historiografia catalana del seu temps (1894-1971) té un doble objectiu. D'una banda, dilucidar el lloc que F. Soldevila ocupa en la historiografia catalana del segle XX i, d'altra, oferir una primera visió de conjunt del panorama historiogràfic català contemporani. S'ha partit de la idea central subjacent: que la historiografia catalana contemporania (en concret la del segle XX) és equiparable a les més desenvolupades d'Europa (i del món) i que l'aportació historiogràfica soldeviliana (per la seva importància) n'és la millor prova. Així, la investigació ha seguit una doble direcció. Una d'"interna" en relació amb el personatge estudiat, d'aprofundiment de l'obra i del seu autor (fins arribar als aspectes més íntims). I una altra d'"externa", per tal de veure quins eren els altres historiadors destacats en cada etapa del període considerat (i quin contacte mantingueren amb ell), quins corrents historiogràfics organitzats existiren a cada moment i quina relació es podia establir entre el desenvolupament global de la disciplina i els principais esdeveniments històrics del segle XX català. La primera direcció ha comportat una recerca bàsicament heurística, d'exploració de noves fonts per tal de dilucidar els aspectes foscos i desconeguts del personatge i la seva obra. La segona, ha suposat un esforç de síntesi i a la vagada d'investigació (donada la precarietat dels estudis existents sobre el tema) per tal de posar els fonaments d'una història de la historiografia catalana contemporània que mai abans no havia estat abordada de manera sistemàtica. Una i altra direcció, però, han estat complementàries. La figura de F. Soldevila s'ha convertit ací en una mena de fil conductor de l'evolució d'una disciplina (la historiografia) i d'una època històrica.En el propòsit de donar una visió global de la història de la historiografia catalana, el "cas" de F. Soldevila era especialment adient per diferents circumstàncies. D'entrada, per la seva llarga trajectòria vital que va recórrer gairebé tota la centúria (o, com a mínim, els seus moments més significatius). I també perquè ell va ésser al mateix temps un dels historiadors més destacats de la seva època i un dels més oberts a les influències innovadores aparegudes en cada moment. Aquesta permeabilitat féu que la seva producció històrica registrés les principais evolucions que experimentà la historiografia i el conjunt de la cultura catalana del seu segle. L'anàlisi de la seva aportació, però, no s'ha limitat merament al context històric en que va viure, ja que també s'ha analizat el seu valor "transhistòric" (la vigència actual de la seva proposta, la seva vàlua "intrinseca" des d'una perspectiva de la metodologia historiogràfica i el seu valor referencial per als historiadors i historiadores d'avui). En definitiva, s'ha volgut repondre a la pregunta: Per què F. Soldevila és un clàssic?

Esta tesis es un estudio sobre la contrarrevolución agraria protagonizada por la dictadura del general Franco, y sobre cuáles fueron sus resultados, entre 1939 y 1945, en la provincia de Barcelona. La cuestión más conocida sobre este fenómeno es la demolición de la reforma agraria republicana realizada por las nuevas autoridades. Esta operación no consistió únicamente en el retorno de las tierras a los que eran sus propietarios el julio de 1936, sino que entre sus resultados destacó también el inicio de un ciclo de desahucios de notables dimensiones, que tuvo graves consecuencias sociales. La represión jugó un papel de primer orden para consolidar el régimen. Entre sus consecuencias inmediatas estuvieron el exilio de muchos de los dirigentes del universo asociativo tejido en nuestro país a lo largo del primer tercio de siglo, que había tenido un protagonismo destacado en la consecución de un marco democrático en los años treinta. Entre los que no pudieron o no quisieron marchar del país, algunos padecieron el encarcelamiento y otros las ejecuciones sumarísimas. Un número elevadísimo de campesinos catalanes que habían tenido algún tipo de participación política o sindical fueron víctimas de la represión. No menos importante en las tareas de profilaxis social fue la desarticulación de la red asociativa rural de preguerra llevada a cabo por el "Nuevo Estado". El asociacionismo civil fue objeto de una represión sistemática, contundente y finalmente selectiva, en la se combinaría el ejercicio de la violencia centralizada por la Administración con la colaboración ciudadana en las tareas de denuncia contra él. La represión y la coerción no compondrían la única clave explicativa de la implantación del régimen. El reverso de la violencia política fue el despliegue por parte de las autoridades de políticas de "atracción" e integración de determinados sectores sociales. El franquismo buscó y obtuvo apoyos en la sociedad, como, de hecho, aspiraban a conseguir otros regímenes políticos de naturaleza similar nacidos durante el período de entreguerras. Simultáneamente a la destrucción de los sindicatos y cooperativas de signo republicano, se produjo la creación de una nueva forma de representación de los intereses agrarios, esta fue el Sindicato Vertical falangista. En el campo las Hermandades de Labradores y Ganaderos fueron organizaciones concebidas por la dictadura como corporaciones que debían representar el conjunto de los intereses de las comunidades rurales. En el caso español, tanto por la diversidad social y económica como por los diferentes desarrollos de la agricultura en el país, probablemente estemos obligados a ir más allá del enfrentamiento entre falangistas y católico-agrarios para interpretar la discordia sobre la sindicación agrario que se produjo durante aquellos años. Si en las provincias gallegas, convertidas en retaguardia desde primera hora, es posible que el "nuevo viejo" orden social se reconstruyera sobre la total destrucción del sindicalismo agrario precedente, en el caso de la provincia de Barcelona el orden social de los propietarios agrícolas se recompuso a partir de anteriores realidades organizativas de carácter interclasista y profesional, de forma inmediata y consolidándose con rapidez. En Barcelona, los representantes de la gran propiedad y de la pequeña y mediana explotación agrícola familiar fraguaron un frente único -cuyos primeros pasos se habían dado con anterioridad, durante los años republicanos- para la defensa política de sus intereses agrarios. Un agrarismo de concepción corporativa se constituyó en el elemento de movilización y, al mismo tiempo, en el terreno idóneo para la alianza política entre los grandes propietarios y los pequeños propietarios muy prósperos. Sus representantes más destacados emplearon espacios, dentro y de forma paralela al Vertical, para obtener el consentimiento de parte de una población rural y el sometimiento de la otra. / This thesis is a study on contra-revolution agrarian carried out by the dictatorship of General Franco, and on whose they were its results, between 1939 and 1945, in the province of Barcelona. Question is well-known on the contra-revolutionary phenomena is demolition of the carried out republican agrarian reform by the new authorities. This operation not consist only in the return of the earth to which they were his proprietors 1936 July, but that between its immediate consequences more important too the beginning of a cycle of outings of remarkable dimensions, that it had serious social consequences. Repression had a paper of first order to consolidate regimen. Between its consequences immediate they were exile of many of the leaders of the universe of associations woven in ours pas throughout the first third of century, that have had an outstanding protagonist in construction of a democratic frame in years thirty. Between that they could not or they did not want to march pas, some suffered the imprisonment and others the executions. The Catalan farmers who haven participation in political or trade-union they was victims of repression in a high number. Less important in the tasks of social prophylaxis he was not destruction of the rural associative network of pre war carried out by the New State. The civil associations were methods, forceful object of one repression and finally selective, in the exercise of the violence centralized by the Administration with necessary support of the citizen in the denunciation tasks was combined. Nevertheless, repression and coerced do not compendia the only cause explanatory key of implantation of regimen in the countryside. The other hand, the political violence was the unfolding on the part of the authorities of politics of attract and integration of certain social sectors. The Franco is dictatorship wanted and obtained supports in the society, like, in fact, they aspired to obtain to political others regimens of similar nature been born during period of inter-war. The same time form to destruction of the unions and agrarian cooperatives of republican sign, creation of a new form of representation of the agrarian interests took place; this was the falangista Vertical Union. In the field the Brotherhoods of Farmers and Cattle dealers were organizations conceived by the dictatorship like corporations that must represent the set of the interests of the rural communities. If in the Galician provinces, turned rear from first hour, it is possible that the new old social order reconstructed on the total destruction of the previous thing, in the case of the province of Barcelona the social order of the agrarian proprietors recomposed from previous organization realities of type interclass and professional, of immediate form and consolidation quickly. In the case Spanish, as much by the social and economic diversity like by the different developments of agriculture from pas, probably we are forced to go all of the confrontation between catholic-agrarian and falangistas to interpret the discord on trade-unions agrarian that took place during those years. In Barcelona, the representatives of the great property and the medium and small propriety agrarian relative forged a front whose first steps haven dice previously, during the republican years for the political defensive of their agrarian interests. One conception corporatist of the agrarianism was in the element of mobilization and, at the same time, in the idea land for the political alliance between these groups. Their outstanding representative ms used spaces, inside and of parallel form to the Vertical, to obtain the social consent on the rest of population rural.

Los cambios en la dieta occidental que se evidenciaron a partir del siglo XIX se han explicado a partir del modelo de transición nutricional. En líneas generales, el cambio en la alimentación de los europeos se materializó en una sustitución de las dietas basadas en el consumo de cereales por otras basadas en las legumbres, los tubérculos y los productos de origen animal como la carne, los huevos y la leche. Lejos de ser homogénea, la transición de una a otra dieta experimentó importantes diferencias a escala territorial. A nivel internacional el proceso se inició en los países del centro y el norte de Europa mientras que los países de la cuenca mediterránea se incorporaron más tarde. Dentro de los diferentes países, las áreas urbanas se adelantaron a las rurales en la introducción y asimilación de las nuevas pautas alimentarias. Sin embargo, en el caso español, y a diferencia de otros países de Europa central o del norte, la leche líquida y más concretamente la de vaca, no constituyó un alimento para la población española durante buena parte del siglo XIX y su presencia en la dieta sólo empezó a ser significativa hasta bien entrado el siglo XX. La hipótesis fundamental del trabajo es que al principio del período estudiado la demanda de leche era muy poco sensible a cambios en la renta (al contrario de productos como la carne y el pescado), debido a que la leche era poco valorada como alimento. La concepción social con respecto a la leche y sus propiedades alimenticias cambió en torno a 1900, empezándose a considerar por los distintos grupos de población como un alimento sano y completo. La tesis analiza las restricciones técnicas, ganaderas, ambientales y culturales a las que se enfrentó la difusión del consumo de leche en el contexto español. Con este fin, la investigación aborda las siguientes cuestiones: (1) analiza las aportaciones teóricas con respecto a la introducción de la leche líquida en la dieta occidental; (2) aporta nuevas evidencias cuantitativas sobre el consumo de leche en España y otros países europeos entre finales del siglo XIX y finales del XX; (3) explica la evolución cuantitativa del vacuno español, su distribución provincial y su capacidad de ofertar leche al mercado español en el contexto de un país sin una tradición lechera remarcable; (4) aporta una nueva interpretación de la evolución del ganado vacuno español a partir de la transformación cualitativa experimentada por una parte de este ganado con el fin de potenciar la producción lechera; (5) aporta nuevas estimaciones del consumo de leche a escala provincial realizadas a partir del estudio de las variedades de vacuno existentes en España; (6) contrasta los modelos de suministro de leche de Barcelona y Madrid con otras ciudades europeas, destacando las dificultades técnicas y ambientales que condicionaron el suministro de leche en las ciudades españolas; y (7) evalúa el impacto de los avances en medicina y nutrición en la promoción de la leche como alimento. En definitiva, el presente trabajo integra nuevas variables en el estudio de la transición alimentaria en nuestro país. He partido de la premisa que la transformación de la dieta es un fenómeno complejo en el que han intervenido, e intervienen, diferentes aspectos agrarios, sociales, económicos y técnicos. La difusión de la leche líquida en España muestra que la introducción de un alimento en la dieta depende de variables diversas, que no siempre se comportan del mismo modo en diferentes contextos y que algunas de ellas son ajenas a una interpretación estrictamente económica. / Changes in European diet which were evident from the nineteenth century have been explained with the nutrition transition model. Broadly, changes in European feeding were materialized in the substitution of diets based on cereal consumption by others based on legumes, tubers and products of animal origin such as meat, eggs and milk. Far from being homogeneous, the transition from one to another diet experienced significant differences between countries and regions. Internationally, the process began in the countries of Central and Northern Europe while Mediterranean countries joined later. Within the different countries, urban areas and rural areas were ahead in the introduction and assimilation of new food patterns. However, in the Spanish case, and unlike other Central and Northern European countries, fluid milk or, more specifically, cow’s milk, was not a food for the Spanish population during most of the nineteenth century and its presence in the diet only became significant well into the twentieth century. The fundamental hypothesis of this research is that at the beginning of the period the demand for milk was very insensitive to changes in income (as opposed to products such as meat and fish), because the milk was little valued as food. The social conception regarding milk and its nutritional properties changed around 1900, when it began to be considered by different groups of population as a whole and healthy food. The thesis analyzes technical, livestock, environmental and cultural constraints which the spread of milk consumption confronted in the Spanish context. For this purpose, the research deals with the following issues: (1) examines the theoretical contributions regarding the introduction of fluid milk in the Western diet; (2) provides new quantitative evidence on milk consumption in Spain and other European countries between 1850s and 2000; (3) explains the quantitative evolution of the Spanish cattle in each province and its ability to offer milk to the Spanish market in the context of a country without a remarkable dairy tradition; (4) provides a new interpretation of the evolution of Spanish cattle from the qualitative transformation experienced by some of these cattle to enhance milk production; (5) provides new estimates of milk consumption at the provincial level; (6) compares the milk supply models of Barcelona and Madrid with other European cities, highlighting the technical and environmental difficulties which affected the supply of milk in Spanish cities; and (7) evaluates the impact of advances in medicine and nutrition in the promotion of milk as food. In conclusion, this paper integrates new variables in the study of the nutrition transition in our country. I started from the premise that dietary transformation of a society cannot be explained only from a single variable. On the contrary, I considered that the transformation of the diet is a complex phenomenon in which participated, and still they do, different agricultural, social, economic and technical factors. The spread of fluid milk as food in Spain shows that the introduction of a food in the diet depends on several variables, which do not always behave in the same way in different contexts and that some of them are beyond a strictly economic interpretation.

El conjunt d'articles que es presenten en aquesta tesi són el resultat d’un llarg període d'investigació científica sobre la Història de l'Empresa industrial i de la innovació tecnològica, centrada en la ciutat de Manresa. Les aportacions principals de la tesi giren al voltant de la història de l’empresa, considerada com l’agent econòmic en el que es prenen les decisions, la innovació tecnológica i té com a marc conceptual el districte industrial. La tesi està composta per 6 publicacions, 4 d’elles a la part fonamental i 2 a l’annex. En primer lloc, s’interessa pel funcionament d’una economia local, partint de la base de què Manresa i el seu hinterland han funcionat com un districte industrial en el sentit ampli del terme, que inclouria els districtes amb diversos sectors que funcionen alhora (el tèxtil i alguns dels seus subsectors especialitzats, al costat d’una metal·lúrgia originada com a indústria complementària del tèxtil i que acaba especialitzada en auxiliar de l’automòbil) i amb algunes empreses que funcionen com a hub. Pel que fa al funcionament i l’evolució de l’empresa, en els tres primers treballs s’analitzen els mecanismes empresarials de presa de decisió en relació a la projecció internacional, la gestió de la innovació o les opcions tecnològiques, organitzatives i de producte. Respecte al paper de la tecnologia, s’analitza els mecanismes de transmissió, la seva aplicació real en l’empresa i les opcions tecnològiques que prenen les empreses en diferents entorns econòmics caracteritzats per un baix grau d’obertura econòmica que els comporta grans dificultats en l’adquisició de tecnologia i, a canvi, unes bones oportunitats de negoci en un país aïllat que ha hagut de prescindir forçosament de les importacions. En els tres darrers treballs que formen la tesi s’analitzen aspectes que ajuden a entendre l’economia local durant el franquisme. El primer se centra en el canvi organitzatiu i tecnològic en la indústria catalana situada en les colònies industrials, especialment en les de la conca del Llobregat, que havien conformat un potent districte industrial cotoner amb Manresa com a centre logístic. En el segon s’estudia el paper de les institucions transversals en un districte industrial, per a la qual cosa s’analitza l’actuació de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa, l’única corporació important i representativa de l’empresariat local. Finalment, en l’últim treball s’analitza el problema de la manca d’habitatge i les diferents solucions que s’hi va aplicar durant el franquisme. La penúria del parc d’habitatge local en un ciutat en creixement és un dels indicadors més clars del nivell de vida de la població. Per últim, la tesi explora la influència del context històric en l’evolució del districte i de les seves empreses. Les diferents etapes del franquisme creen un entorn canviant caracteritzat en la primera etapa per una política econòmica intervencionista, d’aïllament internacional, de limitacions a la lliure competència i de restriccions en l’abastament de primeres matèries, maquinària, combustibles o aliments; mentre que més endavant, després del canvi polític que es va produir a partir dels anys cinquanta, hi hagué un progressiu procés d’obertura que portà Espanya a un creixement sense precedents, en el centre del qual tindran precisament importància les opcions tecnològiques, organitzatives i estratègiques de les empreses que s’estudien en aquesta tesi. / The collection of articles presented in this thesis is the result of a long period of scientific research on the history of industrial and technological innovation, centred on the city of Manresa. The main contributions of the thesis revolves around business history, with enterprises considered as an economic agent in which decisions are made, technological innovation takes place and its conceptual framework is the industrial district. The thesis consists of 6 publications, 4 of them on the main part and 2 in the Annex. First, it is interested in the running of a local economy on the basis that Manresa and its hinterland have worked as an industrial district in the broad sense, which includes the districts with various sectors to work together (textiles and some of its specialized subsectors, along with a metallurgy originated as complementary to the textile industry and ends specializing in auxiliary automotive) and some firms that act as hubs. With regard to the operation and development of enterprises, in the first three papers the mechanisms of corporate decision-making are discussed in relation to the international projection, management of innovation and technological, organizational and product options. Regarding the role of technology, the transmission mechanisms are analysed, their application in real business and technology choices that companies take in different economic environments characterized by a low degree of economic openness that brings great difficulties in the acquisition of technology and, in exchange, good business opportunities in an isolated country that has had to do without necessarily imports. In the last three papers that form the thesis aspects that help to understand the local economy under Franco are analysed. The first focuses on organizational and technological change in Catalan industry located in industrial estates, especially in the Llobregat basin, which had formed a powerful cotton industrial district with Manresa as a logistics centre. The second examines the role of institutions in a cross-industrial district, for which we analyse the performance of the Chamber of Commerce and Industry of Manresa, the only major corporation and representative of the local business. Finally, the last paper analyses the problem of homelessness and the different solutions which are applied under Franco. The shortage of local housing in a growing city is one of the clearest indicators of the living standards of the population. Finally, the thesis explores the influence of historical context on the evolution of the district and their companies. The different stages of a changing regime created a variant context characterized in a first stage by an interventionist economic policy, international isolation, limitations on competition and constraints in the supply of raw materials, machinery, fuel and food, while later, after the political change that took place in the fifties, there was a gradual process of openness that brought unprecedented growth in Spain, in the centre of which technological, organizational and strategic options of companies studied in this thesis will have much importance.

Estudio de la ciudad de Murcia durante la segunda mitad del siglo XIV. Se analiza la evolución urbanística del casco urbano, la demografía y la explotación y administración de la huerta circundante. Se estudian las instituciones de poder (adelantados, Iglesia, concejo) y los conflictos entre ellos, y finalmente se lleva a cabo un análisis del aumento de la presión fiscal sobre la población. Todo ello enmarcado dentro de lo que se conoce como Crisis del siglo XIV.