Esta tesis es un compendio de las ceremonias militares romanas desarrolladas durante el Alto Imperio (31 a.C.-235 d.C.). A partir del establecimiento de los actos existentes, o que podían haber existido, tratamos de definir, por un lado, los actos protocolarios del soldado en el campamento y, por otro, las liturgias y los rituales relacionados con la muerte y la sepultura de los militares romanos. Para empezar, trataremos brevemente cómo era la vida cotidiana del soldado en el campamento legionario y, a continuación, definiremos las posibles ceremonias castrenses. Dado que el ejército romano nunca se preocupó, por lo que sabemos, de editar un protocolo ceremonial, para reconstruir cuáles eran los actos solemnes y cómo se desarrollaban, nos basamos en las actuales Reales Ordenanzas del Ejército Español, en las que se exponen y detallan los actos militares actuales. A partir de aquí buscaremos sus equivalentes en las legiones romanas: la parada militar, el juramento de fidelidad, el nacimiento de una unidad, la entrega de mandos, los ascensos y distinciones, los licenciamientos, y las festividades civiles y religiosas. Siguiendo el orden de estas mismas ceremonias en las Reales Ordenanzas, en cada celebración solemne se describen los siguientes apartados: objetivo, significado, duración, frecuencia temporal (puntual o recurrente), participantes, desarrollo y otros elementos a destacar, como la liturgia. A continuación, abordamos los actos relacionados con la muerte del militar y sus honras fúnebres. La muerte podía ser honrosa o ignominiosa. En el primer caso, comportaba el desarrollo de todo un ceremonial luctuoso. Por el contrario, si el soldado había muerto de forma deshonrosa la liturgia era reducida o, incluso, inexistente. En primera instancia, estos rituales tenían lugar en el contexto del campamento cuando el ejército estaba en campaña. Sin embargo, cuando las familias tenían constancia de la defunción, iniciaban los preparativos para efectuar un funeral en su patria, aunque no dispusiesen del cuerpo del militar caído. Tras la celebración de las exequias, las familias, ayudadas por las distintas asociaciones militares a las cuales los soldados estaban inscritos, erigían tumbas-cenotafio para recordar al ser querido. Los epitafios de estas estelas presentan distintas fórmulas epigráficas para ensalzar las virtudes del soldado, ya que daba prestigio a la familia y a la unidad de la cual el soldado había formado parte. El máximo honor para un militar era ser divinizado, pero esto sólo estaba al alcance de los emperadores. Descartada esta posibilidad, el segundo gran honor para un soldado era obtener un funeral público, y la peor condena era la damnatio memoriae, pues con ella se eliminaba todo cuanto recordara a su persona: imágenes, monumentos, inscripciones, uso de su nombre, etc. Excepto en estos casos extraordinarios, al militar fallecido se le recordaba, como al resto de mortales, en las festividades relacionadas con los difuntos: los Parentalia, los Caristia, los Lemuria, los Rosalia, los Violaria y los Larentalia. A lo largo de la historia vemos que toda organización compleja ha desarrollado una serie de protocolos y ceremoniales para dar solemnidad a sus actos públicos. Con esta tesis queremos demostrar que el ejército romano no fue una excepción. / This investigation is a summary of Roman military ceremonies developed in the early Roman Empire (31 BC-235 AD). First we detect the rituals that sure happened or maybe could have existed in this period. In one hand we try to define the formal ceremonies of the soldier’s daily life in the barracks. On the other hand, we reproduce the liturgies and rituals related to the death and the funerals of Roman soldiers. To begin, we briefly describe how the soldier’s life was in the camp. And then, we define the possible military ceremonies within it. As we know, the Roman army never published an official ceremonial protocol. For this reason, we chose to use the current Spanish Royal Army Regulations in order to rebuild what were the solemnities in this kind of acts and also how were they developed in the past. These rules define all the rituals for today’s military, so as starting point, we look for their equivalents in the Roman Army which are the following acts: military parade, oath of allegiance, unit birthdays, transfer of power between commanders, promotions and awards, licensing soldiers, and civil and religious festivities. Following the same order as the Spanish Royal Army Regulations, we develop these topics in every ceremony: purpose, meaning, timing (occasional or recurring), participants, development and other elements to emphasize, as the liturgy. Afterwards, we describe the military death and funeral acts. Death could be honourable or ignominious. In the first case, there was an entire mourning ceremonial. But if the soldier had died dishonourably liturgy was poor or even nonexistent. At first, these rituals took place in the camp because the army was campaigning. However, when the soldier’s family knew about his death, they prepared a funeral in his homeland, be it with or without the fallen soldier’s body. After the funeral, the military associations to which the soldier belonged to helped the soldier’s family in paying for a cenotaph tomb in order to have him remembered. This kind of monuments feature epitaphs praising the virtues of the soldier using a variety of epigraphic formulas which helped in boosting the prestige of his family. Deification was the highest posthumous honour for a soldier. But this honour was only available to the Emperors. Ruled out this possibility, the second major honour for a fallen soldier was to be awarded a public funeral. And the worst punishment was the damnatio memoriae sentence, which banned anything that may have had him remembered: for example, images, monuments and inscriptions with his name, etc. Except for this extraordinary case, fallen soldiers were reminded as the rest of people in festivities remembering the dead such as Parentalia, Caristia, Lemuria, Rosalia, Violaria and Larentalia. Throughout history we see that any complex organization has developed protocols and ceremonials in order to give solemnity to their acts. In this investigation we show that the Roman army was not an exception to this rule.

Aquesta tesi doctoral presenta una edició crítica de la documentació notarial generada a l’entorn de Santa Maria la Seu de Girona entre 1101 i 1144, la qual es conserva als arxius de la catedral i del seminari. Completa l’obra un estudi històric inèdit sobre l’evolució de la Seu i les actuacions que en ella feren, entre 1094 i 1144, els bisbes Bernat Umbert, Ramon, i Berenguer Dalmau. / Esta tesis doctoral presenta una edición crítica de la documentación notarial generada alrededor de Santa Maria de la Seu de Girona entre 1101 y 1144, la qual se conserva en los archivos de la catedral y del seminario. Completa la obra un estudio histórico inédito sobre la evolución de la Sede y las actuaciones que en ella hicieron, entre 1094 y 1144, los obispos Bernat Umbert, Ramon, y Berenguer Dalmau. / A critical edition of the notarial documentation generated around Santa Maria de la Seu de Girona from 1101 to 1144, which is preserved in the archives of the cathedral and the seminary has been presented in this thesis. This work is completed by an unpublished historical study about the evolution of la Seu de Girona and the actions that the bishops Umbert Bernat, Ramon, and Berenguer Dalmau made in it, from 1094 to 1144.

En este estudio bibliográfico exploratorio se analizan las reformulaciones de los cuentos de hadas en formato de álbum ilustrado a fin de valorar si éstas le brindan a los niños la posibilidad de incorporar y aprender formas narrativas básicas, inscribirse en un colectivo y en la cultura; todas ellas funciones formativas que tradicionalmente se le han atribuido a los cuentos populares. La premisa de la investigación es que el legado que se trasmite a los niños a través de los cuentos de hadas puede estar pasando de ser universal (un material transhistórico que transmite motivos literarios e imágenes arquetipales esenciales) a estarse alineando cada vez más con la conciencia global (marcada por la fragmentación, lo híbrido, la inmediatez, la estandarización de las expresiones culturales, etc.). A través del análisis de una muestra representativa de 130 álbumes publicados entre el 2000 y 2010 seleccionados a partir de la colección de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez –reconocida institución española de fomento de la lectura y el libro infantil– se busca establecer cuáles son los mecanismos de actualización que se emplean en estos relatos para ajustarse a las exigencias del mercado de hoy y para encajar en los discursos de la postmodernidad y las dinámicas de la globalización. Los álbumes, por su naturaleza multimodal, su condición de mercancía cultural y su creciente relevancia en la formación literaria de los niños, ofrecen claves para indagar en el tema, ya que implican formas y recursos específicos de apropiación de los relatos tradicionales y de las versiones audiovisuales. El análisis revela que aunque la mayoría de los libros siguen el legado de la tradición oral en cuanto que la estructura, los personajes y las relaciones espaciotemporales se mantienen bastante estándar, también las obras dialogan con el cine, los diferentes elementos de la cultura pop, otros libros ilustrados, obras para niños en general, la crítica literaria, etc. A este respecto, el análisis de las relaciones intertextuales tiene un rol fundamental en este estudio. Se ha detectado que algunos de los mecanismos más frecuentes utilizados por los creadores a la hora de actualizar las historias son el perspectivismo, las formas alternas de focalización, las alteraciones en el cronotopo, la parodia, la alusión a otros artefactos culturales, la metaficción, entre otros. Buscando expresar las interrelaciones entre los temas convencionales y las estrategias de actualización, el análisis se ha organizado temáticamente según cuatro ejes: transformaciones en los marcos espaciotemporales, transformaciones en los temas y los argumentos, transformaciones en los personajes y las caracterizaciones, y cambios en los nuevos usos del humor. Las conclusiones acerca de qué ofrecen los cuentos de hadas ilustrados y qué exigen de sus lectores se recogen al final del trabajo. / This exploratory bibliographic study analyses the reformulations of fairy tales in contemporary picturebooks in order to assess if they allow children to incorporate and learn basic narrative forms, inherit collective images that have cultural meaning and that are important for socialisation –all functions that have been traditionally linked to folk tales. The premise of this work is that the legacy that is passed on to children through fairy tales may be becoming less universal (as in transhistoric material that conveys essential archetype images) and increasingly more aligned with the global consciousness (as in materials marked by fragmentation, hybridity, immediacy, standardisation of cultural expressions, etc.). A sample of 130 picturebooks published between 2000 and 2010 selected from the book collection of the Fundación Germán Sánchez Ruipérez’ –the renown Spanish reading promotion institution specialized in children’s literature– is analysed to establish which are the mechanisms used to make folktale-material meet the demands of today's market, and how fairy tales reshape because of the influence of postmodern artistic discourses and the dynamics of globalization. Picturebooks’ multimodal nature, their cultural commodity status and their growing importance in children’s literary education make these books ideal to explore specific forms and means of appropriation of traditional and audiovisual stories. The analysis reveals that though the majority of the books follow the legacy of the oral tradition (structure, character and spatiotemporal remain almost the same), they also dialogue with film, different elements of pop culture, other picturebooks, children’s books in general, literary criticism, etc. In this regard, analysing intertextual relationships is core to this study. Some of the most frequent mechanisms that are used by the creators to update the stories are: perspectivism, alternative ways of focalisation, alterations in the chronotope, parody and allusion to other cultural artefacts, metafiction, among others. Seeking to express the interrelations between conventional themes and updating strategies, the analysis has been organised thematically: spatial-temporal changes, transformations in the plot, changes in characters and characterisations, and transformation in the uses of the humour. Conclusions about what contemporary fairy-tale picturebooks offer and demand from their readers are presented in the end.

Estudio sobre el papel de la banca medieval en el reino de Mallorca en la Baja Edad Media, principalmente en el siglo XIV, y su necesidad para actividad mercantil. La sociedad necesita del crédito, todo el mundo vive de alguna manera endeudado, desde el rey al más modesto artesano. La primera figura es la del cambista, que se desarrollará hacia la del banquero, persona que dirige una casa de banca y se dedica a operaciones mercantiles de banca, tales como giros, cuentas corrientes, préstamos, depósitos, etc. En el reino de Mallorca encontramos dos tipos de banca, la privada, dividida a su vez en banca asegurada y no asegurada, y la pública, con la creación de dos bancas, la taula del señor rey y la taula de la Universitat, posiblemente los bancos públicos más antiguos de la Europa medieval. Que culminara con la creación de la taula de canvis de 1401.

En esta tesis estudiamos el papel de las matemáticas en la circulación y asimilación de la mecánica cuántica en España en el período 1925-1955. A finales de 1925 se desarrolló en el centro europeo, de la mano de científicos como Max Born, Werner Heisenberg, Pascual Jordan, Erwin Schrödinger o Paul Dirac, la disciplina física que hoy conocemos como Mecánica Cuántica. Nuestro trabajo se basa en el análisis e interpretación de un conjunto de textos que recogen las aportaciones más significativas de autores españoles. Los documentos utilizados comprenden discursos, textos universitarios, artículos académicos y otros escritos de interés cultural. Hemos utilizado como herramienta de análisis la forma en que las matemáticas incidieron en el proceso de propagación de la nueva mecánica. Nuestro estudio muestra que los científicos españoles acumularon tensiones a favor y en contra de la utilización de las matemáticas como vehículo explicativo de la nueva teoría cuántica. Esas tensiones parecieron diluirse tras la Guerra Civil Española con un incremento del uso de las nuevas técnicas matemáticas, aunque el proceso no siguió el ritmo de la ciencia internacional. / In this dissertation we look into the role of mathematics in the process of circulation and assimilation of quantum mechanics in Spain from 1925 to 1955. By the end of the year 1925, the discipline nowadays known as quantum mechanics was developed at the European centre by scientists such as Max Born, Werner Heisenberg Pascual Jordan, Erwin Schrödinger or Paul Dirac. Our work is based on the analysis and interpretation of a collection of writings that gather the more significant contributions of Spanish authors. The analysed documents include conferences, university textbooks, academic papers and other writings of cultural scope. Our tool of analysis has been the role of mathematics in the dissemination process of the new mechanics. We show that the use of mathematics as a transmission vehicle of the new quantum theory suffered some strain between favourable and adverse positions. This strain seemed to moderate after the Spanish Civil War with an increasing use of the new mathematical tools, but the process did not catch up with the progression of the international science.

Aquesta tesi doctoral analitza les característiques i el context que van envoltar la publicació dels dos llibres de text d'història natural que elaborà un dels personatges més significatius de la ciència barcelonesa de la primera meitat del segle XIX: les Lecciones de historia natural d'Agustí Yàñez i Girona en el Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià de Barcelona. Aquestes dues obres van ser escrites en un marge temporal de vint-i-cinc anys, la primera el 1820 i la segona el 1844/1845.Primer de tot, el treball estudia com a través dels llibres de text es poden obtenir valuoses informacions sobre diferents aspectes de la ciència d'una època. En el cas concret de les obres de Yàñez, s'examina la seva estructura, les circumstàncies que les van generar, la seva repercussió i els autors consultats per la seva elaboració. També es tracta en profunditat la incorporació per part de l'autor de recursos didàctics en l'explicació dels temes relacionats amb l'experimentació, així com el paper de les il·lustracions en aquesta mena d'obres dedicades a principiants.A continuació, s'analitzen les grans tendències que marcaren la història natural de l'Europa de la primera meitat del segle XIX, sempre des de l'òptica barcelonesa. Per aconseguir aquest objectiu, s'han revisat una bona part de les memòries sobre història natural presentades a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona en aquella època. A més a més, s'ha estudiat exhaustivament el contingut de les Lecciones en cadascuna de les seves dues edicions. En aquest contingut no hi va influir només el context conceptual, sinó també el context educatiu: el tipus de públic i estudis als quals anaven dedicats els llibres de text. Aquesta anàlisi, i també la de les altres obres de Yàñez, ha permès veure diferències significatives entre allò que contenia un llibre de text dirigit a estudiants de la llicenciatura de farmàcia i les idees científiques del seu autor, molt properes en alguns casos a l'òrbita lamarckista. El treball també ofereix una visió panoràmica de la figura de l'autor i de la institució en la que es van utilitzar fonamentalment els seus manuals. També es repassen els estudis que sobre matèries relacionades amb la història natural s'impartiren en aquella època a institucions com la Junta de Comerç, amb les seves escoles de química i botànica, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, amb les seves càtedres de zoologia i geologia, i la Universitat de Barcelona en les seves diferents facultats.Per l'elaboració del treball, s'han consultat nombroses fonts manuscrites, fonamentalment relacionades amb el Col·legi de Farmàcia i l'Acadèmia de Ciències: llibres de matrícules, de llicenciatures, d'exàmens, de batxillerats, de conferències dominicals, d'actes i acords, inventaris, etc. Això ha permès obtenir suficient informació per concretar com Yàñez impartia l'assignatura d'història natural en la seva càtedra d'història natural del Col·legi de Farmàcia: des de l'acte docent, teòric i pràctic, a l'elaboració dels exàmens i les qualificacions obtingudes pels alumnes. També s'examina el tipus d'alumnat: nombre, edat i procedència. L'estudi dels inventaris ha possibilitat el seguiment de l'evolució del gabinet d'història natural, així com de la biblioteca del Col·legi de Farmàcia. Un altre aspecte estudiat ha estat com es va produir la creació i evolució del museu d'història natural de l'Acadèmia de Ciències de Barcelona.Per últim, el treball incideix en l'aspecte divulgador de l'obra de Yàñez. No solament en la seva tasca docent, sinó també en altres actuacions com el seu desig d'obrir al públic les institucions científiques, o en tota la seva obra escrita, amb obres dedicades a la meteorologia o a l'elogi fúnebre d'altres acadèmics. / The Lecciones de Historia Natural (Natural History Lessons) by Agustí Yàñez were published in Barcelona in two different versions, the first one in 1820 and the second one in 1844/1845. This present work analyses the main features of these textbooks, the context that made their publication possible and the way they were used in Barcelona's Pharmacy School of San Victoriano and other academic institutions in the first half of 19th century.First of all, it has been demonstrated that textbooks give valuable knowledge of different aspects of the science of an epoch. As regards Yàñez' textbooks, structure, circumstances that led their generation, repercussion and different sources and dependences have been examined. It has also been studied how Yàñez used didactical recourses in the explanation of those topics that were related to experimentation, and how he understood the function of illustrations in textbooks aimed at beginners.On the other hand, this work analyses the great tendencies in the European natural history of the 19th century, according to Barcelona's naturalists. In order to reach this goal, a large number of lectures about natural history presented to the Academy of Sciences of Barcelona have been looked through. Moreover, the whole contents of both Lecciones have been exhaustively studied. The contents of both versions were not only influenced by the conceptual context, but also by the educational one: the pupils who read the book and the kind of studies they were attending. The analysis of both textbooks and other Yàñez' works shows significant differences between those contents aimed at pupils of a pharmacy school and the real scientific ideas of his author, sometimes very close to those of Lamarck.This work also offers a panoramic vision of Lecciones' author, a very renowned personality during the first half of the 19th century in Barcelona, and of the educational institution in which his textbooks were used. Other institutions that taught natural history in Barcelona those days have been studied: Botany and Chemistry schools in the Commerce Council, zoological and geological chairs in the Academy of Sciences, and different faculties at the University of Barcelona.A great number of manuscript sources have been examined, basically those connected with the Pharmacy School and the Academy of Sciences: register books, degrees and examinations books, dominical lectures books, inventories, etc. With all this information, it has been possible to make it clear how Yàñez taught natural history in his chair of the Pharmacy School: theoretical and practical teaching, preparation of examinations, qualifications obtained by his pupils, etc. The characteristics of these pupils have also been examined: number, age and origin. The revision of inventories has allowed us to know the evolution of the Pharmacy's School library and its room of natural history. It has also been examined the process of creation and evolution of the Museum of Natural History of the Academy of Sciences of Barcelona.Finally, this work emphasizes Yàñez' popularisation of natural history, not only in his teaching task, but also in his efforts to open scientific institutions to wider audiences, in his works on meteorology, or in his eulogies to deceased members of the Academy of Sciences.

Les cellules dendritiques plasmacytoïdes (pDCs) font le lien entre l'immunité innée et l'immunité adaptative en produisant de l'interféron de type 1 en grandes quantités ainsi qu'en induisant l'activation et la prolifération des cellules T naïves de manière antigène-spécifique. Les pDCs expriment à haut niveau les récepteurs TLR7 et TLR9 et détectent ainsi les acides nucléiques d'origine virale. Les TLRs 7 et 9, localisés dans le réticulum endoplasmique (RE) à l'état basal, sont relocalisés vers les endosomes tardifs, lors de l'activation, pour initier la signalisation. Ce processus est dépendant de la protéine chaperon UNC93B1. Au cours de ma thèse, j'ai caractérisé une nouvelle molécule de la famille des protéines membranaires associées aux lysomes (LAMP), nommée BAD-LAMP. Cette protéine est, au sein du système immunitaire humain, exprimée spécifiquement dans les pDCs. Contrairement aux autres membres de la famille, BAD-LAMP n'est pas détectée dans les lysosomes mais est retenue dans le RE. J'ai également démontré que BAD-LAMP est régulée négativement lors de l'activation des pDCs induite par un ligand de TLR9. L'utilisation d'un système de cellules HeLa tranfectées et de différents mutants de BAD-LAMP avec des défauts de localisation m'ont permis d'établir que BAD-LAMP et UNC93B1 sont capables d'influencer mutuellement les adressage, par un mécanisme restant à identifier. BAD-LAMP pourrait aussi remplir un rôle de chaperon du complexe UNC93B1-TLR9 et moduler la réponse TLR9. L'étude d'un tel mécanisme de contrôle permettrait de mieux comprendre la régulation fine de la réponse immunitaire. / Plasmacytoid dendritic cells (pDCs) link innate and adaptative immunity by producing large amounts of type-1 interferon and inducing naive T cell activation and proliferation in an antigen-specific manner. pDCs express high levels of TLR7 and TLR9 and thereby sense viral nucleic acids. TLRs 7 and 9, which rest in the endoplamic reticulum (ER) at steady-state, are re-localized to the late endosomal compartment upon activation for signaling. this process is dependent of the interaction between TLRs and the chaperone UNC93B1. During my thesis, I characterized a new molecule of the lysosome-associated membrane protein (LAMP) family, named BAD-LAMP. In the human immune system, this protein is exclusively expressed in pDCs. BAD-LAMP is not detected in lysosomes, as opposed to the other LAMP family members, but is retained in the ER compartment. I also demonstrated that BAD-LAMP is down-regulated after pDCs activation by a TLR9 ligand. Using trnasfered HeLa cells and several mutant forms of BAD-LAMP with localization defects, I etablished that BAD-LAMP and UNC93B1 can influence reciprocally their intercellular trafficking by a yet uncharacterize mechanism. BAD-LAMP could therefore act as a chaperone of UNC93B1-TLR9 complex and moduate the TLR9 response. The study of such a regulatory mechanism could help to understand better the fine tuning of the immune response.

Thesis advisor: Charles S. Hoffman / Transcription of the Schizosaccharomyces pombe fbp1 gene is subject to repression by environmental glucose that is detected through a cAMP signaling pathway. Previous research has identified several glucose insensitive transcription (git) genes that are required for glucose repression. One of these genes, git7, is required for cAMP signaling, but its exact function in the process is unknown. Analysis of this gene is complicated because it carries out additional essential functions that are unrelated to cAMP signaling. The git7-93 allele encodes a protein that possesses an18 amino acid duplication in the carboxy-terminus and only displays a defect in cAMP signaling, while two other mutant alleles that affect all Git7-dependent processes alter residues in the amino-terminus. My thesis work was composed of two projects designed to investigate the role of the Git7 carboxy-terminus in cAMP signaling and to identify more precisely the carboxy-terminal domain that is required for cAMP signaling. The first part of my study involved a genetic screen to isolate and characterize mutations that suppress the git7-93 allele, but fail to suppress a git7 mutant allele in which the amino-terminus of the protein is altered. Such allele-specific suppression may identify the direct target of Git7 function in the cAMP pathway. I have isolated a collection of 55 suppressor strains. Molecular and genetic analyses of these strains have reduced this number to nine candidates, which could have represented allele specific suppressors. However, the final genetic screen determined that all the candidates were extragenic suppressors. The second part of my study involved a screen for new mutant alleles of git7 that resemble git7-93 in that they confer a cAMP signaling defect, but do not confer cell wall or septation defects caused by the git7-27 or git7-235 alleles. This was carried out by performing a random mutagenesis on a cloned wild type git7 gene and then screening for plasmids that could suppress the cell wall or septation defects, but not the cAMP signaling defect, in a git7-235 host strain. Taken together, these two studies should help to identify the role that git7 plays in the cAMP signaling pathway Schizosaccharomyces pombe. / Thesis (BS) — Boston College, 2004. / Submitted to: Boston College. College of Arts and Sciences. / Discipline: Biology. / Discipline: College Honors Program.

[by] L.A. Harris ... [et al.]. / 3665947 Archives / "January 21, 1949." / Bibliography: p. 11. / Army Signal Corps Contract No. W36-039-sc-32037 Project No. 102B Dept. of the Army Project No. 3-99-10-022

L'objectiu central d'aquesta tesi doctoral consisteix a analitzar com es varen iniciar, formalitzar i desenvolupar els primers ensenyaments cientificotècnics, de caràcter públic relacionats amb la física, establerts a Catalunya a finals del segle XVIII i començaments del segle XIX. S'estudia la institucionalització de l'ensenyament públic de l'astronomia nàutica, la mecànica, la maquinària i la física experimental en quatre escoles creades per la Junta de Comerç de Catalunya: Escola de Nàutica, Escola de Mecànica, Escola de Maquinària i Escola de Física experimental.A més, la tesi situa el paper jugat pels artesans en la construcció de les primeres màquines i instruments científics per a l'ensenyament de la física, així com la seva col·laboració amb científics catalans durant la Il·lustració. S'ha realitzat una primera aproximació a les direccions físicomatemàtiques de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i s'ha identificat i caracteritzat el col·lectiu constituït pels socis artistes d'aquesta institució en el període 1766-1824.Una gran part de la tesi s'ha basat en fonts manuscrites inèdites que han permès restituir el paper de figures menors de l'activitat científica a Catalunya. El treball s'ha estructurat en sis capítols i un darrer de conclusions. En el primer, a més de consideracions metodològiques s'ha efectuat una anàlisi del significat dels conceptes "física", "matemàtiques" i "art"; també s'ha fet un estudi sobre la historiografia de la física i la instrumentació a Catalunya i Espanya. El segon capítol és una revisió historiogràfica de les institucions d'ensenyament cientificotècnic de Catalunya que, durant la Il·lustració, varen introduir o promoure la física moderna. El tercer capítol s'ha centrat en l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. D'una banda, s'ha obtingut una primera identificació dels membres i memòries de les direccions fisicomatemàtiques, caracteritzant els interessos intel·lectuals de les mateixes. D'altra banda, s'ha dut a terme un estudi de l'activitat dels acadèmics artistes i la seva col·laboració amb l'Acadèmia; s'hi dedica una atenció particular a l'activitat desenvolupada pels artistes que pertanyien al grup dels "maquinistes" els quals van contribuir a la fabricació i conservació de l'utillatge instrumental de la corporació. Els tres capítols següents estan dedicats a l'estudi de quatre escoles gratuïtes establertes per la Junta, promotora de l'educació tècnica moderna al Principat. Així, el quart capítol tracta de l'Escola de Nàutica i, de manera particular, de les aportacions d'Agustí Canelles que es va interessar per la formació matemàtica i astronòmica dels pilots amb la finalitat d'aconseguir la pràctica de la navegació científica. El cinquè capítol s'ocupa de les accions dutes a terme per la Junta per facilitar el coneixement de la mecànica i el perfeccionament de la maquinària a Catalunya durant la primera meitat del segle XIX. Es reconstrueix el funcionament del Gabinet de Màquines de la Llotja dirigit per Gaietà Faralt, i l'activitat tant de l'Escola de Mecànica, dirigida per Francesc Santponç, com de l'Escola de Maquinària encarregada per la Junta a Hilarión Bordeje. També s'analitzen detalladament els continguts de la revista tècnica Memorias de Agricultura y Artes, especialment els relacionats amb la Mecànica. Finalment, en el capítol sisè s'efectua una anàlisi de les diferents etapes de l'Escola de Física experimental, els seus professors (Vieta, Safont, Agell, Rave i Balcells), els textos, els experiments, els instruments i material de laboratori i es mostra que hi va haver un reconeixement social de la física i també que els alumnes de l'Escola van jugar, posteriorment, un paper rellevant en el món científic i cultural de mitjans del segle XIX tant a Catalunya com a Espanya. / The main objective of this doctoral thesis consist of analyzing how they began, formalized and developed the first public scientific-technical teaching related to physics, which was established in Catalonia at the end of the 18th century and the beginnings of the 19th century. It studies the institutionalization of the public training of nautical astronomy, mechanics, machinery and experimental physics in four schools created by the Junta de Comerç (Board of Commerce) of Catalonia. In addition, this work locates the role played by craftsmen in the construction of the first scientific machines and instruments, as well as their collaboration with Catalan scientists during the Enlightenment. A first approach to the physical-mathematics sections of the Royal Academy of Natural Sciences and Arts of Barcelona has been made. The group consisting of "the artists" of this institution in the period 1766-1824 has been identified and characterized.A great part of this work has been based on unpublished manuscripts. They have allowed us to evaluate the role played by minor scientists in Catalan scientific activity.The work has been structured in six chapters apart from the last one of conclusions. In the first chapter, apart from the methodological considerations, an analysis of the concepts "physical", "mathematics" and "art" takes place; also a study on the historiography of physics and instrumentation in Catalonia and Spain is made. The second chapter is a historiographical revision related to the institutions of scientist-technique training in Catalonia where, during the Enlightenment, it was proved to introduce modern physics. The third chapter is dedicated to the Academy of Sciences and Arts. On the one hand, a first identification of the members and memories of physics-mathematics sections is obtained, and the intellectual interests of them are characterized. On the other hand, a study of the activity of the academic artists and their collaboration with the Academy is carried out; particular attention is dedicated to the artists who belonged to the group of the "machinists" whose members contributed to the manufacture and conservation of the instrumental tools of the corporation. The three following chapters are dedicated to the study of four gratuitous schools established by the Junta, promoter of modern technology training in Catalonia. Thus, the fourth chapter deals with the Navigation school and, especially, with the contributions of Agustí Canelles who was interested in mathematical and astronomical training of pilots with the purpose of obtaining scientific navigation. The fifth chapter deals with the actions undertaken by the Junta to facilitate the knowledge of mechanics and the improvement of machinery in Catalonia during the first half of the 19th century. It describes the working of the Machines Cabinet of the Llotja by Gaietà Faralt, and also the activity of the Mechanics school, directed by Francesc Santponç, as well as the School of Machinery of Hilarión Bordeje. The contents of the technical review Memorias de Agricultura y Artes, especially those related to Mechanics, are also analyzed in detail. Finally, in chapter six an analysis of the different stages of the School of experimental Physics their teachers (Vieta, Safont, Agell, Rave and Balcells), the texts, the experiments, the instruments and laboratory material takes place. It is shown that there was a social recognition of physics and also that the students of this School played a significant role in the scientific and cultural world in the mid 19th century in Catalonia and Spain.