• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Canvis i continuïtats en l'organtizació del parentiu entre els aborígens australians. Jambun: la manera aborígen de construir el parentiu

Piella Vila, Anna Maria 21 September 2001 (has links)
Es presenta en aquest treball una aproximació a la realitat cultural dels aborígens d'Austràlia per aprendre i comprendre la dinàmica que envolta les relacions que s'emmarquen dins del parentiu. El context cultural concret escollit és la comunitat Aborigen de Jambun, al nordest de l'estat de Queensland, una comunitat de recent creació que ha viscut un procés històric similar al que han patit molts altres grups tribals arreu del continent: invasió, dispersió, desestructuració i finalment marginació. En la primera part del treball es planteja el marc teòric de la investigació a través de la relació que existeix entre les relacions de parentiu i la identitat ètnica en el cas dels Aborígens Australians i com l'antropologia s'ha aproximat a aquesta relació. L'anàlisi bibliogràfic porta a concloure que la decreixent importància que la literatura antropològica més recent atribueix al parentiu en el procés de construcció identitària dels Aborígens Australians es deu tant als canvis que s'han produït en la pròpia teoria antropològica del parentiu, com als canvis que s'han donat en la forma d'organitzar les relacions de parentiu en el cas dels aborígens, com a les modificacions dels trets culturals que se seleccionen per a la construcció de la identitat aborigen. Han canviat alguns aspectes del contingut i de la forma del parentiu però persisteix com a element ideològic important en el manteniment d'un sentiment identitari aborigen. Sobretot els aspectes més tradicionals de les relacions de parentiu. En la segona part, s'analitzen els principals canvis i permanències que s'han donat en la manera d'organitzar les relacions de parentiu a Jambun:- Pautes que pràcticament han desaparegut: l'estil de vida de la selva; les cerimònies d'iniciació; les pautes d'aparellament com la poliginia, el levirat i el sororat; les seccions i el matrimoni preferencial (MeBSD) i, les relacions d'evitació.- Pautes que es mantenen sense massa variacions respecte el passat: viure amb i entre parents; l'hospitalitat la reciprocitat i la mobilitat dins del parentiu; l'enculturació de la descendència segueix afectant a tot el grup; la vinculació entre persones i territori; els noms personals aborígens (conexió llèngua-parentiu-territori); la filiació patrilinial i opció matrilinial; les relacions de parentiu entre cosins paral.lels; i elreconeixement social de l'aparellament.- Pautes que se segueixen practicant amb variacions respecte la tradició: la vida al 'bush'; el control social dels 'elders'; els termes de parentiu; les creences sobre procreació; la complementarietat de les tasques domèstiques; i, els tabús d'evitació entre germans.- Pautes que representen noves incorporacions: el sistema econòmic (treball a les plantacions i dependència ajudes governamentals); les opcions matrimonials; i, noves formes d'organització familiar.Tots aquests canvis i permanències mostren quina és la realitat actual en la que es troba la comunitat de Jambun i com s'articulen les relacions de parentiu entre els seus membres. En el procés de construcció del parentiu les continuïtats des del passat representen el marc ideal de referència en el qual les noves pautes s'hi van incorporant i constitueixen la base de la seva especificitat cultural. Però la situació d'inestabilitat i marginació social i econòmica on aquestes pautes es desenvolupen amenacen la seva pròpia permanència. La dificultat principal de la continuïtat cultural de Jambun no està tant en el manteniment de pautes tradicionals, com en la seva transmissió a les noves generacions. Alhora aquesta mateixa situació marginal propicia un entorn d'autoreproducció cultural en què es rebutja la cultura dominant i es revaloritza la pròpia. / In this work, there is an approach to the cultural reality of Aboriginals in Australia in order to learn and understand the dynamics involved in relationships included in kinship. The particular cultural context selected is the Aboriginal community of Jambun, in the north-east of Queensland, a recently created community that has lived a similar historical process to that suffered by many other tribal groups all around the continent: invasion, dispersion, de-structuring, and finally marginalizing. In the first part of the thesis, the theoretical framework of the research is set up through the relation between kinship relationships and ethnic identity in the case of Australian Aboriginies, and how Anthropology has approached this relation. The bibliographical analysis leads to the conclusion that the decreasing importance given to kinship in the Australian Aboriginal process of identity construction by recent anthropological literature is due both to changes in the anthropological theory of kinship itself, and to changes in the way of organizing kinship relationships in the case of Aboriginals, as well as to modifications in cultural features selected to construct the Aboriginal identity. Some aspects of content and form in kinship have changed, but it is still an important ideological element to maintain an Aboriginal identity feeling. Particularly, the most traditional aspects in kinship relationships. In the second part, the main changes and continuities that have taken place in the way of organizing kinship relationships in Jambun are analysed: - Almost extinguished patterns: rain forest lifestyle; initiation ceremonies; mating patterns as polygyny, levirate, and sororate; sections and preferential marriage (MeBSD), and avoidance relationships.- Patterns maintained without many variations in respect of the past: living with and among relatives; hospitality, reciprocity, and mobility within kinship; enculturating descendants still concerns the whole group; link between people and land; Aboriginal personal names (connection language-kinship-land); patrilineal filiation and matrilineal option; kinship relationships between parallel cousins; and social recognition of mating.- Patterns still in use with some variations in respect of tradition: life in the bush; social control by the elders; kinship terms; beliefs about procreation; complementariness of domestic life; and avoidance taboos among siblings.- Patterns that represent new incorporations: economic system (working in plantations and dependence on governmental subsidies); marriage options; and new ways of family organization.All these changes and continuities show what is the current reality of the community of Jambun and how the kinship relationships are articulated among all its members. In the process of kinship construction, continuities from the past represent the ideal frame of reference, into which new patterns are incorporated and constitute the base of their cultural specificity. But the situation of instability and social and economic marginalization where these patterns develop threatens their own continuity. The main difficulty for cultural continuity in Jambun is not so much maintaining traditional patterns, but transmitting them to new generations. At the same time, this marginal situation enables a cultural self-reproducing environment where the mainstream culture is rejected and their own culture is revalued.
2

El poder de mirar-se. Els usos de la tecnologia audiovisual en processos contemporanis de negociació identitària indígeno-mestissa al sudest de Mèxic

Cardús i Font, Laura 20 December 2011 (has links)
La imatge dels pobles indígenes a Mèxic ha estat emprada, en varis suports (arts gràfiques, cinema, publicitat, entre d’altres) per a dotar la nació d’una identitat pròpia i diferenciada, des de la Revolució de l’any 1910. Aquesta recerca se centra en l’anàlisi de l’ús de les tecnologies audiovisuals i dels estereotips ètnics per part d’un grup de persones d’origen rural i indígena al sudest mexicà. Aquests joves protagonitzen un projecte de “vídeo indígena” que està imbricat amb d’altres projectes que tenen lloc especialment als estats de Chiapas, Oaxaca i Guerrero. Alhora, el projecte es pot inserir en les genealogies de l’antropologia militant o activista, ja que està promogut per antropòlegs que cerquen trobar agendes comuns de treball amb els seus grups objecte d’estudi. Mitjançant una metodologia d’investigació etnogràfica col•laborativa s’han observat i acompanyat els processos de presa de decisions personals, polítiques i artístiques relacionats amb la realització audiovisual. L’anàlisi d’aquest fenomen passa per observar els processos i productes resultants en forma d’imatges en moviment, tot fixant-se en les relacions que es generen al voltant dels vídeos i de les tecnologies de la informació i la comunicació. També per la incrustació del moviment dels mitjans de comunicació indígenes dins l’emergència de moviments socials i culturals indígenes des de la dècada dels 1990s a Amèrica Central i del Sud, que ha ressituat els pobles indígenes i la seva etnicitat dins l’arena política mundial. / The image of indigenous people in Mexico has been used since the Revolution of 1910 in several formats (graphic arts, film, advertising, among others) to give the nation a distinct identity. This research focuses on analyzing the use of audiovisual technology and ethnic stereotypes by a group of people of rural and indigenous origin in South Eastern Mexican. These young people are the main actors of a project of “indigenous video” which is nested with other projects that take place especially in the states of Chiapas, Oaxaca and Guerrero. Moreover, the project can be inserted in the lines of the militant or activist anthropology as it is promoted by anthropologists seeking to find common working agendas with their study groups. The processes of making personal, artistic and political decisions related to filmmaking were observed and accompanied, through a collaborative ethnographic research methodology. Also, the analysis of this phenomenon required paying attention to the processes and resulting products in the form of moving images, and also looking at the relationships that are built around films and information and communication technologies. Also, the movement of indigenous media was analysed as embedded in the emergency of indigenous social and cultural movements since the early 1990s in Central and South America, which situated Indigenous Peoples and their ethnicities within the global political arena.

Page generated in 0.0291 seconds