• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 8
  • 5
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Partits en aliances polítiques: rutes del canvi organitzatiu. El cas d'unió democràtica de catalunya (1978-2001)

Barberà i Aresté, Òscar 10 November 2006 (has links)
La tesis analitza el procés de canvi organitzatiu que viu Unió Democràtica de Catalunya des del seu pacte amb Convergència Democràtica de Catalunya (1978) fins el moment en que ambdós partits es constitueixen en una Federació de partits (2001). La principal hipòtesi de partida sosté que la influència de l'aliança es determinant per a entendre els diferents processos d'evolució organitzativa d'UDC. La revisió de la literatura sobre el canvi organitzatiu en els partits polítics permet elaborar un marc analític basat en el model de Panebianco (Modelos de partido, Alianza Ed. 1990). Aquest marc proposa diverses rutes capaces d'explicar el fenomen que centra l'atenció de la recerca: el canvi organitzatiu (entès en termes de relacions de poder) en partits dins d'aliances polítiques. La contrastació de les hipòtesis es realitza a partir de tècniques de process tracing. Els resultats permeten falsar diversos postulats excessivament deterministes de l'obra de Panebianco i, alhora, suggerir per a futures investigacions la validesa de les rutes del canvi organitzatiu que s'han proposat. / This thesis analyzes the organizational change of Unió Democràtica de Catalunya since its alliance with Convergència Democràtica de Catalunya (1978) up to the moment when both parties become united in a Federation of parties (2001). The main hypothesis is that the influence of the alliance is the most important factor to understand the organizational evolution of UDC. An analytical framework is developed with the literature on organizational change in political parties and Panebianco's work (Political Parties. Organization and Power, Cambridge Univ. Press). This framework proposes some paths to explain the main phenomenon of the research: the organizational change (in terms of power) in political parties within political alliances. The verification of the hypothesis is carried out with process tracing techniques. Finally, the results throw considerable doubts with some hypothesis of Panebianco's model. And, at the same time, suggests some party organizational change paths for future investigations. / La tesis analiza el proceso de cambio organizativo que vive Unió Democràtica de Catalunya desde su pacto con Convergència Democràtica de Catalunya (1978) hasta el momento en que ambos partidos se constituyen en una federación de partidos (2001). La principal hipótesis de partida sostiene que la influencia de la alianza es determinante para entender los distintos procesos de evolución organizativa de UDC. La revisión de la literatura sobre el cambio organizativo en los partidos políticos permite elaborar un marco analítico basado en el modelo de Panebianco (Modelos de partido, Alianza ed. 1990). Este marco propone diversas rutas capaces de explicar el fenómeno que centra la atención de la investigación: el cambio organizativo (entendido en términos de relaciones de poder) en los partidos políticos inmersos en alianzas políticas. La contrastación de las hipótesis se realiza a partir de técnicas de process tracing. Los resultados permiten falsar varios postulados excesivamente deterministas de la obra de Panebianco y, a su vez, sugerir para futuras investigaciones la validez de las rutas del cambio organizativo propuestas.
2

Individual-Level Collaboration and Firm-Level Innovation in the Biotechnology Industry

Hohberger, Jan-Simon 11 May 2010 (has links)
Malgrat el gran nombre de recerques sobre els acords col·laboratius i la innovació, són pocs els estudis que examinen la influència de la col·laboració individual entre els membres d'una mateixa organització i la seva repercussió en la innovació de l'empresa. Això resulta sorprenent, perquè bastants estudis destaquen el paper important que les persones poden acomplir en els processos d'aprenentatge i adquisició de coneixements (p. ex., la mobilitat dels enginyers i els científics, els investigadors estrella i "boundary spanners"). En conseqüència, aquesta tesi investiga l'impacte de les col·laboracions interorganitzatives dels científics -recollides per la coautoria dels seus papers de recerca- en les innovacions patentades de les empreses. Els resultats indiquen que, fins i tot després de controlar alguns factors que ja han estat identificats per la seva incidència en els resultats innovadors de l'empresa -com ara les aliances estratègiques de l'empresa, els científics estrella i els que no ho són, la capacitat científica individual i la inversió en R+D-, el grau en què els científics d'una empresa col·laboren externament en articles científics influeix positivament en el seu acompliment innovador. A més, les col·laboracions individuals entre els investigadors d'empresa i els investigadors universitaris són especialment útils, i els transvasaments regionals milloren l'impacte de les col·laboracions individuals. Avalant les prediccions derivades de l'economia evolutiva i de les teories de la conducta, les empreses amb un nombre més alt de col·laboracions individuals externes tenen més probabilitats de créixer més a prop de la frontera de la innovació emergent. En canvi, les empreses amb més aliances estratègiques i col·laboracions individuals internes probablement creixeran més allunyades de la frontera de la innovació i l'especialització tecnològica redueix l'alineació de les empreses amb la frontera innovadora. Així doncs, aquesta tesi aïlla i destaca el paper de la col·laboració individual en el procés d'innovació de l'empresa. / Pese al gran número de investigaciones sobre las colaboraciones y la innovación, solo unos pocos estudios examinan la influencia de la colaboración individual entre los miembros de una misma organización y su repercusión en la innovación de la empresa. Ello resulta sorprendente, puesto que bastantes estudios destacan el importante rol que las personas pueden desempeñar en los procesos de aprendizaje y adquisición de conocimientos (p. ej., la movilidad de los ingenieros y los científicos, los investigadores estrella y los "boundary spanners"). En consecuencia, esta tesis investiga el impacto de las colaboraciones interorganizativas de los científicos -recogidas por la coautoría de sus papers de investigación- en las innovaciones patentadas de las empresas. Los resultados indican que, incluso después de controlar algunos factores que ya han sido identificados por su incidencia en los resultados innovadores de la empresa -como son las alianzas estratégicas de la empresa, los científicos estrella y los que no lo son, la capacidad científica individual y la inversión en I+D-, el nivel en que los científicos de una empresa colaboran externamente en artículos científicos influye positivamente en su desempeño innovador. Además, las colaboraciones individuales entre los investigadores de empresa y los investigadores universitarios son especialmente útiles, y los trasvases regionales mejoran el impacto de las colaboraciones individuales. Avalando las predicciones derivadas de la economía evolutiva y las teorías conductuales, las empresas con mayor número de colaboraciones individuales externas tienen mayores probabilidades de crecer más próximas a la frontera de la innovación emergente. En cambio, las empresas con mayor número de alianzas estratégicas y colaboraciones individuales internas probablemente crecerán más alejadas de la frontera de la innovación y la especialización tecnológica reduce la alineación de las empresas con la frontera innovadora. Así pues, esta tesis aísla y destaca el rol de la colaboración individual en el proceso de innovación de la empresa. / Despite the vast amount of research on collaborative arrangements and innovation, only a few studies examine influence of individual collaboration of members within an organization and their influence on firm innovation. This is surprising since several studies illustrate the important role individuals can play in knowledge acquisition and learning (e.g. mobility of engineers and scientist, star researchers and boundary spanners). Therefore, this dissertation investigates the impact of inter-organizational collaborations of scientists - as captured by co-authorship of research papers - on the patented innovative of firms. The results indicate that even after controlling for factors that have been previously suggested to impact the innovative output of a firm - including the firm's strategic alliances, star and non-star scientists, individual-level scientific ability, and R&D investment - the extent to which a firm's scientists collaborate externally on scientific articles positively influences the firm's innovative performance. Furthermore, individual collaborations between firm researchers and university researchers are particularly useful and regional spillovers enhance the impact of individual collaborations. Supporting the predictions derived from evolutionary economics and behavioral theories, firms with greater numbers of external individual collaborations are likely to grow increasingly aligned to the frontier of emerging innovation. Firms with greater numbers of strategic alliances and internal individual collaborations are likely to grow more distant from the innovation frontier and technological specialization decreases the alignment of firms to the innovative frontier. Thus this dissertation isolates and highlights the role of individual level collaboration in the firm innovation process.
3

Vývojové trendy na trhu spotřební elektroniky / Developments at consumer electronics market (CE)

Troníček, Vladimír January 2009 (has links)
In this task I performed the analysis of status of consumer electronics market in the Czech Republic after 1989 year when a phase of planned economy was finished and market relations also entered into this field. I hypothesize that also in nowadays when competitive environment dominates and most of the trade is occupied by strong transnational companies it is possible to realize the idea of independent business. I describe this state and follow new development trends. At the same time I do survey of present-day situation and division of market among the biggest sellers. I pay attention also to internet trading that goes through the dynamic development. But despite of this fact a businessmen keep on searching the way how to operate both of he sell types (classical and internet one) together. At the end of this task I introduce the biggest traders of the market and I confirm the hypothesis that also independent trader can find his place at consumer electronics market and became successful.
4

Analýza středoevropských burz a jejich obchodních systémů / Comparative analysis of central europe stock exhanges and their trading systems

Chvátal, Ladislav January 2010 (has links)
This thesis deals with the comparative analysis of stock markets in Prague, Warsaw and Budapest. The main goal of the thesis is to evaluate the trading systems and development of stock indices, market capitalisation, trading volume and numer of new IPO. One part is also devoted to birth of stock aliances in Central Europe. The results showed dominant role of Warsaw Stock Exchange in this region. Warsaw stock exchange operates with most developed trading system. In terms of market indicators Warsaw stock exchange has the biggest market capitalization and trading volume. On the other hand Prague and Budapest Stock Exchange could benefit in the future from membership in CEESEG holding company.
5

Os mecanismos de alinhamento de interesses entre desenvolvedoras de software e empresas de serviços de consultoria nas alianças estratégicas contratuais globais

Rocha, Fábio Neves da 13 August 2013 (has links)
Made available in DSpace on 2016-03-15T19:26:07Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Fabio Neves da Rocha.pdf: 862999 bytes, checksum: 8c313edb7eac38b896702bed84f64f7d (MD5) Previous issue date: 2013-08-13 / Fundo Mackenzie de Pesquisa / The increasing adoption of enterprise software in Brazil has led domestic market to a higher level of maturity on the usage and exploitation of such technology, first among large corporations, and most recently among medium and small companies as well. It has attracted much attention in the practitioner literature, especially about the capacity of software houses and consulting firms to cooperate in such a way that makes them capable for bringing software innovation to the market. In this sense, this research aimed to identify the mechanisms of alignment of divergent interests among large global consulting firms and global software houses for the introduction of new technologies. It was designed as a qualitative, exploratory and descriptive research, given the gap in the literature on the abovementioned topic, and used the multiple case studies methodology, bringing two cases chosen by convenience that involve six different companies, each of them having one consulting firm, one software house and one customer. The data gathering was based on structured interviews and documents both publicly accessible and accessed upon authorization, having a categorical thematic analysis using predefined categories, along with a cross-case analysis. The research has brought to light 11 mechanisms, both formal and informal, that promote the alignment between software houses and consulting firms in their adaptation processes. In addition to the contributions that complement the existing literature, it has found some elements that contradict it, such as the use of hierarchical escalation, in opposition to mediation or arbitration; or the diversity of the corporate strategy among partners in a co-innovation venture, what was meant to have only product leadership kind of constituents. The research s raw material has just scratched the surface of the complex and dynamic universe of the abovementioned actors. At the end of the paper, there are some reflections that cast possibilities for both exploitation of the material in statu quo, or its expansion in order to broadly understand the strategic alliances relationship among firms of the enterprise application software segment. The collaborative innovation mechanisms, for instance, deserve study under the product development strategy pointof- view, in order to provide practitioners with substance for their R&D planning and policies. The interdependence between software houses and consulting firms is presented as a key factor for longevity and stability of alliances, which on one hand brings a major contribution to the literature in the search for a consistent explanation xii about the durable existence of hybrid organization forms in the markets, and on the other hand gives rise to the need for detailed analysis of the interdependence degree, in order to support the planning and management of the most appropriate governance forms in the process of adaptation. Starting from a better understanding of the mechanisms of interest alignment in contractual strategic alliances in particular on the relationship between software houses and consulting firms a new research agenda can be set for the discovery of the alliance relationship dimensions among the firms in the software industry. / A crescente adoção de softwares empresariais no Brasil tem levado o mercado nacional a um nível mais elevado de maturidade no uso e exploração de tais tecnologias, inicialmente entre as grandes corporações, e mais recentemente também pelas médias e pequenas empresas. Tal adoção tem atraído muita atenção da literatura profissional, especialmente sobre a capacidade de alinhamento de interesses divergentes entre as empresas desenvolvedoras de software e as de consultoria de tal forma a torna-las capazes de trazer inovação tecnológica para o mercado. Nesse sentido, a pesquisa objetivou identificar os mecanismos de alinhamento de interesses divergentes entre as grandes empresas de consultoria globais e desenvolvedoras globais de software para a introdução de novas tecnologias. Para tanto, ela foi desenhada como qualitativa exploratória descritiva, dada a lacuna que existe sobre esse tema na literatura, e utilizou a metodologia de estudo de casos múltiplos, trazendo dois casos, escolhidos por conveniência, envolvendo seis empresas distintas. Cada caso conta com uma consultoria, uma desenvolvedora de software e um cliente. A coleta de dados se baseou em entrevistas estruturadas e documentos de acesso público e de acesso autorizado, e sua análise foi feita de forma temática categorial com o uso de categorias definidas a priori e com o cruzamento dos casos. O trabalho trouxe à tona 11 mecanismos de ajustes de interesse que existem na relação de alianças entre empresas desenvolvedoras de software e as consultorias de implementação, tanto formais quanto informais, que são usados nos seus processos de adaptação. O caminho de identificação dos mecanismos acabou por encontrar, também, contrapontos com a teoria existente, como o uso da escalação hierárquica em conflitos ao invés de mediação ou arbitragem, e sobre o perfil dos participantes de alianças para inovação, nas quais os processos observados contam tanto com empresas que têm estratégia corporativa de liderança em produto, quanto com empresas de estratégia orientada ao cliente, em oposição à teoria que sugere a prevalência das empresas com estratégia de liderança em produto. A matéria-prima angariada para essa pesquisa apenas resvalou na superfície do universo complexo e dinâmico desses atores. Foram colocadas algumas reflexões finais que lançam possibilidades tanto para a exploração dela in statu quo, ou de sua ampliação, para o entendimento mais abrangente do relacionamento de alianças estratégicas entre empresas do segmento de softwares empresariais. Os mecanismos de inovação x colaborativa, por exemplo, merecem estudo sob o ponto de vista da estratégia de desenvolvimento de produtos, de forma a auxiliar os executivos no planejamento e políticas de P&D. A interdependência que existe entre desenvolvedoras de software e consultorias se apresenta como fator chave da longevidade e estabilidade das alianças, o que por um lado traz um a contribuição importante para a literatura, na busca por uma explicação consistente sobre a existência duradoura das formas organizacionais híbridas nos mercados, e por outro faz emergir a necessidade da análise detalhada dos graus de interdependência existentes, a fim de subsidiar o planejamento e a gestão das formas de governança mais adequadas no processo de adaptação dos parceiros. A partir de uma melhor compreensão dos mecanismos de alinhamento de interesses nas alianças estratégicas contratuais em específico sobre a relação entre as empresas desenvolvedoras de software e as consultorias nessa indústria poderá ser aberta uma nova agenda de pesquisa sobre as dimensões do relacionamento entre as empresas na indústria de software.
6

O papel dos artefatos na coordenação das alianças estratégicas contratuais

Sachetto, Ronaldo dos Santos 24 July 2014 (has links)
Made available in DSpace on 2016-03-15T19:26:17Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Ronaldo dos Santos Sachetto.pdf: 3151790 bytes, checksum: 4a7455cdbd1c1b8a270a798f4bd19a8a (MD5) Previous issue date: 2014-07-24 / Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico / Contract strategic alliances are established between partner companies, aiming to obtain complimentary resources and capabilities. Managing this relationship capability with partners has been the focus of study of many researchers, because to align the proposed goals among partners is one of the challenges to have success in alliances, and many fail in this management process. In this way, the aim of this research was to determine the role of artifacts in the coordination of strategic alliances, enhancing the knowledge about how artifacts present in routines and processes can help to develop the capacity of alliances coordination. The methodology involved multiple case studies in four pharmaceutical companies, because there are many contract strategic alliances in this area as well as Brazilian government incentives. The data about alliances were collected through interviews with managers responsible for their areas in their companies, hierarchy levels 2 or 3. The data were analyzed by beans of category thematic analysis, through cross checking predefined categories. The main categories and the cases were cross checked, resulting in non-defined propositions. It could be concluded that the artifacts contribute in many ways with coordination activities, allowing to organize and synthetize part of the activities present in the processes and routines of coordination, acting as a guide for the execution of the activities. The theoretical contribution of this work is in the way artifacts help in the relationship between the mechanisms, people, processes and structures, helping in the relationship among these three mechanisms, to understand how routines cope with artifacts, and how the predefined actions should be planned, organized, made and controlled. In other words, how they can me managed by managers. The executive point of view is that managers should seek for the most adequate artifacts for developing and controlling the alliances, analyzing the processes and routines for a better understanding of which artifacts could be used. / As alianças estratégicas contratuais são estabelecidas entre empresas parceiras, com o objetivo de obter recursos e capacidades complementares. Gerenciar essa capacidade de relacionamento com parceiros tem sido objeto de estudo de diversos pesquisadores, pois alinhar os objetivos propostos entre os parceiros é um dos desafios para se obter sucesso nas alianças e muitas delas falham neste processo de gerenciamento. Desse modo, neste estudo, objetivou-se a determinar o papel dos artefatos na coordenação das alianças estratégicas, aumentando o entendimento sobre como os artefatos presentes nas rotinas e processos, podem auxiliar no aprimoramento da capacidade de coordenação das alianças. A metodologia envolveu estudos de casos múltiplos em quatro empresas do setor farmacêutico, pois, nesse setor, há grande presença de alianças estratégicas contratuais e incentivo do governo brasileiro para expansão deste setor. Os dados sobre as alianças foram coletados via entrevistas com gestores responsáveis por sua gestão em suas organizações, de níveis hierárquicos 2 ou 3. Os dados foram analisados via análise temática categorial a partir do cruzamento de categorias definidas a priori. As principais categorias e os casos foram cruzados gerando proposições não definitivas. Conclui-se que os artefatos contribuem de diversas formas com as atividades de coordenação, permitindo organizar e sintetizar parte das atividades presentes nos processos e rotinas de coordenação, atuando como um direcionador para a execução das atividades. A contribuição teórica do trabalho está no detalhamento de como os artefatos auxiliam na relação entre os mecanismos, pessoas, processos e estruturas, auxiliando na interelação entre estes três mecanismos, no entendimento de como as rotinas operam com os artefatos, e como as ações que devem ocorrer são planejadas, organizadas, realizadas e controladas, ou seja, administradas pelos gestores. A implicação do ponto de vista da prática executiva é que os gestores devem buscar a disponibilização dos artefatos mais adequados para o desenvolvimento e controle das alianças, analisando os processos e rotinas atuais para um melhor entendimento de quais artefatos poderiam ser utilizados.
7

El ciclo de la vida de las relaciones de patrocinio: Desarrollo de un modelo desde la perspectiva de las alianzas estratégicas.

Urriolagoitia Doria Medina, Lourdes Elvira 19 June 2007 (has links)
En els darrers anys, diversos autors han reconegut que les relacions de patrociniactuen com a aliances estratègiques. No obstant això, també insisteixen en la mancad'aproximacions analítiques que permetin conèixer el procés de desenvolupamentd'aquest tipus d'aliances estratègiques. Per donar resposta a aquesta demanda, s'hadesenvolupat un model sobre el cicle de vida de les relacions de patrocini que articulaelements de la perspectiva relacional de l'empresa, de l'enfocament conceptual sobre lesdinàmiques que intervenen en el procés de desenvolupament de les aliancesestratègiques i de la bibliografia relacionada amb el patrocini. Per desenvolupar elmodel sobre el cicle de vida, s'ha fet una recerca qualitativa per mitjà de l'estudilongitudinal de casos. S'han identificat tres relacions de patrocini que han permès crear imantenir amb èxit un patrocini durant un llarg període de temps, en el qual, a més, s'hihan involucrat a fons. Aquestes relacions de patrocini són: UBS/Equip Alinghi, enl'àmbit esportiu; BBVA/Ruta Quetzal, en l'àmbit cultural, i DKV/Intermón Oxfam, enl'àmbit social. La recerca es basa en la pregunta següent: com es creen i com esdesenvolupen les relacions de patrocini?Per a cada cas, s'ha recorregut a diverses fonts d'informació. D'aquesta manera, es pottriangular la informació i recollir-ne la més rellevant i representativa, cosa que redueixla possibilitat d'interpretar-la erròniament o de tergiversar-la. Així doncs, les dadesprovenen de fonts primàries d'informació i de fonts secundàries. Per sistematitzar ianalitzar les dades recollides, s'han interpolat la síntesi de la informació i la deducció deles conclusions abans, durant i després de la recollida d'informació.L'estudi dels tres casos ha mostrat una pauta de comportament seqüencial en eldesenvolupament d'aquestes relacions de patrocini de tres etapes d'evolució,interrompudes per períodes curts de revolució. Així mateix, ha permès identificar lescaracterístiques clau de l'èxit de les relacions de patrocini, com també analitzar ambprofunditat l'evolució d'aquestes característiques al llarg del seu cicle de vida. / En los últimos años, diversos autores han reconocido que las relaciones depatrocinio operan como alianzas estratégicas. Sin embargo, también enfatizan la falta deaproximaciones analíticas que permitan conocer el proceso de desarrollo de este tipo dealianzas estratégicas. Respondiendo a este llamamiento se ha desarrollado un modelosobre el ciclo de vida de las relaciones de patrocinio que articula elementos de laperspectiva relacional de la firma, el enfoque conceptual sobre las dinámicas en elproceso de desarrollo de las alianzas estratégicas y la literatura de patrocinio. Paradesarrollar el modelo sobre el ciclo de vida se ha realizado una investigación cualitativamediante el estudio de casos longitudinal. Se identificaron tres relaciones de patrocinioque han sido capaces de crear y sostener un patrocinio exitoso durante un largo periodode tiempo en el que además, se han involucrado a fondo. Estas relaciones de patrocinioson: UBS/equipo Alinghi, que pertenece al ámbito deportivo, BBVA/Ruta Quetzal quepertenece al ámbito cultural y DKV/Intermón Oxfam que pertenece al ámbito social. Lainvestigación parte de la pregunta principal ¿cómo se crean y se desarrollan lasrelaciones de patrocinio?Para cada caso, se procedió a buscar distintas fuentes de información para podertriangularla y así, recoger la más relevante y representativa reduciendo la probabilidadde malinterpretarla o tergiversarla. Así, los datos provienen de fuentes primarias yfuentes secundarias de información. Para sistematizar y analizar los datos colectados sefueron interpolando la síntesis de la información y la deducción de las conclusionesantes, durante y después de la recolección de información.El estudio de los tres casos ha revelado una pauta de comportamiento secuencial en eldesarrollo de estas relaciones de patrocinio de tres etapas de evolución interrumpidospor periodos cortos de revolución. Asimismo, ha permitido identificar las característicasclave en el éxito de las relaciones de patrocinio y analizar en profundidad la evoluciónde estas características a lo largo de su ciclo de vida. / In recent years, several authors have recognized that sponsorship relationships act asstrategic alliances. However, they also emphasize the lack of analytical approaches which allowan understanding of the development process of this type of strategic alliances. In an attempt tofill this gap, a model has been developed for the lifecycle of sponsorship relationships, thatcombine the relational view of the firm, the alliance development process theories and theliterature in sponsorship from the resource based view of the firm. To develop this lifecyclemodel, qualitative research has been conducted through longitudinal case studies. Threesponsorship relationships have been identified which have successfully created and sustainedsponsorships over a long period of time, in which, additionally, the relations have been involvedto a great extent. These sponsorship relationships are: UBS/Team Alinghi, in the sporting field;BBVA/Ruta Quetzal, in the cultural field; and DKV/Intermón Oxfam, in the social field. Theresearch has been based on the following question: How are sponsorship relationships createdand developed?Various sources of information have been consulted for each case. This way, it is possible totriangulate information and take from it the most relevant and representative data, which in turnreduces the possibility of this information being interpreted incorrectly or distorted. As a result,the data is taken from primary and secondary sources of information. To systematise andanalyse the gathered data, the synthesis of the information and inductions based on theconclusions have been interpolated before, during and after gathering the information.Study of the three cases has shown a sequential behaviour model in the development of thesesponsorship relationships, with three stages of evolution interrupted by short periods ofrevolution. It has also enabled us to identify the key characteristics of success in sponsorshiprelationships, as well as to carry out in-depth analysis of the evolution of these characteristicsthroughout their lifecycle.
8

Alliance portfolios and value creation: Theory and empirical evidence from the global airline industry

Wassmer, Ulrich Franz 21 May 2007 (has links)
Les carteres d'aliances importen? Com afecten els recursos als quals les empreses accedeixen per diverses aliances estratègiques simultànies amb socis diferents a la creació de valor i a l'apropiació de valor? Les carteres d'aliances expliquen l'heterogeneïtat entre empreses respecte del valor que capten quan entren en noves aliances estratègiques? Aquesta tesi doctoral es basa en la teoria dels recursos i en la bibliografia sobre el comportament estratègic i les dinàmiques competitives, i presenta un model teòric que es refereix a la creació de valor i l'apropiació en empreses que accedeixen a recursos a través de diverses aliances simultànies amb socis diferents. El model mostra que la creació de valor en les carteres d'aliances és una funció del valor creat per combinacions sinergètiques de recursos que impliquen recursos als quals tenen accés diferents socis, com també del valor destruït a causa de la incompatibilitat entre la combinació de recursos d'una empresa focal i els recursos dels seus socis. Sobre la base d'aquest model teòric, s'han desenvolupat diverses hipòtesis en un ambient marginal en què una empresa connectada multilateralment afegeix una nova aliança estratègica a la seva cartera d'aliances. Per comprovar aquestes hipòtesis, s'ha emprat la metodologia de l'event study i s'han utilitzat dades de la indústria de els línies aèries globals sobre acords de code share subscrits entre 1994 i 1998. Els resultats mostren que el mercat recompensa les empreses que formen aliances amb socis que tenen recursos complementaris i poden aportar recursos que no només es poden combinar amb els recursos propis de l'empresa sinó també amb els relacionals i que també són compatibles amb els dels socis que formen l'aliança. D'altra banda, els resultats també mostren que el mercat penalitza les empreses que formen aliances que aporten recursos incompatibles amb les carteres d'aliances, atès que creen un conflicte competitiu amb alguns dels socis existents. Els resultats de la part empírica d'aquesta anàlisi abonen la tesis que les carteres d'aliances afecten els resultats de les empreses que entren en aliances estratègiques. Aquest estudi conclou que els recursos als quals es té accés per mitjà d'aliances entre empreses s'han d'avaluar no tan sols per les seves característiques pròpies y diàdiques sinó també en el context de les carteres d'aliances. / ¿Importan los portafolios de alianzas? ¿Cómo afectan los recursos a los que acceden las empresas por varias alianzas estratégicas simultáneas con socios diferentes a la creación de valor y a la apropiación de valor? Los portafolios de alianzas ¿explican la heterogeneidad entre empresas con respecto al valor que captan cuando entran en nuevas alianzas estratégicas? Esta tesis doctoral se basa en la teoría de los recursos y en la bibliografía sobre el comportamiento estratégico y las dinámicas competitivas, y presenta un modelo teórico que se refiere a la creación de valor y apropiación en empresas que acceden a recursos a través de varias alianzas simultáneas con socios diferentes. El modelo muestra que la creación de valor mediante un portafolio de alianzas es una función del valor creado por combinaciones sinergéticas de recursos que implican recursos a los cuales acceden diferentes socios, así como del valor destruido a causa de la incompatibilidad entre la combinación de recursos de una impresa focal y los recursos de sus socios. Sobre la base de este modelo teórico, se han desarrollado varias hipótesis en un ambiente marginal en el que una empresa conectada multilateralmente añade una nueva alianza estratégica a su cartera de alianzas. Para comprobar estas hipótesis se ha empleado la metodología del event study, y se han utilizado datos de la industria global de las aerolíneas sobre acuerdos de code share suscritos entre 1994 y 1998. Los resultados muestran que el mercado recompensa a las empresas que forman alianzas con socios que tienen recursos complementarios y pueden aportar recursos que no sólo pueden combinarse con los recursos propios de la empresa sino también con los relacionales y que también son compatibles con los de los socios que forman la alianza. Por otra parte, los resultados también muestran que el mercado penaliza a las empresas que forman alianzas que aportan recursos que son incompatibles con los portafolios de alianzas, en el sentido de que crean un conflicto competitivo con algunos de los socios existentes. Los resultados de la parte empírica de este análisis abonan la tesis de que los portafolios de alianzas afectan a los resultados de empresas que entran en alianzas estratégicas. Este estudio concluye que los recursos a los que se accede a través de las alianzas entre empresas han de evaluarse no sólo por sus características propias y diádicas sino también en el contexto de los portafolios de alianzas. / Do alliance portfolios matter? How do resources accessed from multiple simultaneous strategic alliances with different partners affect value creation and value appropriation? Do alliance portfolios explain heterogeneity across firms with respect to the value that they derive from entering into new strategic alliances? This dissertation builds on insights from the resource-based view of the firm and the strategic behaviour and competitive dynamics literature and advances a theoretical model that addresses value creation and appropriation in firms that access resources through multiple simultaneous inter-firm alliances with different partners. The model illustrates that value creation on the alliance portfolio level is a function of the value created from synergistic resource combinations involving resources accessed from different partners as well the value destroyed by incompatibilities between a focal firm's resource combinations and those deployed by its partners. Based on this theoretical model, empirically testable hypotheses are developed in a marginal setting, in which a multilaterally connected firm adds one new strategic alliance to its alliance portfolio. The hypotheses are tested using an event study method approach and data from the global airline industry on code share agreements formed between 1994 and 1998. The results show that the market on one side rewards firms entering into strategic alliances with partners that possess complementary resources and that contribute resources that cannot only be combined with firms' own but also existing relational resources and that are compatible with the firms' alliance portfolios. On the other side, results show that the market penalizes firms entering into alliances that contribute resources that are alliance portfolio incompatible in the sense that they create a competitive conflict with some of the existing alliance partners. The findings of the empirical part of this dissertation support the view that alliance portfolios affect the performance of firms entering into strategic alliances. This study concludes that resources accessed through inter-firm alliances should not only be evaluated on their standalone and dyadic attributes but also in the context of alliance portfolios.

Page generated in 0.0676 seconds