Thesis (doctoral)--Rijks-Universiteit te Utrecht, 1910. / Includes bibliographical references (p. [138]-153).

Thesis (M.F.A.)--Rochester Institute of Technology, 1996. / Typescript. Includes bibliographical references (leaves 39-40).

Preisschrift--Göttingen. / Lebenslauf. "Die vorliegende preisschrift dient zugleich als inaugural-dissertation." Includes bibliographical references.

The diploma thesis is called "Sensory experience in art education." The theoretical part explores sensory perception through the knowledge of philosophy, psychology and art theory. It contains examples of the art works of the selected artists. It also deals with the content of RVP in relation to sensory perception and didactics of art education, with a specific purpose of designing an art project in art education. The essence of the didactic part is to devise an art project with the focus on human senses. Each of the tasks is centred on one of the senses: sight, smell, hearing, touch and taste. This project is further tested in practice with the help of the second grade students of elementary school and high school. The results are then analysed and evaluated. The amended form of the project can be currently used by art teachers. The selected tasks are the basis for the creative, authorial process of art work, which reflects the effect of the tasks and develops the students' further abilities.

Le travail de Willem Boshoff s’articule autour de la date charnière d’avril 1994, les premières élections démocratiques en Afrique du Sud. Il fait des sculptures en granite et des installations de matériaux accumulés. L’artiste revendique son attachement à un art basé sur le langage, il est écrivain de dictionnaires. En revisitant les questions posées par les artistes du XXème siècle, textes et œuvres produits en Europe sont systématiquement vérifiés au regard de leur contrepartie sud-africaine. L’attitude de Boshoff, une mélancolique interrogation de son rôle de créateur, s’explique par les conditions politiques et son milieu culturel. L’artiste découvre des façons plus dynamiques de faire geste quand il adopte ce persona du druide. Lors de son objection de conscience au service militaire il avait appris qu’il est mieux de cacher la véritable signification d’un signe ou d’inventer des façons de disqualifier les textes. Les “Notes pour une esthétique aveugle” où l’essentiel n’est pas visible, inventent un dictionnaire à être lu avec les mains. Boshoff interroge ici les théories de perception qui munissent l’artiste sud-africain d’une façon de faire basculer le monde occidental vers une pensée qu’il peut réclamer sienne. La multiplicité des langues en Afrique du Sud s’ouvre à des questions de mémoire, d’écologie, de disparition, d’espace mental, des limites de la ficticité. Boshoff incite son spectateur à une opération de traduction qui peut être envisagée de façon tangible dans des œuvres tels que “Writing in the Sand” et les “Jardins de mots”. Le druide est le berger des mots et des plantes en danger d’oubli. Par le même geste il les protège contre la possibilité d’être pétrifiés ou fossilisés dans une théorie ou dans un dogme. Un champ d’intelligibilité du travail de Boshoff est créé à l’aide d’esprits apparentés: Sarkis, Mofokeng, Baumgarten, Gette, Mudzunga, Ulrichs, Zulu, Kosuth, Wafer, Bochner, Filliou, Darboven, Alÿs, Acconci, Langa, Marshall McLuhan, Ivan Vladislavić. / Willem Boshoff’s work articulates around a pivotal date, April 1994, the first democratic elections in South Africa. He may choose to work gigantic rocks of granite or establish vast installations of accumulated material. The artist claims that his work is based on language, often taking the form of Dictionaries. While reviewing the main questions by artists of the twentieth century, texts or artworks from Europe are systematically tested against their South African counterpart. Boshoff’s attitude is determined by a melancholic questioning of his role as a creator linked to a political situation and cultural milieu. He discovers more dynamic ways of presenting gestures when his artistic activity is related to the way of life of a druid. As a conscientious objector he learnt that it is often better to hide the true signification of a sign or to disqualify a text. Boshoff’s “Notes towards a blind Aesthetic”, where the essential is not visible, invent a dictionary to be read with the hands. Questioning perception theories provides the artist with a way of capsizing the occidental world towards patterns of thinking that he can claim for himself. The multiplicity of languages in South Africa opens up to questions of memory, ecology, disappearance, mental space as a site of creation, experiments with the limits of the fictional. The druid is one exceptional character amongst others in the contemporary art world. Boshoff obliges his visitor to participate in an act of translation which is given provisional but tangible form in such works as “Writing in the Sand” and the “Gardens of Words”. The druid becomes the guardian of words and plants in danger of being forgotten also safeguarding them against being petrified or fossilized into a set theory or dogma. Kindred spirits working on all continents are: Sarkis, Mofokeng, Baumgarten, Mudzunga, Ulrichs, Kosuth, Wafer, Bochner, Gette, Filliou, Darboven, Alÿs, Acconci, Langa, Marshall McLuhan and Ivan Vladislavić.

Le travail de Willem Boshoff s'articule autour de la date charnière d'avril 1994, les premières élections démocratiques en Afrique du Sud. Il fait des sculptures en granite et des installations de matériaux accumulés. L'artiste revendique son attachement à un art basé sur le langage, il est écrivain de dictionnaires. En revisitant les questions posées par les artistes du XXème siècle, textes et œuvres produits en Europe sont systématiquement vérifiés au regard de leur contrepartie sud-africaine. L'attitude de Boshoff, une mélancolique interrogation de son rôle de créateur, s'explique par les conditions politiques et son milieu culturel. L'artiste découvre des façons plus dynamiques de faire geste quand il adopte ce persona du druide. Lors de son objection de conscience au service militaire il avait appris qu'il est mieux de cacher la véritable signification d'un signe ou d'inventer des façons de disqualifier les textes. Les "Notes pour une esthétique aveugle" où l'essentiel n'est pas visible, inventent un dictionnaire à être lu avec les mains. Boshoff interroge ici les théories de perception qui munissent l'artiste sud-africain d'une façon de faire basculer le monde occidental vers une pensée qu'il peut réclamer sienne. La multiplicité des langues en Afrique du Sud s'ouvre à des questions de mémoire, d'écologie, de disparition, d'espace mental, des limites de la ficticité. Boshoff incite son spectateur à une opération de traduction qui peut être envisagée de façon tangible dans des œuvres tels que "Writing in the Sand" et les "Jardins de mots". Le druide est le berger des mots et des plantes en danger d'oubli. Par le même geste il les protège contre la possibilité d'être pétrifiés ou fossilisés dans une théorie ou dans un dogme. Un champ d'intelligibilité du travail de Boshoff est créé à l'aide d'esprits apparentés: Sarkis, Mofokeng, Baumgarten, Gette, Mudzunga, Ulrichs, Zulu, Kosuth, Wafer, Bochner, Filliou, Darboven, Alÿs, Acconci, Langa, Marshall McLuhan, Ivan Vladislavić.

[ES] La presente investigación trata sobre la pintura de Paisaje en La Montaña. Así se conocía a la actual Comunidad Autónoma de Cantabria cuando en el siglo XIX varios artistas comenzaron a pintar Paisajes sin haber existido ningún precedente en la región que se adscribiera al género. Desde este hito social, artístico e histórico que supuso el surgimiento de la idea moderna del paisaje, la pintura de Paisaje ha persistido en el campo de la creación local, donde ha evolucionado influenciada por el desarrollo de las ideas artísticas modernas hasta la contemporaneidad. Por tanto, la pintura de Paisaje se ha mantenido vigente en cada una de las épocas posteriores, desechando la idea de que pudiera ser una moda decimonónica pasajera, gracias a las condiciones morfológicas de la geografía elegida. Para demostrar la hipótesis, en un primer capítulo se investiga sobre la semántica del paisaje como concepto, en un segundo capítulo se indaga sobre los orígenes del género del Paisaje en la pintura, desde un horizonte general hasta el marco geográfico definido, y, por último, se muestra la investigación artística realizada acerca de la idea del Paisaje Montañés junto con los resultados plásticos obtenidos. / [CA] La present investigació tracta sobre la pintura de Paisatge a la Muntanya. Així es coneixia a l'actual Comunitat Autònoma de Cantàbria quan en el segle XIX diversos artistes van començar a pintar Paisatges sense haver existit cap precedent a la regió que s'adscriguera al gènere. Des d'aquesta fita social, artístic i històric que va suposar el sorgiment de la idea moderna del paisatge, la pintura de Paisatge ha persistit en el camp de la creació local, on ha evolucionat influenciada pel desenvolupament de les idees artístiques modernes fins a la contemporaneïtat. Per tant, la pintura de Paisatge s'ha mantingut vigent en cadascuna de les èpoques posteriors, rebutjant la idea que poguera ser una moda huitcentista passatgera, gràcies a les condicions morfològiques de la geografia triada. Per a demostrar la hipòtesi, en un primer capítol s'investiga sobre la semàntica del paisatge com a concepte, en un segon capítol s'indaga sobre els orígens del gènere del Paisatge en la pintura, des d'un horitzó general fins al marc geogràfic definit, i, finalment, es mostra la investigació artística realitzada sobre la idea del Paisatge Muntanyés juntament amb els resultats plàstics obtinguts. / [EN] The present investigation deals with the painting of Landscape in the Mountain. This is how the current Autonomous Community of Cantabria was known when, in the 19th century, several artists began to paint Landscapes without having existed any precedent in the region that was ascribed to the genre. Since this social, artistic and historical milestone that led to the emergence of the modern idea of landscape, landscape painting has persisted in the field of local creation, where it has evolved influenced by the development of modern artistic ideas to the contemporary. Therefore, landscape painting has remained current in each of the subsequent periods, rejecting the idea that it could be a passing nineteenth-century fashion, thanks to the morphological conditions of the chosen geography. To demonstrate the hypothesis, in a first chapter the semantics of landscape as a concept is investigated, in a second chapter the origins of the Landscape genre in painting are investigated, from a general horizon to the defined geographical framework, and, finally, , the artistic research carried out on the idea of the Mountain Landscape is shown together with the plastic results obtained. / Alba Rodríguez, V. (2022). El Paisaje Montañés. La pintura de paisaje en Cantabria desde una aproximación contextual y personal [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/190827

Tesis por compendio / [ES] Este es un estudio sobre arte, paisaje, memoria, entorno rural, identidad territorial y poéticas frágiles con la naturaleza que hace un recorrido desde los albores del concepto de paisaje y sus manifestaciones artísticas en la historia del arte hasta la actualidad. Con esta Tesis por compendio de artículos se quiere mostrar, para empezar, que el paisaje es un generador de pensamiento y el motivo de cada vez más obra artística contemporánea. Asimismo, que son los pueblos que habitan los territorios los que con el cuidado y cultivo de su tierra, con su cultura, hacen que esa tierra se vaya transformando en paisaje. Además se quiere destacar la memoria paisajística conforme a los espacios vividos constatando así una arqueología espacial de la memoria, la cual, es motivo per se de creación artística. Y por ende se cuestiona si los artistas tienen algo que decir o hacer en torno a la crisis del sistema en el que vivimos, en la que parece habérsenos olvidado que el espacio natural del que formamos parte no es un ente externo para ser abusado sin ningún tipo de moral. Somos parte de la naturaleza y el paisaje, fuera y lejos de cuestiones antropocéntricas que tengan que ver con la alta cultura y los circuitos artísticos al uso, el paisaje es naturaleza. Así, en la consecución de los artículos que se presentan se puede ver como, a la vez que avanza el proceso de esta investigación, avanzan las inquietudes y los propios objetivos de esta Tesis, pues viran de un punto investigador y recopilatorio de prácticas de corte Land Art a la revisión de las mismas desde la crítica a la dominación y el cuestionamiento de la propia convivencia hacia poéticas no invasivas en el binomio artista - naturaleza. / [CA] Aquest és un estudi sobre art, paisatge, memòria, entorn rural, identitat territorial i poètiques fràgils amb la naturalesa que fa un recorregut des de les albors del concepte de paisatge i les seues manifestacions artístiques en la història de l'art fins a l'actualitat. Amb aquesta Tesi per compendi d'articles es vol mostrar, per a començar, que el paisatge és un generador de pensament i el motiu de cada vegada més obra artística contemporània. Així mateix, que són els pobles que habiten els territoris els que amb la cura i cultiu de la seua terra, amb la seua cultura, fan que eixa terra es vaja transformant en paisatge. A més es vol destacar la memòria paisatgística conforme als espais viscuts constatant així una arqueologia espacial de la memòria, la qual, és motiu per se de creació artística. I per tant es qüestiona si els artistes tenen alguna cosa a dir o fer entorn de la crisi del sistema en el qual vivim, en la qual sembla haver-se'ns oblidat que l'espai natural del qual formem part no és un ens extern per a ser abusat sense cap mena de moral. Som part de la naturalesa i el paisatge, fora i lluny de qüestions antropocèntriques que tinguen a veure amb l'alta cultura i els circuits artístics a l'ús, el paisatge és naturalesa. Així, en la consecució dels articles que es presenten es pot veure com, alhora que avança el procés d'aquesta investigació, avancen les inquietuds i els propis objectius d'aquesta Tesi, perquè viren d'un punt investigador i recopilatori de pràctiques de tall Land Art a la revisió de les mateixes des de la crítica a la dominació i el qüestionament de la pròpia convivència cap a poètiques no invasives en el binomi artista - naturalesa. / [EN] This is a study on art, landscape, memory, rural environment, territorial identity and fragile poetics with nature that takes a journey from the dawn of the concept of landscape and its artistic manifestations in Art History to the present. This doctoral thesis by a compendium of articles aims to show, to begin with, that landscape is a generator of thought and the motivation behind a growing number of contemporary artistic work. Likewise, it is the people who inhabit the territories who, with the care and cultivation of their land, with their culture, make that land transform into a landscape. Furthermore, it highlights "landscape memory" linked to the "lived spaces", thus confirming a spatial archeology of memory, which is a reason per se for artistic creation. And therefore it is questioned whether artists have anything to say or do about the systemic crisis that we live in, in which we seem to have forgotten that the natural space that we are part of is not an external entity to be abused without any type of morality. We are part of nature and landscape, outside and far away from anthropocentric issues that have to do with high culture and the conventional artistic circuits, landscape is nature. Thus, in the sequence of articles presented, it can be seen how, as the process of this research progresses, the concerns and goals of this thesis move forward, since they shift from research and investigation of Land Art practices to a revision of these practices critiquing domination, and to the the questioning of cohabitation towards non-invasive poetics in the artist-nature pairing. / Carrilero Cuenca, MJ. (2024). Preposición Paisaje. Práctica artística contemporánea sobre la naturaleza y lo rural [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213835 / Compendio