[EN] Counter-sites. Artistic heterotopias from the light and spaciality The expansion of spatialized devices of the exhibition -galleries, art centres, museums- analysed by Rosalind Krauss in 1979, has supposed an inadequacy between a model of absolute space, without fissures, and some particular artistic practices. The collision of the two aspects which José Luis Brea shows as critic legacies of the denial of the art institution, the site-specificity as long as the dematerialization of the artistic object, admits, from our point of view, one of the possible strategies for the real contestation of the space we inhabit, of the irreducible sites which define it. Together with this hypothetical collision we may add the light as constructive (in)material, as an element which is able to blur the physical and intangible boundaries of the space which is arranged in abstract, rigorously and steadily, where the context is redefined from the light and spaciality. On March 14, 1967 Michel Foucault addresses the conference "Des spaces autres". There he proposes a new spacial analysis called heterotopology, origin of the present research. The contestation of the contemporary space is explained by the heterotopic spaciality, real counter-sites, opposite to the utopic spaciality, spaces "without a real site". The utopic spaciality crisis, developed as much by the "futuristic utopias" as by the "self-contained building", was evidenced on March 16, 1972 when Minoru Yamasaki's Pruitt Igoe residential complex project started being demolished, where the utopia turned into distopia. The contestation through the heterotopic spaciality, as well as its genuine chance, place us in the artistic practices developed since the site-specifity and the dematerialization of the artistic object during the second half of the twentieth century and the beginning of the twenty-first century. The display and systematic approach to the practices have been taken under consideration by means of a timeline. These artistic practices, regarded as effective heterotopic counter-sites, allow, in the words of Deleuze and Guattari, the opening of "smooth" spaces formed by events in the urban space, the most "striated" space of all. For that reason, we have intended to question the light and spaciality in suggested artistic interventions as elements which enable the production of space-time experiences "others". These allow tactics of resistance, suspension or/and contestation of the hidden presence of the sacred contemporary space. Nowadays some of the analysed artistic interventions, such as "City Slivers" (1976) or "Untitled Cutting-Claraboya" (1971) by Gordon Matta-Clark, have become negative deterritorializations, heterotopic counter-sites of compensation, effective reterritorializations defenders of "lost territories", for the reason that, such as Deleuze and Guattari warned us, never believe that a smooth space will suffice to save us. / [ES] Contraemplazamientos. Heterotopías artísticas desde la luz y la espacialidad La expansión de los dispositivos espaciales de exposición -galerías, centros de arte, museos-, analizada por Rosalind Krauss en 1979, ha supuesto una inadecuación entre un modelo de espacio absoluto, sin fisuras, y ciertas prácticas artísticas. Las dos vertientes que señala José Luis Brea como herencias críticas de la negación de la institución arte, la especificidad de ubicación y la desmaterialización del objeto artístico, su colisión admite, desde nuestro punto de vista, una de las estrategias posibles para la impugnación real del espacio que habitamos, de la irreductibilidad de emplazamientos que lo define. Junto a esta hipotética colisión cabe añadir la luz como (in)material constructivo, como elemento capaz de desdibujar los límites físicos e intangibles del espacio que lo organizan de forma abstracta, rígida y estable, donde el contexto queda redefinido desde la luz y la espacialidad. El 14 de marzo de 1967 Michel Foucault pronuncia la conferencia "Des espaces autres". En ella propuso un nuevo análisis espacial el cual denominó "heterotopología", génesis de la presente investigación. La impugnación del espacio contemporáneo se ha articulado desde la espacialidad heterotópica, contraemplazamientos reales, frente a la espacialidad utópica, espacios "sin lugar real". La crisis de la espacialidad utópica, desarrollada tanto por las "utopías porveniristas" como por el "edificio autosuficiente", quedó evidenciada el 16 de marzo de 1972 mediante el inicio de la demolición del complejo residencial de Pruitt Igoe proyectado por Minoru Yamasaki, donde la utopía se convirtió en distopía. La impugnación a través de la espacialidad heterotópica, así como sus condiciones de posibilidad, nos sitúan en las prácticas artísticas desarrolladas desde la especificidad de la ubicación y la desmaterialización del objeto artístico en la segunda mitad del siglo XX e inicios del siglo XXI. La visualización y sistematización de las prácticas estudiadas se ha llevado a cabo mediante un timeline. Dichas prácticas artísticas, entendidas como efectivos contraemplazamientos heterotópicos, permiten, en palabras de Deleuze y Guattari, la apertura de espacios "lisos" formados por acontecimientos en el espacio de la urbe, espacio "estriado" por excelencia. Por ello, hemos pretendido cuestionar la luz y la espacialidad en propuestas de intervenciones artísticas como elementos posibilitadores de generar experiencias espacio-temporales "otras" que permiten tácticas de resistencia, suspensión y/o impugnación de la sorda sacralización del espacio contemporáneo. En la actualidad, algunas de las intervenciones artísticas analizadas, como "City Slivers" (1976) o "Untitled Cutting-Claraboya" (1971) de Gordon Matta-Clark, han devenido desterritorializaciones negativas, contraemplazamientos heterotópicos de compensación, efectivas reterritorializaciones valedoras de "territorios perdidos", ya que, como bien nos advirtieron Deleuze y Guattari, nunca hay que pensar que para salvarnos basta con un espacio liso. / [CA] Contraemplaçaments. Heterotopies artístiques des de la llum i l'espacialitat L'expansió dels dispositius espacials d'exposició -galeries, centres d'art, museus-, analitzada per Rosalind Krauss en 1979, ha suposat una inadequació entre un model d'espai absolut, sense fissures, i certes pràctiques artístiques. Els dos vessants que assenyala José Luis Brea com a herències crítiques de la negació de la institució art, l'especificitat d'ubicació i la desmaterialització de l'objecte artístic, la seua col¿lisió admet, des del nostre punt de vista, una de les estratègies possibles per a la impugnació real de l'espai que habitem, de la irreductibilitat d'emplaçaments que ho defineix. Al costat d'aquesta hipotètica col¿lisió cal afegir la llum com (in)material constructiu, com a element capaç de desdibuixar els límits físics i intangibles de l'espai que ho organitzen de forma abstracta, rígida i estable, on el context queda redefinit des de la llum i l'espacialitat. El 14 de març de 1967 Michel Foucault pronuncia la conferència "Des espaces autres". En ella va proposar una nova anàlisi espacial la qual va denominar "heterotopologia", gènesi de la present investigació. La impugnació de l'espai contemporani s'ha articulat des de l'espacialitat heterotòpica, contraemplaçaments reals, enfront de l'espacialitat utòpica, espais "sense lloc real". La crisi de l'espacialitat utòpica, desenvolupada tant per les "utopies esdevenidores" com per el "edifici autosuficient", va quedar evidenciada el 16 de març de 1972 mitjançant l'inici de la demolició del complex residencial de Pruitt Igoe projectat per Minoru Yamasaki, on la utopia es va convertir en distopia. La impugnació a través de l'espacialitat heterotòpica, així com les seues condicions de possibilitat, ens situen en les pràctiques artístiques desenvolupades des de l'especificitat de la ubicació i la desmaterialització de l'objecte artístic en la segona meitat del segle XX i inicis del segle XXI. La visualització i sistematització de les pràctiques estudiades s'ha dut a terme mitjançant un timeline. Aquestes pràctiques artístiques, enteses com a efectius contraemplaçaments heterotòpics, permeten, en paraules de Deleuze i Guattari, l'obertura d'espais "llisos" formats per esdeveniments en l'espai de la urbs, espai "estriat" per excel¿lència. Per això, hem pretès qüestionar la llum i l'espacialitat en propostes d'intervencions artístiques com a elements possibilitadors de generar experiències espai-temporals "altres" que permeten tàctiques de resistència, suspensió i/o impugnació de la sorda sacralització de l'espai contemporani. En l'actualitat, algunes de les intervencions artístiques analitzades, com "City Slivers" (1976) o "Untitled Cutting-Claraboya" (1971) de Gordon Matta-Clark, han esdevingut desterritorialitzacions negatives, contraemplaçaments heterotòpics de compensació, efectives reterritorialitzacions valedores de "territoris perduts", ja que, com bé ens van advertir Deleuze i Guattari, mai cal pensar que per a salvar-nos n'hi ha suficient amb un espai llis. / Guillén Guillamón, LM. (2015). Contraemplazamientos. Heterotopías artísticas desde la luz y la espacialidad [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59249

[ES] RESUMEN Una cultura en llamas: arte puertorriqueño de resistencia en el siglo xxi es una investigación cuyo objeto tiene su origen siglos atrás, dado que analiza las circunstancias geopolíticas de la isla de Puerto Rico en el marco de dos imperios diferentes: el de España a partir del siglo xv y el de los Estados Unidos desde el xix. Este recorrido histórico retrata el sustrato ideológico puertorriqueño, y sienta las bases de la experiencia de subyugación política, militar y social de ese país. La investigación también escudriña y considera una serie de teorías, pensamientos filosóficos y mecanismos de control social que ilustran, desde una perspectiva actual, los problemas existentes con el coloniaje y el patriarcado. Esta tesis aporta nuevos conocimientos, principalmente mediante la reseña y el análisis en profundidad de la producción de un puñado selecto de artistas contemporáneos de Puerto Rico, quienes, a través de la creación de su obra en los años 2000-2018, canalizan contestaciones y soluciones de vanguardia contra el malestar existencial de la psiquis colectiva del país. El arte, ya como afirmación de identidad ya como gesto de resistencia abierta, hace frente de modo inequívoco a dichos sistemas de poder, lo cual se ve reflejado a lo largo de la historia puertorriqueña en el arte y la cultura, desde tiempos precolombinos hasta la contemporaneidad del siglo XXI. / [CA] RESUM Una cultura en llamas: arte puertorriqueño de resistencia en el siglo xxi és una investigació l'objecte de la qual té l'origen segles arrere, atès que analitza les circumstàncies geopolítiques de l'illa de Puerto Rico en el marc de dos imperis diferents: el d'Espanya a partir del segle xv i el dels Estats Units des del xix. Aquest recorregut històric retrata el substrat ideològic porto-riqueny, i posa les bases de l'experiència de subjugació política, militar i social d'aquell país. La investigació també escodrinya i considera una sèrie de teories, pensaments filosòfics i mecanismes de control social que il·lustren, des d'una perspectiva actual, els problemes que plantegen el colonialisme i el patriarcat. Aquesta tesi aporta nous coneixements, sobretot mitjançant la ressenya i l'anàlisi en profunditat de la producció d'un grapat selecte d'artistes contemporanis de Puerto Rico que, a través de la creació de la seua obra els anys 2000-2018, canalitzen contestacions i solucions d'avantguarda contra el malestar existencial de la psique col·lectiva del país. L'art, siga com a afirmació d'identitat o com a gest de resistència oberta, fa front de manera inequívoca a aquests sistemes de poder, la qual cosa es veu reflectida al llarg de la història porto-riquenya en l'art i la cultura, des dels temps precolombins fins a la contemporaneïtat del segle XXI. / [EN] SUMMARY A Culture in Flames: Puerto Rican Art of Resistance in the XXI Century, is an investigation with its origins during past centuries, analysing the circumstances of the geo- politics in the Island of Puerto Rico, stemming from two empires, Spain in the XV Century and the United States in the XIX Century. This historic journey, portrays a Puerto Rican ideological substrate, one that establishes the basis of a multi sectorial experience of political, military and social subjugation. This investigation also scrutinises and reflects upon a series of theories, philosophical thoughts and social control mechanisms, all of which illustrate, from a current day perspective, the existing problems with colonialism and patriarchy. This thesis contributes new knowledge, mainly with the reviewing and in depth analysis of the production of a select group of contemporary artists in Puerto Rico, whom through their creative artworks, between the years of 2000-2018, channel answers and solutions of vanguard, against the existential discomfort of the collective psyche of their Country. Art, as an affirmation of identity, as well as a gesture of open resistance, makes an unequivocal front against said systems of power, all of which are reflected throughout their history, art and culture, from pre Colombian up to the contemporary times of the XXI Century. / Rivera Toro Iv, Q. (2019). Una cultura en llamas: arte puertorriqueño de resistencia en el siglo XXI [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/135255

[ES] La presente tesis se desarrolla en el ámbito de la conservación del arte contemporáneo, con el enfoque en la documentación y a partir de una aplicación practica a un conjunto de obras. Se ha realizado una investigación inédita, amplia y profunda de las obras contemporáneas de las colecciones públicas de la ciudad de Vitória, capital de la provincia de Espírito Santo, en Brasil, con énfasis en la documentación de las instalaciones de arte. Se llevó a cabo la investigación de la producción del arte contemporáneo en Espírito Santo, con el fin de identificar la historia y contexto en que se desarrolla esta producción. También se describe la formación y perfil de las instituciones museísticas públicas con acervos de arte contemporáneo y la formación y tipología de sus acervos. Para las instalaciones a las que se llevó a cabo esta investigación, se realizó una completa documentación, tanto del plano material como del plano conceptual, con la realización de entrevistas con los artistas para obtener informaciones que aporten mayor comprensión de sus trabajos. Los estudios desarrollados y el análisis del estado de conservación permitieron elaborar planes individuales de conservación preventiva, con protocolos de mantenimiento, instrucciones de montaje y de exposición de estas obras. Como propuesta metodológica, hemos involucrado al personal de los museos partícipes en todas las acciones en el trabajo de campo. También se impartió un curso básico de documentación de obras complejas, con estudios de casos, montaje y exhibición de tres instalaciones. Con esta investigación se ha puesto en evidencia las cuestiones relacionadas a la documentación y conservación de obras complejas que siguen siendo un desafío a los profesionales que trabajan con este tipo de colección. La hipótesis planteada por esta tesis es la de que la documentación adecuada signifique un camino seguro, de bajo costo, factible de ser implementado de inmediato, que resulte en un aumento significativo de calidad en el registro y en la conservación de las instalaciones de arte en Espírito Santo. / [CA] La present tesi es desenvolupa en l'àmbit de la conservació de l'art contemporani, amb l'enfocament en la documentació i a partir d'una aplicació practica a un conjunt d'obres. S'ha realitzat una investigació inèdita, àmplia i profunda de les obres contemporànies de les col·leccions públiques de la ciutat de Vitória, capital de la província d'Espírito Santo, al Brasil, amb èmfasi en la documentació de les instal·lacions d'art. Es va dur a terme la investigació de la producció de l'art contemporani a Espírito Santo, amb la finalitat d'identificar la història i el context en què es desenvolupa aquesta producció. També es descriu la formació i el perfil de les institucions museístiques públiques amb patrimonis d'art contemporani, la formació i tipologia dels seus patrimonis. Per a les instal·lacions a les quals es va dur a terme aquesta investigació, es va realitzar una completa documentació, tant del pla material com del pla conceptual, amb la realització d'entrevistes amb els artistes per a obtindre informació que aporte una millor comprensió dels seus treballs. Els estudis desenvolupats i l'anàlisi de l'estat de conservació van permetre elaborar plans individuals de conservació preventiva, amb protocols de manteniment, instruccions de muntatge i d'exposició d'aquestes obres. Com a proposta metodològica, hem involucrat el personal dels museus partícips en totes les accions en el treball de camp. També es va impartir un curs bàsic de documentació d'obres complexes, amb estudis de casos, muntatge i exhibició de tres instal·lacions. Amb aquesta investigació s'han fet paleses les qüestions relacionades amb la documentació i conservació d'obres complexes que continuen sent un desafiament per als professionals que treballen amb aquesta mena de col·leccions. La hipòtesi plantejada per aquesta tesi és que la documentació adequada signifique un camí segur, de baix cost, factible de ser implementat immediatament, que resulte en un augment significatiu de qualitat en el registre i en la conservació de les instal·lacions d'art a Espírito Santo. / [EN] This thesis is developed in the field of conservation of contemporary art. Its content is focused on documentation and from a practical application to a set of works. It presents an unpublished and thorough investigation with emphasis on the documentation of the contemporary art installations of the public collections of the city of Vitória, Espírito Santo province's capital, in Brazil. This investigation was carried out in order to identify the history and context in which this production takes place. The dissertation also describes the formation and profile of public museum institutions containing collections of contemporary art, and the formation and typology of these collections. For the art installations that were the study object of this research, a complete documentation was carried out, both on the material and the conceptual plane. Interviews with artists were conducted in order to obtain information and provide greater understanding of their work. The studies developed and the analysis of the works' conservation state allowed the development of individual preventive conservation plans, with maintenance protocols, assembly instructions, and exhibition of said works. As a methodological proposal, we have involved the personnel of the participating museums in all actions in the field work. They were taught a basic course on documentation of complex works, with case studies culminating in the assembly and exhibition of three installations. With this research the issues related to the documentation and conservation of complex works that remain a challenge to professionals working with this type of collection have been revealed. The hypothesis posed by this thesis is that appropriate documentation means a safe, low-cost path, feasible to be implemented immediately, resulting in a significant increase in quality in the registration and conservation of art installations in Espírito Santo. / Flores De Medeiros, G. (2020). Documentación de instalaciones artísticas: un camino para la conservación en colecciones públicas de la provincia de Espírito santo, en Brasil [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/138154

[ES] Esta tesis propone un análisis de los desafíos que plantea la compleja relación entre el público y las obras de arte contemporáneo, tanto en el plano conceptual como en el material. En particular, con esta investigación se ha procurado juntar la perspectiva de la conservación, tradicionalmente centrada en las necesidades de las obras, con la de la educación y la mediación cultural, tradicionalmente centrada en las necesidades de los visitantes. A través de un estudio exploratorio en los campos de la conservación, museología, historia del arte, educación y museografía, se han analizado los procesos que influyen en la pérdida de valor de la especificidad de la obra de arte, y en la consiguiente dificultad de indagación de sus significados por parte del público. Al respecto se ha estudiado y valorado el potencial de la conservación como campo de conocimientos capaz de responder a esta dificultad, y de proporcionar al público las herramientas teóricas necesarias para el análisis y la comprensión de las obras. Con respecto a la perspectiva centrada en las exigencias del público, el estudio destaca la necesidad, para todos los profesionales museísticos, de reconocer las características de los diversos tipos de público y los medios de investigación existentes en el ámbito de los estudios sobre los visitantes. En cuanto a la perspectiva de las obras, la tesis analiza las posibles consecuencias físicas y conceptuales causadas por la falta de comprensión del significado de las obras por parte de los visitantes, así como los medios y estrategias adoptados por los museos, que puedan, según los casos, desafiar o facilitar la relación entre el público y las obras. Por último, el estudio alienta el desarrollo de aquellas experiencias en las que se pueda concretar una colaboración conjunta entre las profesiones de la conservación y los profesionales de educación, tanto a nivel teórico como práctico, con el fin de favorecer la comprensión de las obras de arte contemporáneo. El estudio ha sido conducido mediante la exploración de numerosos métodos de investigación, viajando a través de la consulta de una amplia gama de fuentes, desde publicaciones científicas, hasta artículos de prensa, entrevistas con profesionales de conocidos museos europeos, encuestas en línea y producción de vídeos / [CA] Aquesta tesi proposa un anàlisi dels reptes que planteja la complexa relació entre el públic i les obres d'art contemporani, tant en el pla conceptual com en el material. En particular, amb aquesta investigació s'ha procurat ajuntar la perspectiva de la conservació, tradicionalment centrada en les necessitats de les obres, amb la de l'educació i la mediació cultural, tradicionalment centrada en les necessitats dels visitants. A través d'un estudi exploratori en els camps de la conservació, museologia, història de l'art, educació i museografia, s'han analitzat els processos que influïxen en la pèrdua de valor de l'especificitat de l'obra d'art, i en la consegüent dificultat d'indagació dels seus significats per part del públic. Respecte d’això s'ha estudiat i valorat el potencial de la conservació com a camp de coneixements capaç de respondre a aquesta dificultat, i de proporcionar al públic les ferramentes teòriques necessàries per a l'anàlisi i la comprensió de les obres. Respecte a la perspectiva centrada en les exigències del públic, l’estudi destaca la necessitat, per a tots els professionals museístics, de reconèixer les característiques dels diversos tipus de públic i els mitjans d'investigació existents en l'àmbit dels estudis sobre els visitants. Pel que fa a la perspectiva de les obres, la tesi analitza les possibles conseqüències físiques i conceptuals causades per la mancança de comprensió del significat de les obres per part dels visitants, així com els mitjans i estratègies adoptades pels museus, que puguen, segons els casos, desafiar o facilitar la relació entre el públic i les obres. Finalment, l'estudi encoratja el desenrotllament d'aquelles experiències en què es puga concretar una col·laboració conjunta entre les professions de la conservació i els professionals d'educació, tant a nivell teòric com pràctic, per tal d'afavorir la comprensió de les obres d’art contemporani. L'estudi ha sigut conduït mitjançant l'exploració de nombrosos mètodes d'investigació, viatjant a través de la consulta d'un àmplia gamma de fonts, des de publicacions científiques, fins a articles de premsa, entrevistes amb professionals de coneguts museus europeus, enquestes en línia i producció de vídeos. / [EN] This thesis proposes an analysis of the challenges posed by the complex relationship between the public and contemporary artworks, both on a conceptual and material level. In particular, this research has sought to bring together the perspective of conservation, traditionally focused on the needs of the artworks, with the perspective of education and cultural mediation, traditionally focused on the needs of the visitors. Through an exploratory study in the fields of conservation, museology, history of art, education and museography, we have analysed the processes that influence the loss of value of the specificity of the artwork, and the consequent difficulty for the public to inquire into its meanings. In relation to this issue, the investigation studied and valorised the potential of conservation as a field of knowledge able to respond to this difficulty and provide the public with the theoretical framework and tools necessary for the analysis and understanding of the artworks. As far as the perspective focused on the needs of the public, the study also highlighted the need for museum professionals to recognize the variety of visitor characteristics and valorised the existing and the existing research tools in the field of visitor studies. With respect to the artworks-centered perspective, the thesis analyses the possible physical and conceptual consequences caused by visitors' lack of understanding of the meaning of the works, and the means and strategies adopted by museums, which may, depending on the cases, challenge or facilitate the relationship between the public and the artworks. Finally, the study encourages the development of those experiences in which a joint collaboration between conservation professionals and museum education professionals can be achieved, both on a theoretical and practical level, with the aim of fostering the understanding of contemporary artworks. The study was conducted through the exploration of numerous research tools, including interviews with professionals from well-known European museums, online surveys and the production of two short videos, and the consultation of a wide range of sources, from scientific publications to press articles. / [IT] Questa tesi propone un'analisi delle sfide poste dal complesso rapporto tra pubblico e opere d'arte contemporanea, sia a livello concettuale che materiale. In particolare, questa ricerca ha cercato di coniugare la prospettiva della conservazione, tradizionalmente incentrata sulle esigenze delle opere, con quella dell'educazione e della mediazione culturale, tradizionalmente incentrata sulle esigenze dei visitatori. Attraverso uno studio esplorativo nei campi della conservazione, della museologia, della storia dell'arte, dell'educazione e della museografia, sono stati analizzati i processi che influenzano la perdita di valore della specificità dell'opera d'arte e la conseguente difficoltà per il pubblico di indagarne i significati. Sono state inoltre studiate e valorizzate le potenzialità della conservazione come campo di conoscenza in grado di rispondere a questa difficoltà e di fornire al pubblico gli strumenti teorici necessari per l’analisi e la comprensione delle opere. Per quanto riguarda la prospettiva incentrata sulle esigenze del pubblico lo studio evidenzia la necessità per tutti i professionisti del museo di riconoscere le caratteristiche dei vari tipi di pubblico e i mezzi di ricerca esistenti nel campo degli studi sui visitatori. Rispetto alla prospettiva incentrata sulle opere, la tesi analizza le possibili conseguenze fisiche e concettuali causate dalla mancata comprensione da parte dei visitatori del significato delle opere, e i mezzi e le strategie adottate dai musei, che possono, a seconda dei casi, mettere in discussione o facilitare il rapporto tra il pubblico e le opere. Lo studio, infine, incoraggia lo sviluppo di quelle esperienze in cui si possa concretizzare una collaborazione congiunta tra professionisti della conservazione e professionisti dell’educazione museale, sia a livello teorico che pratico, con l'obiettivo di favorire la comprensione delle opere d'arte contemporanea. Lo studio è stato condotto attraverso l'esplorazione di numerosi strumenti di ricerca, dalle interviste a professionisti di noti musei europei, ai sondaggi online e alla realizzazione di due brevi video, sino alla consultazione di fonti molto diverse, dalle pubblicazioni scientifiche agli articoli di stampa. / Parisi, F. (2020). El público y las obras de arte contemporáneo: un análisis de la relación entre la función educadora y conservadora del museo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/148196

[ES] Esta investigación aborda la contemplación como un proceso experiencial de transformación y busca estudiar su presencia en algunas prácticas artísticas contemporáneas como forma de vínculo entre cuerpo y naturaleza. Para ello trata de establecer un marco interpretativo posible para algunas formas de contemplación naturalista potencialmente útiles para un contexto europeo postsecular marcado por la globalización y la hibridación cultural. De este modo se centra en tres aspectos fundamentales de la contemplación: la conciencia del cuerpo en el presente, el distanciamiento de la egocentricidad y la conciencia de vínculo. El objetivo último es reivindicar la importancia de la contemplación deconstruyendo muchos de los estereotipos asociados a la espiritualidad. Se pone así en valor la potencialidad de ciertas prácticas artísticas vinculadas a la naturaleza para visibilizar y construir nuevos planteamientos identitarios frente a la crisis ecológica global. / [EN] This research approaches contemplation as an experiential transformation process and aims to study its role in some contemporary artistic practices as a form of connection between the human body and nature. To do so, it attempts to establish a possible interpretative framework for some potentially useful forms of naturalistic contemplation within a post-secular European context marked by globalization and cultural hybridization. In this way, the study focuses on three fundamental aspects of contemplation: body awareness in the present moment, detachment from egocentricity and sense of bonding. The ultimate goal is to reclaim the importance of contemplation by deconstructing many of the stereotypes associated with spirituality. Thus, the potential of certain artistic practices linked to nature is highlighted in order to build and make visible new identity approaches to the global ecological crisis. / [CA] Aquesta investigació aborda la contemplació com un procés experiencial de transformació i cerca estudiar la seua presència en algunes pràctiques artístiques contemporànies com a forma de vincle entre cos i naturalesa. Per a això tracta d'establir un marc interpretatiu possible per a algunes formes de contemplació naturalista potencialment útils per a un context europeu postsecular marcat per la globalització i la hibridació cultural. D'aquesta manera se centra en tres aspectes fonamentals de la contemplació: la consciència del cos en el present, el distanciament de la egocentricitat i la consciència de vincle. L'objectiu últim és reivindicar la importància de la contemplació desconstruint molts dels estereotips associats a l'espiritualitat. Es posa així en valor la potencialitat de certes pràctiques artístiques vinculades a la naturalesa per a visibilitzar i construir nous plantejaments identitaris enfront de la crisi ecològica global. / López De Frutos, E. (2020). La experiencia contemplativa en las prácticas artísticas contemporáneas. Estrategias de vínculo entre cuerpo y naturaleza desde un enfoque ecológico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/151459

[EN] Abstract Since the mid 20th century art production is marked by a great creative diversity and the new technological and innovative proposals. As a result of this creative process, the artist endorses many completely new materials, usually no directly related to traditional techniques. They are fre-quent art crafts including wood products as substrates for acrylic and vinyl paint layers. Neverthe-less, the scientific literature shows very few studies for characterization of their relationships, di-mensional stability and durability. Based on the state-of-the-art, this doctoral thesis focuses on the study of plywood boards as substrate for acrylic and polyvinyl acetate paint layers (PVAc) against accelerated aging tests, both natural and artificial as well. Thus, the main objective is to study the influence of plywood on the acrylic and vinyl paint layers by analyzing changing processes of de-gradation, discoloration and dimensional stability that occurs with contemporary artworks. Fourier Transform Infrared Spectroscopy (FTIR) has been sued for the characterization of a wide range of representative samples. Furthermore, tests have been conducted to study the most relevant mechani-cal properties of the samples as well as of the paint layers. Degradation processes of painted and not paints samples have been also carried out. To do this, both natural and artificial accelerated aging natural tests have been developed in the labs. Thus, the research has been oriented to analyses indi-vidually and combined degradation parameters acting on the natural or artificial surface degradation, such as aging effects of light, temperature and relative humidity. In the chemical composition of the coloured paints, the synthetic resins are mainly styrene-acrylic and polyvinyl acetate for the undercoats, as well as acrilicato-butyl methacrylate (BA-MMA), with specific degradation processes such as bond cleavage or formation of metal soaps. Moreover, this study has also addressed the degradative effects of light on acrylic painting surfaces. This research was performed using aggressive wave lengths and tests with artificial xenon light or even natural sunlight. The portion of ultraviolet UVB and UVA lamps has been also used in the lab. The results obtained indicate that the plywood substrate does not significantly influence the degradation effects, quite the opposite that occurs with the kind of primer. The research has also evaluated the thermo-hygrometric effects, characterizing fatigue and dimensional stability of the samples, as well as the deformations depending on the primer type used. The results of this analysis suggest that, on a support of plywood, gesso primers are more stable and rigid than latex primers, mainly depending on humidity and temperature. These two parameters affect significantly both the hygroscopic and the dimensional fatigue of the samples. / [ES] Resumen Desde mediados del siglo XX, la producción artística está marcada por una gran diversidad creativa y por las novedosas propuestas que llegan desde el ámbito de la industria y de la tecnología. Como resultado de este proceso creativo, el artista hace suyos muchos materiales completamente nuevos pero ajenos a las técnicas tradicionales. Son frecuentes las obras de arte que incluyen productos derivados de la madera como sustentantes de las capas pictóricas acrílicas y vinílicas, pero escasos los estudios para caracterizar su interrelación, estabilidad dimensional y durabilidad. Desde este marco de referencia, la presente tesis se orienta al estudio del tablero contrachapado como sustentante de las capas pictóricas acrílicas y de acetato de polivinilo (PVAc) frente a ensayos de envejecimiento acelerado natural y artificial. Se plantea como objetivo principal estudiar la influencia del tablero contrachapado sobre las capas pictóricas acrílicas y vinílicas, analizando los cambios de los procesos de degradación, cambios de color y cambios dimensionales que conforman la realidad de las obras contemporáneas. Para la caracterización de las probetas de ensayo se ha utilizado la Espectroscopía de Infrarrojo por Transformada de Fourier (FTIR). Se han realizado ensayos de flexión para el estudio de las propiedades mecánicas de las probetas y ensayos de tracción para las muestras de las capas pictóricas. Asimismo, se han estudiado los procesos de degradación causados por la exposición a la luz sobre una amplia serie de probetas confeccionadas con un soporte de tablero contrachapado para la capa de fondo acrílica y vinílica, así como capas de color acrílicas expuestas a condiciones de envejecimiento acelerado natural y artificial. Así, las probetas seleccionadas para el envejecimiento artificial, permiten investigar de forma individualizada y combinada los parámetros de degradación que actúan en el envejecimiento natural, tales como la acción de la luz, la temperatura y la humedad relativa, concluyendo que la pérdida de cromacidad y tono de las resinas acrílicas se debe principalmente a la sensibilidad a la luz de los pigmentos y a las condiciones de exposición. En la composición química de las capas de fondo, se identifican resinas sintéticas de tipo estireno-acrílicas y acetato de polivinilo, y en las pinturas de color acrilato de butilo-metacrilato de metilo (BA-MMA), con procesos de degradación específicos como ruptura de enlaces o la formación de jabones metálicos. Asimismo, en este estudio se ha abordado los efectos degradativos de la luz sobre las superficies pictóricas acrílicas bien mediante longitudes de onda agresivas como pruebas con luz de arco de xenón o la luz solar, o bien mediante la porción de luz ultravioleta de las lámparas UVB y UVA, concluyendo que el soporte de tablero contrachapado no influye en los efectos degradativos, todo lo contrario que el tipo de imprimación. También se han evaluado los efectos termohigrométricos, caracterizando la fatiga y la estabilidad dimensional de las probetas, así como las deformaciones en función del tipo de capa de fondo empleada. Los resultados de este análisis apuntan a que, sobre un soporte de tablero contrachapado, las imprimaciones de gesso son más estables y rígidas que las vinílicas en función de la humedad y temperatura ambiente, dos parámetros que inciden en la fatiga higroscópica y dimensional de las probetas. / [CA] Resum Des de mitjans del segle XX, la producció artística està marcada per una gran diversitat cre-ativa i per les innovadores propostes que arriben des de l'àmbit de la indústria i de la tecnologia. Com a resultat d'aqueix procés creatiu, l'artista fa seus molts materials completament nous, però aliens a les tècniques tradicionals. Son freqüents les obres d'art que inclouen productes derivats de la fusta com a sustentants de les capes pictòriques acríliques i viníliques, però son pocs els estudis per a caracteritzar la seua interrelació, estabilitat dimensional i durabilitat. Des d'aquest marc de referència, la present tesi s'orienta a l'estudi del tauler contraxapat com a sustentant de les capes pictòriques acríliques i d'acetat de polivinil (PVAc), front a assajos d'envelliment accelerat natural i artificial. Es planteja com a objectiu principal estudiar la influència del tauler contraxapat sobre les capes pictòriques acríliques i viníliques, analitzant els canvis dels processos de degradació, canvis de color, i canvis dimensionals que conformen la realitat de les obres contemporànies. Per a la caracterització de les provetes d'assaig s`ha emprat l'Espectroscopia d'Infraroig per Transformada de Fourier. S'han realitzat assajos de flexió per a l'estudi de les propietats mecàniques de les provetes, i assajos de tracció per a les mostres de capes pictòriques. Així mateix, s'han estudiat els processos de degradació causats per l'exposició a la llum sobre una ampla sèrie de provetes, fetes amb un suport de tauler contraxapat per a la capa de fons acrílic i vinílic, així com capes de color acríliques exposades a condicions d'envelliment accelerat natural i artificial. Així, les provetes seleccionades per a l'envelliment artificial permeten investigar de manera individualitzada i combinada els paràmetres de degradació que actuen en l'envelliment natural, com l'acció de la llum, la temperatura i la humitat relativa, concloent que la pèrdua de cromacitat i to de les resines acríliques es deu principalment a la sensibilitat a la llum dels pigments i a les condicions d'exposició. En la composició química de les capes de fons, s'identifiquen resines sintètiques de tipus es-tirè-acríliques i acetat de polivinil, i en les pintures de color acrilat de butil-metacrilat de metil (BA-MMA), amb processos de degradació específics com ruptura d'enllaços o la formació de sabons metàl¿lics. Així mateix, en aquest estudi s'han abordat els efectes de degradació de la llum sobre les superfícies pictòriques acríliques, be mitjan longituds d'onda agressives com proves amb llum d'arc de xenó o la llum solar, o be mitjan la porció de la llum ultraviolada de les làmpades UVB i UVA, concloent que el suport de tauló contraxapat no influeix en els efectes de degradació, al contrari del que passa amb el tipus d'imprimació. També s'han avaluat els efectes termo higromètrics, caracterit-zant la fatiga i l'estabilitat dimensional de les provetes, així com les deformacions en funció del tipus de xapa de fons emprada. Els resultats d'aquest anàlisis apunten a que, sobre un suport de tauló contraxapat, les imprimacions de gesso son més estables i rígides que les viníliques en funció de la humitat i temperatura ambient, dos paràmetres que incideixen en la fatiga higroscòpica i dimensional de les provetes. / Talamantes Piquer, MDC. (2015). ESTUDIO TÉCNICO, MORFOLÓGICO Y COMPOSITIVO DE LAS CAPAS PICTÓRICAS CONTEMPORÁNEAS SOBRE TABLERO CONTRACHAPADO [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59455

No description available.

El presente documento tiene por finalidad ilustrar sobre las motivaciones, reflexiones y decisiones que finalmente acompañan el proceso de diseño de un nuevo museo de arte contemporáneo. Profesional, en cuanto a la búsqueda de una coherencia de diseño, normativa y constructiva; Académico, en cuanto a las decisiones urbanas, arquitectónicas y materiales sean si no una respuesta, también una pregunta a las discusiones actuales de la disciplina, articuladas desde la materia prima de nuestro que hacer que es el proyecto.

No description available.

Submitted by Franciele Moreira (francielemoreyra@gmail.com) on 2018-05-03T14:04:20Z No. of bitstreams: 2 Tese - Paul Cezanne Souza Cardoso de Morais - 2018.pdf: 17411840 bytes, checksum: f40af40ac0cf5cbb2e85c44f60d3db38 (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) / Approved for entry into archive by Luciana Ferreira (lucgeral@gmail.com) on 2018-05-03T14:58:36Z (GMT) No. of bitstreams: 2 Tese - Paul Cezanne Souza Cardoso de Morais - 2018.pdf: 17411840 bytes, checksum: f40af40ac0cf5cbb2e85c44f60d3db38 (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) / Made available in DSpace on 2018-05-03T14:58:36Z (GMT). No. of bitstreams: 2 Tese - Paul Cezanne Souza Cardoso de Morais - 2018.pdf: 17411840 bytes, checksum: f40af40ac0cf5cbb2e85c44f60d3db38 (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Previous issue date: 2018-04-23 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior - CAPES / The field of this research is the experimental exhibition "Eu Como Você", signed by Grupo EmpreZa, an artistic collective that I’m member. This exhibition took place at Museu de Arte do Rio (MAR), from May to July 2014. The artistic work project has been extended to participate in the Calibán Psychoanalysis Symposium, in November 2014 and October 2015. The emphasis of Grupo EmpreZa's work is on performance art, the body and its limits. The main questions of this research are: How aesthetic experiences like this behave in the museum exhibition space? What are the possible connections between individuals and aesthetic experiences? To answer these questions, I chose to analyze the relationships between people, the public, images, visual and aesthetic experiences, as well as the way Grupo EmpreZa and the institutions have worked along that time. For analysis, the documents collected include videos, photographs, official and administrative documents, and interviews. This study is based on some phenomenological concepts. It emphasizes the experimental character of the exhibition and the problems with the exhibition space, as well as the relations between people and aesthetic experience, images and visualities in exhibition. The term "Pandora's Box" is a reference to the prevalence of a permanent sensation of risk in the exhibition space, considering the nature of the visual experiences, the experimental character of the exhibition, against the hegemonic normative sets of the art system, and the relations of power in contemporary society. / Esta tese tem, como campo de investigação, a mostra de caráter experimental Eu Como Você, do Coletivo artístico Grupo EmpreZa, do qual faço parte, ocorrida no Museu de Arte do Rio (MAR), de maio a julho de 2014. A mostra estendeu-se para duas participações no Simpósio Calibán de Psicanálise em novembro de 2014 e outubro de 2015. O trabalho do Grupo EmpreZa tem como ancoradouro a performance, o corpo e seus limites. Este trabalho procurou investigar como experiências estéticas desta natureza se comportam no espaço expositivo museal. Quais as possíveis conexões entre os indivíduos e as experiências estéticas? Para responder a estas perguntas, busquei ancorar-me nas relações entre as pessoas, o público, as imagens, visualidades e experiências estéticas, além dos modos de operações do Grupo EmpreZa e das instituições. Os materiais coletados durante a mostra, para análise, incluem vídeos, fotografias, documentos e entrevistas. Referenciais da fenomenologia orientam as discussões. O estudo enfatiza o caráter experimental da exposição e as problemáticas provocadas sobre o espaço expositivo, e ainda os modos de relações entre o público e a experiência estética, imagens e visualidades da exposição. O termo “Caixa de Pandora” é uma referência à prevalência de uma sensação contínua de risco no espaço expositivo no tocante à natureza das experiências visuais propiciadas, pelo caráter experimental da mostra, na contramão dos conjuntos normativos hegemônicos do sistema da arte, bem como dos regimes escópicos vigentes na sociedade contemporânea.