Tesis por compendio / [ES] La financiación es uno de los aspectos más importantes, y muchas veces problemáticos, a la hora de crear una empresa. Hay distintas formas de financiarse, con fondos propios o ajenos. El crowdfunding es una forma, relativamente reciente de financiación, con fondos ajenos al capital del promotor del negocio y basada en el uso de plataformas tecnológicas. Existen distintas formas de crowdfunding. Algunas se pueden basar en donaciones, como por ejemplo para financiar proyectos comunitarios, músicos y artísticos. Otras pueden basarse en la recaudación y contribuciones de individuos que buscan recompensas no monetarias. Otras pueden formar parte del sistema de financiación alternativa para los empresarios y emprendedores. Dentro de estas podemos diferenciar, por un lado las aportaciones de los inversores a cambio de acciones de las empresas financiadas, más conocido como crowdfunding basado en acciones (crowdequity), Y por otro lado, las que se basan en la solicitud de crédito, donde los inversores esperan recibir el principal aportado más intereses siguiendo un modelo de préstamo tradicional (crowdlending). El objetivo de esta tesis es focalizarlo en este último: el crowdlending. Para ello hemos realizado cuatro trabajos de investigación que se han publicado en cuatro diferentes journals indexados en Web of Science de Clarivate (con JCR). En primer lugar, se estudia el estado del arte del crowdlending dentro del crowdfunding. En segundo lugar, se analizan dos casos importantes de crowdlending en dos sectores distintos (relojes como complemento de moda y el sector del vino). En tercer lugar, se analizan 17 plataformas activas de crowdlending para ver la actividad de las mismas en relación a los inversores. En cuarto y último lugar, se estudian los factores en la gestión de la información que se asocian a una plataforma de proyectos de crowdlending. El crowdlending es una herramienta de financiación que surge de la economía colaborativa. Se emplea una plataforma online para poner en común inversores que ofrecen recursos económicos, con empresas/individuos emprendedores que necesitan y demandan recursos monetarios. Para ello, lo primero que hemos realizado ha sido una revisión de la literatura previa en el topic (plasmado en el primer artículo). Luego hemos realizado un estudio cualitativo, centrado en dos casos de crowdlending a nivel nacional (plasmado en el segundo artículo). Con posterioridad realizamos un estudio cuantitativo de plataformas con el propósito de crear un indicador sintético definido por una serie de variables influyentes: importe total de los préstamos intermediados en la plataforma, variación anual de este importe, número de inversores y su variación anual, rentabilidad media, préstamos por inversor y su variación anual, y por último la oferta y la demanda de este modelo de financiación (plasmado en el tercer artículo). Finalmente acabamos la investigación de la tesis con un análisis cualitativo comparativo (QCA) utilizando tanto componentes numéricos como cualitativos (plasmado en el cuarto artículo). / [CA] La finançació és un dels aspectes més importants, i moltes voltes problemàtics, a l'hora de crear una empresa. Hi ha distintes formes de finançar-se, en fondos propis o aliens. El crowdfunding és una forma, relativament recent de finançació, en fondos aliens al capital del promotor del negoci i basada en l'us de plataformes tecnològiques. Existixen distintes formes de crowdfunding. Algunes es poden basar en donacions, com per eixemple per a finançar proyectes comunitaris, músics i artístics. Unes atres poden basar-se en la recaptació i contribucions d'individus que busquen recompenses no monetàries. Unes atres poden formar part del sistema de finançació alternativa per als empresaris i mamprenedors. Dins d'estes podem diferenciar, per un costat les aportacions dels inversors a canvi d'accions de les empreses finançades, més conegut com crowdfunding basat en accions (crowdequity), I per un atre costat, les que es basen en la solicitut de crèdit, a on els inversors esperen rebre el principal aportat més interessos seguint un model de préstam tradicional (crowdlending). L'objectiu d'esta tesis és focalizarlo en este últim: el crowdlending. Per a això hem realisat quatre treballs d'investigació que s'han publicat en quatre diferents journals indexats en Web of Science de Clarivate (en JCR). En primer lloc, s'estudiarà l'estat de l'art del crowdlending dins del crowdfunding. En segon lloc, s'analisaran dos casos importants de crowdlending en dos sectors distints (rellonges com a complement de moda i el sector del vi). En tercer lloc, s'analisaran 17 plataformes actives de crowdlending per a vore l'activitat de les mateixes en relació als inversors. En quarto i últim lloc, s'estudien els factors en la gestió de l'informació que s'associen a una plataforma de proyectes de crowdlending. El crowdlending és una ferramenta de finançació que sorgix de l'economia colaborativa. S'ampra una plataforma online per a posar en comú inversors que oferixen recursos econòmics, en empreses/individus mamprenedors que necessiten i demanden recursos monetaris. Per a això, lo primer que hem realisat ha segut una revisió de la lliteratura prèvia en el topic (plasmat en el primer artícul). Després hem realisat un estudi qualitatiu, centrat en dos casos de crowdlending a nivell nacional (plasmat en el segon artícul). En posterioritat realisem un estudi quantitatiu de plataformes en el propòsit de crear un indicador sintètic definit per una série de variables influents: import total dels préstams intermediats en la plataforma, variació anual d'este import, número d'inversors i la seua variació anual, rendabilitat mitjana, préstams per inversor i la seua variació anual, i per últim l'oferta i la demanda d'este model de finançació (plasmat en el tercer artícul). Finalment acabem l'investigació de la tesis en un anàlisis qualitatiu comparatiu (QCA) utilisant tant components numèrics com a qualitatius (plasmat en el quart artícul). / [EN] Financing is one of the most important, and often problematic, aspects of starting a business. There are different ways of financing, with own or third party funds. Crowdfunding is a relatively recent form of financing, with funds outside the capital of the business promoter and based on the use of technological platforms. There are different forms of crowdfunding. Some may be based on donations, for example to finance community, music and art projects. Others may be based on fundraising and contributions from individuals seeking non-monetary rewards. Others may be part of the alternative financing system for entrepreneurs and business people. Within these we can differentiate, on the one hand the contributions of investors in exchange for shares of the funded companies, better known as crowdfunding based on shares (crowdequity), and on the other hand, those based on the application for credit, where investors expect to receive the principal contributed plus interest following a traditional lending model (crowdlending). The objective of this thesis is to focus on the latter: crowdlending. To this end, we have carried out four research papers that have been published in four different journals indexed in Clarivate's Web of Science (with JCR). First, the state of the art of crowdlending within crowdfunding will be studied. Secondly, two important cases of crowdlending in two different sectors will be analyzed (watches as a fashion accessory and the wine sector). Thirdly, 17 active crowdlending platforms will be analyzed to see their activity in relation to investors. Fourthly and finally, the factors in information management associated with a crowdlending project platform are studied. Crowdlending is a financing tool that arises from the collaborative economy. An online platform is used to match investors who offer economic resources with entrepreneurial companies/individuals who need and demand monetary resources. To do this, the first thing we have done has been a review of previous literature on the topic (reflected in the first article). Then we conducted a qualitative study, focused on two cases of crowdlending at national level (shown in the second article). Subsequently, we conducted a quantitative study of platforms in order to create a synthetic indicator defined by a series of influential variables: total amount of loans intermediated on the platform, annual variation of this amount, number of investors and their annual variation, average profitability, loans per investor and their annual variation, and finally the supply and demand of this financing model (reflected in the third article). Finally, we finish the thesis research with a qualitative comparative analysis (QCA) using both numerical and qualitative components (presented in the fourth article). ¿ / Ribeiro Navarrete, S. (2022). El crowd o multitud como método de financiación de proyectos empresariales. Referencia al crowdlending o préstamo de multitud [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186242 / TESIS / Compendio

This thesis challenges core assumptions associated with the peer production of culture using the web-based collaborative film production platform Wreckamovie to understand how peer production works in practice. Active cultural participation is a growing political priority for many governments and cultural bodies, but these priorities are often implemented without a basis in empirical evidence, making it necessary for rigorous scholarship to tackle emerging networked cultural production. Existing work portrays peer production efforts as unrealistically distinct from proprietary, market-based production, incorrectly suggesting that peer production allows distributed, non-monetarily motivated, collaboration between self-selected individuals in hierarchy-free communities. In overcoming these assumptions, this thesis contributes to the development of a consolidated theoretical framework encompassing the complicated and multifaceted nature of networked cultural production. This theoretical framing extends Bourdieu’s theory of cultural production and reconciles it with Becker’s Art Worlds framework, and further embeds and draws on Benkler’s notion of commons-based peer production. Concretely, this research tackles the emergence of new collaborative production models enabled by networked technologies, and theorizes the tensions and challenges characterizing such production forms. Secondly, this thesis redefines cultural participation and considers the divisions of labour in online filmmaking materializing from the interactions between professional and non-professional filmmakers. Finally, this study considers the social economies surrounding networked cultural production, including crowdfunding, and characterizes associated conversions of capital, such as the conversion of symbolic capital into financial capital. Methodologically, this thesis employs an embedded case study strategy. It examines four feature film productions facilitated by the online platform Wreckamovie, as well as the online community within which these productions are embedded. The four production cases have completed all production stages, and have resulted in completed cultural goods during the course of data collection. This study’s findings were derived from two and half years of participant observations, interviews with 29 Wreckamovie community and production members, and the examination of archived production-related discourses (2006-2013). Ultimately, this study makes concrete proposals towards a theory of networked cultural production with clear policy implications.

Dans le cadre d’une comparaison avec les règles en vigueur en France, cette thèse propose d’étudier le droit applicable au financement par les marchés boursiers au sein de l’espace OHADA à l’aune des systèmes juridiques qui ont influencé sa formation et ses « Actes uniformes ». L’étude suggère que les paramètres juridiques qui affectent l’OHADA depuis sa création sont bien plus variés que la simple mention du droit français. Ils sont africains, européens et internationaux. De même, l’on met en exergue les réponses méritoires de l’OHADA à des problématiques de régulation dont pourrait s’inspirer le droit français. L’on peut affirmer qu’il n’y a pas ici de droit exotique ou davantage un système purement esthétique de droit, mais bien au contraire, simplement du droit. Introuvable pierre philosophale, si l’OHADA n’est pas omnipotente comme l’indiquent les aspérités que l’on esquisse, elle possède les qualités de la boussole qui montre la voie à suivre pour accompagner le développement des marchés financiers et de leurs avatars. Sans nécessairement créer un nouvel acte uniforme relatif aux marchés financiers, elle pourrait, par des voies alternatives, accroître la sécurité juridique et judiciaire qui sont, on le rappellera, dans ses gènes. / In a comparison with the rules in force in France and Africa, we have studied the law applicable for funding by stock exchanges within the OHADA space in light of the legal systems that have influenced its formation and its "Uniform Acts". The study reveals that the legal parameters affecting OHADA since its creation are much more varied than the mere mention of French law. These parameters are African, European and international. Similarly, the meritorious responses of OHADA to regulatory issues that could inspire French law are highlighted. It can be said that there is no exotic law in this case or either a purely aesthetic system of law, but rather, on the contrary, simply the law. Untouchable like a philosopher's stone, if OHADA is not all powerful as the asperities outlined show, it possesses the qualities of the compass that indicates the way forward. Without necessarily creating a new "uniform act" relating to financial markets, it could, by alternative means, increase the legal and judicial security which are, let us not forget, in its genes.

Despite its benefits, online peer-to-peer lending bears the risks associated with traditional forms of institutionalised lending. However, because individuals have taken over the role of the institutional lender, and the institutional participant in this form of lending takes a step back by acting only as an intermediary between the borrowers and lenders, ordinary individuals are left to bear the type of risks that institutions have traditionally borne, but without the same means of doing so. There has been little academic analysis of the role and form that regulation should take in the regulation of peer-to-peer lending and most discussions centre on the American regulatory experience. This thesis sets out to examine the theoretical classification of online peer-to-peer lending and the theoretical and practical justifications for regulating it. The aim is to ascertain the most appropriate way to regulate peer-to-peer lending, taking into account the underlying conceptual model which underpins it. The study adopts a theoretical analysis of P2PL participants and regulation based on the concepts of consumer protection and paternalism. It includes a doctrinal analysis of the UK peer-to-peer lending legislation and regulation to identify, describe and explain the rules pertaining to the industry. It also uses a comparative approach to compare P2PL with existing forms of financial lending and similar (dis)intermediated forms of transacting between individuals to show that online peer-to-peer lending is a unique form of intermediated transaction. The thesis argues that it is important that regulation displays an understanding of the underlying conceptual framework of the business model it aims to regulate. In doing so, it also argues that the peer-to-peer lending users are more than just ‘consumers’. They demonstrate a shift in the conception of individuals from consumers to prosumers because they participate in the production side of the services they receive. It goes further than existing discussions of prosumption by positing the concept of the ‘lendsumer’ to give a more accurate account of the role and experiences of peer-to-peer lenders and the effect this has on their transactional relationships and the risks they face because of this role. Based on this analysis, the thesis shows that the UK regulatory regime has limited suitability because it lacks awareness of the underlying prosumption model of peer-to-peer lending, focusing only on the business-to-consumer aspects. Consequently, it does not resolve all the issues resulting from the tripartite, participatory nature of the peer-to-peer lending transaction. In light of these findings, the thesis proposes the regulatory use of two main concepts and highlights their implications for peer-to-peer lending regulation. The first is the ‘lendsumer’ as a new paradigm of the consumer which has implications for the regulatory protections afforded to the P2P lenders. The second is the use of gatekeeper liability, adapted to online peer-to-peer lending, as a way to affect these protections in light of the particular vulnerabilities and risks experienced by the peer-to-peer lender.

The aim of the urban – architectural study is to connect the historic city centre with the so far problematic and neglected areas along to the viaduct via rehabilitation and conversion of industrial buildings and filling up the city structure with new volumes in order to integrate the area within the organism of the city. Creative efforts are supported by analysis of post-industrial cityscape generally and its problems. The focus will be on sustainable principles, connectivity, eco-friendly transport and creating quality public spaces.

First of all, the work should point out the possibilities of activating the non-functioning post-industrial area. The aim is to remove the “wedge” into the center and to bring missing urban activities to the site. For this purpose, I suggest the completion of a city blocks with a housing function, a square with a food market, a city park, and a connection to the surrounding of industrial buildings. The aim is to integrate the site into the city through the completion and rehabilitation of industrial houses. The great creative challenge is to preserve the genius loci of this post-industrial landscape.

[ES] Los centros biomédicos de la Comunitat Valenciana investigan mucho sobre salud, pero se sabe menos sobre quiénes desarrollan y financian esa investigación biomédica, objeto de estudio de la presente tesis. Nuestro trabajo analiza indicadores bibliométricos, que ofrecen resultados estadísticamente significativos cuando la muestra es grande, verificables y reproducibles. Ahora bien, son meramente cuantitativos, parciales, convergentes y relativos. Quienes trabajan en centros de investigación de Alicante, Castellón o Valencia publican cada año cerca de 2.000 artículos y revisiones incardinados en las 68 disciplinas más estrechamente vinculadas a la salud, de acuerdo con el análisis de los registros publicados entre 2008 y 2015. Los investigadores de la Comunitat Valenciana escriben más artículos que revisiones (91% frente a 9%) y, en 6 de cada 10 casos, se indica la fuente de financiación. La producción científica crece año tras año no solo por el aumento del número de revistas que salen al mercado o porque cada vez se indizan más. Ese incremento se apoya sobre todo en los artículos, no tanto en las revisiones. La investigación biomédica se escribe en inglés (88% de las publicaciones analizadas). El predominio de la lengua de Shakespeare va a más año tras año. El segundo idioma, sobre todo en los documentos sin financiación, es el español. Los artículos y revisiones con autoría valenciana se publicaron entre 2008 y 2015 en 2.359 revistas de 50 países diferentes (sólo 37 de ellas se editan en España). La revista española con más artículos publicados durante el periodo de estudio es Nutrición Hospitalaria. La revista extranjera, Food Chemistry. Estados Unidos e Inglaterra son los países que editan más revistas con producción de autoría valenciana aunque, cuando no hay financiación, es España. Los 17.437 trabajos descargados de la WoS y publicados entre 2008 y 2015 los firman autores/as adscritos a 343 centros de investigación (33% es del sector privado y el 25% se relaciona con la sanidad pública). Ahora bien, el mundo académico, no el hospitalario, es la cuna del saber biomédico, con la Universitat de València como centro que más producción científica acumula en el periodo. La autoría corresponde a un único centro de investigación en tres de cada cuatro trabajos y lo más habitual es que haya varios firmantes, no uno solo. La investigación biomédica valenciana la paga la administración pública, asociaciones, la Universidad, la banca, los laboratorios o las sociedades científicas¿ unas 3.400 agencias financiadoras entre 2008-2015. La que más producción biomédica sufraga es el Instituto de Salud Carlos III. La financiación alternativa no se refleja todavía en la WoS. Respecto a la influencia de sus obras, la Universitat de València es la que más citas acumula, pero los más eficientes son el Instituto de Neurociencias de Alicante y el Centro de Investigación Príncipe Felipe (CIPF). Casi todos los documentos estudiados (89%) han recibido al menos una cita. Para documentos con financiación, la revista que más citas acumula, en términos absolutos, es Blood y, en términos relativos, Autophagy. Cuando no hay fondos, las revistas que destacan son Journal of Hypertension en términos absolutos y Annual Review of Cell and Development Biology, respectivamente.Las revistas editadas en Estados Unidos e Inglaterra son las que tienen más visibilidad e impacto. Además, la mitad de los trabajos estudiados se sitúan en los tres primeros cuartiles. Finalmente, las áreas temáticas con más artículos publicados son Bioquímica y Biología Molecular y Oncología, campos donde trabajan grupos potentes de profesionales. Sobre indicadores los mixtos, destaca el peso de las instituciones investigadoras privadas en la provincia de Valencia cuando, en término autonómicos, la sanidad pública y el mundo académico concentran el 82% de producción y el 34% de citas. Además, Castellón supera a Alicante en número absoluto de citas. / [CA] Els centres biomèdics de la Comunitat Valenciana investiguen molt sobre salut, però se sap menys sobre qui desenvolupa i financia els treballs de recerca biomèdica, objecte d'estudi de la present tesi. El nostre treball analitza indicadors bibliomètrics, que ofereixen resultats estadísticament significatius quan la mostra és gran, verificables i reproduïbles. Ara bé, són merament quantitatius, no qualitatius, parcials, convergents i relatius. Els profesionals que treballen en centres d'investigació d'Alacant, Castelló o València publiquen cada any prop de 2.000 articles i revisions incardinats en les 68 disciplines més estretament vinculades a la salut, d'acord amb l'anàlisi dels registres publicats entre 2008 i 2015. Els investigadors de la Comunitat Valenciana escriuen més articles que revisions (91% enfront de 9%) i, en 6 de cada 10 casos, s'indica la font de finançament. La producció científica creix any rere any no sols per l'augment del nombre de revistes que ixen al mercat o perquè cada vegada s'indexen més. Aqueix increment es recolza sobretot en els articles, no tant en les revisions. La investigació biomèdica s'escriu en anglés (és la llengua del 88% de les publicacions analitzades). El predomini de la llengua de Shakespeare va a més any rere any. El segon idioma, especialment en els documents sense finançament, és l'espanyol. Els articles i revisions amb autoria valenciana es van publicar entre 2008 i 2015 en 2.359 revistes de 50 països diferents (només 37 d'elles s'editen a Espanya). La revista espanyola amb més articles publicats durant el període d'estudi és Nutrició Hospitalària. La revista estrangera, Food Chemistry. Els Estats Units i Anglaterra són els països que editen més revistes amb producció d'autoria valenciana encara que, quan no hi ha finançament, és Espanya. Els 17.437 treballs descarregats de la WoS i publicats entre 2008 i 2015 els signen autors/as adscrits a 343 centres d'investigació (33% és del sector privat i el 25% es relaciona amb la sanitat pública). Ara bé, el món acadèmic, no l'hospitalari, és el bressol del saber biomèdic, amb la Universitat de València com a centre que més producció científica acumula en el període. L'autoria correspon a un únic centre d'investigació en tres de cada quatre treballs i el més habitual és que hi haja diversos signants, no un només. La investigació biomèdica valenciana la paga l'administració pública, associacions, la Universitat, la banca, els laboratoris o les societats científiques¿ unes 3.400 agències finançadores entre 2008-2015. La que més producció biomèdica sufraga és l'Institut de Salut Carles III. El finançament alternatiu no es reflecteix encara en la WoS. Respecte a la influència de les seues obres, la Universitat de València és la que més cites acumula, però els més eficients són l'Institut de Neurociències d'Alacant i el Centre d'Investigació Príncep Felip (CIPF). Quasi tots els documents estudiats (89%) han rebut almenys una cita. Per a documents amb finançament, la revista que més cites acumula, en termes absoluts, és Blood i, en termes relatius, Autophagy. Quan no hi ha fons, les revistes que destaquen són Journal of Hypertension en termes absoluts i Annual Review of Cell and Development Biology, respectivament. Les revistes editades als Estats Units i Anglaterra són les que tenen més visibilitat i impacte. A més, la meitat dels treballs estudiats se situen en els tres primers quartils. Finalment, les àrees temàtiques amb més articles publicats són Bioquímica i Biologia Molecular i Oncologia, camps on treballen grups potents de professionals. Respecte als indicadors mixtos, destaca el pes de les institucions investigadores privades a la província de València quan, en terme autonòmics, la sanitat pública i el món acadèmic concentren el 82% de la producció i el 34% de les cites. A més, Castelló supera a Alacant en nombre absolut de cites. / [EN] Biomedical centres in the Valencian Community do a lot of health research, but less is known about who develops and finances this biomedical research, which is the subject of this thesis. Our work analyses bibliometric indicators, which offer statistically significant results when the sample is large, verifiable and reproducible. However, they are merely quantitative, not qualitative, partial, convergent and relative. Those working in research centres in Alicante, Castellón and Valencia publish around 2,000 articles and reviews each year in the 68 disciplines most closely linked to health, according to an analysis of the records published between 2008 and 2015. Researchers in the Valencia Region write more articles than reviews (91% compared to 9%) and, in 6 out of 10 cases, the source of funding is indicated. Scientific production is growing year after year not only because of the increase in the number of journals that come onto the market or because they are increasingly indexed. This increase is mainly based on articles, not so much on reviews. Biomedical research is written in English (the language of 88% of the publications analysed). The predominance of Shakespeare's language is increasing year by year. The second language, especially in unfunded papers, is Spanish. Articles and reviews with Valencian authorship were published between 2008 and 2015 in 2,359 journals from 50 different countries (only 37 of them are published in Spain). The Spanish journal with the most articles published during the study period is Nutrición Hospitalaria. The foreign journal, Food Chemistry. The United States and England are the countries that publish the most journals with Valencian authorship, although when there is no funding, it is Spain. The 17,437 papers downloaded from WoS and published between 2008 and 2015 are signed by authors attached to 343 research centres (33% are from the private sector and 25% are related to public health). However, the academic world, not the hospital world, is the cradle of biomedical knowledge, with the University of Valencia as the centre that accumulated the most scientific production in the period. Authorship corresponds to a single research centre in three out of every four papers, and it is most common for there to be several authors, not just one. Valencian biomedical research is paid for by the public administration, associations, universities, banks, laboratories and scientific societies... some 3,400 funding agencies between 2008-2015. The agency that funds most biomedical production is the Instituto de Salud Carlos III. Alternative funding is not yet reflected in the WoS. Regarding the influence of its works, the University of Valencia is the one that accumulates the most citations, but the most efficient are the Instituto de Neurociencias de Alicante and the Centro de Investigación Príncipe Felipe (CIPF). Almost all the documents studied (89%) have received at least one citation. For funded papers, the journal with the most citations in absolute terms is Blood and, in relative terms, Autophagy. When there is no funding, the journals that stand out are the Journal of Hypertension in absolute terms and the Annual Review of Cell and Development Biology, respectively. Journals published in the United States and England have the highest visibility and impact. In addition, half of the papers studied are in the first three quartiles. Finally, the subject areas with the most articles published are Biochemistry and Molecular Biology and Oncology, fields in which powerful groups of professionals work. Concerning the mixed indicators, the weight of private research institutions in the province of Valencia stands out, when, in regional terms, public health and the academic world account for 82% of the production and 34% of the citations. Moreover, Castellón exceeds Alicante in the absolute number of citations. / Garzón Rams, V. (2022). Tendencias de producción y financiación de la investigación biomédica en la Comunitat Valenciana. Análisis bibliométrico 2008-2015 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/183880 / TESIS