Många hem köper produkter som är internetuppkopplade, sakernas internet (IoT), det gäller allt från lampor till kattluckor. Detta öppnar upp för möjligheten att styra sitt hem på nya sätt men det medför nya hot mot hem och samhället. Detta är ett kritiskt problem för många företag, särskilt på IoT-marknaden där det finns incitament som driver låga kostnader och snabb marknadsintroduktion. Litteratstudien visade en brist på tydliga värderingar av investeringar och att även om produktivitet påverkas negativt och förlänger tiden från idé till marknad undviks framtida svårigheter vid lyckade cybersäkerhethetsåtgärder. Trots de betydande hoten kan många företag välja att acceptera risken för cyberattacker på grund av att kostnader vid säkerhetsbrister inte alltid hamnar hos dem.Sårbarhetstestningsmetoden PatrIoT följdes för att grundligt testa IoT-produkten Microchip Cat Flap Connect. Attacker som utfördes var bland annat ping-flooding och MiTM. Produkten visade sig vara säker och vanliga svagheter som öppna nät- verkstjänster och avsaknad av kryptering var frånvarande. Produkten visade sig vara sårbar mot överflödesattacker (DoS) i form av ping-flooding. Med det går det att säga att produkten följer ett flertal principer för utveckling mot säker IoT men servern som används för webbapplikationen bör implementera krav på att endast lita på certifikat av betrodda certifikatutfärdare. / Many households purchase internet-connected products, Internet of Things (IoT), which includes everything from lamps to cat flaps. This opens new ways and possibilities of controlling one's home, but it brings new threats to home and society. This is a critical issue for many companies, especially in the IoT market where there are incentives that drive low costs and quick time to market. The literature study showed a lack of clear valuations of investments and that even if productivity is negatively affected and the time from idea to market is extended, future difficulties are avoided with successful cyber security measures. Despite the significant threats, many companies may choose to accept the risk of cyber-attacks because the costs of security breaches do not always end up with them.The PatrIoT vulnerability testing methodology was followed to thoroughly test the IoT product Microchip Cat Flap Connect. The product proved to be secure and common weaknesses, such as open network services and lack of proper implementation of encryption, could not be identified. The product was found to be vulnerable to denial-of-service (DoS) attacks in the form of ping-flooding. With that, it can be said that the product follows several principles for development towards secure IoT, but the server used for the web application should implement requirements to only trust certificates from trusted certificate authorities.

Denna studie undersöker hur små och medelstora företag i Sverige implementerar EU:s NIS-direktiv genom sina cybersäkerhetsstrategier och -policyer. Syftet är att identifiera de huvudsakliga utmaningarna och framgångsfaktorerna i denna process. Genom intervjuer med ledande personer inom dessa företag framkommer det att ledningens fulla engagemang är avgörande för att integrera NIS-direktivens krav i den dagliga verksamheten. Studien identifierar tvångsmässig och mimetisk isomorfism som viktiga faktorer för anpassning, där företagen påverkas både av regulatoriska krav och av att efterlikna framgångsrika strategier från andra företag. Resultaten visar att proaktiv riskhantering, inklusive regelbundna utbildningar och användning av standarder som ISO 27001 och NIST, stärker företagens motståndskraft mot cyberhot. Användning av externa konsulter är en effektiv strategi, trots de höga kostnaderna. Studien betonar behovet av skräddarsydda cybersäkerhetsstrategier som tar hänsyn till varje företags unika förutsättningar och behov / This study investigates how small and medium-sized enterprises in Sweden implement the EU's NIS Directive through their cybersecurity strategies and policies. The aim is to identify the main challenges and success factors in this process. Interviews with key individuals within these companies reveal that strong leadership engagement is crucial for integrating the NIS Directive requirements into daily operations. The study identifies coercive and mimetic isomorphism as significant factors for adaptation, where companies are influenced both by regulatory demands and by mimicking successful strategies from other firms. The findings show that proactive risk management, including regular training and the use of standards such as ISO 27001 and NIST, enhances companies' resilience against cyber threats. The use of external consultants is an effective strategy, despite the high costs. The study emphasizes the need for tailored cybersecurity strategies that consider each company's unique conditions and needs.

The widespread availability of public Wi-Fi has significantly impacted how young adults in Sweden access the Internet for various purposes, including social interactions, academic activities, and entertainment. However, this convenience comes with substantial cybersecurity risks. This study aims to explore and understand the awareness level among young adults regarding cybersecurity threats when utilizing public Wi-Fi and to delve into the measures and strategies employed by young adults to safeguard themselves from these identified threats. The root problem addressed in this study is the potential gap in cybersecurity awareness and protective behaviors among young adults who frequently use public Wi-Fi. Understanding this gap is crucial for developing effective educational initiatives and security practices that can mitigate the risks involved. To investigate this issue, a qualitative research method was employed, involving semi-structured interviews with ten participants, balanced in gender. The interviews aimed to gather in-depth insights into the participants' motivations for using public Wi-Fi, their awareness of cybersecurity risks, and the measures they take to protect themselves. Utilizing semi-structured interviews with ten participants, the study reveals a diverse range of awareness and behaviors. While some participants demonstrate a strong understanding of cyber threats and employ proactive measures such as using VPNs and antivirus software, others show only a cursory awareness and engage in risky behaviors due to a lack of knowledge or disregard for potential threats. This variation highlights a disparity in how young adults approach cybersecurity when using public Wi-Fi. The study underscores a need for targeted educational initiatives to enhance protective practices among this demographic, which could inform future cybersecurity policies and educational programs. By focusing on increasing cybersecurity awareness and promoting better security habits, the risks associated with public Wi-Fi usage can be better managed, thereby helping to protect the digital lives of young individuals in Sweden.

Denna undersökning utvärderar tillvägagångssätt inom "Explainable Artificial Intelligence" (XAI), särskilt "Local Interpretable Model Agnostic Explanations" (LIME) och 'Shapley Additive Explanations' (SHAP), genom att implementera dem i maskininlärningsmodeller som används inom cybersäkerhetens brandväggssystem. Prioriteten är att förbättra förståelsen av flervals klassificerings uppgift inom brandvägg hantering. I takt med att dagens AI-system utvecklas, sprids och tar en större roll i kritiska beslutsprocesser, blir transparens och förståelighet alltmer avgörande. Denna studie demonstrerar genom detaljerad analys och metodisk experimentell utvärdering hur SHAP och LIME belyser effekten av olika egenskaper på modellens prognoser, vilket i sin tur ökar tilliten till beslut som drivs av AI. Resultaten visar, hur funktioner såsom "Elapsed Time (sec)”, ”Network Address Translation” (NAT) källa och "Destination ports" ansenlig påverkar modellens resultat, vilket demonstreras genom analys av SHAP-värden. Dessutom erbjuder LIME detaljerade insikter i den lokala beslutsprocessen, vilket förbättrar vår förståelse av modellens beteende på individuell nivå. Studiet betonar betydelsen av XAI för att minska klyftan mellan AI operativa mekanismer och användarens förståelse, vilket är avgörande för felsökning samt för att säkerställa rättvisa, ansvar och etisk integritet i AI-implementeringar. Detta gör studiens implikationer betydande, då den ger en grund för framtida forskning om transparens i AI-system inom olika sektorer. / This study evaluates the explainable artificial intelligence (XAI) methods, specifically Local Interpretable Model-Agnostic Explanations (LIME) and Shapley Additive Explanations (SHAP), by applying them to machine learning models used in cybersecurity firewall systems and focusing on multi-class classification tasks within firewall management to improve their interpretability. As today's AI systems become more advanced, widespread, and involved in critical decision-making, transparency and interpretability have become essential. Through accurate analysis and systematic experimental evaluation, this study illustrates how SHAP and LIME clarify the impact of various features on model predictions, thereby leading to trust in AI-driven decisions. The results indicate that features such as Elapsed Time (sec), Network Address Translation (NAT) source, and Destination ports markedly affect model outcomes, as demonstrated by SHAP value analysis. Additionally, LIME offers detailed insights into the local decision making process, enhancing our understanding of model behavior at the individual level. The research underlines the importance of XAI in reducing the gap between AI operational mechanisms and user understanding, which is critical for debugging, and ensuring fairness, responsibility, and ethical integrity in AI implementations. This makes the implications of this study substantial, providing a basis for future research into the transparency of AI systems across different sectors.

This thesis investigates the integration of cybersecurity education in Swedish middle schools, highlighting the need to enhance current educational frameworks to address the increasing cybersecurity threats faced by young students. Employing qualitative methods, interviews were conducted with school principals, assistant principals, and IT teachers across Sweden to gather insights into the challenges of embedding effective cybersecurity practices in school curricula. The findings reveal substantial gaps in the consistency and depth of cybersecurity education, with significant discrepancies in curricular content and teacher training across schools. While some educational institutions have initiated steps toward incorporating cybersecurity topics, there remains a lack of a standardized curriculum that can be uniformly implemented across all schools. The study underscores the urgent need for comprehensive guidelines and resources to support schools in delivering effective cybersecurity education. It suggests that future efforts should focus on developing standardized curricula, enhancing teacher training, and fostering broader stakeholder engagement to ensure that students are equipped with necessary digital safety skills.This research contributes valuable perspectives to the ongoing discourse on digital literacy and cybersecurity, proposing strategic directions for policy and educational development to safeguard future digital citizens.

Blockchain technology emerged as a potent tool for revolutionizing energy systems, offering secure transactions and efficient resource management. Blockchain offers transparency by enabling decentralized transactions. Despite adopting blockchainbased solutions, some cybersecurity issues persist in Decentralized Renewable Energy Marketplaces (DREMs). Specifically, data privacy, security, and verifiability remain a concern for prosumers and grid operators. To address such issues, several blockchainbased solutions utilize technologies such as Self-Sovereign Identities (SSIs), Digital Machine Identities (DMIs), and Zero-knowledge Proofs (ZKPs). In this work, we first review the literature to gain insight into cybersecurity issues within DREMs addressed using blockchain technology. Based on our review, we conceptualize a framework that leverages SSIs, DMIs, and ZKPs to address these issues. This work-in-progress shows the potential of these technologies to enhance security, privacy, and trust in decentralized energy transactions, paving the way for more resilient and efficient energy systems.

I en tid där teknologin tagit en enorm framfart och integrerats djupt i både privatlivetoch arbetslivet, har levnadssättet underlättats avsevärt. Dessa förbättringar haremellertid inte genomförts felfritt, och lett till de tusentals säkerhetsbrister som kanäventyra funktionsdugligheten av digitala enheter. Bristerna har sedan exploaterats avaktörer i syfte att uppnå social eller ekonomisk vinning. Syftet med denna uppsats är att undersöka malwares storskaliga utveckling och vilkadrivkrafter som ligger bakom denna. Vidare utforskas förebyggande metoder motskadlig kod samt möjligheten att tillämpa artificiell intelligens som ett verktyg i dessasammanhang. Studien tillämpar en blandad metodansats genom en systematisklitteratursökning i kombination med ett kvantitativt experiment för att adresserabristerna i problemområdet. Resultatet tyder på att malwareutvecklingen och drivkrafterna varierar mellan olikaaktörer. Det förekommer attacker mot stater med politiska mål för att påverka samhälletnegativt, medan majoriteten av cyberangripare drivs av kapitalet och informationen somfinns att införskaffa och sälja på den svarta marknaden. För att effektivt motverkapotentiella attacker framhävs vikten av att ständigt hålla systemet och applikationernapå enheten uppdaterade. Det konstateras även att artificiell intelligens kan identifieraoch analysera den skadliga koden vilket påvisar dess kapacitet att fungera som enkomponent i antivirusprogram. / In an era where technology has made enormous progress and has become deeplyintegrated into private and professional lives, lifestyles have been considerablyfacilitated. However, these improvements have yet to be implemented flawlessly,leading to thousands of security vulnerabilities that can compromise digital devices.Actors have exploited these vulnerabilities to achieve social or economic gains. This thesis aims to explore the large-scale development of malware and the drivingforces behind it. Furthermore, it investigates preventive methods against malicioussoftware and the possibility of applying artificial intelligence as a tool in these contexts.The study applies a mixed method approach through a systematic literature searchcombined with a quantitative experiment to address the deficiencies in the problem area. The results indicate that the development of malware and driving forces vary amongdifferent actors. There are attacks against states and political targets to negativelyimpact society, while the majority of cyber attackers are driven by the capital andinformation that can be acquired and sold on the black market. To effectively counterpotential attacks, the importance of continuously keeping the system and applicationson the device updated is highlighted. It is also noted that artificial intelligence canidentify and analyze malicious code, demonstrating its capacity to function as acomponent in antivirus programs.

Data exchange is a vital aspect of the construction industry, which means there is need for a consistent platform to manage documents that can be relied on. An important digital information management system in the Architectural, Engineering, and Construction (AEC) sector is Building Information Modeling (BIM). However, problems exist regarding secure and compatible systems for data sharing. The study explores why adaptable and tailored security measures are needed to suit project specifications. Through this examination of centralized versus decentralized Common Data Environments (CDEs), it emerges that open BIM systems are impractical when compared to closed ones. The findings highlight the crucial role that standardization and customization play towards efficient, safe and flexible BIM implementations. It also recommends further research for future studies as well as emphasizes transparency in implementing CDE-based security protocols.

[ES] Tanto la cantidad como la tipología de los ciberataques va en aumento día a día y la tendencia es que continúen creciendo de forma exponencial en los próximos años. Estos ciberataques afectan a todos los dispositivos, independientemente de si su propietario es un particular (o ciudadano), una empresa privada, un organismo público o una infraestructura crítica y los objetivos de estos ataques son muchos, desde la solicitud de una recompensa económica hasta el robo de información clasificada. Dado este hecho, los individuos, las organizaciones y las corporaciones deben tomar medidas para prevenirlos y, en caso de que en algún momento los reciban, analizarlos y reaccionar en caso de que fuese necesario. Cabe destacar que aquellos ataques que buscan ser más eficientes, son capaces de ocultarse un largo tiempo, incluso después de sus acciones iniciales, por lo que la detección del ataque y el saneamiento del sistema puede llegar a dificultarse a niveles insospechados o, incluso, no tenerse la certeza de que se ha hecho correctamente. Para prevenir, analizar y reaccionar ante los ataques más complejos, normalmente conocidos como ataques de día cero, las organizaciones deben tener ciberespecialistas conocidos como cazadores de amenazas. Éstos son los encargados de monitorizar los dispositivos de la empresa con el objetivo de detectar comportamientos extraños, analizarlos y concluir si se está produciendo un ataque o no con la finalidad de tomar decisiones al respecto. Estos ciberespecialistas deben analizar grandes cantidades de datos (mayormente benignos, repetitivos y con patrones predecibles) en cortos periodos de tiempo para detectar ciberataques, con la sobrecarga cognitiva asociada. El uso de inteligencia artificial, específicamente aprendizaje automático y aprendizaje profundo, puede impactar de forma notable en el análisis en tiempo real de dichos datos. Además, si los ciberespecialistas son capaces de visualizar los datos de forma correcta, éstos pueden ser capaces de obtener una mayor consciencia situacional del problema al que se enfrentan. Este trabajo busca definir una arquitectura que contemple desde la adquisición de datos hasta la visualización de los mismos, pasando por el procesamiento de éstos y la generación de hipótesis acerca de lo que está sucediendo en la infraestructura monitorizada. Además, en la definición de la misma se deberá tener en consideración aspectos tan importantes como la disponibilidad, integridad y confidencialidad de los datos, así como la alta disponibilidad de los distintos componentes que conformen ésta. Una vez definida la arquitectura, este trabajo busca validarla haciendo uso de un prototipo que la implemente en su totalidad. Durante esta fase de evaluación, es importante que quede demostrada la versatilidad de la arquitectura propuesta para trabajar en diferentes casos de uso, así como su capacidad para adaptarse a los cambios que se producen en las distintas técnicas de aprendizaje automático y aprendizaje profundo. / [CA] Tant la quantitat com la tipologia dels ciberatacs va en augment dia a dia i la tendència és que continuen creixent de manera exponencial en els pròxims anys. Aquestos ciberatacs afecten a tots els dispositius, independentment de si el seu propietari és un particular (o ciutadà), una empresa privada, un organisme públic o una infraestructura crítica i els objectius d'aquestos atacs són molts, des de la sol·licitud d'una recompensa econòmica fins al robatori d'informació classificada. Donat aquest fet, els individus, les organitzacions i les corporacions deuen prendre mesures per a previndre'ls i, en cas que en algun moment els reben, analitzar-los i reaccionar en cas que fora necessari. Cal destacar que aquells atacs que busquen ser més eficients, són capaços d'ocultar-se un llarg temps, fins i tot després de les seues accions inicials, per la qual cosa la detecció de l'atac i el sanejament del sistema pot arribar a dificultar-se a nivells insospitats o, fins i tot, no tindre's la certesa que s'ha fet correctament. Per a previndre, analitzar i reaccionar davant els atacs més complexos, normalment coneguts com a atacs de dia zero, les organitzacions han de tindre ciberespecialistes coneguts com caçadors d'amenaces. Aquestos són els encarregats de monitoritzar els dispositius de l'empresa amb l'objectiu de detectar comportaments estranys, analitzar-los i concloure si s'està produint un atac o no amb la finalitat de prendre decisions al respecte. Aquestos ciberespecialistes han d'analitzar grans quantitats de dades (majoritàriament benignes, repetitives i amb patrons predictibles) en curts períodes de temps per a detectar els ciberatacs, amb la sobrecàrrega cognitiva associada. L'ús d'intel·ligència artificial, específicament aprenentatge automàtic i aprenentatge profund, pot impactar de manera notable en l'anàlisi en temps real d'aquestes dades. A més, si els ciberespecialistes són capaços de visualitzar les dades de manera correcta, aquestos poden ser capaços d'obtindre una major consciència situacional del problema al qual s'enfronten. Aquest treball busca definir una arquitectura que contemple des de l'adquisició de dades fins a la visualització d'aquestes, passant pel processament de la informació recol·lectada i la generació d'hipòtesis sobre el que està succeint en la infraestructura monitoritzada. A més, en la definició de la mateixa s'haurà de tindre en consideració aspectes tan importants com la disponibilitat, integritat i confidencialitat de les dades, així com la alta disponibilitat dels diferents components que conformen aquesta. Una volta s'hatja definit l'arquitectura, aquest treball busca validar-la fent ús d'un prototip que la implemente íntegrament. Durant aquesta fase d'avaluació, és important que quede demostrada la versatilitat de l'arquitectura proposada per a treballar en diferents casos d'ús, així com la seua capacitat per a adaptar-se als canvis que es produïxen en les diferents tècniques d'aprenentatge automàtic i aprenentatge profund. / [EN] Both the number and type of cyber-attacks are increasing day by day and the trend is that they will continue to grow exponentially in the coming years. These cyber-attacks affect all devices, regardless of whether the owner is an individual (or citizen), a private company, a public entity or a critical infrastructure, and the targets of these attacks are many, ranging from the demand for financial reward to the theft of classified information. Given this fact, individuals, organisations and corporations must take steps to prevent them and, in case they ever receive them, analyse them and react if necessary. It should be noted that those attacks that seek to be more efficient are able to hide for a long time, even after their initial actions, so that the detection of the attack and the remediation of the system can become difficult to unsuspected levels or even uncertain whether it has been done correctly. To prevent, analyse and react to the most complex attacks, usually known as zero-day attacks, organisations must have cyber-specialists known as threat hunters. They are responsible for monitoring the company's devices in order to detect strange behaviours, analyse it and conclude whether or not an attack is taking place in order to make decisions about it. These cyber-specialists must analyse large amounts of data (mostly benign, repetitive and with predictable patterns) in short periods of time to detect cyber-attacks, with the associated cognitive overload. The use of artificial intelligence, specifically machine learning and deep learning, can significantly impact the real-time analysis of such data. Not only that, but if these cyber-specialists are able to visualise the data correctly, they may be able to gain greater situational awareness of the problem they face. This work seeks to define an architecture that contemplates from data acquisition to data visualisation, including data processing and the generation of hypotheses about what is happening in the monitored infrastructure. In addition, the definition of the architecture must take into consideration important aspects such as the availability, integrity and confidentiality of the data, as well as the high availability of the different components that make it up. Once the architecture has been defined, this work seeks to validate it by using a prototype that fully implements it. During this evaluation phase, it is important to demonstrate the versatility of the proposed architecture to work in different use cases, as well as its capacity to adapt to the changes that occur in the different machine learning and deep learning techniques. / Aragonés Lozano, M. (2024). Threat Hunting basado en técnicas de Inteligencia Artificial [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204427

[ES] Las ontologías son artefactos computacionales con una amplia gama de aplicaciones. Estos artefactos representan el conocimiento con la mayor precisión posible y brindan a los humanos un marco para representar y aclarar el conocimiento. Además, las ontologías se pueden implementar y procesar agregando semántica a los datos que deben intercambiarse entre sistemas. En los sistemas, los datos transportan información y deben seguir los Principios FAIR para cumplir su propósito. Sin embargo, los dominios del conocimiento pueden ser vastos, complejos y sensibles, lo que hace que la interoperabilidad sea un desafío. Además, el diseño y desarrollo de ontologías no es una tarea sencilla, y debe seguir metodologías y estándares, además de cumplir una serie de requisitos. De hecho, las ontologías se han utilizado para producir FAIRness de datos debido a sus características, aplicaciones y competencias semánticas. Con la creciente necesidad de interoperar datos surgió la necesidad de interoperar ontologías para garantizar la correcta transmisión e intercambio de información. Para satisfacer esta demanda de ontologías interoperativas y, al mismo tiempo, conceptualizar dominios amplios y complejos, surgieron las Redes de Ontologías. Además, las ontologías comenzaron a presentar conceptualizaciones a través de la fragmentación del conocimiento de diferentes maneras, dependiendo de requisitos como el alcance de la ontología, su propósito, si es procesable o para uso humano, su contexto, entre otros aspectos formales, haciendo que la Ingeniería Ontológica sea también un dominio complejo. El problema es que en el Proceso de Ingeniería de Ontologías, las personas responsables toman diferentes perspectivas sobre las conceptualizaciones, provocando que las ontologías tengan sesgos a veces más ontológicos y otras más relacionados con el dominio. Estos problemas dan como resultado ontologías que carecen de fundamento o bien implementaciones de ontologías sin un modelo de referencia previo. Proponemos una (meta)ontología basada en la Ontología Fundacional Unicada (UFO, del inglés, Unified Foundational Ontology) y respaldada por estándares de clasificación ontológica reconocidos, guías y principios FAIR para resolver este problema de falta de consenso en las conceptualizaciones. La Ontología para el Análisis Ontológico (O4OA, del inglés, Ontology for Ontological Analysis) considera perspectivas, conocimientos, características y compromisos, que son necesarios para que la ontología y el dominio faciliten el proceso de Análisis Ontológico, incluyendo el análisis de las ontologías que conforman una red de ontologías. Utilizando O4OA, proponemos el Marco para la Caracterización Ontológica (F4OC, del inglés, Framework for Ontology Characterization) para proporcionar pautas y mejores prácticas a los responsables, a la luz de O4OA. F4OC proporciona un entorno estable y homogéneo para facilitar el análisis ontológico, abordando simultáneamente las perspectivas ontológicas y de dominio de los involucrados. Además, aplicamos O4OA y F4OC a varios estudios de casos en el Dominio de Ciberseguridad, el cual es complejo, extremadamente regulado y sensible, y propenso a dañar a personas y organizaciones. El principal objetivo de esta tesis doctoral es proporcionar un entorno sistemático y reproducible para ingenieros en ontologías y expertos en dominios, responsables de garantizar ontologías desarrolladas de acuerdo con los Principios FAIR. Aspiramos a que O4OA y F4OC sean contribuciones valiosas para la comunidad de modelado conceptual, así como resultados adicionales para la comunidad de ciberseguridad a través del análisis ontológico de nuestros estudios de caso. / [CA] Les ontologies són artefactes computacionals amb una àmplia gamma d'aplicacions. Aquests artefactes representen el coneixement amb la major precisió possible i brinden als humans un marc per a representar i aclarir el coneixement. A més, les ontologies es poden implementar i processar agregant semàntica a les dades que han d'intercanviar-se entre sistemes. En els sistemes, les dades transporten informació i han de seguir els Principis FAIR per a complir el seu propòsit. No obstant això, els dominis del coneixement poden ser vastos, complexos i sensibles, la qual cosa fa que la interoperabilitat siga un desafiament. A més, el disseny i desenvolupament d'ontologies no és una tasca senzilla, i ha de seguir metodologies i estàndards, a més de complir una sèrie de requisits. De fet, les ontologies s'han utilitzat per a produir FAIRness de dades a causa de les seues característiques, aplicacions i competències semàntiques. Amb la creixent necessitat de inter operar dades va sorgir la necessitat de inter operar ontologies per a garantir la correcta transmissió i intercanvi d'informació. Per a satisfer aquesta demanda d'ontologies inter operatives i, al mateix temps, conceptualitzar dominis amplis i complexos, van sorgir Xarxes d'Ontologies. A més, les ontologies van començar a presentar conceptualitzacions a través de la fragmentació del coneixement de diferents maneres, depenent de requisits com l'abast de l'ontologia, el seu propòsit, si és procesable o per a ús humà, el seu context i diversos altres aspectes formals, fent que el Enginyeria Ontològica també és un domini complex. El problema és que en Procés d'Enginyeria d'Ontologies, les persones responsables prenen diferents perspectives sobre les conceptualitzacions, provocant que les ontologies tinguen biaixos a vegades més ontològics i altres més relacionats amb el domini. Aquests problemes donen com a resultat ontologies que manquen de fonament i implementacions d'ontologies sense un model de referència previ. Proposem una (meta)ontologia basada en la Ontologia Fundacional Unificada (UFO, de le inglés, Unified Foundational Ontology) i recolzada per coneguts estàndard de classificació ontològica, guies i principis FAIR per a resoldre aquest problema de falta de consens en les conceptualitzacions. La Ontologia per a l'Anàlisi Ontològica (O4OA, de le inglés, Ontology for Ontological Analysis) considera perspectives, coneixements, característiques i compromisos, que són necessaris perquè l'ontologia i el domini faciliten el procés de Anàlisi Ontològica, incloent-hi l'anàlisi de les ontologies que conformen una xarxa d'ontologies. Utilitzant O4OA, proposem el Marco per a la Caracterització Ontològica (F4OC, de le inglés, Framework for Ontology Characterization) per a proporcionar pautes i millors pràctiques als responsables, a la llum d'O4OA. F4OC proporciona un entorn estable i homogeni per a facilitar l'anàlisi ontològica, abordant simultàniament les perspectives ontològiques i de domini dels involucrades. A més, apliquem O4OA i F4OC a diversos estudis de casos en el Domini de Seguretat Cibernètica, que és complex, extremadament regulat i sensible, i propens a danyar a persones i organitzacions. L'objectiu principal d'aquesta tesi és proporcionar un entorn sistemàtic, reproduïble i escalable per a engineers en ontologies i experts in dominis encarregats de garantir les ontologies desenvolupades d'acord amb els Principis FAIR. Aspirem a fer que O4OA i F4OC aportin valuoses contribucions a la comunitat de modelització conceptual, així com resultats addicionals per a la comunitat de ciberseguretat mitjançant l'anàlisi ontològica dels nostres estudis de cas. / [EN] Ontologies are computational artifacts with a wide range of applications. They represent knowledge as accurately as possible and provide humans with a framework for knowledge representation and clarification. Additionally, ontologies can be implemented and processed by adding semantics to data that needs to be exchanged between systems. In systems, data is the carrier of information and needs to comply with the FAIR Principles to fulfill its purpose. However, knowledge domains can be vast, complex, and sensitive, making interoperability challenging. Moreover, ontology design and development are not easy tasks; they must follow methodologies and standards and comply with a set of requirements. Indeed, ontologies have been used to provide data FAIRness due to their characteristics, applications, and semantic competencies. With the growing need to interoperate data came the need to interoperate ontologies to guarantee the correct transmission and exchange of information. To meet the need to interoperate ontologies and at the same time conceptualize complex and vast domains, Ontology Networks emerged. Moreover, ontologies began to carry out conceptualizations, fragmenting knowledge in different ways depending on requirements, such as the ontology scope, purpose, whether it is processable or for human use, its context, and several other formal aspects, making Ontology Engineering also a complex domain. The problem is that in the Ontology Engineering Process, stakeholders take different perspectives of the conceptualizations, and this causes ontologies to have biases that are sometimes more ontological and sometimes more related to the domain. These problems result in ontologies that lack grounding and ontology implementations without a previous reference model. We propose a (meta)ontology grounded over the Unified Foundational Ontology (UFO) and supported by well-known ontological classification standards, guides, and FAIR Principles to address this problem of lack of consensual conceptualization. The Ontology for Ontological Analysis (O4OA) considers ontological-related and domain-related perspectives, knowledge, characteristics, and commitment that are needed to facilitate the process of Ontological Analysis, including the analysis of ontologies composing an ontology network. Using O4OA we propose the Framework for Ontology Characterization (F4OC) to provide guidelines and best practices in the light of O4OA for stakeholders. The F4OC fosters a stable and uniform environment for ontological analysis, integrating stakeholder perspectives. Moreover, we applied O4OA and F4OC to several case studies in the Cybersecurity Domain, which is intricate, highly regulated, and sensitive to causing harm to people and organizations. The main objective of this doctoral thesis is to provide a systematic and reproducible environment for ontology engineers and domain specialists responsible for ensuring ontologies developed according to the FAIR Principles. We aspire that O4OA and F4OC be valuable contributions to the conceptual modeling community as well as the additional outcomes for the cybersecurity community through the ontological analysis in our case studies. / Franco Martins Souza, B. (2024). A Framework for Conceptual Characterization of Ontologies and its Application in the Cybersecurity Domain [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204584