• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 61
  • 25
  • 20
  • 7
  • 3
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 116
  • 57
  • 28
  • 28
  • 23
  • 20
  • 19
  • 18
  • 16
  • 16
  • 16
  • 15
  • 15
  • 15
  • 15
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Caça e dieta do Jacu do nordeste (Penelope jacucaca) na Caatinga do Ceará e Paraíba, Brasil

Castro, Tarcilla Valtuille de 20 April 2016 (has links)
Dissertação (mestrado)—Universidade de Brasília, Faculdade de Tecnologia, Departamento de Engenharia Florestal, Programa de Pós-Graduação em Ciências Florestais, 2016. / Submitted by Fernanda Percia França (fernandafranca@bce.unb.br) on 2017-02-01T17:39:42Z No. of bitstreams: 1 2016_TarcillaValtuilledeCastro.pdf: 1746674 bytes, checksum: 67e7a86051f07b5bae0be5c768fce759 (MD5) / Approved for entry into archive by Ruthléa Nascimento(ruthleanascimento@bce.unb.br) on 2017-03-27T17:28:23Z (GMT) No. of bitstreams: 1 2016_TarcillaValtuilledeCastro.pdf: 1746674 bytes, checksum: 67e7a86051f07b5bae0be5c768fce759 (MD5) / Made available in DSpace on 2017-03-27T17:28:23Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2016_TarcillaValtuilledeCastro.pdf: 1746674 bytes, checksum: 67e7a86051f07b5bae0be5c768fce759 (MD5) / Populações humanas da Caatinga tem um longo histórico de uso de aves selvagens, incluindo criação como animais domésticos, alimentação e medicina tradicional. Devido à escassez de água e, consequentemente, escassez de comida durante grande parte do ano, a caça é importante fonte de proteína para as comunidades tradicionais. Aves de grande porte como os Cracídeos, são comumente importantes animais de caça. Na presente dissertação (capítulo 2) descrevo o uso tradicional relacionado à caça do jacu-do-nordeste (Penelope jacucaca) e seus demais usos pelas populações rurais em duas localidades do Ceará e Paraíba, no nordeste do Brasil. O jacu-do-nordeste é uma espécie ameaçada, endêmica do Brasil, e que ocorre principalmente nas regiões semiáridas da Caatinga. Nós aplicamos entrevistas semi-estruturadas usando o método snow ball. Populações locais capturam a Penelope jacucaca principalmente para alimentação e, mais raramente, para serem criados como animais de estimação. O conhecimento destas comunidades na fauna e flora da Caatinga é aplicado para o desenvolvimento de técnicas de caça mais eficientes, causando alto declínio populacional da espécie. Compreender os fatores sociais, culturais e ecológicos que contribuem para a diminuição das populações de jacu-do-nordeste é essencial para guiar programas de conservação, incluindo implantação e manutenção de áreas protegidas e programas de educação ambiental. Estudos sobre a dieta de Cracídeos têm sido mais comuns nos últimos 25 anos, ressaltando a relevância do grupo como dispersores de sementes e o impacto do seu desaparecimento dos ambientes naturais. No entanto, a dieta Penelope jacucaca é desconhecida, afetando nosso conhecimento sobre sua história natural e potenciais serviços ecossistêmicos. Neste trabalho (capitulo 3) descrevo a dieta de P. jacucaca, em dois fragmentos de Caatinga com diferentes graus de conservação. O estudo foi realizado entre dezembro de 2014 e março de 2015 e a dieta foi avaliada através da análise do material fecal. A dieta de P. jacucaca foi composta por 22 itens alimentares, basicamente frutos, flores e folhas. O número de itens contabilizados e tendeu à estabilização. A espécie explora frutos zoocóricos de diferentes tamanhos da comunidade vegetal, além de incorporar sementes de plantas raramente exploradas por outras aves. O tamanho corporal da espécie permite a ingestão de alta variedade de frutos, incluindo frutos de grande tamanho. Todas as sementes encontradas nas fezes foram defecadas intactas. Com o declínio populacional de um dos principais frugívoros da região (P. jacucaca), a dinâmica de muitas espécies zoocóricas está ameaçada, afetando a dinâmica vegetacional dos fragmentos estudados. / Human populations in the arid Caatinga have a long history of the use of wild birds, including captures for food, pets, and traditional medicine. Due to water scarcity and, consequently, food scarvity during a large part of the year, hunting is an important source of protein for local families. Large birds, such as Cracids, are commonly persuited as a relevant hunting animal. Herein we describe the traditional knowledge related to the white-browed guan (Penelope jacucaca) hunting and its related uses by rural families in two localities of Ceará and Paraíba, Northwestern Brazil. The white-browed guan is an endangered species, endemic to Brazil, occurring mainly in semi-arid regions in Brazilian Caatinga. We applied semi-structured interviews using the snow ball method. Local population hunts and captures Penelope jacucaca mainly for food and, more rarely, to be kept as pets. The knowledge of those communities on Caatinga fauna and flora is applied for the development of more efficient hunting techniches, causing severe declines in guan populations. Understanding the social, cultural and ecological factors that contribute for guan population depletion is essential to provide guidelines for conservation programs, including management, the estabilishment of protected areas and environmental education programs. Studies about the diet of Cracids have been more common over the last 25 years, headlining the relevance of the group as seed dispersers and the impact of its disappearance to natural environments. Nonetheless, Penelope jacucaca’s diet is unknown, affecting our knowledge about its natural history and their potential ecosystem services. In this paper, I describe the diet of P. jacucaca in two different fragments of Caatinga (chapter 3). Area 1 is a fragment of forest with 83,1 ha formed by savanna steppe with a history of anthropization, and Area 2 is a continuous preserved fragment of forest with 1.047,8 ha. This study was conducted between December 2014 and March 2015.The diet was evaluated based on the analysis of fecal matter. The diet of P. jacucaca was composed by 22 food items, basically fruits, flowers and leaves, and the number of items in the sample tend to stabilize. However, the average number of seeds for each item was negatively correlated to the individual masses of the seeds. The species explores zoocoric fruits of different sizes from the vegetal community, incorporating seeds rarely explored by other birds. The corporal size of the species allows the ingestion of a large variety of fruits, including larger ones. All seeds found in the feces were defecated intact. With the population decline of one of the most important frugivore of the region (P. jacucaca), the dynamic of many zoocoric species are endangered, affecting the vegetation dynamic of the studied fragments.
2

Figuras da captura : a atividade cinegética na etnologia indígena

Bechelany, Fabiano Campelo 12 March 2012 (has links)
Dissertação (mestrado)—Universidade de Brasília, Instituto de Ciências Sociais, Departamento de Antropologia, Programa de Pós-Graduação em Antropologia Social, 2012. / Submitted by Albânia Cézar de Melo (albania@bce.unb.br) on 2012-05-22T15:23:17Z No. of bitstreams: 1 2012_FabianoCampeloBechelany.pdf: 1128628 bytes, checksum: 96c11b17b38502359c33f384f4739028 (MD5) / Approved for entry into archive by Marília Freitas(marilia@bce.unb.br) on 2012-05-24T11:58:40Z (GMT) No. of bitstreams: 1 2012_FabianoCampeloBechelany.pdf: 1128628 bytes, checksum: 96c11b17b38502359c33f384f4739028 (MD5) / Made available in DSpace on 2012-05-24T11:58:40Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2012_FabianoCampeloBechelany.pdf: 1128628 bytes, checksum: 96c11b17b38502359c33f384f4739028 (MD5) / Este trabalho procura percorrer alguns dos estudos sobre a atividade cinegética na Amazônia no intuito de distinguir as principais linhas de força dos discursos que a abordam. Trata-se de uma revisão da bibliografia concernente ao tema e uma discussão sobre as potencialidades de uma análise da caça na região. A etnologia realizada na Amazônia indígena reuniu dados que atestam a recorrência factual da atividade, além da sua pregnância simbólica e sua relevância sociológica para os coletivos amazônicos. As interações entre humanos e não-humanos na caça constitui um campo privilegiado para a observação dos modos de articulação entre natureza e cultura no universo ameríndio. Ao mesmo tempo, a complexidade da caça coloca desafios para a sua captura etnológica, tendo em vista a sua dispersão por diferentes dimensões da vida social indígena. Por meio da apresentação de diferentes estudos etnográficos que tratam da cinegética e uma discussão sobre os principais aspectos teóricos que informam esses trabalhos, procura-se apontar o lugar que a caça ocupa na antropologia da Amazônia indígena. A análise desenvolvida destaca os principais nichos temáticos apresentados, com o objetivo de cotejar duas possibilidades analíticas: uma que aborda as cosmologias e ontologias nativas, outra que analisa as pragmáticas e ações cinegéticas. As potencialidades de uma abordagem por meio dos estudos da antropologia da técnica são aventadas ao final. ______________________________________________________________________________ ABSTRACT / This work aims to follow some researches about cinegetics in Amazonia in order to distinguish the main lines of force of the discourses addressed to the activity. It is a literature review related to the theme and a discussion about the potentiality of an analysis on hunting in Amazonia. The ethnology of native Amazonian collected data that attest factual recurrence of the activity, besides its symbolic impregnation and sociological relevance for Amazonian collectives. The interaction between human and nonhuman in hunting is a privileged field for observation of modes of articulation between nature and culture in Amerindian universe. Beside this, the complexity of hunting puts some challenges to his ethnological capture, in view of his dispersion in distinct areas of indigenous social life. Through the presentation of different ethnographic studies dealing with cinegetics and a discussion about the main theoretical features that inform this studies, the work seeks to indicate the place that hunting occupies in the anthropology of Amazonia. The analysis evolved, highlights the main theme niches presented, aiming to collate two analytical possibilities: one that approaches the native cosmologies and ontologies, and other that analyzes the pragmatics and actions of cinegetics. The potentialities of an approach through the anthropology of technique are suggested at the end.
3

Seguimiento de una población de perdiz roja silvestre de La Mancha durante 1998-2011: aspectos biométricos, demográficos y fenológicos

Ponz Gan, Mª Carolina 01 July 2015 (has links)
S'ha estudiat durant 14 anys la biometria, la demografia i la fenologia d'una població de perdiu roja silvestre d'alta densitat de La Mancha. Primerament s'han determinat les variables biomètriques que resulten més útils per a l'assignació de l'edat i el sexe de la perdiu roja a partir de mostres biològiques de les peces abatudes, a més s'ha avaluat l'associació que existeix entre aquestes variables i les seves variacions anuals i regionals. A continuació, s'ha analitzat detalladament la dinàmica temporal i espacial de l'estructura d'edats i sexes de la població. Posteriorment, s'ha estudiat la cronologia de les dates d'eclosions dels pollets i de la muda postnupcial dels adults, explorant les diferències entre els dos sexes i els diversos anys i àrees d'estudi. Finalment, s'ha examinat la variabilitat de l'abundància postreproductora de la població, determinant en quina mesura estan implicades les variables meteorològiques i poblacionals en els canvis anuals i detectant les variables descriptores de l'hàbitat que millor s'associen amb l'abundància. / Se ha estudiado durante 14 años la biometría, la demografía y la fenología de una población de perdiz roja silvestre de alta densidad de La Mancha. En primer lugar se han determinado las variables biométricas que resultan más útiles para la asignación de la edad y el sexo de la perdiz roja a partir de muestras biológicas de las piezas capturadas, además se ha evaluado la asociación que existe entre esas variables y sus variaciones anuales y regionales. A continuación, se ha analizado detalladamente la dinámica temporal y espacial de la estructura de edades y sexos de la población. Posteriormente, se ha estudiado la cronología de las fechas de eclosiones de los pollos y de la muda postnupcial de los adultos, explorando las diferencias entre los dos sexos, así como entre los diversos años y áreas de estudio. Finalmente, se ha examinado la variabilidad de la abundancia postreproductora de la población, determinando en qué medida están implicadas las variables meteorológicas y poblacionales en los cambios anuales y detectando las variables descriptoras del hábitat que mejor se asocian con la abundancia. / The biometrics, demography and phenology of a population of wild red-legged partridge high density has been studied in a time frame of 14 years in the area of La Mancha. First, the biometric variables that are most useful for allocation of age and sex of the red-legged partridge were identified using biological samples of hunted individuals; likewise, the association between these variables and their annual and regional variations was also evaluated. Afterwards, the temporal and spatial dynamics of age and sex of the population structure were analyzed together with the chronology of hatching dates and adult post-breeding molt, exploring the differences between sexes, as well as between the several years and areas of study. Finally, the variability of the post-breeding abundance was assessed, determining to what extent weather and population variables are responsible for annual changes, and identifying the habitat descriptive variables better associated with abundance.
4

O impacto da caça sobre a comunidade de mamíferos de médio e grande porte em Novo Paraíso, Roraima, Norte da Amazônia brasileira

Melo, Éverton Renan de Andrade, Pontes, Antonio Rossano Mendes 31 January 2012 (has links)
Submitted by Danielle Karla Martins Silva (danielle.martins@ufpe.br) on 2015-03-03T17:46:37Z No. of bitstreams: 2 Dissertação Éverton Renan de Andrade Melo.pdf: 1203137 bytes, checksum: 81713ca6940a39167ed671fa7d7aef07 (MD5) license_rdf: 1232 bytes, checksum: 66e71c371cc565284e70f40736c94386 (MD5) / Made available in DSpace on 2015-03-03T17:46:37Z (GMT). No. of bitstreams: 2 Dissertação Éverton Renan de Andrade Melo.pdf: 1203137 bytes, checksum: 81713ca6940a39167ed671fa7d7aef07 (MD5) license_rdf: 1232 bytes, checksum: 66e71c371cc565284e70f40736c94386 (MD5) Previous issue date: 2012 / CNPq / A Amazônia abriga uma grande diversidade de mamíferos, os quais são importantes fontes de alimento para seus habitantes. A caça, entretanto, pode ter forte impacto negativo sobre a mastofauna. O presente estudo comparou a taxa de avistamento, a abundância e a biomassa relativas e o tamanho médio de grupo dos mamíferos de médio e grande porte, bem como caracterizou e quantificou a pressão de caça, em duas áreas do Estado de Roraima, o Parque Nacional do Viruá (protegida) e o assentamento Novo Paraíso (caçada). Foram registradas 33 espécies, sendo 25 no assentamento Novo Paraíso e 21 no Parque Nacional do Viruá. Não houve diferença significativa entre as taxas de avistamento, as abundâncias e biomassas relativas e os tamanhos de grupo de mamíferos entre as duas áreas, embora os valores totais tenham sido maiores em Viruá devido à abundância mais alta de Tayassu pecari, o qual não foi registrado em Novo Paraíso. Isso indica que Tayassu pecari pode estar em vias de extinção local, principalmente por ter sido a espécie mais caçada no assentamento. Através de entrevistas com 50 caçadores, estimamos que, em 37 anos, 31.458 mamíferos de 42 espécies foram caçados. Houve correlação positiva significativa entre a biomassa caçada e a biomassa relativa de mamíferos, indicando que a caça é direcionada principalmente às espécies de maior porte e também àquelas mais abundantes. Entretanto, nossos resultados indicam que a intensidade da caça em Novo Paraíso é sustentável a curto prazo (exceto para T. pecari), mas que a diminuição histórica da eficiência da caça revela que a abundância de mamíferos pode já ter sido maior. Isso evidencia a necessidade de medidas que mantenham a exploração da caça em níveis sustentáveis.
5

Used of acid and re-esterified vegetable oils in fish diets

Trullàs Huguet, Clara 15 February 2016 (has links)
La utilització d’olis natius d’origen vegetal (VO) en dietes per peixos com a substituts de la font lipídica tradicionalment utilitzada, l’oli de peix (FO), es veu limitada degut a la creixent demanda per part de les indústries de pinsos, aliments i biocombustibles. Els olis àcids són un subproducte ric en àcids grassos lliures provinent del procés de refinació d’olis vegetals que poden ser fonts alternatives interessants a la utilització d’VO. Malgrat això, la seva utilització com a font lipídica en dietes per animals monogàstrics presenta controvèrsia. Els olis àcids vegetals poden ser re-esterificats químicament amb glicerol per produir olis vegetals re-esterificats, que tenen diferents proporcions de mono- (MAG), di- (DAG) i triglicèrids (TAG). A més, els olis vegetals re-esterificats tenen una estructura molecular diferent de la del seu corresponent VO natiu i per tant adquireixen noves propietats físico-químiques que poden ser interessants des d’un punt de vista nutricional. Per tot això, l’objectiu d’aquesta tesi va ser el d’investigar la utilització d’VO àcids i re-esterificats en dietes per peixos. La caracterització dels olis experimental (Capítols 1 al 7) va mostrar que els VO re-esterificats tenen una major proporció de MAG i DAG, a més d’una major proporció d’àcids grassos saturats (SFA) en la posició 2 (sn-2) de les seves molècules d’acil glicerols que els seus corresponents olis natius. Als dos primers experiments (Capítols 3 i 4) es va estudiar la utilització en dietes d’olis àcid i re-esterificat (baix o alt en MAG i DAG). Els seus efectes sobre el coeficient de digestibilitat aparent (ADC) dels àcids grassos totals en truita irisada (Capítol 3) i orada (Capítol 4) va ser avaluada en comparació al corresponent oli natiu. Els peixos alimentats amb la dieta amb oli àcid van tenir un ADC inferior que aquells alimentats amb les dietes amb oli natiu o re-esterificats en ambdues espècies. En truita irisada, les dietes amb olis re-esterificats de palma no van resultar en un ADC dels àcids grassos totals diferents d’aquelles amb oli natiu. En la colza, els ADC dels àcids grassos totals van ser alts (96.4-98.1%) en tots els casos, tot i que aquells dels peixos alimentats amb la dieta amb oli natiu van resultar superiors als dels peixos alimentats amb la dieta amb oli re-esterificat baix en MAG/DAG. En orada, els animals alimentats amb la dieta amb oli natiu van mostrar un ADC dels àcids grassos totals inferior al de la dieta amb oli re-esterificat baix en MAG/DAG. Pel que fa a la colza, els peixos alimentats amb olis re-esterificats no van presentar diferències en el ADC dels àcids grassos totals respecte a aquells alimentats amb la dieta amb oli natiu. En general, la digestibilitat dels àcids grassos dels olis experimentals es va veure més afectada pel seu grau d’insaturació que per la seva distribució posicional o la seva composició en fraccions lipídiques. Al tercer experiment, (Capítols 5, 6 i 7), en base als bons resultats obtinguts amb les dietes amb olis àcid o re-esterificats, es va estudiar la seva utilització en dietes, en combinació amb un 5% de FO. Amb aquesta finalitat, els olis experimentals es van incloure en les dietes com a única fot lipídica o en combinacions de l’oli àcid amb l’oli natiu o amb l’oli re-esterificat (alt en MAG i DAG). Els seus efectes sobre el ADC del greix i dels àcids grassos totals, creixement, paràmetres plasmàtics, morfologia de fetge i intestí (Capítol 5), qualitat del filet (Capítol 6) i composició en àcids grassos totals i en sn-2 del teixits (Capítol 7) van ser avaluats. Els resultats no van mostrar efectes rellevants de les dietes experimentals sobre els paràmetres mencionats en comparació amb la dieta amb oli natiu. Tot i així, malgrat que els pesos finals dels peixos van ser alts en tots els casos, aquells dels animals alimentats amb dietes de colza no van arribar als dels peixos alimentats amb la dieta amb FO. A més d’això, a major presència d’oli àcid en les dietes menor pes final dels animals. Per tot això, la inclusió d’olis àcid i re-esterificats d’origen vegetal en dietes per peixos és una alternativa interessant a la utilització d’olis natius quan provinguin d’una font insaturada com la colza. / SUMMARY The use of native vegetable oils (VO) in fish diets as substitutes of the traditionally used lipid source, fish oil (FO), has limitations due to their growing demand by feed, food and biofuel industries. Acid VO are a rich-in-free fatty acid (FFA) by-product from the refining of crude VO that can be interesting alternatives to native VO. However, its use as lipid sources in monogastric animal diets appears to be controversial. Acid VO can be chemically re-esterified with glycerol in order to obtain re-esterified VO, which have different proportions of mono- (MAG), di- (DAG) and triacylglycerols (TAG). Moreover, re-esterified VO have a different molecular structure than their corresponding native VO and thus acquire new physico-chemical characteristics that can be interesting from a nutritional point of view. Thus, the aim of this dissertation was to investigate the use of acid and re-esterified VO in fish diets. The experimental oils and diets characterization (Chapters 1 to 7), showed that re-esterified VO have a higher proportion of MAG and DAG and a higher proportion of saturated fatty acids in the sn-2 position of acylglycerol molecules than the corresponding native VO. In the first two trials (Chapters 3 and 4) the dietary use of palm or rapeseed acid and re-esterified (low or high in MAG and DAG) oils was assessed. Their effect on total fatty acid apparent digestibility coefficients (ADC) in rainbow trout (Chapter 3) and gilthead sea bream (Chapter 4) was evaluated in comparison with the corresponding native oils. Fish fed acid oil diets had lower ADC than those fed native or re-esterified oils diets in both species. In rainbow trout, diets containing palm re-esterified oils did not result in different total fatty acid ADC than those containing palm native oil. For rapeseed, total fatty acid ADC were high (96.4-98.1%) in all cases, although that of fish fed the native oil diet was higher than that of fish fed the re-esterified oil low in MAG/DAG diet. In gilthead sea bream, fish fed the native palm oil diet had a lower total fatty acid ADC than the re-esterified oil high in MAG/DAG diet. Regarding rapeseed, fish fed re-esterified oils diets did not have different total fatty acid ADC than those fed the native oil diet. Overall, fatty acid digestibility of the experimental oils seemed to be more affected by their degree of unsaturation than by their positional distribution or lipid class composition (TAG, MAG, DAG and FFA). In the third trial (Chapters 5, 6 and 7), on the basis of the good results obtained with the acid or re-esterified oils diets, their dietary use when combined with 5% FO was evaluated. The experimental oils were included in diets as a sole lipid source or in blends of the acid with the native or the re-esterified (high in MAG and DAG) oil. Their effects on fat and total fatty acid ADC, growth performance, plasma parameters, morphology of liver and intestine (Chapters 5), fillet quality (Chapter 6) and total and sn-2 fatty acid composition of tisues (Chapter 7) were assessed. Results showed no relevant effects of the experimental oils diets on the aforementioned parameters compared to the native oil diet. However, although fish final weights were high in all cases, those of fish fed rapeseed diets did not reach values obtained by fish fed the FO diet. Moreover, the higher presence of acid oil in diets, the lower the fish final weight. All things considered, the inclusion of acid and re-esterified VO in fish diets is an interesting alternative to the use of native VO when they are produced from a unsaturated source such as rapeseed.
6

Problemas de la codorniz en Europa-África: anillamiento, estancia europea y gestión en base a una dimensión socioeconómica

Doncel Paredes, Juan Luis 16 February 2016 (has links)
S'avalua la problemàtica de la gestió de la guatlla comuna (Coturnix coturnix) a Europa i Àfrica. S'han recopilat i estudiat les dades del anillamient de 43.020 exemplars i recuperació de 2.631 guatlles a Espanya, definint la tendència i distribució de l'espècie. Es descriu la història de la vida i la seva relació amb la dinàmica de la població de guatlla. Es determinen les rutes de migració de la guatlla que travessen Espanya. S'analitza la taxa de capturabilitat, l'estructura per edats i sexes, i les característiques fenotípiques i fenológiques dels exemplars capturats: pes, longitud de l'ala, longitud de la vuitena rémige primària. Banda de greix intercostal, patró de coloració del plomatge en el pit i la gola. Reproducció, claveguera i ectoparásitos macroscòpics. S'analitza la dimensió socioeconòmica i la gestió de l'espècie a nivell internacional. / Se evalúa la problemática de la gestión de la codorniz común (Coturnix coturnix) en Europa y África. Se han recopilado y estudiado los datos del anillamiento de 43.020 ejemplares y recuperación de 2.631 codornices en España, definiendo la tendencia y distribución de la especie. Se describe la historia de la vida y su relación con la dinámica de la población de codorniz. Se determinan las rutas de migración de la codorniz que atraviesan España. Se analiza la tasa de capturabilidad, la estructura por edades y sexos, y las características fenotípicas y fenológicas de los ejemplares capturados: peso, longitud del ala, longitud de la octava rémige primaria. Banda de grasa intercostal, patrón de coloración del plumaje en el pecho y la garganta. Reproducción, cloaca y ectoparásitos macroscópicos. Se analiza la dimensión socioeconómica y la gestión de la especie a nivel internacional. / The problem of the management of the common quail (Coturnix coturnix) in Europe and Africa is evaluated. We have been studied data from 43,020 banding and of 2,631recovery quails in Spain, defining the trend and distribution of the species. The quail history of life and its relation to population dynamics are described. Migration routes that cross Spain quail are determined. We used weight, wing length, length of the eighth primary rémige, also catchability rate, age and sex structure, phenotypic and phenological characteristics of the captured quails are analyzed. We studied band intercostal fat, and pattern plumage coloration in the chest and throat. Also reproduction, sewer and macroscopic ectoparasites. The socio-economic dimension and the management of the species is discussed internationally.
7

Desarrollo de un modelo para el estudio de la dispersión de contaminantes provenientes de una granja de culrivo de camarón en el Complejo Lagunar Estero de Urías: una laguna costera urbanizada (México)

Cardoso Mohedano, José Gilberto 21 March 2013 (has links)
Con el objetivo de desarrollar una herramienta de gestión para la reducción del impacto de los efluentes sobre los ecosistemas receptores de una granja camaronícola en el Estero de Urías, Mazatlán, Sinaloa, México, se desarrolló un modelo biogeoquímico acoplado de alta resolución (50X50 metros). Los forzamientos del modelo son elevación de marea en la frontera lateral abierta (puerto), temperatura superficial, precipitación total, nubosidad y radiación solar. Además se simularon las descargas de nutrientes de la granja con un trazador conservativo teórico y el amonio (un no conservativo). Se simularon dos tipos de descarga, una en marea viva y otra en marea muerta. Los resultados del modelo físico indican que la hidrodinámica del Estero de Urías está gobernada principalmente por las mareas astronómicas y su topografía. Por su morfología e hidrología, el complejo lagunar Estero de Urías puede ser divido diferentes áreas: i) la zona cercana al puerto, con las mayores profundidades, más altas velocidades de corriente y tiempos de residencia más bajos. ii) la zona intermedia, que es la más ancha, presenta velocidades y tiempos de recambio medios, es la zona con más altos gradientes de temperatura y salinidad, y recibe las aguas de enfriamiento provenientes de la planta termoeléctrica que impactan local y estacionalmente al ecosistema. iii) La cabeza lagunar es la más estrecha, presenta las velocidades más bajas, los tiempos de residencia más altos y es la que recibe las descargas de la granja. Las simulaciones del modelo biogeoquímico indican que los nutrientes disueltos descargados por la granja son rápidamente asimilados por la trama trófica y posteriormente son sedimentados. Para los 50 días de simulación los trazadores biogeoquímicos se quedan contenidos dentro de la cabeza lagunar y por lo que su exportación es prácticamente nula fuera del estero. Las simulaciones de las descargas indican que el máximo de concentraciones de los nutrientes disueltos se alcanzan en el último día de la descarga, momento en el que la marea puede disminuir los máximos de concentración de los nutrientes disueltos, con una diferencia del aproximadamente 10% entre la marea viva y muerta. Por otra parte, no obstante que las máximas concentraciones simuladas de amonio y nitrato no exceden los límites fijados por la Norma Oficial Mexicana para las descargas de aguas residuales en aguas y bienes nacionales, sin embargo, sí superan a las recomendadas por Secretaría de Medio Ambiente y Recursos Naturales (México) para la protección del medio ambiente, debido a esto se buscó ofrecer una alternativa que disminuya el impacto de las descargas de la granja, por lo que se simuló un cambio de gestión tradicional de dos descargas puntuales al año a un tipo de sistema multiciclo, el cual presenta máximos de concentración más bajos que la descarga puntual y por lo tanto, resultan con mejores niveles de calidad de agua. / In order to develop a management tool that allows a reduction of the impact of effluents on receiving ecosystems in a shrimp farm in Estero de Urias, Mazatlan, Sinaloa, Mexico, a biogeochemical model coupled of high resolution (50X50 meters) was developed. Its forcings are: rising tide in the border open side (port), surface temperature, total precipitation, cloudiness and solar radiation. In addition, nutrient discharges from the farm were simulated with a theoretical conservative tracer and ammonia (a non-conservative). Two discharge types were simulated, one in spring tide and one in neap tide. The results of the physical model indicate that the hydrodynamics of the Estero de Urias is governed mainly by astronomical tides and topography. Because of its morphology and hydrology, the Estero de Urias lagoon complex can be divided different areas: i) the area near the port, with the largest depths, the highest current velocities and lower residence periods, ii) the intermediate zone is the widest, current velocities and average periods of replacement; it is also the area with higher temperature and salinity gradients and receives the cooling water from the thermoelectric that impact local and seasonally the ecosystem. iii) The lagoon head is the narrowest, which contains the secondary channels with the lower speeds, the highest residence times and is the one receiving farm discharges. The biogeochemical model simulations indicate that the dissolved nutrients discharged by the farm are quickly assimilated into the trophic network and are subsequently settled. For the 50 days simulation biogeochemical tracers are contained within the lagoon head and are hardly exported outside the estuary. Discharges simulations indicate that the maximum concentration of dissolved nutrients are achieved at the last day of discharge, at which time the tide can decrease the maximum concentration of dissolved nutrients, with a difference of about 10% between spring tide and neap tide. Moreover, notwithstanding the maximum simulated concentrations of ammonium and nitrate do not exceed the limits set by the Norma Oficial Mexicana (Mexican Official Standard) for waste water discharges into national waters, however, they do exceed those recommended concentrations by the Secretaría de Medio Ambiente y Recursos Naturales (México) (Ministry of Environment and Natural Resources (Mexico)) for the protection of the environment, because of this it was sought an alternative to reduce the impact of discharges from the farm, so a change of management was simulated, form a traditional two year point discharges to a multicycle system, which presents lower maximum concentrations than the punctual discharge and therefore better quality water standards.
8

Um século de caça comercial na Amazônia / A century of commercial hunting in Amazonia

Antunes, André Pinassi 12 June 2015 (has links)
Submitted by Gizele Lima (gizele.lima@inpa.gov.br) on 2016-09-08T19:06:55Z No. of bitstreams: 2 TESE FINAL ANDRE_ANTUNES_2015.pdf: 11017170 bytes, checksum: f51425fe8d99c9d47bdb5dcaaae875dc (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) / Made available in DSpace on 2016-09-08T19:06:55Z (GMT). No. of bitstreams: 2 TESE FINAL ANDRE_ANTUNES_2015.pdf: 11017170 bytes, checksum: f51425fe8d99c9d47bdb5dcaaae875dc (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Previous issue date: 2015-06-12 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior - CAPES / Amazonia is one of the last frontiers for the conservation and the sustainable use of wildlife. However, our understanding on the factors that determine the resilience of game species to the harvest has been studied restrictedly on time and space. From unpublished recent documentary evidence on the international trade in Amazonian animal hides, such as commercial records and cargo manifests, we performed the first study covering both wide spatial and time ranges, and highlight diverse gaps about this episode of the Amazonian historical ecology. At the first chapter, recently published at Boletim do Museu Paraense Emílio Goeldi (Ciências Humanas), we describe as important international economic-political events influenced on demand for Amazonian animal hides. This trade grew gradually after the rubber collapse (1912), then spiked between mid-1930s and the II World War, declined somewhat after the war, reviving again in the 1960s until the sign of the Brazilian Fauna Protected Law (1967) and CITES (1975), which theoretically should be halted this trade, but it persisted while there was international demand for Amazonian hides. In the second chapter, we investigate signs of overharvest using trend analysis on time series spanning 66 years for each of the 19 target-species. Conservatively, over 20 million animals were killed for their hides from central-western Brazilian Amazon. Accessibility of habitats, as well as the heightened vulnerability of social and diurnal species, appear to be as important as standard biological parameters such as reproductive rate and carrying capacity in predicting harvest resilience in Amazonia. Rivers and floodplains were easily accessible to hunters while the forested interior was not, providing most terrestrial species with adequate refugia to sustain commercial harvest. At the third chapter, we highlighted the east-west gradients in abundances of the white-lipped peccary, collared peccary and red-brocket deer throughout the Amazon. These spatial distribution on ungulate abundances are highly predicted by similar gradient in soil fertility. However, hunting intensity surpasses soil fertility in predict the resilience of more vulnerable species to the commercial hunting, such as the white-lipped peccary. The relevance of our founds shows the importance of the most recent historical ecology to the debate on the historical human influence over the Amazonia, improving our understanding on their variable exploitation capacity and finally providing guidelines for the conservation and sustainable use of the Amazonian wildlife. / A Amazônia é uma das últimas fronteiras aonde ainda são possíveis a conservação e o uso sustentável da fauna silvestre. Nosso conhecimento sobre os fatores que determinam a resiliência das espécies cinegéticas à caça advém principalmente de estudos pontuais, seja no espaço, como no tempo. Utilizando de um vasto acervo documental inédito sobre o comércio de peles na Amazônia centro-ocidental brasileira, realizamos o primeiro estudo cobrindo ampla escala temporal e regional, e elucidamos, em três capítulos, diversas lacunas do conhecimento acerca desse episódio da ecologia histórica Amazônica. No primeiro capítulo, publicado no Boletim do Museu Paraense Emílio Goeldi (Ciências Humanas) em 2014, descrevemos, como importantes eventos políticoeconômicos mundiais influenciaram o comportamento da demanda por peles silvestres na Amazônia. Esse comércio aumentou sua escala logo após ao colapso do preço da borracha (1912), atingiu um pico entre meados da década de 1930 e a Segunda Guerra Mundial, declinou levemente após o término do conflito, e voltou a crescer durante as décadas de 1960-1970, até as publicações da Lei da Fauna (1967) e da CITES em 1975, que em teoria deveriam extinguir o comércio, mas que se manteve enquanto houve demanda internacional. Descrevemos ainda que o comércio de peles esteve totalmente inserido no modelo econômico regional denominado de aviamento. Uma vez conhecidas as tendências gerais do comércio de peles na Amazônia, analisamos, no segundo capítulo, séries temporais de 66 anos para 10 espécies-alvo usando regressões spline, com o objetivo de verificar a resiliência das espécies. Mais do que parâmetros ecológicos padrões na predição da resiliência, como, por exemplo, a taxa intrínseca de crescimento populacional (rmax), o acesso às áreas de caça parece ter sido o principal fator da resiliência das espécies à caça comercial ao longo do século XX. A menor área relativa dos ambientes aquáticos e o acesso facilitado parecem ter determinado o colapso das populações de espécies aquáticas e semi-aquáticas na bacia Amazônica, enquanto que o acesso limitado aos ambientes terrestres deve ter mantido extensos refúgios para a fauna. No terceiro capítulo, usamos registros comerciais da produção de peles silvestres de queixada, caititu e veado-vermelho nas décadas de 1930-1940, em todos os 34 municípios históricos da Amazônia centro-ocidental brasileira. Após a produção ser padronizada pelo número de habitantes nas zonas rurais, como uma forma de controlar diferenças no esforço de caça, torna-se evidente o gradiente leste-oeste na abundância de três espécies de ungulados nesse região. Esse padrão espacial encontra-se mais correlacionado com a fertilidade do solo nesses municípios do que com a fatores climáticos, como pluviosidade anual ou coeficiente de sazonalidade. No entanto, a intensidade de caça ultrapassa o efeito da fertilidade do solo na predição da resiliência das espécies mais vulneráveis à caça comercial, como o queixada. A relevância dos nossos resultados demonstra a importância da ecologia histórica recente para o debate sobre a influência humana pretérita na Amazônia, além de incrementar tanto nosso entendimento sobre a variável capacidade de explotação dos recursos naturais na Amazônia, como nossas ferramentas na aplicação de ações para a conservação e manejo da biodiversidade.
9

Resposta da mastofauna às atividades humanas: Avaliação do impacto de atividades de subsistência em uma Reserva de Desenvolvimento Sustentável, Amazônia Central.

Ilha, Renata 15 July 2016 (has links)
Submitted by Gizele Lima (gizele.lima@inpa.gov.br) on 2017-07-13T14:12:02Z No. of bitstreams: 2 Dissertacao Mestrado_Renata Ilha_final.pdf: 8406922 bytes, checksum: 24a399986c8bfb7152b283f511748535 (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) / Made available in DSpace on 2017-07-13T14:12:02Z (GMT). No. of bitstreams: 2 Dissertacao Mestrado_Renata Ilha_final.pdf: 8406922 bytes, checksum: 24a399986c8bfb7152b283f511748535 (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Previous issue date: 2016-07-15 / Conselho Nacional de Pesquisa e Desenvolvimento Científico e Tecnológico - CNPq / The Amazon fauna is being threatened by several human activities. Mechanized agriculture and overhunting are two of the main threats in the Tropics. About 20% of the Amazon has been already deforested. However, the Amazon villages depend strongly on agricultural production and subsistence hunting, as their source of food. Here, we assess how 16 terrestrial mammal species responded to the effects of land-use change, induced by subsistence agriculture and to subsistence hunting in a Sustainable Development Reserve, Central Amazonia. For that, we monitored daily hunting activity for 13 years, intensely surveyed terrestrial mammals within 160 km ² with camera-traps and mapped the agriculture activity in a traditional village to investigate the effects of these two anthropogenic pressures. Our main results showed that most game species are negatively related to the intensity of hunting, though three intensely hunted species are not responding to hunting at all. Although in apparent lower spatial stability than hunting, subsistence agriculture seems to be less important to determine the presence of mammal species, being positively related to the presence of two species, and negatively related to only one species. Our results highlight the importance of understanding the effectiveness of sustainable activities by traditional communities in the Brazilian Amazon and indicates the accomplishment of integrated management plans to maintain the use of forest resources in the long term by traditional communities. / A fauna da Amazônia está sendo ameaçada por diversas atividades humanas. Agricultura mecanizada e sobre-caça são duas das principais ameaças nos trópicos. A maior porção de floresta convertida para agricultura mecanizada está no "arco do desmatamento" na região de contato do bioma Amazônia com demais biomas do Brasil e em parte da Amazônia Oriental. Na Amazônia ocidental, no entanto, prevalecem pequenas porções de terras convertidas em plantações de subsistência. Caça de subsistência, por outro lado, é uma das formas mais comuns de extração de recursos não madeireiros nas florestas tropicais, sendo uma ameaça importante para a fauna, especialmente para espécies cinegéticas. As comunidades tradicionais da Amazônia têm a caça de subsistência e a agricultura familiar como principais fontes de alimento, juntamente com a pesca. Neste cenário, as Reservas de Desenvolvimento Sustentável, incorporadas em 2000 no Sistema Nacional de Unidades de Conservação, permite aos seus moradores realizar legalmente atividades de subsistência, como caçar e converter pequenas quantidades de terra para a agricultura familiar. Aqui, nós avaliamos como 16 espécies de mamíferos terrestres respondem aos efeitos de agricultura e caça de subsistência em uma Reserva de Desenvolvimento Sustentável na Amazônia Central. Para isso, nós monitoramos a atividade diária de caça por 13 anos através do Sistema de Monitoramento de Uso da Fauna (SMUF), amostramos mamíferos terrestres com armadilhas fotográficas em 160km ², e mapeamos a atividade de agricultura de subsistência ao longo de 22 anos através de imagens de satélite. Nossos principais resultados mostraram que a maioria das espécies de caça estão negativamente relacionadas com a intensidade da caça, embora três espécies intensamente caçadas não respondam à caça. Embora com estabilidade espacial aparentemente menor do que a caça, a agricultura de subsistência parece ser menos importante para determinar a presença de espécies de mamíferos, sendo positivamente relacionada com a presença de duas espécies, e negativamente à três espécies. Nossos resultados destacam a importância de compreender o efeito das atividades de subsistência praticadas por comunidades tradicionais na Amazônia brasileira e indica a realização de planos de gestão integrados para manter o uso sustentável dos recursos florestais e a segurança alimentar destas populações a longo prazo. No segundo capítulo, nós abordamos a presença rara de uma espécie não cinegética de pequeno felino em áreas de agricultura familiar, e sugerimos seu status de conservação no bioma Amazônia.
10

The role of stress coping style in reproduction and other biological aspects in the aquaculture species, Senegalese sole (Solea senegalensis) and gilthead seabream (Sparus aurata).

Ibarra Zatarain, Zohar 05 November 2015 (has links)
Los individuos de una misma población consistentemente difieren en sus respuestas al estrés y comúnmente se reconocen como estilos afrontamiento al estrés (EAE). Los EAE se caracterizan por dos tipos comportamientos: proactivo y reactivo. Los peces proactivos se reconocen por su mayor actividad, son impulsivos en sus decisiones, se arriesgan más en situaciones de peligro y muestran bajos niveles de glucocorticoides, en comparación con los peces reactivos. Numerosos estudios han demostrado que los EAE influyen en importantes aspectos biológicos de los peces, como crecimiento, salud, resistencia a enfermedades, bienestar y reproducción. Por ello, en esta tesis se caracterizaron los EAE del lenguado Senegalés (Solea senegalensis) y la dorada (Sparus aurata) y: i) se establecieron pruebas de EAE fiables y operacionales para juveniles y reproductores de lenguado (capitulo 2); ii) se determinó si los EAE se repetían de forma consistente en el tiempo y en distintas situaciones tanto en juveniles como reproductores de lenguado (capitulo 3) y en reproductores de dorada (capitulo 6) y se evaluó si los EAE difieren entre juveniles de con y sin desarrollo gonadal (capitulo 3); iii) se evaluó la posible relación entre EAE y la reproducción (desove/no desove), el sexo (macho/hembra) y el origen (cultivo/salvaje) en el lenguado (capitulo 4) y la dorada (capitulo 6); iv) se analizó el efecto de cuatro emulsiones enriquecedoras de Artemia (aceite de bacalao, soja, oliva y linaza) en el comportamiento de larvas de lenguado (capitulo 5); v) se describió el comportamiento reproductivo de la dorada (capitulo 7). Tres tipos de pruebas (retención en un salabre, reacción a un nuevo ambiente y confinamiento) demostraron ser apropiadas para caracterizar los EAE en juveniles y reproductores de lenguado, ya que identificaron dos grupos de individuos que variaron en niveles de actividad, latencia para explorar nuevos ambientes, disposición de riesgo y producción de glucocorticoides. Adicionalmente, estas pruebas explicaron más del 70% de variación total, se correlacionaron positivamente e identificaron dos ejes de la personalidad definidos como “miedo-reactividad” y “actividad-exploración”. Estas pruebas son operativas para granjas acuícolas, ya que son fáciles de realizar, pueden ser aplicadas a muchos individuos en un tiempo corto, además de que no requieren habilidades específicas a la hora de ser interpretadas. El comportamiento individual del lenguado y la dorada fue repetible (desde α = 0.989, P < 0.001 a α = 0.704, P = 0.047) y correlacionado (intra-individuales desde ICC = 0.978 a ICC = 0.285) en el tiempo y correlacionada entre test o en diferentes situaciones (desde R = 0.285, P = 0.035 a R = 0.939, P = 0.001). Los juveniles de lenguado con inicio de desarrollo gonadal presentaron una mayor actividad, mayor disposición al riesgo y segregaron menos glucocorticoides que los juveniles sin desarrollo gonadal, por lo que fueron clasificados como proactivos. En la dorada, los peces con mayor éxito reproductivo así como los machos estuvieron significativa y positivamente asociados con EAE proactivos. Por el contrario, los EAE del lenguado Senegalés no estuvieron vinculados al éxito reproductivo, sexo, ni origen, lo que indicó que estas dos especies diferentes estrategias vitales con diferentes tácticas de EAE. Las larvas de lenguado mostraron comportamientos proactivo y reactivo y los enriquecedores influyeron sus EAE (ejem. aceite bacalao indujo más larvas proactivas y emulsiones vegetales más reactivas) y su predisposición al riesgo. Finalmente, el comportamiento reproductivo de la dorada se caracterizó por dos patrones: el pre-desove (natación coordinada) y el desove (agregaciones, cortejos y desoves) y realizaron mayor número de desoves en pareja (71.6%) que en grupo (28.4%). Los resultados descritos son valiosos para el cultivo de estas dos especies ya que pueden ayudar a mejorar bienestar y su producción comercial. / Individuals of a same population consistently differ in their behavioural strategies to cope with stressors, commonly labelled as stress coping styles (SCS). SCS are typically characterized by two extreme behaviours: proactive and reactive. Proactive fish have been recognized to have higher activity in novel situations, to be more impulsive in decision making, to take higher risk when facing a potential danger, to be novelty seekers and to show lower glucocorticoids levels than reactive fish. Numerous studies have reported that SCS influence important biological aspects in fish, such as growth, health, resistance to diseases, welfare and reproduction. Thus, the present study aimed to characterize SCS in Senegalese sole (Solea senegalensis) and gilthead seabream (Sparus aurata) to: i) establish some reliable and operational SCS tests to characterize behaviours in Senegalese sole juveniles and breeders (Chapter 2); ii) determine whether SCS were repeatable and consistent over time and across contexts in Senegalese sole juveniles and breeders (Chapter 3) and gilthead seabream breeders (Chapter 6) and whether SCS differed between Senegalese sole juveniles with and without gametogenesis (Chapter 3); iii) evaluate whether reproduction (spawned/did not spawn), sex (males/females) and origin (wild/hatchery-reared) were related to proactive or reactive SCS in Senegalese sole (Chapter 4) and gilthead seabream (Chapter 6); iv) assess the influence of four different dietary emulsions for Artemia enrichments (based on cod liver, soybean, olive oil and linseed oil) on Senegalese sole larvae behaviour (Chapter 5); v) describe the spawning behaviour of gilthead seabream (Chapter 7). Three SCS individual tests (restraining, new environment and confinement) were selected that efficiently characterize SCS of Senegalese sole juveniles and breeders into two clusters of individuals differing in activity rates, latency to explore novel environments, risk taking and glucocorticoids levels. The selected tests are operational for aquaculture farms, since they are easy to perform, can be applied in large number of fish in a relative short time period and do not require special skills to be interpreted. Additionally, these tests explained over 70% of total behavioural variance, were cross-context correlated and identified two axes of personality defined as “fearfulness-reactivity” and “activity-exploration”. Senegalese sole and gilthead seabream showed high intra-individual behavioural repeatability over time (from α = 0.989, P < 0.001 to α = 0.704, P = 0.047), high correlations over time (from intra-class correlations ICC = 0.978 to ICC = 0.285) and high correlations between tests (from R = 0.285, P = 0.035 to R = 0.939, P = 0.001) or across context. Senegalese sole juveniles starting gametogenesis showed higher activity, risk taking predisposition and produced lower glucocorticoids than fish without gonadal development; being classified as more proactive than fish without gametogenesis. In gilthead seabream, proactive SCS were significantly and positively associated with the reproductive success and behaviours of males were related with proactive SCS, while those of females with reactive SCS. On the contrary, SCS of Senegalese sole were not linked to spawning success, sex or origin, suggesting different life strategies for both fish species that led to different SCS tactics. Senegalese sole post-larvae showed defined proactive and reactive SCS from early ontogenesis and oils enrichments influenced SCS and risk disposition of larvae (e.g. cod oil induced proactive SCS, while vegetable oils reactive traits). Finally, the spawning behaviour of gilthead seabream was characterized by two specific patterns: a pre-spawning behaviour (schooling and coordinated swimming patterns) and a spawning behaviour stricto sensu (aggregations, courtships and spawning rush) and pair-spawning (71.6%) were more frequent than group-spawning (28.4%). The findings of this study provided valuable information to the industry for the management of these two aquacultured species that ultimately could improve welfare and production.

Page generated in 0.4192 seconds