[ES] La representación del territorio ha suscitado un gran interés en los artistas a lo largo de la historia. El principal objetivo de esta investigación consiste en estudiar la relación entre el mapa y la producción de artistas contemporáneos del siglo XX y XXI. Para entender el lenguaje cartográfico analizamos el origen del mapa, su evolución hasta nuestros días y su relación con el arte a lo largo de la historia. Posteriormente indagamos, sobre algunas cuestiones que tienen que ver con la representación del territorio, como su relación con los intereses políticos y económicos. Porque como defiende J.B. Harley en su libro La nueva naturaleza de Los Mapas: Ensayos Sobre La Historia de la Cartografía, los mapas no son una representación objetiva del mundo. La información geográfica que presentan está condicionada para crear una imagen que favorezca unos intereses determinados. La necesidad de entender estos mecanismos de poder nos obliga a analizar la estructura del lenguaje cartográfico y deconstruirlo para descubrir las intenciones ocultas que se encuentran tras un lenguaje su-puestamente objetivo. Esta investigación nos ayuda a profundizar en el lenguaje cartográfico para entender cómo nos relacionamos con el entorno y cómo su percepción puede ser traducida a una obra de arte. Para resolver esta cuestión, analizamos la obra de diferentes artistas del siglo XX y XXI, que utilizan dichos conceptos cartográficos en sus investigaciones artísticas. Este estudio nos permite constatar la importancia de dichas investigaciones tanto por su cantidad como por su calidad y por otra parte nos ayuda a entender el creciente interés de los artistas por cuestiones cartográficas. Por otra parte, como artista, esta investigación nos permite mejorar la solvencia conceptual de nuestra obra, mejorando su calidad en muchos aspectos. / [CA] La representació del territori ha suscitat un gran interès en els artistes al llarg de la història. El principal objectiu d'aquesta investigació consisteix a estudiar la relació entre el mapa i la producció d'artistes contemporanis del segle XX i XXI. Per a entendre el llenguatge cartogràfic analitzem l'origen del mapa, la seua evolució fins als nostres dies i la seua relació amb l'art al llarg de la història. Posteriorment indaguem, a un nivell teòric, algunes qüestions que te-nen a veure amb la representació del territori, com la seua relació amb els interessos polítics i econòmics. Perquè com defensa J.B. Harley en el seu llibre, La nova naturalesa dels Mapes: Assajos Sobre La Història de la Cartografia, els mapes no són una representació objectiva del món. La informació geogràfica que presenten està condicionada per a crear una imatge que afavorisca uns interessos determinats. La necessitat d'entendre aquests mecanismes de poder ens obliga a analitzar l'estructura del llenguatge cartogràfic i desconstruirlo per a descobrir les intencions ocultes que es troben després d'un llenguatge suposadament objectiu. Aquesta investigació ens ajuda a aprofundir en el llenguatge cartogràfic per a entendre com ens relacionem amb l'entorn i com la seua percepció pot ser traduïda a una obra d'art. Per a resoldre aquesta qüestió, analitzem l'obra de diferents artistes del segle XX i XXI, que utilitzen aquests conceptes cartogràfics en les seues investigacions artístiques. Aquest estudi ens permet constatar la importància d'aquestes investigacions tant per la seua quantitat com per la seua qualitat i d'altra banda ens ajuda a entendre el creixent interès dels artistes per qüestions cartogràfiques. D'altra banda, com a artista, aquesta investigació ens permet millorar la solvència conceptual de la nostra obra, millorant la seua qualitat en molts aspectes. / [EN] The representation of territory has aroused great interest in artists throughout history. The main objective of this research is to study the rela-tionship between maps and the production of /the works produced by con-temporary artists of the 20th and 21st centuries. In order to understand cartographic language, I will look at the origin of the map, its evolution up to the present day and its relationship with art throughout history. On a theoretical level, I will subsequently analyse a series of questions related to the representation of territory, such as its relationship with political and economic interests. As Harley argues in his book The New Nature of Maps: Essays in the History of Cartography, maps are not an objective representation of the world. Instead, the geographical information they present is conditioned to create an image that favours certain interests. The need to understand these mechanisms of power forces us to analyse the structure of cartographic language and deconstruct it in order to uncover the hidden intentions behind a supposedly objective language. This theoretical enquiry helps us study cartographic language in more detail so as to understand how we relate to the environment and how its per-ception can be translated into a work of art. To resolve this matter, I will analyse the work of different artists of the 20th and 21st centuries who use these cartographic concepts in their artistic research. This study allows us to see the importance of these investigations, both in terms of quantity and quality, and also helps us to understand the artists' growing interest in cartographic issues. On the other hand, as artist, this research allows us to improve the conceptual soundness of our work, improving its quality in many aspects. / Valero Hoyo, V. (2023). El mapa en el arte contemporáneo, el arte contemporáneo en el mapa. (Viaje al recorrido, al caminar, de la geografía al individuo, del exterior al interior) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192299

[EN] The main objective of studing the landscape's visuality is to understand what are the links between society and environment. The visual analysis has a strong relation with social studies, thus the visuality needs public participation, not only cartographic analysis. The visuality approach is a qualitive way of reaching the landscape character assessment. This work is based on practical case studies around the eastern region of Spain. The discussion is focused on the categories and the relation of the components of visuality. This study shows the visuality of agricultural and cultural landscapes. / [ES] El estudio de la visualidad de un paisaje tiene como principal objetivo el comprender cuáles son los modos reiterantes con los que una sociedad se relaciona con el medio, con su espacio habitado y que en ocasiones son determinantes para la dinámica del paisaje. De este modo se produce una imbricación analítica entre estudios visuales y sociales de percepción, a través de análisis cartográficos y experiencias de participación pública. El estudio de visualidad de un paisaje explora los aspectos cualitativos que definen las relaciones visuales entre el observador y su entorno. La visualidad caracteriza un paisaje, un territorio visualizado, las relaciones espaciales que se producen con mayor frecuencia entre una sociedad y su entorno. En el presente estudio, a partir de un análisis comparativo entre los resultados obtenidos de los estudios territoriales, visuales y de participación pública en los diferentes casos prácticos, se obtienen una serie de categorías de la visualidad del paisaje, es decir, una clasificación de los tipos de modos comunes de percepción del espacio geográfico y se realiza una discusión sobre la relación entre los diferentes componentes de la de la visualidad. La visualidad se estudia en más detalle para el caso de los paisajes agrícolas-culturales. / [CA] L'estudi de la visualitat d'un paisatge té com a principal objectiu comprendre quins són els modes reiterantes amb els què una societat es relaciona amb el seu medi, amb el seu espai habitat i que en ocasions són determinants per a la dinàmica del paisatge. D'aquesta manera es produeix una imbricació analítica entre estudis visuals i socials de percepció, a través d'anàlisis cartogràfics i experiències de participació pública. L'estudi de visualitat d'un paisatge explora els aspectes qualitatius que defineixen les relacions visuals entre l'observador i el seu entorn. La visualitat caracteritza un paisatge, un territori visualitzat, les relacions espacials que es produeixen amb més freqüència entre una societat i el seu entorn. En el present estudi, a partir d'una anàlisi comparativa entre els resultats obtinguts dels estudis territorials, visuals i de participació pública en els diferents casos pràctics, s'obtenen una sèrie de categories de la visualitat del paisatge, és a dir, una classificació dels tipus de maneres comuns de percepció de l'espai geogràfic i es realitza una discussió sobre la relació entre els diferents components de la de la visualitat. La visualitat s'estudia en més detall per al cas dels paisatges agrícoles-culturals. / Diez Torrijos, I. (2015). Visualidad de los paisajes agrícolas-culturales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59065 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales