L'objectiu de la tesi és analitzar el procés que va seguir la introducció de la llengua castellana en els diversos grups socials, a partir del Decret de Nova Planta. És obvi que aquest procés es troba íntimament relacionat amb l'ensenyament, però també és un procés desigual que dependrà, per una banda, del grup social analitzat i, per l'altra, dels àmbits d'ús. A partir d'aquestes premisses hem organitzat el camp d'estudi en tres grans apartats: a) Ensenyament; b) Àmbits d'ús i c) Anàlisi de textos.a)ENSENYAMENTL'estudi de l'organització de l'ensenyament es presenta clau per saber fins a quin punt van ser efectives les lleis que es dictaren en contra de la llengua catalana. Hem dividit l'estudi en dos grans blocs: el món escolar de l'Antic Règim i el món escolar de l'Estat liberal. En el primer bloc hem analitzat les escoles de primeres lletres, les escoles de gramàtica i finalmente la universitat. Un cop definida la situació de l'ensenyament a Mallorca hem estudiat l'ús i la pervivència de la llengua catalana en el món escolar de l'Antic Règim, per passar després a analitzar les lleis i circulars que es dictaren en contra de la llengua catalana.En el segon bloc tracto de la política educativa de l'estat liberal que es definirà per tots els intents que es portaren a terme per tal de difondre l'escolarització i per aconseguir una organització centralitzada de l'ensenyament. En aquest apartat analitzo l'acció educativa i castellanitzadora de la Societat Econòmica d'Amics de País i l'avanç que s'experimentà en l'escolarització que ens portaràja a una alfabetització en llengua castellana.L'anàlisi dels informes sobre la situació escolar del XVIII, provinents de l'autoritat borbònica, demostren que l'obsessió uniformitzadora i la conseqüent repressió lingüística es situa en el darrer terç del XVIII, conseqüència directa de la "Real Cédula de Aranjuez" de 1768. Aquesta política repressora afectarà a poc a poc totes les classes socials, començant per les classes socials més alte.s i estenent-se després a la resta de classes socials, però de manera extensiva no es veuran els seus fruits fins entrat el tombant de segle. La castellanització de l'escola de primeres lletres se situarà en el XIX, molt possiblement a partir de la primera dècada del XIX.b) ÀMBITS D'ÚSHem centrat la investigació en els diferents àmbits d'ús perquè creiem que és l'única manera d'analitzar com i quan la llengua catalana va perdent presència en l'ús escrit, substituïda per la llengua castellana. Hem plantejat el desenvolupament d'aquest capítol a partir de dos eixos: l'àmbit públic i l'àmbit privat. b.1) Àmbit públicLa recerca portada a terme a diferents arxius municipals m'ha permés arribar a una sèrie de conclusions sobre el joc de llengües que s'estableix: a) Les actes dels ajuntaments sempre es redacten en català fins el 1768. Es veu clarament el tall que pressuposa l'ordre de la "Real Cédula"; però això no obliga a fer canvis de llengua respecte a altres escrits propis de la burocràcia municipal. b) La majoria de persones que ocupaven càrrecs sabien escriure en una i altra llengua, però durant tot el segle XVIII el català es manté com a llengua primera en l'ús normal de la comunicació escrita entre l'ajuntament i el poble. c) Les cartes i ordres de caràcter oficial provinents de Palma són sempre en castellà i d) La correspondència privada es manté en català fins el 1820, dins la dècada del 30 ja són molt escadusseres les cartes escrites en català.Analitzo tota una sèrie de documents notarials d'àmbit privat en què la llengua catalana va mantenir-se fins ben entrat el segle XIX. Divideixo l'estudi de la llengua utilitzada en l'àmbit notarial en dos blocs molt específi'cs: Primerament, analitzo alguns dels llibres d'Art de Notaria que es troben a Mallorca, com són un Art de començaments del XVIII i el "DeNotaria" de 1797. I en segon terme estudio els llibres de diversos notaris per establir el moment de canvi lingüístic en els actes notarials. He resseguit els llibres de 15 notaris, des de començaments del XVIII fins el 1860, per veure quan va ser bandejada la llengua catalana en l'ús comú del notariat i, també,si es poden constatar canvis cronològics entre Palma i els pobles. D'aquesta mostra he extret les següents conclusions: a) La llengua catalana es manté absolutament majoritària, i en molts casos única, en els documents notarials del segle XVIII i primer terç del XIX; si hi ha escrits en castellà, aquests vénen condicionats pels clients dels notaris, però no són més que exepcions. c) A grans trets podríem dir que cap a 1840 el català ja ha perdut presència a Palma, però als pobles es manté fina a la dècada de 1850 i d) Els documents notarials que mantenen per més temps la llengua catalana són els testaments, els contractes d'arrendament i els inventaris.Sobre la llengua utilitzada a l'Audiència cal dir que, malgrat que el castellà era la lengua oficial, trobem, durant la primera meitat del segle XVIII, documents escrits en català, provinents de particulars. També podem constatar el desconeixement de la llengua castellana per part dels terstimonis i la necessitat de la traducció oral que s'imposava per poder arribar a una entesa amb el tribunal. b.2) Àmbit privatHe tractat tota mena d'escrits que són fruit de necessitats bàsiques i habituals, és a dir, els usos lingüístics escrits que qualsevol persona pot tenir necessitat de fer servir. He estudiat llibres de l'administració de les cases o heretats, de comptabilitat i correspondència comercial i privada, factures, deutes i contractes d'arrendament. També incloc en aquest apartat documents interns d'alguns convents. L'objectiu era abastar una gran diversitat de documentació per tenir una mostra prou extensa d'usos lingüístics i alhora cobrir un període cronològic força dilatat. La mostra documental que utilitzo cobreix des de finals del XVII fins a la segona meitat del XIX.Sobre els usos de la llengua catalana escrita a l'àmbit privat, cal remarcar que el català es manté fins a la primera meitat del XIX en l'administració econòmica de tipus familiar, és a dir, en els llibres de comptabilitat.de les cases o heretats, en els contractes d'arrendament i en les factures de menestrals i pagesos. En canvi, la correspondència que he trobat demostra una tendència més primerenca cap a la castellanització.c) ANÀLISI DE TEXTOSUn cop analitzats diversos àmbits d'ús de la llengua catalana escrita, he estudiat el tipus de llengua que s'hi utilitzat i això ho he fet a partir d'algunes sèries documentals que m'han aportat una visió cronològica dels canvis lingüístics. És a dir, dins la mateixa tipologia de documents analitzo la llengua emprada a partir de la primera dècada del segle XVIII fins que aquests documents, de manera majoritària, es veuen substituïts per documents en llengua espanyola. Analitzo les següents sèries: Testaments, Contractes d'arrendament agrari i Factures de menestrals.He analitzat sis testaments corresponents als anys 1709, 1722, 1731, 1798, 1819 i 1849. He continuat amb l'anàlisi de sis contractes d'arrendament agrari que pertanyen als anys 1678, 1716, 1736, 1782, 1806 i 1833. I finalment he estudiat una sèrie de factures dels anys 1799, 1818, 1828, 1834, 1857 i 1879. Al final d'aquest apartat m'he plantejat fins a quin punt la llengua que he analitzat amb el codi ortogràfic que es feia servir coincideix amb les propostes ortogràfiques que apareixen a Mallorca en el segle XIX. L'estudi d'aquestes fonts m'ha permès constatar la vigència d'un codi escrit, propi d'un grau de formalitat alt, que molt lentament va perdent els seus trets formals per acostar-se a la parla. El procés de dialectalització que hem pogut constatar ve donat per la pèrdua de norma escrita que, a vegades, serà degut a una manca de formació lingüística en llengua catalana per causa d'una escolarització precària i d'altres vegades, els trets dialectals denotaran una formació en llengua castellana que no permetrà cap mena de formació en llengua catalana. Conseqüència d'aquest últim fet serà la pèrdua del codi formal i l'apropament a la dialectalització com a únic recurs per escriure en llengua catalana. És en aquest darrer context on sorgeixen les noves propostes ortogràfiques.Com a resum final cal dir que la importància de l'ensenyament en el procés d'introducció de la llengua castellana és bàsic perquè no tan sols és la causa directa de la pèrdua del codi ortogràfic tradicional, sinó que aquesta manca va repercutir directament en la capacitat d'escriptura en llengua catalana. I en conseqüència, els àmbits d'ús de la llengua catalana escrita es reduiran cada cop més. A partir de la "Real Cédula" de 1768 podríem considerar que comença aquest procés que no es veurà plenament aconseguit fins arribar al segle XIX. / The doctorate's memory has as main objective the study of the Catalan language in Majorca during the XVIII century and the first half of the XIX one, and the process by which this language was displaced in the pub1ic and private uses by Spanish. This analysis is not based on literary texts but in documental series that hug a wide typology: wills; public, commercial and private correspondence; agrarian lease contracts, notarial and municipal documentation, etc. One of the fundamental contributions is the demonstration that there was a formal code of written Catalan language during the studied period that it was not displaced in their use until the progressive schooling of the population in Spanish. Therefore the results of the political repression against the Catalan language might to be located in the first decades of the XIX century, when the literacy in the Spanish language begins and the progressive illiteracy in the Catalan language, and not in the XVIII century.

La construcción del patrón discursivo en el género de la queja escrita en las culturas española y alemana presenta similitudes de forma y diferencias de fondo, que pueden llevar a malentendidos culturales. En base a los análisis realizados en cuatrocientas quejas auténticas, escritas en español y alemán, se exponen los resultados de esta práctica letrada en ambas lenguas. El análisis, cuantitativo y cualitativo, se realiza desde tres perspectivas: lingüística, retórica y pragmalingüística. Los datos finales describen (a) la estructura epistolar y argumentativa, (b) las técnicas argumentativas de apelación a la racionalidad, a la credibilidad y a la afectividad, y (c) la realización lingüística de la cortesía verbal en el discurso argumentativo de ambas culturas. Abstract / Das argumentative Muster im Genre der schriftlichen Beschwerde weist in der spanischen und deutschen Kultur sowohl formale Ähnlichkeiten, als auch grundlegende Unterschiede auf, welche zu kulturellen Missverständnissen führen können. Basierend auf Analysen, welche mit vierhundert authentischen, spanischen und deutschen Beschwerdetexten durchgeführt wurden, werden die Resultate dieser literacies in beiden Sprachen dargestellt. Die quantitative und qualitative Analyse wird aus drei Perspektiven durchgeführt: Linguistik, Rhetorik und Pragmalinguistik. Die Ergebnisse beschreiben die Brief- und Argumentationsstruktur, die argumentativen Techniken des Appells an die Rationalität, an die Glaubwürdigkeit und an die Affektivität, sowie die linguistische Umsetzung der verbalen Höflichkeit in beiden Kulturen.

El objetivo de esta tesis doctoral es analizar, desde una óptica semántico-pragmática y traductológica, las actualizaciones anafóricas de las marcas francesas TEL y VOILÀ en un corpus de textos periodísticos franceses y sus traducciones al castellano. Los resultados del estudio muestran que en los textos meta se plasma una tendencia traductora mayoritaria consistente en reproducir las virtualidades anafóricas del texto original mediante soluciones apropiadas de la L2. Sin embargo, también se detecta una tendencia traductora secundaria, que consiste en recuperar la operación anafórica mediante partículas más explícitas. Estos resultados confirman la idea según la cual un comportamiento traductor debe concebirse como una noción gradual, que no es un proceder completamente uniforme, ni totalmente aleatorio. / L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és analitzar, des d'una perspectiva semantico-pragmàtica i traductològica, les actualitzacions anafòriques de les marques franceses TEL i VOILÀ a un corpus de textos periodístics francesos i les seves traduccions cap al castellà. Els resultats de l'estudi mostren que als textos meta es concreta una tendència traductora majoritària consistent a reproduir les virtualitats anafòriques del text original mitjançant solucions apropiades de la L2. No obstant això, també es pot identificar una tendència traductora secundària, que consisteix a recuperar l'operació anafòrica amb partícules més explícites. Aquests resultats confirmen la idea segons la qual un comportament traductor ha de concebre's com una noció gradual, que no és una conducta totalment uniforme ni totalment aleatòria. / The aim of this thesis is to study the anaphoric occurrences of the French anaphors TEL and VOILÀ in a corpus made up of journalistic texts and their translations into Spanish. Our approach is semantic as well as pragmatic. According to the results, the target texts show a tendency to reproduce the anaphoric virtualities of the original text by using appropriate translational solutions of the target language. However, a sencondary translation tendency can also be detected: translating the anaphoric operation by using more explicit linguistic devices. These results confirm the idea that a translational behaviour should be regarded as a gradual notion, which is never a fully steady conduct.

La tesis analiza un corpus de 74 cederrones dedicados a la enseñanza del español como lengua extranjera fechados mayoritariamente entre los años 1997 y 2007 con los siguientes objetivos: a) determinar el panorama de este tipo de soporte a partir de sus características intrínsecas, de acuerdo con las teorías de las adquisición de segundas lenguas y, especialmente, las de enseñanza de lenguas asistida por ordenador. b) establecer el eventual rendimiento de esos materiales didácticos concretos en ese soporte en el proceso de enseñanza / aprendizaje del ELE a partir de sus características intrínsecas. c) diseñar, en relación con lo anterior, unos instrumentos de análisis didáctico y también de valoración. d) finalmente, subordinado a los resultados del análisis, proponer una serie de recomendaciones didácticas (y en menor medida técnicas) para el diseño, implantación y uso de estos materiales en este u otros soportes análogos.

The present dissertation aims at analyzing the interplay between initial acoustic biases and language exposure during acquisition of language in the first year of life. This is a critical period in development because it is when phonetic categories are attuned to the native language. This goal is addressed by integrating the results from two developmental studies. The first study explores the presence of asymmetries in vowel perception in infants from 4 to 12 months of age, as a function of the acoustic salience and distributional properties in the test language. The second study investigates the previous contrasting results on vowel perception in 8-month-old infants growing in bilingual environments, and in particular and their relationship with task demands and the properties of the bilingual input. The results emerging from these studies point to two developmental trends. On one hand, asymmetries in vowel perception are modulated by acoustic biases before and during perceptual reorganization, and by distributional cues after perceptual reorganization. On the other hand, discrimination abilities of 8-month-old bilinguals parallel those of monolinguals when tested with an Anticipatory Eye Movement procedure, highlighting the importance of task demands in determining infants' performance. / L'objectiu d'aquesta tesis és analitzar la dinàmica que s'estableix entre els biaixos acústics i l'experiència amb el llenguatge durant el primer any de vida. Aquest és un període decisiu durant el qual les categories fonètiques s'ajusten a les propietats de la llengua materna. Aquest objectiu s'assoleix integrant els resultats de dos estudis. En el primer estudi s'explora la presència d'asimetries en la percepció de les vocals en bebès de 4 a 12 mesos d'edat, en funció de la saliència acústica i les propietats distribucionals de la llengua. El segon estudi investiga els resultats contradictoris obtinguts amb bebès de 8 mesos d'edat bilingües, i la seva relació amb les demandes de la tasca i les propietats de l'input bilingüe. Els resultats d'aquests estudis indiquen dos tendències al desenvolupament. Per una banda, que les asimetries en la percepció de les vocals són modulades per biaixos acústics abans i durant la reorganització perceptiva i per les propietats distribucionals després de la reorganització perceptiva; per l'altra banda, els resultats mostren que les habilitats de discriminació dels bilingües de 8 mesos d'edat són corresponents a les dels monolingües quan es fa servir un procediment d'anticipació de la mirada, posant en rellevància la importància de les demandes de la tasca en determinar el rendiment dels bebès.