• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • Tagged with
  • 4
  • 4
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Experiencias con la lengua y cultura china por parte de descendientes de inmigrantes chinos en Lima, Perú

Peña Pulgar, Verónica Cecilia, Ishii Taira, Allison Naomi 17 November 2018 (has links)
El presente estudio explora las experiencias con el mandarín y otros dialectos chinos, así como con la cultura china, entre los descendientes adolescentes de inmigrantes chinos que estudian en colegios chinos y en otros colegios (no chinos) en Lima, Perú. Se realizaron entrevistas a profundidad para explorar lo que piensan los adolescentes: cómo sus padres los expusieron tanto al mandarín como a otros dialectos y a la cultura china; las estrategias que utilizan para aprender el idioma; y lo que piensan los adolescentes sobre su identidad cultural. Los resultados indican que la adquisición del idioma en los adolescentes depende de los padres y del interés de cada persona en aprender chino. Al comparar adolescentes de colegios chinos y otros colegios, los estudiantes de los colegios chinos tuvieron un mayor contacto con la cultura y el idioma chino, su dominio del idioma es mayor, y se identifican más como chinos o biculturales. / The following study explores the experiences with the Mandarin language and other Chinese dialects, as well as with Chinese culture among adolescents who are children of Chinese immigrants who attend to Chinese schools and non-Chinese schools in Lima, Peru. The authors performed depth interviews in order to explore the adolescents’ thoughts and experiences. The main questions were about how their parents expose them to the Mandarin language as well as other Chinese dialects and Chinese culture, what strategies they have to learn Chinese languages, and what their cultural identities are. The results demonstrate that the acquisition of the Chinese languages depends mostly of their parents’ attitude and of each adolescent’s interest to learn Chinese. When comparing the adolescents of Chinese schools and the adolescents of non-Chinese schools, the results show that the adolescents from the Chinese schools had a major contact with Chinese culture and language. Their language proficiency level is also higher than the adolescents’ of non-Chinese schools and most of them identify themselves as Chinese or Chinese and Peruvian. / Tesis
2

Estatus del traductor e intérprete con lenguas de trabajo chino mandarín y español en el Perú / Status of Mandarin Chinese-Spanish translators and interpreters in Peru

Natividad Rosales, Adarely Lynette, Sanchez Salazar, Mihanu Jhoveth 17 December 2021 (has links)
Desde el 2010, el Tratado de Libre Comercio entre Perú y China ha permitido un mayor intercambio económico entre estos países. Como resultado, el mercado de la traducción e interpretación que trabaja con chino mandarín y español se ha expandido dentro del territorio peruano. En este contexto, se esperaría que los traductores e intérpretes que trabajan con esta combinación lingüística perciban que su estatus profesional hubiese aumentado. Por ende, el objetivo de este trabajo es conocer cómo los traductores e intérpretes con lenguas de trabajo chino mandarín y español en el Perú perciben su estatus bajo los parámetros de remuneración, visibilidad y direccionalidad. Con este fin, se llevarán a cabo entrevistas semiestructuradas a ocho de estos profesionales (cuatro empíricos y cuatro con educación profesional) que serán contactados por medio de un muestreo tipo bola de nieve. Los traductores e intérpretes que formarán parte del estudio serán aquellos con combinación lingüística chino mandarín-español que estuvieron activos en el mercado peruano durante al menos tres años hasta el 2019 o los años posteriores. Este trabajo podría contribuir a los estudios sobre el estatus de los traductores e intérpretes al abordar un grupo profesional con solo una combinación lingüística, un enfoque que no ha sido abordado con anterioridad. Además, constituiría un aporte a los estudios sobre traductores e intérpretes en el Perú, puesto que no existen estudios que aborden específicamente el estatus de estos ni se ha investigado a los traductores e intérpretes que trabajan con chino mandarín y español en este país. / The China-Peru Free Trade Agreement has enabled an increased economical exchange between these countries since 2010. As a result, there is an expansion of the Mandarin Chinese-Spanish translation and interpretating market in Peru. In this context, it is expected that translators and interpreters who work with this language pair perceive that their professional status has increased. The objective of this study is therefore to understand how translators and interpreters with Mandarin Chinese and Spanish as their language pair in Peru perceive their status under remuneration, visibility and directionality parameters. For this end, semi-structured interviews will be conducted to a group of eight professionals (four of them empirical and four with professional education) selected by a snowball sampling. This selected group will be composed of translators and interpreters with a Mandarin Chinese-Spanish language pair that have been active in the Peruvian market at least for three years until 2019 or the following years. This study will contribute to the research on the status of translators and interpreters by addressing professionals with one language pair which is an approach that has not been previously studied. Additionally, it will also contribute to the research of translators and interpreters in Peru since there are no previous studies that specifically address the status of these professionals, nor has there been any research on translators and interpreters working with Mandarin Chinese and Spanish in this country. / Trabajo de investigación
3

Estrategias de aprendizaje y conocimiento de los caracteres chinos en alumnos de chino mandarín en Lima, Perú / Learning Strategies and the Knowledge of Chinese Characters in Mandarin Chinese Students of Lima, Peru

Garcia Masson, Mayra Carolina 28 March 2022 (has links)
El presente estudio tiene como objetivo explorar la relación existente entre las estrategias de aprendizaje y el conocimiento de los caracteres chinos de 26 alumnos de chino mandarín desde los 18 años que utilizan el libro «新实用汉语课本3 (El nuevo libro de chino práctico 3)» en tres instituciones de Lima, Perú. Esta interrogante surgió a partir de la dificultad de los estudiantes de chino mandarín como lengua extranjera para aprender los caracteres chinos y sus significados. Asimismo, debido a la falta de información sobre estrategias de estudio para esta lengua, pues la mayoría de recursos están destinados principalmente para el aprendizaje de inglés. Para ello, se tomó como referencia la investigación realizada por la Pontificia Universidad Javeriana de Colombia que busca conocer cuáles son las diversas estrategias de aprendizaje utilizadas por sus estudiantes para el aprendizaje de los caracteres chinos. Además, se adaptó como instrumento de medición para este estudio el formulario conocido como SILL (Strategy Inventory Language for Learning) de Oxford (1990) que contiene estrategias de aprendizaje directas e indirectas relacionadas al campo de aprendizaje de una segunda lengua. De esta manera, los resultados obtenidos señalan que existe una correlación entre el uso de las estrategias de aprendizaje y el conocimiento de los caracteres chinos. Así, las tres estrategias consideradas como las más efectivas pertenecen al grupo de las estrategias de aprendizaje cognitivas y son: usar aplicaciones para aprender vocabulario nuevo, hacer dictados y resolver ejercicios de escritura. / This study aims to explore the relation between the learning strategies and the knowledge of Chinese characters in 26 students of Mandarin Chinese from 18 years onwards that study with the book “新实用汉语课本3” (The New Book of Practical Chinese 3) in 3 institutions in Lima, Peru. This question derives from the difficulty students of Mandarin Chinese as a foreign language face to learn Chinese characters and their meaning. Moreover, due to the lack of information about learning strategies for this language and due to the fact that most of the resources are aimed to the learning English. To that end, the research done by the Pontifical Javierian University of Colombia that seeks to know the variety of strategies used by its students to learn Chinese characters was used as reference for this thesis. In addition, this study adapted as measurement instrument the form known as SILL (Strategy Inventory Language for Learning) from Oxford (1990) that describes direct and indirect learning strategies related to the second language field. In this way, the results show that there is a co-relation between the use of learning strategies and the knowledge of Chinese characters. Thus, the three strategies considered as the most effective belong to the cognitive learning strategies and are the following: using apps to learn new vocabulary, dictations and solving writing exercises / Tesis
4

Estudio constrastivo español-mandarín de las estrategias de codificación del acto de habla del rechazo

Zhao, Jingyue 13 December 2025 (has links)
[ES] China y España, dos países con una gran influencia a nivel mundial, han estrechado sus lazos en diversos ámbitos en los últimos años. Esta creciente interconexión ha planteado nuevas exigencias a la enseñanza del chino mandarín y del español como lenguas extranjeras. En este contexto, el desarrollo de la pragmática ha abierto nuevas posibilidades para la enseñanza de lenguas. El presente estudio, desde una perspectiva pragmática, se centra en el análisis del uso de las estrategias de rechazo en el chino mandarín y el español peninsular. El rechazo, un acto de habla inherentemente amenazante, puede expresarse mediante diversas estrategias para minimizar sus efectos negativos. Dado que China y España poseen contextos culturales distintos, estas diferencias influyen en la elección de las estrategias de rechazo. Reconocer estas diferencias puede ayudar a los aprendices de lenguas extranjeras a comunicarse de manera más efectiva en entornos laborales y sociales en el extranjero. Este estudio analiza las similitudes y diferencias en el uso de las estrategias de rechazo en el discurso oral de ambas lenguas. Asimismo, se examina el impacto de variables en la elección de estas estrategias en diferentes contextos, como la distancia social, el poder relativo, el grado de imposición, el afecto, los actos iniciativos (la acción que provoca el rechazo) y el género del interlocutor. Además, se analizan las posibles diferencias culturales en ciertas expresiones de rechazo. Para llevar a cabo este estudio, se recopilaron expresiones de rechazo a través del análisis de diálogos de series de televisión y encuestas DTC. Estas expresiones se clasificaron utilizando la taxonomía de rechazo propuesta por Beebe et al. (1990). Posteriormente, se realizaron análisis cuantitativos y cualitativos de los datos, empleando técnicas estadísticas como la prueba de chi-cuadrado. Los resultados obtenidos muestran que, en términos de cantidad de estrategias utilizadas, no existen diferencias significativas entre las series de televisión en chino y español. Sin embargo, las encuestas revelaron un mayor uso de estrategias en el chino. Tanto en las series como en las encuestas, las categorías de estrategias más frecuentes son similares en ambas lenguas, aunque con diferentes frecuencias. En general, el español tiende a utilizar estrategias de rechazo más directas en comparación con el chino. En cuanto a los factores que influyen en la elección de las estrategias de rechazo, la presencia o ausencia de la variable afecto tiene un mayor impacto en el chino que en el español. Por otro lado, en el caso de rechazos a "ofrecimientos", las series de televisión en chino muestran una proporción significativamente menor de rechazos directos en comparación con las series españolas. Además, el estudio ha revelado casos en los que las expresiones de rechazo no generan efectos negativos, sino que, por el contrario, contribuyen a preservar la imagen de los interlocutores. / [CA] La Xina i Espanya, dos països amb una gran influència a nivell mundial, han estret els seus llaços en diversos àmbits en els últims anys. Esta creixent interconnexió ha plantejat noves exigències a l'ensenyament del xinés mandarí i de l'espanyol com a llengües estrangeres. En este context, el desenrotllament de la pragmàtica ha obert noves possibilitats per a l'ensenyament de llengües. El present estudi, des d'una perspectiva pragmàtica, se centra en l'anàlisi de l'ús de les estratègies de rebuig en el xinés mandarí i l'espanyol peninsular. El rebuig, un acte de parla inherentment amenaçadora, pot expressar-se mitjançant diverses estratègies per a minimitzar els seus efectes negatius. Atés que la Xina i Espanya posseïxen contextos culturals distints, estes diferències influïxen en l'elecció de les estratègies de rebuig. Reconéixer estes diferències pot ajudar els aprenents de llengües estrangeres a comunicar-se de manera més efectiva en entorns laborals i socials a l'estranger. Este estudi analitza les similituds i diferències en l'ús de les estratègies de rebuig en el discurs oral de totes dues llengües. Així mateix, s'examina l'impacte de variables en l'elecció d'estes estratègies en diferents contextos, com la distància social, el poder relatiu, el grau d'imposició, l'afecte, els actes iniciatius (l'acció que provoca el rebuig) i el gènere de l'interlocutor. A més, s'analitzen les possibles diferències culturals en unes certes expressions de rebuig. Per a dur a terme este estudi, es van recopilar expressions de rebuig a través de l'anàlisi de diàlegs de sèries de televisió i enquestes DTC. Estes expressions es van classificar utilitzant la taxonomia de rebuig proposada per Beebe et al. (1990). Posteriorment, es van realitzar anàlisis quantitatives i qualitatives de les dades, emprant tècniques estadístiques com la prova de chi-quadrat. Els resultats obtinguts mostren que, en termes de quantitat d'estratègies utilitzades, no existixen diferències significatives entre les sèries de televisió en xinés i espanyol. No obstant això, les enquestes van revelar un major ús d'estratègies en el xinés. Tant en les sèries com en les enquestes, les categories d'estratègies més freqüents són similars en totes dues llengües, encara que amb diferents freqüències. En general, l'espanyol tendix a utilitzar estratègies de rebuig més directes en comparació amb el xinés. Quant als factors que influïxen en l'elecció de les estratègies de rebuig, la presència o absència de la variable afecte té un major impacte en el xinés que en l'espanyol. D'altra banda, en el cas de rebutjos a "oferiments", les sèries de televisió en xinés mostren una proporció significativament menor de rebutjos directes en comparació amb les sèries espanyoles. A més, l'estudi ha revelat casos en els quals les expressions de rebuig no generen efectes negatius, sinó que, per contra, contribuïxen a preservar la imatge dels interlocutors. / [EN] As two globally influential countries, China and Spain have seen their ties strengthen across various domains in recent years. This increased interconnectedness has placed new demands on the teaching of Mandarin Chinese and Spanish as foreign languages. Within this context, the field of pragmatics has offered fresh perspectives for language pedagogy. This study, rooted in pragmatics, delves into the usage of refusal strategies in Mandarin Chinese and Peninsular Spanish. Refusal, as an inherently face-threatening speech act, can be expressed through various strategies to mitigate its negative consequences. Given the distinct cultural contexts of China and Spain, these differences inevitably influence the choice of refusal strategies. Recognizing these disparities can aid language learners in communicating more effectively in foreign work and social environments. This study primarily examines the similarities and differences in the use of refusal strategies in the spoken discourse of both languages. Additionally, it explores the impact of variables such as social distance, power relations, degree of imposition, affect, initiating acts, and interlocutor gender on the choice of these refusal strategies in different contexts. Furthermore, the study investigates potential cultural differences in specific refusal expressions. To conduct this study, data was collected from television series dialogues and discourse completion tasks. The collected expressions were categorized using the refusal taxonomy proposed by Beebe et al. (1990). Subsequently, both quantitative and qualitative analyses were performed on the data, employing statistical techniques such as the chi-square test. The findings indicate that, in terms of the quantity of strategies employed, there are no significant differences between Chinese and Spanish television series. However, surveys revealed a higher frequency of strategy use in Chinese. While both series and surveys show similar prevalent strategy categories in both languages, there are variations in their specific frequencies. Overall, Spanish tends to employ more direct refusal strategies compared to Chinese. Regarding the factors influencing the choice of refusal strategies, the presence or absence of affect has a greater impact in Chinese than in Spanish. Moreover, when refusing offers, Chinese television series exhibit a significantly lower proportion of direct refusals compared to Spanish series. Additionally, the study identified instances where expressions of refusal did not produce negative consequences but rather preserved the interlocutors' face. / Zhao, J. (2024). Estudio constrastivo español-mandarín de las estrategias de codificación del acto de habla del rechazo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214022

Page generated in 0.0513 seconds