[ES] El objetivo de este trabajo es analizar las perífrasis modales, sus significados y la existencia de variación en las secciones mencionadas del artículo científico en un corpus de las secciones denominadas "introducción" y "conclusión" del artículo de investigación en la disciplina de turismo. Estos textos se han extraído de revistas en el campo y con un índice de impacto notorio en la especialidad. Las perífrasis modales reflejan el punto de vista del hablante. Como parte de la metodología, se usan herramientas de lingüística de corpus que permiten la gestión de los textos y su consulta, además de la extracción de ejemplos concretos que ilustren las formas, las categorías semánticas y las funciones que se encuentren en los textos estudiados. Sin embargo, dado que el contexto es fundamental para poder identificar los significados modales, parte del análisis de los textos requiere de un reconocimiento visual directo de cada caso, pues una misma perífrasis modal puede indicar diferentes significados. El análisis y discusión de los datos se nutre de estudios en lingüística funcional que permitan dar cuenta de los usos y funciones. Las conclusiones indican que, en efecto, existe variación no solo en cuanto a las formas usadas en cada una de las introducciones y en las conclusiones, sino también con respecto al significado. En este sentido, se constata que la modalidad dinámica es más frecuente en las introducciones, según frecuencias relativas, y la modalidad epistémica es más frecuente en las conclusiones. Igualmente, se han detectado varias funciones estrechamente relacionadas con los significados modales. Así, la función de mitigación y cortesía lingüística se relaciona en mayor medida con la modalidad epistémica y lo mismo ocurre con la formulación del significado inferencial, que refiere a la necesidad epistémica. La expresión de la factualidad y de la imposibilidad se nutren de la modalidad dinámica, mientras que la predicción, la organización de los contenidos, la autoridad y la recomendación se manifiestan con el uso de la modalidad deóntica. / [CA] L'article d'investigació en el camp dels estudis de turisme no ha sigut prou estudiat, malgrat ser una disciplina que representa un sector de desenvolupament econòmic per a nombrosos països. Altres gèneres textuals relacionats amb el registre turístic com el resum, els fullets i les pàgines webs en el registre turístic, els últims amb gran rellevància pel seu clar impacte social i econòmic dels estudis turístics, han rebut major atenció. La investigació científica en turisme, no obstant això, proveeix a les organitzacions, ja siguen públiques o privades, d'informació rellevant per a la millora de l'activitat que es tradueixen en recomanacions que, amb freqüència, s'aporten en les conclusions d'aquests treballs. S'entén, per tant, que existeix una relació directa entre el progrés del sector i la investigació empírica, la qual cosa, al seu torn, indica l'interés per la publicació acadèmica periòdica. Per aquest motiu, en aquest treball, s'inclou una caracterització formal del gènere en una estructura de seccions. Aquest estudi es complementa amb una anàlisi de les estructures lèxic-gramaticals recurrents en cadascuna de les seccions de l'article científic i les variables lèxiques i sintàctiques que caracteritzen al text dins del registre científic, tant per la complexitat com pel nivell d'elaboració que exhibeix la llengua usada en aquests treballs. Aquestes estructures persegueixen indicar la perspectiva dels autors, entre altres aspectes. Dit això, l'objectiu d'aquest treball és analitzar les perífrasis modals, els seus significats i l'existència de variació en les seccions denominades "introducció" i "conclusió" de l'article d'investigació en la disciplina de turisme. Aquests textos s'han extret de revistes en el camp i amb un índex d'impacte notori en l'especialitat. Les perífrasis modals reflecteixen el punt de vista del parlant. Com a part de la metodologia, s'usen eines de lingüística de corpus que permeten la gestió dels textos i la seua consulta, a més de l'extracció d'exemples concrets que il·lustren les formes, les categories semàntiques i les funcions que es troben en els textos estudiats. No obstant això, atés que el context és fonamental per a poder identificar els significats modals, part de l'anàlisi dels textos requereix d'un reconeixement visual directe de cada cas, perquè una mateixa perífrasi modal pot indicar diferents significats. L'anàlisi i discussió de les dades es nodreix d'estudis en lingüística funcional que permeten donar compte dels usos i funcions Les conclusions indiquen que, en efecte, existeix variació no sols quant a les formes usades en cadascuna de les introduccions i en les conclusions, sinó també respecte al significat. En aquest sentit, es constata que la modalitat dinàmica és més freqüent en les introduccions, segons freqüències relatives, i la modalitat epistémica és més freqüent en les conclusions. Igualment, s'han detectat diverses funcions estretament relacionades amb els significats modals. Així, la funció de mitigació i cortesia lingüística es relaciona en major mesura amb la modalitat epistémica i el mateix ocorre amb la formulació del significat inferencial, que es refereix a la necessitat epistémica. L'expressió de la factualidad i de la impossibilitat es nodreixen de la modalitat dinàmica, mentre que la predicció, l'organització dels continguts, l'autoritat i la recomanació es manifesten amb l'ús de la modalitat dóntica. / [EN] The research article in the field of tourism studies has not been sufficiently studied, despite being a discipline strongly connected with a sector of economic growth for many countries. Other textual genres related to the tourism register such as the summary, brochures and web pages in the tourism register, the latter with great relevance for their clear social and economic impact of tourism studies, have enjoyed more scholarly attention. Scientific research in tourism, however, provides organisations, whether public or private, with relevant information for the improvement of the activity, which translates into recommendations that are often included in the conclusions of these studies. It is held, therefore, that there is a direct relationship between the development of the sector and empirical research, which, in turn, shows the interest in academic publications in leading journal. For this reason, this paper includes a formal characterisation of the genre into sections. This study is supplemented with a description of the recurrent lexicalgrammatical structures in each of the sections of the scientific article and the lexical and syntactic variables that characterise the text within the scientific register, both in terms of the complexity and the level of elaboration exhibited in the language used in these works. These structures are intended to signal the authors' perspective, among other aspects. That said, the aim of this paper is to analyse modal verbs, their meanings and the existence of variation in the "introduction" and "conclusion" sections of the research article in the discipline of tourism. These texts have been taken from leading journals in the field and with a clear impact index in the discipline. Modal verbs reflect the speaker's point of view. As part of the methodology, corpus linguistics tools are used to allow the management of the texts and their consultation, as well as the excerption of concrete examples illustrating the forms, the semantic categories and the functions found in the texts studied. However, given that context is fundamental to the identification of modal meanings, part of the analysis of the texts requires direct visual recognition in each occurrence, as the same modal verb may entail several meanings. The analysis and discussion of the data is informed by studies in functional linguistics which allow us to count on the uses and functions of the different modal forms. The conclusions indicate that there is indeed variation not only in terms of the forms used in each of the introductions and conclusions, but also in terms of meaning. In this sense, it is found that dynamic modality is more frequent in the introductions, according to their relative frequencies, and epistemic modality is more frequent in the conclusions. Likewise, several functions closely related to modal meanings have been detected. Thus, the function of mitigation and linguistic politeness is most closely related to epistemic modality, as is the formulation of inferential meaning, which refers to epistemic necessity. The expression of factuality and impossibility are nourished by the dynamic modality, while prediction, content while prediction, content organisation, authority and recommendation are manifested using deontic modality. The thesis is structured in five chapters, and bibliographical references are included finally in this dissertation. / Domínguez Morales, ME. (2021). Los verbos modales en las introducciones y en las conclusiones de los artículos científicos de turismo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/172247

El momento de expansión de la industria turística justifica la creciente demanda de profesionales con una formación adecuada, destacando la importancia de la competencia comunicativa tanto oral como escrita en inglés como lengua internacional. Aunque los componentes orales tienden a considerarse un objetivo preferente en el aprendizaje/adquisición de lenguas para turismo, la escritura efectiva de ciertos géneros también forma parte del quehacer diario de la empresa turística. En el presente trabajo nos centramos en la carta de reclamación/queja que escribe una agencia de viajes a otro servicio del sector en nombre de un cliente insatisfecho. El principal objetivo del estudio empírico es la enseñanza de diversos recursos de cortesía mediante los cuales los estudiantes mejoran su competencia escrita de este tipo de correspondencia, haciendo especial hincapié en la función que desempeñan cada uno de ellos. Las actividades diseñadas para tal fin plantean una serie de comentarios que invitan a la reflexión de los alumnos de tal forma que los recursos de cortesía que aprenden a utilizar en esta carta puedan también aplicarlos a otro tipo de correspondencia o textos escritos propios de su contexto profesional específico.

[ES] China y España, dos países con una gran influencia a nivel mundial, han estrechado sus lazos en diversos ámbitos en los últimos años. Esta creciente interconexión ha planteado nuevas exigencias a la enseñanza del chino mandarín y del español como lenguas extranjeras. En este contexto, el desarrollo de la pragmática ha abierto nuevas posibilidades para la enseñanza de lenguas. El presente estudio, desde una perspectiva pragmática, se centra en el análisis del uso de las estrategias de rechazo en el chino mandarín y el español peninsular. El rechazo, un acto de habla inherentemente amenazante, puede expresarse mediante diversas estrategias para minimizar sus efectos negativos. Dado que China y España poseen contextos culturales distintos, estas diferencias influyen en la elección de las estrategias de rechazo. Reconocer estas diferencias puede ayudar a los aprendices de lenguas extranjeras a comunicarse de manera más efectiva en entornos laborales y sociales en el extranjero. Este estudio analiza las similitudes y diferencias en el uso de las estrategias de rechazo en el discurso oral de ambas lenguas. Asimismo, se examina el impacto de variables en la elección de estas estrategias en diferentes contextos, como la distancia social, el poder relativo, el grado de imposición, el afecto, los actos iniciativos (la acción que provoca el rechazo) y el género del interlocutor. Además, se analizan las posibles diferencias culturales en ciertas expresiones de rechazo. Para llevar a cabo este estudio, se recopilaron expresiones de rechazo a través del análisis de diálogos de series de televisión y encuestas DTC. Estas expresiones se clasificaron utilizando la taxonomía de rechazo propuesta por Beebe et al. (1990). Posteriormente, se realizaron análisis cuantitativos y cualitativos de los datos, empleando técnicas estadísticas como la prueba de chi-cuadrado. Los resultados obtenidos muestran que, en términos de cantidad de estrategias utilizadas, no existen diferencias significativas entre las series de televisión en chino y español. Sin embargo, las encuestas revelaron un mayor uso de estrategias en el chino. Tanto en las series como en las encuestas, las categorías de estrategias más frecuentes son similares en ambas lenguas, aunque con diferentes frecuencias. En general, el español tiende a utilizar estrategias de rechazo más directas en comparación con el chino. En cuanto a los factores que influyen en la elección de las estrategias de rechazo, la presencia o ausencia de la variable afecto tiene un mayor impacto en el chino que en el español. Por otro lado, en el caso de rechazos a "ofrecimientos", las series de televisión en chino muestran una proporción significativamente menor de rechazos directos en comparación con las series españolas. Además, el estudio ha revelado casos en los que las expresiones de rechazo no generan efectos negativos, sino que, por el contrario, contribuyen a preservar la imagen de los interlocutores. / [CA] La Xina i Espanya, dos països amb una gran influència a nivell mundial, han estret els seus llaços en diversos àmbits en els últims anys. Esta creixent interconnexió ha plantejat noves exigències a l'ensenyament del xinés mandarí i de l'espanyol com a llengües estrangeres. En este context, el desenrotllament de la pragmàtica ha obert noves possibilitats per a l'ensenyament de llengües. El present estudi, des d'una perspectiva pragmàtica, se centra en l'anàlisi de l'ús de les estratègies de rebuig en el xinés mandarí i l'espanyol peninsular. El rebuig, un acte de parla inherentment amenaçadora, pot expressar-se mitjançant diverses estratègies per a minimitzar els seus efectes negatius. Atés que la Xina i Espanya posseïxen contextos culturals distints, estes diferències influïxen en l'elecció de les estratègies de rebuig. Reconéixer estes diferències pot ajudar els aprenents de llengües estrangeres a comunicar-se de manera més efectiva en entorns laborals i socials a l'estranger. Este estudi analitza les similituds i diferències en l'ús de les estratègies de rebuig en el discurs oral de totes dues llengües. Així mateix, s'examina l'impacte de variables en l'elecció d'estes estratègies en diferents contextos, com la distància social, el poder relatiu, el grau d'imposició, l'afecte, els actes iniciatius (l'acció que provoca el rebuig) i el gènere de l'interlocutor. A més, s'analitzen les possibles diferències culturals en unes certes expressions de rebuig. Per a dur a terme este estudi, es van recopilar expressions de rebuig a través de l'anàlisi de diàlegs de sèries de televisió i enquestes DTC. Estes expressions es van classificar utilitzant la taxonomia de rebuig proposada per Beebe et al. (1990). Posteriorment, es van realitzar anàlisis quantitatives i qualitatives de les dades, emprant tècniques estadístiques com la prova de chi-quadrat. Els resultats obtinguts mostren que, en termes de quantitat d'estratègies utilitzades, no existixen diferències significatives entre les sèries de televisió en xinés i espanyol. No obstant això, les enquestes van revelar un major ús d'estratègies en el xinés. Tant en les sèries com en les enquestes, les categories d'estratègies més freqüents són similars en totes dues llengües, encara que amb diferents freqüències. En general, l'espanyol tendix a utilitzar estratègies de rebuig més directes en comparació amb el xinés. Quant als factors que influïxen en l'elecció de les estratègies de rebuig, la presència o absència de la variable afecte té un major impacte en el xinés que en l'espanyol. D'altra banda, en el cas de rebutjos a "oferiments", les sèries de televisió en xinés mostren una proporció significativament menor de rebutjos directes en comparació amb les sèries espanyoles. A més, l'estudi ha revelat casos en els quals les expressions de rebuig no generen efectes negatius, sinó que, per contra, contribuïxen a preservar la imatge dels interlocutors. / [EN] As two globally influential countries, China and Spain have seen their ties strengthen across various domains in recent years. This increased interconnectedness has placed new demands on the teaching of Mandarin Chinese and Spanish as foreign languages. Within this context, the field of pragmatics has offered fresh perspectives for language pedagogy. This study, rooted in pragmatics, delves into the usage of refusal strategies in Mandarin Chinese and Peninsular Spanish. Refusal, as an inherently face-threatening speech act, can be expressed through various strategies to mitigate its negative consequences. Given the distinct cultural contexts of China and Spain, these differences inevitably influence the choice of refusal strategies. Recognizing these disparities can aid language learners in communicating more effectively in foreign work and social environments. This study primarily examines the similarities and differences in the use of refusal strategies in the spoken discourse of both languages. Additionally, it explores the impact of variables such as social distance, power relations, degree of imposition, affect, initiating acts, and interlocutor gender on the choice of these refusal strategies in different contexts. Furthermore, the study investigates potential cultural differences in specific refusal expressions. To conduct this study, data was collected from television series dialogues and discourse completion tasks. The collected expressions were categorized using the refusal taxonomy proposed by Beebe et al. (1990). Subsequently, both quantitative and qualitative analyses were performed on the data, employing statistical techniques such as the chi-square test. The findings indicate that, in terms of the quantity of strategies employed, there are no significant differences between Chinese and Spanish television series. However, surveys revealed a higher frequency of strategy use in Chinese. While both series and surveys show similar prevalent strategy categories in both languages, there are variations in their specific frequencies. Overall, Spanish tends to employ more direct refusal strategies compared to Chinese. Regarding the factors influencing the choice of refusal strategies, the presence or absence of affect has a greater impact in Chinese than in Spanish. Moreover, when refusing offers, Chinese television series exhibit a significantly lower proportion of direct refusals compared to Spanish series. Additionally, the study identified instances where expressions of refusal did not produce negative consequences but rather preserved the interlocutors' face. / Zhao, J. (2024). Estudio constrastivo español-mandarín de las estrategias de codificación del acto de habla del rechazo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214022