[ES] El objetivo de este trabajo es analizar las perífrasis modales, sus significados y la existencia de variación en las secciones mencionadas del artículo científico en un corpus de las secciones denominadas "introducción" y "conclusión" del artículo de investigación en la disciplina de turismo. Estos textos se han extraído de revistas en el campo y con un índice de impacto notorio en la especialidad. Las perífrasis modales reflejan el punto de vista del hablante. Como parte de la metodología, se usan herramientas de lingüística de corpus que permiten la gestión de los textos y su consulta, además de la extracción de ejemplos concretos que ilustren las formas, las categorías semánticas y las funciones que se encuentren en los textos estudiados. Sin embargo, dado que el contexto es fundamental para poder identificar los significados modales, parte del análisis de los textos requiere de un reconocimiento visual directo de cada caso, pues una misma perífrasis modal puede indicar diferentes significados. El análisis y discusión de los datos se nutre de estudios en lingüística funcional que permitan dar cuenta de los usos y funciones. Las conclusiones indican que, en efecto, existe variación no solo en cuanto a las formas usadas en cada una de las introducciones y en las conclusiones, sino también con respecto al significado. En este sentido, se constata que la modalidad dinámica es más frecuente en las introducciones, según frecuencias relativas, y la modalidad epistémica es más frecuente en las conclusiones. Igualmente, se han detectado varias funciones estrechamente relacionadas con los significados modales. Así, la función de mitigación y cortesía lingüística se relaciona en mayor medida con la modalidad epistémica y lo mismo ocurre con la formulación del significado inferencial, que refiere a la necesidad epistémica. La expresión de la factualidad y de la imposibilidad se nutren de la modalidad dinámica, mientras que la predicción, la organización de los contenidos, la autoridad y la recomendación se manifiestan con el uso de la modalidad deóntica. / [CA] L'article d'investigació en el camp dels estudis de turisme no ha sigut prou estudiat, malgrat ser una disciplina que representa un sector de desenvolupament econòmic per a nombrosos països. Altres gèneres textuals relacionats amb el registre turístic com el resum, els fullets i les pàgines webs en el registre turístic, els últims amb gran rellevància pel seu clar impacte social i econòmic dels estudis turístics, han rebut major atenció. La investigació científica en turisme, no obstant això, proveeix a les organitzacions, ja siguen públiques o privades, d'informació rellevant per a la millora de l'activitat que es tradueixen en recomanacions que, amb freqüència, s'aporten en les conclusions d'aquests treballs. S'entén, per tant, que existeix una relació directa entre el progrés del sector i la investigació empírica, la qual cosa, al seu torn, indica l'interés per la publicació acadèmica periòdica. Per aquest motiu, en aquest treball, s'inclou una caracterització formal del gènere en una estructura de seccions. Aquest estudi es complementa amb una anàlisi de les estructures lèxic-gramaticals recurrents en cadascuna de les seccions de l'article científic i les variables lèxiques i sintàctiques que caracteritzen al text dins del registre científic, tant per la complexitat com pel nivell d'elaboració que exhibeix la llengua usada en aquests treballs. Aquestes estructures persegueixen indicar la perspectiva dels autors, entre altres aspectes. Dit això, l'objectiu d'aquest treball és analitzar les perífrasis modals, els seus significats i l'existència de variació en les seccions denominades "introducció" i "conclusió" de l'article d'investigació en la disciplina de turisme. Aquests textos s'han extret de revistes en el camp i amb un índex d'impacte notori en l'especialitat. Les perífrasis modals reflecteixen el punt de vista del parlant. Com a part de la metodologia, s'usen eines de lingüística de corpus que permeten la gestió dels textos i la seua consulta, a més de l'extracció d'exemples concrets que il·lustren les formes, les categories semàntiques i les funcions que es troben en els textos estudiats. No obstant això, atés que el context és fonamental per a poder identificar els significats modals, part de l'anàlisi dels textos requereix d'un reconeixement visual directe de cada cas, perquè una mateixa perífrasi modal pot indicar diferents significats. L'anàlisi i discussió de les dades es nodreix d'estudis en lingüística funcional que permeten donar compte dels usos i funcions Les conclusions indiquen que, en efecte, existeix variació no sols quant a les formes usades en cadascuna de les introduccions i en les conclusions, sinó també respecte al significat. En aquest sentit, es constata que la modalitat dinàmica és més freqüent en les introduccions, segons freqüències relatives, i la modalitat epistémica és més freqüent en les conclusions. Igualment, s'han detectat diverses funcions estretament relacionades amb els significats modals. Així, la funció de mitigació i cortesia lingüística es relaciona en major mesura amb la modalitat epistémica i el mateix ocorre amb la formulació del significat inferencial, que es refereix a la necessitat epistémica. L'expressió de la factualidad i de la impossibilitat es nodreixen de la modalitat dinàmica, mentre que la predicció, l'organització dels continguts, l'autoritat i la recomanació es manifesten amb l'ús de la modalitat dóntica. / [EN] The research article in the field of tourism studies has not been sufficiently studied, despite being a discipline strongly connected with a sector of economic growth for many countries. Other textual genres related to the tourism register such as the summary, brochures and web pages in the tourism register, the latter with great relevance for their clear social and economic impact of tourism studies, have enjoyed more scholarly attention. Scientific research in tourism, however, provides organisations, whether public or private, with relevant information for the improvement of the activity, which translates into recommendations that are often included in the conclusions of these studies. It is held, therefore, that there is a direct relationship between the development of the sector and empirical research, which, in turn, shows the interest in academic publications in leading journal. For this reason, this paper includes a formal characterisation of the genre into sections. This study is supplemented with a description of the recurrent lexicalgrammatical structures in each of the sections of the scientific article and the lexical and syntactic variables that characterise the text within the scientific register, both in terms of the complexity and the level of elaboration exhibited in the language used in these works. These structures are intended to signal the authors' perspective, among other aspects. That said, the aim of this paper is to analyse modal verbs, their meanings and the existence of variation in the "introduction" and "conclusion" sections of the research article in the discipline of tourism. These texts have been taken from leading journals in the field and with a clear impact index in the discipline. Modal verbs reflect the speaker's point of view. As part of the methodology, corpus linguistics tools are used to allow the management of the texts and their consultation, as well as the excerption of concrete examples illustrating the forms, the semantic categories and the functions found in the texts studied. However, given that context is fundamental to the identification of modal meanings, part of the analysis of the texts requires direct visual recognition in each occurrence, as the same modal verb may entail several meanings. The analysis and discussion of the data is informed by studies in functional linguistics which allow us to count on the uses and functions of the different modal forms. The conclusions indicate that there is indeed variation not only in terms of the forms used in each of the introductions and conclusions, but also in terms of meaning. In this sense, it is found that dynamic modality is more frequent in the introductions, according to their relative frequencies, and epistemic modality is more frequent in the conclusions. Likewise, several functions closely related to modal meanings have been detected. Thus, the function of mitigation and linguistic politeness is most closely related to epistemic modality, as is the formulation of inferential meaning, which refers to epistemic necessity. The expression of factuality and impossibility are nourished by the dynamic modality, while prediction, content while prediction, content organisation, authority and recommendation are manifested using deontic modality. The thesis is structured in five chapters, and bibliographical references are included finally in this dissertation. / Domínguez Morales, ME. (2021). Los verbos modales en las introducciones y en las conclusiones de los artículos científicos de turismo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/172247 / TESIS

This study focuses on the notions of deontic and dynamic modality in Spanish and how they are expressed through the modal verbs deber ‘must’ and tener que ‘have to’. The analysis is based on a corpus of political debates from the European Parliament, conducted 2010‒2011 by Spanish MEPs. In total, 578 occurrences of deber and 334 occurrences of tener que have been studied in detail, in order to understand their semantic and pragmatic behavior. Out of the 912 cases, 860 were classified as deontic necessity and 52 as dynamic necessity. When separating the deontic readings from the dynamic ones, the notions of volitivity and factuality proved to be crucial: whereas deontic cases are volitive and non-factual, dynamic cases can be described as non-volitive and, to a high extent, factual. In order to further examine the deontic uses, four classificatory variables were taken into account, namely, grammatical person, degree of agentivity, tense and source of the necessity. The distributions of deber and tener que were analyzed using Chi-square tests. Statistically significant differences were found for all four variables. The results show that deber is highly preferred in the third person, whereas tener que occurs equally often in the first and third person. Moreover, deber occurs more frequently in contexts which obscure the responsible agent, such as the impersonal se construction and inanimate subjects. As far as tense is concerned, the major difference between deber and tener que is found in the conditional tense, where tener que barely occurs, while deber is fairly frequent. A final difference between the two verbs is that the speaker usually is the source of the necessity when tener que is used, whereas deber is the first option when the speaker refers to another source or authority. In conclusion, it is argued, firstly, that there is a clear difference between deontic and dynamic modality in Spanish, and secondly, that deber and tener que display different semantic and pragmatic functions in deontic contexts, pointing towards an intersubjective use of deber and a subjective use of tener que.

Esta tesina trata las varias maneras de traducir el verbo modal deber (de) al sueco en la novela La Sombra del Viento de Carlos Ruiz Zafón. Compara los resultados con la descripción de los verbos modales suecos en Svenska Akademiens Grammatik. La investigación revela que el uso de los verbos en la traducción en cuestión generalmente corresponde a la descripción de SAG, pero hay excepciones. Las muchas ocurrencias de måste deóntico señala que el sentido de necesidad que expresa no es tan fuerte como sostiene SAG, y además no solo se usa en presente sino también mucho como forma de pasado. En cuanto a deber (de) epistémico, los resultados indican que su significado tiene un campo de aplicación tan grande que los modales suecos no son suficientes como traducciones. No aparece ningún ejemplo de lär en todo el corpus. Además el estudio enfoca la división entre deber y deber de, en la que parece que está en marcha un cambio lingüístico.