La presente tesis se centrada en el campo de los materiales moleculares multifuncionales y más específicamente en el área de la electrónica molecular. El trabajo de investigación está enfocado en el diseño, síntesis y nanoestructuración de materiales moleculares basados en sistemas dadores-aceptores (D-A) de capa electrónica abierta. En él se ha estudiado cómo las propiedades electrónicas de las moléculas D-A se modifican cuando se pasa de la tridimensionalidad (3D) a la bidimensionalidad (2D), obtenida al nanoestructurar sobre una superficie metálica, en forma de monocapas auto-ensambladas (SAM), dichas moléculas dipolares. Además, se ha evaluado la influencia de la naturaleza de capa electrónica abierta presentada por éstas moléculas D-A en las propiedades electrónicas globales del sistema nanoestructurado. La primera parte del trabajo se ha dedicado al estudio del fenómeno de bistabilidad en estructuras 3D (solución y cristales), inducido por temperatura y disolventes, de los sistemas D-A basados en el ferroceno (unidad electron-dadora) unido covalentemente al radical policlorotrifenilmetil (unidad electron-aceptora) a través de un puente etilénico (Fc-PTM). En estado sólido, gracias a la metilación de las unidades de Fc, lo que mejora su capacidad dadora, un mayor porcentaje del estado de separación de cargas fue observado en comparación con la díada Fc-PTM no metilada. En solución al jugar con la polaridad del disolvente fue posible estabilizar el estado neutro o el estado zwitteriónico de la díada metilada e inclusive observar la coexistencia de ambos estados electrónicos usando disolventes con polaridad intermedia (acetona o THF). La segunda parte de la tesis se centra en el uso de diferentes métodos para la nanoestructuración bidimiensional de moléculas Fc-PTM en superficies de oro con el interés de estudiar sus propiedades electrónicas. Inicialmente se utilizó un enfoque de dos etapas. Las SAMs obtenidas resultaron no ser lo suficientemente robustas para llevar a cabo una caracterización electrónica fiable por lo cual se probó un enfoque de una sola etapa, obteniendo resultados exitosos. Todas las monocapas fueron caracterizadas utilizando diferentes técnicas de análisis de superficie como PM-IRRAS, XPS, TOF-SIMS, CA y AFM; y su estabilidad fue evaluada mediante CV. Para el estudio de la estructura electrónica de éstas SAMs de dipolos moleculares orientados en superficies, se utilizaron técnicas de radiación sincrotrón (PES, RPES y NEXAFS). La influencia de la estructura electrónica de capa abierta de la díada 1 sobre las propiedades electrónicas de los sistemas nanoestructurados fue analizada en comparación con la estructura electrónica de capa cerrada de 1H. Se concluyó que la dimensionalidad del sistema D-A Fc-PTM determina sus propiedades electrónicas al no observar bistabilidad en las nanoestructuras. La modificación del potencial de superficie por la presencia de las monocapas S1 y S1-H fue estudiada por KPFM, mostrando en ambos casos un incremento de la WF de los sustratos de oro utilizadas. La menor modificación de la WF causada por la monocapa S1 en comparación con S1-H se ha atribuido a un mayor efecto de despolarización debido a su mayor polarizabilidad dando lugar a una modificación de sus niveles de energía con el fin de preservar el equilibrio interno y estabilizar la energía del sistema formado por dipolos orientados en 2D. La última parte de la tesis se ha dedicado al estudio de la conductividad a través de éstas monocapas de sistemas D-A utilizando uniones del tipo Au-SAM//Ga2O3/EGAIN. Las medidas realizadas demostraron que S1 presentan una alta densidad de corriente, pero no rectifica. Sin embargo, S1-H muestran una mínima densidad de corriente a ± 1,0 V pero cuando la barrera de energía impuesta por el LUMO del sistema se supera a -2,0 V dicha SAM rectifica (R = 102). / This Thesis is centered in the field of multifunctional molecular materials and more specifically in the area of molecular electronics. The work is focused on the design, synthesis and nanostructuration of molecular materials based on donor-acceptor (D-A) open-shell systems. More specifically, it has been studied how the electronic properties of D-A molecules are modified when moving from the tridimensionality (3D) solution and crystals to the bidimentionality (2D) obtained when the dipolar molecules are oriented and nanostructured on a metallic surface as self-assembled monolayer (SAM). The influence of the electronic open-shell nature of such D-A molecules on the overall electronic properties of the oriented nanostructured system has been also evaluated. The first part of the work has been devoted to the study of the temperature and solvent induced electronic bistability phenomena in 3D (solution and crystals) of D-A systems based on ferrocene electron donor units bonded covalently to a polychlorotriphenylmethyl radical acceptor unit through an ethylenic spacer (Fc-PTM) in solution and also in solid state. Thanks to the methylation of the Fc units that enhances their donor-ability a higher percentage of the zwitterionic state in comparison with the non-methylated Fc-PTM dyad was found in solid state. In solution playing with the polarity of the solvent it has been also possible to stabilize the neutral) or the zwitterionic electronic state of the dyad and more interestingly, using solvents with intermediate polarity like acetone or THF it has been observed the coexistence of both electronic states. The second part of the Thesis is focused on the use of different approaches for the bidimiensional nanostructuration of Fc-PTM D-A molecules on gold surfaces to study its electronic properties. Initially, a two-steps approach has been used to prepare SAMs which after a lot of effort were considered not robust enough for further reliable electronic characterization. Then, the work moves to the use of a one-step approach with successful results. All the SAMs were characterized using different surface analysis techniques like PM-IRRAS, XPS, ToF-SIMS, CA and AFM. The stability of these SAMs was evaluated by CV measurements. To get further insight into the electronic structure of such SAMs of molecular oriented dipoles on surfaces, synchrotron radiation techniques (PES, RPES and NEXAFS) have been used. The influence of the open-shell electronic structure of dyad 1 over the electronic properties of 2D nanostructures has been analyzed in comparison to the closed-shell electronic structure of 1H. We conclude that the dimensionality of the Fc-PTM D-A system determines its electronic properties and behavior because no bistability was observed in the 2D nanostructures formed. The surface potential modification of surfaces modified with SAMs S1 and S1-H have been studied by KPFM showing in both cases an increase of the WF of the gold substrates used. The lower modification of the WF caused by the open-shell SAM S1 in comparison with S1-H has been attributed to a higher effect of depolarization due to its larger polarizability giving place to a modification of its energy levels in order to preserve the equilibrium and stabilize the energy of the system formed by 2D oriented dipoles. The last part of the Thesis has been devoted to the transport measurements through these D-A SAMs junctions of the type Au-SAM//Ga2O3/EGaIn. The current measurements have shown that junctions based on SAMs of open-shell S1 have a high current density but do not rectify. However, junctions based on the closed-shell S1-H SAM show a lower current density at ± 1.0 V but when the energy barrier imposed by the LUMO of the system is overcome at -2.0 V it rectifies, showing an interesting rectification ratio of 102.

El desarrollo técnico y metodológico de la arqueobotánica permite, desde hace más de cuatro décadas, recuperar los macrorrestos vegetales de la matriz arqueológica. Sin embargo, la determinación de la génesis antrópica de los conjuntos arqueobotánicos y la interpretación de la información derivada del estudio de los mismos, siguen siendo dos cuestiones abiertas en el estudio de la relación entre las comunidades humanas y el medio vegetal. Quizás esta problemática sea más acusada en los casos en que nos enfrentamos al estudio de sociedades cazadoras-recolectoras y a la gestión de recursos silvestres. En este trabajo abordamos en primer lugar ambas cuestiones, desde un punto de vista teórico y proponiendo un modelo de análisis para comprender la gestión de los recursos vegetales por parte de sociedades cazadoras-recolectoras que incide en el estudio de los procesos de trabajo implicados en su explotación. Asimismo, se exploran las características de los recursos vegetales a nivel biológico, social y nutricional, como fuente de alimento y materias primas. En segundo lugar, se lleva a cabo el estudio arqueobotánico de cuatro yacimientos excavados en Tierra del Fuego (Argentina). Los sitios están asociados a las sociedades selknam y yámana, y en ellos se han recuperado por primera vez en esta zona una cuantiosa cantidad de semillas y macrorrestos vegetales, la mayoría de ellos pertenecientes a frutos comestibles (Empetrum rubrum), pero también con otros usos (como Galium sp. o distintos ejemplares de la familia de las Cyperaceae). Este estudio arqueobotánico inaugura la oportunidad de contrastar la información etnográfica con la arqueológica, a la hora de conocer el papel de los recursos vegetales en las estrategias de subsistencia de las sociedades fueguinas. Además la información arqueobotánica nos brinda la posibilidad de comparar registros derivados de condiciones ambientales y sociales diferentes. Por otro lado, de la implementación de nuestra propuesta de análisis podemos concluir que nos ayuda a visualizar y a recapacitar sobre todas las posibles modalidades de consumo de un taxón; que nos hace estar más alerta a la hora de reconocer los procesos de trabajo a nivel arqueológico, y que su combinación con la información etnobotánica y experimental nos ayudará a entender mejor cómo fue la gestión de un recurso, pudiendo conocer cuestiones como la cantidad de fuerza de trabajo necesaria para su explotación, las herramientas empleadas en la misma, etc. Por último, esperamos que el desarrollo de esta línea permita en el futuro que la combinación de la información así generada con el resto de datos arqueológicos, sirva para caracterizar las sociedades estudiadas con la mayor precisión posible, de cara a conocer cómo fue su organización. / Nowadays, technical and methodological progress in archaeobotany permits, for more than four decades, the recuperation of vegetal macrorremains from the archaeological matrix. Currently, the determination of the human origin of the archaeobotanic record and the interpretation of the information result of its study, remain two open questions in the exploration of the relation between human societies and vegetal environment. Maybe this problem turns out to be accentuated when we study hunter-gatherer societies or the management of wild resources. In the present work we explore both questions from a theoretic viewpoint and suggest a model of analysis, to understand the management of plant resources by hunter-gatherer societies, that points on the study of the labor processes related to their exploitation. Furthermore, the characteristics of plant resources are explored on their biologic, social and nutritional aspects and as a raw material. Secondly, we carry out an archaeobotanic study of four archaeological sites, excavated in Tierra del Fuego (Argentina). The sites are associated to the selknam and yamana societies and for the first time in the area, a considerable quantity of seeds and other macroremains could be recovered, the majority of them belonging to edible fruits (Empetrum rubrum), but also with other uses (like Galium sp. or different examples of sedge family). The present archaeobotanic survey establishes the opportunity to contrast ethnographic and archaeological information for recognizing the paper of vegetal resources in subsistence-strategies in fuegian societies. Furthermore, the archaeobotanic information gives us the opportunity to compare different archaeological records, derived from distinct environmental and social conditions. On the other hand, employing our analysis proposal, we can conclude that it helps us to visualize and recapitulate, above all, the different ways of consumption of a species; improving our attention while appreciating the working processes at the archaeological level. The combination of ethnobotanic and experimental information will help us to have a better comprehension about the management of these resources, learning questions like the work investment necessary for their exploitation, the employed tools, etc. Finally, we hope that the development of this line of investigation will permit in the future a combination of the information generated in that way with the rest of archaeological data, in order to facilitate the characterization of the studied societies with a major precision and to appreciate how their organization really could have been.

El treball, com a acció física que és, modifica la matèria. Aquest és el principi bàsic de les anàlisis de traces d'ús. La modificació de la matèria a partir del treball basteix a la societat dels productes necessaris per a la seva reproducció social. De fet, els instruments lítics formen part d'aquests productes. Nosaltres podem identificar els instruments mitjançant les anàlisis de traces d'ús, a instàncies d'inferir l'acció social.A més, nosaltres hem de pensar com observar el canvis en la matèria. Això en principi ho solventem mitjançant imatges. Definim la imatge com a una representació emergent de la Realitat. En aquest sentit, qualsevol imatge és una modelització de la Realitat.Reconeixem objectes mitjançant imatges i, en aquest procés, definim aquells aspectes que considerem rellevants. Aquest és un bon mètode per desenvolupar la nostra feina, però val a dir que sorgeixen cert problemes que es vinculen amb la inherent subjectivitat del procés d'observació. Les imatges digitals aporten una possible solució, donat que la seva pròpia configuració digital ens permet quantificar-les. Es pot desenvolupar una més complexa quantificació a partir dels valors numèrics dels píxels, cara a ser capaços d'arribar a un processament estadístic posterior que ens permeti de trobar diferències formals entre les imatges.He quantificat la descripció de les característiques de les traces d'ús per a desenvolupar coneixement que ens permeti classificar les alteracions d'us i determinar l'ús original de l'instrument. Aquest procés es composa de diverses parts:- Selecció de les àrees modificades per l'ús en totes les imatges; és a dir, una selecció dels píxels els valors del quals dintre de l'escala de grisos es pugui vincular a l'alteració d'ús. Aquestes àrees són denominades téxels (elements de textura).- Selecciono una sèrie de característiques per a descriure els téxels que quantificaré. La selecció de característiques és feta a partir del coneixement previ en anàlisis de traces d'ús. Una caracterització objectiva dels téxels es genera emprant variables geomètriques, les quals em permetran mesures discriminatòries vinculades a l'ús entre les diverses textures.- Ja en darrera instància, anàlisis estadístiques i xarxes neurals seran emprades per a classificar el conjunt d'imatges segons sia el seu ús corresponent. / Work, as physical action, modifies matter. This is the basic principle of use-wear analysis. Changes on matter by work give society those products needed for social reproduction. Lithic tools are part of these. We can identify the tools through use-wear analysis, in order to infer the social action.Moreover, we should think about how to observe change of states in matter. We think we can solve it using images. We define the image as a representation arising from Reality. In this way, any image is a model of Reality.We recognise objects through images and, in this process, we define those aspects of the same objects which we consider relevant. This is a good method for developing our work, but there are still some problems arising from aspects related to the inherent subjectivity of the observation process. Digital images are a possible solution, because their own digital configuration allows us to quantify them. We can develop a more complex quantification from the numeric values of pixels, in order to be able to analyse statistically differences between image textures.I have quantified the description of use-wear features in order to develop knowledge that allows us to classify use alterations and determine the original use of the tool. This process is composed of several parts:- Selection of the areas modified by use in all images, that is the selection of pixels, which have grey values related to the use alteration. Those areas are called texels (texture elements).- I have selected some features to describe the texels that we will quantify. The selection of features is made from our previous knowledge of use wear analysis. An objective characterisation of texels is generated using geometric variables, which will allow discriminatory measures between different use-related textures.- Finally, statistical analysis and neural networks are used to classify the set of images into their corresponding uses.

Els objectius d’aquesta tesi han estat respondre a diverses qüestions sobre diferents aspectes de la tecnologia i, per extensió, sobre les capacitats tècniques de les societats que les van implementar. En aquest sentit la nostra recerca s’ha centrat en: -L’anàlisi dels diversos mètodes i tècniques de talla de diverses roques silícees emprades en la producció d’instruments lítics. -L’anàlisi dels mètodes i tècniques de talla de les diverses espècies lígnies en la producció d’artefactes de fusta, tant si són parts d’eines compostes de diversos materials, com és el cas dels mànecs, com si estan fets únicament amb fusta. La nostra recerca ha tractat els grups agrícoles i ramaders del nord-est peninsular durant la prehistòria recent, o sigui, des dels inicis de la neolitització durant el sisè mil lenni cal. BC fins a la segona meitat del tercer mil lenni cal. BC; moment clau per entendre l’evolució de les estratègies de gestió dels recursos lítics davant de la consolidació de la metal lúrgia. -El neolític antic. La consolidació de la producció laminar A partir del sisè mil lenni, amb la introducció de l’economia agricultora i ramadera, les estratègies de gestió dels recursos lítics tallats es dirigiran essencialment cap a la producció laminar amb diferents roques silícees amb qualitats variables i de procedències diverses, malgrat que s’explotin altres litologies de qualitat baixa, bàsicament per a la producció d’ascles. En el cas dels recursos lignis emprats en la confecció d’artefactes de fusta a la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany), l’aprovisionament es feia a tocar del mateix assentament. Una selecció de fustes es portaven al poblat on es transformaven per fer diferents tipus d’estris i mànecs. -El neolític mitjà. La consolidació de les xarxes d’intercanvi a llarga distància La producció lítica va dirigida, majoritàriament, a l’explotació de diverses varietats de sílex per fer làmines, entre els quals destaca, per la seva importància, el sílex melat, i per la seva singularitat, l’obsidiana. L’origen de les roques silícees de qualitat tenen orígens teòrics diferents, fet que descriu una gran complexitat pel que fa a les estratègies de captació de les matèries i dibuixa unes xarxes de contactes i d’intercanvis que superen les relacions estrictament regionals. -El neolític final / calcolític. Canvis en les xarxes d’intercanvi a llarga distància Les xarxes d’intercanvi i de contactes entre els grups del nord-est i altres indrets de la Mediterrània es transformen profundament. Desapareix l’explotació del sílex melat i l’obsidiana, així com altres matèries com la variscita, la jadeïta entre altres. Les estratègies de gestió dels recursos lítics canvien i s’encaminen a l’aprovisionament d’altres tipus de roques silícees que seran emprades fins a mitjan tercer mil lenni cal. BC. Dins de les produccions laminars documentades a Catalunya, destaquen les que denominem grans làmines. Són productes que poden arribar a els 300 mm de llargada i estan relacionats amb unes metodologies de producció sofisticades. Les trobem, majoritàriament, com a elements d’acompanyament funeraris, tot i que també s’han localitzat fragmentades als poblats. A finals del tercer mil lenni cal BC. la presència del bronze i la diversificació de l’utillatge metàl lic fa disminuir la necessitat d’obtenció de béns de producció lítics tallats i reorganitza les necessitats de les comunitats cap a la captació de recursos minerals metàl lics, de productes acabats i dels coneixements tècnics inherents a la metal lúrgia. En conclusió, una definició nova de les xarxes d’intercanvis de les comunitats de l’edat del bronze. / The goal of the present thesis was to answer various questions about an array of technology aspects and, by extension, about technical skills of societies that implemented them. In this sense, our research has focused on: - The analysis of knapping methods and techniques of different silica stone (siliceous stones) used in the production of lithic tools. - The analysis of the different knapping methods and techniques of several ligneous species in the production of wooden-made artefacts, either those being part of tools made of several materials (i.e. handles) or those wholly made of wood. Our research has been focused on the agricultural and farming groups of Iberian peninsula’s north-east during the recent prehistory, that is, from the beginning of Neolithic, during the sixth millennium (cal. BC), until the second half of the third millennium (cal. BC), which is a key period to understand the evolution of management strategies of lithic resources facing the consolidation of metallurgy. Early Neolithic. Consolidation of blade production From the sixth millennium, with the introduction of agricultural and farming economy, management strategies of lithic resources will be specially focused on the blade production with different siliceous stones of diverse qualities and origins, despite the fact that other lithic raw materials of lower quality are also exploited for flake production. In the case of ligneous resources used for wooden artefacts manufacture at La Draga (Banyoles, Pla de l’Estany), supplies where available near by the settlement. A selection of woods was carried to the village where it was transformed in order to turn out different types of tools and handles. Middle Neolithic. Consolidation of long-distance trading networks Lithic production is mainly focused on the exploitation of several flint varieties for knapping blades, among which distinguish honey flint for its importance and obsidian for its singularity. Allegedly, quality siliceous stones have different origins, which highlight a great complexity regarding procurement of these materials, and outlines contact and trading networks that overcome strictly regional relationships. Late Neolithic / Chalcolithic. Changes in long-distance trading networks Trading and contact networks between groups in the north-east and other Mediterranean locations are profoundly transformed. Honey flint and obsidian exploitation disappears as well as other materials like variscite and jadeite, among others. Management strategies of lithic resources change towards supplying other silica stone types that will be largely used until the half of the third millennium (cal. BC). The documented blade productions in Catalonia include the so called big blades. These are products that can reach 300mm of length and are related with more sophisticated production methodologies. They can mainly be found as accompanying elements in burials, although some fragmented big blades also have been found in settlements. At the end of the third millennium (cal. BC) the existence of bronze and the diversification of metal tools decreases the need for knapped stone goods. The needs of the communities are redirected towards gathering of metallic mineral resources, of finished products and of technical knowledge in metallurgy, which conclude with a new definition of trading networks for Bronze Age communities.

No description available.

Es este un trabajo de arqueología teórica que intentan presentar un nuevo marco epistemológico que permita el análisis en profundidad del registro arqueológico. Se presenta asi mismo, un detallado estudio concreto que sirve de ejemplo práctico. La idea conductora de todo el discurso es que el objetivo de la arqueología no es el estudio del pasado, sinó los procesos causales responsables de la particular apariencia de la cultura material en el presente. Es decir, el pasado es construido por el investigador como una teoría científica que explica algunos aspectos del grupo social en el que se mueve el científico. El estudio de las estelas de la edad del bronce en la península ibérica aparece entonces como un "experimento" destinado a construir una teoría científica de uno de los procesos causales que afectan y han afectado a nuestro presente: la desigualdad social y la estratificación. Se plantea en la tesis la idea que fueron los cambios de velocidad y volumen en el ritmo de los intercambios de bienes de lujo (ítems sociotecnicos) los responsables de la acumulación de riquezas en pocas manos y los que precipitaron la necesidad de un poder coercitivo para reproducir ese orden social.

Esta tesis se centra en la reflexión teórica y la implementación metodológica del análisis de la variabilidad espacial en casos arqueológicos intra-site desde un enfoque geoestadístico y desde la perspectiva del espacio relacional (en oposición al modelo clásico de espacio contenedor).El argumento de la dependencia espacial es la piedra angular a la hora de poner en práctica los principios de la teoría geoestadística para tratar cualquier problema espacial, también en los casos de variabilidad espacial arqueológica.Por tanto, el objetivo principal ha sido, en primer término, establecer un discurso congruente que permita conectar el problema espacial arqueológico (en la escala intra-site) con la teoría de medida de la variabilidad espacial desarrollada desde la Geoestadística. En segundo lugar, optimizar la metodología implementada desde esta ciencia aplicada, adaptándola a las particularidades y circunstancias propias de la variabilidad espacial en los problemas espaciales arqueológicos.Para alcanzar los objetivos pretendidos, la tesis se ha desarrollado en 6 capítulos, a continuación se presentan una breve síntesis de cada uno de ellos:En el capítulo 1, se realiza un estudio analítico del concepto espacio, partiendo de las nociones básicas sobre los "diferentes tipos de espacio (abstracto, físico y social)" para concluir en un discurso que define el espacio arqueológico como una realidad compuesta de elementos físicos y sociales, los cuales se pueden expresar en términos abstractos (Topología y Métrica).El capítulo 2 se centra en el estudio del problema espacial arqueológico. Para ello, se realiza un estudio del estado de la cuestión en función de una selección bibliográfica que permite realizar una contextualización del mismo y que supone un punto de partida para el estudio minucioso del problema de la variabilidad espacial, destacando los trabajos de Hodder & Orton, 1976; Kinting, 1990; Wünsch, 1991; Orton 2004; Orton 2005, Conolly & Lake 2006. A continuación, se define el problema espacial y sus ámbitos de solución desde la perspectiva propuesta por esta tesis.El capítulo 3 trata aspectos estrictamente analíticos, seleccionando una serie de técnicas geoestadísticas para el estudio de la variabilidad espacial arqueológica, que permitan dar respuesta al problema arqueológico, descrito en el capítulo 2.En el capítulo 4, se aplican las técnicas seleccionadas en el capítulo 3 sobre poblaciones teóricas, lo que permite controlar una serie de aspectos y evaluar diferentes circunstancias y las posibles implicaciones, que puedan producirse con poblaciones empíricas.En el capítulo 5, se aplican las técnicas seleccionadas en el capítulo 3 sobre poblaciones empíricas. Para ello, se han seleccionado dos casos arqueológicos muy diferentes en los que se intenta ilustrar tanto la capacidad analítica de las herramientas utilizadas, como la capacidad interpretativa sobre los resultados obtenidos.En el último capítulo (6), se exponen una serie de reflexiones/consideraciones finales, con el objetivo de enunciar, en primer lugar, las necesidades, los límites y los problemas inherentes a la hora de aplicar esta metodología en casos arqueológicos. En segundo término, se defiende la validez y la potencialidad del método implementado, junto a las múltiples posibilidades, que puede aportar la aplicación de esta metodología. / This thesis is a theoretical reflection and the methodology implementation of the analysis of the space variability in archaeological cases intra-site from a geostatistics approach and the perspective of the relational space (in opposition to the classic model of space container).The argument of the space dependency is the angular stone at the time of putting in practice the principles of the geostatistics theory to treat any space problem, also in the cases of archaeological space variability. Therefore, the primary target has been, in first term, to establish a congruent speech that allows to connect the archaeological space problem (in the scale intra-site) with the theory of measurement of the developed space variability from the geostatistics. Secondly, to optimize the methodology implemented from this applied science, adapting it to the own circumstances of the space variability in the archaeological space problems. In order to reach the tried objectives, the thesis has been developed in 6 chapters, next a brief synthesis of each one of them appears:In chapter 1, an analytical study of the concept is made space, starting off of the basic slight knowledge on the "different types from space (abstract, physical and social)" to conclude in a speech that defines the archaeological space like a reality composed of physical and social elements, which can be expressed in abstract terms (Metric Topology and). Chapter 2 develops the study of the archaeological space problem. For it, a study of the state of the question based on a bibliographical selection is made that allows to make a background of the same one and which it supposes a departure point for the meticulous study of the problem of the space variability, emphasizing the works of Hodder & Orton, 1976; Kinting, 1990; Wünsch, 1991; Orton 2004; Orton 2005, Conolly & Lake 2006. Next, one defines the space problem and its scopes of solution from the propose perspective by this thesis. Chapter 3 treats strictly analytical aspects, selecting a series of geostatistics techniques for the study of the archaeological variability space, that allow to give answer to the archaeological problem, described in chapter 2.In chapter 4, the techniques selected in chapter 3 are applied on theoretical populations, which allows to control a series of aspects and to evaluate different circumstances and the possible implications, that they can take place with empirical populations.In chapter 5, the techniques selected in chapter 3 are applied on empirical populations. For it, two very different archaeological cases in which the analytical capacity of the used tools is tried to illustrate so much, like the understanding capacity have been selected on the obtained results.In the last chapter (6), a series of final considerations are exposed, with the objective to enunciate, in the first place, the inherent necessities, limits and problems at the time of applying this methodology in archaeological cases. In second term, one defends the validity and the potentiality of the implemented method, next to the multiple possibilities, that it can contribute the application of this methodology.

El gravat calcogràfic produït a Barcelona durant la primera meitat de segle XIX és l’objectiu d’aquesta tesi. L’estudi d’aquest art gràfic centra el seu anàlisi com a fenomen lligat a l’activitat productiva de les impremtes, ja que a banda del mercat d’estampes soltes, la principal demanda provenia del món editorial per a cobrir la necessitat d’il·lustrar les seves publicacions. L’estudi dut a terme presenta dues vessants, una bibliogràfica i d’anàlisi, i una altra més artística, en forma de catàleg. L’anàlisi del llibre il·lustrat examina les diverses fases de l’activitat editorial, a partir d’una cronologia que va de 1800 a 1843, en la que ens referim als autors, als impressors-productors del llibre imprès i decorat amb estampes, i als artistes. Aquestes fases ens han obligat a analitzar part del sistema editorial i literari de l’època, i a cercar els models implantats a Barcelona. A grans trets aquestes dues línies d’estudi convergeixen en què el món editorial barceloní dels primers anys del segle XIX es limitava a reeditar i copiar obres d’altres impressors, i que en comptades ocasions publicava obres originals. El catàleg recull la mostra de les il·lustracions i és el fonament de la part d’anàlisi dels llibres publicats a Barcelona. Per vincular l’anàlisi i el catàleg el fil conductor és la impremta barcelonina de la primera meitat de segle XIX, però només centrada en la producció de llibres decorats amb estampes calcogràfiques, perquè creiem que era la tècnica més desatesa per la historiografia de l’art gràfic d’aquesta època. Els primers protagonistes són els impressors. La Barcelona d’aquella època és una ciutat que viu els convulsos esdeveniments històrics que sacsegen els inicis de segle dinou, però malgrat tot hi sorprèn la vitalitat d’aquelles petites impremtes familiars que passaven de pares a fills, en les que prenen un especial protagonisme les vídues dels impressors. Algunes d’aquestes cases presenten unes meritòries obres a pesar de que també el volum total de publicacions amb estampes sigui mínim. Cosa que al cap i a la fi no és el més important ja que per sobre de les xifres destaca l’entusiasme i bon ofici transmès a les publicacions, com és el cas de la impremta Compañia Jordi, Roca y Gaspar. Al costat de les impremtes que tenen més continuïtat en el temps i que deixen un número d’obres publicades notable, entre les que destaquen la impremta Brusi, Piferrer, Oliva, Sierra y Martí, Saurí o Bergnes de las Casas. I a continuació les noves impremtes que sorgeixen a finals de la dècada dels anys trenta i principis dels quaranta com els Oliveres, Estivill, Indar o Verdaguer. En l’anàlisi de conjunt tampoc hem d’oblidar el mercat que els impressors donen resposta, doncs tenen una determinada clientela i un nivell cultural que es limita als coneixements i les modes de la primera meitat del segle XIX. Les temàtiques lluny de ser reduïdes manifesten una gran diversitat en la que es tracten múltiples temes. Les obres il·lustrades amb estampes, a grans trets, es centren en obres de literatura (novel·les per entregues d’autors europeus traduïts al castellà a partir de la versió francesa), llibres d’història, de viatges, de geografia que tracten terres llunyanes, llibres tècnics i científics, artístics, llibres de religió, de poesia o medicina. / The intaglio produced in Barcelona during the first half of the nineteenth century is the objective of this thesis. The study of this artwork has been discussed as a phenomenon linked to the productive activity of the presses, as well as loose prints market, the main demand came from the publishing world to cover the need to illustrate their publications. The study conducted has two areas, a bibliography and analysis, and a more artistic, in catalog. The analysis illustrated book examines the various stages of the publishing industry, from the chronology of 1800-1843, and in which we refer to the authors, printers, producers of the book decorated with prints, and artists. These phases have forced us to analyze part of the editorial and literary at the time, and find the models that were introduced in Barcelona. Broadly speaking these lines converge at the Barcelona publishing of the first half of the nineteenth century was limited to re-edit and copy works carried out by other printers, and in rare cases published original works. The catalog brings together a sampling of illustrations and are the foundation of the analysis of the books published in Barcelona. The relationship between the analysis and the catalog is presented from the press in Barcelona from the first half of the nineteenth century, of which only studies the book decorated with intaglio prints, because we believe that the technique was neglected by the historiography graphic art of this era. The main protagonists are the printers. The Barcelona of the time is a city that lives the turbulent historical events that shake the early nineteenth century, but nevertheless surprised by the vitality of small family printing passing from father to son, and where we will also see how they special importance widows of printers. Some of these houses have meritorious works although we also found that the total volume of publications decorated with prints was minimal, something that after all is not as important as the figures above highlights the enthusiasm and good trade transmitted in each of the published works, as in the case of printing Compañia Jordi, Roca y Gaspar. Or printers with more continuity in time and left a remarkable number of published works, among which the press Brusi, Piferrer, Oliva, Sierra y Martí, Saurí or Bergnes de las Casas. And the new presses that arise late in the thirties and early forties as Oliveres, Estivill, Indar or Verdaguer. In the overall analysis we must not forget the market for printers to respond, as they have a certain clientele and cultural level is limited to knowledge and fashions of the first half of the nineteenth century. The themes of the works far from being reduced show a great diversity which addresses multiple issues. And in these works illustrated with engravings would say that, broadly speaking, are works of literature (novels in installments of European authors translated into Spanish from the French), history books, travel, geography dealing with land distant, technical and scientific books, art, religion books, poetry and medicine.

El renovat interès de l’arqueologia clàssica per les vies urbanes de la ciutat antiga ha fet que, en els darrers anys, aquestes hagin superat el seu paper tradicional dins els estudis urbanístics, com a mera eina de reconstrucció de l’entramat viari, i que s’hagi explorat amb més profunditat la seva naturalesa d’espai construït i en constant transformació, també escenari d’interacció i de representació social. Fent-se ressò d’aquestes noves tendències, la present tesi pretén analitzar la construcció i evolució de la xarxa viària urbana de set ciutats romanes del conventus tarraconensis: Emporiae, Iesso, Iluro, Baetulo, Barcino, Tarraco i Valentia, durant una llarga diacronia, que va des del seu moment de fundació, entre el s. II aC i l’I dC, fins ben entrat el s. VI. A partir de les nombroses intervencions arqueològiques i notícies antigues recollides, s’ha elaborat un primer apartat descriptiu amb el qual s’han identificat i definit un total de 84 trams viaris i que ha servit de base per l’anàlisi individualitzat del conjunt de carrers de cadascuna de les set urbs. Amb aquest estudi específic, s’han tractat qüestions més generals, com l’amplada dels carrers, les manifestacions rituals relacionades amb la xarxa viària o certs fenòmens específics detectats usualment al carrer, com la seva invasió per altres construccions. Malgrat tot, són les qüestions tècnico-constructives i la seva transformació diacrònica les tractades més profundament: les tècniques necessàries per a la implantació dels carrers i la seva reparació, els materials de pavimentació o la organització interna de les vies. També s’han estudiat els aspectes constructius dels serveis viaris, tant aquells subterranis (els sistemes de clavegueram i de distribució d’aigua), com els superficials (els elements d’organització i protecció viària).Per concloure l’apartat, s’han valorat les característiques generals del conjunt de vies de cada ciutat en el seu context històrico-urbanístic, pas imprescindible per a comprendre el seu significat. En darrer terme, s’han comparat i contrastat els resultats de cadascuna de les ciutats entre ells i amb d’altres casos dins el món romà, la qual cosa ha permès arribar a certes conclusions. S’ha pogut observar, per exemple, que en totes les ciutats va existir una jerarquització dels carrers per amplades, segons si es tractava de vies principals o secundàries. També s’ha comprovat que dins la gran variabilitat de tècniques emprades per a la seva construcció i transformació, sovint adaptades a les característiques de cada urbs i la disponibilitat de material constructiu, existeixen un processos força estandarditzats, que sovint responen a un principi d’economia constructiva i de recursos. Les dinàmiques urbanes de cada moment tenen un fort reflex en l’entramat viari, amb moments d’embelliment i construcció d’infraestructures que coincideixen amb èpoques d’auge urbà i, al revés, d’abandonament i manteniment negligent en moments de retracció. A més, s’ha pogut veure que el carrer no només és un espai construït sinó també un escenari de la vida religiosa de la comunitat, subjecte a un considerable nombre de rituals, i un espai de representació, on els habitants sovint projecten el seu estatus, o bé a partir de donacions evergètiques (enllosats, fonts, pòrtics) o bé amb personalitzacions de les zones immediates a les seves propietats, a partir de les quals manifesten, de portes cap enfora, el seu rang i benestar econòmic. En definitiva, l’estudi demostra com una aproximació arqueològica acurada als carrers de la ciutat antiga poden enriquir enormement el seu coneixement, ja que en definitiva, són una part essencial i indissociable de l’urbs: els seus eixos de comunicació interna i un dels grans escenaris de la seva vida pública / The renewed interest, in recent years, of classical archaeology for urban roads in ancient cities, has led them to overcame their traditional role as a mere tool needed for the reconstruction of road network within urban studies. Now they are examined in greater depth looking at how this build up and space in under constant transformation was also to become the stage of social interaction and representation. Bearing in mind the impact of this trend, this present thesis aims to explore the construction and evolution of the network of roads of seven roman cities in the area of the conventus tarraconensis: Emporiae, Iesso, Iluro, Baetulo, Barino, Tarraco and Valentia, during the long diachronic period which begins with its foundation between the II BC and I BC, until well into the sixth century. From the many excavation campaigns and the old recorded evidence, begins a first descriptive section in which up to a total of 84 routes have been identified and defined and which have served as the basis for an individual analysis of the set of roads within each of these seven cities. In this more specific study, the focus was on general issues, such as: the width of roads, ritual practices related to the road network or to certain specific traits, such as the invasion of part of the network by buildings, can still be detected in roads. Above all, the principal issues examined are those linked to the technique and constructive aspects in the diachronic transformation of cities: the necessary techniques needed for the implementation of roads and reparation, the materials needed in their paving or the internal organization of routes. The different constructive aspects involved in road networks have also been examined; the ones lying underground (sewer and water distribution systems) as well as those on the surface (elements protecting and organizing the road). To conclude this section, the general common traits of the set of roads of each city have been assessed in relation to the urban-historical context at the time. Ultimately, the results of each city have been contrasted and compared themselves and in relation to other examples within the Roman Empire. This has led to certain conclusions, as for example how in all the cities their existed a hierarchy in the width of roads which depended on whether they were main or secondary roads. Another result is the discovery that although there existed a great variety of techniques used in the construction and transformation of roads, and often adapted to geographical characteristics in which each city was built, there were certain standardized processes, which often followed the principle of a constructive and resourceful economy. The urban dynamics of each period have a decisive impact in the urban infrastructure, sometimes coinciding with periods of prosperity there are moments of embellishment and of reconstruction, where as in times of recession, their maintenance is neglected. Furthermore, at times, the road was not only a road but also the stage for religious congregation of the community as well as a subject of a considerable number of rituals and finally a landmark that represented its inhabitants that often projected their status through euergetic donations (tiles, fountains, porticoes) or customizing the immediate surrounding areas to their properties, in order to illustrate their rank and affluence. In short, this study demonstrates how the careful archaeological approach of roads in ancient cities can greatly enrich knowledge on the cities themselves because, ultimately, they are an essential and inseparable part of the city: of its axis and one of the major stages of urban public life.

El modelo chileno de manejo del agua es considerado un ejemplo dado que la existencia de un mercado del agua ha permitido obtener ganancias significativas en la eficiencia del uso de este recurso. Sin embargo, los estudios empíricos existentes podrían no haber considerado algunas de las debilidades del modelo chileno, especialmente en relación a los aspectos sociales y ambientales. Por ello, en este trabajo se examina el modelo chileno de gestión del agua desde la perspectiva del modelo de Gestión Integrada de Recursos Hídricos (GIRH) considerando tres aspectos de este modelo que se relacionan con las dimensiones sociales y ambientales de la gestión del agua y que fueron evaluados empíricamente en un estudio piloto en la cuenca del Río Limarí. El primero, corresponde a la equidad en el acceso al agua para riego. Se identificó que la participación de los agricultores en el mercado de aguas es menor de lo que se esperaba, debido a la existencia de Derechos de Aprovechamiento de Agua previos a la creación del mercado de agua. Además, existe una participación desigual en el mercado debido a asimetrías en el acceso a la información y a los bienes (capital). De esta forma, se plantea que optimizar la distribución de la información puede mejorar las oportunidades de participación de campesinos y pequeños agricultores en el mercado, especialmente porque sólo un 13,7 % de los miembros de este grupo han accedido al agua a través del mercado. Se hace hincapié en la necesidad de tomar en consideración estos factores que generan asimetrías en el acceso a agua para riego cuando se implementan mecanismos de mercado. El segundo aspecto examinado es la participación en la gestión de los recursos hídricos en el modelo de mercados de agua. Bajo el enfoque de la Evaluación Ambiental Integrada Participativa se utilizaron metodologías cualitativas y cuantitativas para recoger las percepciones de los actores locales involucrados en la gestión del agua para evaluar el nivel de integración de la sociedad en la toma de decisiones y reconocer los objetivos y el nivel de la participación en este proceso. Los resultados muestran que la participación ha estado limitada sólo a quienes son usuarios directos del agua. Institucionalmente, el mercado de aguas genera asimetrías en la participación entre los usuarios según la cantidad de agua que cada uno posee, entregando más poder de decisión a quien posee más agua. Los objetivos de participación para los actores locales son la transferencia de información y la oportunidad de influir en la elección de sus representantes, esto último sin consenso entre los diferentes tipos de agricultores. Estas características configuran un sistema de gestión en que la brecha con los objetivos y niveles de participación planteados por la GIRH es amplia, pero que puede reducirse con acciones legalmente factibles de implementar en las propias Organizaciones de Usuarios de Agua. Por último, se examina la dimensión ambiental en la gestión de agua, a través de la aplicación de entrevistas entre actores de la cuenca, durante los años 2006 y 2008. Se identificó que esta dimensión normalmente se reduce a problemas ambientales por contaminación, mientras que otros aspectos considerados en la propuesta de GIRH, como el agotamiento o la continuidad del sistema hídrico, no son considerados. Sin embargo, se evidencian acciones informales en las cuales los aspectos ambientales son parte del quehacer diario, asociados a aspectos culturales del territorio, aunque normalmente supeditados al objetivo principal productivo. Si bien el modelo de mercado de aguas agudiza ciertas externalidades ambientales como el agotamiento de las fuentes de agua, no se atribuye a este arreglo institucional la responsabilidad única de la ausencia de la dimensión ambiental en la gestión, sino más bien a la fusión de aspectos culturales con otros de carácter legal. / The Chilean water management model is considered as an example due to the existence of a water market that has allowed to obtain significant earnings through the efficiency in the use of water. However, empirical studies may not have considered some of the weakness of this model, especially referring to social and environmental issues. Therefore, this research examines the Chilean water management model from the perspective of Integrated Water Resources Management (IWRM) putting in consideration three aspects related to social and environmental dimensions of water management, that were empirically evaluated in a pilot study in Limarí River Basin. The first aspect is equity in the access to water for irrigation. It was identified that farmer’s participation in the water market was lower than expected due to the existence of water use rights before the creation of the water market. Besides, there is unequal participation in the market because of asymmetries in information and goods (capital). Thus, it is proposed that optimizing the distribution of the information can improve the opportunities of participation in the market for peasants and small farmers, especially because only a 13.7% of this group has gained access to water through the market. It is a remarkable need to take into account these elements that generate asymmetries in the access to water for irrigation when market regulations are implemented. The second aspect examined in a critical manner was the participation in water resources management in this water market model. It was used the Environmental Integrated Participative Assessment approach -with qualitative and quantitative methodologies- to revise stakeholders’ perception about water management to evaluate the level of integration of the society into the decision-making process, and to recognize the objectives and the level of participation in this process. The results showed that participation it has been limited only to who are direct users of the water. At institutional level, water market generates asymmetries in the user’s participation because attributes decision power in function of how much water every user possesses, giving more to who owns more water. The objectives of participation for the stakeholders themselves are the transfer of information and the opportunity to have influence in the election of their representatives, although the last one does not consensus between the different size and type of farmers. These characteristics settle a management system in which there is a broad gap between it and the objectives and participation levels proposed by IWRM, but can be reduced with actions legally possible to apply in their own Water Users Organizations. Finally, the environmental dimension in water management is examined through interviews performed to stakeholders of the Limarí River Basin in 2006-2008 period. It was identified that this dimension is normally limited to pollution issues, while other aspects considered by IWRM (like water depletion or the continuity of the water system) are not relevant for the local involved users. However, there are informal actions in which the environmental aspects are part of the work, associated with cultural issues of the territory; even they are usually under the main productive objective. While water market model aggravates some external environment externalities like water sources depletion, it is not a responsibility attributed only to the institutional arrangements, but also to other cultural aspects with a legal component.