La presente investigación se centra en el estudio de la presencia de lo mágico en la cultura y el paisaje gallego y, por ende, su evidencia en la pintura paisajística gallega entre 1830 y 1930. Para ello se profundiza en el estudio del concepto de lo mágico como noción estética y su relación con el paisaje gallego. Para poder entender el porqué y un posible origen de lo mágico en Galicia se indaga en la antropología social y cultural, principalmente la mitología y los perfiles simbólicos y morales que configuran el imaginario popular y la propia sociedad gallega. Además, se estudian los vínculos entre lo mágico, el paisaje gallego, el paisano gallego y, por extensión, el artista, lo que permite ver cómo estos vínculos configuran el espíritu y el carácter gallego Por otro lado, es importante tener en cuenta cómo la revalorización de la tradición popular y el afianzamiento del paisaje como tema independiente desde el siglo XIX en Europa, de la mano de movimientos como el Romanticismo y el Realismo, influyen en la pintura paisajística gallega de la época. Finalmente, cabe destacar el análisis de una serie de nociones estéticas que están presentes en el paisaje de Galicia y que colaboran en la evocación de un paisaje mágico, así como el estudio de aquellos pintores gallegos en los que lo mágico y dichas nociones estéticas se encuentran patentes en un grado relevante en su obra paisajística. / This thesis focuses on researching the presence of magical in the Galician culture and landscape, and therefore on its presence in the Galician landscape painting between 1830 and 1930. Consequently, it offers as in-depth investigation of the concept of magical as an aesthetic notion and its relation with the Galician landscape. To be able to understand the reason behind and the possible origin of magical in Galicia the thesis offers a research of the social and cultural anthropology, especially mythology and symbolic profiles, as well as morals, which configure the popular imagination and the actual Galician society. Moreover, it provides the analysis of the connection between magical, the Galician landscape, a Galician citizen, and what is more, the artist. This shows how these connections help establish the Galician spirit and character. However, it is necessary to keep in mind the fact that the re-evaluation of popular tradition and the consolidation of landscape as an independent theme since the 19th century in Europe, as in the periods of Romanticism and Realism have influenced the painting of Galician landscape of the period. Finally, it is important to emphasize the analysis of a series of aesthetic notions present in the Galician landscape which stimulate the evocation of magical landscapes, as well as the research of Galician painters whose magical and the above mentioned aesthetical notions appear as an actual and relevant point in their landscape artwork.

Quina és la relació que els arxius tenen amb la fotografia domèstica? A on, com i perquè es custodien llargues sèries de fotografies domèstiques accessibles als investigadors i al públic en general? Quin tipus específic de document és una fotografia domèstica per a un arxiu públic? Com ha d’ingressar la fotografia domèstica en l’arxiu per tal de preservar, en la mesura del possible, el tipus d’informació específica que li és pròpia? Hem desenvolupat una investigació que ha tractat d’estudiar casos diversos d’arxius que contenien col·leccions de fotografies domèstiques, fent-nos una imatge el més àmplia possible d’aquest camp d’estudi. La investigació s’ha centrat principalment en el cas espanyol, però també hem examinat altres casos en llocs com ara el Regne Unit i els Estats Units, intentant conèixer la situació global de la relació de l’arxiu i la fotografia domèstica en tot l’àmbit Occidental, amb aquest èmfasi en el nostre entorn geogràfic més proper. Hem estudiat tant arxius institucionals com altres dispositius culturals (museus, pàgines web d’indole diversa, projectes artístics...) que, en la pràctica, també preserven col·leccions públiques de fotografies domèstiques provinents de ciutadans diversos. A la ciutat de Tarragona (Catalunya, Espanya), en el període 2010/2011 vàrem desenvolupar un projecte que va generar una exposició pública de fotografies domèstiques, del qual es va derivar, també, una col·lecció permanent per a l’arxiu històric de la ciutat. Es va crear i publicar, igualment, una pàgina web gestionada des de l’arxiu que dóna visibilitat a aquesta col·lecció (Capsa de Sabates, Àlbum de Fotografies Familiar de Tarragona). El projecte buscava establir un mètode (viable i eficient) aplicable a d’altres arxius interessats en conformar col·leccions de fotografia domèstica amb la col·laboració de persones diverses. Va ser, doncs, una excel·lent oportunitat per experimentar i conèixer metodologies diverses per generar arxius de fotografia domèstica (en especial respecte als mètodes de recollida d’aquests documents entre els ciutadans i la recollida dels relats de memòria vinculats a aquestes imatges). “Capsa de Sabates” a la vegada va ser una oportunitat per investigar, reflexionar i conceptualitzar recolzant-nos en una experiència pràctica i concreta. El projecte desenvolupat per nosaltres mateixos a Tarragona, la investigació d’altres arxius, així com l’estudi dels textos i investigacions ja publicats en aquest àmbit de coneixement, ens ha permès elaborar un marc teòric interpretatiu al voltant de la relació de l’arxiu amb la fotografia domèstica. Ens ha portat a assenyalar que els arxius públics de fotografia domèstica són, en determinades condicions, instruments especialment eficaços per preservar les memòries de les persones com a element important del patrimoni col·lectiu. Arxiu i fotografia domèstica són instruments idonis per preservar els documents de memòria de les persones, documents que sempre cal diferenciar dels documents històrics. Història i memòria són àmbits diferents i generen documents diferents, i tots dos han de formar part del patrimoni col·lectiu a preservar en l’arxiu.

En el transcurso de la Edad Moderna tiene lugar una vasta campaña religiosa de conquista espiritual, auspiciada principalmente por los misioneros apostólicos populares. Este movimiento, que tiene sus raíces en la Baja Edad Media, tiene como finalidad esencial catequizar las comunidades rurales. Su objetivo último es la transformación profunda y definitiva de las creencias y conductas religiosas del pueblo afín de transformarlas al espíritu y a los preceptos surgidos del dogma de la Contrarreforma católica promulgados en el Concilio de Trento.A este respecto, la investigación se propone analizar los diferentes métodos y procedimientos empleados por la Iglesia institucional, por la vía de la predicación y de la catequesis, para reformar, entre la gente del pueblo, los comportamientos considerados supersticiosos o magicos, a los que estaban adheridos la mayor parte de las poblaciones rurales del continente europeo, con el objeto de erradicarlos de la vida cotidiana de la cultura popular en sus múltiples ámbitos de aplicación. Dentro de este contexto cultural, la tesis aborda el examen de las diversas transformaciones que esta problemática haya podido sufrir en el curso del período histórico de la Edad Moderna, a consecuencia de los avatares sociales, económicos y políticos. En lo que concierne a Cataluña, más que una erradicación, convendría hablar en la mayoría de los casos, de un proceso paulatino de sustitución de numerosas prácticas de carácter mágico de la cultura popular, por otras nuevas basadas en las ceremonias y ritos católicos de protección. Sin embargo, esta política eclesiástica fracasa en gran medida a consecuencia de las resistencias de gran parte de la población frente a los esfuerzos doctrinales del clero. En la Cataluña de los siglos XVII y XVIII, la cultura popular conservará un sistema de prácticas autónomas protectoras de tipo supersticioso, al margen de todas las prescripciones de la institución eclesiástica, y que la predicación pastoral no consigue extirpar. / During the Modern Era there arose a vast religious campaign of espiritual conquest, principally emanating from popular apostolic missionaries. The main aim of this campaign, which had roots that went back to the late Middle Ages, was to catechize the rural communities. The ultimate objective was a profound and permanent transformation of human behavior that would bring it into harmony with the christian precepts laid down by the Counter Reformation, originating at the Council of Trent.In this regard, the investigation proposes to analyse the different methods and procedures employed by the Church as an institution, via preaching and catechesis, to reform the superstitious or magical practices which were widespread among the rural population all over Europe, and to root out their different manifestations from popular culture. It will also examine how the problem may have evolved during the historical period in question, as a result of cultural and ideological avatars.As regards Catalonia, it was not so much a question of eradication as, in many cases, the substitution of many of the magical activites of popular culture by new ones founded of catholic ceremonies. However, this ecclesiastical policy failed, in great measure because of the resistance of a large part of the population to the doctrinal efforts of the clergy. The people preserved a system of autonomous protective superstitious practices, outside the regulations of the Church, which pastoral preaching was unable to eradicate.

El 1922, amb la creació d'Acció Catalana, es fa efectiva l'escissió de la Lliga Regionalista. Un grup d'empresaris vinculats a la formació compra La Publicitat i la catalanitza perquè esdevingui la seva plataforma periodística a partir de l'1 d'octubre d'aquell any. Des d'aquest mateix moment, Foix hi tindrà una participació ben activa, gairebé sense entrebancs fins a la rebel·lió militar del juliol de 1936.Al llarg d'aquests quinze anys tan decisius per a la història de Catalunya, en què es produeixen tants esdeveniments especialment significatius, en el terreny polític i també en l'artístic i literari, la ploma periodística de Foix sempre està amatent a comentar-los per als seus lectors diaris, amb la voluntat central d'acostar el conjunt de la societat catalana a la realitat europea contemporània i engrescar-la perquè hi tingui un paper significatiu.Malgrat les dificultats per reunir tots els articles de Foix, perquè utilitza diversos pseudònims com a signatura o fins i tot sovint els publica sense signar, la tesi presenta un conjunt de prop de 1200 articles, que apareixen llistats en l'annex.L'anàlisi diacrònica d'un període tan vast i interessant i d'una intervenció tan àmplia no pot pretendre arribar a conclusions aprofundides d'aspectes concrets, que seria més propi de monografies específiques. Tot i així, aquest plantejament té l'avantatge de posar al seu lloc la importància de la dedicació periodística del Foix de l'època. També permet observar fins a quin punt Foix tenia la voluntat d'incidir intel·lectualment en la societat catalana i, per tant, deixar clar que la guerra i la postguerra suposen un trencament traumàtic per als plantejaments polítics i literaris de Foix que, per grat o per força, haurà de passar a dedicar-se gairebé exclusivament a la seva vessant més pròpiament poètica, que en aquests anys de dedicació periodística havia quedat en un segon pla.L'estudi d'aquests articles també permet observar els diversos períodes d'aquesta intervenció periodística, molt vinculada a la creació de seccions i de pseudònims diversos (en què destaca especialment el de Focius) que es van adequant a les circumstàncies històriques de cada època.És per això que la tesi s'ha de centrar exclusivament en els articles de La Publicitat i intenta observar la recepció contemporània que podien tenir per tal de concretar-ne la seva incidència; ben gran malgrat el relatiu oblit que ha comportat la impossibilitat de continuïtat durant la postguerra per la prohibició d'ús de la llengua catalana en mitjans periodístics i el compromís de fidelitat absoluta manifestat per J. V. Foix. Sense poder arribar a conclusions definitives, aquesta anàlisi cronològica permet presentar una visió diàfana dels plantejaments de Foix a La Publicitat; per posar uns exemples ben interessants: les manifestacions pacifistes i europeistes són ben allunyades de les influències feixistes que puntualment s'han volgut atribuir a Foix; la defensa de la llibertat creativa de l'artista és ben crítica amb les propostes del surrealisme d'André Breton, amb el qual també s'ha volgut relacionar eventualment l'obra poètica de J. V. Foix, etc.En definitiva, els primers textos de La premsa estrangera i de La premsa catalana, els més innovadors del Focius de Meridians o d'Itineraris, el Ramon N. Girald del Panorama Universal de les Lletres o els articles més polítics de J. V. Foix, en una publicació lligada als plantejaments polítics d'Acció Catalana com a continuació natural dels ideals de la Solidaritat Catalana de Prat de la Riba, ens ofereixen una font inesgotable de temes que ens presenten un Foix compromès i participatiu, vinculat a la voluntat de situar la societat catalana en el paper que li correspon jugar en el context polític i cultural europeu. Evidentment, la situació bèl·lica de la guerra d'Espanya i, després, de la segona guerra mundial serà un obstacle, de moment, infranquejable. / In 1922, with the creation of Acció Catalana, the split in La Lliga Regionalista is pushed into effect. A group of businessmen linked to the new party buys La Publicitat and catalanises it in order to make it become their journalistic platform from 1st October in the same year. From that moment on, Foix participated in it actively, almost without obstacles, until the military rebellion in July 1936.All through these fifteen years, which were so decisive for the history of Catalonia and in which so many significant events happened in the political field as well as in the artistic and literary ones, the journalistic pen of Foix is always ready to comment them for his daily readers, with the main intention of bringing the whole Catalan society to the European contemporary reality and encourage them in order that they could take part in it in a significant way.It is difficult to gather all the articles by Foix because he used different pseudonymous or even some of them are often published without signing. However, the thesis presents a whole of about 1200 articles, which are listed in the attached document.The diachronic analysis of such a vast, interesting period and of such a broad contribution cannot endeavour to come to deep conclusions on concrete aspects, which would be more suitable for specific monographs. Nevertheless, this approach allows us to see the importance of the journalistic dedication of Foix in his time and it also permits to observe his will to influence intellectually on the Catalan society and therefore to make it clear that the war and the post-war period involve a traumatic breaking for the political and literary ideas of Foix who, willingly of by force, will have to devote almost exclusively to his poetic aspect, which had been in the foreground during his journalistic dedication.The study of these articles also allows us to notice the various periods of this journalistic contribution which is linked to the creation of various sections and pseudonymous (among which Focius is especially outstanding) that are adapting to the historical circumstances of each period. This is why the thesis must be centred exclusively on the articles in La Publicitat and it tries to observe the contemporary reception that these articles might have had in order to express in concrete terms their incidence, which was grand despite the relative forgetfulness caused by the impossibility to continue during the post-war as the use of the Catalan language in the media was forbidden and J. V. Foix had stated his commitment to remaining absolutely loyal to Catalan language. Without coming to definitive conclusions, this chronological analysis permits to present a diaphanous view of the ideas of Foix in La Publicitat. Some interesting examples: the pacifist and pro-European statements are very distant to the fascist influences that have been attributed to Foix; the defence of the creative freedom of the artist is very critical to the proposals of the surrealism of André Breton, who someone wanted to relate to the poetical work by Foix, etc. In short, the first texts in La premsa estrangera and in La premsa catalana, the most innovatory by Focius in Meridians or in Itineraris, Ramon N. Girald in Panorama Universal de les Lletres or the most political articles by J.V. Foix, all of them in a publication linked to the political ideas of Acció Catalana as the natural continuation of the ideals of Solidaritat Catalana of Prat de la Riba, offer to us an inexhaustible source of subjects which present Foix as a committed and participant intellectual, linked to the desire of placing the Catalan society in the role they had to play in the European political and cultural context. Obviously, the warlike situation of the Spanish war and, afterwards, of the Second World War will be an impassable obstacle, for the moment.

L'objectiu de la investigació és l'estudi dels orígens del Noucentisme literari català entre 1901 i 1906, aproximadament. L'estudi se centra en la figura de Josep Carner, però fa referència també als altres components del seu grup intel·lectual (principalment Jaume Bofill, Rafael Masó, Joan Alzina i Emili Vallès). Així mateix, s'estableix relació amb altres futurs noucentistes (com Eugeni d'Ors) que provenen d'orígens diferents. Les conclusions fonamentals són les dues següents:a) Hi ha prou proves que demostren que existeix un grup intel·lectual liderat per Carner que exerceix una influència considerable en el panorama literari del moment. És un grup que, entre 1901 i 1906, passa per unes fases diferenciades de confluència, consolidació, expansió i reestructuració.b) El seguiment de les actuacions del grup permet destriar una doble evolució estètica i ideològica que condueix fins al Noucentisme. L'estètica passa dels models vuitcentistes a la selecció d'entre allò que ofereix el Modernisme i que explica la configuració d'una poètica que tindrà un gran rendiment en els anys immediatament posteriors. La ideològica, amb el catalanisme i el cristianisme com a constants, passa del model de Torras i Bages al de Prat de la Riba. Aquesta doble evolució conflueix el 1905, moment en què, per tant, ja queden formulats uns pressupòsits que Ors batejarà el 1906 com a Noucentisme. / The aim of the investigation is the study of the origins of literary Catalan Noucentisme between 1901 and 1906 approximately. The study focuses on Josep Carner, and marginally on the members of his intellectual group (especially Jaume Bofill, Rafael Masó, Joan Alzina and Emili Vallès). The relation with other future noucentistes (like Eugeni d'Ors) is not excluded, either. The basic conclusions are:a) There is enough evidence to prove that there is an intellectual group leader by Carner that exerts considerable influence on the literary scene of the time. It's a group that, between 1901 and 1906, passes through four distinct phases: confluence, consolidation, expansion and restructuringb) The study of the actions of the group allows us to distinguish a double aesthetic and ideological evolution that takes us to Noucentisme. The aesthetic evolution goes from the eightteenth-century models to the selection from that Modernisme can offer, and witch explains de configuration of a theory of poetry that will be very efficient in the immediately following years. The ideological evolution, with Catalanism and Christianism as constants, goes from the model of Torras i Bages of Prat de la Riba. This double process becomes a single one in 1905, by which time a whole theoretical programme, which in 1906 Eugeni Ors will call Noucentisme, is already formulated.

L'autor proposa, per primera vegada des de les centenàries edicions d'Olivieri (1897) i de Maass (1898), un nou text crític dels Catasterismes d'Eratòstenes. Per al seu establiment l'autor ha comptat amb alguns manuscrits fonamentals, desconeguts pels anteriors editors de l'opuscle. Assenyaladament, un Edimburgensis, un Scorialensis i un Salmanticensis. El primer constitueix justament l'arquètip de la tradició planudeana dels Catasterismes (això és, de l'anomenat Epítom dels Catasterismes); els dos darrers completen, pràcticament, la sèrie de l'altra recensió, coneguda com Fragmenta Vaticana dels Catasterismes des de l'edició de Rehm (1899). Altres manuscrits col.lacionats per primer cop són un Butlerianus, un Harvardensis i un Parisinus (aquest darrer conegut ja per Maass). L'accés a aquesta nova documentació deixa obsoletes les edicions publicades fins ara. D'altra banda, l'editor adopta una aproximació moderadament conservadora envers el textus receptus per oposició a la hipercrítica pròpia del segle XIX.Pel que fa al comentari mitogràfic, l'autor escomet la recerca de cada un dels quaranta-quatre capítols dels Catasterismes a fi d'identificar les fonts, o tradicions, literàries que ha seguit Eratòstenes. D'altra banda, l'anàlisi interna va encaminada a aïllar els elements estrictament eratostènics (com ara els apèndixs astrals, que constitueixen el desenllaç típicament alexandrí d'antics mites). El propòsit és de discriminar i de descriure els mites que aplega Eratòstenes sense desarrelar-los del seu suport textual. Això és, sense aventurar-se en l'especulació sobre les seves possibles interpretacions. Ara bé, tal com admet el mateix autor a la introducció, els processos de descripció i d'interpretació dels mites es revelen operacions que revesteixen amplis isomorfismes: la distinció, teòricament tan nítida, entre mitografia i mitologia (enteses aquí com un joc de doblets corresponent a récit i histoire o significant i significat) acaba per diluir-se i col.lapsar així que un penetra les trames narratives teixides pels antics mitògrafs.L'aproximació postestructural que l'autor proposa a la introducció ha orientat, alhora, les estratègies de lectura i d'interpretació de l'opuscle mitogràfic. Els Catasterismes són observats com un artefacte llibresc que cristal.litza en una autèntica cruïlla intertextual.

Sota la denominació de Mythographus Homericus la literatura papirològica especialitzada ha anat aplegant una sèrie de fragments papiracis que coincideixen parcialment amb segments de text d'alguns escolis a Homer, principalment del corpus dels escolis menors (Scholia Minora), també anomenats escolis D arran de l'atribució errònia al gramàtic tardohel·lenístic Dídim. Aquesta col·lecció de testimonis presenta un seguit de característiques formals i de contingut que els confereixen una innegable coherència i unitat.Abans de la publicació de tots aquests testimonis papiracis ja Johannes Panzer va postular la pertinença de tot o bona part del material mitogràfic, les anomenades historiae fabulares que es detecten en els escolis D i altres corpora escoliogràfics, a una única obra perduda. Fou precisament Panzer qui encunyà la denominació de Mythographus Homericus per a aquest arquètip. La idea fou recuperada per Pfeiffer els anys trenta del segle passat, qui posà en relació la tesi de Panzer amb la col·lecció de papirs mitogràfics dependents de lemmata homèrics, i consagrà la denominació de Mythographus Homericus per a tots aquells fragments papiracis que presenten les mateixes característiques i que ofereixen coincidències irrefutables amb les parts mitogràfiques dels escolis menors a Homer. La tesi de Panzer fou, doncs, confirmada per la papirologia: la part mitogràfica dels escolis menors a Homer circulà entre els segles I i V de la nostra era de forma independent. El manuscrit més antic dels escolis menors és del s. IX: deduïm, doncs, que el text del Mythographus Homericus fou interpolat entre tot aquest material en època bizantina.El Mythographus Homericus és, doncs, una obra mitogràfica redactada sota la forma d'un hypomnema o comentari sota lemmata; aquests lemmata són citacions homèriques que suscitaren expansions narratives per part de l'eventual redactor. Aquesta obra s'ha perdut, però ha deixat prou traces com per a intentar-ne una reconstrucció, ni que sigui parcial, a partir d'una tasca de buidat dels corpora escoliogràfics i el seu acarament amb els testimonis sobre papir.Aquest treball de tesi parteix, doncs, d'aquest buidat i acarament, i té com a finalitat la reconstrucció, fins a la mesura del que ens permet el material de què disposem, de l'obra arquetípica. Una compilació de la totalitat del material i un estudi sistemàtic fonamentat en la crítica interna han possibilitat l'edició del text. El comentari mitogràfic complementa l'estudi i l'edició des d'una òptica de crítica externa.Com a resultat de tot aquest estudi sistemàtic fet sobre el text restituït podem oferir unes conclusions que constitueixen el punt fonamental de la nostra tesi:En primer lloc, el corpus aplegat i analitzat no sembla obra d'un únic autor, ateses algunes incoherències i repeticions. Ara bé, això no significa que sigui fruit d'un al·luvió fortuït d'aportacions capricioses de les múltiples mans per les quals ha anat passant el text. Molts elements certifiquen una clara unitat del corpus; si bé l'autoria sembla múltiple, els objectius i mètodes són únics i compartits. Hi ha, doncs, una innegable voluntat de coherència interna que, sens dubte, delata una tasca col·legial.En segon lloc, i arran d'una lectura més en profunditat, hom pot afirmar que el corpus en el seu conjunt és fruit d'una fusió entre dues tradicions: són les que hem denominat tradició A (Mythographus Homericus I) i B (Mythographus Homericus II). El criteri per a l'adscripció de cada historia fabularis a una o altra tradició ha estat fonamentalment la diferència d'objectius: si bé la tradició més antiga sembla contenir un element indubtablement exegètic i té per objecte aclarir determinats passatges homèrics, la tradició adventícia i superposada és una mera floritura erudita. La tradició A presenta una vinculació força estreta entre el lemma homèric i la historia narrada, condicionada per l'afany exegètic; la tradició B empra el lemma com a pur pretext per a introduir llegendes fundacionals, etiologies i etimologies basades en mites; és, doncs, una obra mitogràfica stricto sensu que s'adiu plenament als gustos tardohel·lenístics decadents. Mentre que la tradició A no s'entén si no és com a lectura paral·lela al text homèric, la tradició B sembla destinada a una lectura independent del text homèric, amb un interès per se. Els lemmata homèrics hi apareixen com un simple recurs compilatori que s'empra com a criteri per a aplegar i juxtaposar mites ben diversos. / Recent papyrology han been collecting a few fragments under the name Mythographus Homericus. These textual relics give evidence of the circulation of an ancient mythographical work wich is clearly related to the homeric Scholia Minora or D-Scholia.This collection of fragments offers an amount of formal characteristics and contents wich give an undoubted unity to the corpus.All this papyrus fragments have been published independently along the XXth. Century. Nevertheless, in 1891 Johannes Panzer had already payed attention to the mythographic D-Scholia (the interpolated corpus called historiae fabulares) and pointed to one and only archetype, introducing the name Mythographus Homericus for all this interpolated material. The coincidences between these historiae fabulares and the mythographic papyrus related to the Iliad and the Odyssey led Pfeiffer into inferring a narrow relationship between the two different corpora. He stablished the denomination Mythographus Homericus for the papyrus collection mentioned; so, Panzer's thesis seemed to be confirmed by papyrological research. There is no doubt that a mythographic work was circulating independently at least from Ist. to Vth. centuries a. D. It was much later, in Byzantine times, that the historiae fabulares narrated by the Mythographus Homericus where interpolated in the corpus of the D-Scholia to Homer.The Mythographus Homericus is formally an hypomnema, a commentary to some lemmata from the homeric poems; under each lemma we can read a summarized myth. Some of them are closely related to the lemma mentioned, but some other doesn't seem to show any thematic link. This duality has led us to infer the previous existence of two different works in origin: a former commentary to Homer on a myhological basis and a later erudite compilation. The second one kept the same formal scheme, the hypomnema, and the final result was the fusion of both works into a new encyclopaedic mythological compendium related to homeric lemmata.In my work of thesis I offer an edition of all the mythographic material related to the Iliad, with an individual apparatus criticus to each historia fabularis. This edition leans on a complete reading of all the scholia to Homer, and a gathering of all the mythographic material that seems to fit with the characteristics mentioned, as an attempt to reconstruct an archetypical text of the Mythographus Homericus or, at least, of the extant we have nowadays in an altered status of the text due to the manuscript transmission. I join an introduction with a systematic study of the textual tradition, and a commentary to the text. As an annex I join the collection related to the Odyssey excerpted from the Dindorf edition of the Scholia.

Tal i com apunta el títol, la tesi El 1er de Maig a Catalunya (1890-1918). Afirmació, lluita i festa és un treball de recerca sobre l’evolució del 1er de Maig des de la primera celebració, l’any 1890, fins a finals de la Primera Guerra Mundial, l’any 1918. Uns anys que van servir per afirmar la jornada com el dia del treballador així com definir la forma de la celebració, un dia de lluita o un dia de festa. Una forma que es definirà a partir de les postures vers la jornada que mantindran les tres corrents ideològiques que van influir en el moviment obrer català durant el període que va del 1890 al 1918: el socialisme- marxista, l’anarquisme i el republicanisme. Cadascuna d’elles enfocava la jornada des de diferents perspectives a partir tant de l’origen atribuït com de l’objectiu a assolir amb el 1er de Maig. El resultat es una celebració caracteritzada per la lluita, cas anarquista, o una visió reivindicativa alhora que festiva, cas dels socialistes i a la qual donarien suport els republicans. En aquest sentit també les realitats locals van establir uns 1er de Maig diferents a partir de la força que tenia el moviment obrer local i les relacions amb els altres sectors socials de les poblacions. Així tenim Barcelona com el centre de poder econòmic i on es trobava el moviment obrer associat més fort; poblacions amb un important teixit industrial com Sabadell, Mataró o Manresa i per tant amb un important moviment obrer, a prop de la postura anarquista la primera i marxista i republicanes les dues darreres; viles importants durant la primera industrialització, però en una situació de crisi des dels vuitanta, cas de les poblacions del Baix Empordà com Sant Feliu o Palafrugell, de la Muntanya com Vic o Olot, o de l’interior com Igualada, situació que dona lloc a un moviment associatiu feble; i poblacions poc desenvolupades industrialment com Ripoll, Figueres o Tortosa. El resultat és un 1er de Maig amb programes diferents però amb un mateix protagonista, l’obrer. Per aquesta raó la jornada del 1er de Maig es va convertir en un símbol del moviment obrer, un referent del futur, un dia en el qual els obrers disposaven del seu temps i de l’espai central de les seves viles, del qual eren exclosos la resta de l’any. Al voltant d’aquest símbol es forma una simbologia pròpia de la jornada, nous símbols es fonen amb ja existents propis o compartits: la bandera, els lemes, les cançons, els actes que creen un ambient propi, tot això conforme un codi simbòlic que dona una significació pròpia al 1er de Maig, un dia en el que el protagonista és un sector de la societat el qual era al marge del sistema polític. / The thesis entitled El 1er de Maig a Catalunya (1890-1918). Afirmació, lluita i festa is a research about the May Day from the first celebration, in 1890, to the end of the First World War, in 1918. This period was the time which May Day became the day of the working class and the kind of celebration was defined, a struggle day or a holiday day. The way to celebrate this day was defined by who played the main role this day, the working class. Working Class in Catalonia were influenced by three main ideologies: Socialist Marxists, Anarchism and Republicanism. Every one of them represented tree different ways to celebrated May Day, which are based by the vision of the day, one struggle day, Anarchism stance, or a demand day and holiday, Socialism and Republicanism stance. Also the local realities affected the May Day celebration because of the different situations which working local class had to affronter. Barcelona as centre of industrial and power decision is the reference from the working class movement; Sabadell, Manresa or Mataró have a significant industry, based on cotton the first and the textile the two last, with a valuable labour movement working for their permanence and near of Anarchism the first town and the Socialism and Republicanism the lasts; others towns were relevant during the first industrialisation but in the 1880s came into a very important crisis, which was a cause for the weakening of their local working class, in this situation was Sant Feliu or Palafrugell, situated in Baix Empordà, from the region named Muntanya towns like Vic o Olot or Igualada, from the inner of Catalonia; and towns as Ripoll, Figueres or Tortosa were hardly industrialized. The type of industry, new industry or crisis industry, the geographical situation, near or far away from Barcelona, and the relationship between the different sectors of local society determined the situation of the local working class and as result on the Mai Day, because the worker was who played a leading role this day. This is the reason that makes Mai Day a symbol of the working movement. The day became a referent of the past and of the future. During this day the workers have the time and the space of their towns at their disposal. They take up the central town, a space from which they are excluded the rest of the year. At the same time, around the day set up a system of symbols news or shared: banner, slogans, songs, acts, programs... All of them give a meaning to the Mai day.

Aquest estudi se centra en l’exploració dels coneixements sobre el verb i els temps verbals d’alumnes de segona i tercera etapa de primària. Es parteix de cinc supòsits: a) els alumnes tenen un coneixement interioritzat dels elements lingüístics i del seu funcionament en l’ús, fruit de la seva experiència lingüística i de la representació que se’n fan; b) l’aprenentatge significatiu de la gramàtica es produeix quan l’alumne estableix relacions entre els coneixements que ja ha adquirit i els que li són nous; c) l’ensenyament de la gramàtica ha de ser vinculat a l’ús lingüístic; c) la reflexió metalingüística és l’instrument metodològic privilegiat per explorar el coneixement construït, i d) la incidència de la instrucció és fonamental en la construcció del coneixement. La primera part del treball, on s’exposa el marc teòric de la recerca, s’organitza en quatre apartats: la temporalitat lingüística, els elements lingüístics per codificar el temps, els conceptes gramaticals dels escolars i la transposició didàctica. En els dos primers apartats es descriuen les característiques del temps lingüístic i els diferents elements amb què s’expressa en l’enunciat: temps, aspecte, modalitat de l’acció i modificadors temporals tot ressaltant la rellevància de la forma verbal per ser on conflueixen més elements de codificació temporal (temps, aspecte i modalitat de l’acció) i es mostren les dificultats que pot suposar per als alumnes la descodificació temporal dels temps dels enunciats. En el capítol 3, s’exposen els punts de vista a partir dels quals es descriu el coneixement gramatical dels alumnes. S’inicia amb la descripció de les unitats lingüístiques objecte de coneixement (les categories gramaticals), després s’aprofundeix en la situació d’aprenentatge de les categories gramaticals en el context escolar, fent referència en primer lloc a la conceptualització com a procés de construcció del coneixement i, en segon lloc, a la rellevància de la reflexió metalingüística com un camí cap a la conceptualització dels elements lingüístics. En el capítol 4, es prenen com a referència diferents fonts d’informació (el currículum de primària, llibres de text, gramàtiques pedagògiques) per arribar a una impressió general de com es du a terme l’ensenyament de les nocions de verb i de temps verbals a les aules de primària. En el capítol 5 es plantegen els objectius i les preguntes de recerca i es finalitza la primera part amb l’explicació de la metodologia seguida. L’objectiu general és conèixer les característiques del coneixement construït sobre el verb i els temps verbals i com l’alumne hi pot reflexionar a quart i sisè de primària. S’inscriu en la recerca interpretativa de l’àmbit de les ciències socials a partir de dos tipus de dades (textos elaborats per a la instrucció i activitats dels alumnes). A la segona part es presenta la part empírica del treball (presentació i anàlisi de les dades). Es divideix en tres apartats: L’ànalisi dels llibres de text usats pels alumnes, l’anàlisi dels exercicis escrits realitzats a tot el grup classe a quart i sisè curs de primària i l’anàlisi de les entrevistes semiestructurades a alguns dels alumnes de cada curs. A l’última part del treball es relacionen les conclusions amb cada un dels objectius principals. Les conclusions es presenten agrupades en tres subapartats: els coneixements dels alumnes sobre la temporalitat de l’enunciat, el verb i els temps verbals i les confluències i divergències en les dues edats proposades; les relacions entre les característiques dels continguts i les activitats dels llibres de text amb les característiques dels coneixements construïts pels alumnes, i en darrer lloc les característiques del metallenguatge usat pels alumnes . / This study aims to assess students’ knowledge and awareness of verbs and verb tenses in the second and third stages of Primary education in the Spanish school system. It is based on five assumptions: a) students have an interiorised knowledge of linguistic elements and their usage as a result of their linguistic experience and their own representation of this experience; b) the significant learning of grammar takes places when the student establishes relationships between existing and new knowledge; c) the teaching of grammar has to be linked to the linguistic usage; c) metalinguistic reflection is the preferential methodological tool to explore constructed knowledge; and d) the influence of instruction is key in the construction of knowledge. The first part of the study, containing the theoretical framework of the research, is organized in four sections: linguistic temporality; linguistic elements to codify time, grammatical concepts in students; and didactic transposition. The first and second sections describe the characteristics of linguistic time and the different elements used to express it in statements: time, aspect, action modality and time modifiers, stressing the relevance of the verb form as the one combining the most elements of time coding (time, aspect and action modality) as well as pinpointing the difficulties students encounter when it comes to decoding time in tenses within statements. Chapter 3 presents the points of view from which the students’ grammatical knowledge is described. It begins with a description of the linguistic units which are the object of knowledge (grammatical categories), followed by an in-depth assessment of the learning situation towards grammatical categories within the school context, with particular reference to conceptualization as a knowledge construction process and also to the relevance of metalinguistic reflection as a path towards conceptualization of the linguistic elements. Chapter 4 analyses different sources of information (the Primary curriculum, textbooks, pedagogical grammars) to establish a general impression of how the notions of verb and verb tense are taught in Primary classrooms. Chapter 5 presents the project aims and research questions, and the first part finishes with an explanation of the methodology used. The main aim is to identify the characteristics of constructed knowledge on the verb and verb tenses, and how students are able to reflect on them in fourth and sixth form. The study falls within the interpretative research paradigm in the field of Social Sciences. The second part presents the empirical side of the research (presentation and data analysis). It consists of three sections: analysis of textbooks used by students; analysis of written exercises completed by the whole class in fourth and sixth forms; analysis of semi-structured interviews to some of the students in each form. The last part of the project establishes links between the conclusions and each of the main objectives. Conclusions are presented grouped in three subsections: firstly, the students’ knowledge on the temporality of the statement, the verb and verb tenses and the confluences and divergences between the two age groups; secondly, the relations between the characteristics of content and activities in textbooks and the characteristics of the knowledge constructed by the students; and thirdly, the characteristics of the metalanguage used by students.

L’atenció a les urgències sanitàries ocupa un lloc destacat en el sistema sanitari. La percepció sobre “el sistema d’urgències” condiciona, en gran mesura, l’opinió dels ciutadans respecte a la seva qualitat. HIPÒTESI: El funcionament i l’eficiència del Servei d’Urgències (SU) de l’ Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTiP) poden millorar si s’analitzen els problemes més rellevants i s’apliquen accions de millora. Així, aquest SU pot convertir-se en una àrea assistencial d’excel·lència. OBJECTIUS: 1) Identificar els problemes més rellevants del procés d’atenció urgent en l’ HUGTiP i les seves causes principals. 2) Proposar i implementar accions de millora. 3) Proposar uns indicadors clau d’activitat i qualitat per a l’avaluació dels resultats. 4) Comparar la situació inicial amb els resultats obtinguts després de la implementació de les accions de millora. METODOLOGIA: El projecte es desenvolupa durant el període de 2005 a 2011. S’analitzen els problemes més rellevants i en funció d’aquests, es proposen unes accions per millorar el funcionament del SU. Per avaluar els resultats aconseguits es valoren uns indicadors clau d’activitat i qualitat que, juntament amb les enquestes de satisfacció dels usuaris, són les variables analitzades. RESULTATS: El nombre global d’urgències ateses disminueix un 11%. Els pacients donats d’alta del SU presenten dues destinacions majoritàries: l’alta a domicili (> 80%) i l’ingrés en sala d’hospitalització convencional (10%). El percentatge d’urgències ingressades és de l’11% al 12%. La pressió d’urgències disminueix del 63% al 52%. El temps mitjà de permanència a Urgències es redueix de 7:19 h a 3:40 h. La taxa de mortalitat es manté inferior al 0,2%. El número de reclamacions rebudes disminueix en un 41%. Més del 90% de les persones enquestades atorguen valoracions positives a la pregunta que mesura la satisfacció global. El percentatge d’enquestats que afirmen que tornarien al mateix centre és també superior al 90%. CONCLUSIONS: 1. L’anàlisi del procés d’atenció urgent ha permès identificar els principals problemes del SU de l’HUGTiP. A partir de l’anàlisi específica d’aquests problemes i les seves causes s’han proposat accions de millora. 2. Accions de millora: 2.1.Les accions desenvolupades sobre els fluxos d’entrada han permès millorar la gestió de la demanda, com ho demostra la disminució progressiva del nombre d’urgències ateses (decrement de l’11% del 2005 al 2011). 2.2. Les mesures d’organització implantades en el SU juntament amb les accions de coordinació intrahospitalària i de millora de la sortida d’urgències han fet disminuir a la meitat el temps mitjà de permanència a Urgències. També, han afavorit el manteniment del percentatge d’urgències ingressades en el 12%, factor determinant per aconseguir la disminució de la pressió d’urgències. 2.3. Les accions realitzades en el SU respecte a aspectes organitzatius i a temes relacionats amb la informació i comunicació a pacients i familiars han fet millorar la qualitat percebuda. Això es reflecteix en la reducció del 40% del número de reclamacions rebudes al Servei. 3. El recull dels indicadors clau proposats i les enquestes de satisfacció dels usuaris són útils per avaluar els resultats aconseguits amb la implementació de les accions de millora. 4. L’estudi comparatiu de l’evolució de les variables analitzades corrobora l’eficàcia de les mesures dutes a terme per millorar el procés d’atenció urgent. Després d’implantar les accions de millora, els resultats de les enquestes de satisfacció dels usuaris situen el Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol per sobre de la mitjana de Catalunya, essent valorat com a àrea assistencial d’excel·lència tant pel que fa al grau de satisfacció global com a la fidelització al centre. / The emergency health care plays an important role in the health system. Perceptions about “emergency system” determines to a large extent, public opinion about its general quality. HYPOTHESIS: The performance and efficiency of Emergency Department (ED) of Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTiP) can be improved if the most relevant problems are analyzed and improvement actions applied. Thus, the ED can become a healthcare area of excellence. OBJECTIVES: 1) to identify the most important problems of the process emergency care in the HUGTiP and its main causes. 2) to propose and implement improvement actions. 3) to propose activity and quality key indicators for outcome evaluation. 4) to compare the initial situation with the results obtained after the improvement actions implementation. METHODOLOGY: The project will be developed during 2005 to 2011. The most important problems are analyzed and based on these, actions to improve the ED functioning are proposed. To evaluate the achieved results activity and quality key indicators are analyzed. These indicators together with user satisfaction surveys are the analyzed variables. RESULTS: The overall number of emergencies attended decreases by 11%. Patients discharged from ED have two main destinations: discharge at home (> 80%) and conventional hospitalization (10%). The percentage of admitted emergencies is 11% to 12%. The emergency pressure decreases from 63% to 52%. The average time to stay in ED is reduced from 7:19 h to 3:40 h. The mortality rate remains less than 0.2%. The number of complaints decreases by 41%. Over 90% of respondents give positive ratings to the question that measures overall satisfaction. The percentage of respondents who say they would return to the same centre is also over 90%. CONCLUSIONS: 1. The analysis of the process emergency care has identified the main problems of the ED of HUGTiP. Based on the specific analysis of these problems and their causes, improvement actions have been proposed. 2. Improvement actions: 2.1.The actions taken on inflows have improved the management of the demand, as evidenced by the gradual decrease in the number of emergencies attended (decrease of 11% from 2005 to 2011). 2.2. The organizational measures implemented in the ED together with actions to improve the coordination within the hospital and ED exit have reduced by half the average time to stay in ED. Also, favoured maintaining the percentage of emergencies admitted in the 12%, determinant factor to achieve the reduction of the pressure of emergencies. 2.3. The actions taken with respect to the ED organizational aspects and issues related to communication and information for patients and their families have improved the perceived quality. This is reflected in the 40% reduction in the number of complaints received by the ED. 3. The summary of key indicators proposed and user satisfaction surveys are useful to evaluate the outcomes achieved with the implementation of the improvement actions. 4. The comparative study of the evolution of the variables analyzed confirms the effectiveness of the measures undertaken to improve emergency care process. After implementing improvement actions, the results of surveys of user satisfaction place the Emergency Department of the Hospital Universitari Germans Trias i Pujol above the average of Catalonia, being rated as a healthcare area of excellence in both overall satisfaction and loyalty to the centre.