A partir de una base teórica histórica, y en una revisión exhaustiva de los trabajos sobre las concepciones occidentales sobre la adopción, la literatura antropológica clásica sobre este tema y el análisis desde la antropología y desde otras disciplinas de las adopciones internaciones desde Occidente, he empezado a desarrollar el caso de estudio (o itinerario adoptivo) entre China y España, para arrojar luz a los cambios sustanciales que han sufrido ambos países a raíz de la instauración del PAI chino. En concreto, esta es la primera investigación sistemática etnográfica que profundiza en las vías de circulación de menores actuales, tradicionales y nuevas, cuyas familias no quieren o no pueden hacerse cargo de ellos. Es decir, indaga en la diferentes formas en que estos/as menores –normalmente no registrados debido a la Política de Hijo Único - son adscritos en diferentes casas, familias e Instituciones de Bienestar Social, teniendo en cuenta prácticas que abarcan desde las adopciones informales al trabajo doméstico, pasando por el tráfico de menores hasta las adopciones legales internacionales y domésticas. Describe las interrelaciones de estas vías informales con las instituciones de bienestar públicas y privadas, los vínculos con otros proyectos gubernamentales y no gubernamentales internacionales y nacionales y las concepciones que subyacen a todos estos procesos. Así, este proyecto incluye las perspectivas de una miríada de actores, desde familias biológicas a oficiales del ministerio, pasando por familias adoptivas y potenciales “traficantes” de menores. Recuperando la dimensión histórica, mi tesis analiza las formas en que estas vías compiten o cooperan, dependiendo de los intereses y las concepciones de los agentes implicados. Se centra principalmente en las transformaciones acaecidas desde la Era de las Reformas y en las consecuencias de la introducción del Programa de Adopciones Internacionales, que abrió la puerta a actores, recurso, prácticas e imaginarios extranjeros, en el parentesco, las vías de circulación y en el cambio en el valor de determinados tipos de menores. Asimismo, analiza la construcción del itinerario adoptivo entre China y España, indagando sobre los imaginarios que han permitido fundar y desarrollar uno de los Programas de Adopción Internacional (PAI) más relevantes de todo el mundo. En definitiva, esta investigación trata de ofrecer una nueva perspectiva sobre las consecuencias que la modernización china, insertada en un mundo de interconexiones globales, está teniendo en los ámbitos de la circulación y protección de menores en y desde ese país. De esta manera, me propongo cuestionar las concepciones culturales hegemónicas respecto al cuidado y protección de la infancia, redefinir términos como adopción o abandono y contribuir así en los debates globales sobre el rol de la adopción internacional como medida de protección de menores en el mundo actual. Además, mi objetivo es arrojar luz sobre el contexto en el que los/las menores chinas adoptados/as internacionalmente pasan los primeros meses/años de sus vidas. Considero de gran valor poder aportar al conocimiento existente, los datos obtenidos en el contexto donde nacen los menores. La delicadeza del tema, la dificultad de acceder a la información y las limitaciones del trabajo de campo previenen frente a la generalización de resultados al conjunto del país. No obstante, un trabajo de este tipo además de necesario, permite enriquecer un discurso que se ha construido unilateralmente, con una etnografía específica que tiene en cuenta, por primera vez, las voces “del otro lado”. / This project, based on five years of research that includes more than two years of intensive fieldwork in a central province in China, breaks away from the conventional dichotomy between origin/placement countries as two segregate research locations by proposing a more comprehensive and dynamic structure, called Transnational Adoptive Field (TAF), that both enfolds and moves beyond the origin/placement countries. TAF is a methodological approach based on single multi-sited case studies (Marcus, 1995) of the elements that each ethnographic case (adoptive itinerary such as China-USA, China-Spain, Russia-USA) should consider when trying to explain the totality of the process and the way that transnational adoption studies should be regarded. TAF aims to analyze the adoptive experience of all parties involved, while integrating socio-economic, political and historical contexts with the attitudes, ideas, perceptions, values and collective imaginaries that flow between the birth country and the adoptive country (Vich, 2010a; González, Grau & Vich, 2010). Ultimately, it allows us to unmask the unique net of socio-cultural constructions that shape and continuously transform each TAP. The first year of my five year MA thesis focused on the historical patterns of child-circulation throughout the Ming and Qing Dynasties (Vich, 2009), exploring the cultural roots of Chinese kinship in order to link them to traditional practices surrounding the circulation of minors and identify convergences and divergences with current, actual patterns in a posterior moment of the doctoral project. Part of this work has been transformed into the chapters 4 and 5 of this dissertation. Within this broad framework, I have developed an original but nascent case study (or adoptive itinerary) of the transnational adoption process between China and Spain, in order to shed light into the substantial changes that have transpired in both countries over the last few years. I carried out the first systematic, in-depth ethnographic analysis of the various ways in which Chinese children – mostly unregistered, and thus “hidden” and devoid of legal rights, due to the One Child Policy - circulate between households, families, and private and public welfare institutions both inside China and abroad. I break such systems of child-circulation into (i) informal placements (employment as household labor within China or the so-called chāobào or informal adoptions), (ii) formal placements (legal domestic and international adoption), and (iii) child trafficking networks. My dissertation analyzes the ways in which these three systems compete and cooperate with each other for the ‘protection’ of children. Through ethnographic fieldwork and historical inquiry into the cultural roots of these practices, it links the three systems to today’s actual patterns of institutionalization and circulation of minors. At the same time, it focuses on the changes brought about by the Reform Era and the introduction of China’s TAP as well as the entrance of international actors, resources, perceptions and transnational practices. Moreover the dissertation analyzes how the child-circulation paradigm has been constructed from the Spanish perspective, emphasizing the needs and interests derived from our demographic and socio-economic context, and digs into the imaginaries that have allowed the development and the stability of the TAPs. This project offers a new perspective on the consequences that Chinese modernization, inserted in a global connection network, is having in the field of child-circulation and the protection of minors in and from China. I question hegemonic cultural conceptions about the protection and care of minors, redefine terms such as adoption or abandonment and contribute to the global debate on the role of international adoption as a mean of protecting children. Ultimately, my aim is to shed light into the contextual surroundings in which children adopted internationally spend their first days, months and years of life. I believe that doing so has great value for both the children and society at large, even if the sensitivity of the subject, the difficulty encountered in accessing credible information and the inherent limitations of the fieldwork prevent us from drawing broad generalizations of the results. My dissertation attempts to add another voice to an academic discourse on TAPs that has been unilaterally constructed, inserting an ethnographical analysis that takes into account, for the first time, the voices “from the other side”.

Aquesta tesi s’inicia amb una panoràmica de la literatura d’autora a la Catalunya dels anys vint i trenta del segle XX, en la qual s’emmarquen seguidament, en un doble zoom expositiu, tant l’estudi de l’obra narrativa i la recepció crítica de sis de les set principals novel·listes del període com el repàs de la trajectòria completa de la setena i més important, Mercè Rodoreda. En la primera part, la dialèctica fonamental entre tradició i modernitat i l’accés generalitzat de la dona al consum i a la producció culturals, en el context específic del nostre país, constitueixen el teló de fons sobre el qual es descriu el mapa que dibuixen un sector puixant del públic (l’anomenat públic femení) i un nombre considerable d’escriptores, l’activitat de les quals resulta impactant: més de sis centenars de dones conreen tots els àmbits genèrics (poesia, traducció, literatura infantil, teatre i prosa), i estenen la seva activitat cap als espais del periodisme, les conferències, les associacions i entitats, l’acció social o la militància política. Les dades quantitatives es combinen amb la reflexió entorn d’alguns aspectes especialment rellevants (el concepte de feminisme ben entès, la creació d’una tradició femenina, el debat entorn de l’art i la moral, etc.) per exposar els components fonamentals d’aquest fenomen complex i suggerir vies de recerca en relació amb aquesta part poc coneguda de la literatura catalana contemporània. En la segona part, s’analitzen els contes i les novel·les de Maria Teresa Vernet, Carme Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià, Elvira Augusta Lewi i Aurora Bertrana; la qüestió de la condició femenina és l’eix central d’un seguiment diacrònic que se centra en les quatre primeres i considera les dues darreres com a casos especials dins del grup. Els coms i els perquès del reconeixement i la valoració amb què van comptar totes, al costat dels textos, proven que aquestes autores són responsables de la producció incipient d’una novel·la femenina moderna (en el sentit d’encarada a la nova problemàtica de les dones catalanes del segle XX) i que la seva promoció tenia un sentit estratègic clar. Els relats, la recepció que van tenir i les figures mateixes de les escriptores configuren un entramat polièdric situat al cor de l’esforç per modernitzar la realitat social, cultural i literària de Catalunya, equiparar-la amb Europa i fer realitat un determinat projecte de país. Aquest entramat ens parla, així mateix, de les profundes transformacions que estaven afectant la condició de la dona en un món que, obert a les novetats, es resistia alhora a desfer-se dels valors de sempre. En la tercera part, el repàs minuciós de l’etapa inicial de la carrera de Rodoreda demostra la manera com les bases de la seva literatura es perfilen i s’assenten en aquests anys. El relleu d’aquesta escriptora ve donat per una categoria que es manifesta des del principi malgrat les marrades i els productes no aconseguits. Des del compromís profund amb el propi temps, l’autora busca una via literària efectiva sobretot a través de la novel·lística (en la pràctica simultània del gènere i la seva paròdia, des de l’enllaç amb la tradició i entroncant amb la modernitat); però la seva recerca, alhora, pren un nombre considerable de formes i es manifesta en àmbits complementaris en la mesura que respon tant a uns certs plantejaments personals com a unes necessitats compartides, a un determinat context cultural. Al costat de les seves quatre primeres novel·les, així, hi ha el conte, el teatre, la literatura infantil, l’assaig, la crítica el periodisme i les entitats. Aloma, acabada el 1936 i tota una fita col·lectiva, esdevé el corol·lari d’un periple primigeni sense el qual no s’explica el que vindria després. / This thesis begins with an overview of the Catalan literary production of women between the 20's and the 30's. It then goes through an analysis of the narratives of six of seven outstanding novelists and their critical reception. Finally, it ends up with a complete review of the career of the seventh and most important writer Mercè Rodoreda. In the first part, the fundamental dialectic between tradition and modernity as well as the general access of women in the cultural production and consumption in the specific context of our country, provides the necessary background to describe the map and the situation of an increasing amount of public (female audience) and a considerable number of writers, whose activities shock: more than six hundred women cultivate all genres (poetry, translation, children's literature, theater and prose) and they extend their activities towards other areas like journalism, participating in conferences, creating associations and doing militancy in social or political actions. The quantitative data are combined with the reflection of some relevant aspects (understanding the concept of feminism, the creation of a female literary tradition and a debate about art and morality, etc.) to expose the fundamental components this complex phenomenon and to suggest new lines of research of this unknown chapter of the contemporary Catalan literature. The second part examines the narratives of Maria Teresa Vernet, Carmen Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià, Elvira Augusta Lewi and Aurora Bertrana. The female condition is the main question of this diachronic analysis. These authors are responsible for the emerging female literary production due to their recognition. Moreover their promotion had a clear strategic direction. Their stories, the way they were received by the public and the writers themselves represent the effort to modernize the social, cultural and literary reality in Catalonia, as a response to a specific national project, which also aimed to be like some other European realities. This framework also shows the deep changes that were affecting women in a versatile world, opened to new opportunities but stuck to traditional values. The third and final part is a review of the first stage of Rodoreda's career as a writer. It shows how the basis of her corpus are built over these years. From the beginning the author seeks a commitment with her time especially through the novels (the genre and their parody as well as the link between the tradition and modernity). However her research also takes a considerable number of forms and answers to certain approaches to personal needs and the specific cultural context. Beside her first four novels, she also wrote other genres like tales, theater, children's literature, essays, criticism and journalism. Her novel Aloma, completed in 1936, represents a milestone for what she published afterwards.

"Ramon Vinyes i el teatre (1904-1939)" investiga la trajectòria d'aquest escriptor català (Berga, 1882, Barcelona, 1952), consagrat en "El sabio catalán", personatge de la novel.la Cien años de soledad de Gabriel García Márquez. L'estudi se centra en la faceta de dramaturg, amb atenció a l'etapa 1925-1939 en què destacà a Catalunya. En els primers capítols s'estudien els seus orígens dins la cultura de la Renaixença i l'entorn polític, social i ideològic de la seva ciutat de naixement. Des de 1904 en què es projectaren les seves primeres peces, s'analitza la seva producció en connexió amb les teoritzacions teatrals defensades per les darreres fornades del modernisme i el noucentisme naixent. Dins d'aquesta transició, Vinyes optà per una tragèdia inspirada en els models teatrals del modernisme -Ibsen, D'Annunzio, Hauptmann, Maeterlinck-, en visió oposada a la major part de les directrius estètiques i comercials de l'escena i la crítica de Barcelona cap a 1910.L'estudi apunta tot seguit els condicionaments literaris que determinaren l'emigració de Vinyes a Colòmbia el 1913, on s'establí a Barranquilla des de 1914. L'autor de la tesi aprofundeix en el paper com a teòric i orientador exercit en aquell país durant la seva estada entre 1913 i 1925. Bona part de l'apartat és ocupat per l'estudi de la revista Voces de Barranquilla (1917-1920), de la qual fou el principal impulsor i que representà una de les principals plataformes de l'avantguarda a Hispanoamèrica. Hi adquireixen relleu les posicions que sobre estètica literària i art dramàtic hi adoptà Vinyes. Malgrat la distància colombiana, es trobava en ple seguiment de la cultura catalana i europea: es destaca el paper revulsiu de Voces en autors colombians contraris a tota restricció acadèmica, estètica o moral damunt del fet literari. El nucli de la tesi, desenvolupat en els capítols 5 i 6, analitza la producció i recepció de les peces estrenades, editades o inèdites de Vinyes durant el fecund període 1926-1939, en connexió amb els seus nombrosos posicionaments crítics. Aquesta panoràmica s'insereix dins el context literari català, singularment després de l'estrena de Llegenda de boires (1926), que significà el reingrés a l'escena barcelonina amb una polèmica recepció. Hom subratlla el seguiment respecte de revulsius models foranis: l'expressionisme alemany -Bertolt Brecht- o la via lírica de Jean Giraudoux, per exemple. Les expectatives desvetllades per les seves conferències i escrits de 1928-1929, resten confirmades en obres com Viatge (1927 ), Qui no és amb mi...(1929), Peter's Bar. (1929) o Ball de titelles (1936), farsa antiburgesa que representa a parer de Lladó una de les seves vies més consolidades en el camp creatiu. Durant el període de la Segona República, la tesi incideix en les orientacions polítiques de la seva obra, amb èmfasi en el compromís de les seves posicions durant els anys de la Guerra Civil. L'avinentesa dels seus articles com a crític de rereguarda atent als posicionaments d'Erwin Piscator o l'estrena d'obres com Comiats a trenc d'alba (1938) i Fum sobre el teulat (1939), confirmen la implicació dins el moment històric, coherent amb els plantejaments antiburgesos d'anys precedents.Lladó recalca en les conclusions el paper de Vinyes en el teatre català, a mig camí dels principis tràgics d'inicis de segle i l'expectativa de modernització que significaren les seves propostes durant els anys 20 i 30. L'estudi és coronat amb un apèndix ampli que conté significatius textos teoricocrítics redactats entre 1917 i 1939 i una vasta bibliografia que fixa i data el conjunt de la producció literària de l'autor: s'hi inclouen nombrosos escrits inèdits classificats en el Fons Ramon Vinyes de l'Arxiu Comarcal de Berga, fruit d'una donació dels hereus de l'escriptor a la qual contribuí l'autor de la tesi. / "Ramon Vinyes and the Theater (1904-1939)" studies the trajectory of this Catalan writer (Berga, 1882-Barcelona, 1952) who was immortalized as "The Wise Catalan", one of the characters in Gabriel García Márquez' novel One Hundred Years of Solitude.The study focuses on his activity as a playwright, paying special attention to the period from 1925 to 1939, during which he was a prominent figure in Catalonia.The first chapters examine his origins against the background of the "Renaixença" (Catalonia's nineteenth century literary renaissance) and the social, political and ideological environment of Berga, his hometown. Starting in 1904 when his first plays were staged, came into light his work is analyzed in connection with the theatrical theories defended by the last generations of Catalan Modernism and the first ones of the movement that followed it: the"Noucentisme". In this period of transition Vinyes chose a style of tragedy inspired by Ibsen, D'Annunzio, Hauptmann, Maeterlink..., which were models to the Modernists, defying thereby many of the esthetic and commercial guidelines followed by the theatrical community and the critics in Barcelona around 1910.Next, the study delves into the literary climate that determined Vinyes' emigration to Colombia in 1913, where he settled in Barranquilla the following year. The thesis deepens on the leading role as a theoretician that Vinyes played in that country between 1913 and 1925. This section devotes mainly to the study of the Barranquilla's magazine Voces (1917-1920), which he promoted and which became one of the main platforms for the avant-garde in Latin America. Vinyes' positions regarding literary esthetics and dramatic arts are emphasized. Despite the geographical distance Vinyes followed Catalan and European culture very closely. The study points out the thought-provoking impact that Voces had on Colombian authors opposed to any academic, esthetic or moral restriction on the literary act.The core of the thesis, developed in chapters 5 and 6, analyzes the production and reception of Vinyes' staged, edited and unpublished plays, during the productive 1926-1939 period, establishing links with his numerous critical positions. This survey is placed in the context of Catalan Literature, particularly after the opening of Llegenda de boires (1926), which represented his controversial return to Barcelona's theater scene.The study emphasizes the influence on his work of groundbreaking foreign models: German Expressionism -Bertolt Brecht- or Jean Giraudoux' lyrical mode, for instance. The expectations aroused by his talks and writings of 1928-29 are fulfilled in plays such as Viatge (1927), Qui no és amb mi...(1929), Peter's Bar (1929), or Ball de titelles (1936), an anti-bourgeois farce which is deemed to be one of his strongest suits in the creative field. In the Spanish Republican period, the thesis delves into the political leanings of Vinyes' work, emphasizing his commitment during the years of the Civil War. The timeliness of his articles as a critic behind the lines who was paying attention to Erwin Piscator's perspectives besides the opening of plays such as Comiats a trenc d'alba (1938) and Fum sobre el teulat (1939), confirm his implication in the historical moment, consistent with anti-bourgeois stance of preceding years.Lladó emphasizes in his conclusions Vinyes's role in Catalan theater, midway between the tragical principles of the beginning of the century and the expectations of modernization that his literary proposals represented during the 20's and 30's. The study concludes with an extensive appendix featuring significant theoretical and critical texts written between 1917 and 1939, as well as a vast bibliography that catalogues the author's entire literary production. The bibliography includes the unpublished writings archived in the "Ramon Vinyes Foundation" at the "Arxiu Comarcal de Berga" (Berga's regional records), the result of a donation by the writer's heirs to which the author of this thesis also contributed.

No description available.

PRIMERA PARTEl volum d'obres de tot tipus que s'han publicat a partir del coneixement de l'existència dels camps de concentració i d'extermini nazis és inabastable. Amb tot, la primera part intenta abordar la naturalesa d'aquest tipus de literatura tot classificant-la segons gèneres, tipologies textuals i àmbits científics d'estudi. Mitjançant aquesta classificació, s'acosta als considerats autors canònics de cada epígraf, amb una anàlisi succinta de les propostes tècniques i conceptuals que aporten.SEGONA PARTJoaquim Amat-Piniella és un intel·lectual manresà, autor de diverses obres relacionades amb els perdedors de la guerra civil. Però en allò que excel·leix és en l'anàlisi que fa de l'univers concentracionari arran de la seva experiència al camp austríac de Mauthausen entre 1941 i 1945, i que recull a K.L. Reich. Aquesta segona part aporta el detall biogràfic de l'escriptor i l'intel·lectual, tot seguint el seu itinerari vital i literari, aportant les claus de lectura de les seves obres. El gruix d'aquesta part, però, ressegueix el procés de creació, automutilicació i d'interpretació de la novel·la: des del punt de vista historiogràfic, semiòtic, crític, semàntic i narratològic. S'analitzen les diferents parts de la novel·la, els personatges, el punt de vista, la tipologia textual i de gènere escollits i una interpretació simbòlico-morals d'elements i aspectes temàtics. Es refereix la sistematització de l'edició crítica (textos utilitzats, remarques tècniques, anàlisi de variants formals i semàntiques). La novel·la d'Amat-Piniella cal situar-la dintre el cànon de la literatura concentracionària europea especialment per les seves aportacions tècniques, ontològiques i morals. Esdevé un fenomen únic d'anàlisi de la condició humana amb tots els seus matisos. Planteja el vell tema de la soledat, i llibertat, de l'home davant de l'horror. Partint del laïcisme i de l'existencialisme humanista dels 40, precedent per tant d'Albert Camus, Amat arriba a la conclusió que només mitjançant l'esforç per aconseguir la llibertat és possible de plantejar l'existència d'un home nou que hagi après la lliçó dels lager. Amat construeix un Bildungsroman partint de les tècniques pròpies de la literatura nord-americana d'entreguerres (especialment Dos Passos i Faulkner, a qui havia descobert al front mediterrani durant la Guerra Civil), i ofereix una galeria essencialitzadora de personatges i escenes a partir de les quals pretén analitzar la varietat d'actituds humanes davant d'una situació extrema.Finalment es fa una proposta de conclusions que recull els conceptes bàsics, generals i concrets, que es dedueixen de l'estudi d'aquesta segona part.TERCERA PARTS'aporta l'edició crítica de K.L. Reich, prenent com a text base l'edició de 1963 publicada al Club Editor i com a variants totes aquelles plantejades entre 1945 i la publicació. / IThe amount of works published around the existance of the concentrations camp is a neverending. The finest part tries to the essence of this type of literature, classifying it according to genres, textual typologies and scientific areas of study. This classification helps approaching the authors and analyses their technical and conceptual proposals.IIJoaquim Amat-Piniella is an intellectual from Manresa (Barcelona, Catalonia), and author of many works connected to those losing the civil war. His best is trough, his analysis of the concentrations universe which he himdelf experience in Mauthausen from 1941 to 1945 and which contains K.L. Reich. The second part buings up a detailed biography of the united and the studious and following his life and literature offers some keys to the reading of his works. Special attention is paid to the creation, selfmutilation and interpretation of the novel from a historiographical, semiotic, critical, semantical and narration point of view. Different aspects of the novel such as characters, point of view, textual typology and genre as well as the moral symbology and other topic aspects are analysed. There is a reference to the systematisation of the critical editions (used texts, technical remarks, formal and semantic variants analysis).Amat Piniella's novel should be placed within Concentration Europeanliterature particulary because of its technical, onthologic and moral approach. It becomes a unique fenomen to analyse human condition with all its different faces. It faces the problem of loneliness and freedom, of men in front of horror. Taking the 40's "laicism" and "existencialism" humanists as a starting poing, and preceding hence Albert Camus, Amat gets to the conclusion that onh though the effort to reach freedom is possible to propose the existence of a new man who has learnt the lesson of the Amat builds a Bildungsroman from north-american technics specially Dos Passos and William Faulkner who he had discovered in the Mediterranean front during the civil war. IIIHe also offers characters and scenes from wich he tries to analyse a variety of human attitudes in front of an extreme situation finally there's a conclusion proposal wich collects all basic, general and more specific conclusions concepts.

No description available.

La principal aportación de esta tesis es el análisis de los conflictos lingüísticos que existen en la situación de multilingüismo de Marruecos, poniéndolo en relación con el pasado colonial y las diferencias sociales presentes en la sociedad marroquí. La tesis está enfocada en términos históricos en la medida en que presenta una historia socio-lingüística, desde un enfoque crítico, de Marruecos como Estado-nación independiente, con todas las transformaciones y cambios sociales y políticos que conoció. Se examina asimismo como dichos cambios pudieron influir en el modelo sociolingüístico y de política lingüística implantados por el estado marroquí para la gestión de la diversidad lingüística y de las prácticas lingüísticas, en general. Este enfoque histórico, considera el objeto del análisis como un proceso social en términos discursivos.Como fase previa al análisis de los discursos, la tesis ofrece un estudio sobre la complejidad sociolingüística actual de Marruecos y su vinculación con los procesos socio-históricos. En dicho estudio se analiza el estatus social y político de las distintas variedades lingüísticas presentes y las relaciones que se dan entre ellas.Tras este examen sociolingüístico, la tesis ofrece un profundo análisis crítico a distintos discursos que pertenecen a formaciones discursivas, asociadas a ideologías y reivindicaciones en conflicto. Dicho análisis se centra en la representación de las lenguas e identidades, la diversidad y políticas lingüísticas, además, del valor que se les atribuye a todos estos aspectos en los distintos discursos que circulan en el mercado lingüístico de Marruecos: discurso dominante anterior, nuevo discurso dominante, incluido el legislativo, y el discurso alternativo amazigue. Por último, este trabajo hace referencia a las consecuencias sociales y políticas en las que deriva la imposición de un orden y una política lingüística por el poder estatal, y a las vías de resolución del conflicto, en relación con el planteamiento elegido. Dichas vías abarcan desde aspectos sociales, tales como la democratización lingüística (que es también social y política). Y el reconocimiento y oficialización de las lenguas que históricamente se han construido como subordinadas y minoritarias (árabe marroquí y amazigue). / The main contribution of this PhD thesis is the analysis of linguistic conflicts taking place in the Moroccan situation of multilingualism. These linguistic conflicts are here related to the colonial past of the country and the social differences found in the Moroccan society nowadays.The thesis is approached from a historical and critical point of view, to the point that the sociolinguistic history of Morocco, as an independent nation-state, together with all the transformations and socio-political changes known there, are presented. It is also examined the way in which those changes could have had an incidence in the sociolinguistic model and the linguistic policy implemented by the Moroccan state in order to manage the linguistic diversity and its general practices. This historical approach considers social and discursive processes as its object of analysis.Before analysing discourses, a study about the current sociolinguistic complexity in Morocco and its link to socio-historical processes is offered. Through this study, the socio-political status of every linguistic variety used in the country is analysed, as well as the relationship among all them.After this sociolinguistic revision, this work presents an in-depth critical analysis of the different discourses coming from socio-discursive groups associated to ideologies and claims in conflict. At this stage, the analysis focuses on the representation of languages and identities, on the one hand, and of the linguistic diversity and policies, on the other. Values ascribed to all these issues are also examined through the different discourses circulating within the Moroccan linguistic market: specifically, the previous dominant, the current dominant -including the legislative one- and an alternative amazigh discourses.Finally, the thesis contributes to reveal the socio-political consequences derived from the linguistic order and policy imposed by the state supremacy, as well as the solution channels to the conflict. Those channels cover social and political steps, such as a linguistic democratization or the achievement of recognition and official status by the historically dominated and subordinated languages (i.e. Moroccan Arabic and amazigh).

La Representación Documental Contemporánea amplía el cuadro bidimensional de la TV o el Cine en nuevos formatos, donde tanto el recorrido espacial del espectador por la sala como la multiplicidad narrativa o el acceso aleatorio a la información tienen especial incidencia a la hora de concebir y desarrollar nuevos procesos de representación documental. El Documental expandido sugiere así nuevas fórmulas y maneras de representación que podemos englobar en un ámbito post-media que trasciende las características propias de un medio específico y las categorías que hasta entonces eran de aplicación básica a la hora de analizar sus fórmulas y estrategias comunicativas. El ámbito del documental post-media produce de esta manera un modelo donde se aúnan el cine, el video, la fotografía, el texto, la informática, la instalación. El Documental Expandido es en esencia un producto híbrido, una mezcla de tendencias y formulaciones definidas en los ámbitos de la tradición cinematográfica y en distintas prácticas artísticas contemporáneas. / "The Expanded Documentary: screen and space" Doctoral Thesis submited by Gabriel Jacobo Sucari Jabbaz. Summary: The contemporary documentary representation extends the two-dimensional picture of TV or Cinema towards new formats where both the viewer's spacial journey around the room and the multiple narrative or random access to information are taken into account as key parts of its design and development. The expanded documentary suggests new ways and means of representation that we can include in a post-media environment that transcends the characteristics of a specific medium; categories that until now have been essential to an analysis of formulas and communication strategies. The scope of post-media documentary produced in this way combines film, video, photography, text and computer installation. Expanded Documentary is essentially a hybrid, a mixture of trends and formulations drawn from different areas of cinematic tradition and contemporary artistic practices.

Estudio de la biografía y obra del compositor valenciano Amancio Amorós Sirvent (Agullent,Valencia,1854-Sant Cugat del Vallés, Barcelona, 1925) en el contexto del ambiente histórico-musical de Valencia a finales del siglo XIX y principios del XX. La Tesis consta de dos volúmenes y un total de 1024 páginas. El primer volumen contiene el estudio propiamente dicho, e incluye cinco capítulos y la relación de fuentes y bibliografía consultadas. En el Capítulo 1 se ofrece un panorama general de la vida musical en la Valencia de finales del XIX y principios del siglo XX en el que, además de revisar y reelaborar los datos tomados de la bibliografía pre-existente, se aporta información nueva sobre algunas importantes instituciones musicales valencianas con las que se relacionó el compositor. El Capítulo 2 se dedica a la biografía de Amancio Amorós y estudia sucesivamente su etapa formativa y despegue profesional como pianista y compositor, su vinculación con la sociedad Lo Rat Penat (entidad clave en la Renaixença valenciana) y su etapa de madurez, en la que tuvo gran proyección no sólo en la vida musical valenciana, sino también a nivel nacional. El Capítulo 3 se centra en la importante actividad docente de Amancio Amorós, que dio clases en diversas instituciones y en el Conservatorio de Valencia (del que también fue director), y escribió varias obras didácticas dedicadas al solfeo, la armonía y el piano, algunas de ellas de notable éxito editorial y reconocidas expresamente por la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. El Capítulo 4 estudia la actividad musicológica de Amancio Amorós, centrándose en dos aspectos: la creación de la Biblioteca Musical Valenciana (1894-1895), publicación promovida por Amorós que supuso un importante impulso a la difusión de obras de compositores valencianos, y la relación de Amorós con Felipe Pedrell. En el Capítulo 5 se presenta un primer estudio de la labor compositiva de Amorós a partir de una selección representativa de obras suyas de diversos géneros musicales: sinfónico, camerístico, pianístico, escénico y religioso; tras describir las coordenadas estéticas en las que se enmarcó la creación del compositor, se analizan veintiuna piezas musicales suyas, seis de ellas editadas por primera vez en esta Tesis. Entre estas obras editadas por primera vez se incluyen algunas de gran formato, como las sinfonías Corina, op. 35 (1883) y la Sinfonía para gran orquesta sobre aires populares de Valencia y su reino, op. 69 (1890). La investigación realizada ha permitido localizar cuarenta y ocho composiciones de Amorós conservadas actualmente en diversos archivos y bibliotecas españolas, y documentar con cierto detalle otras diecisiete composiciones hoy perdidas. La producción de Amorós se sitúa dentro del estilo tardo-romántico europeo, con elementos nacionalistas claramente visibles en algunas obras, en conexión con el movimiento estético de la Renaixença valenciana (que revalorizó el folklore valenciano y la música popular como base de inspiración creativa). En alguna de sus obras religiosas se adentró en las innovaciones del modernismo musical, conectadas con el espíritu reformista del Motu Proprio. El volumen 2 de la Tesis (en CD-Rom) incluye el catálogo completo de la producción musical de Amorós, la edición musical de quince composiciones seleccionadas en el estudio y varios apéndices, entre ellos el inventario de la biblioteca personal de Amancio Amorós depositada en la Biblioteca de Catalunya por su hijo, José Vicente Amorós Barra, la edición crítica de tres lecciones de solfeo inéditas de Amorós (Lecciones de Solfeo manuscrito a una y dos voces), la reproducción de los tres volúmenes localizados de la Biblioteca Musical Valenciana y otros materiales y documentos relacionados con la investigación. / Study of the life and work of the Valencian composer Amancio Amorós Sirvent (Agullent, Valencia, 1854-Sant Cugat del Vallés, Barcelona, 1925) in the urban context of the city of Valencia. The Doctoral Dissertation (Ph.D.) is articulated in two volumes. Volume 1 includes five chapters, list of sources, and bibliography. Chapter 1 is an overview of musical life in Valencia at the end of the 19th century and the beginning of the 20th century, with a revision of previous literature and new information. Chapter 2 studies the biography of Amancio Amorós, from the beginning of his career as a pianist and composer to his mature period, when he became a very important figure in the musical life of Valencia. Chapter 3 examines the work of Amancio Amorós as a teacher in several Valencian institutions and as director of the Conservatorio de Valencia, where he had a very important role; particular attention has been devoted to the didactic works by Amorós about theory of music (“solfeo”) and piano. Chapter 4 studies the musicological activity of Amancio Amorós, examining the Biblioteca Musical Valenciana, a publication he promoted in 1894-1985, and the relationships between Amorós and Felipe Pedrell. Chapter 5 presents a first approach to the music by Amorós, analyzing a representative selection of twenty-one of his works in different genres: symphonic music, chamber music, piano, theatrical and religious music. The study reveals that he used a late Romantic style, incorporating in some works nationalistic elements in connection with the “Renaixença”, the movement that encouraged the use of Valencian folklore and traditional music of the region as a base of new creative inspiration. Some of his religious compositions incorporated a more modern language, connected with the reformist ideas of the Motu Proprio. Volume 2 of the Dissertation includes the complete catalogue of the musical production of Amancio Amorós, the edition of fifteen compositions analized in the study and twenty-two appendices.

Esta Tesis Doctoral explora la cultura musical del mundo ibérico renacentista a través del estudio de artes de canto en lengua vernácula impresas entre 1492 y 1626 y de su relación con las mujeres de la época. La Tesis consta de siete capítulos, estructurados en dos partes (Vol. I), y de veinte apéndices (Vol. II). La primera parte (Capítulos I al IV) muestra que las características por las que estos libros que contenían los rudimentos de la música han sido infravalorados hasta ahora por la historiografía musical son precisamente las mismas que demuestran que respondían a una necesidad pedagógica y a la demanda de manuales asequibles, breves y prácticos por parte de un amplio mercado. Las artes de canto se imprimieron en tiradas de miles de ejemplares y eran vendidas a bajo precio, tuvieron una enorme circulación en la Península Ibérica y el Nuevo Mundo, y contribuyeron al incremento y la difusión de la educación musical en contextos educativos diferenciados (la iglesia, la universidad y el ámbito privado), así como entre grupos sociales hasta entonces excluidos del aprendizaje de los fundamentos de la música. El Arte de canto llano (Sevilla, 1530) de Juan Martínez emerge como el tratado de música del mundo hispánico más difundido geográfica y cronológicamente en el siglo XVI e inicios del XVII, pero del que casi nada se sabía. En la segunda parte (Capítulos V al VII), las conexiones entre estos libros de música y mujeres muestran que las áreas de superposición entre lo privado y lo público y entre lo oral y lo escrito permiten desafiar la invisibilidad de las mujeres en documentos históricos y vislumbrar trazas no sólo de la cultura musical de las mujeres de la época, sino también de la importancia de la música en la vida cotidiana. Se utiliza una diversidad de fuentes (artes de canto, libros de conducta, documentos inquisitoriales, literatura, correspondencia e inventarios de bienes, entre otras), a través de las cuales se ha podido documentar la relación con la música de, entre otras, Catalina de Zúñiga, VI Condesa de Lemos, Isabel de Plazaola, e Isabel de Aragón, IV Duquesa del Infantado. Empleando metodologías de la musicología tradicional junto a otras tomadas de los historiadores del libro y de la cultura popular, esta Tesis Doctoral presenta una panorámica de la vida musical de la época a través del prisma de doble alteridad que supone el estudio de las artes de canto, generalmente consideradas carentes de interés, y de su relación con las mujeres, insuficientemente representadas en la historiografía musical. / This dissertation explores the musical culture of the Renaissance Iberian world through both the study of small-format treatises in the vernacular containing the rudiments of music –known as artes de canto– printed between 1492 and 1626, and the nexuses between them and women. The dissertation consists of seven chapters, structured into two parts (Volume I), and twenty appendixes (Volume II). Part I (Chapters I to IV) shows that the arte de canto, until now generally overlooked or undervalued in music historiography, was produced in print runs of thousands of copies and sold for a low price; it had a broad circulation in the Iberian Peninsula and the New World, contributing to the spread of musical literacy in distinct didactic contexts (churches, universities, private settings) and among social groups until then excluded from learning the rudiments of music. The little known Juan Martínez’s Arte de canto llano (Seville, 1530) emerges as the most circulated music book in the Hispanic world during the sixteenth and seventeenth centuries. The aim of Part II (Chapters V to VII) is to approach the musical life of the sixteenth-century Iberian world through the exploration of women’s contributions, thus broadening the field of historical research. The study of some connections between music books and women shows that the points of overlap between the private and the public spheres, on the one hand, and the written and the oral music transmission, on the other hand, not only make women’s musical practices visible, but also offer new vistas on the popular culture of the age. Through a variety of source materials (artes de canto, conduct manuals, Inquisition records, literature, letters and inventories of goods, among others) it has been possible to document the musical activities of women such as Catalina de Zúñiga, VI Countess of Lemos, Isabel de Plazaola, and Isabel de Aragón, IV Duchess of the Infantado. Combining methodologies from traditional musicology with those borrowed from book history and popular culture, this dissertation analyzes music in the culture of the Renaissance Iberian world through the prism of double Otherness involved in studying the ‘other’ music books –that is the undervalued artes de canto– and their connections to women of that period.