• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2352
  • 1060
  • 584
  • 4
  • 4
  • 3
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 4006
  • 4006
  • 569
  • 560
  • 493
  • 403
  • 386
  • 357
  • 318
  • 312
  • 298
  • 291
  • 271
  • 239
  • 221
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
11

Caracterización fenotípica del ratón transgénico 116-NOD, y aproximación a la identificación del antígeno reconocido por el anticuerpo monoclonal H116

Carrascal Sánchez, Jorge 12 June 2012 (has links)
Los modelos animales están sirviendo para el estudio de un gran número de procesos patológicos como es la diabetes autoinmunitaria (T1D). La utilización de ratones transgénicos basados en modelos de enfermedad ya establecidos, como por ejemplo ratones NOD transgénicos, donde se pueden analizar variables muy concretas de la enfermedad, están aportando una gran fuente de conocimiento de los mecanismos inmunopatogénicos que ocurren durante el desarrollo de la T1D. En el presente trabajo hemos estudiado un nuevo modelo experimental, el ratón 116-NOD, portador transgénicamente de genes de inmunoglobulinas que codifican las regiones variables IgH y IgL variable de un hibridoma H116 generado de un linfocito B aislado del infiltrado linfocitario de ratón F1(8.3-NODxNOR), y con una especificidad antigénica restringida por un autoantígeno específico de célula beta-pancreática. Los ratones F1(8.3-NODxNOR) desarrollan insulitis pero son T1D resistentes, y por ello son un buen modelo de resistencia a la enfermedad. El análisis de tres líneas de ratones fundadores 116-NOD, ha mostrado que en los machos se produce una disminución de la incidencia de la enfermedad, y también en las hembras de la línea C (116C-NOD), comparado con ratones NOD. Además coincide que es en esta última línea donde mejor se expresan los transgenes, motivo por el cual decidimos priorizar su estudio en este proyecto. Así, los estudios fenotípicos han mostrado que en ratones 116C-NOD, existe un aumento de los linfocitos B de Zona Marginal junto con un descenso de linfocitos B foliculares y transicionales T1, comparado con ratones NOD. Funcionalmente, los linfocitos B de ratones 116C-NOD transgénicos se encuentran en estado de anergia, aunque es interesante destacar que esta situación no impide que la enfermedad se desarrolle, y de hecho en cierto aspecto parece que incluso puede facilitarla. Además, al igual que los linfocitos B de ratones NOD no transgénicos, tras la estimulación del BCR, los linfocitos B de ratones 116C-NOD secretan principalmente citoquinas de tipo Th1, mientras que tras la estimulación con LPS esta respuesta cambia hacia tipo Th2, aunque con diferencias en cuanto a la producción de IL-10 por parte de los linfocitos B de los ratones 116C-NOD transgénicos, donde es significativamente inferior. Por último, observamos que los linfocitos B de ratones 116C-NOD sufren delección clonal a nivel central, hecho constatado por el bajo número de linfocitos B presente a nivel de bazo en estos ratones, y confirmado posteriormente mediante los estudios de quimeras de médula ósea. Respecto al reconocimiento antígenico del AcMo H116, hemos podido determinar que reconoce un epítopo lineal de la Valosin Containin Protein (VCP) aunque creemos que no es el autoantígeno reconocido in vivo, ya que en condiciones nativas no se produce este reconocimiento, y en cambio el AcMo H116 coprecipita con las proteínas Glucose regulated protein (Grp78), Protein disulfide isomerase associated 6 (PDIA6), Rab GDP dissociation inhibitor beta o Guanosine diphosphate dissociation inhibitor 2 (GDi2, GDi3) y la Clathrin light chain B (Cltb). / Animal models are being used for the study of a large number of pathological processes such as autoimmune diabetes (T1D). The use of transgenic mice based on established disease models such as transgenic NOD mice, which can analyze very specific variables of the disease, are providing a great source of knowledge of the immunopathogenic mechanisms that occur during the development of T1D . In this study we analyzed a new experimental mouse model, the 116-NOD, which bears transgenically genes encoding immunoglobulin variable regions IgH and IgL of the hybridoma H116 generated from an islet-infiltrating B-lymphocyte isolated from a (8.3-NODxNOR)F1 mouse, and which is restricted by an autoantigen from pancreatic beta-cells. (8.3-NODxNOR)F1 mouse develops insulitis but is T1D resistant, and therefore it is a good model of disease resistance. Analysis of three 116-NOD founder mice, showed that there is a reduction in the incidence of disease in males derived from all three founders, and in females of the founder C (116C-NOD) compared to NOD mice. Moreover, the expression of the transgens is also better in 116C-NOD mice, which is why we have decided to prioritize their study in this project. Phenotypic studies have shown that 116C-NOD mice, there is an increase in Marginal Zone B cells along with a decrease in follicular and transitional T1 B cells, compared with NOD mice. Functionally, B cells from transgenic 116C-NOD mice are in a state of anergy, although it is interesting to note that this does not prevent disease development, and indeed in some aspects it seems that even can promote it. Moreover, like B lymphocytes from non transgenic NOD mice after BCR stimulation, B lymphocytes from 116C-NOD mice secrete primarily Th1 cytokines, whereas after stimulation with LPS there is a change towards a Th2 response, with a difference significantly lower in the production of IL-10 by the B lymphocytes from 116C-NOD transgenic mice. Finally, we noticed that B lymphocytes from 116C-NOD mice suffer clonal deletion at the central level, a fact realized by the low level of B cell splenocytes in these mice, and confirmed by studies of bone marrow chimeras. Regarding the antigen recognition by the MoAbH116, we determined that recognizes a linear epitope from the Valosin Containing Protein (VCP), although we believe this is not the autoantigen recognized in vivo, as in native conditions this recognition does not occur; instead, the MoAbH116 coprecipitate with four proteins: the Glucose Regulated protein (Grp78), the Protein disulfide isomerase associated 6 (PDIA6), the Rab GDP dissociation inhibitor beta or Guanosine diphosphate dissociation inhibitor 2 (GDi2, GDi3), and the Clathrin light chain B (Cltb).
12

Caracterització de la distribució i efectes de la toxina epsilon de "Clostidrium perfringens" en els sistemes renal i nerviós

Soler Jover, Alejandro 29 November 2005 (has links)
La toxina epsilon de Clostridium perfringens és la toxina clostridial més potent després de les neurotoxines tetànica i botulínica. Provoca una enterotoxèmia general en animals de granja, provocant greus pèrdues econòmiques.La toxina es sintetitza en forma de protoxina inactiva que requereix de dos talls proteolítics per a la seva activació.En aquest treball hem clonat i expressat amb èxit en E. coli diferents formes de la protoxina i de la toxina, conjugades o no a la Green Fluorescent Protein (GFP), per el seu ús com a eina molecular d'estudi dels efectes de la toxina en els sistemes renal i nerviós de ratolí.Hem pogut demostrar que la toxina epsilon s'acumula en grans quantitats al ronyó, de manera inespecífica als túbuls proximals de la nefrona, i de manera específica als túbuls distals, on a més, provoca mort cel·lular de les seves cèl·lules epitelials.Pel que fa referència al cervell, hem pogut detectar acumulació específica tant de la protoxina com de la toxina epsilon a l'endoteli capil·lar arreu del cervell, i a més hem pogut comprovar que la toxina és capaç de travessar la Barrera Hemato-Encefàlica i acumular-se sobre cèl·lules de la glia neuronal.En estudis in vitro hem demostrat que la toxina és capaç de produïr mort cel·lular sobre cultius tant de cèl·lules endotelials com d'astroglia i microglia, suggerint que la seva acció sobre aquests tipus cel·lulars podria estar implicada en els efectes nerviosos que provoquen la mort última dels animals afectats. / "Clostridium perfringens" epsilon toxin is the most potent clostridial toxin after tetanus and botulinum neurotoxins. It causes general enterotoxemia in livestock leading to death, and is responsible for great economic losses every year.It is sintesized as a non-active prototoxin which needs txo proteolitic cleavages for becoming the mature active form of the toxin.In this study we have succesfully cloned and expressed in "E. coli" different recombinant forms of both the prototoxin and toxin, conjugated with Green Fluorescent Protein (GFP), for their use as a molecular tool in the study of epsilon toxin effects in mouse renal and nervous systems.We have demonstrated large accumulation of the toxin in the kidney. It accumulates in a non-specific way on the proximal tubules, and specifically in the luminal surface of the distal tubules of the nephron. It also causes the death of the epithelial cells of the distal tubules.On the brain, we detected specific accumulation of both the prototoxin and the toxin on the luminal surface of the endothelial cells. We found that the toxin is able to cross the Blood Brain Barrier and accumulate on glial cells.In vitro studies shown that the toxin causes the death of endothelial cell cultures and also of both astroglial and microglial cell cultures, suggesting that the action on these kind of cells could be implicated in the neural effects leading to affected animals death.
13

Processament d'estudis d'SPECT cerebral: reconstrucció, quantificació i estandarització.

Pareto Onghena, Deborah 19 December 2002 (has links)
La tomografia per emissió de fotó únic (SPECT) és una tècnica de diagnòstic per la imatge que avalua la funcionalitat d'un òrgan, amb l'ajut d'un traçador intravenós. Les imatges obtingudes estan afectades per diverses degradacions físiques, destacant l'atenuació i dispersió de fotons i la resposta del sistema detector, format per la gamma càmera i el col·limador. Aquestes degradacions poden corregir-se mitjançant la utilització d'algoritmes iteratius de reconstrucció, incorporant un model que reprodueix l'efecte.El principal objectiu de la tesi és l'avaluació i quantificació d'estudis de SPECT cerebral. Per assolir-lo, s'han plantejat els següents objectius específics: 1) modelització de la resposta d'un col·limador convergent fan-beam; 2) implementació d'un algoritme iteratiu, basat en subconjunts ordenats de projeccions, per a la reconstrucció d'estudis de SPECT cerebral adquirits amb col·limadors fan-beam; 3) valoració de l'efecte de corregir la resposta d'un col·limador fan-beam en la quantificació de la captació específica d'estudis de neurotransmissió i 4) valoració de l'efecte de corregir la resposta d'un col·limador fan-beam en la quantificació i valoració estadística d'estudis de perfusió.Les principals conclusions del treball realitzat són les següents:1) s'ha posat a punt un mètode per a determinar experimentalment la distància focal dels col·limadors fan-beam i avaluar la convergència dels seus forats a la línia focal. Els valors obtinguts de la focal difereixen dels nominals en un 1.5%. Els forats convergeixen a una zona focal amb desviacions estàndard "SIGMA sub x"=2.5mm "SIGMA sub zeta"=2.5mm. Els resultats permeten concloure que la qualitat dels col·limadors està dins els marges d'acceptació requerits per a la rutina clínica.2) s'ha caracteritzat la resposta puntual d'un col·limador fan-beam en funció dels paràmetres intrínsecs i les coordenades de la font, a partir de mesures experimentals. S'han obtingut funcions analítiques que permeten calcular la resolució i l'eficiència del col·limador, donats els seus paràmetres intrínsecs i les coordenades de la font. Els alts valors del coeficient de correlació entre els valors predits pel model i els experimentals -0.994 resolución i 0.991 eficiència- indiquen que les funcions reprodueixen correctament la resposta. 3) s'ha desenvolupat un algoritme de simulació numèrica que permet determinar la resposta puntual geomètrica d'un col·limador a partir dels seus paràmetres i la distribució dels seus forats. Aquest algoritme permet avaluar el disseny d'un col·limador o aspectes concrets com la dependència angular de l'eficiència amb la distribució dels forats. Quan la distància entre els forats és constant, aquesta varia com cos(zeta), quan augmenta segons 1/cos(zeta), varia com cos-super2(zeta).4) s'ha implementat un algoritme de reconstrucció iteratiu que inclou la correcció de la reposta dels col·limadors fan-beam. La matriu de pesos de l'algoritme inclou les funcions analítiques obtingudes per l'eficiència i la resolució.5) s'ha validat la simulació de projeccions realistes de SPECT cerebral amb el codi simSET. 6) s'ha avaluat la importància de la correcció de les diferents degradacions en la reconstrucció d'estudis simulats de neurotransmissió dopaminèrgica, a partir del model d'Alderson i simSET. La comparació dels valors de captació recuperats respecte els teòrics indiquen que la correcció per atenuació, dispersió i resposta col·limador milloren el càlcul en un 30% en el putamen i un 43% en el caudat. 7) s'ha avaluat la importància de la correcció de les diferents degradacions en la reconstrucció d'estudis simulats de perfusió, a partir del model de Zubal i simSET. La correcció de les degradacions millora la determinació del factor d'activació en un 12, 10 i 3% per focus de volum 1.0, 2.1 i 3.7 cm3 respectivament. També s'ha validat el Statistical Parametric Mapping en la valoració d'estudis de perfusió, estudiant la sensibilitat de detecció de petits canvis en un disseny típic de comparació de grups. La correcció de les degradacions permet disminuir el nombre de subjectes en cada grup per obtenir significació estadística.
14

Efecto de los fármacos utilizados tras angioplastia coronaria con stent

Rigla Cros, Joan 26 September 2003 (has links)
Objetivos: A pesar de las mejoras en los resultados y en la técnica de los procedimientos de revascularización percutánea coronaria, existen pocos estudios que validen los resultados clínicos de la aplicación de los nuevos diseños de stents, las características de la lesión y los fármacos empleados.En nuestro estudio, los objetivos principales son los siguientes:1. Evaluar los resultados del stent estudiado (NIR). Confirmar la influencia de los factores de riesgo coronario sobre la evolución de los pacientes tratados con stent, determinar la influencia de las características propias de la lesión y de las variables del procedimiento. 2. Determinar la influencia de los diferentes fármacos empleados en los pacientes a los que se ha implantado un stent coronario. Hipótesis:1- Procedimiento El stent empleado representa el prototipo de los stents de segunda generación y debe ofrecer ventajas respecto a los stents de primera generación (Palmaz), por lo que se le supone una elevada tasa de éxito angiográfico (definida como adecuada implantación del stent con una estenosis residual < 30% por estimación visual); una elevada tasa de éxito clínico de implantación (definido como consecución de éxito angiográfico junto a la ausencia de complicaciones mayores durante la hospitalización); una tasa reducida de MACE (MACE fue definida como muerte, IM o revascularización coronaria por ACTP o Pontaje quirúrgico) y una tasa reducida de restenosis angiográfica (definida como la presencia en el segmento previamente tratado de una estenosis > 50% en cualquier coronariografía durante el seguimiento). Las mejoras en el diseño del stent estudiado (paradigma de los llamados de segunda generación) permitirán reducir la curva de aprendizaje y en casos seleccionados la implantación sin predilatación previa.2- Influencia de fármacos Los pacientes con enfermedad coronaria, que precisan la implantación de un stent, son sometidos a distintos tratamientos farmacológicos: Durante la intervención, durante el primer mes y de forma crónica. Nuestra segunda hipótesis es que los tratamientos farmacológicos se indican por situaciones clínicas y factores de riesgo, y que estos tratamientos ejercen alguna influencia positiva en la evolución de los pacientes. Pacientes y métodos Entre agosto de 1997 y octubre de 1998, fueron incluidos en este estudio 1.004 pacientes (cada centro incluyó a un máximo de 25 pacientes con un total de 1.136 lesiones tratadas). El diseño del estudio fue prospectivo multicéntrico con un total de 50 centros participantes de España y Portugal. El anagrama del estudio fue ESPORT NIR (ESPaña y PORtugal registro NIR stent ). Todos los pacintes fueron sometidos a seguimiento clinico durante siete meses.Del total de 1004 pacientes incluidos se seleccionó una muestra aleatoria de 210 enfermos consecutivos (239 lesiones) para una reevaluación angiográfica a los 6 meses de la ACTP. Además, se realizó una angiografía durante el periodo de seguimiento (a los 6 meses o antes) a cualquier paciente incluido en el estudio con recurrencia de la isquemia. En estos pacientes se realizó cuantificación de la estenosis residual mediante evaluación angiográfica automática cuantitativa con el sistema MEDIS 4,0 CMS, en un laboratorio central y por técnicos expertos no participantes en los procedimientos de ACTP. Las películas de angiografía debían seguir un riguroso protocolo, que incluyó la recogida del segmento distal del catéter utilizado. Resultados La edad media de los pacientes fue de 60 años y el 82% eran varones. La indicación de la angioplastia fue angina inestable en el 61% de los casos. El éxito angiográfico fue del 99% y el éxito clínico del procedimiento del 98%. La restenosis angiográfica fue del 16% (IC del 95%, 11,7-21,2). La tasa acumulada de eventos mayores al séptimo mes de seguimiento fue del 8,7%: un 0,9% de fallecimientos, un 1,2% de infartos de miocardio y un 6,6% de revascularizaciones sobre el vaso tratado. Conclusiones1. Stent NIR en el tratamiento de lesiones coronarias1.1. El tratamiento de lesiones coronarias significativas con el stent estudiado muestra:1.1.1. Elevado éxito angiográfico (99,6%; definido como adecuada implantación con una estenosis residual < 30% por estimación visual) 1.1.2. Elevado éxito clínico de implantación (98,7%; definido como consecución de éxito angiográfico junto a la ausencia de complicaciones mayores durante la hospitalización).1.2. Tras siete meses de seguimiento desde la implantación del stent coronario:1.2.1. La incidencia de acontecimientos cardiacos mayores (MACE) es baja (8,7%; definidos como muerte, IM o revascularización coronaria por angioplástia o pontaje quirúrgico). 1.2.2. La tasa de restenosis angiográfica de las lesiones tratadas es baja (16,32 %; definida como la presencia, en el segmento previamente tratado, de una estenosis > 50% en cualquier coronariografía durante el seguimiento). Son predictores independientes de reestenosis la diabetes y la longitud de los stents1.3. Influencia de la técnica de implantación y del seguimiento1.3.1. La experiencia en stents del centro de intervención no da lugar a diferencias en las tasas de éxito angiográfico o clínico de implantación o en la incidencia de MACE o reestenosis.1.3.2. Los pacientes con seguimiento angiográfico tienen un exceso de revascularización en comparación a los que siguen un control clínico.1.3.3. En casos seleccionados, la utilización de stent sin predilatación no da lugar a diferencias en el éxito angiográfico, clínico, MACE o restenosis, 2. Influencia de fármacos en la angioplastia con stent2.1. Fármacos indicados por protocolo:2.1.1. El tratamiento con ticlopidina reduce el riesgo de MACE al primer mes.2.1.2. El tratamiento con AAS reduce el riesgo de MACE al primer mes en los pacientes diabéticos. El tratamiento mantenido se asocia a una reducción del riesgo de MACE para toda la población estudiada. 2.2. Fármacos electivos:2.2.1. La administración de abciximab es más frecuente en pacientes con antecedentes de infarto agudo y se asocia a una mayor incidencia de MACE aguda.2.2.2. Se adminitra IECA a una población de más edad, HTA, IM previo, angioplastia previa e insuficiencia ventricular izquierda. Sin embargo, no aparece un incremento de MACE en ninguno de los subgrupos estudiados.2.2.3. Se administran betabloqueantes a una población de mayor indencia de IM previo, HTA y lesiones más graves. A pesar de ello, el grupo tratado no muestra mayor incidencia de MACE que la población que no precisó este tratamiento. 2.2.4. Se trata con calcioantagonistas una población con mayor incidencia de diabetes, IM previo y angina. Sin embargo, el grupo tratado no muestra un incremento MACE. 2.2.5. Se administran estatinas a una población con más dislipemia y diabetes. Los pacientes tratados muestran una incidencia de angina superior, aunque no un mayor riesgo de MACE o de restenosis angiográfica.2.2.6. Se trata con nitritos a una población de pacientes con mayor incidencia de HTA, diabetes y angina. Solo aparece un aumento en la incidencia de MACE en los pacientes tratados con dislipemia. La tasa de restenosis es mayor en los pacientes diabéticos tratados con nitritos.
15

Significados de la transición a la paternidad: Análisis psicocultural de las narrativas expresadas por hombres que la atraviesan por primera vez en un grupo de apoyo online estadounidense

Fernández Núñez, Lissette 03 April 2013 (has links)
La presente investigación busca profundizar en cómo los hombres que participaron en el grupo de apoyo online estudiado viven la experiencia de ser padres por primera vez, pregunta que guía la presente investigación. Su objetivo general es comprender la experiencia psicocultural de la transición a la paternidad que expresan los hombres que la atraviesan por primera vez, a través de su participación en un grupo de apoyo online. Este objetivo general se concreta en tres objetivos específicos: (a) Conocer los significados de la transición a la paternidad a través del análisis de las narrativas personales expresadas por los participantes, siguiendo los lineamientos del análisis narrativo temático de Riessman; (b) Reconstruir las narrativas culturales asociadas a los significados de la transición a la paternidad expresados en el grupo de apoyo estudiado; y (c) Extraer las metanarrativas culturales que mejor expresan los aspectos transversales de las narrativas reconstruidas, teniendo en cuenta los referentes teóricos pertinentes. A nivel epistemológico se enmarca dentro del paradigma interpretativo y se utiliza como enfoque de análisis al enfoque psicocultural, utilizando como base los planteamientos de Bruner. A nivel metodológico se utiliza como estrategia de análisis la investigación narrativa y como tipo de análisis de datos el análisis narrativo guiado por una perspectiva teórica. Específicamente, se utiliza el análisis narrativo temático propuesto por Riessman. Durante el proceso de análisis se han reconstruido once narrativas culturales teniendo en cuenta tanto las secuencias intranarrativas como las internarrativas y utilizando tres niveles de análisis que iban del menor al mayor nivel de abstracción (evento o suceso, vivencia relacionada con ese evento o suceso y reconstrucción de las narrativas culturales asociadas con esas vivencias). Además, se han reconstruido tres metanarrativas culturales a través de la identificación de tres líneas argumentales transversales que se relacionaron con los referentes teóricos pertinentes, tanto los referenciados en el Marco Teórico de la presente investigación como otros que fue necesario buscar especialmente para poder discutir y explicar mejor estos hallazgos. Estas tres metanarrativas culturales reflejan tres voces diferentes pero complementarias entre sí, las cuales permiten comprender aún con mayor profundidad la experiencia psicocultural de estos hombres durante su primera transición a la paternidad y complementar la información aportada por las once narrativas encontradas durante la fase anterior del análisis. Se incluye un apartado sobre las implicaciones prácticas de estos hallazgos con información que puede ser útil, tanto a los padres primerizos y futuros padres interesados en obtener información que les ayude a facilitar su primera transición a la paternidad, como a profesionales que deseen diseñar programas de intervención o programas formativos dirigidos a ayudar a los hombres a enfrentar mejor esta transición o para diseñar otros tipos de recursos y actividades para padres primerizos como guías, libros de divulgación, seminarios, talleres, páginas webs, blogs o foros de discusión. Se resaltan algunos aspectos claves relacionados con preocupaciones y retos que deben enfrentar estos padres a nivel personal, pero también algunos que tocan la esfera de la pareja, de la vida social y de la vida laboral. Se incluyen también las limitaciones y fortalezas de la presente investigación y recomendaciones para futuras investigaciones. / This research delves into how men who participated in the online support group under study live the experience of being first-time fathers, this question guides this research. The general objective is to understand the psychocultural experience of first-time fathers, as expressed by their online support group posts. The three specific objectives are: (a) Learn meanings of transitioning to fatherhood for the first time using Riessman’s thematic narrative analysis on personal narratives; (b) Rebuild the cultural narratives associated with those meanings; (c) Extract the common cultural metanarratives among those cultural narratives and relate them to relevant theoretical references. The epistemology is defined by the interpretative paradigm using the psychocultural approach as the analytical approach, based on the ideas of Bruner. The methodology includes narrative research as the analytical strategy and the thematic narrative analysis proposed by Riessman as the data analysis approach. During the analysis process, eleven cultural narratives were reconstructed considering intra & inter narrative sequences and using three analysis levels of abstraction: event/occurrence, experience related to that event/occurrence, and reconstruction of cultural narratives associated with those experiences. Additionally, three metacultural narratives were reconstructed from three transverse storylines related to relevant theoretical references: those in the theoretical framework of this research and additional ones that better discuss and explain these findings. These metacultural narratives reflect three different but complementary voices that provide a deeper understanding of the psychocultural experience of being first-time fathers and complement the information provided by the eleven narratives found during the previous,analysis phase. A section is dedicated to practical implications of these findings with content that could be useful to first-time or expectant fathers looking for information about the first transition to fatherhood, and to professionals interested in designing interventional or educational programs, guides, books, seminars, workshops, websites, blogs, or discussion forums to help men deal better with their first transition to fatherhood. This section highlights key concerns and challenges faced by these fathers at a personal level, as part of a couple, and in their social and work life. Other sections include the limitations and strengths of this research and recommendations for future research.
16

Anàlisi del contingut de RNA i estudi mutacional de gens candidats en iinfertilitat masculina

Jodar Bifet, Meritxell 22 July 2012 (has links)
La infertilitat és un problema que cada cop és més comú en la població actual. S’ha definit que la meitat dels casos de la infertilitat es deu a un factor masculí, no obstant, la gran majoria segueix sent d’etiologia desconeguda. Els grans objectius d’aquesta tesi es poden dividir en dos camps: (i) la cerca de factors genètics que puguin ser causa de la infertilitat masculina i (ii) la cerca de nous factors, com els RNAs i miRNAs, que puguin aclarir la patogenicitat de tipus determinats de infertilitat i el seu futur ús com a biomarcadors de la fertilitat. Vam utilitzar tres estratègies per identificar possibles gens candidats pel seu estudi mutacional: transcriptòmica diferencial, proteòmica diferencial i recerca bibliogràfica dels seus corresponents ratolins genoanul•lats. Els gens seleccionats van ser: (i) Protamina 1 (PRM1) i Protamina 2 (PRM2) (ii) Heat schock protein 2 (HSPA2) (iii) Subunitat 1 de la prohibitina (PHB1), (iv) Bromodomain testis specific (BRDT), (v) Bromodomain containing 2 (BRD2). Podem dividir els gens candidats seleccionats en dos tipus: (i) Gens candidats que la seva deleció en animals únicament comporten fallides en la fertilitat (PRM1, PRM2, HSPA2 i BRDT) i (ii) gens que els seus genoanul•lats presenten mort embrionària (PHB1 i BRD2). Els nostres resultats dels estudis mutacionals realitzats ens mostren que l’existència de variants potencialment patogèniques i d’alta penetrància són una causa infreqüent de la infertilitat masculina. Els nostres resultats van en concordança amb els resultats del primer estudi genome-wide en pacients azoospèrmics i oligozoospèrmics severs. Per tant, podem concloure que la infertilitat masculina possiblement sigui similar a la majoria de malalties complexes, degudes a un problema multigènic/multifactorial, on cap SNP sembla ser responsable d’una proporció considerable de casos d’infertilitat masculina idiopàtica. Per tant, cada variant rara que s’ha descrit pot tenir un petit efecte en el fenotip, però és el conjunt possiblement unit a l’ambient el que resulta en la infertilitat. Per tant, es necessita de més estudis en un nombre molt mes gran de individus, possiblement fent servir una estratègia de seqüenciació completa del genoma, per determinar els backgrounds genètics, possibles interaccions o efecte additiu entre variants i així començar a identificar les combinacions de factors responsables de la infertilitat masculina. Per altra banda tot i que l’avaluació dels paràmetres seminals és útil en el diagnosis de la infertilitat masculina té importants limitacions ja que no sempre bons paràmetres seminals són indicatius de un bon potencial de fertilitat. Per tant és necessari trobar marcadors addicionals que ens donin informació del potencial de fertilització de l’espermatozoide. S’ha descrit que l’espermatozoide humà madur conté RNA . Essencialment, hi ha dues hipòtesis que explicarien la presència de RNA en l’espermatozoide. Una és que podrien tenir una funció en la expressió de gens durant la embriogènesis primerenca. L’altra és que aquests RNA poden ser romanents de l’espermatogènesi però tot i aixo podrien ser útils com a marcadors de l’estat de fertilitat i per avaluar els esdeveniments passats que han ocorregut durant l’espermatogènesi. En aquest treball hem detectat en pacients astenozoospèrmics diversos RNAs amb una abundància alterada. Aquests resultats ens ofereixen la possibilitat d’aprofundir en l’ estudi dels mecanismes patogènics que poden actuar en l’astenozoospèrmia, com també en el plantejament de la futura utilització d’aquests RNAs alterats que hem detectat com a possibles futurs biomarcadors de la fertilitat, per tal d’aconseguir una millor caracterització dels pacients infèrtils. A més a més, els resultats ens mostren nous gens candidats per al seu estudi mutacional, amb la finalitat de cercar mutacions que ens puguin explicar les possibles alteracions en la seva transcripció, com en el cas de BRD2. En aquest treball també hem descrit un pool de miRNAs estables en els espermatozoides madurs de diferents mostres, el que ens fa pensar que aquests poden tenir una funció en els primers passos del desenvolupament embrionari o bé també ens poden explicar fets passats durant l’espermatogènesi. Per tant tenim tot un ampli camp a explorar per veure si alteracions en certs miRNAs poden estar associats a la infertilitat masculina. / There is some evidence that a significant proportion of idiopathic male infertility is due to recessive inheritance. Linkage analysis is applied in most hereditary diseases however are not appropriate in the case of infertility, because there are only one or few members’ affections in families studied. The alternative is performing mutational studies of candidate genes or genetic association studies using cases (infertile patients) and controls (fertile men). We had used three different strategies in order to identify candidate genes and therefore genetic factors associated with male infertility (comparative proteomics analysis, comparative transcriptomics analysis and bibliographic research of animal models infertile). We performed mutation analyses of 6 genes: PRM1, PRM2, HSPA2, PHB1, BRDT and BRD2 gene in different types of infertile patients. Our results in accordance with the first genome-wide study suggest that no pathogenic high penetrance mutations cause male infertility. The evaluation of seminal parameters is useful in the diagnosis of male infertility. However these parameters have important limitations since not always good seminal parameters are indicative of a good fertilization potential. Therefore there is a need for additional markers useful in the assessment of the sperm fertility potential. It is well known, that the mature human sperm cell contains RNA. Independently of the functions of the sperm RNA, the differences in RNA amounts between infertile patients and controls provide a means to assess the fidelity of past events of spermatogenesis. Therefore the analysis of the sperm RNA has the potential to be used as a marker to assess the fertility status. Our results identified several differential transcripts present in athenozoozospermic patients as compared to controls. These results open up the possibility to investigate the implication of these genes in the pathogenic mechanisms in asthenozoospermia and to consider their potential utility as infertility biomarkers.
17

El efecto de similitud en la memoria de trabajo visual mediante tareas de reconocimiento

Mate Castellà, Judit 26 January 2010 (has links)
No description available.
18

Estratègies de diagnòstic genètic en fetus amb malformacions congènites. Correlació genotip-fenotip

Mademont Soler, Irene 10 July 2013 (has links)
Tesi realitzada al Servei de Bioquímica i Genètica Molecular / Hospital Clínic / Les alteracions cromosòmiques constitucionals representen una de les principals causes d’anomalies congènites a la població, i el seu diagnòstic durant l’etapa prenatal és el principal objectiu de la majoria de procediments invasius que es realitzen durant l’embaràs. Actualment, el cariotip convencional és el gold standard del diagnòstic citogenètic prenatal, però els avanços tecnològics dels últims anys han portat al desenvolupament de tècniques de citogenètica molecular que ofereixen característiques molt atractives, la principal de les quals és l’elevada resolució. Donat que el paper que han de tenir aquestes tècniques durant l’etapa prenatal encara no està ben definit, els objectius de la present tesi han estat: a) determinar el potencial diagnòstic i la utilitat del cariotip i les tècniques de citogenètica molecular Fluorescent In Situ Hybridization (FISH), Multiplex Ligation-dependent Probe Amplification (MLPA) i Chromosomal Microarray-based Analysis (CMA) en diagnòstic prenatal, especialment per a l’estudi de gestacions amb troballes ecogràfiques; i b) valorar la necessitat de modificar els procediments actuals de diagnòstic citogenètic prenatal. En primer lloc, s’han revisat els resultats dels 29.883 cariotips en líquid amniòtic realitzats entre 1998 i 2009 a l’Hospital Clínic de Barcelona. Els resultats obtinguts corroboren que el cariotip és una eina efectiva i robusta per a l’obtenció del cariotip fetal, revelant alteracions cromosòmiques en el 2,9% de les gestacions que es sotmeten a un procediment invasiu. La translucidesa nucal incrementada i les anomalies ecogràfiques destaquen com a indicadors excel•lents d’anomalia cromosòmica. En segon lloc, s’ha avaluat la utilitat de l’MLPA subtelomèrica per a l’estudi de gestacions amb troballes ecogràfiques i cariotip normal. Dels 229 fetus analitzats, 3 presentaven desequilibris subtelomèrics críptics (1,3%). Donat que la freqüència d’aquests desequilibris és baixa, i a més la correlació genotip-fenotip observada és pobra, l’MLPA subtelomèrica no sembla ser una eina crucial per a l’estudi d’aquestes gestacions. D’altra banda, s’ha estudiat la idoneïtat de reemplaçar els estudis de FISH de la regió 22q11.2 per kits d’MLPA dissenyats per a l’estudi d’aquesta regió i altres regions genòmiques associades a cardiopaties. S’han analitzat mitjançant aquests kits 55 gestacions amb troballes cardíaques, cariotip normal i estudi de FISH negatiu per a la microdeleció típica de 22q11.2, i no s’ha detectat cap anomalia. Aquest fet, juntament amb que l’MLPA presenta una taxa de repetició i de no obtenció de resultats superiors a la FISH, i que generalment requereix cultiu cel•lular, indica que la FISH hauria de seguir sent la tècnica d’elecció per a l’estudi de fetus amb troballes cardíaques (enfront l’MLPA). També s’ha volgut determinar la freqüència dels diferents tipus d’alteracions cromosòmiques, tant microscòpiques com críptiques, en fetus amb troballes ecogràfiques cardíaques. L’anàlisi retrospectiu dels resultats obtinguts en el període 2009-2011 a l’Hospital Clínic de Barcelona en aquest grup de gestacions (N=276) ha revelat una freqüència d’anomalies cromosòmiques microscòpiques i casos de Síndrome de la deleció cromosòmica 22q11.2 del 15,9% i 6,4%, respectivament; uns resultats que corroboren la forta associació existent entre troballes ecogràfiques cardíaques i anomalies cromosòmiques. A més, aquesta associació varia significativament en funció del tipus de troballa ecogràfica cardíaca i de la presència d’anomalies extracardíaques. D’altra banda, s’han analitzat mitjançant array CGH 51 fetus amb troballes ecogràfiques cardíaques, cariotip normal, i sense estudi o resultat de FISH negatiu per a la Sd. de la deleció cromosòmica 22q11.2. En aquest grup de gestacions, la taxa de detecció de variants en número de còpia patogèniques ha estat del 2%, i no s’han detectat variants de significat clínic incert. Si en la nostra sèrie de 276 gestacions amb troballes ecogràfiques cardíaques s’hagués utilitzat l’estratègia QF-PCR + CMA enlloc de cariotip, totes les anomalies cromosòmiques amb repercussió clínica clara diagnosticades per citogenètica convencional s’haguessin identificat, s’haguessin detectat els casos de delecions de 22q11.2, i s’hagués incrementat un 2% el nombre de casos diagnosticats. Per tant, aquests resultats mostren el potencial de les plataformes de microarray per al diagnòstic prenatal de fetus amb troballes ecogràfiques cardíaques. Finalment, s’han utilitzat les tècniques de citogenètica molecular FISH, MLPA i/o CMA per a la caracterització de 6 alteracions cromosòmiques visibles al cariotip però de difícil caracterització per citogenètica convencional. En tots els casos, la utilització d’aquestes tècniques ha contribuït a la correcte descripció de l’alteració identificada, posant de manifest la seva utilitat quan s’utilitzen de forma complementària al cariotip. L’elaboració d’aquesta tesi i la literatura recentment publicada evidencien la necessitat d’un nou plantejament dels protocols clínics de diagnòstic citogenètic prenatal, especialment en relació a la utilització de plataformes de microarray en diagnòstic prenatal. / Strategies for genetic diagnosis of fetuses with congenital malformations. Genotype-phenotype correlations. Constitutional chromosomal abnormalities represent one of the main causes of congenital abnormalities in the population, and their diagnosis during pregnancy is the main objective of most invasive procedures. Nowadays, conventional karyotyping is the gold standard for prenatal cytogenetic diagnosis, but recent technological advances have led to the development of molecular cytogenetic techniques which offer much higher resolution. Since there is still not a consensus on the role of these techniques in prenatal diagnosis, the goals of the present PhD work have been: a) to determine the diagnostic potential and usefulness of karyotype and molecular cytogenetic techniques Fluorescent In Situ Hybridization (FISH), Multiplex Ligation-dependent Probe Amplification (MLPA) and Chromosomal Microarray-based Analysis (CMA) in prenatal diagnosis, especially in pregnancies with ultrasound findings; and b) to establish the need for modifications in current prenatal cytogenetic diagnostic protocols. The results obtained: - Corroborate the effectiveness and robustness of conventional karyotyping. The observed detection rate of chromosomal abnormalities in 29,883 consecutive amniotic fluid samples has been 2.9%, with increased nuchal translucency and ultrasound abnormalities being excellent indicators for chromosomal abnormalities. - Suggest that subtelomeric screening in pregnancies with ultrasound findings and normal karyotype is not a crucial tool, as detection rate of subtelomeric imbalances is low (1.3%; 3/229), and genotype-phenotype correlations are poor. - Reveal that FISH of 22q11.2 region is preferred to MLPA kits specific for this chromosome region and other genomic regions previously associated with congenital heart defects. - Reveal a strong association between cardiac ultrasound findings and chromosomal abnormalities, both microscopic and cryptic. In pregnancies with cardiac findings, the observed frequency of microscopic chromosomal abnormalities and chromosome 22q11.2 deletion syndrome has been 15.9% (44/276) and 6.4% (5/78), respectively. Moreover, CMA has been performed in 51 fetuses with cardiac ultrasound findings, normal karyotype and negative or no FISH study for chromosome 22q11.2 deletion syndrome, and the detection rate of pathogenic copy number variants has been 2%, without detection of variants of unknown clinical significance. If in the initial series of 276 pregnancies the strategy QF-PCR + CMA would have been applied; all the chromosomal abnormalities with clear clinical repercussion diagnosed by conventional cytogenetics would have been identified, together with the deletions of 22q11.2 region and an extra 2% of chromosomal abnormalities. These results show the potential of CMA for the prenatal diagnosis of these pregnancies. - Show the usefulness of the molecular cytogenetic techniques FISH, MLPA and CMA when used as a complement to conventional karyotyping in cases with chromosomal abnormalities not accurately characterizable by conventional cytogenetics. Accordingly, the results obtained suggest the need for updating current prenatal cytogenetic diagnostic protocols.
19

El tractament de manteniment per a la dependència dual d'heroïna i cocaïna i per a la dependència de cocaïna

Castells Cervelló, Xavier 22 February 2011 (has links)
Objectiu: Estudiar les evidències científiques disponibles sobre l’eficàcia del tractament de manteniment per a la dependència dual d’heroïna i cocaïna i per a la dependència de cocaïna. Mètodes: Revisió sistemàtica d'assaigs clínics aleatoritzats (ACA) de grups paral·lels. Es va recollir l'abstinència d'heroïna, cocaïna i la retenció a l'estudi. Es van combinar els resultats obtinguts mitjançant tècniques metanalítiques. Resultats: Tres ACA (456 pacients) van comparar l'eficàcia de dosis altes d'opiacis vs dosis baixes en pacients amb dependència dual d'heroïna i cocaïna. Les dosis altes d'opiacis van ser més eficaces que les dosis baixes per a retenir els pacients en el tractament i disminuir el consum d'heroïna, però no van millorar el consum de cocaïna. Quatre ACA (329 pacients) van comparar l'eficàcia de la metadona (un agonista opioid complet) respecte de la buprenorfina (un agonista parcial) en pacients amb una dependència dual d'heroïna i cocaïna. L'abstinència d'heroïna i cocaïna i la retenció al tractament van ser superiors entre els pacients tractats amb metadona que entre els que van rebre buprenorfina. Disset ACA (1.555 pacients) van investigar l'eficàcia de fàrmacs psicoestimulants respecte el placebo en pacients amb dependència de cocaïna. El tractament de manteniment amb psicoestimulants va ser eficaç per a disminuir el consum de cocaïna però no va millorar la retenció al tractament. Cinc ACA (403 pacients) van comparar l'eficàcia del tractament de manteniment doble amb opioids i psicoestimulants respecte del tractament de manteniment amb opioids en pacients amb dependència dual d'heroïna i cocaïna. El tractament de manteniment doble va aconseguir una disminució més gran del consum d'heroïna i cocaïna però no va augmentar la retenció al tractament. Cap dels ACA inclosos es va considerar lliure de biaix, fonamentalment perquè els intensos efectes conductuals dels medicaments investigats fan difícil l'emmascarament de les intervencions estudiades. A més, en molts ACA la taxa d'abandonament va ser alta, fet que pot provocar biax de desgast. Discussió: El manteniment amb opioids sembla eficaç per al tractament de la dependència dual d’heroïna i cocaïna, particularment quan s'empra metadona. El tractament de manteniment amb psicoestimulants a pacients amb dependència de cocaïna augmenta l'abstinència de cocaïna però no millora la retenció en l'estudi. El tractament de manteniment doble amb psicoestimulants i opiacis a pacients amb dependència dual d'heroïna i cocaïna augmenta l'abstinència d’ambdues substàncies respecte del tractament de manteniment amb opiacis. La confiança que generen els resultats d’aquestes RSMA és, en general, modesta, fonamentalment degut a l’existència de biaixos per la dificultat d’emmascarar les intervencions farmacològiques i per la baixa retenció en l'estudi que es va observar en la majoria d’ACA inclosos. Així mateix, molts dels resultats tenen un grau d’indirectesa elevat i són poc precisos degut al baix nombre de pacients inclosos i d’esdeveniments observats. La retenció en l’estudi és, probablement, la variable que proporciona una informació de més qualitat sobre l’eficàcia de les intervencions investigades en pacients amb dependència de substàncies. / Objective: To study the available scientific evidence on the effectiveness of maintenance treatment for dual heroin and cocaine dependence and for cocaine dependence. Methods: A systematic review of parallel-group, randomized, controlled clinical trials (RCCTs) was performed. Heroin and cocaine abstinence and study retention were the main study endpoints. Data were pooled together by means of meta-analysis. Results: Three RCCTs (456 patients) compared the efficacy of high versus low dose of opioids in patients with dual heroin and cocaine dependence. Higher doses were more efficacious than lower ones for retaining patients in treatment and reducing the consumption of heroin but not to improve cocaine use. Four RCCTs (329 patients) compared the efficacy of methadone (a full opioid agonist) than buprenorphine (a partial agonist) in patients with a dual dependence on heroin and cocaine. Heroin and cocaine abstinence and treatment retention was higher among patients treated with methadone than among those receiving buprenorphine. Seventeen RCCTs (1,555 patients) investigated the efficacy of psychostimulant drugs compared to placebo in patients with cocaine dependence. Maintenance treatment with psychostimulants was efficacious in reducing cocaine use but did not improve retention in treatment. Five RCCTs (403 patients) compared the efficacy of double maintenance therapy with opioids and psychostimulants against opioid maintenance treatment in patients with dual heroin and cocaine dependence. Double maintenance treatment was more efficacious in reducing heroin and cocaine use but did not improve treatment retention. None of the included RCCTs was considered free of bias, fundamentally due to the fact that the intense behavioural effects of the drugs investigated may reveal the assigned intervention. In addition, the dropout rate was high in many trials, which can lead to attrition bias. Discussion: Opioid maintenance treatment appears effective for dual heroin and cocaine dependence, being methadone more efficacious than buprenorphine. Maintenance treatment with psychostimulants increases cocaine abstinence but does not improve study retention in patients with cocaine dependence. Double maintenance treatment with psychostimulants and opioids in patients with dual heroin and cocaine dependency increases the abstinence of both substances compared to opioid maintenance treatment. The confidence of the results of this systematic review is modest, because bias may arise from the difficulty of masking the pharmacological interventions investigated and the low study retention observed in most RCCTs. Furthermore, the results are rather indirect and imprecise because both the sample size and observed event rate were low for most comparisons. Study retention is probably the study endpoint that provides the information of the highest about the efficacy of interventions investigated in patients with substance dependence.
20

Mediación musical: Aproximación etnográfica al narcocorrido

Burgos Dávila, César Jesús 25 October 2012 (has links)
El narcocorrido es una expresión musical popular, polémica, vigente y ampliamente difundida en México. El prefijo “narco” se refiere a los aspectos relacionados con la droga. El complemento “corridos” se refiere a una de las tradiciones musicales más antiguas que se ha mantenido a lo largo de la historia de México. Las composiciones contemporáneas se han adaptado a las condiciones actuales, donde imperan el narcotráfico, la inseguridad y la violencia. Las diferentes realidades de “la guerra contra el narcotráfico” las han capturado compositores e intérpretes de la música norteña. Se parte de la propuesta de la Teoría de la Mediación, Teoría del Actor-Red y la Cuasi-etnografía, con el objetivo de estudiar el narcocorrido en la vida cotidiana de los jóvenes, atendiendo las prácticas, los contextos, los sentidos y mediadores que unen a la música con su público. La tesis se compone de ocho capítulos que tratan: 1) Los antecedentes del narcocorrido, 2) Revisión de estudios recientes sobre el narcocorrido, 3) Marco teórico-metodológico, 4) Relato del trabajo de campo, 5) La censura al narcocorrido, 6) Composición e interpretación del narcocorrido, 7) Difusión, circulación y consumo del narcocorrido, 8) Consideraciones finales. Se concluye que el narcocorrido es una expresión musical histórica, situada y cambiante. El estudio de las letras de las canciones es insuficiente para comprenderlo cabalmente. Es necesario estudiarlo como un tejido sin costuras donde se articula la música, los músicos y el público con la producción, la difusión, el uso y el consumo. El ejercicio del poder y la censura al narcocorrido es positiva. La expansión del género no se ha visto afectada por las medidas de control. La producción por parte de los jóvenes es activa. Componer e interpretar narcocorridos son actividades que permiten a los jóvenes incursionar en la música como profesión. Los consumidores no son pasivos, sino productores y distribuidores de su música. La relación entre narcocorridos, musicos y consumidores se mantiene por la producción, participación y circulación de música a través de vías alternativas e informales. / The narcocorrido is a popular musical expression in Mexico. It is controversial, trendy, and widespread throughout the country. The prefix «narco» refers to drug-related issues. The postfix «corrido» refers to one of the oldest musical traditions in Mexico, which has been maintained throughout the history of this country. Contemporary compositions have been adapted to current conditions, where drug trafficking, insecurity, and violence prevail. The composers and performers of northern music have captured the different realities of the so-called «war on drugs». My starting point was based on the Theory of Mediation, Actor-Network Theory and Quasi-ethnography. My aim was to study the narcocorrido in everyday life of young people, attending practices, contexts, senses, and mediators linking music with its audience. The thesis consists of eight chapters: 1) The historical background of the narcocorrido, 2) Review of recent studies on the narcocorrido, 3) theoretical and methodological framework, 4) Story of the field work, 5) Censorship to narcocorrido, 6) Composition and interpretation of narcocorrido, 7) Dissemination, circulation, and consumption of narcocorrido, 8) Final considerations. I conclude that the narcocorrido is an ever-changing musical expression that is historically situated. The study of lyrics is insufficient to fully understand it. It is necessary to study it as a seamless web that articulates music, musicians, and audience with production, distribution, use, and consumption. The exercise of power and censorship to narcocorrido is positive. The expansion of the genre has not been affected by control measures. Production by youth is active. Composing and performing narcocorridos are activities that allow young people to venture into music as a profession. Consumers are not passive. They are also producers and distributors of music. The relationship between narcocorridos, musicians, and consumers is maintained due to the production and circulation of music through informal alternative channels.

Page generated in 0.0952 seconds