• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2352
  • 1060
  • 584
  • 4
  • 4
  • 3
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 4006
  • 4006
  • 569
  • 560
  • 493
  • 403
  • 386
  • 357
  • 318
  • 312
  • 298
  • 291
  • 271
  • 239
  • 221
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
41

Anàlisi de les necessitats de recursos sanitaris en els pacients amb ictus a Barcelona

Torné Vilagrasa, Elvira 28 October 2013 (has links)
El desenvolupament econòmic, sociocultural i sanitari d’un país permet millorar les condicions de vida de la població, el que repercuteix en el benestar general i la longevitat dels seus ciutadans. Això comporta un canvi en el patró de la morbiditat en el que destaca el predomini de malalties cròniques, com les cardiovasculars. L’ictus forma part d’aquestes i constitueix la primera causa de mort en les dones, essent la tercera en homes (2010); també és una de les principals causes de morbiditat. Davant una població envellida amb un predomini de malalties cròniques i amb la possibilitat de realitzar teràpies preventives i curatives de patologies com l’ictus, és fonamental plantejar una anàlisi de necessitats de recursos sanitaris en els pacients afectats. Aquest ha estat l’objectiu del present estudi, centrat en pacients afectats per ictus a Barcelona. S’ha realitzat un estudi observacional en la població de Barcelona durant el període 2000-2011 i amb projeccions per als anys 2015 i 2020. Mitjançant les bases de dades del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) de centres d’Aguts i Sociosanitaris (SS), desprès de seleccionar els codis corresponents a pacients afectats per ictus, s’ha analitzat l’evolució de les hospitalitzacions produïdes segons sexe, edat, estada mitjana, tipologia d’ictus i destinació a l’alta. S’ha emprat el padró i el registre central d’assegurats (RCA), com a denominador per al càlcul de les taxes d’incidència hospitalària, les dades del registre de mortalitat per valorar l’evolució dels èxitus i també dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) per la realització de projeccions poblacionals. S’ha analitzat el comportament temporal de les taxes de morbiditat i mortalitat, mitjançant models de regressió lineal i correlació. S’han dissenyat tres models de regressió de Poisson, per determinar el comportament a 5 i 10 anys de la taxa d’hospitalització, del destí a l’alta a domicili i a centres sociosanitaris (dependència), en funció del moviment demogràfic estimat. Els resultats obtinguts han mostrat un increment significatiu de la taxa d’incidència d’hospitalitzacions per ictus, amb una creixent demanda en centres d’aguts, la qual cosa comportarà un increment de les necessitats de llits en un 14% (7-25%) i un 77% (40-115%), (2015 i 2020). També s’ha observat que la destinació dels pacients a domicili augmenta significativament en detriment de la destinació cap a centres SS, el que comportarà una disminució de les necessitats de llits en aquests centres d’un 6,9% i un 15,5% els anys 2015 i 2020. Aquests valors es complementen amb la valoració dels costos sanitaris, que van ser de 15.773.062 € (hospitalitzacions d’aguts, SS i activitat ambulatòria SS) i les previsions per als propers anys, amb un increment d’un 12,6% (8,3-18,6%) per al 2015 i d’un 72% (45-98%) per al 2020, bàsicament a expenses dels costos en centres d’aguts. Aquests resultats els considerem consistents i plausibles segons les dades publicades en la literatura, bàsicament per la favorable resposta dels pacients desprès d’aplicar les noves teràpies fibrinolítiques en la fase aguda de la malaltia. De tota manera, s’ha de tenir present que les projeccions a llarg termini (2020) presenten un ampli interval de confiança, fet que comporta una certa imprecisió en els resultats. La disponibilitat d’informació sobre necessitats de recursos és una eina fonamental per a gestors i planificadors sanitaris, ja que ha de permetre dissenyar plans estratègics basats en projeccions realitzades amb metodologia científica. La previsió dels canvis en les necessitats assistencials és bàsica per a la planificació sanitària, per tal de facilitar que pacients amb ictus puguin gaudir d’una atenció eficient, equitativa i de qualitat tant en centres d’aguts com en sociosanitaris, i per garantir una assistència sanitària integral que ajudi a millorar l’estat de salut dels afectats. / The economic, sociocultural and health development of a country allows for the improvement of the population’s living conditions, which reverberates in the welfare and in the population longevity. This situation leads to a change in the type of morbidity with predominance in chronic diseases, such as those of the cardiovascular system. Stroke belongs to this category and it is the leading cause of death in spanish women, and the third main cause in men (2010). We have an aged population with predominance of chronic diseases and we have the possibility of realizing preventive and curative therapies of pathologies such as the stroke. It is important to analyse of the health needs in patients affected by stroke. This is the main objective of this study, focusing on patients affected by stroke in Barcelona. We conducted an observational study on a Barcelona population, from the year 2000 to 2011 and also conducted future predictions for the years 2015 and 2020. We analyzed the codes corresponding to patients who are affected by stroke, using the database of the Minimal Basic Set of Information from general hospitals and health-social centres (SC). We studied the evolution of the hospitalization of stroke according to sex, age, average occupancy, typology of stroke and discharge destination. To calculate the denominator of the incident hospitalization rates we used two registers: Census (2000-2002) and Central Registry of Inhabitants from 2003-2011. The Mortality Heath Department Register was used to study the changes in deaths during the study period and we used the Institut d'Estadística of Catalonia register for the estimate of the population. We analysed the tendency of morbidity and mortality rates with lineal regression and correlation models. We included several models of Poisson's regression to estimate the tendency of hospitalization rate in the folowing 5 and 10 years. Also, the destination of the patients discharged: the home residence or SC (dependency), in function of the demographic changes estimated. The obtained results show a significant increase in the stroke hospitalization incidence rate, with an increasing demand for general hospitals. It leads to an increase in the needs for beds in 14% (7-25%) and 77% (40-115%), (2015 and 2020). Also, the home residence as a destination of the patients discharged will increase, while SC as a destination will decrease; then we anticipate a decrease in the need for beds by 6,9 % and 15,5 % for the years 2015 and 2020 in these SC. This analysis was complemented with the evaluation of the sanitary cost that of 15.773.062 € (general and social hospitalizations and ambulatory activity in SC) and the estimation for the next years, with an increase of 12,6% (8,3-18,6%) for 2015 and of 72% (45-98%) for 2020, basically for the expense of general hospitals. The results were considered plausible with the information published in the literature, especially because of the positive responses of the patients after the application of the new therapies in the early phase of the disease. However, it is important to remember that the long-term projections (2020) present a wide IC, which could result in certain vagueness in the obtained results. To have information about the needs and resources is a fundamental tool for managers and sanitary planners, and has to allow designing strategic plans according to scientific methodology. To reflect the changes of health and social-health needs is important, and can facilitate that the patients with stroke will be able to have an efficient, equitable and good quality care in general hospitals and in SC. In this way, a sanitary integral assistance that helps to improve the health state of the affected patients can be guarantee.
42

Discursos y prácticas educativas en la escuela multicultural. Una aproximación etnográfica a la escolarización de alumnado inmigrante y de culturas minoritarias

Jiménez Vargas, Felipe 30 September 2013 (has links)
En el marco de las transformaciones sociales que atraviesan las sociedades europeas en los últimos treinta años, los fenómenos migratorios han acaparado la atención del ámbito académico en la medida que la multiculturalización de la población ha supuesto un conjunto importante de desafíos, tensiones y problemáticas para cada uno de los espacios sociales y de sus instituciones. Uno de los principales escenarios donde se han evidenciado con fuerza dichas tensiones y problemáticas ha sido el ámbito educativo, producto de la multiculturalización del alumnado. La escolarización de alumnado perteneciente a minorías étnicas y a colectivos inmigrantes ha supuesto desafíos que las escuelas han debido asumir con relación a las intenciones educativas y con los planteamientos actuales de la educación intercultural e inclusiva. La presente investigación, desde una perspectiva etnográfica y a partir de un estudio de caso en un CEIP del área metropolitana de Barcelona, se ha centrado en conocer las prácticas educativas y los discursos del profesorado en contextos educativos multiculturales, con el fin de identificar obstáculos y oportunidades para que las prácticas docentes (pedagógicas y discursivas) se muevan en el horizonte de la inclusividad y la interculturalidad educativa. Utilizando algunos referentes teóricos relacionados con los modelos de gestión de la diversidad cultural en las escuelas, se ofrecen algunas reflexiones y discusiones que puedan contribuir al debate contemporáneo en torno al rol de la educación y la escuela en las sociedades multiculturales, y de esta manera establecer lineamientos y directrices para apoyar a dichas escuelas al desarrollo de procesos de escolarización más sensibles con los planteamientos interculturales e inclusivos. / In the context of social transformations in European societies spanning the last thirty years, migratory phenomena have attracted the attention of academia to the extent that the multiculturalism of the population has been a major set of challenges, tensions and problems for each one of the social spaces and its institutions. One of the main scenarios where force have been shown with such tensions and problems has been the educational product of the multiculturalism of students. The enrollment of students belonging to ethnic minorities and immigrant groups has meant challenges schools have had to assume in relation to the educational intentions and current approaches intercultural and inclusive education. This research, from an ethnographic perspective and from a case study in CEIP Barcelona metropolitan area has been focused on understanding the educational practices and discourses of teachers in multicultural educational settings, in order to identify obstacles and opportunities for teaching practices (pedagogical and discursive) move on the horizon of inclusiveness and intercultural education. Using some theoretical references related to the management models of cultural diversity in schools, offers some reflections and discussions that may contribute to the contemporary debate about the role of education and school in multicultural societies, and thus establish guidelines and directives to support such schools to the development of more sensitive schooling processes with intercultural and inclusive approaches.
43

Estudio clínico y de resonancia magnética del rendimiento cognitivo en síndromes neurológicos aislados sugestivos de esclerosis múltiple

Arévalo Navinés, María Jesús 03 December 2014 (has links)
Introducció: Històricament, encara que la presència d’alteracions cognitives en l’esclerosi múltiple (EM) ja va ser descrita per Charcot a finals del segle XIX, no ha estat fins fa pocs anys que ha cobrat especial rellevància. S’estima una freqüència del 40-60% de disfunció cognitiva en la població general que pateix aquesta malaltia i, més recentment, d’aproximadament el 27-57%, en pacients amb síndromes neurològics aïllats (SNA), segons diferents criteris de referència. Els objectius del present treball van ésser: avaluar i caracteritzar el perfil neuropsicològic d’una mostra de pacients amb SNA, comparat amb subjectes sans, mitjançant una bateria extensa de proves, identificar els instruments de mesura cognitiva més sensibles per detectar alteració, estudiar la relació entre les variables cognitives, clíniques i de ressonància magnètica (RM), descriure els canvis neuropsicològics presents en aquests pacients al cap d’un any, i identificar els factors basals que poden predir millor la conversió a EM als cinc anys de seguiment. Mètode: Es van incloure pacients amb SNA atesos al nostre centre, durant els anys 2002 i 2004, que van decidir participar en aquest estudi, de forma consecutiva. Es van recollir les dades sociodemogràfiques i clíniques, entre els tres i cinc mesos després de l’esdeveniment Es va administrar una bateria extensa de proves neuropsicològiques i qüestionaris per avaluar les funcions cognitives i l’estat d’ànim, a més d’estudis de RM. A efectes d’aquest treball, es va considerar com error en una prova determinada, si la puntuació es trobava per sota del percentil 5. Així mateix, es va definir la presència d’alteració cognitiva com l’errada en més de tres proves del total de la bateria. Es van calcular els estimadors de sensibilitat i especificitat dels instruments d’avaluació neuropsicològica, segons la nostra definició d’alteració cognitiva. Es van crear també set dominis cognitius, a partir de les proves emprades, i es va establir com a punt de tall si el 20% de les proves que conferien un domini en particular estaven alterades. Al cap d’un any, els pacients van repetir les proves neuropsicològiques. Es va realitzar un anàlisi de supervivència de la nostra població de pacients amb SNA, tenint en compte les variables clíniques, cognitives i de neuroimatge. Resultats: En el moment basal, 53 pacients amb SNA van decidir participar en aquest estudi (70% dones; edat mitjana, 31 anys; 55% amb bandes oligoclonals positives; el 63% amb almenys un criteri de Barkhof). No es van observar diferències estadísticament significatives entre els casos i els vint-i-quatre controls en les dades sociodemogràfiques i en les variables d’estat d’ànim; però, es van trobar diferències en velocitat motora (test de Finger Tapping en mà dominant [p=0,008]) i en la discriminació de formes del California Computerized Assessment Package (CALCAP) [p=0,017]. Si bé, un major percentatge de pacients va presentar alteració cognitiva (8/ 53 [15%]) comparat amb els controls (2/ 24 [8,3%]), aquesta diferència no va estar significativa. El CALCAP, el Trail Making Test (TMT) i el Wisconsin Card Sorting Test (WCST) es van presentar com les proves diagnòstiques amb més probabilitat de classificar correctament als nostres subjectes. Malgrat això, la combinació del Symbol Digit Modalities Test (SDMT) i del TMT va ser millor en relació a la sensibilitat/ especificitat i temps d’administració dels test. Els pacients amb dèficit cognitiu van obtenir pitjors puntuacions en atenció i velocitat de processament de la informació (p=0,001), memòria (p=0,020), llenguatge (p=0,033) i funcionament executiu (p=0,000), comparats amb els pacients preservats. No vam observar relació entre la presència d’alteració cognitiva i la RM patológica, tant pel que fa als paràmetres convencionals (criteris de Barkhof, atròfia) com no convencionals (espectroscòpia i transferència de magnetització). Als dotze mesos, va existir una clara millora de l’estat d’ànim i en la major part de les variables cognitives dels 46 pacients amb SNA revaluats; probablement, per l’efecte de pràctica. Als 60 mesos, 32/ 53 (60%) dels pacients amb SNA van desenvolupar una EM segons els criteris de McDonald. En un model de regressió de Cox, l’alteració cognitiva definida com l’errada en ≥3 o >3 test no va ésser predictiva de conversió; en canvi, sí que ho va ser la presència de 1-2 i 3-4 criteris de Barkhof. Conclusió: La prevalença d’alteració cognitiva es va estimar una mica inferior, al voltant del 15% (8/ 53), en la nostra sèrie de pacients amb SNA, en comparació amb altres treballs publicats. Les funcions cognitives que es van trobar alterades van ser l’atenció i velocitat de processament de la informació, memòria, llenguatge i funcions executives. El SDMT i el TMT van proporcionar una millor combinació entre sensibilitat/ especificitat i temps d’administració dels test. L’alteració cognitiva en el moment basal no va ser predictiva de conversió a EM i no vam observar relació entre el dèficit cognitiu i paràmetres de RM. / Introducción: Históricamente, aunque la presencia de alteraciones cognitivas en la esclerosis múltiple (EM) ya fue descrita por Charcot a finales del siglo XIX, no ha sido hasta hace pocos años que ha cobrado especial relevancia, estimándose una frecuencia del 40-60% de disfunción cognitiva en la población general que padece esta enfermedad y, más recientemente, de aproximadamente el 27-57%, en pacientes con síndromes neurológicos aislados (SNA), según diferentes criterios de referencia. Los objetivos del presente trabajo fueron: evaluar y caracterizar el perfil neuropsicológico de una muestra de pacientes con SNA, comparado con sujetos sanos, mediante una batería extensa de pruebas, identificar los instrumentos de medida cognitiva más sensibles para detectar alteración, estudiar la relación entre las variables cognitivas, clínicas y de resonancia magnética (RM),describir los cambios neuropsicológicos presentes en estos pacientes al cabo de un año, e identificar los factores basales que pueden predecir mejor la conversión a EM a los cinco años de seguimiento. Método: Se incluyeron pacientes con SNA atendidos en nuestro centro, durante los años 2002 y 2004, que decidieron participar en este estudio, de forma consecutiva. Se recogieron los datos sociodemográficos y clínicos, entre los tres y cinco meses después del evento. Se les administró una batería extensa de pruebas neuropsicológicas y cuestionarios para evaluar las funciones cognitivas y el estado de ánimo, además de estudios de RM. A efectos del presente trabajo, se consideró como fallo en una prueba determinada, si la puntuación se hallaba por debajo del percentil cinco. Asimismo, se definió la presencia de alteración cognitiva como el fallo en más de tres pruebas del total de la batería. Se calcularon los estimadores de sensibilidad y especificidad de los instrumentos de evaluación neuropsicológica, según nuestra definición de alteración cognitiva. Se crearon también siete dominios cognitivos, a partir de las pruebas utilizadas, y se estableció como punto de corte si el 20% de las pruebas que conferían un dominio en particular estaban alteradas. Al cabo de un año, los pacientes repitieron las pruebas neuropsicológicas. Se realizó un análisis de supervivencia de nuestra población de pacientes con SNA, teniendo en cuenta las variables clínicas, cognitivas y de neuroimagen, al cabo de cinco años de seguimiento. Resultados: En el momento basal, 53 pacientes con SNA decidieron participar en este estudio (70% mujeres; edad media, 31 años; 55% con bandas oligoclonales positivas; 63% con al menos un criterio de Barkhof). No se observaron diferencias estadísticamente significativas entre los casos y 24 controles en los datos sociodemográficos y en las variables de estado de ánimo; sin embargo, se hallaron diferencias en velocidad motora (test de Finger Tapping en mano dominante [p=0,008]) y en la discriminación de formas del California Computerized Assessment Package (CALCAP) [p=0,017]. Si bien, un mayor porcentaje de pacientes presentó alteración cognitiva (8/ 53 [15%]) comparado con los controles (2/ 24 [8.3%]), esta diferencia no resultó ser significativa. El CALCAP, el Trail Making Test y el Wisconsin Card Sorting Test (WCST) se presentaron como las pruebas diagnósticas con mayor probabilidad de clasificar correctamente a nuestros sujetos. Sin embargo, la combinación del Symbol Digit Modalities Test (SDMT) y del TMT resultó mejor en cuanto a sensibilidad /especificidad y tiempo de administración de los test. Los pacientes con déficit cognitivo obtuvieron peores puntuaciones en atención y velocidad de procesamiento de la información (p=0,001), memoria (p=0,020), lenguaje (p=0,033) y funcionamiento ejecutivo (p=0,000), comparados con los pacientes preservados. No observamos relación entre la presencia de trastorno cognitivo y la RM patológica, tanto para parámetros convencionales (criterios de Barkhof, atrofia) como no convencionales (espectroscopia y transferencia de magnetización). A los doce meses, existió una clara mejora en el estado de ánimo y en la mayor parte de las variables cognitivas de los 46 pacientes con SNA re-evaluados; probablemente, por el efecto de práctica. A los 60 meses, 32/ 53 (60%) de los pacientes con SNA desarrollaron una EM según los criterios de McDonald. En un modelo de regresión de Cox, la alteración cognitiva definida por el fallo en ≥3 o en >3 test no resultó predictiva de conversión; en cambio, sí lo fueron la presencia de 1-2 y 3-4 criterios de Barkhof. Conclusión: La prevalencia de alteración cognitiva se estimó algo inferior, alrededor del 15% (8/ 53), en nuestra serie de pacientes con SNA, en comparación con otros trabajos publicados. Las funciones cognitivas que se hallaron alteradas fueron la atención y velocidad de procesamiento de la información, memoria, lenguaje y funciones ejecutivas. El SDMT y el TMT proporcionaron una mejor combinación entre sensibilidad /especificidad y tiempo de administración de los test. La presencia de déficit cognitivo en el momento basal no fue predictivo de la conversión a EM y no observamos relación entre déficit cognitivo y parámetros de RM. / Background: Although cognitive decline in patients with multiple sclerosis (MS) had been noted at the end of the nineteenth century by Charcot, interest in this aspect of the disease is more recent. Cognitive decline is estimated to be present in 40-60% of the overall MS population and, according to more recent studies, in 27-57% of patients with clinically isolated syndrome (CIS). For the most part, studies of cognition have used different neuropsychological tests and definitions of normality. The objectives of the present study were as follows: to assess and characterize the neuropsychological profile of a sample of patients with CIS in comparison with healthy subjects using an extensive battery of tests; to identify the most sensitive cognitive measures for detecting cognitive decline; to study the relationship between cognitive, clinical and magnetic resonance imaging (MRI) variables; to describe neuropsychological changes present in these patients after 1 year of follow-up; and to identify whether baseline cognitive abnormalities predict conversion to MS after 5 years of follow-up. Methods: The study included consecutive patients with CIS who attended our center between 2002 and 2004 and who agreed to participate. Sociodemographic and clinical data were collected between 3 and 5 months after the event. In addition to MRI studies, patients were administered an extensive battery of neuropsychological tests and questions to assess cognitive function and mood. Failure in a given test was taken to be a score below the fifth percentile and cognitive decline was defined as failure in more than three tests of the battery. Sensitivity and specificity of the neuropsychological assessment were calculated according to our definition of cognitive decline. Seven cognitive domains, with associated tests, were defined. Decline in a given domain was established if participants failed in 20% (or 1 in 5) of the tests pertaining to that domain. After 1 year, the patients repeated the neuropsychological tests. A survival analysis was performed in our patients with CIS, taking into account clinical, cognitive and imaging variables after 5 years of follow-up. Results: At baseline, 53 patients with CIS agreed to participate in the study (mean age, 31 years, 70% women, 55% positive for oligoclonal bands, and 63% with at least 1 Barkhof criterion). No statistically significant differences were detected between the cases and 24 controls for sociodemographic variables or measures of mood, although there were differences in motor speed (Finger Tapping test) in the dominant hand [p=0.008]) and forms discrimination in the California Computerized Assessment Package [CALCAP] (p=0.017). A greater percentage of patients showed cognitive decline (8/53 [15%]) compared to controls (2/24 [8.3%]), but this difference was not statistically significant. The CALCAP, Trail Making Test (TMT) and Wisconsin Card Sorting Test (WCST) were the diagnostic tests most likely to correctly classify subjects with cognitive decline. However, the combination of Symbol Digit Modalities Test and the TMT seems to provide the best balance in terms of sensitivity/specificity and administration time. Patients with cognitive decline obtained worse scores on attention and information processing speed (p=0.001), memory (p=0.020), language (p=0.033) and executive function (p=0.000), compared with patients whose cognitive function remained intact. A relationship between presence of cognitive decline and abnormal baseline MRI was not noted. No differences were seen for atrophy or magnetization transfer ratio or magnetic resonance spectroscopy variables. The majority of the 46 CIS patients reassessed at 12 months showed a clear improvement in mood and most of the cognitive variables, probably due to a practice effect. After 60 months, 32/53 (60%) of the CIS patients developed MS according to the McDonald criteria. Cognitive decline defined as failure in ≥3 or in >3 tests was not predictive of conversion in a Cox regression model, unlike presence of 1-2 and 3-4 Barkhof criteria, which were predictive. Conclusions: The prevalence of cognitive decline was found to be somewhat lower, around 15% (8/53), in our series of CIS patients compared to other published studies. The cognitive functions affected were attention and information processing speed, memory, language, and executive function. A combination of SDMT and TMT provided the best combination between sensitivity and specificity and administration time of the tests. Presence of cognitive decline at baseline was not predictive of conversion to MS and not relationship between cognitive deficit and MR abnormalities was seen.
44

Caracterización funcional de la interacción de la proteïna p53 con la ubiquitina ligasa HERC2

Cubillos Rojas, Mónica 21 July 2014 (has links)
Este trabajo identifica a HERC2 como una proteína que se une a p53 y modula su actividad transcripcional mediante la regulación de su oligomerización. En una primera etapa, implementamos un sistema de geles en gradiente Tris-acetato que permitió el análisis de proteínas gigantes como HERC2 y otras de menor tamaño (hasta de 10 kDa) en un solo gel de electroforesis. Después, estudiamos el papel de HERC2 en la regulación de p53, mapeando los dominios involucrados en la interacción, evaluando los niveles de expresión, actividad transcripcional, localización subcelular y oligomerización de p53 en ausencia de HERC2, para demostrar finalmente que la expresión ectópica del dominio CPH de HERC2 es suficiente para promover la oligomerización de p53 y aumentar su actividad. También se demostró que una mutación patológica de HERC2, que origina un cambio de aminoácido en la posición 594 causa la inestabilidad de la proteína, reduciendo casi por completo su expresión. Esta mutación causa una enfermedad con un fenotipo muy similar al síndrome de Angelman. Con los fibroblastos de individuos afectados por la mutación en HERC2, realizamos ensayos para estudiar la actividad transcripcional de p53 encontrándola reducida. Finalmente, demostramos que los ratones knockout para Herc2 son letales en homocigosis, demostrando que Herc2 es un gen esencial en el desarrollo embrionario de los ratones. / This work identifies HERC2 as a protein that binds to p53 and modulates its transcriptional activity by regulating its oligomerization. As a first step, we developed an electrophoretic analysis using Tris-acetate polyacrylamide gels to detect giant proteins such as HERC2 and other smaller proteins (down to 10 kDa) in the same electrophoresis gel. Then, we found that HERC2 interacted with p53 and identified the domains involved in the interaction. Also, we evaluated the levels of expression, transcriptional activity, subcellular localization and oligomerization of p53 when HERC2 was depleted, to finally demonstrate that ectopic expression of HERC2 (CPH domain) was sufficient to promote the oligomerization of p53 and increase its activity. Also, we demonstrated that a HERC2 pathological mutation, which causes an amino acid change at position 594, induced the instability of the protein and reduced its expression. This mutation causes a disease similar to Angelman syndrome. Fibroblasts affected by the mutation in HERC2 have the transcriptional activity of p53 reduced. Finally, we showed that Herc2 knockout mice are lethal in homozygous, demonstrating that Herc2 is an essential gene in the embryonic development of mice.
45

Bases moleculars de la Leucoeocefalopatia Megalencefàllca amb Quists subcorlicals. Utilització de models animals i cel.lulars

Sirisi Dolcet, Sònia 19 September 2014 (has links)
Tesi realitzada a l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) / La Leucoencefalopatia Megalencefàlica amb quists subcorticals, també anomenada MLC, és un tipus rar de leucodistròfia vacuolitzant. Actualment encara es desconeix el mecanisme fisiopatològic de la malaltia, i per tant ni hi ha cap tractament possible per als pacients. S’han descrit dos gens implicats en la malaltia MLC. El primer gen descobert s’anomena MLC1 i codifica per una proteïna de membrana que porta el mateix nom. El segon gen s’anomena GLIALCAM i codifica per una proteïna transmembrana de tipus I que també porta el mateix nom. S’ha decrit que la proteïna GlialCAM actua com a subunitat ß de MLC1 ja que es capaç de dirigir-la i concentrar-la a les unions cel•lulars. Per altra banda, GlialCAM també s’ha descrit com a subunitat auxiliar del canal de Cl- ClC-2 ja que és capaç de modificar les propietats d’activació i rectificació del canal. En la present tesi s’han generat i estudiat diferents models animals i cel•lulars per a l’estudi de la malaltia. En primer lloc, s’ha generat i s’ha caracteritzat un model de ratolí knock-out per a Mlc1. Gràcies a aquest model s’ha observat que la proteïna MLC1 és únicament astrocitària i que la proteïna GlialCAM no es independent de MLC1, ja que en absència d’aquesta es troba deslocalitzada en el cerebel. També s’ha pogut descriure per primer cop la implicació del canal de Cl- ClC-2 en la fisiopatologia, ja que els seus nivells de proteïna disminuixen en el cerebel i el canal es troba gairebé inactiu en els oligodendròcits de l’animal knock-out. Les característiques fenotípiques que presenta el model de ratolí equivalen a les característiques observades en els pacients en fases inicials de la malaltia, ja que l’animal tot i que mostra presència de vacuoles no presenta deteriorament motor i macrocefàlia aparent. També s’ha generat un model de peix zebra knock-out per a zmlc1. Aquest model presenta avantatges respecte el ratolí, com per exemple el baix cost o l’aplicació de tècniques genètiques a gran escala. Aquest model ha permés observar de nou que realment GlialCAM necessita a MLC1 per a la seva correcta localització. També s’ha observat que l’ortòleg zGlialCAMa conserva la seva funció de entre espécies ja que també es capaç de modificar les corrents de ClC-2. Aquests resultats obtinguts amb els models s’han pogut comparar amb el cervell d’una pacient. Aquest cervell demostra que MLC1 és necessària per a la correcta localització de GlialCAM en la regió del cerebel. Per altra banda, s’han desenvolupat diferents models cel•lulars. Primerament s’han estudiat els astròcits del ratolí knock-out. Aquestes cel•lules mancades de MLC1 també presenten vacuoles per tot el citoplasma, però no mostren canvis en la localització ni en els nivells de proteïna de GlialCAM i ClC-2. Aquest fet juntament amb altres estudis del grup van fer pensar si la condició necessària per a que es veguessin afectades aquestes proteïnes estaria relacionada amb el procés del sifoneig de K+. Estudis realitzats en astròcits de rata demostren que en condicions d’un alt contingut de K+, com per exemple durant una alta activitat neuronal, GlialCAM i ClC-2 és localitzen juntament a les membranes cel•lular i ClC-2 canvia les seves propietat de canal. Paral•lelament, estudis realitzats en oligodendròcits de rata també demostren que aquest fet també succeix en aquest tipus cel•lular. / Megalencefalic leukoencephalopathy with subcortical cysts, also known as MLC, is a rare type of leukodystrophy. Currently still unknown pathophysiological mechanism of the disease, and therefore there is no effective treatment possible for patients. There are two genes involved in the MLC disease. Gene was first discovered was MLC1 and this encodes for a membrane protein with the same name. The second gene is called GLIALCAM and encodes for a transmembrane protein type I that also carries the same name. In our group is has been described that GlialCAM acts as a protein ß subunit of MLC1 because it is able to direct and concentrate in the cellular junctions. Moreover, GlialCAM also act as auxiliary subunit of CLC-2 Cl channel as it is capable of modifying the activation and rectification properties of the channel. In this work we have developed two different models to study the physiopathology. The results show that GlialCAM affected by the absence of MLC1. It has been also demonstrated that ClC-2 is implicated in the disease.These results were compared with a patient brian and has been shown that MLC1 is important for the correct location of GlialCAM in the cerbellum. Have also been developed a different cellular models. The results with this models show that GlialCAM and ClC-2 could have a functional role in the process of potassium siphoning.
46

Insights in the molecular epidemiology and antigenic characterization of influenza A viruses of pigs

Martin Valls, Gerard Eduard 14 December 2012 (has links)
En el primer estudi d’aquesta tesi, es vàren estudiar diferents brots que presentàven patología respiratòria per tal de detectar-ne la presència de virus de la influença porcina. En catorze casos es vàren detectar virus de la grip circulants. Aquests van ser aïllats, seqüenciats a nivell de genoma complet i comparats amb altres virus de la influença coneguts. Els virus aïllats pertanyien als subtipus H1N1 (n=6, incloent un virus pandèmic H1N1 humà), H3N2 (n=4), i H1N2 (n=4). En 11/14 casos es van detectar possibles reorganitzacións genètiques mitjançant l’anàlisi filogenètica. En una segona part es va analitzar l’evolució genètica d’aïllats H1N1 obtinguts en un estudi longitudinal d’un lot de porcs durant 6 mesos. La seqüenciació de 22 aïllats obtinguts en aquesta explotació van indicar la co-circulació de dues variants del mateix virus, així com l’emergència de noves soques recombinants en diferents moments. Aquests resultats indiquen que les reorganitzacions genètiques són comuns i corroboren la importància de conèixer la epidemiologia dels virus de la influenza porcina, particularment en explotacions endèmiques. En el segon estudi d’aquesta tesi, els aïllats seqüenciats prèviament es varen analitzar mitjançant la inhibició de l’hemaglutinació. Aquesta anàlisi es va fer amb l’ús de sèrums mono-específics obtinguts de porcs immunitzats i amb 100 sèrums obtinguts d’explotacions porcines comercials seropositives a grip i no vacunades. Els resultats obtinguts van permetre detectar una gran diversitat antigènica dels virus H1N1. En canvi, els virus H1N2 i H3N2 circulants semblen ser més homòlegs per subtipus al analitzar la seva reactivitat creuada. Quan es van comparar les seqüències d’amino àcids del gen de la hemaglutinina es va observar que els virus H1N1 també presentaven una major quantitat de canvis de residus que els altres dos subtipus. Les causes d’aquestes característiques antigèniques diferents de cada subtipus no es coneixen i probablement són reflex una epidemiologia diferent. / En el primer estudio de esta tesis, se estudiaron diferentes brotes de enfermedad respiratoria en cerdos para detectar la presencia del virus de la influenza porcina. En catorce casos se obtuvo el aislamiento de virus influenza A. Los aislados víricos se secuenciaron en todos sus genes y las secuencias se compararon con otros virus de la influenza porcina. Los virus aislados pertenecían a los subtipos H1N1 (n=6, incluyendo un virus pandémico H1N1 humano), H3N2 (n=4), y H1N2 (n=4). En 11/14 casos se detectaron posibles reorganizaciones genéticas en los genes examinados. En una segunda parte se analizó la evolución genética de aislados H1N1 obtenidos en un estudio longitudinal de un lote de cerdos durante 6 meses. La secuenciación de 22 aislados obtenidos en esa explotación indicaron la co-circulación de dos variantes del mismo virus, así como la emergencia de virus recombinantes en diferentes momentos. Estos resultados indican que las reorganizaciones genéticas son comunes y corroboran la importancia las situaciones endémicas. En el segundo estudio de esta tesis, los aislados secuenciados previamente se analizaron mediante la inhibición de la hemaglutinación (IHA). Este análisis se hizo con el uso de sueros mono-específicos obtenidos de cerdos inmunizados con los aislados obtenidos anteriormente y con 100 sueros obtenidos de explotaciones porcinas comerciales no vacunadas. Los resultados obtenidos permitieron detectar una gran diversidad antigènica entre los virus H1N1. En cambio, los virus H1N2 y H3N2 circulantes parecen ser más homólogos al analizar su reactividad cruzada. Cuando se compararon las secuencias de aminoácidos del gen de la hemaglutinina se observó que los virus H1N1 también presentaban una mayor cantidad de cambios en los residuos aminoacídicos que los otros dos subtipos. Las causas de estas diferentes características antigénicas de cada subtipo no se conocen y probablemente son reflejo de particularidades epidemiológicas. / In the first study of the present thesis, outbreaks of respiratory disease were investigated for the presence of swine influenza virus (SIV). In 14 cases the circulating influenzaviruses were isolated, fully sequenced and compared with other known SIV. H1N1 (including human pandemic H1N1) was the most common subtype involved in the outbreaks (n=6), followed by H3N2 (n=4) and H1N2 subtypes (n=4). In 11/14 cases the phylogenetic analyses indicated the occurrence of possible reassortment events. In the second part of the study, the genetic evolution of a H1N1 isolate was assessed over a six-month period in a longitudinal study in closed group of pigs. Sequencing of 22 isolates retrieved during that follow-up indicated the co-circulation of two different variants of the same virus. Also, the emergence of SIV reassortants at certain timepoints was evidenced. These results indicate that reassortment events in SIV are common, and point towards the need for a better understanding of the epidemiology of SIV, particularly in endemic farms. In the second study of the present thesis, SIV isolates sequenced in the first study where analyzed by means of the haemagglutination inhibition assay (HI) using monospecific sera obtained from pigs immunized with the different isolates. Also, 100 serum samples obtained from seropositive and unvaccinated commercial farms were analyzed. Based on those analysis, a high antigenic diversity was found when comparing the H1N1 viruses. In contrast, HN2 and H3N2 viruses circulating in Spanish swine seemed to have less antigenic diversity regarding their cross-reactivity in the HI. Comparing the amino acid sequences of the haemagglutinin of the analyzed isolates, H1N1 viruses had more changes than the other subtypes. The causes behind this different behavior depending on the subtype are unknown and probably reflect a different epidemiology.
47

Study of the Ultra High Pressure Homogenization (UHPH) technology for producing high quality soymilk

Poliseli Scopel, Fábio Henrique 16 November 2012 (has links)
El consumo de licuado de soja está experimentado un notable incremento debido a su consideración de producto saludable. El licuado de soja, además de ser una alternativa a la leche de vaca, sobre todo para las personas que poseen alguna intolerancia a los productos derivado de la leche, tiene componentes bioactivos (flavonoides, vitamina E y poliaminas) que pueden contribuir a prevenir algunas dolencias crónicas prevalentes en la sociedad actual. En este estudio se planteó la utilización de una tecnología emergente, la ultra alta presión de homogenización (UHPH) para la obtención de licuado de soja. Esta tecnología no térmica consiste en la aplicación de presiones de hasta 400 MPa utilizando un sistema de homogenización, especialmente diseñado para producir un efecto conservador, al mismo tiempo que se mejora la estabilidad coloidal y se mantiene la calidad nutricional y sensorial. Con esta hipótesis de partida, la UHPH podría ser una tecnología alternativa a las comúnmente aplicadas a nivel industrial. Por ello, en el planteamiento de este trabajo se incluyó el estudio comparativo de la UHPH con los tratamientos térmicos de pasteurización y UHT. En la primera parte de esta tesis se llevaron a cabo diferentes tratamientos UHPH (200 y 300 MPa con temperaturas de entrada de 55, 65 y 75ºC) con la finalidad de seleccionar las condiciones óptimas para obtener productos de buena calidad, tanto de almacenamiento en refrigeración, como de larga duración de almacenamiento a temperatura ambiente. El estudio se realizó a dos niveles independientes. Por una parte se evaluaron parámetros característicos de la calidad química, coloidal, enzimática y microbiológica de licuados de consumo habitual, y por la otra, se realizó un estudio con licuados inoculados con diversas cepas microbianas para conocer su cinética de destrucción frente a tratamientos UHPH. De estos estudios se concluyó que los tratamientos a 300 MPa produjeron licuado de soja con muy buena estabilidad coloidal y química y que, aplicando una temperatura de entrada de 85ºC en combinación con dicha presión, se alcanzó una excelente reducción de las esporas bacterianas. La segunda parte del trabajo consistió en el estudio de la evolución durante el almacenamiento de los licuados UHPH tratados en las condiciones óptimas seleccionadas del estudio previo. De este modo, se obtuvieron tanto licuados frescos similares a los pasteurizados, como licuados de larga duración, similares a los tratados por UHT. Para lograr este propósito, se evaluaron una serie de aspectos, tales como microbiológicos, estabilidad coloidal, cambios de color, parámetros químicos y sensoriales que permitieron evaluar la calidad global de los productos de soja, así como su aceptación por los consumidores. Los licuados de soja fresco y de larga duración alcanzaron respectivamente 1 y 6 meses de caducidad con mejor calidad que aquellos tratados térmicamente. / Soymilk consumption is experiencing a noticeable increase due to it being considered as a healthy product. Soymilk has often been used as an alternative to dairy milk for people who have intolerance to dairy products. Nowadays, it is known for its important health benefits that can contribute to the reduction of chronic illness commonly prevalent in the modern style life. This is due, primarily, to characteristics of protein fraction and minor components rich in antioxidant activity (flavonoids, tocopherols and poliamines) taking into account the excellent nutritional profile of soymilk. This thesis project was focused on the application of an emerging technology, Ultra High Pressure Homogenization (UHPH), in the production of soy vegetable milk. This non-thermal technology consists of a high pressure machine capable of applying pressures of up to 400 MPa using a special homogenizing system designed to produce a conserving effect, improving the colloidal stability while maintaining good nutritional and sensory qualities. Considering this hypothesis, UHPH could be an alternative technology to those commonly applied in the food industries. For that, a comparative study of UHPH with thermal treatments (pasteurization and UHT) was carried out in this work. In the first part of this thesis, different UHPH conditions (200 and 300 MPa at 55, 65 and 75ºC of inlet temperature) were performed on soymilk in order to select optimal treatment conditions for producing a good quality product whether intended for refrigeration or long-term storage at room temperature. In this first step, two independent evaluations were performed. On one hand, quality parameters related to chemical, enzymatic, microbiological and colloidal characteristics were evaluated and on the other hand, an inoculation study with different strain spores was carried out in order to determine the inactivation kinetic of the UHPH treatment. Results indicated that treatments at 300 MPa were able to produce soymilk with high chemical and colloidal stability. It is also worth noting that an excellent reduction of bacterial spores was reached applying inlet temperature of 85ºC at the same pressure. The second part consisted in the shelf-life evaluation of soymilk treated by UHPH using the selected optimal conditions determined in the previous step. As a result, soymilk was obtained with similar characteristics to those produced by pasteurization and with extended shelf-life similar to those obtained by UHT treatments. To achieve this purpose, microbiological aspects, colloidal stability, color changes, chemical parameters and sensory quality were applied to evaluate the overall quality of soymilk and its acceptance by the consumers. Refrigerated soymilk and that produced for an extended shelf-life respectively reached 1 and 6 months of storage in good conditions for consumption and with better quality than those obtained by thermal treatments.
48

Mecanismes moleculars de secreció miocardíaca: remodelat ventricular i secreció de pèptid natriurètic tipus B

Casals Mercadal, Gregori 19 February 2013 (has links)
PART 1. EFECTE DE LA HIPÒXIA I FACTORS POINFLAMATORIS SOBRE EL REMODELAT CARDÍAC EN CARDIOMIÒCITS VENTRICULARS HUMANS. INTRODUCCIÓ. Els mecanismes moleculars pels quals la isquèmia miocardíaca es tradueix en remodelat ventricular i insuficiència cardíaca són poc coneguts. HIPÒTESI. La hipòxia i factors proinflamatoris són inductors específics de recanvi de matriu extracel•lular en els cardiomiòcits humans. MÈTODES. Cardiomiòcits ventriculars humans adults (cèl•lules AC16) van ser incubats en condicions de tensió reduïda d’oxigen, CoCl2 (activador del factor de transcripció induïble per hipòxia 1, HIF-1), rotenona (inhibidor de HIF-1), TNFα, IL1β, LPS o vehicle durant intervals de temps variables. Un cop completats els períodes d’incubació, van obtenir-se els sobrenadants i el RNA cel•lulars per determinar la secreció cel•lular i l’expressió gènica de factors relacionats amb el recanvi de matriu extracel•lular. RESULTATS. La hipòxia indueix la producció de PIIINP (propèptid aminoterminal del del procolàgen tipus III) i inhibeix la síntesi i producció de TIMP1 (inhibidor tissular de metaloproteinases tipus 1) en els cardiomiòcits. La IL1β estimula la producció de PIIINP, TIMP1 i àcid hialurònic en cardiomiòcits. CONCLUSIÓ. La hipòxia i la IL1β activen el remodelat de matriu extracel•lular en cardiomiòcits ventriculars humans. Els resultats suggereixen que la hipòxia i la IL1-β són factors contribuents a la dilatació ventricular i insuficiència cardíaca en la malaltia cardíaca isquèmica. PART 2. EFECTE DE LA HIPÒXIA SOBRE LA SECRECIÓ DEL PÈPTID NATRIURÈTIC TIPUS B (BNP) EN CARDIOMIÒCITS VENTRICULARS HUMANS. INTRODUCCIÓ. El principal estímul per la síntesi i secreció de BNP es la distensió de la paret cardíaca. Evidències recents suggereixen que la isquèmia cardíaca pot induir també la producció de BNP. HIPÒTESI. La tensió reduïda d’oxigen estimula directament l’expressió gènica i la secreció de BNP en cardiomiòcits ventriculars humans en absència d’estímuls hemodinàmics o neurohormonals. MÈTODES. Cardiomiòcits ventriculars adults (cèl•lules AC16) van ser incubats en condiciones normòxiques o hipòxiques amb o sense la presència de rotenona. L’acumulació de BNP, ANP i VEGF es va mesurar en els sobrenadants cel•lulars. L’expressió gènica d’aquests factors va determinar-se mitjançant PCR a temps real. L’activitat transcripcional de HIF-1 va determinar-se en extractes nuclears cel•lulars mitjançant un enziminmunoassaig lligat a la seqüència d’unió de HIF-1 al DNA. RESULTATS. L’activitat transcripcional de HIF-1 va induir-se en condicions hipòxiques. La hipòxia va estimular la secreció i l’expressió gènica de BNP i VEGF però no d’ANP en els cardiomiòcits. La inhibició de HIF-1 en condicions hipòxiques va disminuir la secreció de BNP i VEGF. CONCLUSIONS. La hipòxia indueix la síntesi i secreció de BNP en cardiomiòcits ventriculars humans a través d’un mecanisme depenent de l’activació transcripcional de HIF-1. PART 3. ESTUDI DE LA SIGNIFICACIÓ CLÍNICA DE LES CONCENTRACIONS PLASMÀTIQUES DE BNP A L’INGRÉS EN PACIENTS AMB SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA (SCA). INTRODUCCIÓ. Els pacients SCA presenten concentracions plasmàtiques elevades de BNP atribuïdes a la distensió de la paret ventricular. Existeix poca informació sobre el valor clínic d’aquest marcador cardíac en pacients amb SCA i fracció d’ejecció ventricular esquerra (LVEF) preservada. La demostració que la hipòxia estimula directament la secreció de BNP en cardiomiòcits ventriculars permet formular la hipòtesi que els pacients amb SCA sense insuficiència cardíaca i/o disfunció ventricular presenten concentracions plasmàtiques de BNP elevades, en relació al grau d’hipòxia cel•lular. Mètodes. L’estudi es va realitzar en 1806 pacients amb SCA ingressats de forma consecutiva dins les primeres 24 hores posteriors a l’inici dels símptomes. Es va realitzar un seguiment durant un any de l’aparició d’esdeveniments adversos. RESULTATS. La concentració plasmàtica de BNP en els pacients amb SCA i LVEF preservada va ser superior a l’observada en un grup control d’individus sans. Durant el seguiment, l’aparició d’esdeveniments adversos va ser del 10,0% en els pacients amb LVEF reduïda i del 7,9% en els pacients amb LVEF preservada. Els pacients amb BNP>150 pg/ml van presentar una major probabilitat d’esdeveniments adversos. L’anàlisi estadístic multivariat mostra que la contribució de BNP en la predicció d’esdeveniments adversos es manté desprès d’ajustar en funció de la LVEF. CONCLUSIONS. Els pacients amb SCA i LVEF preservada presenten concentracions plasmàtiques de BNP elevades a l’ingrès, que constitueixen un factor predictor independent de presentar nous episodis de SCA i/o mortalitat. / MOLECULAR MECHANISMS OF MYOCARDIAL SECRETION: VENTRICULAR REMODELING AND SECRETION OF B-TYPE NATRIURETIC PEPTIDE. The molecular mechanisms by which myocardial ischemia translates in ventricular remodeling and heart failure remain unclear. In the current thesis it was explored whether hypoxia and proinflammatory factors are specific inducers of matrix remodeling in cardiomyocytes. Adult human ventricular cardiomyocytes (AC16 cells) were incubated at normoxic or hypoxic conditions and stimulated with proinflammatory factors. Matrix remodeling and cellular secretion and gene expression of matrix remodeling factors were analyzed. Results show that hypoxia activates matrix remodeling and induces the production of PIIINP (procollagen III N-terminal propeptide) and inhibits the production of TIMP-1 (tissue inhibitor of metalloproteinase 1). IL1β stimulated the cardiac production of PIIINP, TIMP1 and hyaluronic acid. Results suggest that hypoxia and IL1β may contribute to ventricular dilation and heart failure in ischemic heart diseases. The effect of hypoxia on the cardiac secretion of B-type natriuretic peptid (BNP) was also evaluated. Hypoxia stimulated the protein release and mRNA levels of BNP and VEGF but not ANP in AC16 cells. The analysis of the transcriptional activity of the hypoxia-inducible factor 1 (HIF-1) in nuclear extracts showed that HIF-1 activity was induced under hypoxic conditions. The treatment of AC16 cells with the HIF-1 inhibitor rotenone in hypoxia inhibited BNP and VEGF release. In conclusion, data indicate that hypoxia induces the synthesis and secretion of BNP in human ventricular myocytes, likely through HIF-1-enhanced transcriptional activity. This observed direct effect of hypoxia on BNP secretion in human ventricular myocytes allowed hypothesizing that patients with acute coronary syndromes (ACS) without ventricular dysfunction or heart failure present high plasma levels of BNP related with their degree of cardiac hypoxia. Thus, prognostic significance of BNP plasma levels was evaluated in a cohort of 1806 consecutive patients with ACS admitted within the first 24 hours after the onset of symptoms. The follow up for adverse events was of one year. Plasma levels of BNP in ACS patients with preserved left ventricular ejection fraction (LVEF) were higher than in the control group without ACS. During follow-up, adverse events was 10.0 % in patients with reduced LVEF and 7.9 % in patients with preserved LVEF. Patients with BNP>150 pg/ml presented significantly higher probability of adverse events during follow up. Results show that ACS patients with preserved LVEF present higher BNP levels at admission, which constitute an independent predictor of presenting new ACS and mortality.
49

Cálculo médico legal de un índice de peligrosidad

Saumench Gimeno, Domingo 01 January 1960 (has links)
Reproducció digital de la còpia impresa dipositada a la Biblioteca de la Facultat de Medicina, amb l'autorització de l'hereva legal de l'autor. / Extractos de la Introducción de la tesis: El concepto de peligrosidad es en esencia jurídico y se debe a la Escuela Positivista italiana. El considerar al delincuenta como una personalidad en la cual el delito es fatal, es decir, no elegido libremente, ya sea por factores constitucionales o por factores sociales, lleva implícita la idea de que no es justo que tal persona tenga que cargar con una pena. (…) Pero la sociedad tiene el deber de defenderse de los criminales y para ello esta Escuela valora la peligrosidad. El individuo no es imputable, no es responsable, pero es peligroso y como tal la sociedad lo aparta de su seno y lo recluye en establecimiento adecuado hasta tanto haya desaparecido la peligrosidad. Fue el paso del derecho punitivo al preventivo. La sociedad no castiga, se previene, y en vez de imponer una pena, señala las llamadas “medidas de seguridad”. (…)En nuestro país la idea de la defensa social tomó cuerpo legal en la Ley de 4 de agosto de 1933, conocida con el nombre de Ley de Vagos y Maleantes. Esta Ley es un cuerpo legal defensivo en el cual se hizo realidad la doctrina del estado peligroso. (…) Esta progresiva tipificación de conductas por Ley amplia y extiende la aplicación de medidas de seguridad sobre los componentes de la sociedad, que por su conducta asocial o antisocial se hacen merecedores de ellas, y demuestra cómo a medida que acanza el progreso social la comunidad se defiende apartando de sí a un mayor número de indivíduos cuyo comportamiento se hace intolerables, conductas que, por otro lado, no pueden ser tipificadas como delito en el Código Penal. (…) La aplicación de estas medidas requiere un estudio cuidadoso y atento de la persona y de su conducta, y ello obliga a quienes hayan de actuar en esa aplicación, además de sentir el estímulo de la vocación, no distraigan su atención profesional en otras actividades que puedan desviarla de ésta. Inspirada en este mismo pensamiento, la Ley antes citada admite la posibilidad de encomendar esta función a Jueces especiales. La puesta en marcha de estos Juzgados especiales llevó consigo la aplicación más perfecta de la Ley, pero también la más frecuente expedientación de delincuentes habituales (…) La extraordinaria labor que tal número de expedientes requiere desde el aspecto médico, ya que cada inculpado debe ser reconocido por el Médico Forense, llevó asimismo a la autoridad competente a la convicción de la necesidad de nombrar Médicos Forenses que dedicaran su función exclusivamente a estos Juzgados (…) La función del Médico Forense en estos Juzgados especiales es extensa y varia, puesto que por una parte deberá hacer, en muchos casos, el diagnóstico de certeza cuando una calificación entrañe un diagnóstico médico, y por otra parte deberá (…) señalar si existen en el sujeto reconocido estigmas profesionales (…) Es por ello que hemos creído de interés el estudiar una sistemática, mediante la cual el Médico Forense pueda deducir de una manera lo más objetiva posible, la peligrosidad potencial de una persona, por medio de la valoración de un índice de peligrosidad social y de un índice de peligrosidad criminal.
50

Poly-victimization and its association with protective and vulnerability variables in adolescence: The mediating role of self-esteem

Soler Corbella, Laia 16 September 2014 (has links)
Interpersonal victimization is widely acknowledged to be a significant stressor and psychologically damaging factor for both children and adolescents. Despite the large number of studies that report a clear association between specific kinds of victimization and psychiatric disorders, little research to date has accounted for the full spectrum of victimization to which adolescents can be exposed. The current thesis aims to analyse the mental health aftermath of victimization, taking into account the wide range of victimizations to which adolescents are exposed, and highlighting the higher vulnerability of those who can be considered “poly-victims”. It also aims to study the role that variables like self-esteem may play in buffering the negative effects of victimization. This thesis is based on four studies (Soler, Paretilla, Kirchner, & Forns, 2012; Soler, Kirchner, Paretilla & Forns, 2013; Soler, Segura, Kirchner, & Forns, 2013; Soler, Forns, Kirchner, & Segura, 2014). Overall, the results highlight the high burden of victimization to which Spanish adolescents are exposed, and show that youth rarely suffer single victimizing events but are more likely to endure rather multiple victimization experiences. Similarly, very few adolescents reported victimization in only one area (e.g., only sexual victimization); rather, they tend to report a combination of different areas. Moreover, it was found that the impact of individual areas of victimization on mental health tends to decrease and even become irrelevant when the combination of different areas is taken into account, showing that it is probably the combination of victimization areas, and not single areas, that is truly important for adolescents’ mental health. Overall, girls at adolescent ages showed higher psychological distress than boys. Moreover, although in general boys and girls reported equivalent amounts of victimization (i.e., total kinds of victimization), girls reported twice as much child maltreatment and sexual victimization as boys. Boys and girls in the poly-victim condition were the ones that reported the most psychopathological symptoms (e.g., PTSS, suicidal behaviours) and lower self-esteem, highlighting the cumulative effect of increasing stressors (Cloitre et al., 2009). A gender-specific psychopathologic response linked to the cumulative pattern of interpersonal victimization was found, with boys showing increased distress in the poly-victim condition and girls showing increased distress even in mild levels of victimization. This signals that victimization may play an important role in producing the gender differences in mental health that are found in the general population, and highlights females’ greater vulnerability to victimization. Experiencing multiple kinds of victimization or poly-victimization was found to affect adolescents’ self-evaluation as worthy social beings (i.e., self-liking), but it did not seem to make them question their self-efficacy (i.e., self-competence). Also, self-liking was found to be a partial mediator of the relationship between victimization and certain mental health variables (e.g., internalizing symptoms) in both boys and girls, whereas self-competence was found to be a mediator of this relationship only in girls. These findings may be of help to clinicians and health practitioners since they suggest that working on adolescents’ sense of personal value (self-liking) and girls’ sense of ability to meet personal goals (self-competence) may help them to build up resilience in the face of adversity. / La victimización interpersonal ha sido ampliamente considerada una importante fuente de estrés y de malestar psicológico tanto para niños como para adolescentes. A pesar de que la literatura contiene numerosos estudios que demuestran una clara asociación entre distintos tipos de victimización y algunos trastornos psiquiátricos, pocos son los que han tenido en cuenta el amplio abanico de victimizaciones al que niños y adolescentes pueden verse expuestos. La presente tesis pretende analizar las consecuencias del sufrimiento de victimización interpersonal en términos de salud mental, tomando en cuenta el amplio abanico de victimización al que los adolescentes pueden verse expuestos y subrayando la mayor vulnerabilidad de aquellos considerados poli-víctimas. En general, los resultados subrayan la importante carga de victimización a la que los adolescentes españoles se ven sometidos y muestran que rara vez los jóvenes experimentan un único episodio de victimización de forma aislada. Las chicas adolescentes presentaron más malestar psicológico que los chicos y el doble de maltrato infantil y de victimización sexual. Los adolescentes en la condición de poli-víctimas fueron los que presentaron más síntomas psicopatológicos y menos autoestima. En este sentido, se encontró que la respuesta psicológica vinculada al patrón acumulativo de victimización interpersonal es diferente según el género. Mientras que los chicos mostraron significativamente más malestar únicamente en la condición de poli-victimas, las chicas lo mostraron incluso en la condición de víctimas. Esto subraya la mayor vulnerabilidad de las chicas ante la victimización e indica que ésta puede estar jugando un papel importante sobre las diferencias de género que se encuentran en la población general a nivel de salud mental. Por último, los resultados mostraron que el hecho de experimentar múltiples tipos de victimización o poli-victimización afecta más la autovaloración que los adolescentes hacen de su propia valía como seres sociales (self-liking) que su percepción de auto-eficacia (self-competence). Los resultados de la presente tesis pueden ser útiles para clínicos y otros profesionales de la salud mental ya que, por un lado, subrayan la importancia de considerar los distintos tipos de victimización a los que los adolescentes se ven expuestos, y por el otro, indican que para ayudar a los adolescentes a desarrollar resiliencia frente a la adversidad sería recomendable trabajar principalmente la visión que tienen sobre su propia valía (self-liking).

Page generated in 0.0826 seconds