Són moltes les variables i els condicionants implicats en l’aprenentatge responsables d’un adequat o inadequat rendiment acadèmic es considera que la gestió del temps d’aprenentatge periescolar es constitueix en sí mateixa en una variable que pot explicar en gran mesura els entrebancs que se li poden presentar a l’alumnat al llarg de la vida d’aprenentatge escolar. Estudiar comporta de forma generalitzada dedicar certa quantitat de temps el que requereix d’una dosi d’habilitats i estratègies relacionades amb la concentració, organització, regulació, perseverança, motivació etc., tot açò pot provocar de vegades en l’alumnat inseguretats, pors, dubtes, desmotivació i en el pitjor dels casos fracàs acadèmic o abandonament escolar. L’etapa educativa d’ESO es considera especialment sensible per a l’alumnat adolescent atès que comencen a fer-se més patents dificultats en l’aprenentatge i el rendiment acadèmic derivats d’una inadequada autoregulació de la gestió del temps periescolar d’aprenentatge. La recerca realitzada ha volgut abordar la gestió del temps d’aprenentatge periescolar tenint com a objectiu principal mesurar, analitzar i descriure les estratègies y habilitats d’aprenentatge que empra en gestió del temps periescolar l’alumnat d’ESO i la seua repercussió en el rendiment acadèmic. Per poder dur-ho a termini ha calgut construir i validar un qüestionari de gestió del temps periescolar d’aprenentatge adreçat a alumnat d’ESO. Els resultats de les anàlisis de consistència interna, validesa de constructe i validesa predictiva han sigut satisfactoris donant com a resultat el Qüestionari d’Avaluació de la Gestió del Temps Periescolar en Educació Secundària (QAvGTPEES). Les respostes donades per 730 alumnes al QAvGTPEES ha permès no sols descriure com es gestiona el temps periescolar d’aprenentatge l’alumnat sinó, fins i tot, arribar a fer prediccions sobre quins serien els resultats acadèmics a obtenir per l’alumnat en funció de les estratègies en gestió del temps més comunes que sol emprar quan s’enfronta a les tasques acadèmiques per a casa. Tota aquesta informació és considera vital per poder implementar programes d’intervenció educativa que ajuden a millorar o pal·liar en el pitjor dels casos les mancances en estratègies de gestió del temps manifestades per l’alumnat. Atenent a la multiplicitat de variables responsables de l’aprenentatge i el rendiment acadèmic en l’alumnat d’ESO s’ha volgut incloure en l’estudi els estils d’aprenentatge preferents de l’alumnat per disposar d’una visió tant interna com externa al propi alumne i així disposar de més elements de judici per saber com aprèn. L’ús del Qüestionari desenvolupat per Delgado (2011) Estils d’Aprenentatge (CHAEA-Junior) per a alumnat adolescent d’educació Primària i Secundària ha ajudat en gran mesura a abordar i conèixer quins són els estils preferents d’aprenentatge de l’alumnat. L’associació d’ambdues variables ha permès disposar d’un important bagatge d’informació tant des de la vessant interna de l’estudiant (estils d’aprenentatge) com externa (gestió del temps periescolar). Aquest estudi de les variables esmentades ha mostrat la importància i el potencial de les mateixes de manera més significativa quan s’usen de forma conjunta per saber com aprèn l’alumnat i realitzar prediccions en l’aprenentatge el que facilita en gran mesura la tasca de detecció de problemes i la seua ràpida intervenció psicoeducativa. / Are many variables and constraints involved in learning responsible for an appropriate or inappropriate academic performance, it is considered that the time management of informal learning is in itself a variable that can explain the problems students may encounter throughout their learning at school. Studying involves, thoroughly devoting certain amount of time requiring a certain amount of skills and strategies related to organization, planning, control, concentration, perseverance, motivation etc., all this can sometimes cause students’ insecurities, fears, doubts, demotivation, in the worst case scenario, academic failure or dropout. ESO educational stage is considered especially sensitive to adolescent students bearing in mind that difficulties in learning and academic performance as a result of unsuitable self-regulation of management-school learning time become more evident. The research carried out is meant to tackle the determining factor of time management of informal learning and is aimed at measuring, analyzing and describing how students of ESO manage their out-of-school time and its impact on academic performance. For this research it has been necessary to construct and validate a questionnaire on management of out-of-school learning time aimed at students of ESO. The results of the analysis of internal consistency, construct validity and predictive validity have been successful resulting in the Assessment Questionnaire Time Management Periescolar Secondary Education (QAvGTPEES). The answers given by 730 students to QAvGTPEES have allowed not only to describe how the extra-curricular learning time is managed but to even get to make predictions about what would be the academic results obtained depending on the most common strategies in time management that students often use when doing homework. All of this research is considered vital to implement educational intervention programs that help improve or alleviate the deficiencies in management strategies expressed by students. Given the multiplicity of variables responsible for learning and academic performance among students of ESO we have tried to include the study with the learning styles preferred by students in order to have both an internal and external vision to the students themselves and, thus, have greater an evidence to understand how they learn. The use of Learning Styles Questionnaire for students CHAEA-Junior Teen Delgado (2011) has helped greatly to tackle and know what students’ preferred learning styles are. The partnership of both variables has allowed having an important background of information both from the internal aspect of the student (learning styles) and external (time management). The study of these variables has shown their importance and potential, and more significantly, when used together in order to know how students learn and make predictions on learning, which greatly facilitate the task of problem detection and its rapid psychoeducational intervention.

En condicions d’estrès pot existir un dèficit relatiu de glutamina (Gln). Aquesta actua com a font energètica i en la protecció cel·lular, activant l’expressió de les “Heat Shock Proteins” (HSP). Disminucions en la seva concentració mitja provoquen una alteració en la regulació inflamatòria. La seva suplementació estimula mecanismes de mort bacteriana i disminueix l’explosió citotòxica. OBJECTIUS: Determinar la resposta inflamatòria en els pacients pediàtrics suplementats amb Gln parenteral respecte els que reben nutrició estàndard. Valorar la morbi-mortalitat. METODOLOGIA: Estudi prospectiu, a doble cec i aleatoritzat amb blocs balancejats. Es van recollir mostres analítiques i dades de la història clínica dels pacients ingressats en la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques (UCIP) de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Criteris d’inclusió: pacients (1 mes – 14 anys), que van requerir nutrició parenteral (NPT), afectes d’infeccions sistèmiques o focals greus, i post operats cirurgia major abdominal. Criteris d’exclusió: pacients amb patologia prèvia de base i derivats d’altres centres amb evolució clínica de més de 48 h. Aleatorització en dos grups: Grup 1 o grup experimental al que es va administrar una solució d’aminoàcids (Aminopaed® o Vamin®) i es va suplementar amb Gln (Dipeptiven®), anomenat NPS + Gln. Grup 2 o grup control al que es va administrar una solució d’aminoàcids(Aminopaed® o Vamin®) no suplementada, anomenat NPS. Es van recollir 73 pacients en cada grup. Les variables a estudi van ser: edat; sexe; Pediatric Risk Score of Mortality II (PRISM-II) a l’ingrés; malaltia actual; nivells de limfòcits CD4, CD8 i CD4/CD8; valors d’interleuquines (IL) IL-6, IL-10 i de HSP-70 a les 0 hores (h) a les 48h al cinquè dia; i presència de sobre infecció, fallida multi orgànica i mortalitat. RESULTATS: Els nivells de Gln no van mostrar diferències entre els grups. El dia 5, els pacients del grup experimental presentaren nivells d’HSP-70 significativament superiors que el grup control (68,6 vs 5,4, p = 0,014). En tots dos grups, els nivells d’IL-6 van tenir un descens significatiu des de el dia 0 al dia (NPS: 42,24 vs 9,39, p < 0,001; NPS + Gln: 35,20 vs 13,80, p<0,001), però tan sols en el grup experimental va existir un descens significatiu entre el dia 2 i el dia 5 (13,80 vs 10,55, p = 0,013). Els nivells d’IL-10 no van variar durant les visites excepte en el grup control entre el dia 0 i el dia 2 (9,55 vs 5,356, p < 0,001). Al final de l’estudi no s’observaren diferències significatives entre els grups referent a l’estància en UCIP o a l’estància hospitalària, tot i que va haver una menor estada a intensius en els pacients suplementats amb Gln. No es van detectar efectes adversos en cap grup. CONCLUSIONS: La suplementació amb Gln en pacients crítics contribueix al manteniment de majors nivells d’HSP-70, durant més temps. Aquesta suplementació no influeix en els nivells d’IL-10 i no mostra disminució significativa dels nivells d’IL-6. La Gln podria disminuir la estada en la UCIP. / In a stress situation, there is a Glutamine (Gln) deficit owing to an increase in its consumption as much as a decrease of its availability. This amino acid acts as a source of energy and also intervenes in the cellular and tissue protection activating the Heat Shock Proteins (HSP) expression. The Gln average concentration value is associated with a fall in immune response. It has been also proved that, if a supplement of Gln is added, it stimulates the mechanisms of bacteria death and diminishes the cytotoxic response. OBJECTIVES: To determine if there exist differences in the inflammatory response in seriously ill patients who received Gln supplemented nutrition with regard to those who received standard nutrition. To evaluate the patient clinical response and mortality. METHODOLOGY: It was a prospective, interventional, double blind, randomized and stratified clinical trial. Collection of samples and data for patients admitted at the Pediatric Intensive Care Unit (PICU) of the “Sant Joan de Déu” Hospital in Barcelona. Inclusion criteria: Patients (1 month to 14 years) who require parenteral nutrition, with one of the following diagnosis: Systemic or local infection and Major abdominal surgery. Exclusion criteria: patient with prior illnesses and patients coming from other centers with more than 48 hours clinical evolution. Sample selection: Group 1: Standard total parenteral nutrition (NPS) (Aminopaed® o Vamin®) and Gln perfusion (Dipeptiven®), denominated NPS + Gln. Group 2: Standard total parenteral nutrition (Aminopaed® o Vamin®) without Gln, denominated NPS. It will be necessary to include 73 experimental units in the reference group and 73 units in the experimental group. Variables: Age; sex; Pediatric Risk Score of Mortality (PRISM-II) score at admission; illness cause for the admission; CD4, CD8 i CD4/CD8 lymphocyte levels; determination at 0 hours (h), 48 h and 5th day of Interleukins(IL), IL-6, IL-10 and HSP-70; and infection complication, multiorganic failure and death. RESULTS: Gln levels failed to show statistical differences between groups. At day 5, patients in the experimental group had significantly higher levels of HSP-70 as compared with the control group (68.6 vs 5.4, p = 0.014). In both groups, IL-6 levels showed a remarkable descent from baseline and day 2 (SPN: 42.24 vs 9.39, p < 0.001; SPN + Gln: 35.20 vs 13.80, p<0.001) but only the treatment group showed a statistically significant decrease between day 2 and day 5 (13.80 vs 10.55, p = 0.013). Levels of IL-10 did not vary among visits except in the SPN between baseline and day 2 (9.55 vs 5.356, p < 0.001). At the end of the study, no significant differences between groups for PICU and hospital stay were observed. Although there was a shorter stay in the supplemented patients. No adverse events were detected in any group. CONCLUSIONS: Gln supplementation in critically-ill children contributed to maintain high HSP-70 levels for longer. Glutamine supplementation had no influence on IL-10 and failed to show a significant reduction of IL-6 levels. The Gln could reduce PICU stay.

La hibridació és un fenomen molt freqüent en plantes, però els híbrids solen ser estèrils. Existeixen barreres reproductives que dificulten l’intercanvi genètic entre espècies, però, no obstant, aquest acaba tenint lloc. Això genera moltes preguntes, com ara les següents. Quines solen ser aquestes barreres i, sobretot, com aconsegueixen ser superades? Quin paper hi té l’aïllament geogràfic? En zones de muntanya, s’ha proposat la vicariància com a procés clau en la diversificació de les plantes, però realment és la vicariància el procés que contribueix majoritàriament a la diversificació de plantes en els hàbitats de muntanya? L’objectiu d’aquesta tesi és trobar respostes a aquestes preguntes i per això tractarem les diferents qüestions en diversos grups de plantes que s’hi ajusten en base a estudis previs. Els grans temes que abordem amb aquesta idea són els següents: i) processos d’especiació per hibridació en un grup citogenèticament complex d’espècies de muntanya, la secció Triplinervium del gènere Saxifraga (Saxifragaceae), ii) híbrids F1 i el seu tractament taxonòmic: caracterització i tipificació de Jacobaea ×mirabilis (Asteraceae), iii) hibridació i introgressió en endemismes de muntanya, una possible amenaça per a la conservació? Estudi sobre les dues espècies del gènere Rhaponticum (Asteraceae) dels Alps: R. heleniifolium i R. scariosum, i iv) diversificació del gènere Artemisia (Asteraceae) a l’alta muntanya europea: quins són els factors que hi han contribuït de manera més decisiva? Els resultats obtinguts en les diferents publicacions d’aquesta tesi mostren que les principals fonts de diversificació en plantes són l’intercanvi genètic (hibridació i introgressió) i les mutacions cromosòmiques (com guanys, pèrdues o reestructuracions de braços cromosòmics, que poden acabar derivant en casos de disploïdia). Per contra, l’aïllament geogràfic per se no genera diversificació, però permet la fixació de noves combinacions cromosòmiques per processos de coll d’ampolla, o bé facilita o impedeix el contacte entre diferents espècies, és a dir, determina quines espècies poden acabar hibridant. En els casos que hem estudiat, i a diferència del que se sol postular, s’ha pogut constatar, a més, que la poliploïdia no és la font més comuna d’origen de noves espècies, sinó que l’especiació sol tenir lloc en el mateix nivell de ploïdia, ja sigui després d’una hibridació (especiació híbrida homoploide o hibridació introgressiva) o bé per canvi del nombre cromosòmic bàsic (disploïdia). / Hybridization is widespread in plants, but only infrequently results in viable or fertile offspring. There are reproductive barriers, which hamper the genetic exchange between species, but, nevertheless, this ends up taking place. This generates many questions such as the following: What are usually these barriers, and, especially, how do plants achieve to overcome them? What role does geographical isolation play? In mountain regions, vicariance has been proposed as a key process on plants diversification, but is it actually vicariance the process that mainly contributes to plant diversification on mountain habitats? The aim of this thesis is to find answers to these questions, and therefore we will deal the different issues with several plant groups according to previous studies. The major topics addressed with this idea are the following: i) hybrid speciation processes in a cytogenetically complex group of mountain species, section Triplinervium of genus Saxifraga (Saxifragaceae), ii) F1 hybrids and their taxonomic treatment: characterization and typification of Jacobaea ×mirabilis (Asteraceae), iii) hybridization and introgression on mountain endemic plants, a possible threat to conservation? Study about the two alpine species of Rhaponticum genus (Asteraceae): R. heleniifolium and R. scariosum and, iv) diversification of European high mountain Artemisia (Asteraceae): what are the factors that have contributed in the most decisive way? The results obtained in the different publications of this thesis show that the main sources of diversification in plants are genetic exchange (hybridization and introgression) and chromosomic mutations (like gains, losses or chromosome arms restructuration, which can end up to dysploidy cases). Conversely, geographical isolation per se does not generate diversification, but it allows the establishment of new chromosomal combinations by bottleneck processes and/or impedes or facilitates contacts between different species, i.e. determining which species can hybridize. In the cases we studied, unlike what is usually postulated, it has been additionally shown that polyploidy is not the most common source of origin of new species, but rather speciation took place on the same ploidy level, either after hybridization (homoploid hybrid speciation or introgressive hybridization) or by changing the basic chromosome number (dysploidy).

En els últims anys ha crescut considerablement l’interès per descobrir aliments naturals funcionals amb propietats beneficioses per a l’hoste. En aquest sentit, el cacau ha passat a ser un dels principals subjectes d’estudi pel seu contingut en flavonoides. Són molts els estudis que associen la ingesta de cacau amb efectes beneficiosos sobre la salut. A més, se li han atribuït propietats immunomoduladores en rata. En base a aquests efectes descrits, l’objectiu d’aquesta Tesi Doctoral va ser establir l’efecte de dietes enriquides amb cacau, flavonoides del cacau i fibra de cacau sobre la microbiota intestinal així com sobre la funció immunitària intestinals. Per tal d’assolir aquests objectius, s’han portat a terme estudis preclínics en rata amb una dieta enriquida amb cacau convencional al 10%, dietes elaborades a partir de dos extractes de cacau no fermentats i una dieta amb fibra de cacau. Pel que fa als resultats de microbiota, es va observar diferent patró de composició després de la intervenció nutricional amb les dietes enriquides amb flavonoides del cacau però únicament la dieta de fibra de cacau va mostrar un efecte prebiòtic al promoure el creixement dels gèneres Bifidobacterium i Lactobacillus. A més, la dieta de fibra de cacau va comportar els canvis més pronunciats en la producció d’AGCC en femtes i contingut cecal. Particularment, va augmentar la concentració a nivell fecal i cecal dels àcids acètic, propiònic i butíric. A més, les dietes de cacau i fibra de cacau van modular de forma diferencial l’expressió gènica de TLR en còlon. Quant a les immunoglobulines en el compartiment mucosal, totes les dietes enriquides amb polifenols del cacau van modular la secreció d’IgA intestinal, tot i que de forma no proporcional al seu contingut en flavonoides. La fibra de cacau, depenent del compartiment intestinal estudiat, va exercir un efecte o un altre. Pel que fa al compartiment extraintestinal, tot i que la dieta de fibra de cacau va mostrar el mateix efecte atenuador de la síntesi d’IgA i d’IgM que la dieta de cacau, el mecanisme d’acció va ser diferent. A més, totes les dietes enriquides amb flavonoides del cacau, van disminuir la seva proporció de bacteris fecals units a IgA independentment del seu contingut en flavonoides, mentre que aquest percentatge va incrementar amb la dieta de fibra de cacau. Únicament la dieta al 10% de cacau provoca un alentiment en la corba ponderal. Aquest efecte es correlaciona amb els canvis produïts en la microbiota i es pot associar amb la modificació de l’expressió en còlon dels gens implicats en el metabolisme lipídic. Pel que fa al perfil metabòlic en orina, les dietes de cacau i fibra de cacau van provocar patrons diferencials, els quals poden ser usats com a marcadors d’ingesta. El perfil metabòlic es correlacionen amb els efectes del cacau sobre el pes corporal, amb les hormones metabòliques, amb la immunitat intestinal i amb la composició de la microbiota. A més, aquestes variables també mostren correlació entre si. Els efectes del cacau són el resultat de la suma del efectes del components bioactius present en el cacau: polifenols i fibra de cacau, els quals exerceixen efectes sinèrgics o bé contraris depenent de la variable estudiada. Altres components del cacau també estan involucrats en aquests efectes. / In the last few years, cocoa has become one of the main subjects of study due to its high content in flavonoids. Several studies have associated the cocoa intake with health benefits. Moreover, immunomodulatory properties in rats have been also attributed to cocoa. On this basis, the aim of the present thesis was to establish the impact of diets enriched with cocoa, cocoa flavonoids or cocoa fiber on the fecal microbiota composition and its activity as well as on the immune function in the gut. To achieve this objective, preclinical studies were carried out in rats fed a 10% conventional cocoa-enriched diet, diets elaborated with different amounts of non- fermented cocoa extracts and cocoa fiber diet. Regarding microbiota results, differential composition pattern was observed after all the experimental diets intake but only the cocoa fiber diet increased the Bifidobacterium spp. and Lactobacillus spp. proportion. In addition, the cocoa fiber diet was the one which caused the most pronounced changes in the short chain fatty acids (SCFA) production. Particularly, it increased the cecal and fecal concentration of acetic, propionic and butyric acids. Moreover, both the 10%-cocoa diet and cocoa fiber diets differentially modulated the TLR gene expression in the colon. Concerning the mucosal immunoglobulin production, all cocoa polyphenol-enriched diets modulated the intestinal IgA secretion although this effect was not proportional to their flavonoid content. The cocoa fiber diet also exerted an effect on intestinal IgA secretion but in a different way depending on the compartment. Focusing on the extraintestinal compartment, although the cocoa fiber diet showed the same down- modulatory effect on IgA and IgM secretion as the cocoa diet, its mechanisms were different. In addition, all cocoa flavonoid-enriched diets decreased IgA-coated bacteria proportion in a non-dose dependent manner whereas this percentage increased by the cocoa fiber intake The 10% cocoa diet was the only one that caused a slower body weight gain. This effect is correlated with the microbiota modulation. The change induced by cocoa diet on the expression of genes involved in the lipid metabolism in the colon could be also involved. Regarding the urinary metabolites, the cocoa and the coca fiber diets caused differential metabolic profile that can be used as consumption marker. The metabolic fingerprint correlated well with the body weight, the metabolic hormones, the intestinal immunity and the microbiota composition. Moreover, all these variables showed also an association between them. Therefore, the effects produced by cocoa intake are due to the differential effects caused by each one of its main bioactive compounds - polyphenols and fiber - which act in a synergistic or opposite manner depending on the variable. Other cocoa compounds are also involved in such effects.

També adscrita al Dept. Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica / En los últimos años, ha incrementado la importancia del estudio de los efectos cronobiológicos con respecto a la farmacología y el diagnóstico, no obstante, la aplicación de la cronobiología en la dermatología no ha sido prácticamente estudiada. Los ritmos circadianos pueden influir en la permeación y la absorción a través de la piel de fármacos administrados por vía dérmica y transdérmica o en la manifestación de enfermedades de la piel. Por otro lado, la melatonina es una sustancia que tiene propiedades demostradas muy diversas. Es la hormona principal en la regulación del ritmo de sueño-vigilia, pero también posee una potente actividad antioxidante y por tanto puede utilizarse para evitar la oxidación en los tratamientos con radioterapia y quimioterapia o por exposición a la radiación ultravioleta del Sol. En estos casos, pese a que la vía oral podría ser de elección, la piel sufre directamente la radiación UV y la radiación usada en la radioterapia. Conociendo la existencia de la cronofarmacocinética y de la cronofarmacología, ¿Sería lo mismo administrar una formulación con melatonina transdérmicamente a una hora del día que a otra? ¿Influyen los ritmo de la piel en cómo se absorbe la melatonina? Con el fin de responder a las preguntas planteadas, los objetivos de esta tesis doctoral han sido (1) la elaboración y caracterización de formulaciones con melatonina y otros compuestos para administración por vía dérmica/transdérmica capaces de ejercer una acción local como antioxidante y que pudiera absorberse para alcanzar la circulación sistémica y ejercer una acción reguladora de ritmos biológicos o antioxidante. (2) el estudio de variables funcionales de la piel en un modelo animal seleccionado para conocer si presentan un ritmo y si éstos siguen la ritmicidad del reloj biológico interno o bien tienen un funcionamiento libre, en distintas condiciones lumínicas y ambientales. (3) En base a los resultados del objetivo anterior, realizar un estudio cronofarmacocinético para evaluar si la presencia de los ritmos funcionales de la piel y del organismo tienen influencia en la farmacocinética de la melatonina. Los resultados obtenidos demuestran la presencia de ritmos en las variables funcionales de la piel analizadas y que éstos influyen en como la melatonina se absorbe a través de la piel, juntamente con el resto de variables del organismo que modulan los procesos de ADME, haciendo que durante la fase de reposo, la biodisponibilidad de la melatonina sea mayor. Por lo tanto, en el modelo animal utilizado, la fase de reposo es la recomendada para aplicar la melatonina por vía transdérmica tanto si se busca un efecto local como sistémico. / Circadian rhythms can influence the permeation and absorption of drugs through skin that are dermally or transdermally administered. Furthermore, melatonin is a substance that has very diverse properties demonstrated. It is the main hormone in regulating the rhythm of sleep-wake, but also has a potent antioxidant activity, therefore can be used to prevent the oxidation caused by treatment with radiation and chemotherapy or by exposure to ultraviolet radiation from the sun. In these cases, although the oral route may be preferred, the skin directly suffers the UV radiation and the radiation used in radiotherapy. Knowing the existence of chronopharmacokinetics and chronopharmacology, would it be the same to administer transdermally a formulation with melatonin at a time of the day or at another? Do the rhythms of the skin influence in the rate of melatonin that it is absorbed? In order to answer these questions, the objectives of this thesis were (1) the preparation and characterization of formulations with melatonin and other compounds for dermal/transdermal administration that would be able to exert a local action as an antioxidant, and that could be absorbed to reach the systemic circulation and exert a systemic antioxidant action or regulate biological rhythms (2) the study of skin function variables in an animal model, in different light and environmental conditions, to see if they are rhythmic and if they follow the rhythmicity of the internal biological clock, or on the contrary have a free run (3) based on the results of the previous objective, to perform a chronopharmacokinetics study to evaluate whether the presence of rhythms in the skin functions and in the body influence the pharmacokinetics of melatonin. The results have demonstrated the presence of circadian rhythms in skin functions for the parameters analyzed, and thus influence in melatonin absorption through the skin, along with other variables of the organism that modulate ADME processes. In the case of the rats, during the rest phase, the bioavailability of melatonin is greater than during activity phase. Therefore, in this animal model, the resting phase is the recommended for applying melatonin transdermally for obtaining a local or systemic effect.

La función principal de los tripulantes de cabina de pasajeros (TCP), velar por la seguridad de los pasajeros y del vuelo, ha sido poco estudiada. Realizando esta tarea, los TCP frecuentemente interactúan con pasajeros conflictivos (pasajeros que no respetan las normas de conducta a bordo del avión). Durante el vuelo, este rol requiere que intervengan en estas situaciones, procurando que el pasajero cumpla la normativa de seguridad infringida, frenando su potencial agresividad y cuidando la calidad del servicio. Estas situaciones son potencialmente incluso más estresante para un TCP que otra más graves, como las evacuaciones de emergencia, porque: son más frecuentes en sus actividades diarias; la mayoría de los pasajeros no son conscientes del rol de seguridad del TCP; e, implican trabajo emocional, regular las propias emociones para cumplir con las normas organizacionales, que puede provocar disonancia emocional, la diferencia entre las emociones expresadas (p. ej. amabilidad) y las sentidas (p. ej. ira). Idealmente, en estas situaciones, el TCP vela por la seguridad dando un servicio de calidad sin sufrir excesivo estrés. La presente tesis se ha elaborado mediante el sistema de compendio de publicaciones y consiste en cinco estudios. Cuatro estudios, exploran el papel de la inteligencia emocional en el manejo de incidentes con pasajeros conflictivos por parte del TCP. Para ello, realizamos dos series de experimentos: la primera serie (estudios 1, 2 y 3), evaluando la inteligencia emocional por auto-informe, con el TMMS-24, y, la segunda (estudio 4), evaluándola como una habilidad, con el MSCEIT. Estos experimentos se complementaron con un estudio transversal sobre la relación entre inteligencia emocional, disonancia emocional y agotamiento emocional, en profesiones que implican el trato directo con el público. En la primera serie de experimentos, 18 TCP, fueron filmados mientras interactuaban en un juego de roles con actores que hacían de pasajeros conflictivos .7 jueces (2 TCP y 5 clientes) evaluaron los videos con una escala observacional que incluye indicadores de comunicación, calidad del servicio, contención de la agresividad del pasajero, persuasión para hacer cumplir la normativa de seguridad y ejecución global. El estudio 1, mostró que este procedimiento nos permite simular con realismo situaciones potencialmente estresantes, frecuentes y verídicas con pasajeros. Los estudios 2 y 3, indicaron que la escala observacional tiene buenas propiedades psicométricas. Finalmente, comprobamos que los TCP altos en comprensión percibida sintieron menos estrés, disonancia emocional y dificultad percibida, pero al mismo tiempo recibieron juicios más bajos sobre su ejecución. En la segunda serie de experimentos, siguiendo el modelo en cascada de la inteligencia emocional, TCP con altas (n=15) y bajas (n=15) puntuaciones en la rama regulación emocional del MSCEIT interaccionaron en un juego de roles con un actor que representaba uno de los escenarios previamente diseñados en el estudio 1. Con la escala observacional previamente diseñada en el estudio 2, los participantes altos en regulación emocional fueron evaluados más positivamente por dos jueces expertos y cinco clientes en su ejecución. Los resultados los experimentos indican que la inteligencia emocional percibida es beneficiosa para el propio TCP y la inteligencia emocional como habilidad para su ejecución. En el estudio transversal, los resultados, de las interacciones triples probadas en una muestra de 417 profesionales de servicio, mostraron que cuando se carece de inteligencia emocional como habilidad y percibida, los participantes son más sensibles a los efectos de las demandas de trabajo emocional, porque la inteligencia emocional como habilidad y percibida conjuntamente moderaron las relaciones entre disonancia emocional y agotamiento emocional. Entonces, la inteligencia emocional percibida y como habilidad son conceptos diferentes y ambas son necesarias en situaciones que implican trabajo emocional. Se discuten las implicaciones para el crew resource management. / The main role performed by cabin crew members (CCM), to ensure the safety and the security in-flight, has been studied very little. In the development of this duty, CCM frequently deal with disruptive passengers (passengers who fail to respect the rules of conduct on board aircraft) In flight, this role of the CCM requires them to intervene in these situations in an effort to persuade the passenger to comply with the safety regulations they have violated, stop their aggressive potential and ensure the quality of the service being provided. These situations are potentially even more stressful than other more severe situations, such as emergency evacuations, because: they are situations more frequents in their daily activities; most of passengers are unaware of the role of CCM in their safety; and they require emotional labour, to regulate one’s own emotions in order to comply with the organisational norms, which can sometimes lead to emotional dissonance, that is, the difference between the emotions expressed (e. g. friendliness) and felt (e. g. anger). Ideally, in these situations, CCM have to deal with safety while providing a quality service without suffering excessive stress. This thesis has been developed by a compendium of publications and comprises five studies. Four studies, explore the role of emotional intelligence in the management of disruptive passengers by CCM. For this, two sets of experiments were performed: the first series (studies 1, 2 and 3) evaluating emotional intelligence by self-report, by the TMMS-24; and the second series (study 4), assessing emotional intelligence as ability, by the MSCEIT. These experiments were complemented with a transversal study about the relationship between emotional intelligence, emotional dissonance and burnout, for jobs that have personal contact with clients. In the first series of experiments, 18 CCM were recorded during a role play conducted with actors playing the part of conflictive passengers. 7 judges (2 CCM and 5 customers) evaluated the videos using an observational scale, compromising indicators of communication, service quality, containment of the passenger’s aggression, persuasion to get the passenger to follow the safety rules and overall performance. Study 1 showed that this procedure allows us to realistically simulate potentially stressful, common and real situations with passengers. Studies 2 and 3, indicated that the observational scale has sound psychometric properties. Finally, we noted that CCM high in perceived understanding felt more stress, emotional dissonance and perceived difficulty, but at the same time they received lower ratings of their performance. In the second series of experiments, according the cascading model of emotional intelligence, CCM with high (n=15) and low (n=15) scores on the MSCEIT emotion regulation branch engaged in a role-playing to interact with an actor who portrayed one of predesigned experimental scenarios of study 1. With the predesigned observational scale in study 2, participants high in emotional regulation were evaluated, more positively by two expert judges and five client judges on performance. The results of the two set of experiments indicate that perceived emotional intelligence is beneficial for the CCM themselves and emotional intelligence as ability is beneficial for their performance. In the transversal study, the results, of three-way interactions tested in a sample of 417 service professionals, showed that when both emotional intelligence as a skill and perceived emotional intelligence are lacking subjects are more sensitive to the effects of emotion labour demands because emotional intelligence as a skill and perceived emotional intelligence jointly moderate the relationships between emotional dissonance and emotional exhaustion. Thus, perceived emotional intelligence and emotional intelligence as ability are different concepts and both of them are necessary in situations that imply emotional labour. Implications for crew resource management are discussed.

INTRODUCCIÓ: La infecció nosocomial (IN) a les Unitats de Cures Intensives Pediàtriques (UCIP) incrementa la morbimortalitat dels nens. En aquesta memòria de tesi doctoral es presenten dos estudis relacionats. El primer valora l’impacte d’ una campanya de prevenció d’IN a la UCIP, i el segon presenta un registre multicèntric d’IN a UCIP a Espanya. HIPÒTESIS: La campanya de prevenció d’IN a la UCIP podria disminuir les taxes d’IN i comportaria un descens de la morbimortalitat dels pacients. La creació d’un registre nacional multicèntric d’IN a les UCIPs permetria tenir informació sobre l’epidemiología de la infecció i el perfil de resistències. METODOLOGIA: El primer treball és un estudi prospectiu amb intervenció múltiple per reduir IN a la UCIP de l’hospital Sant Joan de Déu. Es dividí en tres períodes: Pre-intervenció (2006), intervenció (2007) en el que simplementaren els mesures i el període de seguiment a llarg plaç (2008). La intervenció radicava en tres accions principals: Crear un grup de Control d’ infecció, un programa educatiu d’higiene de mans i aplicar un paquet de mesures per reduir la IN. S’inclogueren nens ingressats a la UCIP t més de 24 hores. Es calcularen taxes de Bacterièmia relacionada con catèter (BRC), pneumònia associada a ventilació mecànica (NAVM) i infecció urinària associada a sondatge uretral (ITU-SU). El segon estudi és un estudi multicèntric prospectiu, observacional i descriptiu. El 2007 es creà el registre VINCIP (Vigilancia de Infección Nosocomial en Cuidados Intensivos Pediátricos). Es recolliren dades durant un mes (1-31 de març) per cada any d’estudi (2008-2012). No es van fer intervencions específiques durant aquest període com grup, però la majoria de les UCIPs implementen mesures per reduir la IN. Es recolliren taxes de BRC, NAVM i ITU-SU, microorganismes causants i patrons de resistències. RESULTATS: Primer estudi: S’inclogueren 851, 822 y 940 pacients, respectivament. Milloraren la taxa de BRC (8.1 a 6/1000-dies de catèter venós central CVC, p = 0.640), la de NAVM (28.3 a 10.6/1000 dies de ventilació mecànica, p = 0.005) i ITU-SU (23.3 a 5.8/1000 dies de sonda urinària, p < 0.001). Es va reduir l’estada hospitalària (18.56 vs 14,57 dies, p = 0,035) i la mortalitat (5,1% a 3,3%, p = 0.056). El model de regressió logística multivariable mostrà que la presència d’IN era factor independent de risc de mortalitat (OR 2.35 [95% IC, 1.02-5.55]; p = 0.046). Durant el seguiment a llarg plaç (en comparació amb el període pre-intervenció), les taxes van seguir millorant, BRC 4,6/1000 dies de CVC; NAVM, 9,1/1000 dies de ventilació mecànica i ITU-SU 5,2/1000 dies de sonda urinària (p = 0,205, p = 0.001 i p < 0.001 respectivament). Segon estudi. Ingressaren 3667 pacients. El nombre de pacients amb infecció nosocomial fou 90 (2.45%). La mitja de taxes dels 5 anys foren: BRC 3.8/1000 dies de CVC, NAVM 7.5/1000 dies de ventilació mecànica i ITU-SU 4.1/1000 dies de sonda urinària. Les taxes es reduiren homogèniament des de 2009 a 2012: BRC de 5.83 (95% CI 2.67- 11.07) a 0.49 (95% CI 0.0125- 2.76), p =0.0029; NAVM de 10.44 (95% CI 5.21-18.67) a 4.04 (95% CI 1.48-8.80), p= 0.0525; ITU-SU 7.10 (95% CI 3.067-13.999) a2.56 (95% CI 0.697-6.553), p= 0.0817; respectivament. Microorganismes: 63 de 99 (83.6%) bacteris gram-negatius (36.5% resistents), 19 (19.2%) bacteris gram-positius i 17 (17.2%) infeccions per Candida spp. CONCLUSIONS: Respecte al primer estudi, la campanya de prevenció d’IN va baixar globalment les taxes d’IN, l’estada hospitalària i la mortalitat. Els resultats es mantingueren en el període de seguimient a llarg plaç. Respecte al segon estudi presentat, els sistemes de vigilància local aporten informació per millorar les taxes d’infecció nosocomial, així com el patró de resistències. / INTRODUCTION: Nosomial infections (NI) in the Pediatric Intensive care Unit (PICU) increases morbidity and mortality of patients. In this thesis we include two related articles. OBJECTIVES: - First study: To evaluate whether a quality improvement intervention could reduce NI in a PICU. - Second study: To report 5-years of NI surveillance data, as well as trends in infections by multidrug resistant organisms in Spanish PICU. METODOLOGY: - First article: Prospective interventional cohort study conducted during three periods: preintervention period, intervention period, and long-term follow-up. The quality improvement intervention consisted of the creation of an infection control team, a program targeting hand hygiene, and quality practices focused on preventing NI. - Second article: multicentre, prospective, descriptive and observational study was conducted using the data from surveillance system for NI created in 2007 for Spanish PICU. Data were collected for one month, between 01 and 31 March, for every study year (2008–2012). RESULTS: - First study: We included 851, 822 and 940 patients. Compared with the preintervention period, in the intervention period, the rates of central line–associated bloodstream infection (CLABSI) decreased from 8.1to 6/1,000 central venous catheter-days (p = 0.640), ventilator associated pneumonia (VAP) decreased from 28.3 to 10.6/1,000 days of ventilation (p = 0.005), and catheter-associated urinary tract infection (CAUTI) decreased from 23.3 to 5.8/1,000 urinary catheter-days (p < 0.001). Furthermore, hospital length of stay decreased from 18.56 to 14.57 days (p = 0.035) and mortality decreased from 5.1% to 3.3% (p = 0.056). - Second study: A total of 3667 patients were admitted to the units during the study period. There were 90 (2.45%) patients with NI. The mean rates during the 5 years study were:CLABSI, 3.8/1000 central venous catheter-days, VAP 7.5/1000 endotracheal tube-days, and cathet CAUTI 4.1/1000 urinary catheter-days. All rates homogeneously decreased from 2009 to 2012. The microorganism analysis: 63 of the 99 isolated bacteria (63.6%) were Gramnegative bacteria (36.5% were resistant), 19 (19.2%) Gram-positive bacteria, and 17 (17.2%) were Candida spp. CONCLUSIONS: A multifaceted quality improvement intervention reduced nosocomial infections rates, hospital length of stay, and mortality in our PICU. The local surveillance systems provide information for dealing with nosocomial infections

Tesi realitzada a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) / The heart can be considered the most important organ of our body, as it supplies nutrients to all the cells. When affected from injuries or diseases, the heart function is hampered, as the damaged area is substituted by a fibrotic scar instead of functional tissue. Understanding the mechanisms leading to heart failure and finding a cure for cardiac diseases represents a major challenge of modern medicine, since they are the leading cause of death and disability in Western world. Being the heart a vital organ it is difficult to have access to its cells, especially in humans. In order to model it or find therapeutic strategies many approaches and cell sources have been studied. For example cardiac stem cells, skeletal myoblasts, bone marrow-derived cells and peripheral blood mononuclear cells have been tested in pre-clinical and clinical trials, without significant tissue regeneration. Human pluripotent stem cells (hPSC) are thought to be the most promising cell type in the field, thanks to their unlimited capacity of self-renewal and retention of differentiation potency. Induced pluripotent stem cells (iPSC) are pluripotent cells derived through reprogramming from adult cells, easily accessible from patients, like keratinocytes. iPSC can be differentiated to cardiac cells, through stage-specific protocols that reproduce embryonic development, offering a very useful platform for modelling diseases of patients with heart failure, for testing new drugs, and for cellular therapy in the future. However, properly mimicking cardiac tissue is very complex, since not only the correct cardiac cell type has to be reproduced, but also its overall cellular composition, architecture and biophysical functions. In order to study these aspects, we applied biotechnological strategies such as the use of transgenic cell lines for obtaining pure and scalable differentiated cells to be cultured in a 3D scaffold with a perfusion bioreactor. Although it is well known that iPSC can give rise to cardiomyocytes in vitro, not every cell line can be efficiently differentiated. Thus, a cell line-specific differentiation protocol has to be identified and optimized. We finally identified a fast and efficient stage-specific differentiation protocol suitable for the iPSC lines used in this work, derived from human keratinocytes. With this protocol, we can reproducibly obtain close to 50% cardiomyocytes after 15 days of differentiation. One important feature of currently available differentiation protocols is that the target cell type is obtained among a heterogeneous cell population. To track the cardiac population of interest we generated transgenic cell lines where the reporter protein GFP follows the expression of different genes specific for stages of differentiation, such as T (Brachyury) for mesoderm; NKX2.5 for cardiac progenitors; and MHC for cardiomyocytes. Moreover, cardiomyocytes obtained from hPSC using currently available differentiation protocols are typically immature, mostly resembling embryonic or fetal cardiomyocytes, arguably because of the lack of mechanical and electrical stimuli that only a 3D environment can provide. In order to create a piece of tissue in 3D we used a collagen and elastin-based scaffold, to mimic the structural proteins of endogenous extracellular matrix. We also built a perfusion bioreactor to culture the construct. After initial validation with primary cultures of rat neonatal cardiomyocytes, we tested iPSC-derived cardiac cells at different stages of differentiation. While early mesoderm or cardiac progenitors could not survive in our system, iPSC differentiated to cardiomyocytes, could be retained and maintained alive within the scaffold for at least 4 days. In conclusion, in this work we combined biotechnological tools in order to obtain a test platform for studying the mechanisms underlying cardiac differentiation, maturation, as well as providing valuable in vitro systems for disease modelling, drug screening of patient-specific heart muscle cells and cell therapy. / El corazón es el órgano más importante del cuerpo: impulsando la sangre, aporta oxigeno y nutrientes a cada célula del organismo. En caso de fallo cardiaco la función del corazón no puede recuperarse, ya que los cardiomiocitos son reemplazados por una cicatriz fibrosa no funcional. Las enfermedades cardiacas representan la mayor causa de muerte y enfermedad en el mundo occidental y entender los mecanismos de las patologías cardiacas, así como encontrar curas para ellas, es un desafío de primaria importancia para la medicina moderna. Siendo el corazón un órgano vital y difícilmente accesible, resulta imprescindible encontrar una fuente celular alternativa. Las células madre humanas con pluripotencia inducida (iPSC – induced pluripotent stem cells) parecen óptimas, porque se derivan de simples biopsias de piel de pacientes y se pueden diferenciar a cualquier tipo celular, cardiomiocitos incluidos. Aún así, diferenciar el tejido cardiaco es muy complejo: no solamente se debe de reproducir el tipo celular, sino también su composición celular, su arquitectura y sus funciones biofísicas. Para estudiar estos aspectos, por un lado obtuvimos tres líneas celulares de iPSC reporteras de genes específicos de diferentes estadios de diferenciación cardiaca (T para mesodermo, NKX2.5 para progenitores cardiacos y alpha-MHC para cardiomiocitos), y por otro desarrollamos un biorreactor adecuado para el cultivo de células cardiacas en 3D. Utilizamos las líneas transgénicas como herramienta para seleccionar células en diferentes estadios de diferenciación y las co-cultivamos con fibroblastos en un andamio compuesto de colágeno y elastina (imitando la matriz extracelular cardiaca y la composición celular del corazón). En conjunto, este estudio revela que las iPSC pueden ser retenidas y cultivadas en nuestro sistema 3D. Mientras células de mesodermo temprano y progenitores cardiacos no completaron la diferenciación cardiaca, los cardiomiocitos derivados de iPSC con cultivo convencional y cultivados en el biorreactor pudieron ser mantenidos viables en el mismo al menos 4 días. La aproximación experimental aquí presentada representa una base para desarrollar plataformas de estudio in vitro paciente-especificas para modelar enfermedades cardiacas humanas y estudios de fármacos, así como ofrecer una herramienta de estudio de los mecanismos de la diferenciación y maduración cardiacas.

Introducció: el dolor toràcic suggestiu d´isquèmia miocàrdica és un motiu de consulta molt freqüent en el SU, si bé, s’acaba descartant origen coronari en la majoria d´aquests pacients. Cal optimitzar el maneig diagnòstic d´aquesta entitat. Actualment, la determinació seriada de Tnc ( valor Δ ) és un component imprescindible en el diagnòstic de l´IAMSEST. Recentment s´han introduït noves immunoanàlisis denominades Tnc-es que han canviat el paradigma del diagnòstic d´IAMSEST. Aquestes immunoanàlisis faciliten un diagnòstic precoç de l´IAMSEST, permeten el diagnòstic d´IAMSEST de petita mida, ja que són molt específiques per diagnosticar lesió miocàrdica, però no són específiques per identificar la causa de la lesió miocàrdica; és a dir, la determinació de Tnc-es pot ser elevada en situacions diferents d´una oclusió trombòtica coronària. Es recomana la implementació d´algoritmes basats en la determinació de Tnc-es per al diagnòstic precoç de l´IAMSEST, si bé hi ha qüestions no resoltes sobre la seva utilització:  Ús d´algoritmes de diagnòstic ràpid d´IAMSEST.  Moment temporal òptim per fer la determinació seriada.  Valor Δ òptim (absolut o percentual) per fer el diagnòstic d´IAMSEST . Objectius: Validar un algoritme per a l´exclusió precoç de l´IAMSEST. Valorar el moment temporal òptim per fer la determinació seriada i determinar el tipus de valor òptim per al diagnòstic d´IAMSEST Mètodes: Cohort prospectiva reclutada en el servei d´urgències d´un hospital universitari en la què es realitzen determinacions seriades de TnTc-es: a la inclusió, a 1 hora, a 2 hores i >4 hores. Resultats: La determinació seriada a 0->4h té millor rendiment diagnòstic que les determinacions a 0-1h, 0-2h (p<0.05). En l´interval 0->4h es pot fer servir valor Δ absolut o percentual (p = 0.36). L´ús d´un algoritme a 0->4h amb valor Δ percentual o absolut permet excloure el diagnòstic d´IAMSEST (Se 100%). L´ús d´un algoritme a menys de 4h genera un grup de casos en els quals és obligat utilitzar criteris addicionals per confirmar o excloure el diagnòstic d´IAMSEST. Conclusions: L´ús d´un algoritme a 0->4h amb valor Δ percentual o absolut permet excloure el diagnòstic d´IAMSEST. En casos seleccionats, es pot excloure o confirmar el diagnòstic amb una determinació única de TnTc-es o plantejar l´ús d´algoritme 1 h amb valor Δ absolut. L´ús d´aquests algoritmes no es pot utilitzar per donar d´alta de forma precoç als pacients sense IAMSEST; alguns d´aquests casos són AI, i requereixen proves addicionals per al seu maneig. / Background: Chest pain suggestive of myocardial ischemia is a very common chief complaint in the Emergency Department. However, myocardial ischemia is ruled out in the majority of these cases. It is necessary to optimize the diagnostic management of chest pain. A rise and/or fall (Δ value) in levels in cTn is obligatory criteria for the diagnosis of NSTEMI. The development and introduction of new immunoassay (hs-cTnT) have changed the diagnostic approach of NSTEMI. This immunoassay not only facilitates early diagnosis of NSTEMI, but it also allows the diagnosis of small size NSTEMI. This immunoassay is highly specific tool for diagnosing myocardial injury; however, they do not identify the cause of myocardial injury. As a consequence, hs-cTnT can be elevated in many situations different of a thrombotic occlusion of a coronary artery. It is recommended the implementation of algorithms based on hs-cTnT for the early diagnosis of NSTEMI, although there are unresolved questions about its use:  Implementation of rapid diagnostic algorithms for NSTEMI.  Best moment for sample collection.  Optimal Δ value (absolute or relative) for NSTEMI diagnosis. Objectives: To validate an algorithm for early exclusion of acute myocardial infarction diagnosis. To evaluate the best moment to sample collection and to determine the optimal kinetic change for the diagnosis of NSTEMI. Methods: Prospective cohort enrolled in an emergency department of a university hospital. Sample collection were obtained at study inclusion, and at 1 hour, 2 hours and >4 hours Results: Determination 0->4hours has a better diagnostic performance than 0-1h or 0-2h (p>0.05). In this interval, there is no difference between relative and absolute Δ values (p=0.36). The use of an algorithm 0->4h with absolute or relative Δ values allows to exclude NSTEMI (Sensitivity 100%). The use of an algorithm 0-1h generates a group of patients who require additional criteria to confirm or exclude NSTEMI. Conclusions: Using an algorithm with 0->4h with absolute or relative Δ value allows to exclude NSTEMI. In selected cases, it is possible to confirm or exclude the diagnosis with a single sample. In some situations, it can be useful an algorithm with 0-1h with absolute Δ value. These algorithms cannot be used to discharge patients without NSTEMI. Some of these cases are unstable anginas and require additional tests for diagnosis.

El objetivo principal del estudio es explorar los posibles vínculos entre los conocimientos previos de un grupo de estudiantes universitarios a quienes se les solicitó la producción de un texto en base a la lectura de fuentes, la representación que los estudiantes construyeron de la consigna, las estrategias que desplegaron para resolverla y la calidad del texto que produjeron. La indagación consistió en el seguimiento de estos estudiantes mientras se dedicaban a dar cumplimiento a la tarea solicitada y las acciones de los profesores en el contexto del desarrollo de la misma. Se conformó una muestra de 18 estudiantes con diferente nivel de información previa y se emplearon los procedimientos de recogida de datos habituales en este tipo de estudios, como entrevistas y cuestionarios a profesores y estudiantes antes y después de realizar la tarea, que se completaron y combinaron con otros estrechamente vinculados a la naturaleza de esta investigación. Estos consistieron en la observación y el registro grabado de la clase en la que se presentó y explicó la consigna y de la asistencia a los estudiantes en las tutorías, como así también recolección de todos los materiales escritos: el texto de la consigna, los que los participantes realizaron mientras realizaban la tarea como textos intermedios (notas, esquemas, diagramas, anotaciones en los textos, borradores) y la versión final del documento solicitado. Todos los materiales se analizaron de acuerdo a dimensiones oportunamente especificadas. El estudio combina estrategias de análisis cuantitativas y cualitativas; de esta manera, algunos de los análisis recurren a la descripción estadística. Los resultados permiten sostener una tendencia a la vinculación entre la representación de la consigna y los conocimientos previos de los estudiantes con las características del texto final resultante, en base las estrategias activadas. La principal contribución radica en que da cuenta de los vínculos complejos entre procesos y productos incorporando al mismo tiempo las configuraciones mentales de los docentes que asignan las tareas y el modo en que los estudiantes las interpretan, perciben, se representan y resuelven; de la distancia que puede tener lugar entre las estrategias que los participantes dicen que emplean o que creen emplear y a las que efectivamente recurren; y de los desacuerdos que pueden manifestarse entre los profesores y entre éstos y los estudiantes respecto de las características y exigencias de la consigna. / The main objective of the study is to explore the possible links between prior know ledge of a group of college students who were asked to produce a text based on the reading of sources, the students 'representation of the assignment, the strategies which they deployed to solve it and the quality of the text they produced. The study consisted in monitoring these students as they engaged in the fulfillment of the requested task and the teachers' behaviors in the context of its development. The sample consisted of 18studentswith different levels of prior information. Data collection procedures were those typically used for this type of studies, like interviews and questionnaires, which were administered to teachers and students before and after completing the task and were combined with other procedures closely linked to the nature of this research. These consisted of observations and recordings of the class where the assignment was presented and explained, and of the guidance given to students in tutorials, as well as the collection of all written materials: the assignment, texts which the participants produced while performing the task (notes, charts, diagrams, notes on the text, drafts) and the final version of the requested task. All materials were analyzed according to dimensions specified a priori. The study combines quantitative and qualitative strategies of analysis; thus, some of the analyzes resort to statistical description. The results suggest a tendency to link the students' representation of the assignment and their prior know ledge with the characteristics of the resulting final text, based on the activated strategies. The main contribution of this study is that it accounts for the complex links between processes and products while incorporating the mental configurations of the teachers who assign the tasks and how students interpret, perceive, represent and solve them; the distance that can occur between the strategies that participants report using or think they use and those they effectively use; and the disagreements that may occur among teachers and between them and the students regarding the characteristics and requirements of the assignment.