Tesi que té com a tema central l'estudi de les formes de poder revolucionari sorgides localment a tot Catalunya durant l'estiu de 1936 com a expressió, tant de la crisi de l'aparell d'Estat republicà, com de la resposta popular a l'aixecament militar. La investigació aborda el problema del Poder durant els primers mesos de la guerra civil i la seva relació amb els esdeveniments revolucionaris, i mostra, a partir d'una exhaustiva utilització de fonts arxivístiques -algunes d'elles inèdites pels investigadors-, hemerogràfiques i bibliogràfiques, les claus que facilitaren l'enfonsament de bona part de l'aparell d'Estat a Catalunya, representat per les institucions del Govern autònom, i el sorgiment d'un poder revolucionari certament atomitzat, però de naturalesa diferent al poder legal, així com els factors que influïren i destacaren en la seva eliminació i en el procés posterior de recuperació institucional.La tesi aborda igualment l'estudi en particular d'alguns dels elements que acompanyaren la situació coneguda com de doble poder: la "pugna" entre el Govern de la Generalitat i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, la realitat de la discussió interna dins el moviment llibertari en relació al problema del Poder, i l'anàlisi de com operà localment la tendència a constituir organismes al marge dels poders legals que, d'altra banda, acabarien exercint el poder durant el seu període d'existència, a vegades amb el concurs de les autoritats legals i, sovint, sense aquest concurs. Així, a partir de l'estudi de les formes o variants que adoptà el poder revolucionari a escala local -com sorgí, com actuà, com evolucionà i què representà- i de les seves característiques, similituds i diferències, s'analitza el fenomen representat pels diferents Comitès Revolucionaris que funcionaren per tot Catalunya -inclòs el Comitè Central de Milícies Antifeixistes-, a partir d'una doble perspectiva: en relació a les organitzacions, partits i sindicats, que en formaren part, i en relació a l'Estat, es a dir, en relació a les autoritats legals, tant pel que fa a les institucions, com pel que fa a les persones que en un moment determinat o en un lloc determinat, representaren o simbolitzaren el poder legal. L'anàlisi es complementa amb l'estudi de les lluites polítiques que mantingueren la reraguarda catalana en continua agitació fins gairebé mitjans de 1937, i la relació que aquestes guardaren amb el procés de crisi i recomposició de l'Estat, amb especial atenció al paper jugat per la Junta de Seguretat Interior. En aquesta línia, s'aborden alguns dels aspectes que exemplificaren la situació: per exemple, la resistència a escala local a acceptar les disposicions del Govern de la Generalitat dictades a l'octubre de 1936, que dissolien els Comitès Revolucionaris i obligaven a reorganitzar els Ajuntaments amb una composició que traslladava la fórmula "antifeixista" de representació política a tots els municipis catalans; o la gènesi de la figura política dels "incontrolats", emmarcada dins la campanya per la recuperació de tota l'autoritat pel Govern de la Generalitat i per la reorganització dels serveis d'Ordre Públic, que portaria al trànsit de l'ordre revolucionari existent durant els primers mesos, a l'ordre republicà o antifeixista que s'establiria finalment amb la dissolució de les Patrulles de Control i l'eliminació del poder armat dels anarquistes; o l'evolució que experimentà des del punt de vista de l'hegemonia política, l'opció del populisme interclassista que caracteritzà tota l'etapa de la Catalunya autònoma, envers l'antifeixisme del període de la guerra i la revolució, amb la natural incidència en el paper que passarien a exercir els partits que millor representaren aquestes opcions, l'ERC i el PSUC respectivament. / A thesis that has as its central theme the study of forms of revolutionary power that locally arose all over Catalonia during the summer of 1936 as an expression not only of the systems of the Republican State, but also of the people's response to the military rising. The investigation covers the problem of power during the first months of the civil war and its relation with revolutionary developments, and shows, through the exhaustive use of Newspaper library and bibliographical archived sources - some of which unseen before by investigators - the key that led to the collapse of a great part of the Catalan State system, represented by the autonomous Government institutions, and the rising of a certainly disperse revolutionary power, but naturally different to legal power, as well as the factors that influenced and stood out in its elimination and in the posterior process of institutional recovery. The thesis also equally covers the study in particular of some of the elements that accompanied the situation known as double power: the "fight" between The Government of the Generalitat and the Central Antifascist Militias Committee, the reality of the internal argument in the freedom movement in relation to the problem of power, and the analysis of how they operated locally with the tendency to constitute organisms separate from the legal power that, on one hand, would end up having power during their period of existence, at times with the concordance of the legal authorities and, at times, without. In that way, from the study of the forms or variants that the revolutionary power adopted on a local scale - how they arose, how they acted, how they evolved and what they represented - and of their characteristics, similarities and differences, the phenomenon represented by the different revolutionary committees that operated all over Catalonia - including the Central Antifascist Militias Committee - were analysed, from a double perspective: in relation to the organisations, parties and unions, in which they formed part, and in relation to the State, that is to say, in relation to the legal authorities, not only for what the institutions did, but also for what the people that at a determined moment or in a determined place, representing or symbolising legal power did. The analysis is complemented with the study of the political struggles that occurred during the Catalan rearguard in continuous stirrings until nearly the middle of 1937, and the relation of these which they kept up with the process of the crisis and re-composition of the State, with special attention paid to the role played by the Home Security Council. Along this line, some of the aspects that exemplify the situation are covered: for example, the resistance on a local scale to accept the position of the Government of the Generalitat as ordered in October 1936, that dissolved the revolutionary committees and forced a reorganisation of the councils with a composition that moved the "antifascist" formula of political representation to all Catalan municipalities; or the genesis of the political figure of the "out of control", within the framework of the campaign for the recovery of total authority on the part of the Government of Catalonia and for the reorganisation of the Public Order services, that would bring about change from the revolutionary order that existed during the first months, to the Republican or antifascist order that would finally establish with the dissolving of the Control Patrols and the elimination of armed anarchist power; or the evolution that was experienced from the political hegemony, of the option of inter-class populism that characterised the period of an autonomous Catalonia, facing the period of the war and revolution, with the natural incidence in the role carried out by the parties that best represented these options, l'ERC and the PSUC respectively.

El presente trabajo constituye una investigación sobre las razones de la tendencia, existente en la actualidad, a una creciente regulación de carácter ético y deontológico en el campo particular de la medicina (a través de la proliferación de códigos éticos y deontológicos, creación de instituciones de control (bio)ético, procedimientos protocolizados de decisión en ética clínica, etc.), paralelamente a una creciente externalización por parte del Estado de las funciones normativas y potestades decisorias a sujetos, organismos y corporaciones privadas. Este análisis del auge de la bionomía ética, y de diferentes formas de codificación ética, centra su atención, por un lado, en la llamada «sociología del riesgo» -que estudia el fenómeno de los riesgos tecnológicos y, entre otros aspectos, las respuestas jurídico-políticas que se dan a ellos-, particularmente sobre los avances en medicina, biotecnología e investigación clínica y farmacéutica. Por otro lado, dicho análisis se centra en el fenómeno de la penetración, en el campo de autonomía de poder médico y tecno-científico, de la lógica del mercado y su sistema de poder decisorio. El presente trabajo concluye que ese fenómeno autorregulatorio ético de las profesiones y corporaciones médicas y tecno-científicas crece a costa de una creciente evasión de una regulación jurídico-pública de las actividades tecno-científicas en el campo de la medicina: un mínimo jurídico-público frente una máxima autorregulación ética con implicaciones en las garantías jurídico-públicas y en el proceso de democratización de los Estados. / ETHICS WITH CODES: A PHILOSOPHIC AND JURIDICAL ANALYSIS OF DEONTOLOGICAL RULES IN MEDICINE AND HIS RELATIONS WITH THE LEGAL SYSTEM AND THE STATE This work constitutes an investigation about the reasons of the current tendency to an increasing ethic and deontological regulation in the specific field of medicine (through the proliferation of ethical -deontological- codes, the creation of (bio)ethics institutions of control in medicine issues, protocolized proceedings of taking decisions in clinical ethics, etcetera), in the line with a growing externalization by the State of the regulation function and authority decisions to private subjects, organizations and corporations. This analysis about the growth of bioethic rules and different shapes of ethic codification, focuses, on one side, on the called «risk sociology» -that studies the technological risks phenomenon and, among other things, the legal and political answers to it-, especially about the medical and biotechnological advances and clinical and pharmacological investigations. On the other side, this analysis is centered on the phenomenon of the penetration of the market logic and its decision power system on the medical and on the scientific and technical autonomous field. This work concludes that this phenomenon of ethic self-regulation of the medical profession and medical, technical and scientific corporations, growths at expense of an increasing evasion of a legal and public regulation of the technical and scientific activities in the sphere of medicine: it produces a minimum of public law in front of a maximum of ethic self-regulation with implications in the legal and public guaranties and in the democratization process of the states.