Esta tesis tiene como propósito fundamental de ayudar a mejorar la gestión logística de la empresa PACCO CONSTRUCTORES S.C.R.L. Un medio para que la empresa logre ventajas competitivas es mediante la mejora del proceso logístico. Por este motivo, esta tesis trabaja sobre las prácticas erróneas que se consideran más relevantes que se dan en el área logística y sobre las causas que interfieren en su desenvolvimiento. En el CAPITULO I; se desarrollan los aspectos generales, dentro del cual se encuentran el objetivo general, los objetivos específicos y la fundamentación para la realización de la investigación. En el CAPÍTULO II; se amplía los conocimientos básicos mediante el marco teórico, dándose una introducción a lo que es logística y gestión logística en la industria de la construcción, también se habla sobre los diferentes enfoques aceptados para la logística sean éstos el Lean Logistics, PMI (Project Management Institute) y diversos temas que permitirán un mejor entendimiento de la importancia de la logística para el desarrollo de una empresa exitosa. Ya en el CAPITULO III, se estudia el funcionamiento que actualmente presenta la empresa PACCO CONSTRUCTORES S.C.R.L., estudiando y analizando principalmente su modelo logístico, materia de la presenta tesis, para lo cual se recolectó información y documentación del área logística y sus obras ejecutadas, se realizó también encuestas y entrevistas al personal que labora actualmente en la empresa y que tienen un vínculo directo con el área logística, pudiendo encontrarse las principales falencias que se presentan, tales como; el deficiente manejo económico y de flujo de caja, la nula capacitación a su personal del área logística, la deficiente gestión del conocimiento, la falta de aplicación de softwares que permitan un manejo más ordenado de la información logística, etc.; todo lo cual conlleva al retraso en el abastecimiento de materiales para las obras, trayendo consigo un conjunto de pérdidas económicas (en materiales, horas hombre, horas máquina, penalidades por incumplimiento de plazo contractual y mayores gastos generales), dichas pérdidas pudieron ser cuantificadas en el ítem 3.10, tomando como referencia 3 obras ejecutadas por la empresa. Toda la información obtenida y que pudo ser analizada, nos permite entender que actualmente la empresa ha reducido los márgenes de utilidades que espera alcanzar, lo cual pudiera ser contrarrestado con un buen manejo logístico. El identificar, claramente los principales problemas que afectan la logística de la empresa, nos da oportunidades de mejora, que serán tratados en el CAPITULO IV, planteándose 8 propuestas de mejora, siendo éstas: el manejo económico individual de cada proyecto, la sistematización de la información en el área logística, la implementación de la metodología JUST IN TIME, la aplicación de compras abiertas y por consignación, los procedimientos que se pueden seguir para mejorar el flujo de caja de la empresa, el implementar un sistema de control para la adquisición de materiales, planteándose también una metodología para la selección de los proveedores y formación de alianzas estratégicas con los proveedores; finalmente se describe una metodología para la selección y capacitación del personal del área en estudio lo cual permitirá mejorar su desempeño; el implementar las estrategias planteadas contribuirá a mejorar el desempeño de PACCO CONSTRUCTORES S.C.R.L, reduciendo las pérdidas y permitiendo el crecimiento tanto de la empresa como del personal que labora en la misma, lo que se demuestra con una evaluación económica. Finalmente en el capítulo V, se describen las conclusiones y recomendaciones que permitirán la correcta aplicación de las mejoras propuestas y con ello alcanzar el objetivo de la presente tesis que es la mejora de la gestión logística en la empresa PACCO CONSTRUCTORES S.C.R.L. / Tesis

Resum de la tesi (màxim 4000 caràcters. Si se supera aquest límit, el resum es tallarà automàticament al caràcter 4000) Molts dels problemes i obstacles que més freqüentment han d’encarar les empreses constructores durant el procés d’implementació i ús de sistemes integrats de gestió mediambiental i de seguretat i salut estan relacionats amb les peculiaritats pròpies del sector de la construcció. D’acord amb investigacions prèvies realitzades per diferents autors, una de les qüestions que tradicionalment comporta un major grau d’incertesa és la integració dels instruments de planificació i control, on s’inclouen els elements per a la identificació i l’avaluació dels impactes ambientals i dels riscos de seguretat i salut i l’aplicació de les subseqüents mesures de control. Aquesta tesi doctoral contribueix a la implementació i ús de sistemes integrats de gestió mediambiental i de seguretat i salut en empreses constructores amb un enfocament orientat al procés i emprant el risc com a factor d’integració. A nivell de projecte constructiu, aquesta recerca proposa una metodologia quantitativa per tal d’identificar i avaluar aquells riscos de salut i seguretat i impactes ambientals potencialment adversos que poden originar-se en obres residencials o d’altres tipologies similars durant les etapes pre-constructives. La metodologia desenvolupada facilita als dissenyadors la consideració de forma explícita dels impactes ambientals i la seguretat dels treballadors a l’obra durant el procés de disseny d’edificis residencials. Els dissenyadors poden comparar diferents alternatives de disseny i determinar, per a cada una de les solucions, el corresponent nivell d'impacte ambiental global així com el nivell de risc de seguretat i salut global, sense limitar el seu talent creatiu. La metodologia és especialment útil per a aquells dissenyadors menys experimentats que presenten una manca d’habilitats i coneixements per al reconeixement d’aspectes mediambientals i de riscos de seguretat i salut, ajudant-los a desenvolupar dissenys més òptims des d’aquestes perspectives. La metodologia també serveix com a eina d'avaluació per a que les empreses constructores puguin mesurar el comportament mediambiental i en termes de salut i de seguretat dels projectes constructius que duran a terme i les subseqüents activitats constructives, proporcionant una base consistent per a realitzar comparacions i per a l’establiment de futures etiquetes en termes mediambientals i de seguretat i salut entre diferents projectes de construcció i empreses constructores. La metodologia proposada també permet a les empreses constructores la optimització del seu comportament a l’obra en termes mediambientals i de salut i seguretat durant les etapes de planificació i preparació. La metodologia desenvolupada no només proporciona als dissenyadors un forma d’avaluar el comportament mediambiental i en termes de seguretat i salut dels seus dissenys residencials sinó que també ajuda a les empreses constructores a millorar el seu comportament mediambiental i en termes de seguretat i salut a l’obra. Una vegada s’ha assolit el disseny final, la metodologia subratlla aquells impactes ambientals i riscos de seguretat i salut que encara són significatius. Una millor identificació d'impactes ambientals i de riscos de seguretat i salut porta indubtablement a una gestió mediambiental i de seguretat in situ més exitosa. D’aquesta manera, es poden implementar a l’obra un conjunt d’instruccions de treball orientades a eliminar o reduir fins a un nivell acceptable els impactes ambientals i els riscos de seguretat i salut restants. Per tal de promoure el control operacional integrat a l’obra dels impactes ambientals i riscos de salut i seguretat, aquesta tesi doctoral proposa una aproximació basada en les ontologies. Entendre les relacions existents entre impactes ambientals, riscos de salut i seguretat, processos constructius i instruccions de treball proporciona una aproximació integrada que pot ajudar als contractistes a gestionar i controlar els impactes ambientals i els riscos de seguretat i salut relacionats amb el procés constructiu. Amb l’objectiu d’incrementar l'ús d'aquesta recerca, la metodologia desenvolupada s'ha implementat en un sistema web de gestió del coneixement i la informació. Per una banda, aquesta aplicació permet significativament reduir el temps dedicat a l'avaluació de cada projecte de construcció. D'altra banda, la formalització i visualització de l’aproximació basada en ontologies que s’ha desenvolupat durant la tesi confereix una guia per als contractistes en la gestió de moltes de les incidències mediambientals i de seguretat i salut que poden tenir lloc a les obres de construcció. Finalment, aquesta tesi doctoral documenta la verificació i la validació de la metodologia desenvolupada i de la corresponent eina d’implementació. La tesi doctoral conclou subratllant les principals contribucions d'aquesta investigació. Aquells temes que sobrepassen l’abast d’aquesta tesi són comentats i proposats com a futurs treballs. / Most common challenges and obstacles encountered by construction organizations during the implementation process and use of integrated environmental and health and safety management systems are related to the inherent peculiarities of the construction sector. According to several research authors, one of the issues involving a higher level of uncertainty is the integration of planning and control instruments, including elements for identifying and assessing environmental impacts and health and safety risks and implementing subsequent necessary control measures. This dissertation contributes to the implementation of environmental and health and safety management systems in construction companies by proposing a process-oriented approach and using risk as an integrating factor. At a project level, this research proposes a quantitative methodology for dealing with potential adverse environmental impacts and health and safety risks during the pre-construction stages of residential buildings and other similar typologies. The strength of this methodology lies in the fact that it helps designers to explicitly consider on-site environmental impacts and construction worker safety during the design process. Designers can compare several design alternatives during the design phase and determine corresponding overall environmental impact level and overall safety risk level of a construction project without their creative talents being restricted. The methodology is especially worthwhile for those less-experienced designers who lack the skills and knowledge required to recognize environmental aspects and safety hazards, developing optimal designs. The methodology also serves as an assessment tool for construction companies to measure the environmental and health and safety performance of construction projects and its subsequent construction activities, providing a consistent basis for comparisons, future labelling and environmental and safety benchmarking among construction projects and construction companies. The suggested methodology also allows construction companies to optimize its on-site performance in the environmental and the health and safety domains during the planning and preparation stages. The developed methodology not only provides designers with a risk-analysis-based way of evaluating the environmental and safety-related performance of their residential construction designs, but also helps construction companies improve their on-site environmental and safety performance. Once a final design is reached, the methodology highlights the significant remaining environmental impacts and health and safety risks. Improved levels of environmental impacts and safety risks identification undoubtedly lead to successful on-site environmental and safety management. A range of measures can then be implemented at the construction site to eliminate the remaining impacts and risks or reduce them to an acceptable level. In order to promote the integrated operational control of on-site environmental impacts and health and safety risks, this research proposes an ontology-based approach. Understanding relationships between environmental impacts, health and safety risks, construction processes and work instructions provides an integrated approach to help contractors managing and controlling environmental impacts and health and safety risks related to the construction process. In order to increase the usability of this research, the developed methodology has been implemented in a web-based information-and knowledge-management system. On one hand, this application allows significantly reducing the time devoted to the assessment of each construction project. On the other hand, formalizing and visualizing the developed ontology-based approach offers guidance to contractors on the integrated management of many of the environmental and health and safety incidences at the construction site. Finally, this dissertation documents the verification and validation of the developed methodology and corresponding web-based implementation tool. The dissertation concludes by outlining the main contributions of this research. Those subjects that exceed this dissertation scope are commented and proposed as future work.

La investigación se centra sobre el objeto inmueble industrial, la chimenea de ladrillo, construida en el levante y sureste español, y su influencia en el resto del territorio nacional. Para ello se ha localizado y entrevistado a todos aquellos constructores que, a pesar del tiempo, aún han construido chimeneas en su juventud, en el período posterior a la Guerra Civil española . Por tanto, también se ofrece un punto sobre la cultura del trabajo, sobre una profesión perdida. A partir de los datos obtenidos, y un exhaustivo campo de trabajo se propone una tipificación de todos los elementos que generan la chimenea, constructivamente hablando. Por último, se establecen, asimismo, escuelas de construcción a partir de características comunes de estilo y construcción. / López Patiño, MG. (2013). Chimeneas industriales de fábrica de ladrillo en el Levante y Sureste español. Influencia sobre otros territorios. Estudio y análisis de las tipologías constructivas [Tesis doctoral]. Editorial Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/33181

[ES] Este trabajo tiene como propósito principal analizar desde una perspectiva sistémica, global e integradora los distintos procesos técnicos, comerciales, artístico-culturales y sociológicos que propiciaron el arraigo, desarrollo y consolidación del pianoforte y su uso en la ciudad de València durante un lapso temporal que abarca desde 1790 a 1856. Cada parte comprende cuatro áreas sincrónicas de investigación: la construcción de instrumentos (desde el comienzo de producción local en talleres hasta el establecimiento y desarrollo de fábricas); el mercado de compraventa de pianos y su tipología; el mercado de música para piano; y, por último, el uso social que tuvo el piano en València y cuál fue el repertorio utilizado. La primera analiza el proceso de especialización efectuado por carpinteros y guitarreros locales hasta adquirir conocimientos necesarios, inicialmente, para reparar y, finalmente, para construir pianos por sí mismos. Se dan a conocer las características que tuvieron los primeros talleres que se aventuraron a renovarse y se documenta a sus propietarios; también se informa sobre los primeros constructores foráneos llegados a la ciudad que, estableciendo relaciones laborales, comerciales y sociales con la manufactura local, lograron hacer avanzar ese proceso de conversión/especialización de antiguos talleres de construcción de instrumentos musicales autóctonos en las llamadas «primeras fábricas» de pianos valencianas, aparecidas en 1830c; proceso que culminó con el éxito empresarial logrado a partir de 1840 por el fabricante de pianos local Pedro Gómez y otros industriales que habían permanecido en el anonimato hasta la fecha. La segunda área comprende un estudio estadístico de los anuncios de compraventa de pianos en València y, a partir de él, un análisis de la irrupción, afianzamiento e impulso en el mercado del nuevo instrumento, su inserción en el tejido social urbano y la consecuente o coadyuvante caída en desuso de otros instrumentos como el salterio hasta el momento muy utilizado en el entorno de estamentos medio-burgueses y entre las clases pudientes cuya comercialización desapareció prácticamente entre 1790c y 1820c con la llegada del nuevo instrumento. En la segunda parte de este estudio se detallan las líneas de distribución nacional e internacional implantadas en la ciudad, la apertura de negocios exclusivos de venta de pianos locales y a los compradores/as particulares de pianos, resultado del cotejo exhaustivo de anuncios en prensa con los padrones de habitantes de València que han permitido obtener interesantes conclusiones sobre el grupo social valenciano que propició el arraigo del uso del piano en la ciudad. En tercer lugar, se procede a documentar, identificar y clasificar el repertorio literario de música específicamente pianística impresa y manuscrita para este instrumento utilizada y comercializada en València durante el segmento temporal analizado, centrándose en el ámbito secular urbano. Para ello se han estudiado anuncios locales y foráneos de compraventa de literatura musical pianística, catalogando por periodos históricos la información recabada y vinculándola a establecimientos o negocios de distribución. También se recopila información novedosa sobre los primeros almacenes destinados en exclusiva a la venta de partituras en València, se recuperan algunas de partituras originales vendidas por dichos establecimientos y se incorpora un estudio de caso sobre el Cuaderno de Música para Pianoforte (València, 1805) de Francisco Ximeno. En cuarto lugar, se aborda el uso social del instrumento durante el periodo estudiado, tanto público (conciertos, audiciones, intérpretes), como privado (enseñanza general y específica, generaciones de maestros/as y alumnos/as de piano), poniendo el foco, especialmente, en el papel de la mujer ante el piano durante la primera mitad del siglo XIX, protagonista indefectible de la difusión del instrumento y de su literatura. / [CA] Aquest treball té com a propòsit principal analitzar des d'una perspectiva sistèmica, global i integradora els diferents processos tècnics, comercials, artístic-culturals i sociològics que van propiciar l'arrelament, desenvolupament i consolidació del pianoforte i el seu ús a la ciutat de València durant un lapse temporal que abasta des de 1790 a 1856. Cada part comprén quatre àrees sincròniques d'investigació: la construcció d'instruments (des del començament de producció local en tallers fins a l'establiment i desenvolupament de fàbriques); el mercat de compravenda de pianos i la seua tipologia; el mercat de música per a piano; i, finalment, l'ús social que va tindre el piano a València i quin va ser el repertori utilitzat. La primera analitza el procés d'especialització efectuat per fusters i guitarrers locals fins a adquirir coneixements necessaris, inicialment, per a reparar i, finalment, per a construir pianos per si mateixos. Es donen a conéixer les característiques que van tindre els primers tallers que es van aventurar a renovar-se i es documenta als seus propietaris; també s'informa sobre els primers constructors forans arribats a la ciutat que, establint relacions laborals, comercials i socials amb la manufactura local, van aconseguir fer avançar aqueix procés de conversió/especialització d'antics tallers de construcció d'instruments musicals autòctons en les anomenades «primeres fàbriques» de pianos valencianes, aparegudes en 1830c; procés que va culminar amb l'èxit empresarial aconseguit a partir de 1840 pel fabricant de pianos local Pedro Gómez i altres industrials que havien romàs en l'anonimat fins hui. La segona àrea comprén un estudi estadístic dels anuncis de compravenda de pianos a València i, a partir d'ell, una anàlisi de la irrupció, fiançament i impuls en el mercat del nou instrument, la seua inserció en el teixit social urbà i la conseqüent o coadjuvant caiguda en desús d'altres instruments com el saltiri fins al moment molt utilitzat a l'entorn d'estaments mig-burgesos i entre les classes riques la comercialització de les quals va desaparéixer pràcticament entre 1790c i 1820c amb l'arribada del nou instrument. En la segona part d'aquest estudi es detallen les línies de distribució nacional i internacional implantades a la ciutat, l'obertura de negocis exclusius de venda de pianos locals i als compradors/as particulars de pianos, resultat de l'acarament exhaustiu d'anuncis en premsa amb els padrons d'habitants de València que han permés obtindre interessants conclusions sobre el grup social valencià que va propiciar l'arrelament de l'ús del piano a la ciutat. En tercer lloc, es procedeix a documentar, identificar i classificar el repertori literari de música específicament pianística impresa i manuscrita per a aquest instrument utilitzada i comercialitzada a València durant el segment temporal analitzat, centrant-se en l'àmbit secular urbà. Per a això s'han estudiat anuncis locals i forans de compravenda de literatura musical pianística, catalogant per períodes històrics la informació recaptada i vinculant-la a establiments o negocis de distribució. També es recopila informació nova sobre els primers magatzems destinats en exclusiva a la venda de partitures a València, es recuperen algunes de partitures originals venudes per aquests establiments i s'incorpora un estudi de cas sobre el Quadern de Música per a Pianoforte (València, 1805) de Francisco Ximeno. En quart lloc, s'aborda l'ús social de l'instrument durant el període estudiat, tant públic (concerts, audicions, intèrprets), com a privat (ensenyament general i específic, generacions de mestres/as i alumnes/as de piano), posant el focus, especialment, en el paper de la dona davant el piano durant la primera meitat del segle XIX, protagonista indefectible de la difusió de l'instrument i de la seua literatura. / [EN] The main purpose of this work is to analyze from a systemic, global, and integrative perspective the different technical, commercial, artistic-cultural, and sociological processes that led to the establishment, development and consolidation of the pianoforte and its use in the city of Valencia during a period of time that spans from 1790 to 1856. Each part comprises four synchronous areas of research: instrument construction (from the beginning of local production in workshops to the establishment and development of factories); the piano buying and selling market and its typology; the piano music market; and, finally, the social use that the piano had in Valencia and what was the repertoire used. The first area shows the specialization process carried out by local carpenters and guitar makers until they acquired the necessary knowledge, initially, to repair and, finally, to build pianos for themselves. The characteristics of the first workshops that ventured to renew themselves are made known and their owners are documented; It is also reported on the first foreign builders who arrived in the city who, by establishing labor, commercial and social relations with local manufacturing, managed to advance this process of conversion/specialization of old workshops for the construction of native musical instruments in the so-called 'first factories' of Valencian pianos, appearing in 1830c; process that culminated in the business success achieved from 1840 onwards by the local piano manufacturer Pedro Gómez and other industrialists who had remained anonymous to date. The second area includes a statistical study of piano sales and purchase advertisements in Valencia and, based on it, an analysis of the emergence, consolidation and momentum in the market of the new instrument, its insertion into the urban social fabric and the consequent or contributory fall into disuse of other instruments such as the psaltery until now widely used in the environment of middle-bourgeois classes and among the wealthy classes whose commercialization practically disappeared between 1790c and 1820c with the arrival of the new instrument. The second part of this study details the national and international distribution lines implemented in the city, the opening of exclusive businesses selling local pianos and to private piano buyers, the result of an exhaustive comparison of press advertisements with the registers of inhabitants of Valencia that have allowed us to obtain interesting conclusions about the Valencian social group that led to the establishment of the use of the piano in the city. Thirdly, we proceed to document, identify, and classify the literary repertoire of specifically printed and handwritten piano music for this instrument used and marketed in Valencia during the analyzed time segment, focusing on the secular urban environment. To this end, local and foreign advertisements for the purchase and sale of piano musical literature have been studied, cataloging the information collected by historical periods and linking it to distribution establishments or businesses. New information is also compiled about the first stores dedicated exclusively to the sale of sheet music in València, some of the original scores sold by these establishments are recovered and a case study on the Pianoforte Music Notebook (València, 1805) by Francisco Ximeno. Fourthly, the social use of the instrument during the period studied is addressed, both public (concerts, auditions, performers), and private (general and specific teaching, generations of piano teachers and students), focusing on, especially in the role of women at the piano during the first half of the 19th century, an unfailing protagonist in the dissemination of the instrument and its literature. / Guaita Gabaldón, JG. (2023). El piano en València (1790-1856): construcción, mercado y uso social [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/201559