[EN] Unfortunately there are few innovations designed to make life easier for people with blindness or visual impairment, this is evidenced by the low level of patent applications and utility models with effects on Spanish territory and therefore is found in the limited supply of products and solutions for this group offered by different manufacturers. The need and importance of developing methods for improving the identification of new areas of development is the focus of this thesis. The search for and classification of the different existing innovations creates a map to understand what the state of the art in this area, in what areas has developed more projects, and which of these are recurrent. This search is performed from one side through the patent databases and other, performing a collection of brands and products through direct supply or which diffuses into these major foundations and agencies who care this collective. The classification of inventions in different areas could put attention on those deserted or low incidence, detecting niche opportunities for the benefit of future proposals. On the other hand the classification is made in the "Libro Blanco de la Dependencia activities of daily living" provides a good starting point for considering how to improve the quality of life of people contributing solutions to facilitate these tasks. According to the above, the hypotheses of the research are: * A study and classification of inventions through the patent databases would have a map of the needs of the blind or visually impaired. * The study of existing products on the market reveals undetected for new product development fields. * A study of the activities of daily living (ADL) of a person with low vision or blindness help define what areas need to innovate. * The convergence of thorough knowledge of the state of the art and understanding of the different tasks that anyone should do even if you have a disability, creates a framework for generating high value proposals also avoiding reinventing the existing. The very methodology clarifies the status of the sector expanding the possibilities of creating new products for the benefit of the blind or visually impaired. / [ES] Desafortunadamente son pocas las innovaciones orientadas a facilitar la vida de las personas con ceguera o discapacidad visual, esto se evidencia en el bajo nivel de solicitudes de patentes y modelos de utilidad con efectos en el territorio español, y que se constata en consecuencia, en la escasa oferta de productos y soluciones para este colectivo que ofrecen los diferentes fabricantes. La necesidad e importancia de impulsar métodos que mejoren la detección de nuevos campos de desarrollo constituye el objetivo de la presente Tesis. La búsqueda y clasificación de las diferentes innovaciones existentes crea un mapa para entender cuál es el estado del arte en este sector, en qué áreas se ha desarrollado mayor número de proyectos, y cuáles de éstos son recurrentes. Esta búsqueda se realiza de un lado a través de las bases de datos de patentes y de otro, realizando una recopilación de fabricantes y productos a través de su oferta directa o de la que de estos se difunde en las principales fundaciones y organismos que cuidan este colectivo. La clasificación de las invenciones en diferentes áreas podría poner atención en aquellas desiertas o con escasa incidencia, detectando nichos de oportunidad en beneficio de propuestas futuras. De otro lado la clasificación que se hace en el Libro Blanco de la Dependencia sobre las "actividades de la vida diaria" proporciona un buen punto de partida para plantearse como mejorar la calidad de vida de las personas contribuyendo con soluciones que faciliten estas tareas. De acuerdo con lo expuesto, las hipótesis del trabajo de investigación son las siguientes: * Un estudio y clasificación de las invenciones a través de las bases de datos de patentes permitiría tener un mapa de las necesidades de los ciegos o deficientes visuales. * El estudio de los productos existentes en el mercado revela campos no detectados para el desarrollo de nuevos productos. * Un estudio de las actividades de la vida diaria (AVD) de una persona con problemas de visión o ceguera ayudaría a definir en qué áreas es necesario innovar. * La convergencia del conocimiento exhaustivo del estado del arte y la compresión de las diferentes tareas que cualquier persona debería realizar aunque padezca una discapacidad, crea un marco adecuado para generar propuestas de alto valor, evitando además reinventar lo existente. La metodología propia aplicada clarifica el estado del sector ampliando las posibilidades de generación de nuevos productos en beneficio de las personas ciegas o con deficiencias visuales. / [CA] Malauradament són poques les innovacions orientades a facilitar la vida de les persones amb ceguera o discapacitat visual, això és evident amb el baix nivell de sol·licituds de patens i models d'utilitat amb efectes al territori espanyol, i que es constata en conseqüència, amb la poca oferta de productes i solucions per aquest col·lectiu que ofereixen els diferents fabricants. La necessitat i importància d'impulsar mètodes que millorin la detecció de nous camps de desenvolupament constitueix l'objectiu de la present Tesi. La recerca i classificació de les diferents innovacions existents crea un mapa per entendre quin és l'estat de l'art en aquest sector, en quines àrees s'ha desenvolupat un major número de projectes, i quin d'aquests són els més recurrents. Aquesta recerca es realitza per una banda a través de la base de dades de patents, i per l'altra, realitzant una recopilació de fabricants i productes a través de la seva oferta directa o de la que aquests promouen en les principals fundacions i organismes que cuiden aquest col·lectiu. La classificació de les invencions en diferents àrees es podria posar atenció en aquelles desertes o de poca incidència, detectant nius d'oportunitat en benefici de futures propostes. Per altra banda la classificació que es fa en el Llibre Blanc de la Dependència sobre les "activitats de la vida diària" proporciona un bon punt de partida per plantejar-se com millorar la qualitat de vida de les persones contribuint amb solucions que facilitin aquestes àrees. D'acord amb lo exposat, les hipòtesis del treball d'investigació són les següents: * Un estudi i classificació de les invencions a través de la base de dades de patents permetria tenir un mapa de les necessitats dels cecs o deficients visuals. * L'estudi dels productes existents en el mercat revela camps no detectats per al desenrotllament de nous productes * L'estudi de les activitats de la vida diària (AVD) d'una persona amb problemes de visió o ceguera ajudaria a definir en quines àrees és necessari innovar. * La convergència del coneixement exhaustiu de l'estat de l'art i la compressió de les diferents tasques que qualsevol persona hauria de realitzar tot i que pateixi una discapacitat, crea un marc adequat per generar propostes d'alt valor, evitant també reinventar lo existent. La metodologia pròpia aplicada clarifica l'estat del sector ampliant les possibilitats de generació de nous productes en benefici de les persones cegues o amb deficiències visuals. / Villar Cloquell, J. (2015). PROPUESTA METODOLÓGICA PARA IMPULSAR EL DESARROLLO DE NUEVAS APLICACIONES PARA LAS PERSONAS CIEGAS O CON VISIÓN REDUCIDA A TRAVÉS DEL ANÁLISIS DE LA VIGILANCIA TECNOLÓGICA EN EL SECTOR DE LA TIFLOTECNOLOGÍA [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/53241

[EN] Starting from a historical approach to contemporary Art museums in Spain, this thesis defines the particularities and uniqueness of the model proposed by the Valencian Institute of Modern Art (IVAM); our research has been raised from the IVAM Restoration Department, to pose strategies and schemes based on the many variables that affect the physical realization of Contemporary Art works, as well as its "staging" in three specific projects: 1. The documentation of especially complex artwork (Intallations), including the use of new technologies, degradable materials, obsolescence problems, or intangible content that need installation or maintenance instructions whenever the work is displayed. 2. The application of laser technology to clean art works, as well as the development of an suitable prototype for installations at Contemporary Art museums. 3. The investigation of an early 20th Century piece of art made of plastic, which has evolved towards its irreversible deterioration. We propose the study and implementation of a replica with new plastic materials to ensure its durability, by the use of technology and systems to generate 3D images. These projects define the issues presented by Contemporary Art, as its conservation is nowadays a field in its experimental stages, and thus it requires priority to be linked to research projects ¿related to characteristic materials from the 20th and 21st Centuries¿, as well as new documentation technologies and innovative methods of Art works processing are required. / [ES] A partir de una aproximación histórica a los museos de arte contemporáneo en España, se definen las particularidades y singularidad del modelo iniciado en el Instituto Valenciano de Arte Moderno (IVAM), desde cuyo departamento de Restauración esta investigación plantea estrategias y proyectos de estudio en base a las múltiples variables que afectan a la concreción material de las obras de arte contemporáneo, así como su "puesta en escena" en tres proyectos concretos. 1. La documentación de obras de arte especialmente complicadas (Instalaciones), que incluyen el uso de nuevas tecnologías, materiales degradables, problemas de obsolescencia, o contenidos intangibles que necesitan instrucciones de instalación o mantenimiento cada vez que se muestra la obra. 2. La aplicación de tecnología láser para la limpieza de obras de arte, y la creación de un prototipo que se adapte a su uso en las instalaciones de los museos de arte contemporáneo. 3. La investigación de una obra realizada en plástico a principios del siglo XX y que presenta una evolución en su deterioro irreversible. Proponiendo el estudio y realización de una réplica con nuevos materiales plásticos que garanticen su durabilidad, utilizando tecnología y sistemas de generación de imágenes en 3D. Estos proyectos definen la problemática que presenta el arte contemporáneo en tanto su conservación resulta un campo en fase experimental y la prioridad que por ello requiere la vinculación a proyectos de investigación relacionados con materiales característicos de los siglos XX y XXI así como nuevas tecnologías de documentación e innovadores procedimientos de tratamiento de las obras de arte. / [CA] A partir d'una aproximació històrica als museus d'art contemporani a Espanya, es defineixen les particularitats i singularitat del model iniciat en l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). Des del seu Departament de Restauració, aquesta recerca planteja estratègies i projectes d'estudi sobre la base de les múltiples variables que afecten a la concreció material de les obres d'art contemporani, així com la seua "posada en escena" en tres projectes concrets: 1. La documentació d'obres d'art especialment complicades (Instal·lacions), que inclouen l'ús de noves tecnologies, materials degradables, problemes d'obsolescència, o continguts intangibles que necessiten instruccions d'instal·lació o manteniment cada vegada que es mostra l'obra. 2. L'aplicació de tecnologia làser per a la neteja d'obres d'art, i la creació d'un prototip que s'adapte al seu ús en les instal·lacions dels museus d'art contemporani. 3. La recerca d'una obra realitzada en plàstic a principis del segle XX i que presenta una evolució en la seua deterioració irreversible. Proposant l'estudi i realització d'una rèplica amb nous materials plàstics que garantisquen la seua durabilitat, utilitzant tecnologia i sistemes de generació d'imatges en 3D. Aquests projectes defineixen la problemàtica que presenta l'art contemporani en tant la seua conservació resulta un camp en fase experimental i la prioritat que per açò requereix la vinculació a projectes de recerca relacionats amb materials característics dels segles XX i XXI, així com noves tecnologies de documentació i innovadors procediments de tractament de les obres d'art. / Martínez López, MT. (2015). ESTRATEGIA Y DESARROLLO DE PROYECTOS DE INVESTIGACIÓN EN ARTE CONTEMPORANEO. Tres aportaciones desde el Instituto Valenciano de Arte Moderno (IVAM) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59234

[EN] ABSTRACT The development of this thesis supposes an opportunity of learning and a tool in the area of Industrial Design teaching. The experience of having been teaching for fourteen years in the Escuela Técnica Superior de Ingeniería del Diseño of the Universitat Politècnica de Valencia and particularly in the subject of Artistic Expression, belonging to the first course of the degree in Product Design, inspired me to investigate areas which may be able to promote creativity and foster the perception as a resource when designing. We value as the two main bases in the vocational development of the student of Design, the perception and the creativity, observing in the novice students a lack of these skills, which makes difficult an organised improvement in their formation and their acquisition of abilities. Therefore we consider imperative the education in both of these areas. We are giving value to Jules Goncourt's thought: "The longest apprenticeship of all the arts is learning how to see". We reckon the important role that perception plays: "Things are not seen as they are; they are seen as we are" (H. Ascasubi). We analyse the perception among the students of the first course of ETSID. Given that we know the society is overloaded with visual stimuli, we consider the Op Art and its current reference in Felice Varini and Georges Rousse's work, a proper mean to connect with the students, so that it can work as a resource to reflect and discover the perception, the shape, the space and the creativity; elements which are all interrelated in a very interesting way in the work of the artists object of study. We intend to deeply analyse the perception (sense and knowledge) and the perspective as its representation, appreciating the technique of the anamorphosis as a creative and intriguing rupture, which may provoke a new way of looking on the students of Design, providing them with new resources, different points of view, new interpretations of the object, needs. In this thesis, more than arguing the pedagogical component of art for the students of Design, singled out in the Op Art, we intend to show the positive link that exists between art, and product design, from basic aspects; the creativity, the formal and graphic resources, the subject-object connection relating to perception and in the formal aspect, the link between two and three dimensions. / [ES] RESUMEN La realización de esta tesis se presenta como una oportunidad de aprendizaje y herramienta en el ámbito de la enseñanza del diseño industrial, la experiencia docente de catorce años en la Escuela Técnica Superior de Ingeniería de Diseño de la Universidad Politécnica de Valencia y en especial en la asignatura Expresión Artística de primer curso del Grado en Diseño de Producto, me ha impulsado a investigar áreas que puedan motivar la creatividad y potenciar la percepción como recurso de diseño. Hemos valorado como dos pilares fundamentales en el desarrollo vocacional del estudiante de diseño la percepción y la creatividad, observando en los alumnos nóveles carencias en estas áreas que dificultan un ordenado crecimiento en la formación y adquisición de capacidades, por lo que vemos prioritario educar en estas dos áreas. Poniendo en valor el pensamiento de Jules Gouncourt: "El más largo aprendizaje de todas las artes es aprender a ver." Nos planteamos la influencia de la percepción; "Las cosas no se ven como son, las vemos como somos" (H. Ascasubi). Analizamos la percepción del alumnado de primer curso de ETSID. Conociendo que la sociedad está sobrecargada de estímulos visuales nos parece el Op Art y su referente actual en la obra de Felice Varini y Georges Rousse un medio para conectar con el alumnado de manera que sea un recurso para la reflexión y el descubrimiento de la percepción, la forma, el espacio y la creatividad, elementos que se interrelacionan de muy interesante manera en la obra de los artistas objeto de estudio. Buscamos analizar en profundidad la percepción (sentido y conocimiento) y la perspectiva como su representación, valorando la técnica de la anamorfosis como ruptura creativa y sugerente, que puede provocar una nueva mirada en el alumno de diseño capacitándolo con nuevos recursos, distintos puntos de vista, nuevas lecturas del objeto, necesidades. En esta tesis más allá de argumentar el componente pedagógico del arte para el estudiante de diseño, singularizado en el Op Art, buscamos demostrar la positiva vinculación del arte con el diseño de producto desde aspectos básicos; la creatividad, los recursos formal y gráfico, la relación perceptual sujeto-objeto y en el aspecto formal la relación entre dos y tres dimensiones. / [CA] RESUM La realització d'aquesta tesi es presenta com a una oportunitat d'aprenentatge i com a eina a l'àmbit de l'ensenyament del disseny industrial. L'experiència docent de catorze anys a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Disseny de la Universitat Politècnica de València i, en especial, en l'assignatura d'Expressió Artística de primer curs del Grau en Disseny de Producte, m'ha impulsat a investigar àrees que poden motivar la creativitat i potenciar la percepció com a recurs per al disseny. Hem valorat dos fites fonamentals en el desenvolupament vocacional de l'estudiant de disseny: la percepció i la creativitat. Tanmateix, observem en els alumnes novells carències en aquestes àrees que dificulten un ordenat creixement en la formació i adquisició de capacitats. Veiem, doncs, prioritari educar en aquestes dos àrees, posant en valor el pensament de Jules Gouncourt: "El més llarg aprenentatge de totes les arts és aprendre a veure." Ens plantegem la influència de la percepció: "Les coses no es veuen com són, les veiem com som" (H. Ascasubi) i analitzem la percepció de l'alumnat de primer curs d'ETSID. Assumint que la societat està saturada d'estímuls visuals, ens sembla l'Op Art i el seu referent actual en l'obra de Felice Varini i Georges Rousse un mitjà per a connectar amb l'alumnat de manera que siga un recurs per a la reflexió i el descobriment de la percepció, la forma, l'espai i la creativitat, elements que s'interrelacionen de manera molt interessant en l'obra dels artistes que són objecte d'estudi. Cerquem analitzar en profunditat la percepció (sentit i coneixement) i la perspectiva com a la seua representació, valorant la tècnica de l'anamorfosi com a ruptura creativa i suggeridora, que pot provocar una nova mirada en l'alumne de disseny. D'aquesta manera el capacita amb nous recursos, distints punts de vista, noves lectures de l'objecte, necessitats. En aquesta tesi, més enllà d'argumentar el component pedagògic de l'art per a l'estudiant de disseny, singularitzat en l'Op Art, busquem demostrar la positiva vinculació de l'art amb el disseny de producte des d'aspectes bàsics: la creativitat, els recursos formal i gràfic, la relació perceptual subjecte-objecte i en l'aspecte formal, la relació entre dos i tres dimensions. / Alaman Garcera, J. (2016). Intervenciones artísticas-gráficas sobre objeto de diseño y espacio. Op Art; la obra de Felice Varini y Georges Rousse y su posible aplicación al diseño de producto [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61303

[EN] Mangroves and wetlands of Tuxpan (Veracruz, Mexico) were declared in 2006, as a natural area with high scientific, cultural, landscape and educational value, in Ramsar Site. It is regarded as the leading provider of environmental goods and services in the region. Unfortunately this international recognition has not been enough to reduce the anthropic pressure on these ecosystems. The sustainable management of mangroves and wetlands of Tuxpan must be based on the participation of the local community, resource users and promoters of economic development of the area. But to get involved in conservation actions, Education and Communication are essential. It is necessary, then, to start an environmental education work from preschool so as it is in early childhood education where the environment, is not only a huge potential for teacher training, but it is from this stage of development where you should start the infant on his ethical and moral formation. This research was conducted with 300 infants of twelve preschools in five surrounding localities the Mangroves and Wetlands stands of Tuxpan in order to initiate educational and awareness-raising activities in children in relation to the conservation of these ecosystems. The thesis focuses on two objectives, the first of which is to determine the perception of preschool children about their environment and the second, ascertain whether possible to change that perception through an educational intervention. To know the concepts that children have on their environment and taking into account their ages drawing analysis was used. To do this, infants were asked to develop a drawing entitled "How is my environment?" The drawing analysis was done by a descriptive methodology of qualitative and quantitative nature (Barraza, 1999) considering the drawing as a means of nonverbal communication. In a second phase of this research an educational intervention is implemented as an instrument of change in the perception of children on their local environment. The educational intervention is designed according to the context and aligned with the syllabus of Preschool Curriculum 2011, specifically to the education field of Exploration and Knowledge of the world, encouraging a reflexive attitude about the importance of proper use of natural resources. Of the intended activities, the one which stands out as a meaningful experience was the puppet theater; a story is told and through this the characters, theme and problematic issue are described, highlighting on geographical and socio-familiar features to the children. Changes in environmental perception are evaluated by using a descriptive qualitative and quantitative methodology through the analysis of a post-drawing character. The results indicate that children showed changes in their perception of the environment by integrating their biotic and social factors conception, they also showed a change in the representation and appreciation of local vegetation, ascertain significant changes in the sense of belonging to the region. They integrated to their design, elements and features provided by the content tackled through the story told with the puppet theater about the conception of local vegetation and fauna. This paper concludes that it is necessary to undertake educational activities through the implementation of teaching situations theoretically grounded in the environment and in the community where the child lives to promote reflexive thinking in children. It is considered important to appreciate natural capital, in this case, the Mangroves and Wetlands of Tuxpan, strengthening this look as part of the significant knowledge about their environment. For this purpose it is intended to promote in infants the biodiversity, social and cultural valuation; the respect for all forms of life and the right to enjoy of a healthy environment. / [ES] Los Manglares y Humedales de Tuxpan (Veracruz, México) área natural con alto valor científico, cultural, paisajístico y educativo es declarado en el 2006 Sitio Ramsar. Es considerado como el principal proveedor de los bienes y servicios ambientales en la región. Este reconocimiento internacional no ha sido suficiente para disminuir la presión antrópica sobre estos ecosistemas. El manejo sustentable de los Manglares y Humedales de Tuxpan (MHT) debe fundamentarse en la participación de la sociedad local, usuarios del recurso y promotores del desarrollo económico de la zona. Pero para involucrarse en acciones de conservación es indispensable la Educación y la Comunicación. Se reconoce entonces la necesidad de iniciar un trabajo educativo ambiental, considerando que desde la educación preescolar puede iniciarse esta labor. Es en la educación inicial donde el ambiente, no solo resulta un enorme potencial didáctico para el profesor, sino que es desde esta etapa del desarrollo donde se debe iniciar al infante en su formación ético-moral. La investigación se desarrolla con 300 infantes de doce centros de preescolar en cinco localidades aledañas a los MHT con el propósito de iniciar acciones de educación y comunicación en la población infantil sobre la conservación de estos ecosistemas. La tesis se centra en dos objetivos, el primero de ellos, es determinar la percepción que tienen los niños de preescolar sobre su ambiente y el segundo, comprobar si mediante una intervención educativa es posible el cambio de dicha percepción. Para conocer las concepciones que tienen los niños sobre su entorno y teniendo en cuenta su edad se utilizó el análisis del dibujo. Para ello, se solicitó a los infantes que elaborarán un dibujo bajo el título ¿Cómo es mi ambiente? El análisis del dibujo se realiza mediante una metodología descriptiva de carácter cualitativo y cuantitativo (Barraza, 1999) considerando al dibujo como un instrumento de comunicación no verbal. En una segunda fase del trabajo se implementa una intervención educativa como instrumento de cambio en la percepción de los niños sobre su entorno local. La intervención educativa es diseñada pertinente al contexto y acorde con el currículum del Programa de Estudios Preescolar 2011, específicamente con el campo formativo de Exploración y Conocimiento del mundo. Con ella se ha fomentado una actitud reflexiva sobre la importancia del aprovechamiento adecuado de los recursos naturales. De las actividades planeadas destaca el teatro guiñol como una experiencia significativa, en la que a través de la historia narrada se describe personajes, tema y problemática destacando rasgos geográficos y sociales familiares a los niños. Se evalúa los cambios en la percepción ambiental utilizando una metodología descriptiva de carácter cualitativo y cuantitativo a través del análisis de un post-dibujo. Los resultados indican que los niños mostraron cambios en la percepción que tenían del ambiente integrando en su concepción factores bióticos y sociales, también mostraron un cambio en la representatividad y valoración de la vegetación local, manifestando cambios importantes en el sentido de pertenencia a la región. Integraron en su concepción elementos y rasgos aportados por el contenido abordado a través de la obra de teatro guiñol en la concepción de la vegetación y fauna local. Se concluye que es necesario emprender acciones educativas mediante la aplicación de situaciones didácticas fundamentadas teóricamente en el ambiente y en la comunidad donde vive el infante para favorecer el pensamiento¿reflexivo en los niños. La investigación muestra la importancia de valorar el capital natural, en este caso los MHT, potenciando una mirada como parte de los conocimientos significativos sobre su entorno. Con este fin se pretende promover en los infantes la valoración de su diversidad biológica, social y cultural; el respeto por todas las for / [CA] Els Manglars i Aiguamolls de Tuxpan (Veracruz, Mèxic) àrea natural amb alt valor científic, cultural, paisatgístic i educatiu és declarat al 2006 Lloc Ramsar. És considerat com el principal proveïdor dels béns i serveis ambientals en la regió. Desafortunadament aquest reconeixement internacional no ha sigut suficient per a disminuir la pressió antròpica sobre aquests ecosistemes. El maneig sustentable dels Manglars i Aiguamolls de Tuxpan ha de fonamentar-se en la participació de la societat local, usuaris del recurs i promotors del desenvolupament econòmic de la zona. Però per a involucrar-se en accions de conservació és indispensable l'Educació i la Comunicació. Es reconeix llavors la necessitat d'iniciar un treball educatiu ambiental, considerant que des de l'educació preescolar pot iniciar-se aquesta labor. És en l'educació inicial on l'ambient, no solament resulta un enorme potencial didàctic per al professor, sinó que és des d'aquesta etapa del desenvolupament on s'ha d'iniciar a l'infant en la seua formació ètic-moral. La recerca es desenvolupa amb 300 infants de dotze centres de preescolar a cinc localitats limítrofes als Manglars i Aiguamolls de Tuxpan amb el propòsit d'iniciar accions d'educació i comunicació en la població infantil sobre la conservació d'aquests ecosistemes. La tesi se centra en dos objectius, el primer d'ells, és determinar la percepció que tenen els xiquets de preescolar sobre el seu ambient i el segon, comprovar si mitjançant una intervenció educativa és possible el canvi d'aquesta percepció. Per a conèixer les concepcions que tenen els xiquets sobre el seu entorn i tenint en compte la seua edat es va utilitzar l'anàlisi del dibuix. Per a açò, es va sol·licitar als infants que elaboraran un dibuix sota el títol Com és el meu ambient? L'anàlisi del dibuix es realitza mitjançant una metodologia descriptiva de caràcter qualitatiu i quantitatiu (Barraza, 1999) considerant al dibuix com un instrument de comunicació no verbal. En una segona fase del treball s'implementa una intervenció educativa com a instrument de canvi en la percepció dels xiquets sobre el seu entorn local. La intervenció educativa és dissenyada pertinent al context i d'acord amb el currículum del Programa d'Estudis Preescolar 2011, específicament amb el camp formatiu d'Exploració i Coneixement del món. Amb ella s'ha fomentat una actitud reflexiva sobre la importància de l'aprofitament adequat dels recursos naturals. De les activitats planejades destaca el teatre de titelles com una experiència significativa, en la qual a través de la història narrada es descriu personatges, tema i problemàtica destacant trets geogràfics i socials familiars als xiquets. S'avalua els canvis en la percepció ambiental utilitzant una metodologia descriptiva de caràcter qualitatiu i quantitatiu a través de l'anàlisi d'un post-dibuix. Els resultats indiquen que els xiquets van mostrar canvis en la percepció que tenien de l'ambient integrant en la seua concepció factors biòtics i socials, també van mostrar un canvi en la representativitat i valoració de la vegetació local, manifestant canvis importants en el sentit de pertinença a la regió. Van integrar en la seua concepció elements i trets aportats pel contingut abordat a través de l'obra de teatre de titelles en la concepció de la vegetació i fauna local. Del treball es conclou que és necessari emprendre accions educatives mitjançant l'aplicació de situacions didàctiques fonamentades teòricament en l'ambient i en la comunitat on viu l'infant per a afavorir el pensament reflexiu en els xiquets. La recerca mostra la importància de valorar el capital natural, en aquest cas els Manglars i Aiguamolls de Tuxpan, potenciant una mirada com a part dels coneixements significatius sobre el seu entorn. A aquest efecte es pretén promoure en els infants la valoració de la seua diversitat biològica, social i cultural; el respecte per / Cuervo López, L. (2016). LA PERCEPCIÓN DE LOS ALUMNOS DE NIVEL PREESCOLAR SOBRE LOS HUMEDALES DE TUXPAN, MÉXICO: ANÁLISIS Y PROPUESTA DE INTERVENCIÓN EN EDUCACIÓN AMBIENTAL [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61389

[EN] This research study integrates the scientific area of design with a particular interest in the approximation based between the ecologic design in the development of arts and crafts in the context of Beira Interior Norte region as a Portuguese cultural identity. Design as cultural identity manifests itself by a plurality and variability of the meaning of the objects according to insert contexts in the importance of reciprocity between design and culture. Handicraft emerges as a basis of material and immaterial culture of societies, gathering social, economic and cultural relations related to value transformation of local regions assuming referenced meanings of identity, which reflect authentic traditions and values of cultural inheritances contextualized by identities. In the handmade product, there is an argument that might explain moments and experiences, referring to a temporal period, which assists the understanding of the thoughts and actions in various areas of cultural interest. Design and handicraft, execute a semiotics influence concerning to transmission of information which expresses cultural languages. In front of the values expressed gathered to products and services, the designer and the crafter communicate and articulate information that contributes to the formation of cultural paradigms. They are the true creative who transport cultural basis to objects, sustaining, a bigger cultural material inheritance. In front of the valorization of the handmade product which presents itself like a connoisseur of the needs of satisfaction and like an identity programmer that characterize a territory, the design particularize its goals before the union present between handicraft objects and its particularities of fulfilment of social and cultural needs. According to these precepts, there is a reflected study, in a Portuguese regional context, Beira Interior Norte, where everlasting traditions remain related to handicraft activities with a special focus on the most representative activity, the basketry handicraft. Within this scope, emerge the value relations of the ecologic design, in front of the basketry handicraft products. This investigation is based in a qualitative investigation followed by three stages: the creation of knowledge, the demonstration of its validity and the spreading of the created knowledge, which is based in an investigation procedure by survey. The general conclusion of the study allows considering that the conflict and the viability of the use of the principals of ecologic design in projects of the sphere of design, try to establish the importance of the inclusion of nature systematic variables from the evaluation perception of the object production in the handicraft scope. / [ES] El estudio de esta investigación, se insiere en el área científica del diseño, con especial interés en la aproximación existente entre el diseño ecológico en el desarrollo de objetos artesanales cesteros, en el contexto de la Beira Interior Norte, como identidad cultural portuguesa. El diseño como identidad cultural se manifiesta por la pluralidad y la variabilidad de los significados de los objetos según los contextos inseridos en la importancia de la reciprocidad entre el diseño y la cultura. El artesanado surge como fundamento de una cultura material e inmaterial de las sociedades, uniendo relaciones sociales, económicas y culturales, relacionadas con las transformaciones de los valores de las regiones locales, asumiendo significados de referencia de identidad que reflejan valores y tradiciones auténticas de herencias culturales (identificadas claramente en su contexto) e identidad. Ante la valorización del producto de origen artesanal, que se presenta como un experto de las necesidades y programador de identidades que caracterizan un territorio, el diseño particulariza sus objetivos ante la unión presente entre los objetos artesanales y sus particularidades de cumplimiento de necesidades sociales y culturales. De acuerdo con este raciocinio, fue fundamental proceder a la evaluación de la relevancia e interés del artesanado como entidad indispensable del diseño ecológico, y en ese sentido se procedió a una reflexión sobre los contextos de identidad y herencia cultural, sobre las relaciones que existen entre el artesanado, el diseño y el diseño ecológico y la adquisición de la cultura material cestera. En concordancia con estas reglas, hay que hacer una reflexión en el contexto regional portugués de la Beira Interior Norte, donde permanecen tradiciones artesanales muy enraizadas, siendo la más representativa, el artesanado cestero. En este ámbito surgen las relaciones del valor del diseño ecológico, ante los productos artesanales cesteros. La investigación se basa en una indagación cualitativa seguida en tres etapas: la obtención de conocimiento, la demostración de su validez y la divulgación del conocimiento adquirido, que se basa en un método de procedimiento de investigación por cuestionario. La conclusión general del estudio permite considerar que el enfrentamiento y la posibilidad de la utilización de los principios del diseño ecológico en proyectos del ámbito del diseño, intentan demostrar la importancia de la inclusión de variables sistemáticas de naturaleza ambiental, a partir de una evaluación de percepción de la producción de los objetos de ámbito artesanal. / [CA] L'estudi d'aquesta recerca, s'insereix en l'àrea científica del disseny, amb especial interès en l'aproximació existent entre el disseny ecològic en el desenvolupament d'objectes artesanals cesters, en el context de la Beira Interior Nord, com a identitat cultural portuguesa. El disseny com a identitat cultural es manifesta per la pluralitat i la variabilitat dels significats dels objectes segons els contextos inserits en la importància de la reciprocitat entre el disseny i la cultura. L'artesanat sorgeix com a fonament d'una cultura material i immaterial de les societats, unint relacions socials, econòmiques i culturals, relacionades amb les transformacions dels valors de les regions locals, assumint significats de referència d'identitat que reflecteixen valors i tradicions autèntiques d'herències culturals (identificades clarament en el seu context) i identitat. Davant la valorització del producte d'origen artesanal, que es presenta com un expert de les necessitats i programador d'identitats que caracteritzen un territori, el disseny particularitza els seus objectius davant la unió present entre els objectes artesanals i les seues particularitats de compliment de necessitats socials i culturals. D'acord amb aquest raciocini, va ser fonamental procedir a la avaluació de la rellevància i interès de l'artesanat com a entitat indispensable del disseny ecològic, i en aqueix sentit es va procedir a una reflexió sobre els contextos d'identitat i herència cultural, sobre les relacions que existeixen entre el l'artesanat, el disseny i el disseny ecològic i l'adquisició de la cultura material de les cestes. Concordant amb aquestes regles, cal fer una reflexió en el context regional portuguès de la Beira Interior Nord, on romanen tradicions artesanals molt arrelades, sent la més representativa, de l'artesanat cester. En aquest àmbit sorgeixen les relacions del valor del disseny ecològic, davant els productes artesanals cesters. La recerca es basa en una indagació qualitativa seguida en tres etapes: l'obtenció de coneixement, la demostració de la seua validesa i la divulgació del coneixement adquirit, que es basa en un mètode de procediment de recerca per qüestionari. La conclusió general de l'estudi permet considerar que l'enfrontament i la possibilitat de la utilització dels principis del disseny ecològic en projectes de l'àmbit del disseny, intenten demostrar la importància de la inclusió de variables sistemàtiques de naturalesa ambiental, a partir d'una avaluació de percepció de la producció dels objectes d'àmbit artesanal. / Deus Espada, SMD. (2016). O artesanato como identidade do design ecológico em Portugal. Design ecológico como estudo de intervenção da Cestaria da Beira Interior Norte [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61440

[EN] Design is, by nature, a useful activity to society, and its practice should have, as major objective, to improve the quality of life of that society. All other professional activities that have a direct influence on improving the quality of life, well-being, physical or psychological safety and life of human beings, in general, are considered "professions of high social risk" and, precisely for this reason, are currently subject to regulations governing access and exercise. For the same reasons, design also has the right of access to that status of regulated profession to allow practice in any European Union Member State without the need for other recognitions. Design is still in a process of formation and maturation and on the way of establishing connections with other areas of knowledge including, of course, the universe of ethics. It discusses principles, values and responsibilities that complement knowledge and practices of technical nature. Ethics is always implicit in any action of man and mankind doesn't survives neither evolves without it. We are all carriers of a native dignity that is consubstantial with the fundamental principle of equal rights of all men. Therefore, it also seems essential to acquire an ethic base for the concepts and practice of design, that will print the transcendent value of this activity. The adoption of recognizable and common standards allows a fair and consistent performance and professional conduct models ensures rights and duties of the parties, establishing without doubt, the commitment to quality and long lasting relationships building. In this context, it seems necessary to investigate the possible deficiency in design activity, of a philosophy of its own for professionals to exercise. If so, it will be necessary to formulate it and propose the theoretical framework on which to base the conduct of design activity. In our view, it is also important to clarify whether design, in its current process of concepts adaptation and useful methodologies creation for society, can contribute to the recovery of the leading role of humanistic thought, principally through a praxis supported by observable values of elevation and respect for the human condition, the environment that supports life and the sustainable exploitation of natural resources. Given this objective, we have considered to be relevant to pursue the path covering the following aspects: comparative study of correlated professions normatives; to research and analyse the possible need for an activity normative; to structure the applicability of a normative; to define a legislative proposition; to analyse the possible implications for designers in result of implementing a normative; considering the existence of a normative, to identify the most relevant aspects for the beneficiaries of design services and assess the implications in the relations of design with society. With this research work, it was intended primarily: - To set a philosophical basis to lay the foundation for professional activity; - To identify the ethical and deontological concerns that must be observed by designers in their relations with customers, with the beneficiaries of design services, with their peers, with the environment and the sustainable use of natural resources; - To contribute to the prestige of the profession and to recognize the importance of design and designers in the process to build a better world and a future with a future. / [ES] El Diseño es, por naturaleza, una actividad útil a la sociedad y su práctica debería tener como objetivo indisociable la mejora de la calidad de vida de esa misma sociedad. Todas las otras actividades profesionales que influyen directamente en esa mejora de la calidad de vida, el bienestar, la seguridad física o psíquica y la vida de los seres humanos en general, se consideran "profesiones de elevado riesgo social" y, por esa razón, se encuentran en la actualidad sujetas a normativas que regulan el acceso y su ejercicio. Por las mismas razones, el diseño también debe acceder a ese estatuto de profesión reglamentada para posibilitar ejercer la actividad en cualquiera de los países de la Unión Europea sin necesidad de otros reconocimientos. El diseño se encuentra todavía en un proceso de formación y maduración. También se encuentra en vías de establecer conexiones con otras áreas de conocimiento entre las cuales, obviamente, se incluye el universo de la ética. En él se discuten principios, valores y responsabilidades que complementan los conocimientos y prácticas de naturaleza técnica. La ética se encuentra siempre implícita en cualquier acción del ser humano y la humanidad no sobrevive ni evoluciona sin ella. Todos nosotros somos portadores de una dignidad originaria que es consubstancial al principio de igualdad fundamental de derecho de todos los hombres.Por lo tanto, también parece indispensable adquirir una base ética en las concepciones y actuaciones del diseño, que sea la que imprima el valor trascendente de esta actividad. La adopción de patrones reconocibles y comunes permiten una actuación justa y consistente y los modelos de conducta profesional aseguran derechos y deberes de las partes, estableciendo, sin lugar a dudas, los compromisos con la calidad y la construcción de relaciones duraderas. En este contexto, parece necesario investigar la posible carencia, en la actividad del Diseño, de una filosofía propia para que sus profesionales puedan ejercer. En caso afirmativo, será necesario formular y proponer el marco teórico en que basar el ejercicio de la actividad. En nuestra opinión, también parece necesario aclarar si el Diseño, en su proceso actual de adaptación de conceptos y de creación de metodologías útiles a la sociedad, puede contribuir a la recuperación del protagonismo del pensamiento humanístico, principalmente a través de una praxis respaldada por valores perceptibles en el enaltecimiento y respeto por la condición humana, por el medio ambiente que soporta la vida y por la explotación sostenible de los recursos naturales. Teniendo en cuenta este objetivo, hemos considerado pertinente seguir el camino que cubre los siguientes aspectos: se han estudiado comparativamente las normativas de profesiones afines; se ha investigado y analizado la posible necesidad de una normativa para la actividad de diseño; se estructuró la aplicabilidad de una normativa; se ha definido una propuesta legislativa; se analizaron las posibles implicaciones para los diseñadores de la implementación de una normativa y, delante la existencia de una normativa, se han identificado los aspectos más relevantes para los beneficiarios de los servicios de diseño y se han evaluado las implicaciones en las relaciones del diseño con la sociedad. Con este trabajo de investigación, se ha pretendido, principalmente: - Definir una base filosófica que fundamente el ejercicio de la actividad; - Identificar las preocupaciones éticas y deontológicas que deben ser observadas por los diseñadores, en sus relaciones con los clientes, con los beneficiarios de los servicios de diseño, con sus compañeros, con el medio ambiente y con el uso sostenible de los recursos naturales; - Contribuir al prestigio de la profesión y al reconocimiento de la importancia del diseño y de los diseñadores para la construcción de un mundo mejor y de un futuro con futuro. / [CA] El Disseny és, per naturalesa, una activitat útil a la societat i la seua pràctica hauria de tenir com a objectiu indissociable la millora de la qualitat de vida d'aqueixa mateixa societat. Totes les altres activitats professionals que influeixen directament en aqueixa millora de la qualitat de vida, el benestar, la seguretat física o psíquica i la vida dels éssers humans en general, es consideren "professions d'elevat risc social" i, per aqueixa raó, es troben en l'actualitat subjectes a normatives que regulen l'accés i el seu exercici. Per les mateixes raons, el disseny també ha d'accedir a aqueix estatut de professió reglamentada per a possibilitar exercir l'activitat en qualsevol dels països de la Unió Europea sense necessitat d'altres reconeixements. El disseny es troba encara en un procés de formació i maduració. També es troba en vies d'establir connexions amb altres àrees de coneixement entre les quals, òbviament, s'inclou l'univers de l'ètica. En ell es discuteixen principis, valors i responsabilitats que complementen els coneixements i pràctiques de naturalesa tècnica. L'ètica es troba sempre implícita en qualsevol acció de l'ésser humà i la humanitat no sobreviu ni evoluciona sense ella. Tots nosaltres som portadors d'una dignitat originària que és consubstancial al principi d'igualtat fonamental de dret de tots els homes. Per tant, també sembla indispensable adquirir una base ètica en les concepcions i actuacions del disseny, que siga la que imprimisca el valor transcendent d'aquesta activitat. L'adopció de patrons recognoscibles i comuns permeten una actuació justa i consistent i els models de conducta professional asseguren drets i deures de les parts, establint, sense cap dubte, els compromisos amb la qualitat i la construcció de relacions duradores. En aquest context, sembla necessari investigar la possible manca, en l'activitat del Disseny, d'una filosofia pròpia perquè els seus professionals puguen exercir. En cas afirmatiu, serà necessari formular i proposar el marc teòric en què basar l'exercici de l'activitat. En la nostra opinió, també sembla necessari aclarir si el Disseny, en el seu procés actual d'adaptació de conceptes i de creació de metodologies útils a la societat, pot contribuir a la recuperació del protagonisme del pensament humanístic, principalment a través d'una praxi recolzada per valors perceptibles en l'enaltiment i respecte per la condició humana, pel medi ambient que suporta la vida i per l'explotació sostenible dels recursos naturals. Tenint en compte aquest objectiu, hem considerat pertinent seguir el camí que cobreix els següents aspectes: s'han estudiat comparativament les normatives de professions afins; s'ha investigat i analitzat la possible necessitat d'una normativa per a l'activitat de disseny; es va estructurar l'aplicabilitat d'una normativa; s'ha definit una proposta legislativa; es van analitzar les possibles implicacions per als dissenyadors de la implementació d'una normativa i, davant l'existència d'una normativa, s'han identificat els aspectes més rellevants per als beneficiaris dels serveis de disseny i s'han avaluat les implicacions en les relacions del disseny amb la societat. Amb aquest treball de recerca, s'ha pretès, principalment: - Definir una base filosòfica que fonamente l'exercici de l'activitat; - Identificar les preocupacions ètiques i deontològiques que han de ser observades pels dissenyadors, en les seues relacions amb els clients, amb els beneficiaris dels serveis de disseny, amb els seus companys, amb el medi ambient i amb l'ús sostenible dels recursos naturals; - Contribuir al prestigi de la professió i al reconeixement de la importància del disseny i dels dissenyadors per a la construcció d'un món millor i d'un futur amb futur. / De Melo Gomes, JM. (2016). Compêndio Normativo da Actividade de Design [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61457

[ES] La presente tesis doctoral aborda como principal objetivo el estudio socioeconómico de la producción del cortometraje animado español entre 2008-2018. Como metodología se realizó una investigación descriptiva- correlacional a través de un análisis bibliográfico de corte histórico y de producción empresarial y legislativo, así como un examen cuantitativo y cualitativo con diseño transversal sobre financiación y difusión pública. Se aplicaron como instrumentos 42 entrevistas semiestructuradas individualizadas y un formulario digital de tipo mixto con preguntas dicotómicas y de evaluación con una muestra de 31 profesionales de diversos perfiles y trayectorias en el sector. La presentación de los resultados fue realizada a través de tablas cuantitativas y estadísticas descriptivas mostradas por medio de gráficos para observar las tendencias financieras, el impacto de los respectivos catálogos de promoción públicos y de espacios de recepción en el periodo señalado y, del mismo modo, gráficos de dispersión para relacionar variables. Los resultados fueron que la profesionalización de la animación en su modalidad breve en España aún es incierta y precaria. Un total de 17 cortometrajes animados han conseguido ambas ayudas otorgadas al cortometraje sobre proyecto y cortometraje realizado del ICAA entre 2008-2018 y tan solo 7 obtuvieron las dos ayudas por parte del mismo organismo estatal y la respectiva ayuda a la producción autonómica en la misma época. El total de cuantías públicas percibidas se sitúa en torno a los 10.000-20.000€, representando un 27,8% del total. Solo 9 personas físicas o empresas han podido realizar al menos 3 cortometrajes animados con fondos públicos en la mencionada década. De los 13 catálogos autonómicos de fomento del cortometraje en activo se muestra un desigual nivel de desarrollo, organización y alcance, siendo CURTS el que ostenta el mayor número de cortometrajes animados en su programa, pero Kimuak y Madrid en Corto ofrecen un mayor índice de impacto. Han existido, hasta donde se tiene conocimiento, 43 festivales específicos en animación en España, de los que se mantienen en activo 24 en 2018. Las conclusiones confirman que varias formas de producción de cortometrajes de animación son posibles, si bien hay pocos creadores que mantienen su actividad con asiduidad, no existiendo una relación significativa entre las dimensiones financieras, mercadotécnicas y de distribución pública de los cortometrajes animados. El sistema de producción público cinematográfico en el campo del cortometraje va adquiriendo progresivamente una perspectiva de mercado. / [CA] La present tesi doctoral aborda com a principal objectiu l'estudi socioeconomic de la producció del curtmetratge animat espanyol entre 2008- 2018. Com a metodologia es realitza una investigació descriptiva-correlacional a través d'un anàlisi bibliogràfic d'estil històric i de producció empresarial i legislatiu, així com un examen quantitatiu i qualitatiu amb diseny transversal sobre finançament i difusió pública. Es van aplicar com a instruments 42 entrevistes semiestructurades individualitzades i un formulari digital de tipus mixt amb preguntes dicotòmiques i d'avaluació amb una mostra de 31 professionals de diversos perfils i trajectòries en el sector. La presentació dels resultats va ser realitzada a través de taules quantitatives i estadistiques descriptives mostrades per mitjà de gràfics per a observar les tendències financeres, l'impacte dels respectius catàlegs de promoció públics i d'espais de recepció en el període assenyalat i, de la mateixa manera, gràfics de dispersió per a relacionar variables. Els resultats van ser que la professionalització de l'animació en la seua modalitat breu a Espanya encara és incerta i precària. Un total de 17 curtmetratges animats han aconseguit amb dues ajudes atorgades al curtmetratge sobre projecte i curtmetratge realitzat de l'ICAA entre 2008- 2018 i tan sols 7 van obtindre les dos ajudes per part del mateix organisme estatal i la respectiva ajuda a la producció autonòmica en la mateixa època. El total de quanties públiques percebudes se situa entorn dels 10.000-20.000 €, representant un 27,8% del total. Només 9 persones físiques o empreses han pogut realitzar almenys 3 curtmetratges animats amb fons públics en la mencionada dècada. Dels 13 catàlegs autonòmics de foment del curtmetratge en actiu es mostra un desigual nivell de desenvolupament, organització i abast, sent CURTS el que ostenta el nombre més gran de curtmetratges animats en la seua programa, però Kimuak i Madrid en Corto oferixen un major índex d'impacte. Han existit, fins on es té coneixement, 43 festivals específics en animació a Espanya, dels que es mantenen en actiu 24 en 2018. Les conclusions confirmen que diverses formes de producció de curtmetratges d'animació són possibles, si bé hi ha pocs creadors que mantenen la seua activitat amb assiduïtat, no existint una relació significativa entre les dimensions financeres, mercadotècniques i de distribució pública dels curtmetratges animats. El sistema de producció públic cinematogràfic en el camp del curtmetratge va adquirint progressivament una perspectiva de mercat. / [EN] The main objective of this doctoral thesis is to address the socio-economic study of the production of Spanish animated short films between 2008-2018. As a methodology, a descriptive-correlational investigation was carried out through a bibliographic analysis of historic, business and legislative production, as well as a quantitative and qualitative examination with cross-sectional design on financing and public diffusion. Forty-two individualized semi-structured interviews and a mixed-type digital form, with dichotomous and evaluation questions, were applied as instruments with a sample of 31 professionals from various profiles and backgrounds in the sector. The presentation of the results was made through quantitative tables, and descriptive statistics were shown, using graphs to observe the financial trends and the impact of the respective public promotion catalogs and reception spaces in the indicated period. Then, in the same way, scatter plots were used to relate variables. The results were that the professionalization of animation in its short form in Spain is still uncertain and precarious. A total of 17 animated short films have obtained both grants given by the ICAA "cortometraje sobre proyecto" and "cortometraje realizado" between 2008-2018. Only 7 obtained the two grants from the same state agency, and the respective aid to regional production at the same time. During this period, the amount of public money received, was around € 10,000-20,000, representing 27.8% of the total. Only nine individuals or companies have been able to make at least three animated short films with public funds in the mentioned decade. Of the 13 regional catalogs for the promotion of active short films, there is an uneven level of development, organization, and scope, with CURTS producing the highest number of animated short films in its programme,but with Kimuak and Madrid in Corto offering a higher impact index. There have been, as far as it is known, 43 specific festivals in animation in Spain, of which there were only 24 still active in 2018. The conclusions confirm that several forms of animated short film production are possible, although few creators maintain their activity regularly as filmmakers, there is no significant relationship between the financial, marketing and public distribution dimensions of animated short films. The public film production system, in the field of the short film industry, is gradually acquiring a market perspective. / Navarro Álvarez, A. (2020). El modelo productivo del cortometraje de animación independiente en España. Financiación, márquetin y distribución en 2008-2018 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/148614

[ES] El objetivo principal de esta investigación es determinar si el acto de caminar facilita una aproximación creativa al mundo. En aras de resolver este objetivo, se recurre en primera instancia a una revisión de literatura del caminar, el paisaje, el habitar, el territorio, entre otros temas. También se exploran las experiencias creativas de artistas que caminan y recurren al territorio como espacio de creación, como Hamish Fulton, Francis Alÿs y Richard Long. En segunda instancia, el caminar y la creación se abordan a partir de la experiencia personal, obtenida de un trabajo de campo estructurado en cinco viajes a pie realizados en España, China y Ecuador. El trabajo de campo tuvo como resultado una serie de obras que forman parte integral del proceso de investigación. La obra que fue elaborada a partir de fragmentos de los diarios de viaje, está compuesta por dibujos, pinturas y fotografías que indagan los lugares y los habitares que conforman un paisaje. Específicamente, se presentan las series Camino de Santiago, El Color del Viento, Desorientaciones y Entre el cielo y la tierra. También incluye el registro de la intervención realizada en las faldas del volcán Cotopaxi, en tributo a Richard Long. Esta investigación que se basa en la práctica y en la experiencia personal como el principal método de exploración, contribuye a entender la forma en que el caminar permite una aproximación creativa al mundo. El caminar es un acto de limpieza a partir del cual se eliminan todos los clichés y emergen las ideas. También, el caminar expone al cuerpo a situaciones extremas que le recuerdan su fragilidad. / [CA] L'objectiu principal d'aquesta investigació és determinar si l'acte de caminar facilita una aproximació creativa al món. Per a respondre a aquesta pregunta, es recorre en primera instància a una revisió de literatura del caminar, el paisatge, l'habitar, el territori, entre altres temes. També s'exploren les experiències creatives d'artistes que caminen i recorren al territori com a espai de creació, com Hamish Fulton, Francis Alÿs i Richard Long. En segona instància, el caminar i la creació s'aborden a partir de l'experiència personal, obtinguda d'un treball de camp estructurat en cinc viatges a peu realitzats a Espanya, la Xina i l'Equador. El treball de camp va tindre com a resultat una sèrie d'obres que formen part integral del procés d'investigació. L'obra que va ser elaborada a partir de fragments dels diaris de viatge, està composta per dibuixos, pintures i fotografies que indaguen els llocs i els habitars que conformen un paisatge. Específicament, es presenten les sèries Camino de Santiago, El Color del Viento, Desorientaciones i Entre el cielo y la tierra. També inclou el registre de la intervenció realitzada en les faldes del volcà Cotopaxi, en tribut a Richard Long. Aquesta investigació que es basa en la pràctica i en l'experiència personal com principal mètode d'exploració, contribueix a entendre la forma en què el caminar permet una aproximació creativa al món. El caminar és un acte de neteja a partir del qual s'eliminen tots els clixés i emergeixen les idees. També, el caminar exposa al cos a situacions extremes que li recorden la seua fragilitat. / [EN] The main objective of this research is to determine if walking contributes to a creative approximation to the world. To address this issue, a literature review of the act of walking, landscape, territory, among other topics, is done. The creative experiences of artists such as Hamish Fulton, Francis Alÿs, and Richard Long, whom rely on walking and in territory as a place for creation, are also considered. In second place, the relationship between walking and creation is explored thru a field work composed by five journeys on foot in Spain, China and Ecuador. The field work resulted in artistic works that constitute an integral part of the research process. These works include drawings, paintings and photographs that explore the places and other elements of landscape; they were crafted from fragments of the travel journey. Specifically, this dissertation presents the series Camino de Santiago, El Color del Viento, Desorientaciones and Entre el cielo y la tierra. It also includes the photographic record of the intervention made at the skirts of Cotopaxi volcano, in tribute to Richard Long. This research, based in practice as the principle method of inquiry, contributes to understanding the different ways that walking allows a creative approximation to the world. Walking can be conceived as a cleaning act that removes clichés and allows ideas to emerge. Also, walking exposes the body to extreme situations that remind us of its fragility. / Santos Aviles, NA. (2020). El caminar y la creación artística. Una aportación desde la práctica: Desorientaciones, el paisaje como lugar para ser pensado [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/156196

[EN] Prominent designers and emerging professionals are questioning and wondering about the continuity of the profession in these times of crisis, so it is necessary to understand that design is no stranger to the social, economic and political changes. The culture of the project is to be expanded to generate more sensible alternatives to the recipients; people. This research aims to identify the elements that make up the "Mediterranean identity" in the area of industrial design, which may lead to the creation of a Mediterranean design model. Propose a series of reflections whose origin is the conceptualization of modern Mediterranean design applied to the distribution companies in the field of Habitat. Faced with the widely spoken of the "Mediterranean style" from different disciplines such as architecture, fashion, even the kitchen with the so-called "Mediterranean diet", so this project aims to focus on the nature that defines the "landlocked" as a manifestation of a common language intrinsic to a lifestyle. All this taking into account the socio-cultural, economic and political projects and actions such as the Mediterranean Corridor, which defines the geographical scope of action (the Latin Mediterranean Arc). Also we discuss the Scandinavian model design, design reference in the field of Habitat and consolidated model of international recognition. The research developed, is exploratory and descriptive, with data analysis methods of qualitative and quantitative.These data were obtained from multiple case study in which five business cases are analyzed. Secondly by applying query design 21 experts, as teachers, researchers and renowned professionals. As important findings is detected in the first place; the existence of companies that currently use the "Mediterranean identity" in the design and development of their products. Secondly that such actions arise from the willingness of companies, its "DNA"; that in recent years a significant increase in the values of authenticity, respect for the environment and natural predilection products along the cultural value associated. The coexistence of industrial production craft-pairs, and regionalism in a globalized market, in full harmony is highlighted. This work meets the objectives and provides insights for achieving the different lines of research that may arise from it. / [ES] Grandes diseñadores y profesionales emergentes se cuestionan y preguntan sobre la continuidad de la profesión en estos tiempos de crisis, por lo que se hace necesario comprender que el diseño no es ajeno a los cambios sociales, económicos y políticos, que la cultura del proyecto ha de ampliarse para generar alternativas más sensibles con sus destinatarios; las personas. La presente investigación tiene como objetivo identificar aquellos elementos que configuran la "identidad mediterránea" en el área del diseño industrial, que puedan dar lugar a la creación de un modelo mediterráneo de diseño, proponiendo un conjunto de reflexiones cuyo origen es la conceptualización del diseño en las sociedades mediterráneas modernas aplicado a la distribución en el sector del Hábitat. Frente a lo ampliamente hablado del "estilo mediterráneo" desde diferentes disciplinas como la arquitectura, la moda, incluso la cocina con la denominada "dieta mediterránea", así es que este proyecto tiene como objetivo centrarse en la naturaleza que define la "mediterraneidad", como manifestación de un lenguaje común intrínseco a un estilo de vida. Todo ello atendiendo a las variables socio-culturales, económicas y políticas en proyectos y acciones como el Corredor Mediterráneo, el cual define el marco geográfico de actuación (el Arco Mediterráneo Latino). A su vez analizaremos el modelo escandinavo de diseño, referente de diseño en el sector del Hábitat y modelo consolidado de reconocimiento internacional. La investigación desarrollada, es de tipo exploratorio y descriptivo, con métodos de análisis de datos de tipo cualitativo y cuantitativo. Estos datos se han obtenido a partir del estudio de caso múltiple en el que se analizan cinco casos de empresas y en segundo lugar mediante la aplicación de una consulta a 21 expertos de diseño, como docentes, investigadores y profesionales de trayectoria reconocida. Como hallazgos importantes se detecta en primer término; la existencia de empresas que actualmente y a modo intuitivo utilizan la "identidad mediterránea" en el diseño y desarrollo de sus productos; en segundo lugar que este tipo de actuaciones surgen de la voluntad de las empresas, de su "ADN"; y que en los últimos años se advierte un importante incremento de los valores de autenticidad, respeto por el medio y los productos naturales, junto al valor cultural claramente asociado a este tipo de producto. Se resalta la convivencia de los binomios artesanía-producción industrial, y los regionalismos en un mercado globalizado, en plena armonía. Este trabajo cumple con los objetivos planteados y aporta reflexiones para la consecución de las diferentes líneas de investigación que de él puedan surgir. / [CA] Grans dissenyadors i professionals emergents es qüestionen i pregunten sobre la continuïtat de la professió en aquests temps de crisi, per això es fa necessari comprendre que el disseny no és aliè als canvis socials, econòmics i polítics. La cultura del projecte s'ha d'ampliar per generar alternatives més sensibles amb els seus destinataris; les persones. La present investigació té com a objectiu identificar aquells elements que configuren la "identitat mediterrània" al camp del disseny industrial, que puguin donar lloc a la creació d'un model mediterrani de disseny. Proposar un conjunt de reflexions l'origen és la conceptualització del disseny en les societats mediterrànies modernes, aplicat a la distribució en el sector de l'Hàbitat. Davant l'àmpliament parlat del "estil mediterrani" des de diferents disciplines com l'arquitectura, la moda, fins i tot la cuina amb l'anomenada "dieta mediterrània", és que aquest projecte té com a objectiu centrar-se en la natura que defineix la "mediterraneïtat" com a manifestació d'un llenguatge comú intrínsec a un estil de vida. Tot això atenent a les variables socioculturals, econòmiques i polítiques en projectes i accions com el Corredor Mediterrani, el qual defineix el marc geogràfic d'actuació (l'Arc Mediterrani Llatí). Com a model existent (entre d'altres) analitzarem el model escandinau de disseny, referent de disseny en el sector de l'Hàbitat, consolidat i de reconeixement internacional. La investigació desenvolupada, és de tipus exploratori i descriptiu, amb mètodes d'anàlisi de dades de tipus qualitatiu i quantitatiu.Aquestes dades s'han obtingut a partir de l'estudi de cas múltiple en què s'analitzen cinc casos d'empreses. En segon lloc mitjançant l'aplicació d'una consulta a 21 experts de disseny, com a docents, investigadors i professionals de trajectòria reconeguda. Com troballes importants es detecta en primer terme; l'existència d'empreses que actualment utilitzen la "identitat mediterrània" en el disseny i desenvolupament dels seus productes, tot i que intuïtivament. En segon lloc que aquest tipus d'actuacions sorgeixen de la voluntat de les empreses, del seu "ADN"; que en els últims anys adquireix un important increment dels valors d'autenticitat, respecte pel medi i predilecció de productes naturals, al costat del valor cultural associat a aquest tipus de producte. Es ressalta la convivència dels binomis artesania-producció industrial, i els regionalismes en un mercat globalitzat, en plena harmonia. Aquest treball compleix amb els objectius plantejats i aporta reflexions per a la consecució de les diferents línies d'investigació que d'ell puguin sorgir. / Picca Quihillaborda, LB. (2016). "Diseño Mediterráneo". Bases para la creación de un modelo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63281

[EN] In this work we have explored group art therapy group a possible treatment for improving the social competence of children in preschool and elementary. The first chapter of the investigation begins defining the concept of art therapy used as a reference for our research. It also determines the methodological framework from which clinical cases will be addressed. In the second section of the first chapter the concept of social competence is defined, and a number of indicators of it, to be explored in subsequent clinical events are specified. In chapter three the selection of sample and data collection are narrated. In the fourth chapter, seven clinical cases that met the criteria for inclusion in the research are detailed. The conclusions on the process of each child in art therapy group, are detailed individually at the end of each case. This is followed by a statistical analysis of mean difference - by t test for paired samples - of responses to the different scales of the questionnaire BASC. By this analysis, we have found a statistically significant improvement -in parents' questionnaires- on the scales of aggressiveness, behavioral problems, attention problems, atypicality and depression. If we could have benefited from a larger sample, the degree of significant differences found might be even greater. This work ends with the fifth chapter where its conclusions are presented, summarizing the process of approximation to the different objectives that we set at the beginning of our work. For the review of compliance with the hypothesis, indicators of social competence -which were determined in the first chapter- and their level of acquisition is reviewed. In the seven cases described in our study, we can see -from the eleven indicators of social competence- a clear improvement in 100% of cases for six of the indicators; three indicators show an improvement in 86% of children and signs of progress in the remaining 14%. The indicators most resistant to change, or where fewer children have shown improvement are: empathy, with 71% - and prosocial behavior, with only 57%. All the children have demonstrated an improvement in other indicators of social competence, such as the ability to adapt to the context, communicate assertively, maintain satisfying relationships, resolve conflicts, be valued by others and feel accepted. Also a large majority among the 71 and 86% - has obtained an improvement in their ability to: initiate interactions, achieve their goals, control impulses and show empathy. In all cases studied, both parents and teachers reported a significant progress in the social competence of children, which were perceived as better integrated both in the family and the school, enjoying greater extent of their social relationships with peers and adults. This progress coincides with that observed during the evolution of children in art therapy sessions. For all the above, with respect to the hypothesis in our research, we understand that the answer is positive and by the data analyzed compliance with this hypothesis is demonstrated. In the last paragraph of the conclusions we share some strategies, tools and procedures that have been more useful to support the progress of children through art therapy. / [ES] En este trabajo hemos realizado una exploración del arteterapia grupal -utilizado dentro del contexto escolar- como posible elemento de mejora en la competencia social de los niños y niñas en educación infantil y primaria. El primer capítulo -Objeto de la investigación- comienza situando el concepto de arteterapia que hemos tomado como referencia para nuestra investigación. Así mismo se determina cuál es el marco metodológico desde el que se abordarán los casos clínicos. En el segundo apartado del primer capítulo se define el concepto de competencia social y se especifican una serie de indicadores de la misma, que se explorarán en los casos clínicos posteriores. En el capítulo tercero -Material y método- se narran los preparativos para la investigación de campo, la selección de la muestra y la recogida de datos. En el capítulo cuarto, se detallan los siete casos clínicos que cumplieron los criterios de inclusión en la investigación. Las conclusiones sobre el proceso de cada niño/a en el grupo de arteterapia, se recogen de manera individual al finalizar cada caso y como parte del apartado "Cambios compartidos por todos los casos tras las sesiones". A continuación se presenta también el análisis estadístico de diferencia de medias - mediante una prueba t para muestras pareadas - de las respuestas a las diferentes escalas del cuestionario BASC. Mediante este análisis, se ha encontrado una mejora estadística significativa -en los cuestionarios de padres y madres- en las escalas de agresividad, problemas de conducta, problemas de atención, atipicidad y depresión. Es posible que de haber contado con una muestra más amplia, el grado de diferencias significativas encontradas podría ser todavía mayor. Este trabajo finaliza con el quinto capítulo donde se exponen las Conclusiones del mismo, resumiendo el proceso de aproximación a los diferentes objetivos que nos marcamos al comienzo de nuestro trabajo. Para la revisión del cumplimiento de la hipótesis se repasan los indicadores de la competencia social -que fueron determinados en el primer capítulo- y se valora su grado de adquisición según lo observado durante el desarrollo de cada caso en particular. En los siete casos descritos en nuestro estudio, se puede apreciar -de los once indicadores de la competencia social- una clara mejoría -en el 100% de los casos- para seis de los indicadores; para tres indicadores encontramos una mejora en el 86% de los niños e indicios de progreso en el 14 % restante. Los indicadores más resistentes al cambio, o en los que menos niños han demostrado mejoría son la empatía -con un 71%- y el comportamiento prosocial, con tan solo un 57 %. La totalidad de los niños y niñas sí que han demostrado una mejoría en otros indicadores de la competencia social, como son la capacidad para adaptarse al contexto, comunicarse de manera asertiva, mantener relaciones satisfactorias, resolver conflictos, ser valorado por los demás y sentirse aceptados. También una amplia mayoría -entre el 71 y el 86%- ha obtenido una mejora en su capacidad para: iniciar interacciones, obtener sus metas, controlar impulsos y demostrar empatía. En todos los casos estudiados, tanto los padres como los profesores describieron un progreso importante en la competencia social de los niños y niñas, que se percibían como mejor integrados tanto en el ámbito familiar como el escolar, disfrutando en mayor medida de sus relaciones sociales con sus compañeros y con las personas adultas. Este progreso coincide con lo observado durante la evolución de los niños y niñas en las sesiones de arteterapia. Por todo lo anterior, con respecto a la hipótesis planteada en nuestra investigación, entendemos que la respuesta es positiva y que mediante los datos analizados se demuestra el cumplimiento de dicha hipótesis. En el último apartado de las conclusiones compartimos algunas estrategias, herramientas y procedimientos que han sido más útiles / [CA] En este treball hem realitzat una exploració de l'arteterapia grupal com a possible element de millora en la competència social dels xiquets i xiquetes en educació infantil i primària. El primer capítol comença situant el concepte d'arteterapia que hem pres com a referència per a la nostra investigació. Es definix el concepte de competència social i s'especifiquen una sèrie d'indicadors de la mateixa, que s'exploraran en els casos clínics posteriors. La hipòtesi proposada ha sigut: "Un tractament per mitjà de l'arteterapia grupal, realitzat dins de l'entorn escolar, pot ser un element de millora en la competència social de xiquets i xiquetes en educació infantil i primaria". Com a objectiu general, hem intentat "Conocer com influïx la realització d'arteterapia grupal, dins de l'entorn escolar, en la competència social dels xiquets que acudixen a sessions setmanals durant un curs académico. Cada un dels casos és estudiat basant-se en les dades arreplegats en: entrevistes, fitxes omplides per arteterapeuta, notes de les sessions i qüestionaris BASC completats per pares i professors. Les conclusions sobre el procés de cada niño/a en el grup d'arteterapia, s'arrepleguen de manera individual. A continuació es presenta també l'anàlisi estadística de diferència de mitges - per mitjà d'una prova t per a mostres apariades - de les respostes a les diferents escales del qüestionari BASC. Per mitjà d'esta anàlisi, s'ha trobat una millora estadística significativa -en els qüestionaris de pares i mares- en les escales d'agressivitat, problemes de conducta, problemes d'atenció, atipicidad i depressió. És possible que d'haver comptat amb una mostra més àmplia, el grau de diferències significatives trobades podria ser encara major. Este treball finalitza amb el quint capítol on s'exposen les Conclusions del mateix. Per a la revisió del compliment de la hipòtesi es repassen els indicadors de la competència social -que van ser determinats en el primer capítol- i es valora el seu grau d'adquisició segons allò que s'ha observat durant el desenrotllament de cada cas en particular. En els set casos descrits en el nostre estudi, es pot apreciar -de els onze indicadors de la competència social- una clara millora -en el 100% dels casos- per a sis dels indicadors; per a tres indicadors trobem una millora en el 86% dels xiquets i indicis de progrés en el 14 % restant. Els indicadors més resistents al canvi, o en els que menys xiquets han demostrat millora són l'empatia -amb un 71%- i el comportament prosocial, amb tan sols un 57 %. La totalitat dels xiquets i xiquetes sí que han demostrat una millora en altres indicadors de la competència social, com són la capacitat per a adaptar-se al context, comunicar-se de manera assertiva, mantindre relacions satisfactòries, resoldre conflictes, ser valorat pels altres i sentir-se acceptats. També una àmplia majoria -entre el 71 i el 86%- ha obtingut una millora en la seua capacitat per a: iniciar interaccions, obtindre les seues metes, controlar impulsos i demostrar empatia. En tots els casos estudiats, tant els pares com els professors van descriure un progrés important en la competència social dels xiquets i xiquetes, que es percebien com millor integrats tant en l'àmbit familiar com l'escolar, disfrutant en major grau de les seues relacions socials amb els seus companys i amb les persones adultes. Este progrés coincidix amb allò que s'ha observat durant l'evolució dels xiquets i xiquetes en les sessions d'arteterapia. Per tot l'anterior, respecte a la hipòtesi plantejada en la nostra investigació, entenem que la resposta és positiva i que per mitjà de les dades analitzats es demostra el compliment de la dita hipòtesi. En l'últim apartat de les conclusions compartim algunes estratègies, ferramentes i procediments que han sigut més útils per a recolzar el progrés dels xiquets i les xiquetes per mitjà del grup d'arteterapia. / Alonso Borso Carminati, ML. (2016). El grupo de arteterapia como elemento de mejora en la competencia social de los niños y niñas en educación infantil y primaria [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63457 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales