"El mitjà tipogràfic" situa la tipografia en plom dins la disciplina del disseny. Es pretén fer una síntesi del "període de la impremta manual", que organitzi un cos de coneixements i d'eines disciplinàries independents de la immediatesa productiva i material de l'ofici -que, establint relacions entre els períodes, pugui aportar directrius al nostre temps.La tipografia es considera com a mitjà, des de la noció de mesura. Per al disseny gràfic, la tipografia en plom és un punt de referència, un patró. En aquesta condició, conté tot el ventall de dimensions de mesura, d'avaluació, això és, des de les magnituds físiques, a les de relació, i a les de caire moral. En termes concrets, tots aquests valors es troben incorporats en les peces tipogràfiques. Això implica obrir, o resituar, la visió: la tesi observa les magnituds, la mesura, sota aquesta multiplicitat d'aspectes, com a filtre i objecte d'estudi en un marc ampli, general.La tipografia s'entén com un dels processos de formalització del llenguatge verbal escrit, un procés compost de diferents fases, que es caracteritzen per una configuració gràfica, un instrumental, i unes finalitats concretes. Per això, s'ha desenvolupat una nova sistemàtica específica, en què la tipografia és subjecte i guia de la investigació.Les fonts bàsiques de l'estudi són els manuals i tractats de tipografia que s'han publicat al llarg dels segles, i les mostres i catàlegs tipogràfics, així com obres i documents coetanis que s'hi relacionen, ja siguin publicats o tan sols projectats. L'anàlisi d'aquestes fonts permet exposar les diferents aproximacions mètriques al llarg de la història, i relacionar-les amb els usos i costums d'ofici: amb elles es ressegueix el curs evolutiu de la concepció mètrica en la tipografia, i se'l presenta com un "nou" camí lògic i conjuntat.La investigació segueix tres grans línies d'anàlisi.La primera, una comparativa mètrica, en què, per damunt de les relacions, proporcions i equivalències concretes, es constata l'evolució del concepte tipogràfic en relació amb el camp de producció: així s'evidencia com les mesures, les magnituds, passen de ser simples magnituds, a ser un sistema sintàctic d'organització, del motlle tipogràfic, i del pla gràfic.La segona se centra en els valors semàntics, en la denominació verbal usada per a designar les magnituds dels cossos tipogràfics. En el nom es recull la utilitat i l'ús de la mesura tipogràfica; els noms propis són els indicadors d'una mena particular de genealogia, que s'articula, nominalment i usual, en un esquema verbal significatiu més ampli, com reflecteix el conjunt de les accions de la pràctica tipogràfica.La tercera fa referència a les aplicacions dins la pràctica professional de la tipografia, les "raons d'ofici"; amb elles, es contempla l'equipament i l'instrumental físic de la tipografia, perquè en ells s'hi contenen els usos i les maneres de fer que es troben lligades, i determinen, la presentació última de les lletres tipogràfiques.L'estudi es complementa amb dos apèndixs. El primer apèndix és una base de dades en què es volen recollir, relacionar, i integrar les diferents nocions de mesura en l'àmbit tipogràfic. El segon apèndix és una aplicació pràctica, una proposta d'amidament i de mesurament d'obres bibliogràfiques d'acord amb criteris apuntats, també, al llarg de l'estudi. / El mitjà tipogràfic ("El medio tipográfico") sitúa la tipografía en plomo dentro de la disciplina del diseño. Se pretende hacer una síntesis del "período de la imprenta manual" que organice un cuerpo de conocimientos y de herramientas disciplinares independientes de la inmediatez productiva y material del oficio -que, relacionando los períodos, pueda aportar directrices a nuestro tiempo.La tipografía se considera como un medio, desde la noción de medida. Para el diseño gráfico, la tipografía en plomo es un punto de referencia, un patrón. En esta condición, contiene el abanico completo de dimensiones de medida, de evaluación -desde las magnitudes físicas, a las de relación, y a las de índole moral. Todos estos valores se encuentran incorporados en las piezas tipográficas. Así se abre, o resitúa, la visión: la tesis observa las magnitudes, la medida, bajo esta multiplicidad de aspectos, como filtro y objeto de estudio en un marco amplio, general.Las fuentes básicas del estudio son manuales y tratados de tipografía del momento; muestras y catálogos tipográficos; y obras y documentos coetáneos afines a los anteriores. El análisis de tales fuentes permite exponer las distintas aproximaciones métricas de los períodos históricos, y vincularlas con los usos y costumbres de oficio: con ellas se traza el curso evolutivo de la concepción métrica en la tipografía, y se presenta como un "nuevo" camino lógico y conjuntado.La investigación sigue tres grandes líneas de análisis.La primera, una comparativa métrica, que evidencia cómo las medidas pasan de ser simples magnitudes a ser un sistema sintáctico de organización, del molde tipográfico, y del plano gráfico.La segunda se centra en los valores semánticos, en la denominación verbal usada para designar las magnitudes de los cuerpos tipográficos. Los nombres recogen las utilidades y usos de la medida tipográfica; e indican una especie particular de genealogía, que se articula, nominal y usualmente, en un esquema verbal significativo más amplio, como refleja el conjunto de acciones de la práctica tipográfica.La tercera hace referencia a las aplicaciones en la práctica profesional de la tipografía, las "razones de oficio"; junto a ellas, se contemplan el equipamiento y el instrumental físico, porque contienen los usos y procedimientos que están enlazados, y determinan, la presentación última de las letras tipográficas.El estudio se complementa con dos apéndices. El primer apéndice es una base de datos que pretende recoger, relacionar, e integrar las distintas nociones de medida en el ámbito tipográfico. El segundo apéndice es una aplicación práctica, una propuesta de medición de obras bibliográficas de acuerdo con criterios apuntados en el estudio.PALABRAS CLAVE: tipografía, diseño gráfico, imprenta, tipometría, antropometría, medidas. / SUMMARY:El mitjà tipogràfic ("The typographic medium") sets letterpress typography within the discipline of design. It tries to synthesise the "letterpress period" by organising a body of knowledge and disciplinary tools aside from the productive and material immediacy of the craft -that, by setting links between periods, may offer guidelines to our time.Typography is taken as a medium, from the notion of measure. To graphic design, letterpress typography is a referential point, a standard. As such, it contains all dimensions of measure and estimation: physical, relative, moral. All these values are embodied in the typographic pieces. Therefore, the view must be opened up or re-placed: the thesis observes sizes, and measure, from such multiple aspects, both as a filter and object of study within a wide, general framework.The basic sources are manuals and treatises on typography from the period; type specimens and catalogues; and related contemporary books and documents. The analysis of these sources enables to show the different conceptions of measure throughout history and to link them to craft uses and customs: by which the evolution of the concept of measure in typography can be drawn out, and shown as a "new" logical path.The study follows three main ways of analysis.The first one is a measures comparison that eventually shows how measures surpass their sole sizes to become a syntactic system of organisation, both of the typographic mould or forme, and the graphic space.The second one focuses on semantic values, on those verbal denominations that designate type bodies and sizes. Nouns are recipients of the utility and use of typographic measures; nouns are indicators of a particular kind of genealogy that is articulated, nominally and usually, within a wider significative verbal scheme, as actions in the printing craft reflect.The third one refers to applications within the professional practice of letterpress printing, the "craft reasons"; here the physical equipment and instrumental are also considered, as they contain uses and working ways that are related to, and determine, the ultimate presentation of typographic letters.Two appendices complement the study. Appendix I is a database that aims at joining, linking and integrating the different notions of measure in typography. Appendix II is a practical application, a proposal of measurement of bibliographical products along criteria that have been set throughout the study.KEY WORDS: typography, graphic design, letterpress printing, typometry, anthropometry, measures.

[ES] Esta tesis es una investigación que trata sobre los aspectos estéticos, estilísticos y plásticos que genera la tipografía, el gesto escrito y las composiciones con letras impresas. La documentación e investigación de datos realizada para terminar el trabajo se ha centrado en uno de los medios de comunicación de masas más popular: la revista ilustrada. El hecho de haber elegido este material como base del estudio está en función de la capacidad que tienen las publicaciones periódicas para actualizar constantemente los valores de los testimonios gráficos. Así mismo, en las revistas se reúnen y combinan de manera espontánea por un lado los elementos gráficos de cariz icónico (fotografía, ilustración) y por otro los de carácter verbal (letras, textos, marcas, cabeceras). Una de los objetivos principales de esta tesis consiste en recuperar y reivindicar figuras del arte de la tipografía y de la gráfica en general que todavía no han logrado el rango de consideración que merecen. Hombres que configuraron la estética mostrada en los campos de la gráfica y la publicidad. Figuras de la talla d 'Enrie Crous-Vidal, loan Trochut Blanchard, Enrie Miret y Ricard Giralt-Miracle. Artistas que merecen nuestro reconocimiento y admiración. Un tratamiento especial se le rinde a la tarea como diseñador gráfico terminada por Alexandre Cirici Pellicer. Este profesor, crítico, investigador, escritor y hombre público desarrolló un importante papel innovador con sus anuncios. Fundador de gabinetes publicitarios de gran repercusión (Zen, Pan) e introductor de los nuevos conceptos de mobiliario y decoración funcional, Cirici Pellicer influirá de manera decisiva en la construcción de un modelo gráfico de tónica libre. El presente estudio no aspira a convertirse en un tratamiento actualizado del material impreso con exclusivas pretensiones de estructura semiótica. Aportaremos una visión de la estética del texto impreso y las características visuales generadas por una época concreta, basándonos en los documentos gráficos editados para las masas de consumidores. Una primera intención consistió al recopilar y archivar una serio de datos, para poder así analizar la bibliografía y hemerografía de todo aquello que se editó en la España de los años intermedios del actual siglo XX. A pesar de aportar un catálogo de publicaciones con más de 500 títulos, el presente estudio no se queda en un archivo referencial, sino que constituye un análisis de los factores estilísticos propiciados por el entorno histórico y social. En el tema de la relación letra-figura y su capacidad para determinar situaciones, se ha desarrollado una análisis semiológico del material, después de documentar y organizar la investigación, catalogación, observación y reflexión a partir de las publicaciones más insólitas. La pretensión de esta tesis es transformar la creencia generalizada existente según la cual se ha visto desde siempre en el texto impreso un mensaje exclusivamente verbal, más o menos ornamental, sin contar con una tradición grafica que configura nuestras capacidades y modalidades de percepción. / [CA] Aquesta tesi és una investigació que tracta sobre els aspectes estètics, estilístics i plàstics que genera la tipografia, el gest escrit i les composicions amb lletres impreses. La documentació i investigació de dades realitzada per a acabar el treball s'ha centrat en un dels mitjans de comunicació de masses més popular: la revista il·lustrada. El fet d'haver triat aquest material com a base de l'estudi està en funció de la capacitat que tenen les publicacions periòdiques per a actualitzar constantment els valors dels testimoniatges gràfics. Així mateix, en les revistes es reuneixen i combinen de manera espontània d'una banda els elements gràfics de caire icònic (fotografia, il·lustració) i per un altre els de caràcter verbal (lletres, textos, marques, capçaleres). Una dels objectius principals d'aquesta tesi consisteix a recuperar i reivindicar figures de l'art de la tipografia i de la gràfica en general que encara no han aconseguit el rang de consideració que mereixen. Homes que van configurar l'estètica mostrada en els camps de la gràfica i la publicitat. Figures de la talla d'Enrie Crous-Vidal, loan Trochut Blanchard, Enrie Miret y Ricard Giralt-Miracle. Artistes que mereixen el nostre reconeixement i admiració. Un tractament especial se li rendeix a la tasca com a dissenyador gràfic acabada per Alexandre Cirici Pellicer. Aquest professor, crític, investigador, escriptor i home públic va desenvolupar un important paper innovador amb els seus anuncis. Fundador de gabinets publicitaris de gran repercussió (Zen, Pa) i introductor dels nous conceptes de mobiliari i decoració funcional, Cirici Pellicer influirà de manera decisiva en la construcció d'un model gràfic de tònica lliure. El present estudi no aspira a convertir-se en un tractament actualitzat del material imprès amb exclusives pretensions d'estructura semiòtica. Aportarem una visió de l'estètica del text imprès i les característiques visuals generades per una època concreta, basant-nos en els documents gràfics editats per a les masses de consumidors. Una primera intenció va consistir en recopilar i arxivar una seriós de dades, per a poder així analitzar la bibliografia i hemerografía de tot allò que es va editar a l'Espanya dels anys intermedis de l'actual segle XX. Malgrat aportar un catàleg de publicacions amb més de 500 títols, el present estudi no es queda en un arxiu referencial, sinó que constitueix una anàlisi dels factors estilístics propiciats per l'entorn històric i social. En el tema de la relació lletra-figura i la seua capacitat per a determinar situacions, s'ha desenvolupat una anàlisi semiològica del material, després de documentar i organitzar la investigació, catalogació, observació i reflexió a partir de les publicacions més insòlites. La pretensió d'aquesta tesi és transformar la creença generalitzada existent segons la qual s'ha vist des de sempre en el text imprès un missatge exclusivament verbal, més o menys ornamental, sense comptar amb una tradició grafica que configura les nostres capacitats i modalitats de percepció. / [EN] This thesis is a research that deals with the aesthetic, stylistic and plastic aspects generated by typography, the written gesture and the compositions with printed letters. The documentation and data research carried out to complete the work has focused on one of the most popular mass media: the illustrated magazine. The fact of having chosen this material as the basis of the study is a function of the ability of periodicals to constantly update the values of graphic testimonies. Likewise, magazines spontaneously bring together and combine iconic graphic elements (photography, illustration) on the one hand, and verbal ones (letters, texts, brands, headers) on the other. One of the main objectives of this thesis is to recover and vindicate figures of the art of typography and graphics in general who have not yet achieved the rank of consideration they deserve. Men who shaped the aesthetics shown in the fields of graphics and advertising. Figures of the stature of Enrie Crous-Vidal, Loan Trochut Blanchard, Enrie Miret and Ricard Giralt-Miracle. Artists who deserve our recognition and admiration. A special treatment is given to the work as a graphic designer completed by Alexandre Cirici Pellicer. This professor, critic, researcher, writer and public man developed an important innovative role with his advertisements. Founder of advertising cabinets of great repercussion (Zen, Pan) and introducer of the new concepts of furniture and functional decoration, Cirici Pellicer will influence in a decisive way in the construction of a graphic model of free tonic. The present study does not aspire to become an updated treatment of printed material with exclusive pretensions of semiotic structure. We will provide a vision of the aesthetics of the printed text and the visual characteristics generated by a specific period, based on the graphic documents published for the masses of consumers. A first intention consisted in compiling and archiving a series of data, in order to analyze the bibliography and hemerography of everything that was published in Spain in the middle years of the present twentieth century. In spite of providing a catalog of publications with more than 500 titles, the present study does not remain a reference archive, but constitutes an analysis of the stylistic factors propitiated by the historical and social environment. On the subject of the letter-figure relationship and its capacity to determine situations, a semiological analysis of the material has been developed, after documenting and organizing the research, cataloguing, observation and reflection based on the most unusual publications. The aim of this thesis is to transform the existing generalized belief according to which printed text has always been seen as an exclusively verbal message, more or less ornamental, without taking into account a graphic tradition that shapes our capacities and modalities of perception. / Huerta Ramón, RV. (1992). Funció plàstica de les lletres en les publicacions periòdiques il.lustrades espanyoles dels anys 50 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/189811