DE LA TESI:Sobre el món de l'escola s'ha escrit molt, moltíssim, però massa sovint amb la finalitat de prescriure el que s'hi ha de fer, al marge dels mateixos implicats. Tant per les lectures que havia fet com per la meva pròpia experiència d'alumna, de mestra i de formadora de mestres, m'havia qüestionat sovint preguntes com aquestes: Per què el món de l'escola funciona com funciona? Per què el món escolar es tan reticent als canvis i a la innovació? Per què el professorat fa el que fa? Per què el professorat sovint es troba fent el que no desitja? Per què a l'escola conviuen valors morals i ètics que en la seva essència són contradictoris? Per què el treball dels docents, amb el temps, esdevé rutinari i alienant? Per què l'alumnat s'interessa poc pel que fa a l'escola? Moguda per aquesta curiositat vaig anar perfilant la recerca que emprendria amb aquesta tesi, i que en realitat vindria a ser una mena de pretext per acostar-me al món de l'escola, mirar-lo amb atenció i retrobar-lo de nou, però no pas com a alumna o com a mestra, sinò com una observadora privilegiada. D'entrada, no sabia quina seria la tesi, però sempre havia tingut clar que partiria de la pràctica, perquè en ella és on s'articula i té sentit la teoria. Desitjava fer una recerca on teoria i pràctica estiguessin connectades, establissin un diàleg, una harmonia, i per tant es complementessin.Finalment, em vaig proposar comprendre una vida professional docent en concret, per tal de descriure, analitzar i interpretar la complexitat del que és i envolta la vida d'una mestra, on consideraria tant els aspectes biogràfics, personals i professionals, com els aspectes de la seva pràctica i els contextuals. Així vaig contactar amb una mestra, a la qual anomenaré "Mercè", que es va interessar per la proposta i durant dos anys (1990-1992) vam estar en contacte permanent. El resultat del treball de recerca i investgació posterior va ser la present tesi. He estructurat la tesi en quatre parts: Una d'exploració teòrica; una segona d'explicació del procés d'investigació, una tercera part on recullo l'informe de la investigació; i una quarta on sintetitzo algunes reflexions finals entorn el que ha estat l'estudi de cas.La primera part d'exploració teòrica porta per títol "De la investigació "sobre" el professorat, a la investigació "des del" professorat: una aproximació teòrica" i es troba dividida en tres grans capítols. El primer fa referència a la investigació "sobre" el professorat, on a part d'apuntar-ne els precedents, em centro en la recerca sobre el pensament del professorat. Al segon capítol exposo les aportacions més rellevant dins el camp de la investigació "des del" professorat, és a dir, aquelles que que han considerat el coneixement personal i pràctic. Completo aquesta part amb un capítol de revisió sobre els estudis que han considerat la importància de les cultures d'ensenyança i els processos de socialització del professorat en el context del seu lloc de treball. La segona part de la tesi és l'explicació del procés de recerca des de dins: Vivències, reflexions, decisions i dilemes. La tercera, com he dit, és l'informe resultant de la investigació: "A la recerca de la comprensió d'una mestra: cara d'hivern, cara d'estiu". És en aquesta part on es presenten els aspectes biogràfics personals i professionals més destacats de la professora estudiada, la seva pràctica pedagògica i els factors contextuals que influencien i determinen la seva pràctica. L'última part és on presento les reflexions finals sobre el tema nuclear de la tesi, i que sistematitzo al voltant de tres aspectes bàsics; el primer sobre la importància que la recerca, des del punt de vista del professorat, integri el seu coneixement pràctic i personal dins d'un marc més ampli de comprensió i significat que remarqui l'importància que tenen els diferents contextos educatius dins de la vida professional dels docents. Un altre aspecte és format pels dilemes que sorgeixen de la complexitat de la vida docent i que es materialitzen en el rol del professorat. I després d'aquesta anàlisi dels conflictes i dels dilemes de la pràctica, apunto unes reflexions entorn a la necessitat de reconsiderar l'ocupació laboral del professorat, ja que sota les condicions en què generalment han d'actuar, no hi espais, ni per a la reflexió, ni per a la crítica ni per a la creativitat de la seva tasca.

A Study on Volunteers¡¦ Job Satisfaction from Job Characteristics and Role Playing of Museum Docent ¡GA Case study of Kaohsiung Museum of Fine Arts. The functions of museum become into four fields, the research, book reservation, exhibition and education, from initial preservation and display. Recently, the museum emphasizes the humanities spirit and leisure life so that it focuses the functions on entertainment, leisure and consumption besides artistic education. How to let people feel the museum is an inseparable part in the life when they close to museums. People feel the interpretation of exhibition and discover the possibilities of knowledge from the visiting process and participation experience. The museum is a place where provides people to study and entertain. Docent volunteers in the first line of education promotion integrate essence from each department to interact with people and provide them the new esthetic experience. However, it¡¦s not easy to train a professional docent volunteer who does not only has the specialized knowledge , but also has scientist's research spirit, archaeologist's careful valuation, historian's value critique, writer's esthetic language and educationist's experience transformation. Therefore, how to let the docent volunteers working constantly not to back out of the team that tests the managing interaction pattern of staffs in museums. The docent volunteer is a special role between the staff in the museum and audiences. If they do their best in the wok, they will obtain more identification with value from audiences. The researcher takes the case study of Kaohsiung Museum of Fine Arts to discuss the effect upon job satisfaction of volunteers from the job characteristics and role playing of museum. The job characteristics and role playing of docent volunteers that is influential for job satisfaction and that was discovered by depth interview, field study, work participation and analysis. The research provides the ideas about planning the recruitment and execution project for administrators working in the museums and emerging museums.

No description available.

Esta tese se situa no campo da formação de professores, com foco nas relações entre experiência, cultura e formação. Ao apostar nas possibilidades de um pensamento em Educação elaborado a partir da experiência, o estudo teve como objetivo analisar o lugar das experiências culturais, especificamente, na constituição de um ethos docente, isto é, em um certo modo de ser professor. Examina, inicialmente, sob que condições históricas o discurso sobre formação cultural de professores ganha legitimidade hoje, bem como sua dispersão em espaços que orientam a carreira docente, quais sejam: pesquisas acadêmicas, políticas públicas e diretrizes curriculares. Como forma de construir uma memória discursiva da concepção de cultura como instância formativa, diretamente relacionada ao discurso em questão, resgata os conceitos de Paideia, Bildung e Hallbildung para, então, inscrever uma concepção particular sobre formação cultural de professores, à luz do nosso tempo. Os movimentos teórico‐metodológicos, por sua vez, compreenderam a revisão de dados históricos, em uma perspectiva de inspiração genealógica, aliada à análise foucaultiana do discurso. O material empírico da tese constituiu‐se de portfólios de experiências culturais, realizados por alunas de Pedagogia, bem como de interações oriundas da organização de um grupo focal com seis dessas alunas. Diferentes autores compõem a ancoragem teórica que sustentou as discussões da tese, dentre os quais destaco: Michel Foucault, Jorge Larrosa e Rosa Maria Bueno Fischer. As análises desenvolvidas possibilitaram identificar que as experiências culturais aparecem implicadas com a constituição de um ethos docente, na medida em que: (1) desencadeiam e potencializam uma abertura aos processos de negociação, o que pressupõe, não raras vezes, rever posicionamentos e acomodar novas verdades; (2) sugerem um certo empoderamento, não no sentido de uma tomada de poder pelas alunas, mas como ampliação de possibilidades de vida; (3) ao se configurarem como um compromisso assumido por essas alunas, naquilo que Foucault denominou cuidado de si, articulam modos de saber e de criar a si mesmo, em direção, quem sabe, à vida boa de que fala a ética. / This thesis is situated in the area of teacher education, focused on the relations among experience, culture and education. From betting in the possibilities of one knowledge directed to education, elaborated from the experience, this study had the objective of analysing cultural experiences, specifically in the constitution of an ethos docent, in other words, from the teacher way of being. Initially, it examines under which historical conditions the discourse on the cultural teacher education gain legitimacy today, as well as its dispersion in spaces that guide the teaching career, which are: academic researches, public policies and curricular directives. As a way of constructing a discursive memory of the conception of culture as a formative instance, directly related to the discourse in question, it rescues the concepts of Paideia, Bildung and Hallbildung for inscribing a particular conception about the cultural teacher education in the light of our time. The theoreticalmethodological movements, in turn, comprised the revision of historical data, from a perspective of genealogical inspiration, allied to the foucaultian analysis of discourse. The empirical material of the thesis consisted of portfolios of cultural experiences carried out by Pedagogy students, as well as interactions from the organization of a focal group with six of these students. Different authors make up the anchorage. The empirical material of the thesis is constituted of portfolios from cultural experiences, realized by pedagogy students as well as interactions deriving from the organization of one focal group constituted by six students. Different authors compose the theoretical anchorage that supported the discussions of the thesis, among which I highlight: Michel Foucault, Jorge Larrosa and Rosa Maria Bueno Fischer. The analysis that have been developed enabled the identification of cultural experiences implicated with the constitution of an ethos docent, in the means that: (1) unleash and enhance openness to negotiation processes, which often presupposes revising positions and accommodating new truths; (2) suggest a certain empowerment, not in the sense of a power takeover by the students, but as an extension of life possibilities; (3) in what they called the care of themselves, articulate ways of knowing and creating themselves, towards, perhaps, the good life of which ethics speaks.

L'objectiu d'aquesta investigació és conèixer l'orientació pedagògica del professor universitari i els elements que incideixen en el desenvolupament professional de la seva carrera com a docent.L'estructura del present estudi inclou quatre grans blocs diferenciats. El primer bloc consta d'introducció i una justificació, s'estableixen els objectius generals i específics i el pla de treball a seguir. El segon bloc revisa, analitza i resumeix la principal literatura relacionada amb l'objecte d'estudi.- En el primer capítol, "Context de la docència universitària", es descriuen les principals característiques de l'entorn sociocultural, polític i acadèmic del treball del professor universitari.La inclinació que pren la recerca en docència universitària parteix de la perspectiva que aquesta ha de procurar aprenentatges significatius en els estudiants. Això s'aconsegueix quan aquests canvien i desenvolupen concepcions pròpies sobre la matèria. Però els estudis que han relacionat la docència de qualitat amb els resultats d'aprenentatge dels estudiants s'han dedicat principalment a analitzar les estratègies de la pràctica educativa dels professors i pocs s'han centrat a estudiar les concepcions o teories implícites dels docents respecte de per què porten a terme dites estratègies i no d'altres. A la segona part del capítol intentem analitzar els principals enfocaments d'ensenyament i aprenentatge i les concepcions docents dels professors universitaris.- En el segon capítol "Desenvolupament professional del professor universitari" defineix desenvolupament docent i presenta els factors que influeixen en el mateix. Ens serveix per explicar el desenvolupament professional del docent i el significat de les etapes i transicions en el desenvolupament docent. Tanmateix pretén aprofundir en els factors afavoridors i els limitadors del desenvolupament del professor universitari com a docent. Aquesta qüestió, poc resolta a l'ensenyament universitari, no deixa de ser transcendental i essencial per conèixer on cal incidir a l'hora de dissenyar i desenvolupar programes de formació.- Esbrinar quin és el model de desenvolupament docent més adient a les característiques del nostre professorat en els diferents moments de la seva trajectòria professional passa per estudiar les principals teories del desenvolupament docent. Així, el tercer capítol ofereix una àmplia perspectiva de les "Teories sobre el desenvolupament professional del professor universitari": teories sobre l'edat i el cicle vital de les persones adultes, teories del desenvolupament cognitiu, moral i del jo, teories sobre l'aprenentatge dels adults i dels professors, teories del desenvolupament de la carrera docent i teories del desenvolupament pedagògic. - El quart capítol del marc teòric "Models i programes de formació i desenvolupament professional del professor universitari" exposa els principals enfocaments sobre el desenvolupament professional que ens ajudaran a especificar quina formació inicial i contínua ha de ser la més adient per perfeccionar la docència del professorat en funció de les etapes de la carrera docent, fent un especial èmfasi a l'etapa d'iniciació a la docència.El tercer bloc conté l'estudi empíric de la recerca. El primer capítol, "Disseny i instrumentalització de l'estudi de camp", concreta el disseny de l'estudi de camp, la instrumentalització (qüestionari, entrevista i anàlisi de documents) i la mostra (professors de la UAB i la UPC) i les seves principals característiques. El següent capítol, "Desenvolupament de l'estudi de camp", explica el procés de construcció i validació dels instruments. El darrer capítol d'aquest bloc, titulat "Resultats", presenta el conjunt de dades obtingudes després del tractament de la informació.En el darrer bloc d'aquesta investigació, es formulen unes conclusions generals i específiques que sintetitzen aquells aspectes més importants explorats a través de la recerca. Tanmateix s'apunten unes propostes d'intervenció, es mostren les limitacions de l'estudi i es fan uns suggeriments respecte de futures línies d'investigació que es puguin obrir arran de la mateixa. / El objetivo de esta investigación es conocer la orientación pedagógica del profesor universitario y los elementos que inciden en el desarrollo profesional de su carrera como docente.La estructura del presente estudio incluye cuatro grandes bloques diferenciados. El primer bloque consta de una introducción y una justificación, se establecen los objetivos generales y específicos y el plan de trabajo a seguir.El segundo bloque revisa, analiza y resume la principal literatura relacionada con el objeto de estudio.- En el primer capítulo, "Contexto de la docencia universitaria", se describen las principales características del entorno sociocultural, político y académico del trabajo del profesor universitario. La inclinación que toma la investigación en docencia universitaria parte de la perspectiva que ésta ha de procurar aprendizajes significativos en los estudiantes. Esto se consigue cuando los estudiantes cambian y desarrollan concepciones propias sobre la materia. Pero los estudios que han relacionado la docencia de calidad con los resultados de aprendizaje de los estudiantes se han dedicado principalmente a analizar las estrategias de la práctica educativa de los profesores y pocos se han centrado en el estudio de las concepciones o teorías implícitas de los docentes respecto de porqué llevan a cabo dichas estrategias y no otras. La segunda parte del capítulo analiza las principales concepciones docentes de los profesores universitarios.- El segundo capítulo "Desarrollo profesional del profesor universitario" define el concepto de desarrollo docente y presenta los factores que influyen en el mismo. Nos sirve para explicar el desarrollo profesional del docente y el significado de las etapas y transiciones en el desarrollo docente. Al mismo tiempo pretende profundizar en los elementos favorecedores y limitadores de su desarrollo. Esta cuestión, poco discutida en la educación superior, no deja de ser trascendental y esencial para conocer donde incidir a la hora de diseñar y desarrollar programas de formación.- Averiguar qué modelo de desarrollo docente es el más adecuado en función de las necesidades y preocupaciones del profesorado en los diferentes momentos de su trayectoria profesional pasa por estudiar las principales teorías del desarrollo docente. El tercer capítulo ofrece una amplia perspectiva de las "Teorías sobre el desarrollo profesional del profesor universitario": teorías sobre la edad y el ciclo vital de las personas adultas, teorías del desarrollo cognitivo, moral y del yo, teorías sobre el aprendizaje de los adultos y de los profesores, teorías del desarrollo de la carrera docente y teorías del desarrollo pedagógico. - El cuarto capítulo del marco teórico "Modelos y programas de formación y desarrollo profesional del profesor universitario" expone los principales enfoques sobre el desarrollo profesional que nos ayudarán a especificar qué formación inicial y permanente ha de ser la más adecuada para perfeccionar la docencia del profesorado en función de las etapas del desarrollo de la carrera docente, haciendo especial hincapié en la etapa de iniciación a la docencia.El tercer bloque presenta el estudio empírico de la investigación. En el primer capítulo, "Diseño e instrumentalización del estudio de campo" se concreta el diseño, la instrumentalización (cuestionario, entrevista y análisis de documentos) y la muestra (profesores de la UAB y la UPC) y sus principales características. El siguiente capítulo sobre el "Desarrollo del estudio de campo" explica el proceso de construcción y validación de los instrumentos. El último capítulo de este bloque, "Resultados", presenta el conjunto de datos conseguidos después del tratamiento de la información.En el último bloque de la investigación, se formulan conclusiones generales y específicas, se apuntan propuestas de intervención, se muestran las limitaciones del estudio y se realizan unas sugerencias sobre futuras líneas de investigación. / The objective of this research is twofold: to know how university teachers approach their teaching and to know what kind of factors influence such approach and the professional development of their teaching career.The study is structured in four different parts: The first part contains an introduction and a justification of the subject matter, then the general and specific objectives are established and finally we set the work plan we are going to follow.The second part reviews the main literature related with the subject of the research.- In the first chapter, "Context of the university teaching", we describe the main characteristics of the sociocultural, political and academic context in which university teachers work.Present research on university teaching reveals the assumption that teaching has to procure students meaningful and deep learning. This can be achieved when they change and develop their own conceptions about the subject. But the studies that have related quality teaching to the learning outcomes have mainly looked at the teachers' teaching strategies and only a few have focused on conceptions or implicit teaching theories about why teachers develop such strategies. In the second part of this chapter we analyse the main teaching and learning approaches and the teaching conceptions of university professors.- In the second chapter, "Professional development of university teachers" we explore how teachers develop and we present the elements that influence its professional development. It helps us explain the stages and transitions in the teaching development. It also goes in depth with the factors that foster and limit the professional development of the professor as a teacher. We believe this is an essential question to look at in order to know where we should insist when we design and develop teacher development programs.- In order to know what professional development approach is more convenient to the different characteristics of our teachers in the different stages of their professional careers we must consider the main teacher developmental theories. The third chapter offers a wide perspective of the "Teachers' developmental theories": theories about the age and vital cycles of adult people; cognitive, moral and ego developmental theories; theories about how adult learners and professors learn; career stage theories, and pedagogical developmental theories.- The fourth chapter of the theoretical framework "University teachers' professional development models and programmes", exposes the present approaches about professional development which will help us specify what initial and continuous training is the most appropriate to improve teachers teaching in the different stages of their careers.The third part of the research contains the empirical study. As its name indicates, its first chapter, "Design and instruments of the field of study", explains the design of the study, the instruments we have used (questionnaire, interviews and document analysis) and the sample of the research (professors of two Catalan universities: Universitat Autònoma de Barcelona and Universitat Politècnica de Catalunya). The following chapter, "Development of the field of study", explains the process of construction and validation of the instruments. The last chapter of this block "Results" presents the data we have obtained after the statistical treatment. The last part of this research formulates some general and some specific conclusions that synthesize the most important aspects explored throughout the research. We also point out some intervention proposals, we show the study limitations and formulate some suggestions regarding future topics of research to be explore.

Este trabajo es el resultado de una investigación sobre las competencias pedagógicas necesarias en la práctica del profesorado la cual se llevó a cabo en las Faculdades Adventistas da Bahía (FADBA), localizadas en el municipio de Cachoeira, en la provincia de Bahía, Brasil. El estudio se propuso responder a la siguiente cuestión: ¿Qué competencias pedagógicas necesita desarrollar el profesorado universitario de las FADBA para satisfacer sus necesidades formativas? Además: ¿Cómo podrá la institución trabajar con el fin de atender las necesidades detectadas? Tres objetivos básicos orientaron esta investigación: a) diagnosticar las necesidades formativas pedagógicas (dificultades, problemas, carencias y deseos) que siente o percibe el profesor ante los cambios que afectan a la docencia, b) Identificar el perfil del profesorado universitario deseado por la institución (a partir del análisis del contenido de documentos específicos de los cursos), y c) diseñar una propuesta de formación en competencia pedagógica para el profesorado de la institución. Metodológicamente, el trabajo fue concebido a partir de un abordaje mixto (cuantitativo y cualitativo), utilizándose como instrumentos de recolección de datos el cuestionario, la entrevista, el análisis documental y dinámica grupal. A partir del análisis de los datos fue posible identificar claramente las necesidades formativas del profesorado, considerando su formación profesional, el tiempo de actuación en la educación superior y las expectativas sobre los resultados que esperan obtener mediante su intervención docente ante los alumnos. Quedó también evidente la fragilidad de la institución respecto a la formación continuada de su cuerpo docente, así como el desafío de proponer un programa sistematizado de formación que atienda las demandas actuales y la filosofía de la institución. Este estudio es relevante, considerando la expansión de la educación superior en Brasil, el desafío de formar profesionales autónomos comprometidos con el bien común y responsables de sus actos. De acuerdo con el escenario, es necesario tener maestros conscientes de su función social y debidamente preparados para ejercer como profesional competente. Palabras-llave: Formación docente. Competencias pedagógicas. Necesidades formativas. / This study is an investigation about the educational competencies necessary to the faculty practice of the Faculdades Adventistas da Bahía (FADBA) located in the town of Cachoeira, in the province of Bahía, Brazil. The study sought to answer the following question: What teaching skills of university faculty FADBA needs to develop to meet your needs? Furthermore, how can the institution work to meet the needs identified? Three basic goals guided this investigation: a) diagnosis of pedagogical training needs (difficulties, problems, wants and desires) that feels or perceives the teacher to changes affecting the teaching, b) identify the profile of university faculty desired by the institution (from content analysis of documents for specific courses), and c) design a teaching competence training for teachers in the institution. Methodologically, the work was conceived from a mixed approach (quantitative and qualitative), used as instruments of data collection the questionnaire, interview, documentary analysis and group dynamics. From the analysis of data was possible to clearly identify the training needs of teachers, given their training, the time for action in higher education and expectations about the results to be obtained through intervention teacher to students. It was also the fragility of the institution concerning the continuing education of its faculty and the challenge of proposing a systematic program of training that meets the current demands and philosophy of the institution. This study is relevant, considering the expansion of higher education in Brazil, the challenge of being self-employed professionals, committed to the common good and are responsible for their actions, according to the stage, teachers need to be aware of its social function and properly prepared to exercise as a competent professional. Key-words: Faculty formation. Educational Competencies. Formative Needs.

Esta tese se situa no campo da formação de professores, com foco nas relações entre experiência, cultura e formação. Ao apostar nas possibilidades de um pensamento em Educação elaborado a partir da experiência, o estudo teve como objetivo analisar o lugar das experiências culturais, especificamente, na constituição de um ethos docente, isto é, em um certo modo de ser professor. Examina, inicialmente, sob que condições históricas o discurso sobre formação cultural de professores ganha legitimidade hoje, bem como sua dispersão em espaços que orientam a carreira docente, quais sejam: pesquisas acadêmicas, políticas públicas e diretrizes curriculares. Como forma de construir uma memória discursiva da concepção de cultura como instância formativa, diretamente relacionada ao discurso em questão, resgata os conceitos de Paideia, Bildung e Hallbildung para, então, inscrever uma concepção particular sobre formação cultural de professores, à luz do nosso tempo. Os movimentos teórico‐metodológicos, por sua vez, compreenderam a revisão de dados históricos, em uma perspectiva de inspiração genealógica, aliada à análise foucaultiana do discurso. O material empírico da tese constituiu‐se de portfólios de experiências culturais, realizados por alunas de Pedagogia, bem como de interações oriundas da organização de um grupo focal com seis dessas alunas. Diferentes autores compõem a ancoragem teórica que sustentou as discussões da tese, dentre os quais destaco: Michel Foucault, Jorge Larrosa e Rosa Maria Bueno Fischer. As análises desenvolvidas possibilitaram identificar que as experiências culturais aparecem implicadas com a constituição de um ethos docente, na medida em que: (1) desencadeiam e potencializam uma abertura aos processos de negociação, o que pressupõe, não raras vezes, rever posicionamentos e acomodar novas verdades; (2) sugerem um certo empoderamento, não no sentido de uma tomada de poder pelas alunas, mas como ampliação de possibilidades de vida; (3) ao se configurarem como um compromisso assumido por essas alunas, naquilo que Foucault denominou cuidado de si, articulam modos de saber e de criar a si mesmo, em direção, quem sabe, à vida boa de que fala a ética. / This thesis is situated in the area of teacher education, focused on the relations among experience, culture and education. From betting in the possibilities of one knowledge directed to education, elaborated from the experience, this study had the objective of analysing cultural experiences, specifically in the constitution of an ethos docent, in other words, from the teacher way of being. Initially, it examines under which historical conditions the discourse on the cultural teacher education gain legitimacy today, as well as its dispersion in spaces that guide the teaching career, which are: academic researches, public policies and curricular directives. As a way of constructing a discursive memory of the conception of culture as a formative instance, directly related to the discourse in question, it rescues the concepts of Paideia, Bildung and Hallbildung for inscribing a particular conception about the cultural teacher education in the light of our time. The theoreticalmethodological movements, in turn, comprised the revision of historical data, from a perspective of genealogical inspiration, allied to the foucaultian analysis of discourse. The empirical material of the thesis consisted of portfolios of cultural experiences carried out by Pedagogy students, as well as interactions from the organization of a focal group with six of these students. Different authors make up the anchorage. The empirical material of the thesis is constituted of portfolios from cultural experiences, realized by pedagogy students as well as interactions deriving from the organization of one focal group constituted by six students. Different authors compose the theoretical anchorage that supported the discussions of the thesis, among which I highlight: Michel Foucault, Jorge Larrosa and Rosa Maria Bueno Fischer. The analysis that have been developed enabled the identification of cultural experiences implicated with the constitution of an ethos docent, in the means that: (1) unleash and enhance openness to negotiation processes, which often presupposes revising positions and accommodating new truths; (2) suggest a certain empowerment, not in the sense of a power takeover by the students, but as an extension of life possibilities; (3) in what they called the care of themselves, articulate ways of knowing and creating themselves, towards, perhaps, the good life of which ethics speaks.

Esta tese se situa no campo da formação de professores, com foco nas relações entre experiência, cultura e formação. Ao apostar nas possibilidades de um pensamento em Educação elaborado a partir da experiência, o estudo teve como objetivo analisar o lugar das experiências culturais, especificamente, na constituição de um ethos docente, isto é, em um certo modo de ser professor. Examina, inicialmente, sob que condições históricas o discurso sobre formação cultural de professores ganha legitimidade hoje, bem como sua dispersão em espaços que orientam a carreira docente, quais sejam: pesquisas acadêmicas, políticas públicas e diretrizes curriculares. Como forma de construir uma memória discursiva da concepção de cultura como instância formativa, diretamente relacionada ao discurso em questão, resgata os conceitos de Paideia, Bildung e Hallbildung para, então, inscrever uma concepção particular sobre formação cultural de professores, à luz do nosso tempo. Os movimentos teórico‐metodológicos, por sua vez, compreenderam a revisão de dados históricos, em uma perspectiva de inspiração genealógica, aliada à análise foucaultiana do discurso. O material empírico da tese constituiu‐se de portfólios de experiências culturais, realizados por alunas de Pedagogia, bem como de interações oriundas da organização de um grupo focal com seis dessas alunas. Diferentes autores compõem a ancoragem teórica que sustentou as discussões da tese, dentre os quais destaco: Michel Foucault, Jorge Larrosa e Rosa Maria Bueno Fischer. As análises desenvolvidas possibilitaram identificar que as experiências culturais aparecem implicadas com a constituição de um ethos docente, na medida em que: (1) desencadeiam e potencializam uma abertura aos processos de negociação, o que pressupõe, não raras vezes, rever posicionamentos e acomodar novas verdades; (2) sugerem um certo empoderamento, não no sentido de uma tomada de poder pelas alunas, mas como ampliação de possibilidades de vida; (3) ao se configurarem como um compromisso assumido por essas alunas, naquilo que Foucault denominou cuidado de si, articulam modos de saber e de criar a si mesmo, em direção, quem sabe, à vida boa de que fala a ética. / This thesis is situated in the area of teacher education, focused on the relations among experience, culture and education. From betting in the possibilities of one knowledge directed to education, elaborated from the experience, this study had the objective of analysing cultural experiences, specifically in the constitution of an ethos docent, in other words, from the teacher way of being. Initially, it examines under which historical conditions the discourse on the cultural teacher education gain legitimacy today, as well as its dispersion in spaces that guide the teaching career, which are: academic researches, public policies and curricular directives. As a way of constructing a discursive memory of the conception of culture as a formative instance, directly related to the discourse in question, it rescues the concepts of Paideia, Bildung and Hallbildung for inscribing a particular conception about the cultural teacher education in the light of our time. The theoreticalmethodological movements, in turn, comprised the revision of historical data, from a perspective of genealogical inspiration, allied to the foucaultian analysis of discourse. The empirical material of the thesis consisted of portfolios of cultural experiences carried out by Pedagogy students, as well as interactions from the organization of a focal group with six of these students. Different authors make up the anchorage. The empirical material of the thesis is constituted of portfolios from cultural experiences, realized by pedagogy students as well as interactions deriving from the organization of one focal group constituted by six students. Different authors compose the theoretical anchorage that supported the discussions of the thesis, among which I highlight: Michel Foucault, Jorge Larrosa and Rosa Maria Bueno Fischer. The analysis that have been developed enabled the identification of cultural experiences implicated with the constitution of an ethos docent, in the means that: (1) unleash and enhance openness to negotiation processes, which often presupposes revising positions and accommodating new truths; (2) suggest a certain empowerment, not in the sense of a power takeover by the students, but as an extension of life possibilities; (3) in what they called the care of themselves, articulate ways of knowing and creating themselves, towards, perhaps, the good life of which ethics speaks.

No description available.

1) La tesi doctoral es bàsicament una investigació avaluativa sobre un model de practica reflexiva en la formació inicial de mestres i comprovar la incidència en la seva professionalització docent. Amb aquesta finalitat prèviament estudia, aprofundeix i sistematitza les bases teòriques i conceptuals del aprenentatge experiencial (aprendre a través de la pròpia experiència) i aporta un suport pedagògic i metodològic consistent per el desenvolupament del Pràcticum dels estudis de Magisteri. Tan mateix aporta elements per la formació de mestres reflexius amb propostes metodològiques i formatives més profesionalitzadores i acords amb l'EEES.2) Com resultat d'aquest estudi i sistematització dels models teòrics, l'autora de la tesi elabora un model nou de pràctica reflexiva pels futurs mestres. El model propicia una integració més profunda en l'alumnat del coneixement teòric i el coneixement pràctic al llarg de la seva formació universitària i tè com finalitat que els estudiants de Magisteri aprenguin a reflexionar sobre la seva pròpia pràctica docent i a construir nou coneixement. El model indueix a la millora de la formació pràctica, la competència reflexiva i la professionalització dels estudiants3) La tesi, en el seu marc experimental, implementa el model innovador de Pràctica reflexiva a una mostra d'alumnes en el seu periode de pràctiques docents dels estudis de magisteris i aporta els resultats obtinguts i analitzats descriptiva i interpretativament. Es fa una avaluació positiva del model a nivell formatiu i es detecten el aspectes del model que són susceptibles de millora. 4) Les conclusions generals confirmen la capacitat formativa del nou model de Pràctica reflexiva experimentat. Tan mateix, és una recerca que pot actuar com suport per prendre decisions pedagògiques, didàctiques i curriculars en els plans d'estudis universitaris. / 1)La tesis presenta una investigación cualitativa sobre la metodología formativa de la Práctica reflexiva en la formación universitaria. Concretamente constituye una investigación evaluativa sobre un modelo de pràctica reflexiva diseñado para formación inicial de maestros/as y comprobar su incidencia en el desarrollo de la profesionalización docente. Inicialmente se estudia, profundiza y sistematizan las bases teóricas y conceptuales del aprenendizaje experiencial (aprender a través de la propia experiencia) y aporta un sustentación pedagógica y metodológica para el desarrollo del Practicum de los estudios de Magisterio y también transferibles a otras titulaciones universitarias. A su vez aporta elementos para la formación de maestros/as reflexivos con propuestas metodológicas más profesionalizadoras y en línea con el EEES. 2) Tras el estudio de elementos y modelos teóricos la autora de la tesi elabora un nuevo modelo de Práctica reflexiva que propicia una articulación más profunda en el alumnado entre conocimiento teórico y el práctico a lo largo de su formación universitaria y que pretende que los futuros maestros/as aprendan a reflexionar sobre su propia práctica docente y a construir nuevo conocimiento a partir de ésta. El modelo induce a la mejora de la formación práctica, la competencia reflexiva y la profesionalización docente de los estudiantes.3) La tesis, en su marco experimental, implementa el modelo innovador de Práctica reflexiva a una muestra de alumnos durante el periodo de sus prácticas escolares de los estudios de Magisterio y aporta los resultados positivos obtenidos tras un análisis descriptivo e interpretativo. Se hace una evaluación positiva del modelol formativo y se detecta algún aspecto del modelo susceptible de mejora.4) Las conclusiones generales confirman la capacidad formativa del nuevo modelo de Práctica reflexiva experimentado. A su vez constituye una investigación que puede fundamentar la toma de decisiones pedagógicas, didácticas,y curriculares.